Gràcies.
Aquesta nit les bars Santa Teclada estrenen un nou espectacle, Onades, un conjunt de cinc peces diferents,
però amb el referent de la dansa tradicional catalana i sempre present en major o menor grau,
però amb el comú denominador també d'oferir quelcom més que unes danses ancestrals
presentades amb certa dignitat.
Ja fa anys que sota el comandament de Jaume Guas, que el Santa Tecla s'ha anat afirmant
com un dels esbarcs més destacats del país.
Gràcies a una tasca lenta i pacient, de documentació i d'assessorament per part dels millors especialistes,
s'han implicat directament en el seguici festiu de la ciutat
i sobretot els ha preocupat oferir un espectacle actual i atractiu, de qualitat
i sense perdre mai l'essència de la dansa catalana.
Que tenen cura dels detalls i de fer més rics els seus recitals,
ho demostra la fitxa tècnica del que avui veurem al Metropol,
el disseny i la il·luminació, els enregistraments musicals,
el disseny i confecció de vestuari, el maquillatge, l'assessorament literari,
la participació fins i tot de l'Oriol Tranvia fent de lligam entre les diferents parts, etc.
Nomba Onades ha estat inclòs i de fet tanca la temporada de primavera del Teatre Metropol,
al costat d'altres propostes del nivell.
Doncs molt bon dia, dissabte, migdia, 12 i uns 5 minuts,
i això és l'hora, vol dir que és l'hora, de l'1, 2 i seguit,
el temps de sardanes, esbars i música per a cobla a Tarraona Ràdio.
Avui arribem a l'edició 659, i com sempre, doncs, la intenció,
fins a dos quarts o dues de la tarda, és acompanyar-vos primer que tot
i després informar-vos, posar-vos al dia de tot el que fa referència
a aquests àmbits de la cultura popular i tradicional catalana.
Tot ben amenit, doncs, amb música, amb música de cobla, bàsicament,
tot i que ja ho sabeu que no de manera exclusiva.
De vegades es cau també fer alguna incursió en algun altre terreny.
Anem a començar, que fem-ho, com sempre, amb el nostre sumari,
el resum de continguts del programa d'avui.
Un programa que avui compta amb la col·laboració,
una part tècnica de la Sílvia,
un servidor, l'Àngel, aquí davant del micro,
i que us parlarem, entre moltes altres coses,
de moltes ballades, molts aplecs...
És potser en aquesta època de l'any en què l'agenda és més generosa.
Agenda d'activitats a dins l'àmbit de les seranes,
dels bars i la música per a cobla.
I entre els molts aplecs, d'entrada,
ens agrada destacar els de les comarques terragorines.
Avui, el de les Borges del Camp, i demà, Altafulla.
I l'agenda també comença a reflectir l'inici dels actes
de la Festa Major de Reus.
Hi ha actes, sobretot de moment, vinculats a la Festa de Sant Joan,
però després vindrà Sant Pere, i tot plegat dins aquest programa conjunt,
aquestes dues diades, que a la veïna ciutat ja també tenen força activitat
dins l'àmbit tradicional.
I demà, el dia de la Sardana, una festa potser darrerament descolorida,
però que segueix vigent amb moltes poblacions que procuren fer un acte
dins d'aquesta diada de la Sardana.
El 50 aniversari de la Colla Velles Pla i de Valls,
ho celebren aquest cap de setmana.
Després en parlarem al nostre programa amb alguns dels seus protagonistes
i serà, doncs, un dels temes destacats d'avui.
L'altre serà aquest espectacle que avui presenta les Balsans de Tecla.
La setmana passada hi vam dedicar força, espai,
però avui també volem insistir-hi.
Parlarem també de la dotzena edició del concurs de sardanes
per a joves compositors, que es convoca a Blanes.
Del 125 anys de la Cobra Orquestra dels Mongrits,
aviat està dit 125 anys d'una formació musical,
i comencen precisament a celebrar-ho ja fa dies que han començat,
però, de fet, avui potser és el dia més destacat.
Iniciativa també de la Unió de Colles Sardanistes.
Es nota que hi ha nova junta directiva
i deia que iniciativa per tal de millorar els concursos,
d'actualitzar-los, podríem dir.
