Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La setmana passada, la sardana de l'any va fer descans, va descansar.
Nosaltres, però, vam complir una miqueta amb els nostres deures,
després que fa 15 dies no pogués sortir en tant al nostre programa,
tot i que fora de concurs, sí que vam poder escoltar les tres sardanes d'aquell eliminatori.
Alguna cosa vam poder salvar, encara que fos escoltar aquelles sardanes.
Doncs bé, després d'aquell parèntesi doble,
doncs aquesta setmana es reprèn al concurs la sardana de l'any
amb la primera eliminatòria de semifinals,
és a dir, aquelles sardanes que vosaltres, els oïdors, vau triar en la primera tanda,
ara les anirem escoltant de dues en dues
i triant d'aquestes, les sardanes que seran finalistes.
Després parlarem de manifestos.
Algun directament implicat en l'aspecte que més ens ocupa el programa, la sardana,
però una altra que, diguem-ne amb caire solidari, ens hi ocuparem.
Ja en parlarem en el seu moment.
Després, a l'agenda, alguna activitat, encara que el temps acompanyi.
Avui sardanes està prevista a la Laixà, a Festa Major, i demà concert a Reus.
La presentació, que ja us avançàvem fa uns moments,
de la Guida Pleix de la Sardana 2009, que es farà avui en camp.
Parlarem també de la Fira d'Espectacles Literaris Literarum,
a Mora d'Ebre, que alguna relació hi té, també, com podreu comprovar després,
amb el nostre tema.
Cobla, cor i dansa al Palau, una de les diverses propostes que hi ha d'anarament
de bona música per a Cobla, en plan de concert, en la seva vessant sinfònica,
i que s'ha presentat aquesta setmana, i de fet comença avui ja.
Parlarem del Premi Agustí Burgunyó, també dedicat a aquest aspecte concertístic
de la música per a Cobla.
Tindrem xafarderies, i, esclar, la música, que, a part de la Sardana de l'any,
també ens anirà acompanyant al llarg del programa.
I comencem de moment, com és habitual, amb la primera eliminatoria
de semifinals de la Sardana de l'any.
Doncs sí, reprenerem després del parèntesi de la setmana passada
al ritme de les eliminatòries de la Sardana de l'any,
el concurs que la Federació Sardanista de Catalunya convoca per tal d'escollir,
per mitjà dels vots dels oïdors de Tarragona Ràdio
i una trentena d'emisores més d'arreu de Catalunya,
la Sardana preferida entre les estrenades l'any 2008.
I ho fem amb la primera tanda de Sardanes de semifinals,
és a dir, aquelles que han superat la fase prèvia,
i cada una d'elles va rebre el major nombre de vots
a les corresponents eliminatòries, amb tres composicions més.
Cada setmana, fins al mes d'abril, s'enfrontaran dues Sardanes,
que ara sí seran anunciades amb el seu nom i el de l'autor.
A diferència de la primera fase, també, que les escoltàvem
en format d'una tirada de curs i una de llars,
ara serà l'habitual als concerts, dues de curs i dues de llars.
Això sí, allò que no canvia és que caldrà triar-ne
només una de les propostes cada vegada.
I la primera sardana d'avui és la plaça del Paraigües,
de Carles Santiago, que interpreta la cobla salvatana.
i la primera sardana d'avui és la plaça del Paraigües,
de Carles Santiago, que interpreta la cobla salvatana.
i la primera sardana d'avui és la plaça del Paraigües,
de Carles Santiago, que interpreta la cobla salvatana.
i la primera sardana d'avui és la plaça del Paraigües,
de Carles Santiago, que interpreta la cobla salvatana.
i la primera sardana d'avui és la plaça del Paraigües,
de Carles Santiago, que interpreta la cobla salvatana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui volem parlar de manifestos dins el tema destacat del programa.
El primer no afecta singularment a les sardanes,
als esbars i a les cobles, que és el tema del nostre programa,
però sí que creiem que n'hem de parlar de manera solidària.
La qüestió és que una directiva europea
sobre la posada en el mercat d'articles pirotècnics
fa perillar les festes amb foc.
Aprovada fa dos anys,
és previst que s'apliqui el 4 de juliol del 2010.
Davant d'això, les colles de dimonis, dracs i més bèsties,
que es poden veure greument afectats,
exigeixent que es prenguin mesures d'excepcionalitat.
per tal que la llei no faci desaparèixer
aquesta part de la cultura popular.
