Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
cada any hi fem una especial incidència,
òbviament perquè un festival de música en general,
música, diguem-ne, culta,
en s'ocupi de la música per a Cobla ja és prou important,
però a més a més, en aquest cas,
perquè sempre es procura oferir alguna cosa més,
alguna cosa original, diferent del clàssic concert de música per a Cobla.
En aquesta ocasió, com ja vam avançar la setmana passada,
parlàvem amb el gerent de l'Auditori Pau Casals,
ens va fer cinc centis del que es preparava,
però hem volgut també, després o posteriori,
saber com es plantejava aquest concert
pel responsable d'aquesta activitat concreta,
ell és l'Esteve Molero, que li hem d'agrair
que ens ha fet una... s'ha aturat,
estava en ple viatge per poder-nos atendre.
Esteve, molt bon dia.
Molt bon dia.
I gràcies per atendre'ns, eh?
A vosaltres.
A veure, quina és l'explicació
que ens faries d'aquest concert,
que si no recordo malament,
es presentava amb el títol de Músiques d'Anada i Tornada,
Ritmes d'Anada i Tornada, un viatge musical.
Com ho expliques, tu,
el que vam poder escoltar l'altre dia?
Doncs, la idea és una mica el que...
basat en aquesta idea del títol dels ritmes d'Anada i Tornada
i que explica com unes músiques catalanes
van marxar cap a Amèrica
amb tota aquella època dels indianos i dels americanos
que van anar a fer fortuna, sobretot a Cuba,
i totes aquelles músiques allà van entrar en contacte
amb la música caribenya
i amb la música africana,
que era la música que portaven els desclaus portats de l'Àfrica,
i tot això va fer evolucionar la música,
va fer evolucionar la música
de tal manera que va haver-hi alguns d'aquests ritmes
que van marxar de Catalunya,
com el bolero,
el bolero mallorquí o el bolero valencià,
van canviar a les Antilles
i van tornar amb uns ritmes nous,
com és el bolero cubà,
que va tenir molta importància
en la música que la gent ballava
i cantava durant tot el segle XX
a Catalunya i a Espanya també.
És una mica la idea.
Vam poder escoltar versions de músiques,
diguem-ne, dels orígens, oi,
de Grècia, música àrab,
després aquestes músiques boleros que ens deies,
sardanes,
és a dir, tot una evolució musical.
Podem dir, d'alguna manera,
que això de que tants parla ara,
del mastissatge musical i tot això,
de fet, ha existit sempre?
Sí, exacte, exacte.
De fet,
és que el mastissatge és un terme nou
per dir-ho que sempre hi ha hagut.
Sempre hi ha hagut.
És que la música està en contacte
amb el que va passant,
amb la gent que s'ajunta i la fa
i la gent que s'ajunta i l'escolta o la balla.
Per tant, no hi ha...
És un terme nou.
Aquest mastissatge és una cosa
que s'ha creat per vendre
i per etiquetar la música.
Però la música sempre ha estat fusionada
i sempre ha estat evolucionant
i en contacte amb altres coses, no?
Exacte.
Potser és un aspecte que és
que caldria explicar-lo més.
De fet, amb aquest concert
ho vol fer molt bé
perquè tu mateix presentaves cada peça,
ho explicaves,
però en general potser és un aspecte
que molta gent desconeix,
que realment hi ha hagut
d'aquestes interaccions entre músiques
de diferents llocs.
Sí, sí, a vegades el públic no ho sap,
a vegades el públic ho intueix i no ho sap
i és veritat que ajuda
el fet de presentar les cançons,
les peces que interpretem,
perquè la gent se situa.
Jo, a part de músic, soc periodista
i he treballat molts anys de periodista
i suposo que això em fa
tindre un interès especial
en què la gent hi hagi comunicació
des de dalt de l'escenari cap al públic
i crec que realment que s'hi guanya,
perquè la gent aleshores
entén millor la música
que es tocarà a continuació.
El concert comptava amb una cobla prestigi,
com és la principal de Llobregat,
a més a més acostumada,
no només a tocar sardanes,
i amb un valor decisiu,
en aquest cas,
com és el Roger Soler,
la percussió llatina,
és a dir, que sonava la cobla,
però enriquida, diguem-ne, no?
Exacte.
La idea era una cobla,
i és una cobla bona,
a més a més,
capaç d'assimilar aquests ritmes llatins,
que és la principal de Llobregat,
i d'altra banda,
el percussionista,
que és un percussionista Roger Soler,
un músic virtuós
i capaç de combatre contra la cobla,
diguéssim, no?
Perquè la cobla, per dir-ho d'alguna manera,
la cobla és un cogent instrumental
que sona molt fort,
sona molt molt important.
Se'l podia haver menjat, no?
Com, perdones?
Que se'l podia haver menjat,
per dir-ho així.
