A la una, com és habitual, fem el parèntesi per posar-nos al dia amb el bolletí de notícies
i després la segona part de l'Undo és seguit fins arribar a dos quarts de dues de la tarda.
Benvinguts de nou, doncs, i anem per començar aquesta segona part amb aquella secció que sé que molts esperen que es diu la relíquia.
La relíquia que acostuma a portar-vos en registraments històrics, de vegades curiosos i moltes vegades també les dues coses alhora.
i segurament avui podríem situar en aquest caràcter el disc que us portem.
Ens situem al 1987, si la setmana passada estàvem uns pocs anys abans amb Encisa,
aquell 87, parem l'atenció amb La Trinca, un grup que ara sembla que torna a sonar per allò d'aquell concurs de la televisió.
i el 1987 ho publicaven el seu últim disc original, després vindrien els recopilatoris i tota aquesta mena de combinacions que es fan les discogràfiques,
però aquell últim disc, que es deia Marro, incluïa, no sé si ben bé una sardana, però sí amb el so dels instruments de coble, etc.
Ells ja havien fet un dels primers discos, el de Festa Major, n'hi havia una sardana magnífica.
Aquell disc era tota una descripció de les festes majors, sobretot d'aquella època, ja l'hem escoltat algunes vegades.
Però en aquell Marro hi havia el tema que precisament donava nom al disc, Marro, així en van mirar-se jo,
la lletra era com, podreu comprovar-ho, era com una mena de posar del dia d'algunes de les qüestions polítiques del moment.
Ara, potser l'atenció avui en dia aniria cap a altres camps,
altres camps que, per cert, la Trinca ja ha tractat moltes de les seves cançons que seguien plenament actualitat avui en dia.
Però bé, no és aquest el tema que ens ocupa ara.
Escoltem aquella cançó en la qual, a més a més dels músics que intervenien,
músics sempre excel·lents, això sí que ho tenia la Trinca,
amb arranjaments, en aquest cas, de Joan Albert Amargós,
doncs amb aquell tema s'hi afegien a la tenora el Pere Benítez,
el tipus del seu germà, el Francesc Benítez, i el fiscorn, el Joan Pérez.
Veieu com sonava aquell mar.
A la plaça de Sant Jaume hi ha un bon guirigall,
els de dalt són sis milions i els de baix són més que mai,
quan hi ha dos que s'espatucen, rep algun tercer.
A la plaça de Sant Jaume hi ha un bon mullader
i fan una versió de la cançó de la sirena i el pescorn.
Pujol, si tu baixessis una mica,
Pasqual, per què no puges a guidar?
Bajant, és el valent que clarifica
la llei d'ordenació territorial.
La corporació està metropolitanitzada,
qui la desmetropolitanitzarà, el desmetropolitanitzador.
Cal la desmetropolitanitzar, quin desmetropolitanitzador serà?
A la plaça de Sant Jaume hi ha un petit traspalts,
els de dalt són autonòmics i els de baix són plenanaus,
i per tal que hi hagi mar o el baixó de l'alor,
a la plaça de Sant Jaume tothom pot el que pot,
s'accent el refiló d'una cançó,
des d'un balcó a l'altre balcó.
Pujol, a aquesta lot li falten piles,
Pasqual, que ara no estic per acudits.
Pujol, que amb les comarques d'escarriles,
Vigila que t'hi pots enganxar els dins.
La corporació està metropolitanitzada,
qui la desmetropolitanitzarà,
el desmetropolitanitzador.
Cal la desmetropolitanitzar,
quin desmetropolitanitzador serà.
Ens recordàvem aquell últim disc de la trinca del 1987,
el Marro, amb el tema que donava nom
amb aquesta aire de sardana,
amb instruments de coble inclosos.
Per cert, en el disc sortia una dedicatòria
d'aquesta cançó a un sardanista de pro,
com diuen, Albert Graullac,
un d'aquells promotors d'activitats sardanistes
històrics, sobretot a la ciutat de Barcelona.