Avui, per cert, es fan manifestacions reivindicatives
a Castelló, a Palma i a Berga.
La directiva del Parlament Europeu
fa referència a la fabricació de material pirotècnic,
a l'apagats de matge i a l'ús professional.
Si el Ministeri d'Indústria l'accepta,
a més de prohibir els correfocs,
s'haurien de prohibir manifestacions festives
en què s'usin coets o aspires.
I és que la normativa obliga, entre algunes altres mesures,
a mantenir una distància mínima de 8 i 15 metres
entre qualsevol persona de la càrrega explosiva.
A més, l'edat mínima per a usar focs d'artifici
serà entre els 8 i els 12 anys,
fet que afectaria les colles infantils.
Les Federacions de Dimonis, Diables i Bèsties
d'arreu dels Països Catalans,
han convocat avui aquests actes
que abans esmentàvem de protesta
per exigir, tal com han fet públic en un manifest conjunt,
una regulació especificant l'ús de materials pirotècnics
que garanteixi el correcte desenvolupament
de les diferents representacions festives
dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.
A Castelló es farà una cercavila
que sortirà a les 5 de la tarda
des de l'antic recinte del Mercat de Dilluns
i acabarà a la plaça Major
amb una encesa conjunta de tots els dimonis participants.
També a Palma s'ha convocat una manifestació
sota el lema
La nostra festa, la nostra cultura,
que sortirà des de la plaça d'Espanya
a dos quarts de 12, de dia està en marxa,
i finalitzarà davant la seu del seu Consell,
on es llegirà un manifest.
I a Berga, les colles es reuniran al passeig de la indústria
des d'on sortirà la cercavila
fins a la plaça Viladumat
on es farà una gran encesa
i es llegirà un manifest.
I un altre comunicat,
aquesta en relació a les informacions
publicades sobre la campanya
per declarar la Sardana Dança Nacional de Catalunya.
Un comunicat que, a més,
la Federació Sardanista de Catalunya
assegura que manté converses
amb les institucions públiques
i ha rebut el suport de diversos grups polítics.
Però arran de titulars
com aquells que ens reprodueixen
en el seu comunicat,
que diu que a prop de 200 municipis
de tot el territori català
ja s'han adherit a la campanya de CIU
per declarar institucionalment
la Sardana Dança Nacional de Catalunya.
Respecte a aquestes informacions,
la Federació declara el següent.
La campanya ha estat engegada
per la Federació Sardanista de Catalunya
amb el suport de les entitats
que hi estan adherides
i no per cap formació política concreta.
La Federació Sardanista
està en contacte amb institucions
per tal d'aconseguir aquesta fita.
Actualment manté converses
amb organismes com el Departament de Cultura
i mitjans de comunicació
de la Generalitat de Catalunya,
entre altres.
Encara que cert,
que ha rebut el suport
de Convergència i Unió
per tirar endavant la campanya,
fet que la Federació Sardanista de Catalunya
agraïs aquesta desmanteix,
que la campanya sigui única
d'aquesta formació política.
La Federació agraeix el suport rebut
per les diverses formacions polítiques
que treballen per aquest fi
i han defensat la campanya,
presentant i aprovant mocions al respecte
en diversos consistoris.
També la Federació no té constància
que siguin prop de 200
els ajuntaments
que hagin donat suport a la campanya,
atès que porta poc temps en funcionament.
Malgrat això,
sí que ha rebut
més d'un centenar
de notificacions oficials,
de mocions aprovades
per consistoris municipals
i constantment arriben de noves.
Encara que a la Federació
li consta que hi ha ajuntaments
que no li ho han fet saber oficialment.
La Federació anima a la mobilització social
i concretament del moviment sardanista
a pressionar perquè es tingui en compte
la sardana
com a exposició popular
de la identitat catalana
i els valors democràtics
i a favor dels drets humans
que se n'extreuen,
com ara la tolerància,
la integració,
la igualtat,
la germanor
i la solidaritat,
tot des d'una perspectiva intergeneracional
de defensa de la igualtat,
de drets home,
dona
i sense distinció
de classe social.
Aquest és el comunicat
de la Federació Sardanista de Catalunya
al qual només podríem afegir
que des de fa un temps
qui ja està treballant de valent
en aquesta campanya
és la Colla Sardanista d'Ensaig del Penedès.