Podria haver-hi menjat,
i en canvi,
el tipus de percussió que ell tocava,
que és aquesta percussió llatina,
no?, de congues,
i campanes i campanes,
els callots,
plats,
doncs,
i competia bé.
Podia estar al nivell,
al volum sonor de la cobla
i fer-los així,
doncs,
fer caminar,
que diem els músics,
caminar en els ritmes llatins,
diguéssim.
I suposo que una part important
del mèrit d'això
és uns bons arranjaments,
molts eren teus,
vaja,
a mi em va encantar,
sobretot,
em va encantar tot el concert,
ho he de reconèixer,
però la peça amb la qual tancava,
o la xumingua,
si s'ho pronuncio bé,
però també alguna,
sobretot les que començàvem,
el Jorge Serraute,
un home que crec que és argentí,
oi?
Exacte,
sí, sí,
si t'has d'informar,
Jorge Serraute...
Cal conèixer la cobla,
coneix la cobla,
prou per fer aquests arranjaments,
oi?
Sí, sí,
el Jorge fa molts anys que viu aquí
i és un musicist,
per tant,
doncs,
la cobla també la coneix
i escriu molt bé,
per cobla i pel que sigui,
no?
Vam tocar dos temes
escrit pel Jorge Serraute
i altres coses,
doncs que era material existent
i bona part del nou material
doncs el vaig arranjar jo
i realment sí que
hi ha una feina important
d'arranjament
perquè la cobla
és un congència instrumental
que costa,
costa d'escriure per cobla,
perquè és una formació
que és molt diferent
de qualsevol altra formació musical.
És l'única formació musical del món
on la canya sona més forta
que el medall,
per lo qual,
clar,
només d'entrada en això
ja és una...
i és un fet importantíssim,
no?
I aleshores la cobla també té una part
que és que té un sol instrument de corda
que és el baix
i que segons com pot quedar
una mica fluix.
A les places no,
perquè els contrabaixistes
toquen amb el que
així de manera popular
en diem la berra,
que és un contrabaix
de només tres cordes
perquè així pot sonar més fort,
però en aquest cas
necessitàvem un contrabaix
de quatre cordes
i tu no sé si t'hi vas fixar
però el contrabaixista
portava un petit amplificador
al seu costat
al seu costat.
Sí, sí, sí.
Per ajudar
una miqueta
i, bueno,
doncs són
també trucs
per fer sonar la cobla
una mica més
en una estètica diferent,
no?
En un cas
en un cas
vol comptar
amb un músic més
que em sembla
que no estava previst
almenys és tal com ho vas presentar,
no?
Exacte.
Explica'ns una miqueta això.
Sí,
doncs és un...
Jo vaig estudiar
a Holanda
i aquest amic meu
vam estudiar allà
on vaig...
érem companys
de classe de composició
i just aquests dies
estava de vacances
per Catalunya,
no?
I li vaig dir
home,
per què no vens
i toques alguna cosa
amb nosaltres
perquè ell és un especialista
en música llatina
també,
a part de ser un bon compositor
i va vindre
i va tocar un tema
amb el baix
perquè crec que també...
Bueno,
és una cosa que
fa il·lusió,
no?
Els músics
de dir
ah, mira,
poder tocar
amb aquest amic
que fa tant de temps
que no toquem
i crec que també
a nivell de l'espectacle
li dona una...
com una vivó nova,
diguéssim,
no?
Com un punt d'improvisació
que fa que...
a mi m'agrada
que els espectacles
tinguin aquest punt de risc
també, no?
Que és el que fa que...
Que és alemany,
crec ell.
Sí,
aquest noi és un noi
de Berlín,
tot i que ens vam conèixer
a Holanda,
però ells alemany
i també als músics
els agrada, no?
Tocar amb una persona
diferent
d'un altre lloc...
Tot això
enriqueix
el concert
i em va fer gràcia
fer-ho
i vam tocar
una peça amb ell,
una peça meva,
que es diu Vilafranca
de Suït
i que ell precisament
va tocar
amb un baix elèctric,
no?
Perquè ell no és...
No toca el contrabaix
i també va funcionar bé,
també sonar bé
amb la Cobla,
amb el baix elèctric.
I com un músic
com ell,
que ve de fora,
que quan veu
una formació
com la Cobla,
que quina impressió
em pot tenir?
Que, evidentment,
l'ideal seria
parlar amb ell,
però en aquest cas,
no sé si t'ha comentat
alguna cosa,
que quina impressió té
d'una formació
tan singular com aquesta,
que prèviament
imagino que no coneixia.
Bueno, sí,
la coneixia
perquè ell havia vingut
altres vegades
aquí
i havia sentit
una Cobla
toquant sardanes
al carrer, no?
Però, clar,
mai havia sentit
un concert de Cobla
i realment, clar,
per ell la sonoritat,
el que n'hem parlat,
és, clar,
sorprenent,
la sonoritat, no?
Perquè té un punt
de música
com a ancestral, no?
