Fins demà!
Bona nit, us saludem des de Tarragona Ràdio, això és el tràfic d'abstraccions.
Cada dimecres amb vosaltres a dos quarts de deu de la nit, a quarts de dues de la matinada
i cada diumenge a dos quarts d'onze de la nit, després del futbol.
I avui tornem a tenir un convidat amb nosaltres, de fet ell ja va venir un dia a parlar-nos d'un homenatge
que es feia per celebrar el centenari de la Bauhaus i avui farem un monogràfic sobre un altre tema.
M'explico, la cosa va començar així.
El dia 4 de desembre el país publicava una notícia que deia
I jo aquí penso, hem de fer un monogràfic sobre Cortàtu.
I tot seguit penso, qui sap molt de Cortàtu?
Doncs el senyor Lluís Potàu, bona nit.
Hola, què tal?
Hola, i li vaig preguntar si m'ajudaria a fer un programa dedicat a Cortàtu, Fermin Mugruza i companyia
i em va contestar alguna cosa així, quan jo li deia si podia portar música.
M'ha dit, sí, sí, tinc tot el que van fer en l'EP, el primer Cortàtu, el segon, la línia del Frente.
Tots dos també en CD, el compartit amb cicatris, jota aquí i contuxí.
Només en CD i gravat en CD el mític Nicaragua Rock, a Barcelona, 1986.
I així durant 10 o 12 línies més.
I aquí el tenim avui, tot un catedràtic en Cortàtu.
Hola, què tal?
Perquè ens repassi una mica la viscografia.
A mi m'agradaria primer ressaltar que a l'Atlètic no el poden guanyar ni amb els nazis al camp, no?
Clar, és que d'aquí ve la cosa, no?
Van pensar, ostres, com s'han de veure així aquesta gent quan van a jugar a Poray per Europa
i la gent els envaeix al camp i guanyen el partit i de fet es van classificar, no?
Veritadament més que una altra cosa, jo crec que el que dona és por.
Exacte.
És una por que, a més a més, el que va ser és que de diferents països s'hi trobessin allí
i que no hi ha...
Van passar com a Pedro por su casa, no?
Exacte, sí, i que no hi hagués unes mesures de...
No de seguretat, sinó de control.
Encara que, bueno, no s'estanya, no s'estanya tampoc.
Contestem amb cultura i amb música, que és potser la reacció més intel·ligent, no?
En aquest tipus de provocacions.
Però sí.
Què posarem per començar, potser?
Jo crec que per començar és també agafar un punt més humà
i que ells aprofiten en el seu primer LP, en dues cançons, crec,
que és la primera, Don Vito i la Revolta del Fenopàtico,
i l'altra que es diu Mister Snowit i Sus Amigos los Humanos,
i la de la cultura.
Totes les tres estan basades en còmics.
Tenim que pensar el que són els 80.
Els 80 és un moment en què els còmics, el dibuix, el còmic,
són molt importants i tenen ja un bagatge important des dels anys 60.
i a l'estranger, tenint en compte que fins als 65 aquí a l'estat espanyol no es pot dir segons quines coses
en la llengua vernàcula del país, del que toqui.
Llavors, clar, fins als anys 80 realment no hi ha una explosió de tot.
i aquí el còmic també és important.
I ells es basen en tres còmics,
no és l'únic grup que aprofita altes expressions artístiques per fer les seves cançons.
I una explosió humana, com és la bogeria,
potser és important començar amb aquesta cançó, no?
Doncs vinga, tots cap al Fenopàtico.
Revuelta en el Fenopàtico!
Revuelta en el Fenopàtico!
El hombre del tiempo alcado
Por haber informado
Granitos, rayos, truenos y viento huracanado
La Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido
Mañana Sol
El hombre del tiempo es tanto cara
Mañana hará el tiempo que a mí me dé la gana
Revuelta en el Fenopàtico
El hombre del tiempo alcado
Y todo por haber juzgado
Al telediario
Y todo por haber juzgado
Al telediario
La Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido
Mañana Sol
La Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Se ha reunido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Mañana Sol
Mañana Sol
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
Ha decidido la Asamblea de Majaras
de Májaras. Se ha reunido
la sablea de Májaras.
Ha decidido
mañana sol
y buen tiempo.
