Són dos quarts de dotze.
I aquí estem, amb un nou tràfic d'abstraccions des de la sintonia de Tarragona Ràdio.
La setmana passada vam viatjar a França, avui anem una miqueta més lluny,
anem a Itàlia a conèixer unes quantes músiques del senyor Paolo Conte,
un dandy, diríem, de la cançó italiana.
Ell va néixer el 1937 a Asti i fa músiques relacionades amb el jazz,
li agrada molt el jazz americà i les arts figuratives també,
no les ha abandonat mai, són les seves grans passions.
Ell va començar a escriure cançons, primer amb el seu germà Giorgio
i després, tot sol, inspirant-se tant en la vida quotidiana com en el cinema i la literatura.
Avui anem a escoltar cançons d'un disc que es deia Aguaplano,
que és un dels més coneguts del Paolo Conte.
I per començar, sentirem la cançó que haurà aquest disc, amb el títol Aguaplano, precisament.
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Un aeroplano, nell'aria bionda e calda vola, piana,
lascia un bel mondo dal colore, vai, dove c'è il fiume di gennaio.
Música
Scendi pilota, fammi vedere, scendi a bassa quota,
che guardi meglio e possa raccontare, cos'è che lucica sul grande mare.
Música
E sono certo, è proprio un pianoforte da concerto, dal suono avuto dal mistero,
un pianoforte a coda lunga, nero.
Certo c'è stata, laggiù una storia molto complicata,
Música
Ci va una bella forza per lanciare, un piano a coda lunga in alto mare.
Música
E dove c'è un piano, intorno c'è sempre gente che fa baccano,
Música
Ci sono occhi che si cercano, ci sono labbra che si guardano,
Música
Non mi fido, in certi casi un pianoforte, un grido,
Ci sono gambe che si signorano, e tentazioni che si parlano.
Música
Gira pilota, recuperiamo il cielo ad alta quota,
Torna nel mondo dal bel colore baio,
Provami il fiume di gennaio.
Al prossimo episodio
Música
Pau la Conte es va llicenciar en dret
i per aquest motiu es va guanyar el sobrenom d'Avocato, l'advocat.
Es va acostar de seguida al món del jazz com a afeccionat,
tocant el vibràfon en alguns grups locals d'esti del seu poble
en els quals col·laborava.
I com dèiem, les primeres cançons les va escriure en col·laboració
amb el seu germà Giorgio.
A mitjans dels anys 60 ja es va donar a conèixer com a autor
amb les seves cançons més conegudes,
com ara La Còpia Piu Vela del Mundo i sobretot, sobretot,
Azzurro, que va cantar Adriano Celentano.
També és el compositor de
In Ciamete Non Gisto Viu, cantat per Caterina Caselli,
Tripoli 69, cantat per Pati Bravo,
o Genova Pernoi, cantat en aquella ocasió per Bruno Lausi.
Però ara sentirem un altre tema del disc Aguaplano
que es titula Passo Doble, ni més ni menys.
Ecco qui una musica
che forse era per noi
A me sembra molto splendida
Tu puoi farne quel che vuoi
Questa memoria è labile
Non me la ritrovo mai
Ma se riesco a ricordarmi
Mi potrei
Mi potrei
Convincer
No figger
No
No figger
No
No figger
No
No figger
No figger
Mi viene da
Reden
Un
Un
Un
Un
Un
Un
La mia memoria è inabile,
non me la ritrovo più,
ma se riesco a ricordarmela,
si viviene da vedere.
Non fidget, no.
Non fidget, no.
Non fidget, no fidget,
non fidget,
mi viene da vedere.
La mia memoria è inabile,
la mia memoria è inabile,
la mia memoria è inabile,
la mia memoria è inabile.
Va ser cantant les seves pròpies composicions
i posa el seu disc,
el nom seu,
el mateix nom de Paulo Conte.
Va treure al cap d'un any un altre disc,
també amb el seu nom,
Paulo Conte.
va a l'èxit amb un que tenia un títol una mica més original,
que es deia Un gelato al limón.
Llavors sí que va ser apreciat plenament pel públic,
especialment a França.
Escoltem ara un altre tema d'Aquaplano,
que es titula Max.
Max, era Max,
più tranquillo che mai,
la sua lucidità.
Smettila, Max,
la tua facilità.
Non semplifica, Max.
Max,
non si spiega.
Fammi scendere, Max.
Vedo un segreto avvicinarsi qui, Max.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
amplificada, més curta, no és doble,
que va ser editada el 1989.
I per anar seguint amb aquest disc,
escoltarem la peça Blu Note.
Ma non si usa, non si usa più.