Ja n'hem parlat
en anteriors programes.
De fet,
ho van començar
el 27 de novembre del 2007
quan van lliurar
el registre
de l'Ajuntament del Vendrell
un escritor
on demanaven
que la Corporació Municipal
fes aquest reconeixement
al sardana,
cosa que van aconseguir
i no només això
sinó que a més a més
aquesta campanya
s'ha escampat
com a ataca d'oli
podríem dir-ne
no només pel Baix Penedès
sinó per altres comarques
meridionals de Catalunya.
A hores d'ara
segons informen
en el seu web
els d'Ensaig del Penedès
han aconseguit
que siguen
aquests ajuntaments
i altres institucions
les que han fet
aquest reconeixement
a nivell oficial.
El Vendrell,
el Consell Comarcal
del Baix Penedès,
Calafell,
Banyeres del Penedès,
Cunit,
Constantí,
Bonastre,
Creixell,
L'Ampolla
i la Diputació de Tarragona.
I anem ara
altra vegada
a la música
i tot recordant
el concert
que el passat 11 de gener
va tenir lloc
a l'Auditori de Caixa Tarragona
organitzat per l'agrupació
sardanista Tarragona Dansa
inclòs en el cicle
Tarragona Estrena
de l'obra social
d'aquesta entitat d'estalvis.
Els cobles que actuaren
eren la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
i Reu Juba
que van actuar en solitari
i conjuntament
interpretant en la primera part
sardanes
d'autors clàssics
i a les segones
sardanes actuals.
Precisament ara us proposem
escoltar la composició
que obria la segona part
del concert
signada per un autor
de la Catalunya Nord.
Des de fa uns anys
s'han donat a conèixer
diverses composicions
d'aquelles comarques
amb una obra força interessant
com és el cas
de René Picamal i Coma
un músic nascut a Perpinyà
l'any 1961
i format a l'Escola de Música
de Seret
i al Conservatori de Perpinyà.
Ha estat instrumentista
de la Cobla a Perpinyà
i des del 1995
és el segon fiscorn
de la Cobla mil·lenària.
Escrip més d'una vintena
de sardanes
i de bona factura
amb un llenguatge actual
i força atractives
també per al públic de plaça.
A l'anterior edició
de la Sardana de l'any
per exemple
la seva sardana
50 anys de passió
va arribar a la final
que recordem-ho
va tenir lloc
al Teatre Fortuny de Reus
quedant en cinquena posició.
Tot seguit
la Cobla Reus Jove
ens ofereix
una altra sardana
d'en René Picamal
aquesta estrenada
l'any 2006
Prada-Pubilla del Canigó.
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus Jove
Fortuny de Reus
i l'agenda de Londres i seguit
no és una agenda gaire extensa
ja ho sabeu, per aquesta època de l'any
però hi ha alguna cosa
i alguna cosa potser es veurà factada
perquè és vent, no sé, ja veurem els llocs alternatius
si funcionen
per exemple, el primer plec de la temporada
demà diumenge, el 29è de Navarcles
a la tarda al Pavelló Municipal
és a dir, en aquest cas ja s'han curat en salut
amb les cobles Jumon i Bola de Sabadell, Marinada
i Lluïsos de Taradell
amb concurs de colles improvisades
pel que fa a Ballades de Sardanes
n'hi ha anunciada una a la una de migdia
d'aquí una estoneta
a l'ermita de Sant Blaida la deixar
amb la cobla de la principal de Tarragona
demà diumenge, la cobla Rau i Job actuarà al migdia
a Vilafranca, a la Rambla de Nostra Senyora
i el proper cap de setmana, una mica més d'activitat
el diumenge 15, a dos quarts de 12 del matí a Cunit
a la plaça Catalunya
amb la cobla de la principal de Tarragona
al migdia, a les 12 o migdia aquí a Tarragona
al passeig del Serrallo
amb la cobla Rau i Job
última ballada del cicle de tardor i hivern
organitzada pel casal tarragoní
i patrocinada per l'autoritat portuària
i a les 6 de la tarda
anunciem una ballada a Barcelona
a la plaça Sant Jaume
més que res perquè hi actua
la cobla tarragonina Cossatània
Pel que fa a concursos, de moment
només concursos individuals de revessa
serà demà diumenge a dos quarts de 12 del matí
a Cerver a l'Auditori
Valit per a la Zona 2
i actuació de la cobla Vell Puig-Cobla
i anunciem dos concerts