En parlarem després a les notícies.
Comencem, doncs, fem-ho amb una primera sardana,
una sardana d'en Florenci Trullàs,
un excel·lent intèrpret de trompeta i violinista
que ha estat integrat en diverses orquestres,
no només de Catalunya, sinó d'altres d'Europa.
Durant la seva Europa,
durant la seva època, vull dir exactament,
època d'estada, la Cobra Orquestra dels Mongrins,
foi impulsor i jornal bateria santiaritza de la Sardanaoba
i també va començar a escriure sardanes força interessants.
Són obres de caire plenament actual,
força atractives i que hi entren força bé al públic ballador.
Escoltem ara la que va dedicar la seva ciutat,
Nadiua, Manresa, cor de Catalunya,
que van registrar a la Cobra els Mongrins l'any 2003,
quan en Trullàs encara en formava part.
Escoltem-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la nostra secció del tema,
en la qual destaquem alguns dels aspectes de l'actualitat
que formen part del nostre noticiari de l'un, dos i seguit.
Avui en tindrem dos.
Un, el de Valls, el deixarem per més endavant,
més avançat el programa,
i avui, el primer, serà més aviat un recordatori.
La setmana passada ja vam dedicar força espai
a parlar del nou espectacle de les bars Santa Tecla,
Onades, que s'estrena avui al Teatre Metropol,
a dos quarts de la nit,
i en vam parlar amb el seu director, el Jaume Guàs,
també vam parlar amb altres membres representants
de les bars Santa Tecla,
sobretot d'una altra cita que va tenir lloc diumenge passat
al Montlloc Costa,
també organitzada per les bars Santa Tecla,
una trobada de bars infantils i juvenils,
de seccions de bars infantils i juvenils.
I vam estendre força sobre aquesta onada,
ens va dir coses molt interessants,
i avui només toca recordar del que es tracta.
Es tracta d'un conjunt de danses,
de propostes de danses que s'apleguen amb el nom d'una d'elles,
a la cobra, precisament, a aquest espectacle d'avui,
Onades,
amb un tema, tema principal,
com es pot deduir fàcilment del títol,
del mar, de les onades.
Tot això amb una coreografia del Jaume Guàs
i diverses músiques, un conjunt de músiques,
d'Arnau Bataller, José Pasqual i Xavier Ritxar,
segueix una peça que l'Esbar Santa Tecla ja va presentar fa un temps,
dedicada a la Rambla de Tarragona.
Ho va fer aprofitant una suite impressionant d'en Joaquim Serra,
precisament, les impressions camperoles,
agafant només uns quants dels diversos temes,
el va de mainar de jugar en la Vall dels Ecos i festa,
que situen a la Rambla Nova de Tarragona.
Coreografia també del Jaume Guàs.
Rosa dels Vents,
i ells ho definen comencem en Toni al Dimoni,
Fandango per al sud i Jota a Florida,
on aquí veiem una nova mostra
que els esbars d'aquí de Catalunya
no es tanquen només a les danses de la Catalunya estricta,
sinó que van cap a la resta dels països catalans.
En aquest cas, amb músiques dels grups Salvaida i Cap on anem.
La coreografia del David Martínez.
I, novament, després s'anirà cap a Tarragona
un tema plenament tarragoní,
terra-mar,
amb música del fill del Jaume Guàs,
el Sergi Guàs,
i coreografia del pare del Jaume Guàs.
I es tracta,
ells ho definen així,
una visió particular de la vida serrallenca,
vida i treball, somni, il·lusió,
Sant Pere i la festa,
gent del mar que viu a la terra,
o gent de terra que viu al mar.
I tancaran aquest espectacle onades
amb fragments d'estima,
novament música del Sergi Guàs,
i coreografia del Lluís Calduc,
una peça popular contemporània
capaç de transmetre una part del nostre folclore,
on el coreografia representa el taranà fresc
i l'hora nostàlgic de la música catalana.
Aquesta és també la definició que en fan ells mateixos.
I al començar el programa,
deia que hi ha una fitxa tècnica important,
perquè un espectacle on no es limita
a oferir unes danses tradicionals,
més o menys ben presentades,
sinó que hi ha tota una tasca al voltant important,
per tal d'oferir un espectacle,
un autèntic espectacle.