Doncs mañana sol
i buen tiempo. Esperem que em prenguin nota
aquests que estan reunits allà a Copenhague
decidint què han de fer amb el clima
de tot el planeta. Parlem
de Cortato. Aquest grup el van formar
els germans Fermín, guitarra i veu
i Íñigo, muguruza,
baix i cors, juntament
amb Màtin a la bateria.
Després que els muguruza anessin
a un concert de The Clash a Sant Sebastián
i de The Beat a Bilbao. Devien
quedar epatats, literalment.
I el nom venia de Corta.
El sobrenom d'Emmanuel
M. Garmenti Azubiarrayn, un
mugalari de l'ETA mort a mans de la Guàrdia
Civil. El renom aquest,
Corta, que venia del caserío
Cortato en el que s'havia criat.
Els mugalaris eren els militants
que s'encarregaven d'ajudar altres persones
a creuar la frontera franco-espanyola.
Poca broma per convertir-se
en un grup que
també tenia una vessant festiva.
Jo recordo escoltar aquestes cançons a la discoteca
del Centre Cultural del Morell
a quarts de deu del vespre
i començar la festa així.
Sí, és curiós perquè els 80
no tenen una repercussió dins del món a Berchale.
En aquell moment
el moviment a Berchale
realment
no és proper al rock and roll,
més bé tot el contrari.
Pren el rock and roll com una música
invasora, nord-americana,
yankee, fins i tot,
i van per la basada més folc.
En canvi,
el moment que,
no només cortat-ho,
apareix el que després es va posar,
la caixeta de torn,
de la movida,
el no sé què,
l'edat d'oro,
això,
li van posar la caixeta
de Ròs Radical Basco,
o el Ròs Radical Basc,
li posen la caixeta,
apareixen grups que,
torno a dir el mateix,
no s'havia dit d'una manera tan explícita
alguna cosa com es va dir en aquell moment.
I van ser el País Basc
qui realment va ser,
potser per la seva manera de ser,
són més directes,
no?
Si hi ha un moviment,
punt,
ja existeix a la Península Ibèrica,
a Espanya ja existeix,
des del 81,
l'últim resort a Barcelona,
per exemple,
a TNT i KGB a Granada,
també,
molt aviat,
el 80-81,
hi ha també grups a València,
Interterror,
i en el moment que apareix
aquests grups a Euskadi,
doncs,
realment,
la manera de dir
arriba molt fàcil a tot arreu,
molt fàcil a tot arreu,
i hi ha una demanda
que surtin d'allí,
surtin d'allí
i que vagin a fer els concerts a fora.
a poc a poc va
agafant aquest tipus de música,
sobretot cortat-ho,
cortat-ho és molt fàcil,
perquè realment utilitza un escà,
entre directe,
utilitza l'escà,
un escà més accelerat,
i llavors dona molta peu a la festa,
a tot.
però hi ha un fet curiós
que és que fins i tot
estan dient
una sèrie de històries
que passen en aquell moment
al País Basc,
des del punt de vista
d'Abertsale o d'ETA,
per exemple,
la cançó Sarri, Sarri,
Sarri és una cançó que arriba fins i tot
a sonar-les per vena,
a les festes majors,
i realment va sobre
la fugida
de la terra Sarri i una india
de la presó de Martutene
dins d'un bafle
d'un equip de música
que va tocar allí.
Fins i tot hi ha un vídeo,
un dels pocs vídeos musicals,
tipus vídeos musicals,
que no pas
per exemple
d'actuacions a televisions,
hi ha fins i tot
una actuació televisiva
a Polònia
on canten
els Cogudariac,
els Cortato,
però aquest vídeo musical
és només aquest,
és aquest,
és el de Sarri, Sarri.
És curiós tot això,
però
m'agradaria també
que crec que és important,
que és aquesta manera
tan directa
que arriba
al reste del país.
Potser perquè
el que estan dient,
encara que sigui
potser en Cortato
més localitzat,
tothom té
aquesta sensibilitat
i aquest sentiment
en aquell moment
que el que estan dient
no ens queda tan llunyà.
Potser sí,
des del punt de vista
de Cortato
que s'agafava més
a Versale,
però Cicatria,
La Polla Records,
Cortato,
doncs realment,
Rip en aquell moment
també,
estava en Poray,
aquests dos grups
van arribant
molt fàcilment.