Bé, ara anem a les xafarderies
i comencem fent referència al concurs,
ja hem esmentat abans,
era el concurs nacional de colles sardanistes
de les Roquetes a Barcelona,
que ja fa un grapant d'anys
que se celebra a la plaça Sòller,
i és un d'aquells concursos
que aconsegueix a plegar força colles,
en part perquè sempre és vàlid
per alguna altra categoria
del campionat de Catalunya,
però també força colles a la categoria lliures.
Vam tenir en aquest sentit
l'oportunitat de veure
que segueixen participant a concursos
després d'aquesta recuperació feliç
de fa pocs mesos de la colla jove Velles Plai
de Valls i també els petits Velles Plai
també van actuar en aquest concurs.
Però sabeu que va ser la final
del campionat de Catalunya
pel que fa colles veteranes,
ja dèiem que la colla terragonina
toc de dansa no va aconseguir ser campiona,
però Déu n'hi do,
un segon lloc prou meritori.
Però si en parlem a les xafarderies
és perquè un cop més cal posar en evidència
la necessitat que molts concursos
o els concursos en general,
almenys la majoria,
facin plantejaments
o canviar els plantejaments
d'alguns aspectes almenys.
Un concurs que en general Déu n'hi do
va anar força bé
i va fallar al final.
No sé si és el que s'hauria de fer
un sorteig,
sempre està bé fer sorteig
si us entra el públic
per tal de recollir fons,
però quan totes les colles
s'han acabat de ballar,
esperen el resultat,
començar a fer sortejos
que es fan llars
i un concurs que podria acabar
amb una hora
que estaria prou bé
per anar tots a dinar,
que es van perllongant
de manera inacabable,
sens dubte és quelcom
que cal replantejar
i molt seriosament.
Un altre aspecte del concurs,
en aquest cas més particular
de la colla toc de dansa,
i és que llàstima, llàstima, llàstima,
perquè per un concurs
el seu responsable,
el seu capdencer també,
el responsable anava a dir
de la sadana revessa,
l'Alfred Abad,
no va aconseguir
el 100% de sadana revessa
resoltes en aquest campionat,
i a més a més en colles lliures també.
Fins ara les havia aconseguit
resolt totes,
i llàstima, llàstima,
per un concurs,
però un concurs
no va aconseguir fer
aquest complet
de tota la temporada.
Llàstima, com dèiem,
però potser valdria la pena
prendre-se positivament,
com dèiem pel que fa al campionat,
o sigui, un segon lloc,
però prou meritori,
doncs déu-n'hi-do aconseguir
quasi, quasi totes les sardanes revessa.
Per cert, que ja sabeu
que l'Alfred Abad,
a més a més,
també des de fa uns anys
s'ha engrescat a composar sardanes,
i a més a més sardanes
que entren bé,
que agraden,
que estan prou ben fetes,
i que a més a més
les cobles,
moltes cobles,
les inclouen al seu repertori,
cosa que és molt, molt complicat
davant d'una superproducció
com hi ha de sardanes.
I diumenge passat,
pel fet d'estar a Barcelona,
no va poder assistir a l'estrena
d'una de les seves sardanes,
que ha dedicat a la gent de Palamós,
una de les grans potències sardanistes
dels últims anys,
una sardana que estrenava
com la Flama de Farners,
també al migdia,
i que porta per nom
complicitats.
Avui, ja sabeu
que n'estrena una altra,
el concert d'aquesta tarda,
d'aquest vespre,
a l'Auditori de l'Antiga Audiència,
dedicada a aquesta candidatura
de Tarragona com a capital
de la cultura del 2016,
i sabem, sabem que en té
d'altres en cartera.
Algunes ens han dit
que encara no diguem res,
sembla que hi ha sorpreses
en aquesta nit pel que fa
a la dedicatòria,
però, ja veieu,
és un home que no para.