Hi ha disseny i il·luminació,
enregistraments musicals,
en aquest cas de qualitat sempre,
però en aquest cas amb la principal de la Bisbal,
l'Orquestra Sinfònica del Vallès,
el grup La Inestable,
Salvaida i Cap on anem,
que ja els hem esmentat aquests últims.
Evidentment,
sempre hi ha una tasca important
de disseny i confecció de vestuari,
tots els assistents d'escena,
regidoria, maquillatge, producció,
i també es cita l'assessora militar del Joan Caballé,
i una col·laboració especial,
i ja ens ho avançava també el Jaume Aguas dissabte passat,
de l'Oriol Trambia,
que allà en viu i en directe fa de lligam,
diguem-ne,
dels diferents parts de l'espectacle d'avui.
Recordem-ho a dos quarts de deu de la nit
al Teatre Metropol
i amb entrades a Cervicaixa
i també a les taquilles del teatre.
Les podeu obtenir també poc abans de l'espectacle
i suposem que encara n'hi haurà a l'abast
de tots els qui vulgueu assistir.
Parlàvem abans d'un músic,
ja crec que retirat, de fa poc,
en tot cas ja és un músic veterà
com el Florenci Trullàs,
trompeta i violinista.
Parlem ara d'un altre violinista,
evidentment a un altre nivell,
un músic clàssic,
un dels grans noms que ha donat Catalunya
al món de la música.
Infant Prodigi, als 7 anys, Joan Manent,
ja va donar un concert de violí
que va impressionar l'auditori
i posteriorment seria
un dels grans virtuosos d'aquest instrument.
Com a compositor va ser autor d'òperes
i obres per a diverses formacions clàssiques.
En el terreny de la música per a Cobles
va fer extraordinàriament popular
la seva sardana al Cabella Enamorat,
però en va escriure d'altres força interessants.
Una que va aconseguir una difusió menor,
que la que hem esmentat però també important,
és Cam Prudón,
que escoltem en versió de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Cobles Sabadell.
de la Obl member.
bitars,
hi hauré amb la nostra agenda
d'avui de l'1-2 i seguit
una agenda d'aquelles que fan goig.
sobretot el que fa a els aplex.
plecs nombrosos i alguns d'importants arreu del país,
i començarem anant precisament a un dels extrems, cap a Perpinyà.
Avui és el desè a plec de Perpinyà, al matí a la plaça Gambeta,
i a la tarda a la promenade a l'Esmellol,
amb els cobles Milenari, els Casanovas i Contemporània.
Avui també a l'11 plec de Camp de Bànol,
a la tarda i a la nit al passeig Camp Branques,
amb les cobles Mediterrània, Vila de la Junquera i Osona.
També el primer a plec de Castellbisbal, a la tarda a la plaça de Folk i Torres,
amb les cobles la principal de Terrassa, Sabadell i Vila Dulesa.
El quart a plec de Sant Llorenç d'Hortons, tarda i nit a la plaça d'Europa,
amb les cobles Flama, Farnés i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Igualment avui, el 23è a plec de Nit de Mataró,
vespre i nit al pati de la residència municipal Sant Josep,
amb la principal de Llobregat, Joveníbole Sabadell i Lluïsos de Taradell.
El sisè a plec de Cubillas, tarda i nit a la plaça del Mar,
amb la marinada a la ciutat de Cornellà i la principal de Llobregat.
A la nit, concurs de colles improvisades.
A les comarques lleidatanes, el 19è a plec de Gramunt,
tarda i nit a la plaça del Mercadal,
amb els cobles Juveníbole de Gramunt i Vellpuig-Cobla,
amb concurs de colles improvisades.
I hi ha aquí, a les comarques tarragonines,
el 34è a plec de les Borges del Camp.
A les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
l'ermita de la Mare de Déu de la Riera,
amb la coble Raujoba,
amb sopar de Germenó,
per el qual podeu fer les reserves al telèfon 657-1978.
I més enllà de la mitjanit,
s'anuncia degustació de coc ràpid i cava,
en fi de festa, en ball.