Piuttosto dimmi sulle note blu.
Cosa hai sentito dire?
Niente, lo so.
Immaginavo questo.
Non ha importanza, tu ritrovami.
Ribescami, sorteggiami.
Piuttosto dimmi
un po' di tempo tuo.
Ce l'hai da dedicarmi
in una notte blu.
Blu.
Blu.
Blu.
Portami a cielo.
Oh, non si usa più.
Si usa, sì.
Si usa, si usa, sì.
Tanti anni dopo.
Mi ricordi tu?
Tu, tu, tu.
Tu, tu, tu.
Che scena.
La vecchia scena.
Paresti bene a stare con me.
Con
il tempo
del novecento.
Meglio di niente.
Intanto sei qui.
Non ho una lira, questa è la realtà.
Scusa, pagatù.
Scusa, pagatù.
Non si guadagna con le note blu.
Tu, tu, tu, tu.
Tu, tu, tu, tu, tu, tu.
Ancora un'altra caccia-pache.
La silenziosa caccia-pache.
Donna che sai
di vincere tu
offre di più.
La silenziosa caccia-pache.
La silenziosa caccia-pache.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sotto la porta il tappeto sembrava come elettrizzato.
Le rose donate erano lì in attesa di venire, capite?
Era una scena d'amore e di esitazione stupenda.
Io avrei voluto dare una mano, non so bene se a lei o a lui.
Esitazione.
A l'any 2000, Conte realitza un projecte que havia somiat des de feia més de 20 anys.
Es titula Ras Matas i és una mena de musical ambientat en el París dels anys 20
que representa la trobada entre la vella Europa i la música negra, les seves passions.
A l'abril del 2003 es va publicar tot el món Ré de Rís,
un disc que conté 16 clàssics de Paulo Conte, 12 dels quals gravats amb nous arranjaments.
I anem acabant ja el repàs d'aquest disc aquaplano amb un tema que es titula Ratafiar,
que és un homenatge a aquest licor tan preuat.
Ratafiar é desir, arquebus é una botilleria.
Bum, bums, bums, bums, bums, bums, bums, bums, bums, mille feuilles, tartepum,
chantilly és una pasticceria.
Bum, bums, bums, bums, bums, bums, bums, bums, bums, bums.
Il gaucho sa che cos'è l'aria blu della prateria,
El gaucho és contento i rimane a guardar.
Passa la vida com una senyoritat d'amor.
Apre el ventaglio e mette a repentaglio i cuor.
Camicia allegra que piace anche a Impelagra.
Folclor, el nel traffico, el trambusto,
ci han preso gusto a tutto questo odor puro.
Grut, grut, grut, pot, pot, pot, clink, clink, è un traffico africano.
Zum, zum, zum, zum, zum, zum, zum.
Solo lui il paradiso, come se è un clacson peruviano.
Zum, zum, zum, zum, zum, zum, zum.
Pensa a me, pensa a me, pensa a me, che non so cosa fare.
Il cinema a un gaucho seduto al caffè.
Diamanti stanchi lasciando gli appartamenti.
D'amor dal sesto piano, discendo un piano piano.
Pudor sui marciapiedi, trascinan stanchi piedi.
Sudor, e nel traffico, nel trambusto,
ritorna il gusto di tutto questo amor.
D'enorme.
Passa la vita, come una signorità.
D'amor apre il ventaglio,
e mette a repentaglio,
il cuor la pampa tende,
in un silenzio d'erba,
fulgor, che ritorni l'uomo cavallo
nell'intervallo del suo
stupor, baglior, al bor.
I ara sí que ens anirem acomiadant
amb la cançó que tanca el disc.
Es titula Nesu no mi ama.
Atenció, però, Nesu no mi ama,
come mi amo io.
Ningú no m'estima com m'estimo jo.
Atenció, però, Nesu no m'estima com'estima com'estima com'estima com'estima.
Atenció, però, Nesu no m'estima com'estima.
Atenció, pero, Nesu no m'estima com'estima com'estima.
Arrivo lì, così, nessuno mi aspettava più.
Un temporale fa dei grandi gesti grigi.
Ah, è il clima mio.
Ci sarà stato mai qualcuno interessato qui, volendo nelle scarpe avrei un ritmo mio.
I amb nessuno mi ama, que esperem que no us sigui el cas, us deixem fins la setmana que ve.
Si més no, aquí a Tarragona Ràdio sí que us estimem i esperem retrobar-vos la setmana que ve en aquesta mateixa sintonia, amb un nou tràfic d'abstraccions. Bona nit.
Mi giro indietro e poi dico addio.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!