Les tibles
i les tenores
tenen un punt
de música ancestral,
però a la vegada
em deia
a vegades
sento com si fossin
instruments de corda
quan la tenora
i el tibles
sonen a l'uní
i sents una cosa
que dius
què passa?
Què passa aquí?
Què és això?
Amb el metall darrere
quin instrument és aquest?
A vegades
no sé quin instrument
sona, em deia, no?
Bueno,
és aquest so especial
que té la Cobla
que ha tret
a tants compositors
estrangers, també, no?
Que han dit
què és això
que sona d'aquesta manera, no?
Abans ho comentàvem
és important
comptar amb la Cobla
de qualitat.
A veure,
no dic que abans
no n'hi hagués
però fa anys enrere
hauria costat més
potser un concert així, no?
El nivell
de les Cobles
nivell mig
sembla que ha pujat
des de fa uns anys
cap aquí.
No sé si ho veus així.
Sí, no.
Crec que
abans hi havia
Cobles bones
però hi havia menys
menys Cobles, no?
Si parlem de fa
40 anys enrere
jo crec que el nivell
de les Cobles
en aquell moment
de la principal
de l'Ebisbal
o dels Montgrins
o aquestes Cobles
estaven
en molt bona forma.
i haguessin
pogut fer això també.
El que passa
que avui en dia
n'hi ha
moltes més
i per tant
el nivell
ha pujat també, no?
Perquè qualitativament
hi ha
quantitativament
hi ha més gent
i qualitativament
doncs clar,
al Berni més
també hi ha gent
més bona
i el que sí que és veritat
és que alguns
dels instruments
de Cobles
s'han perfeccionat
en aquests anys, no?
I això
crec que es nota, no?
Sobretot
en els
tenores
i en els
tibles
però músics
de Cobles
sempre n'hi ha
hagut
perquè jo
vaig anomenar
el Ricard Viladassau
que era un músic
que estava
primadíssima divisió
fa 50 anys
enrere, no?
Quan ell era jove, diguéssim.
i
jo crec que un espectacle
així s'hauria pogut muntar
abans
vull dir, no crec
que el nivell
sigui tan, tan, tan
diferent
I a partir d'ara
no sé si
teniu algun projecte
en aquest sentit o no
perquè un concert
amb aquest
com el que es va
poder
escoltar
l'altre dia
en totes les peces
aquest concepte
no s'havia fet
fins ara
però no sé
si teniu previst
fer algun altre més
de moment
o encara
és aviat
per saber
No, no, tenim
sí, sí, tenim
ja dues
dos concerts més
perquè aquesta també
era la idea
de muntar
un espectacle
així que
ha costat
molt a nivell
dels arranjaments
i a nivell
per als músics
d'assajar-ho
ha sigut
ha sigut
laboriós
doncs ja havíem plantejat
delmenys
fer-ne algun altre
i vam fer
la presentació
a l'auditori
pel Casals
com tu ja has dit
com tot plegat
i després
truquem el dia 8
de novembre
a Vilafranca
i el dia 28
de novembre
a l'Hospitalet
de Llobregat
I qüestió dels registraments
no s'ho ha plantejat?
Sí, segurament sí
però
ho hem de
trobar la manera
de fer-ho
a mi m'agradaria
enregistrar-ho
perquè
ja que és
una cosa especial
un concert
diferent
poder-ne tenir
constància
d'enregistrament
no?
Sí, perquè
ara és massa
perdona
Sí, sí, no
digues
és massa precipitat
ara
ara ens havíem de centrar
en la presentació
a veure com funcionava
com anava
el ritme del concert
com anava tot
i a partir de cara
al novembre
o més endavant
pensarem segurament
en enregistrar-ho
La seva Molero
és
com ho he comentat abans
també
periodista
i músic
com ho portes
aquesta
perquè actualment
què pesa més
la feina
com a periodista
com a músic?
Clar, la música
ara
El que passa
és que
sempre hi ha aquest punt
que en les presentacions
en la manera
d'idear
els concerts
clar, no deixa
d'haver-hi
el periodista
i el guionista
que jo he treballat
molts anys
però ara actualment
ja quan vaig marxar
a l'estranger
a estudiar fa uns anys
ja va pesar més
la música
i ara
bàsicament
a escriure
i a dirigir
tot i que
algun article
sempre cau
d'escriure
però és més
en plan
excepcional
i en aquest aspecte
musical
de coses
que has fet
podem dir
que pesa més
el jazz
sí
tot i que jo
soc músic de cobre
jo havia començat
tocant amb sardanes
quan era petit
però la meva formació
és jazzística
i bàsicament
la música rítmica
i improvisada
vol dir que
sigui jazz
o sigui música llatina
o sigui música argentina
o sigui música
improvisada
de caràcter jazzístic
el que interessa és
la música
que m'atrau més
és la música
on hi ha un component
rítmic
i on hi ha un component
d'improvisació
i això
tal com
estèticament
porta molt sovint
a l'estètica
jazzística
diguéssim
la peça
la peça que abans
hem esmentat
que tancava el concert
la Domingua
era un encàrrec
oi?