A plecs per demà, diumenge, dia 21,
el 55è plec d'Anglès,
matí i tarda al Parc de la Font del Canyo,
a la nit a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Cadaqués,
ciutat de Girona i Bisbal Jove.
També el 58è plec de Cardedeu,
a la tarda al Parc Pompeu Fabra,
amb les cobles juvenívola de Sabadell,
Montgrins i la principal de Llobregat.
Al matí hi haurà el 50è concurs de colles,
i a la tarda dins la plec,
concurs de colles improvisades.
També demà, el 28è plec del Parc de Llobregat,
matí i tarda al pati del Centre Artesà,
amb les cobles ciutat de Cornellà,
juvenívola de Sabadell i Baix Llobregat.
Al matí, amb concurs de colles improvisades.
Al 63è plec de Taradell,
a la tarda al Pujoló,
amb les cobles genissenques,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
i Lluïsos de Taradell.
Igualment, al 9è plec Vila d'Altafulla,
a les 11 del matí,
a les 4 de la tarda,
a la plaça de la Portalada,
amb les cobles Reu Jove i juvenívola de Gramunt,
amb dinar de Germanó,
per al qual podeu fer les reserves
als 655, 177, 643,
i concurs de colles improvisades.
Passem ara al dimecres,
dimecres festiu, dia 24,
a dia de Sant Joan,
cinquè plec de les masies de Voltregà,
a la tarda als jardins del Santuari,
amb les cobles Ciutat de Girona,
Genissenca i Flama de Farners.
Aplecs pel proper cap de setmana,
el dissabte, dia 27,
a la vuitena festa,
plec de les valles d'Andorra,
a Andorra la Vella,
a la tarda,
a la plaça del Poble,
amb les cobles Marinada,
Mediterrània i Ciutat de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades.
I pel diumenge, dia 28,
el 14è plec del Soler,
a la tarda,
al Llac del Soler,
amb les cobles dels Onics i l'Empordanesa.
El 37è plec de Llençà,
matí tarda,
la Pineda de les Esplanes,
amb la ciutat de Girona,
la Bisbal Jove i la Baixa Empordà.
També el 66è plec de Manlleu,
matí tarda,
el Passeig del Terra,
amb les cobles,
la principal de Terrassa,
Sabadell i Vellputs-Cobla.
I finalment,
el 47è plec de Sabadell,
matí tarda,
la Font de Can Rull,
amb les cobles,
la Jumonívola de Sabadell,
Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
i la principal de Llobregat.
A la tarda,
amb concurs de colles improvisades.
El torn ara per a les ballades de Sardanes.
Avui mateix no se'ns ha indicat l'hora,
però sabem que hi haurà Sardanes,
a l'ametlla de mar,
amb la Cobla Cossetània.
Sí que sabem les dades bàsiques,
de la ballada,
de sacar-les a la Ràpita,
a la plaça del Cop,
amb la principal repitanca.
Serà a les dos quarts de vuit del vespre.
Demà diumenge,
i aquí sortim de l'àmbit habitual
d'aquesta secció de les ballades de Sardanes,
però val la pena remarcar-ho,
la Cobla Reus actuarà a les escaldes,
a Andorra,
a la plaça dels Coprínceps,
faran a ballar de les onze del matí
i una altra a les deu de la nit.
També sabem que hi haurà Sardanes
a les dotze de migdia a Creixell,
però en aquest cas no se'ns ha anunciat la Cobla.
A les set de la tarda,
a Valls,
a la plaça del Quarté,
amb la Cobla Mediterrània,
celebració del 50è aniversari
de la colla Villesplai
de la Unió Nelles de la Flama.
Seguirà una cercavila
i una actuació dels barcs infantils
Ciutat de Valls.
A les set de la tarda,
a Tarragona,
al Rambla Nova,
amb la Cobla Cossetània,
celebració, doncs,
de la Diada de la Sardana.
Recordem-ho a les set,
al Rambla Nova,
amb la Cobla Cossetània.
I també hi haurà Sardanes
a les vuit del vespre,
com es ruga,
a la plaça dels Germans Trilles,
amb la Cobla Catània.