demà diumenge a dos quarts de set de la tarda
a Reus, el Bravium Teatre
amb la cobla Reu Jove, amb sardanes de música per a Cobla
i diumenge a vinent dia 15
a les 7 de la tarda a Tarragona
a l'Auditori de Caixa Tarragona
actuació de la cobla Reu Jove
i la coral Augusta
dins el cicle Tarragona Estrena
de la Fundació Caixa Tarragona
després en parlarem en les notícies
ampliarem aquesta informació
i sobretot la setmana vinent
pel que fa a aquells concerts de Tarragona
però de moment diguem
que la venda d'entrades
per a aquells concerts de domenatge vinent
es poden adquirir
a la sala d'exposicions
de Caixa Tarragona
doncs ja ho veieu ben breu
aquesta agenda
en aquesta època de l'any
torna'm a la música
doncs
la sardana que escoltarem tot seguit
està signada per un compositor
ja baterà
però que s'ha donat a conèixer
com a autor de sardanes
des de no fa masses anys
Enric Aguilar
ell ens ofereix unes obres
força atractives
sobretot gràcies a melodies
força assequibles
unes sardanes que responen
a una filosofia molt particular
que Enric Aguilar explica així
en un dels seus discos
en la carpeta del disc Cruïlles
amb la cobla Sant Jordi
i amb el subtítol
Recull de sardanes
d'Enric Aguilar
de fet fa tota una mena de filosofia
de la seva manera
d'entendre la sardana
i en el cas concret
de com han de ser les composicions
ho explica d'aquesta manera
diu
per a mi una de les coses
més clares
respecte a l'estructura de la sardana
és que cal esforçar-se
per dissimular-ne
el caire monòtoni i repetitiu
recorrent a certes estratègies
com són ara
la de no composar peces massa llargues
tirades de 30x70
són per a mi l'ideal
o la d'introduir-la
de major varietat rítmica
de forma que el seu ritme característic
ternari
es reservi per a fragments
on pugui adquirir
aquella vivesa
que recorda la dels batacs d'un cor
o bé la de dotar-la
d'una riquesa melòdica
que eviti l'avorriment
i susciti en canvi
aquelles ganes
de repetir-ne a l'audició
que susciten certes danses clàssiques
com són ara els balsos d'estraus
una sardana de carrer
segueix dient
a diferència d'aquella forma
tan sovint purament parasitària seva
que és la sardana de concert
ha de tenir en la meva opinió
unes particularitats precises
així a part de ser particularment inspirada
i harmònicament
contrapuntísticament rica
ha d'intentar el més possible
no caure en certes mentides estructurals
com és ara la de crear un fals saltat
això és un tuti arbitrari
que hi és perquè toca ser-hi
però que no convida en absolut
a aixecar els peus de terra
bé, aquestes segueix extenint-se
en la seva manera particular
d'entendre el que és una sardana
el cas és que els sardanistes
tenim a l'abast aquestes composicions
com deia, força atractives
bàsicament al voltant de melodies
doncs molt molt ben trobades
escoltem un bon exemple d'aquesta manera
particular doncs d'entendre la sardana
per part d'enrique Iguilar
amb la peça que porta per nom Calella
i que interpreta a Cobles Sant Jordi
ciutat de Barcelona
Bàsicament al voltant d'aquesta
Bàsicament al voltant d'aquesta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja hem entrat dins la secció de la relíquia del programa On 2 i Seguit.
Avui ens situarem a l'any 1958,
quan la Cobra els mugrins van registrar dos discos LP
per a la firma RCA de gran qualitat.
Ho eren pel bon moment que vivia aquesta formació
i perquè es va utilitzar un sistema d'enregistrament
aleshores innovador, anomenat niu ortofònic,
molt superior a tot allò que s'havia fet fins a aquell moment,
sobretot en el camp de la Cobra.
El repertori era variat, amb obres de compromís musical
i amb diverses sardanes d'alluïment per als solistes.
És el cas de la Camp Triàtica que presenta una combinació poc habitual,
ja que és obligada de trompeta i fiscorn.
Els solistes són dos músics excepcionals,
el trompeta Jaume Viboles i el fiscornaire Enric Vilà.