del festival
Joquim Serra
exacte
has escrit
has escrit alguna
sardana?
sí
una
una només
una només
una
està estrenada
eh
s'estrena el dia 6 d'agost
a Vilanova i la Geltrú
amb un concert d'homenatge
al meu pare
que era periodista
i havia escrit molt
sobre sardanes
i es fa un concert d'homenatge
amb ell
i vaig escriure
una sardana per ell
que es va enregistrar
també en un CD
amb la Copla Marinada
el que passa
que les sardanes
a mi em fan por
d'escriure
perquè els tinc tant de respecte
és la primera música
que jo havia tocat
i és una forma complicada
també
perquè has d'explicar-ho tot
molt ben explicat
només amb uns curts
i uns llargs
i és una forma
que t'oprimeix
d'alguna manera
o talla
per tant
les sardanes
hi ha hagut sardanes
tan ben fetes
diguéssim
en aquest sentit
amb un curt i un llarg
explicar tanta música
que és una
és un gènere
que és molt més difícil
del que sembla
i s'escriuen
tantes sardanes
que crec
que no valdria la pena
escriure-les
perquè no estan ben pensades
diguéssim
que a mi em fa molta impressió
escriure sardanes
fa molt de respecte
Molt bé
doncs de moment
esperem aquesta estrena
com deies
en aquell llacte d'homenatge
el teu pare
desaparegut per maturament
per un home
que
vaja jo
pel que recordo
que efectivament
escrivia sovint
sobre coules
sobre sardanes
i sense manies
és que
la imatge
que m'ha quedat
és que
que criticava
assenyadament
però
pels sense manies
i potser algú
no ho va arribar a entendre
en algun moment
no?
Sí, segurament
però això és perquè
vivim en un país petit
diguéssim
on
on la crítica
s'entén
molts cops malament
no?
s'entén com un atac
quan en realitat
la crítica
ben feta
no?
és també
per fer un pas endavant
no?
per seguir
i per evolucionar
i això crec que és el que feia
el meu pare
i crec que és interessant
de
a vegades
rellegir articles seus
els seus llibres
en aquest sentit
en el món de la música
a cobla ajuda
perquè veus com
ja fa
el meu pare fa 25 anys
que va morir
doncs fa 30 anys
ja deia coses
que ara sí que ha arribat
i en aquell moment
deia
ah però això
no és impossible
no?
doncs sí que ho era
valore que ho fes algú
que encara que estigués
molt directament vinculat
a la serrana
a la cobla
en principi ho feia
parlant de música
en general
i tant parava
atenció
amb aquest aspecte
bé Esteve
moltes gràcies
no volem entretenir més
sabem que estàs de viatge
i gràcies
per aquests comentaris
d'aquesta proposta
que
desitjar que segueixi
fent via
amb altres cotxes
esperem que sí
aquesta és la il·lusió
i per poder també
portar la cobla
com vam veure
en aquest espectacle
fent fer un pas més
a la cobla
però sent respectosos
amb la tradició
perquè també
en el programa
hi havia
peces
escrites per cobla
més antigues
i que considerem
com importantíssimes
com una glosa
del Ball de Gitana
escrit de Bajó
aquí en Serra
i altres peces
és a dir que creiem
que és un espectacle
que és respectós
amb la tradició
i proposa un pas endavant
o qual cosa creiem
que seria interessant
que en poguéssim
fer més difusió
de tot plegat
doncs gràcies
un cop més
fins sempre
moltes gràcies
a vosaltres
adeu
i nosaltres
evidentment
hem d'escoltar
una mostra
una mostra
ja enregistrada
prèviament
del que es va poder
escoltar
l'altre dia
al Vendrell
perquè és una de les peces
que formen part
d'un espectacle
preexistent
un disc
un disc
el disc del qual
es diu
Camí de Pira
música i danses
cap a una terra
sense límits
era un espectacle
promogut
per l'agrupament
dels bars d'en Saires
amb coreografia
i direcció
de Leo Quintana
i la música
d'aquell music
que esmentava
amb música argentí
d'origen argentí
tot i que ja fa uns anys
que és aquí a Catalunya
i ha arribat
a conèixer
Belacobla
per treure un profit
en aquest cas
era un tema
agafava la inspiració
una melodia tradicional àrab
era allò que parlàvem
dels orígens
de la música d'aquí
abans de viatjar
cap a l'altra banda
de l'Atlàntic
i una de les influències
que va rebre la música
d'aquí el país
era la música àrab
el tema es diu
No t'esteu
Old Lotus
i l'interpreta
la principal
de Llobregat
en aquest cas
amb el grup
de percussions
Tac-te-te-te
i l'interpreta
i l'interpreta
i l'interpreta
de l'intéress
i elapper
a la continuï integration
però
el하시는
i l'interpreta
per Ferrar
un pesme
avi
Som
fold
etrical
ung
i
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
tarda!