Inclourà una exhibició
de la colla d'en Saïns del Penedès,
tot plegat dins la fira Turismar.
Passem al dimarts, dia 23,
a dos quarts de set de la tarda,
a Reus,
a la plaça del Mercadal,
amb la Cobla Reus,
recepció i repartiment
de la Flama del Canigó.
El mateix que al Vendrell,
però a les set de la tarda,
a la Rambla,
amb l'actuació de la Cobla,
Vellpuig-Cobla.
També a Sardanes,
a les set,
a Torre d'en Barra,
a la plaça de l'Església,
del Passeig Marítim,
amb la Cobla Blanes,
i a dos quarts de vuit,
a Cambrils,
a la plaça de l'Ajuntament,
amb la Cobla Cusatània.
Igualment,
Ballà de Sardanes,
el dijous,
dia 25,
a dos quarts de set de la tarda,
a Reus,
a la plaça de Prim,
amb la Cobla Reus,
ja dins el programa
de les festes de Sant Pere,
de la Veïna Ciutat,
el mateix que podem anunciar
pel dissabte,
dia 27,
a dos quarts de set de la tarda,
altra vegada,
a Reus,
a la plaça de la Prim,
en aquest cas,
amb la Cobla Reus Jove.
Seguim l'agenda,
ara amb concursos de colles,
demà diumenge,
a les 11 del matí,
a Cardedeu,
al passeig del mestre Alexandri,
amb un concurs per a colles lliures,
en aquest cas,
per a Cobla,
la principal de Llobregat,
als 12 o migdia,
a Sant Feliu de Llobregat,
a la plaça de la Vila,
un altre concurs per a colles lliures,
amb la principal de Terrassa,
igualment a les 12,
a Gironella,
a la plaça de l'estació,
a la plaça de l'estació,
amb la Cobla Ciutat de Terrassa,
dissabte vinent,
dia 27,
a les 10 de la nit,
a Rubí,
a la Rambla del Ferrocarril,
territorial Barcelona Ciutat,
territorial Comarques i Barcelonines,
i també colles lliures,
amb la Cobla Ciutat de Cornellà.
I el diumenge,
dia 28,
tres concursos,
a les 12 o migdia,
a l'Hospitalet de Llobregat,
a la plaça de Ibiza,
al barri de la Florida,
que inclourà la trobada
de colles veteranes,
segon memorial Josep Pujol i Elzina,
dins el 20 aniversari
del grup serganista La Florida.
A les 6 de la tarda,
a la Blanes,
al Passeig del Mar,
amb un or veterans,
territorial Comarques Gironines,
i colles lliures,
amb la Cobla Cadaqués.
I a les 7 de la tarda,
a Reus,
a la plaça Llibertat,
44 concurs,
territorial Comarques Tarragonines,
i colles lliures,
amb la Cobla Reus.
Anunciem un concert
per al dimecres,
dia 24,
a les 7 de la tarda,
a Llorenç del Penedès,
als jardins d'Oriol Martorell,
amb la Cobla Reus Jove.
També hi actuarà Núria Fliu,
recitant sardanes.
I en acabar el concert,
també sardanes per a ballar,
sardanes de set tirades.
Pel que fa a actuacions d'esvars,
per avui mateix,
a dos quart de deu de la nit,
a Tarragona,
al Teatre Metropol,
ja ho hem anunciat,
l'espectacle onades
a càrrec de l'esvars Santa Tecla.
Demà diumenge,
a les 12 del migdia,
a Montferri,
al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat,
festa de fi de curs 2008-2009
de l'esvars Saladell d'en Saire,
amb actuació de totes les seccions.
A les 8 del vespre,
a Valls,
al Centre Cultural Municipal,
espectacle de danses,
a càrrec dels nous components
de l'esvars infantil Ciutat de Valls.
El dimecres 24,
a dos quart de set de la tarda,
a Reus,
a la plaça d'Aprim,
l'esvars Santa Llucia.
I el dissabte 27,
dues cites dins l'àmbit dels esvars.
A dos quart de set de la tarda,
a Tarragona,
a la plaça de la Migdalluna,
festival de cloenda
de la temporada de l'esvars d'en Saire de Tarragona,
amb l'actuació de les seccions
de principians infantils i juvenils.