Posem una mica de música
per a tu,
posem una mica de música,
va.
Ui, ui, ui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bailando este car
que me lo estoy pasando
creo que me voy a matar
esto es lo que dijo
mas no lo va a estar mal
se dio desde un octavo
al sol del último compás
la vecina del sexto
olió como gritó
que os den por culo a todos
que esto se acabó!
que me impeachment de la fic y aquí
trago mi salió de historia
xt?
que me quedó
el tercer mal
de todo
a la oraz
mayor
que me 기대�
Tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro, tiro.
¡Eyy!
No estoy pasando bailando este ska,
qué bien me lo estoy pasando, creo que me voy a matar.
Qué bien me lo estoy pasando bailando este ska,
qué bien me lo estoy pasando, creo que me voy a matar.
Esto lo único que dijo, Manolo Rastamán,
se dio desde un octavo a su delo con más.
La vecina del sexto, yo como uno y no,
los den por culo a todos, que esto se acabó.
Ja, arrastra p'aquestes!
Per fer el pogo que ens han entrat aquí a l'estudi
i desmanegar-ho tot i posar-ho potes en l'aire.
Què era això que hem escoltat?
Aquesta cançó és l'últim Oscar
de Manuel Rastamán.
L'ús de l'escar per part de Cortado
i de més grups del País Basc,
del País Basc,
sobretot del punt de vista del reggae,
els Potato, per exemple,
de Vitori Castells,
obren el món.
És com si...
Es pensa que en l'escarisme
aquest basc,
a Euskadi,
cadascú al seu,
aquest tancament,
en aquell moment no.
Agafen uns ritmes
exteriors, de fora,
que en aquell moment no s'havien utilitzat
encara al País Basc.
Els adapten, els importen superbé.
Però d'una forma explícita,
o sigui, natural i explícita,
o sigui, sí,
no vull dir que no s'havien utilitzat mai.
El que vull dir és que en aquell moment
s'utilitzen de nou,
perquè torno a dir
que fins l'any 75 no es pot fer res.
Sí s'ha fet música escà,
sí s'ha fet música reggae,
però amb aquesta lletra
de poder dir realment
el que realment pots,
vols i pots, no.
I realment obre el món,
no és un tancament.
I a més a més,
Markham és una música negra jamaicana.
Jimmy Jazz era una versió dels Clash,
si no me'n recordo.
Jimmy Jazz era una versió dels Clash, exacte.
I un gringos en Nicaragua
en un altre moment hauria sigut impensable.
Hi ha alguna més,
alguna versió més,
no me'n recordo,
però hi ha alguna versió més també.
i realment torno a dir
que no es tanca,
o sigui,
és un obrir-se al món, no?
No vull parlar
del que estan fent ara,
però si fixem, per exemple,
perquè cadascú d'aquests grups
han agafat unes diferents línies,
però Jimmy Jazz continua
amb el tema aquest, experimenta.
Experimentant i viatjant
i incorporant gent de fora.
Exacte, no és una persona tancada.
Té un cap enorme.
I obert.
I obert al món.
I a l'univers, no?
Evidentment, sí.
I nosaltres ens vam començar a obrir,
per exemple,
amb concerts com el que van fer el Morell.
Jo no recordo l'any 86, 87.
L'any 86,
crec que a Cortato
la primera vegada que vaig a Catalunya
és l'any 86
al pavelló de baix de Montjuïc,
que toca d'altres de les Corts.
Aquells ara hi fan musicals.
A l'Euskal Rock,
a l'Euskal Rock arriben
a Cortato,
a la Polla Records,
Cicatriz i Rip,
i a Arxainek,
que no poden tocar.
no els hi ha una moguda
i no els hi volveixen tocar.
Però...
crec que és un dels grans concerts,
un dels concerts paradigmàtics
en aquell moment a Barcelona.
També li dona tal força
al moviment Pungui Esquinet
a Barcelona, perdó,
que més o menys l'any 83-84
té una gran explosió,
que l'any mateix 86 al juny,
crec que és el juny o el maig
del juny del 86,
tornen a venir la Polla Records,
Cortato i Cicatriz,
i a la vegada,
per donar aquesta mostra
que el moviment Pung a Barcelona
és important,
amb ells toquen
els electroputos,
l'últim Mous de Cuba
i l'Odi Social.