...
...
...
Fins demà!
...
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'està celebrant, o deu estar a punt de començar,
una ballada anunciada a Creixell, amb la cobla Catània.
A les 8 del vespre, salou el passeig Jaume I amb la cobla Ciutat de Reus.
Hi ha un quart de nou, aquí a Tarragona, al carrer Maria Cristina,
que està de festa, les festes majors d'aquest barri,
i hi haurà sardanes amb la cobla Cossatània.
Temà diumenge, a les 7 de la tarda, al Vendrell,
també hi ha festa major a la plaça de la Sardana amb la cobla Maravella.
Mitja hora més tard, a dos quarts de vuit,
a Montreig del Camp, a Miami Platja, una altra festa major,
a la pèrgola de la platja Cristall, amb la cobla Ciutat de Reus.
Pel que fa al dilluns, dia 27, a les 6 de la tarda,
al Pla del Penedès, amb la cobla Catània,
i a les 7, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Reus Jove.
Passem ara el divendres, dia 31,
sardanes al migdia a Vilavella, amb la cobla Rosaleda.
A les 8 del vespre, a l'exploda de Francolí,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Maravella.
I a les 9, a Tarragona, a la Rambla Nova,
l'habitual ballada de cada divendres a l'estiu,
el cicle d'estiu, que recordem-ho des de l'any passat,
un canvi després de molts anys horari, a les 9 del vespre,
i aquesta vegada, aquesta setmana vinent, amb la cobla Cossetània.
Amb exhibició, en aquesta ocasió també,
de les colles Terrona dansa i la veterana Toc de dansa.
Per cert, us anunciem en aquest cicle de ballades
el programa que han d'interpretar
Joves Lleons, de Jordi Paulí,
Vella Antònia, de Daniel Gasullas,
Perit Calungí, de Ricard Vera de Sau,
tota una història de Carles Santiago,
les noies de la costa, Josep Vicençàixu,
la plec jove, de Jordi Molina,
Mar de Palamós, de Francesc Marrós,
i tancaran, primer, una sardana
que Alfred Tabat, el compositor de Tarragoni,
va dedicar en aquest programa,
un dos i seguit, Matits de Ràdio,
i, finalment, Joan i la Maria Dolors,
de Xavier Forcada.
El dissabte, dia 1 d'agost, hi haurà sardanes
a les 12 del migdia a Constantí, amb la cobla Catània.
A dos quarts de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita, la plaça del Coc,
amb la principal repitenca,
i també a dos quarts de vuit, a Capçanes, amb la cobla Ciutat de Reus.
I acabem pel que fa a les ballades,
el diumenge, dia 2, a dos quarts d'una del migdia a Serral,
amb la jovenívola de Gramunt,
a la una a Mas Llorenç, amb la cobla Catània,
també a la una a la Fatarella, a l'ermita de la Misericòrdia,
amb la cobla Mireon Font,
a dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla Contemporània, a dos quarts de nou,
al Morell, a la plaça de l'Era del Castell,
amb la cobla Cossatània,
i als deu de la nit, a Cambrils, al passeig de les Palmeres,
amb la cobla, la principal del Llobregat.
El que fa a concursos de colles,
s'ha aviat un parèntesi habitual,
al mes d'agost,
que no ocuparà tot el mes,
ja cap al dia 22 crec que es torna a haver concursos,
però de moment l'últim que us podem anunciar
és per avui mateix,
avui mateix a les deu de la nit,
a Salt, al Centre Cultural Coma Cross,
Territorial Comarques Ironines,
i Colles Lliures, amb la cobla Foment del Montgrí.
I un concert, el divendres vinent, dia 31,
a les 7 del vespre a Constantí,
serà amb la cobla contemporània
presentant l'anterior espectacle,
el qual està oferint enguany.
Serà recuperant aquella bona tanda de sardanes
que recuperen, o que glosen, diguem-ho així,
músiques de pel·lícules famoses
de tota la història del cinema.
L'espectacle anomenem senzillament films.
I acabem amb un altre aspecte
que també entra en un petit parèntesi,
però que aviat es recuperarà,
sobretot pel que fa a les festes
majors d'aquí de Tarragona,
de cada Sant Magí.
De moment, els esbars,
ens referim, el proper dimarts, dia 28,
a les 10 de la nit,
al Vendrell, a la Rambla,
és previst que actuï l'esbar Vila del Vendrell.
L'indiu, índiu, índiu, índiu.
I allò que dèiem de la música que viatja d'una banda a l'altra de l'Atlàntic
ho va fer també a nivell personal d'algun compositor.
El cas més clàssic i més curiós és l'Agustí Burgoyó.
Sabeu que de molt jove va viatjar als Estats Units,
va fer carrera important a les ràdios i a les grans orquestres d'aquell país
i mai va deixar d'escriure sardanes.