I a les 10 de la nit,
a Reus,
a la plaça de les Peixeteries Velles,
esvars d'en Saire de l'Orfeo Reuseng.
I acabem aquesta llarga agenda
amb activitats diverses,
amb aquella mena de classe de sastre
on hi caben aquelles coses
que no podem incloure en cap dels apartats
que hem anat veient fins ara.
Dimecres 24,
al vespre,
a Reus,
des de la plaça del Mercadal,
a la cercavila del Masclet,
la beguda típica de la festa major de Reus,
que comptarà amb l'acompanyament musical
de la Còl a la ciutat de Reus.
I que el com semblant,
el diumenge 28,
durant tot el dia,
també a Reus,
la Còl a la Reus Jove
acompanyarà l'àliga de Reus
pels carrers i places de la ciutat
amb música i instruments de coble,
interpretant les danses pròpies
i altres de caire festiu.
L'any 1959,
dins la primera jornada d'estudis sardanistes,
l'obra del Ballet Popular instaurà el Dia de la Sedana,
que s'havia de celebrar el diumenge del mes d'abril
que s'escaigués abans de la festa
de la Mare de Déu de Montserrat.
L'objectiu era crear una celebració
que es pogués portar a terme a tot arreu
ni hagués catalans
i es materialitzés amb algun acte sardanista,
preferentment una ballada de sardanes.
La primera celebració va tenir lloc
el 24 d'abril del 1960
i va perdurar fins a l'any 1998.
La gran quantitat d'actes de tota mena
que tenen lloc per a aquelles dates
van obligar a fer que l'any 1999
es canviés la data per al diumenge anterior
una altra gran festa
per als països catalans, Sant Joan.
Així, doncs, la Diada Universal de la Sardana
d'enguany serà demà diumenge, 21 de juny,
i a Tarragona també se celebrarà,
com han vist,
amb una ballada de sardanes
a les 7 del vespre a la Rambla
a càrrec de la Colblacosetània.
La diada inclou dos elements unitaris,
la lectura del missatge al món sardanista,
que en guany ha escrit l'actor Joan Pere,
i la interpretació d'una sardana
que aquesta vegada és la titulada
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Escoltem-la interpretada per la principal de l'Ebisbal.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
poden treballar força dins el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Es tracta del Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
Sota el Sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra.
i seguim, seguim, seguim, seguim amb altres notícies dins el món de la sadana,
les bars, la música per a Cobla,
i parlem de la banda i Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes
i la colla satanista Sapalomera, també de Blanes,
que acaben de convocar la dotzena edició del concurs de sadanes per a joves compositors,
una iniciativa que fins ara ha permès donar a conèixer diversos autors joves
amb una obra interessant i, en alguns casos, obres d'ara força apreciada.
El concurs s'adreça als compositors d'edat dels quals no superi els 25 anys
el dia 31 de desembre d'aquest any 2009.
Les sadanes hauran de ser originals inèdites
i no poden haver estat interpretades públicament amb anterioritat
ni presentades simultàniament en cap altre concurs.
Les sadanes es presentaran instrumentades per a Cobla d'11 instrumentistes,
un flavial i tamborí, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó,
dos fiscons i un contrabaix.
S'han d'enviar dos jocs de partitures i dues particeles.
A la part inferior de les partitures hi ha d'haver una reducció exhaustiva per a piano de la sardana.
Es pot presentar un enregistrament en suport informàtic de l'obra presentada.
El tema de la sardana serà lliure.
A l'original hi figurarà el títol de la composició, un pseudònim i l'any de naixement de l'autor.
A part, en un sobre tancat s'inclourà una targeta amb el títol i el pseudònim,
el nom i els cognoms de l'autor, el telèfon i una fotocòpia del DNI,
a més d'un breu currículum.
Qualsevol altra indicació a les partitures o particeles que permeti identificar l'autor,
l'exclourà automàticament del concurs.
Cada autor podrà aportar un màxim de dues composicions.
Els treballs es poden lliurar en mà a l'Escola de Música del Col·legi Santa Maria de Blanes.