Una dada curiosa és que inicialment aquesta sardana s'anomenava Cucañes,
però l'autodirector dels Mungrins, Martiri Afon,
el va canviar pel de Núria de Vinyó,
en honor a l'esposa del director de la discogràfica,
que era filla de Vinyó al Baix,
és a dir, que li ia cuidar el promotor de la iniciativa.
Escoltem doncs aquest enregistrament històric de l'any 1958,
Núria de Vinyó, de Martiri Afon amb la cobla als Mungrins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
I és que els propers dies hi ha proposats dos concerts
prou interessants amb la Cobla Reu Jove
com a protagonista o coprotagonista.
El primer l'oferiren demà a la tarda al Bravium Teatre de Reus,
lloc que acull des de l'any 1998 els assajos d'aquesta Cobla.
En compensació per aquesta utilització de les instal·lacions,
la Reu Jove ofereix un concert obert a tot tipus de públic.
El d'enguany començarà a dos quarts de set de la tarda
i les entrades estan a la venda a la taquilla del mateix teatre.
El programa és ben variat,
ja que presenta des de clàssics com l'Empordà d'Enric Morera
o Somni de Puigferrer a sardanes d'autors actuals
com el trompeta de la Reu Jove Carles Martí o el de Francesc Cassú.
També oferiran una versió del Cant dels Ocells,
ballables per a Cobla i un arranjament de música de Glenn Miller, fins i tot.
Pel que fa al concert de Tarragona del diumenge 15
amb la corolla Augusta a l'Auditori de Caixa Tarragona,
en parlarem extensament dissabte vinent,
però podem avançar que primer actuarà aquesta coral
amb temes com Madrial, de Taltavull, Juvenívola, de Millet,
Sota de l'Hom, de Morera, i Salutació a Catalunya de Miseracs.
Seguirà la Cobla Sola amb les sardanes, ara fa un any,
de Carles Martí, impressió de Francesc Cassú,
la contradansa de Manuel Altra,
una obligada de Flaviol, com Bora el Niu, d'Enric Sants,
i la versió de la seranata a la llum de la lluna, de Glenn Miller.
Finalment, Cobla i Coral interpretaran l'Empordà de Morera,
l'Aplec de Sant Magí, de Mossèn Ritord,
el Cavallena Morat, de Manent, Somni de Puigferrer,
la Maria de les Trenes, de Saderra,
i la Sardana de les Monges i la Santa Espina, de Morera.
Començarà a les 7 de la tarda
i les entrades es poden adquir a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona.
Recordem que la recaptació íntegra del cicle
Tarragona Estrena es destina íntegrament al programa
Tu ajudes la Fundació Caixa Tarragona.
El Tengladu número 1 del Port de Tarragona
s'ofereix l'exposició Pau Casals i l'exili,
tot coincidint amb el 70è aniversari del fet
que, com molts altres ciutadans, va haver de marxar del país.
Quatre anys després, Casals va escriure
una de les seves dues úniques sardanes per a Cobla,
Sant Martí del Canigó.
Es tracta d'un autèntic monument musical
que, tot i mantenir l'estructura de sardana,
la seva allargada i el seu caràcter sinfònic
la fan poc apta per a la dansa
i és del tot apropiada per a un bon concert.
Ara l'escoltem en una superba versió
de la principal de l'abisbal,
amb el tenor a Josep Gispert.
maintainer el
carazzo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I anem acabant ja que és un dos i seguit d'avui.
Només abans d'acabar, recordar-vos que aquests dies s'està distribuït, ja ha sortit al mercat, el DVD, un testimoni del concert final de l'anterior edició de la Sardana de l'any, la 19a edició que va tenir lloc al Teatre Fortuny de Reus el 10 de maig del 2008.
Un testimoni fidel, un testimoni fidel, molt ben realitzat, que va ser aquella final, no només amb les sardanes finalistes, sinó amb el concert que es va oferir després.
Acabem amb una sardana d'en Tomàs Gil i l'embrà d'un trosset amb el qual arribarem fins als dos quarts als gegants de Santa Susana amb la cobla Flama de Farnès.
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
Farnès
repetició a partir de les 10
i en directe altra vegada deixarem
aquí els estudis de Tarragona Ràdio
dissabte vinent, a les 12 i uns minutets
que ho passeu molt bé
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501