També hem parlat d'aquest concurs
de punts lliures avui,
aquesta nit,
en el qual hi participa
la colla Terrona Dansa,
que la colla gran
de l'agrupació seranista Terrona Dansa,
que sembla que hi van
amb força ànims
en aquest campionat
de punts lliures,
on han estat treballant força,
i a més a més,
són gent jove,
això els permet fer alguns punts
realment espectaculars,
coses que potser
altres que ja teníem certa edat
no ens hi veuríem amb cor.
I perquè han pogut veure
en alguna actuació,
fins i tot algun assaig,
que mai és com una actuació plena,
evidentment,
que han fet en alguna ballada al carrer
i han aconseguit captar l'atenció
de tots els que passaven per allí,
fins i tot gent que no els venia
ni els anava a la ballada de sardanes.
El problema,
i aquí ve la xafarderia,
és que es troben que aquest concurs,
de punts lliures,
o sigui,
participen colles d'anomenada,
com la Violetes del Bosch,
però que és una colla,
si vés campiona de Catalunya,
en les sardanes,
diguem-ne,
normals,
en la revés,
ai, perdó,
en les punts lliures,
és bastant conservadora,
és a dir,
van a lo segur,
i en aquest sentit
tenen esperances.
El problema és que
una altra colla potent,
com és la Mare Nostrum,
que és la de les poques
que havia aconseguit
fer-li, diguem-ne,
passigolles
a la Violetes del Bosch,
al campionat de Catalunya,
de sardanes,
insisteixo,
normals,
en la de punts lliures,
és una autèntica
primera potència.
Una colla que
des d'aquest any
no participa
al campionat de Catalunya,
actua
només en alguns lliures,
però sembla que sí,
que s'han pres seriosament
això dels punts lliures,
i llàstima,
això és el que fa patir
la gent de la Terragrada.
A totes maneres,
esperem que
aquesta joventut,
aquesta força
que presenten,
que han pogut veure
amb aquests terrenins,
que aquesta colla de terrenins
els porti sort
i aconsegueixin
que de bé
en aquest concurs
de punts lliures,
aquesta final
que tindrà lloc
aquesta nit.
Tornem a la música
i una sardana
que té una particularitat,
es tracta del seu autor
un músic realment important,
Gracià, Tarragó i Pons,
un home que la història
de la música catalana
hi haurà passat,
entre altres coses,
com per ser
un dels noms
imprescindibles
com a intèrpret
de guitarra,
un instrument
que de vegades
pot semblar fàcil,
però ha tocat
a l'hora de fer música
realment seriosa,
doncs té la seva dificultat
i el seu mèrit.
Realment és un dels noms
importants
en aquest sentit,
un nom
destacat
i històric.
Ell també va escriure
un parell de sardanes,
les va escriure
originàriament
per a guitarres
i es van arribar
a publicar
fins i tot
editades
per Hispavox
i Unió Musical,
és a dir,
empreses importants
en aquest sentit
arreu de l'estat espanyol
i les van instrumentar
per a Cobla
el mestre
Fèlix Martínez
i Comín
i la van registrar
no fa pas massa anys
les sardanes del 1968
però la van registrar
molt més recentment
la Cobla
Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona.
Escoltem-ne una
d'aquestes sardanes
d'en Gracia Tarragó.
Cala'm un joi.
Cala'm un joi.
Cala'm un joi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...


...
...
...

Yingl...
...
...
...
...
...
...
Una sardana realment especial, singular, apte per sobretot per concert, aquesta nit al Pont de Sant Agostí i de Francesc Casú. Amb ells a finals del nostre programa. Recordeu demà repetició a partir de les 10 del matí i altra vegada estarem en directe.
ara sí, dissabte vinent
a les 12 i uns minutets, que passeu molt bé
Sous-titrage ST' 501
Fins demà
Fins demà
Fins demà