Poden ser tres meses per correu certificat al mateix centre,
indicant que és per al 12 concurs de sardanes per a joves compositors.
Garrer Salut 24, 17.300 de Blanes.
El termini d'emissió d'originals finalitzarà el 16 d'octubre a les 9 del vespre.
S'ha previst un primer premi de 1.200 euros, un segon de 600 euros i un del jurat popular de 300 euros,
més un diploma per a tots els finalistes.
A més, les sardanes d'autors que no superin els 18 anys d'edat el 31 de desembre del 2009
poden mereixer un reconeixement especial per part del jurat.
Aquest determinarà el primer i segon premis,
mentre que el premi popular es decidirà a partir de les votacions fetes pel públic
assistent al concert on s'interpretaran aquestes sardanes,
previst per al dia 5 de desembre d'enguany.
El dijous 11 de juny, la Copla Orquestra dels Montgrins encetava els actes commemoratius
del seu 125è aniversari.
Ho van fer amb un viatge amb vaixell des del port de l'Estardit a la Meda Gran,
on van interpretar una sardana emblemàtica per a aquesta formació
i pel poble que els va veure a Neixa, Torroella, Vilavella,
escrita l'any 1952 per Vicenç Bou, director de la formació, entre els anys 1909 i 1928.
Durant un any, fins a la primavera del 2010, s'aniran desenvolupant diversos actes,
el primer dels quals és l'anada a Montserrat, aquest mateix matí de dissabte,
per fer una ofrena musical a la Moreneta.
Durant la missa conventual, que s'haurà celebrat a les 11,
era previst que els mongrins interpretessin de nou Torroella, Vilavella,
aquesta vegada, però, a l'interior de la basílica,
a més de l'emblemàtica sardana d'Antoni Carseller, és la Moreneta.
A la plaça del Monestir també estava previst fer-hi després una audició de sardanes.
L'interessant iniciativa, la que acaba d'anunciar la Unió de Colles Satanistes
per tal de millorar els concursos i sobre la qual caldrà seguir-ne parlant.
De moment, diguem el que esmenta la nota concretament.
Diu així,
De cara a millorar la imatge dels concursos,
amb la finalitat que les colles s'hi sentin part activa,
que el públic assistent sàpiga el que està veient,
sigui també part activa i senti que forma part de l'espectacle,
i tot allò que cregueu interessant,
es vol crear una comissió que estudiï l'estructura i format dels concursos,
per tal d'adaptar-los als criteris esmentats anteriorment,
i aconseguir que sigui un espectacle on tothom s'hi senti partícip,
i arribar a la fita que els mitjans de comunicació se'n facin ressò.
La Ux demana a persones que vulguin formar part d'aquesta comissió,
tant d'enseires en actiu com ex-denseires,
o persones vinculades amb la Sardana,
i demanen a tots els voluntaris que enviïn un correu electrònic
a l'adreça secretaria arroba uniodecolles.net.
Repeteixo, secretaria arroba uniodecolles.net.
Una notícia aquesta a la Unió de Colles,
que jo interpreto com a simptomàtica dels canvis aires
a la Unió de Colles Sardanistes.
Sabeu que des de fa poc Nova Junta,
tot i que moltes persones que ja hi eren,
com el mateix president, el nou president,
però permeten augurar que almenys hi ha interès
a buscar nous camins, a renovar el món dels concursos de colles,
de moment oferint-se a tots aquells que hi vulguin participar.
La setmana passada, el director de les bars Santa Tecla,
Jaume Guàs, que ens explicava la seva posició,
demanant la vella polèmica del món dels esbars,
sobre la manera de plantejar el repertori dels esbars,
on hi podem trobar des dels més aferrisats defensors
de la puresa de les danses tradicionals
fins als que elaboren espectacles
que només agafen com a referència
els elements bàsics de la dansa catalana.
Ja en va parlar ell, no insistirem sobre aquest tema,
però sí oferir-vos un cas curiós.
Un cas sobre aquesta qüestió el presenta el coreògraf Lluís Trullàs,
que hi va treballar amb els bars com el Barcelona,
l'Orfeo Gracián, entre d'altres.