Un exemple, per exemple,
sí, un altre exemple, que em deia,
una sardana dedicada per l'autor a Montserrat.
En va fer quatre, fins i tot,
i el curiós és que gairebé mai,
en aquest cas sobretot,
és la més coneguda de totes,
Montserratina,
no recull cap tema tradicional.
Hi ha moltes sardanes dedicades a Montserrat
i la gran temptació dels autors
és incloure-hi algun tema dels més coneguts
vinculats en aquell indret tan emblemàtic del país.
És una sardana que va dedicar des de Nova York,
el 1947, al poeta Josep Carné,
llavors a l'exili.
Com dèiem, força popular
i es va enregistrar diverses vegades,
sobretot als anys 50.
Nosaltres escoltem una versió molt més recent
de la cobla de Cambra de Catalunya.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Montserratina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pel Overe de Blanès i del Sagarrotxa d'Olot.
Com veieu, una selecció de grups
que procura ser força variada
i, a més a més, de procedències diverses
d'arreu de Catalunya.
Nova convocatòria
del concurs musical de Serranàs
de la Societat
General d'Autors i Editors,
el que era una aposta personal
del músic, compositor
i directiu
de l'ESGAE, Josep Solà,
traspassat recentment, però sembla que
aquella llavor que va deixar
segueix fructificant
i una nova convocatòria d'aquest concurs
musical, que a grans trets
té les característiques habituals dels concursos
de Serranàs, normals,
potser amb alguna
variació, com, per exemple, en aquest cas
l'exigència que els participants siguin socis
de l'ESGAE
i que el termini de recepció
que diuen que és inajornable
a finalitzar el dia 26 d'octubre del 2009,
que els premis són
un primer de 3.000 euros,
un exèssit de 900
i un altre també
de 900
i que, com també és habitual,
el veredicte del jurat
es farà públic
durant l'últim trimestre del 2009
i en el marc d'un concert
de lliurament
de premis.
En tot cas,
doncs, evidentment,
recomanem als interessats
que es posin en contacte
amb la Societat General d'Autors
i editors
per obtenir les bases completes.
I bé, parlant del Jordi Paulí,
músic,
sobretot conegut
per ser un dels
millors tenoristes
dels últims anys,
tot i que ara no forma part
d'una plantilla
fixa de coble,
intervé sovint
amb diferents formacions
i segueix composant
sardanes de força qualitat
per una faceta
que ja vam comentar
en el nostre programa,
en el seu moment,
és un quartet
de jazz,
estrictament,
que intervé
la tenora
i afegeix la tenora.
Actualment,
això ha anat variant,
el formen
el Joan Moliner,
el Santi Escura
i el Quique Colmenar.
Han enregistrat un disc
on ja integren
bona part de les peces
que vam poder escoltar
amb un enregistrament
diguem de casolà
que us vam oferir
amb ells aquí
a les estudis
de Terrona Ràdio
i ara ja s'ha publicat.
Es titula
Aire Fresc
on la tenora
té el protagonisme
tal com vam poder comprovar
i aquí
hi trobem més peces
de les que
en aquell moment
estaven a l'abast
de 15 temes
encapçalats per la peça
que Paulí va dedicar
a la seva filla Aina
titulat
La Nineta dels meus ulls
també hi trobem
una peça dedicada
a la Marta Puvill
de seva esposa
Son for Marta
i cal dir que
el Paulí
que actualment
viu a la Bisbal d'Empordà
també hi ha dedicat
a una composició
es titula
La Nineta a la Bisbal
hi ha més temes d'ell
com Mastissatge
La Geltrú
Èmnies
i Tenorada
un enregistrament
que participa
la Núria Feliu
i fa una aportació
posant veu
el tema
del mateix Paulí
amb lletra
de Gemma Gregori
titulat Tradicions
i a partir d'un poema
de Gemma Gregori
també
el Santi Escura
és l'autor de Camps
mentre que el Tarragoni
Jordi Grisó
ha signa els que porten
per nom
Oposuant
3D
i el braç del pare
del baixista
Joan Molina
hi trobem
atur a aquest moment
per Suel
i Lisboa
el disc
ha estat enregistrat
a la sala polivalent
de l'Escola Municipal
de Música
Mestre Montserrat
de Vilanova
i la Geltrú
on en Paulí
és professor
també hi ha intervingut
el Xavier Lozano
flautes i efectes
l'Adrea Grandia
viola de roda
i el Jordi Grisó
al piano
dissabte passat
les colles
de la categoria
de paterans
el bàsic d'honor
del campionat
de Catalunya
feien el seu últim
concurs
abans d'aquesta
aturada
estiuenca
que abans comentàvem
i des de la perspectiva
de la colla
de Tarragoni
a toc de dansa
ja sabeu
la campiona
de l'any passat
la classificació
segueix
i fa igual
perquè els resultats
van ser
diguem
anar d'empat
la primera sardana
va aconseguir