A poc a poc,
les cintes
i els discos,
però les cintes
és més,
no,
és una cosa més...
És un element més de
t'acabar amb això,
passa aquest,
tal i qual,
o sigui,
també per qüestió
de calés i tal,
s'hi van distribuint
d'una manera
entre la gent
o entre això,
no,
i a poc a poc
van arribant.
I l'any 86 mateix
els quartats
arriben al Morell,
els porta
l'Ateneu Llibertari de Reus,
és el primer concert
que organitza
l'Ateneu Llibertari de Reus,
que realment
porta un bagatge
i una història
fonamental.
Admirable.
Exacte,
i fonamental
el moviment
Llibertari,
digue-li
contestatari,
o com vulguis,
al Camp de Tarragona,
i aquell és un dels concerts
que realment marca
una època
però una època
que s'acaba,
una època que s'acaba,
però que realment
marca d'una manera
molt, molt, molt forta.
Toca anar amb
l'Etiopia Próspera
o Próspera,
que realment
parlàvem d'on
t'estava l'accent
per fer una mica la conya,
era un grup d'Altafulla,
un grup rock
amb un rock
fins i tot poètic,
amb unes lletres poètiques
boníssimes,
i
jo crec que
aquest concert
Aquest concert
va marcar
l'adolescència,
la joventut
i fins i tot
la bellesa
de la gent del poble.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Poc a poc
després
van venint
els altres grups
del País Basc,
que recordo
un concert...
Potato,
sí, però
els 80 venen...
Escorbuto.
Sí, Escorbuto
venen després,
però després
els 80
arriben a la selva
la Polla Records,
i
poc a poc
van baixar,
Barricada també
va baixar alguna vegada,
crec que el 88-89
toquen a Tarragona
i
els 90,
això,
Escorbuto,
baixen els Potato,
els Ticatriz
toquen a la...
no recordo ara
el Prismes,
dèiem,
em sembla,
un local
que hi havia
a la carretera de Barcelona,
després de tots els problemes
que va tenir
el Nacho
i tal,
que em semblava
que tenia un accent
de cotxe
i tot això,
i fins i tot
toquen amb les
crosses.
Amb les crosses.
Sí.
Hi ha un...
i una demanda
de tota aquesta història,
no?,
al Camp de Tarragona,
però a poc van desapareixent,
evidentment,
perquè també
ells mateixos
agafen línies diferents.
doncs anirem a escoltar
un d'aquells gimnes,
el Sarri Sarri,
que de fet va donar nom
a un bar històric
de Reus.
Sí, exacte,
i a més a més
és la versió
del Nicaragua Roc.
d'aquí a la Fρά.
Də demà no
no
Demà no
que an Change,
d'aquí a la pre'
faul,
que de fet
arrojaiegen el
jarro la nom
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Cib carn加油
defina!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La guerra que emplea los rastas
Hablan de batallas
Que no puedes encontrar en los mapas
Ten cuidado al pasar a mi lado
Porque soy una cuchilla andante
Otro día de vivir
En la línea del frente
A alguien se le oye quedar
En la barricada a las tres
A las fuerzas de la victoria
Entonces, per part nostra, res més.
Penseu en el vostre entorn abans d'imprimir,
penseu en alguna cosa abans de dir res
i no penseu en res abans de no fer res.
Us deixem amb la nit de Tarragona Ràdio
o, si ens escolteu diumenge, amb la nit violeta.
Bona nit des del tràfic d'abstraccions.
Bona nit.
Bona nit.
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Es el rock de la línea del frente
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Y ahora me estoy convirtiendo
En una cuchilla adnante
Es duro vivir
En la línea del frente
Te quiero
Y quedamos
En la barricada a las tres
Con las fuerzas de la victoria
Al amanecer
Siempre me ha interesado
Esa jerga que emplea los bastas
Habla de batallas
Que no puedes encontrar en los papas
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Si escuchas esto
Prepara tu mente
Para encontrarnos en la línea del frente
Salta una valla
Toda una esquina
En cualquiera botín
Está la primera línea
Si escuchas esto
Prepara tu mente
Es el rock de la línea del frente
Es el rock de la línea del frente
Salta una valla
Toda una esquina
En cualquiera botín
Está la primera línea
Es el rock de la línea del frente
Que se note que estás presente
Así que estén las escenas
Según la línea del frente