el primer lloc
seguida
de Roques Blaves
la seva més directa
competidora
ressò
i finalment
aires gironins
això es va trastocar
la segona sardana
el primer lloc
el va obtenir
Roques Blaves
el segon
els tarragonins
de la toc de dansa
seguien
la resta de colles
en definitiva
la classificació
si fa no fa
es manté
en el mateix ordre
amb una diferència mínima
en primer lloc
Roques Blaves
en mig punt
la toc de dansa
tercera
aires gironins
quarta
ressò
i cinquena
d'ensaires
de maig
doncs
un final
es prepara
un final
de campionat
del bàsic
d'honors
veterans
amb emoció
veieu
les diferències
com dèiem
són molt petites
amb les tretes
de punts
i només
queden
tres concursos
per completar
aquesta temporada
2009
aquesta setmana
s'ha donat
a conèixer
el programa oficial
definitiu
de les festes
de Sant Magí
i des de la perspectiva
que ens interessa
aquí el programa
doncs
dir que l'estructura
bàsica
dels actes
de sardanes
dels bars
si fa no fa
és l'habitual
i dir-vos
que començarà
el divendres
14 d'agost
a les 9 del vespre
a la Rambla Nova
davant el monument
a la Sardana
amb un
en definitiva
una ballada
del cicle d'estiu
amb la cobla
cosetània
el dissabte
dia 15
a les 10 de la nit
a la plaça
de la Font
dansar catalana
amb l'esbar d'ençaire
de Tarragona
i el seu espectacle
de festa
en aquest cas
amb l'acompanyament
musical
de la factoria Folk
el diumenge
dia 16
a les 10 de la nit
a la plaça
de la Pagesia
a vora
de l'antic
excursador
les contelles
de Sant Magí
de l'esbar
Santa Tecla
i el dimecres
dia 19
a les 9 del vespre
el mateix dia
de Sant Magí
a la Rambla Nova
davant el monument
a la sardana
la tradicional ballada
de Sant Magí
musical
que té nom propi
i ens vol un dos
i seguit
la relíquia
i avui la relíquia
sí, és un enregistrament
ja antic
no tant
com molts
que hem escoltat
als anys 40
50
i fins i tot
hem arribat a oferir
algun dels primers
enregistraments
que ens consta
que va haver de sardanes
de principis del segle XX
avui ens situem
al 1977
que segons com es miri
doncs Déu n'hi do
els anys que han passat
més que res
perquè es tracta
d'un disc LP de vinil
i això es nota
es nota
el pas del temps
i la diferència
ja habitual
entre el vinil
i els CDs
és un disc
d'una cobla
no cobla orquestra
cobla orquestra
marina
la típica
cobla orquestra
on les sardanes
potser no és la seva activitat principal
però que Déu n'hi do
doncs porten sardanes
a moltes festes majors
i van registrar
durant uns anys
força discos
dedicats
al compositor
Francesc Marros
un autor
molt popular
i durant
una sèrie d'anys
com dèiem
era la cobla
diguem-ne oficial
d'aquest autor
que sempre ha begut
força discos
a més a més
de ser un autor
que sempre ha atret
molt
els balladors
de plec
sobretot
potser l'única excepció
és precisament
aquest disc
que és l'únic
que no és monogràfic
d'en Francesc Marros
un disc
també hi ha
certes d'aquest autor
però també d'altres
i una d'aquestes altres
és Josep Biadé
el fundador i director
de la Polifònica de Girona
i professor
del Conservatori Gironí
de la Normal
i fins a la seva jubilació
instrumentista de Contraballs
a la principal de Girona
una de les cobles
de més prestigi
als anys 40
autor de l'arranjament oficial
dels Segadors
per a Coral
disposa de la Creu de Sant Jordi
i la medalla Francesc Macià
Girona fins i tot
li ha dedicat
un carrer i un auditori
músic d'ons important
que ha escrit
sardanes
amb un estil molt particular
i força
interessants
aquesta que s'interpreta
la coble marina
del 1977
és la font del Bern
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
de la Creu de Sant Jordi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui també temps per les xafarderies.
I fa un moment parlàvem del concurs de Vilanova de dissabte passat a la nit,
donàvem compte dels resultats i potser caldria afegir-hi
que pel que fa a la sardana revessa, que la majoria de concursos inclouen,
la colla de terra unina a toc de dansa va ser l'única encertant.
Ja sabeu també que en aquest cas el premi se l'emporta només aquesta colla que l'encerta
i quan hi ha més d'encertants s'han de repartir el premi.
Però potser el que, a marge, doncs, evidentment del benefici que és d'aquest premi monetari,
l'orgull de la colla de toc de dansa és que poden presumir d'haver-les encertat totes,
les que han hagut de ballar aquesta temporada, el que porten de temporada,
si poden fer el seu propi rècord d'aconseguir-les totes.
De fet, encara queden força concursos un cop passi l'estiu,
però de moment la trajectòria és realment brillant en aquest aspecte també.
Colla encertadora de totes les revesses d'aquesta temporada
i cal dir-ho també, òbviament, la major part del mèrit
és del responsable de calcular aquesta revessa,
que és el seu capdencer, l'Alfred Abad.
I canviem, potser, d'àmbit de les colles de competició,
un altre tema que hem tractat a les notícies,
el programa de les festes de Sant Magí,
que després d'uns anys en què sempre nosaltres fem amb bon humor
perquè volem creure que no hi ha mala intenció,
sinó una mica d'escurança,
i és que el programa oficial de les festes,
fins ara, els últims anys,
sempre hi havia alguna errada o altra d'hora d'absència,
fins i tot d'algun acte.
Després de moltíssims anys de celebrar,
per exemple, a Santa Tecla, en aquest cas,
la ballada de Sedanes del dia de Santa Tecla,
doncs no sortia al programa.
De moment el que veiem és que Sant Magí,
que és perfecte, doncs bé, felicitem-nos-en,
ja que critiquem quan hi ha una absència, una errada,
doncs fem-ho també, deixem constància quan les coses surten bé.
Esperem, doncs, que per Santa Tecla la tònica sigui la mateixa.
I posats a parlar de coses que pinten positiu,
dir-vos que ho havíem apuntat com a xafarderia,
i és que l'enterimat de la Cobla,
l'habitual enterimat que es munta a la Rambla,
criticàvem que es deixés masses mesos allí muntat,
patint les inclemències del temps,
i d'algun gambarret,
doncs que això s'havia manifestat darrerament,
fent molt bé part d'aquest entrimat,
les cadires que s'hi desen a l'interior,
doncs sembla que la proposta del que és el Terreny,
de fer un entrimat fix d'obra allí a la Rambla,
ha estat molt ben acceptat per l'Ajuntament,
i de moment hi ha la promesa que ara la temporada que ve
realment es faci així.
Bé, ja sabeu que les promeses a aquest nivell,
doncs no dic que no siguin certes,
però les coses, com diuen en castellà,
les coses de Palacio, etcètera, etcètera,
però bé, de moment sembla que pinta bé
pel que fa a aquest projecte d'un entrimat fix
que, ja ho comentàvem,
no serviria només per ballar de sardana,
es podria servir per altres activitats.
I un altre aspecte dins el món de la sardana de Tarragona,
sabeu que hi ha un monument a la Rambla,
on s'acostumen a fer les ballades últimament,
però hi ha un altre monument a la sardana,
a la ciutat de Tarragona,
a Sant Pere, a Sant Pau,
un monument ben diferent a l'altre,
i que fa que aquell indret sigui conegut
per la mateixa gent del barri com la plaça de la sardana.
Una denominació, però, que no és oficial,
senzillament no té nom a aquella plaça
i això, i el projecte de l'Ajuntament de Tarragona
d'oficialitzar-ho,
és a dir, posar-li el nom de plaça de la sardana
i, lògicament, hi haurà un acte
en el qual també és lògic que hi hagi sardanes.
Segurament això serà cap a la tardor.
I una idea que ha estat treballant també
el que és el Tarragoni, en aquest sentit,
és per tal de donar-li més rellevància a aquest acte,
és fer una mena de caminada popular
des del monument de la Rambla
fins al monument de Sant Pere i Sant Pau
i allí fer ballades sardanes, etcètera.
Això ja ho anirem concretant
a la vida que es vagi definint
aquest programa d'activitats
i molt segurament serà ja la propera tarda al passar
de les festes de Santa Tecla
i no hi hagi tanta activitat a la ciutat,
almenys al carrer.
I una altra idea també del que és el Terraní,
de donar un nom a un carrer de la ciutat,
el músic Terraní, recentment traspassat,
Joan Juncà, sembla que també va per bon camí
i ja sembla que hi ha fins i tot triat un nou carrer
que podria adquirir aquest nom de Joan Juncà.
Bona notícia que, evidentment,
esperem poder confirmar propera.
I abans fèiem esment també d'un músic,
el Jordi Paulí,
músic polifacètic,
però que ara ens interessa
parar la intenció amb les seves sardanes,
sardanes que estan ben fetes,
que entren molt bé a tota mena de públic.
I una de les que més èxit ha obtingut
ja fa uns anys que està escrita
és Noces d'Or a Padalona,
dedicada al 50 aniversari
de l'entitat padalona sardinista el 1998.
La interpreta una cobla
que el Jordi Paulí va muntar
per fer un enregistrament,
l'enregistrament de sardanes seves.
Li va posar el nom, així, ocasional,
de cobla bohème.
Escolta'm, doncs,
Noces d'Or a Padalona.
Noces d'Or a Padalona.
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona.
Noces d'Or.
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Iluna because d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Noces d'Or a Padalona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'agradaria comentar-ho!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
!