El seu biògraf, Pompili Massa,
explica l'anècdota d'una de les seves creacions,
el Ball de Rentadores,
inspirat en els balls que s'interpretaven
en les capçaleres dels rius Llobregat, Terra i Fluvià,
i que troba el costumari català de Joan Amades.
En realitat, Trullàs en va crear una coreografia humorística nova
i una música que li va instrumentar Lluís Morino i Pallí,
dada aquesta que no va donar a conèixer,
de manera que sempre es va presentar com una dansa tradicional adaptada
de les dades trobades al costumari.
Altres esbars fins i tot el van adoptar com a dansa plenament folclòrica
i la música es van registrar amb el mateix plantejament.
Escoltarem la versió que en va fer la Copla Meravilla
i que fa uns anys es podia trobar al mercat
en un bon exemple de les manipulacions,
o putineries, millor dir,
que a vegades es fan en el mercat discogràfic
i que hem comentat en algun programa anterior.
Formava part d'un LP titulat Vallets d'Andorra,
en el qual només quatre de les peces suposadament no eren d'Andorra.
No s'indicava l'arranjador i en canvi sí que era una dansa popular.
S'indicava popular, quan sabem, com hem pogut veure,
que era una creació pràcticament nova d'en Trullàs.
A més, el nom de la dansa apareixia en una divertida errada,
Ball de Tantadores.
Sembla que l'enregistrament original és dels primers anys 60.
Escoltem, doncs, el Ball de Rantadores,
de Lluís Trullàs i Lluís Moreno Pallí,
amb l'arranjament,
pel que fa amb la interpretació de la coula meravella.
i l'enregistrationeu,
pel que fa amb la interpretació del lússima urt saker JESSE,
que és
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no només!
fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
A mi m'ho agrada molt.
A mi m'ha quedat molt l'atenció una noia que quan li pregunten per què no ho agrada a l'esbre,
diu que això va i bé, vull dir que hi ha de tot i que en tot cas tots ens en fem de grans.
És curiós perquè podeu treure en alguns casos conclusions interessants i no hi ha cap resposta fora de to.
Insisteixo, el títol, els joves a la sardana està circulant per diversos fòrums i segur que per pot que busqueu la podreu trobar.
Bé, aviat arribarem al descans, diguem-ho així, del nostre programa.
Acabarem a l'1, la primera part de l'1, 2 de seguit,
després seguirem amb la segona, amb entrevista telefònica avui
amb la gent sardanista de Valls, que celebren aniversari.
I arribarem a l'1 amb una sardana,
i una sardana que està dedicada al Cercle Català de Madrid,
una veterana i potent entitat que sempre inclòs
entre les seves activitats de la sardana i les danses tradicionals.
Des de l'any 1953 disposa de les barres d'ençai-remats,
grup al qual l'any 2002 el mestre Martiria Font els va dedicar
a la setena que ara escoltarem.
D'ençaires del maig, la interpreta la principal de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I comencem la segona part de l'1-2 i seguit d'aquesta setmana,
després del butlletí de notícies,
una segona part que arribarà fins als dos quarts de dues de la tarda,
és un horari ben diferent si ens escolteu en la repetició de domenja.
i començarem amb una sardana, una sardana que interpreta la cobla mediterrània i d'en Joan Lluís Monaleda,
escrita inicialment per a ser cantada en veus de dona,
amb una lletra de Maria Carme Parxacs i dedicada a una manera de muntanya.
per això el nom que pot sobrant la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.

i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.



i de la cobla mediterrània.

i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
comença la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla mediterrània.
i de la cobla com a una noixella.
i de la cobb constants.
Dins el programa de la festa major de Valus.
puro des de la perspectiva.
amunt de la sardana.
destacada als 50 anys de la colla.
villas play.
en parlem de Es Για.
doni, Home.
God dia.
Bon dia.
Bon dia, Antoni. Com va això? A veure, explica'ns què celebreu exactament.
Sí, bon dia a tothom.
Mireu, el que celebrem a Valls és l'aniversari de la primera colla Bellesplai
que va sortir a la ciutat de Valls, que va ser l'any 59.
Valls sabeu que la colla Bellesplai a Valls ha sigut una colla important
dins del món sardanista.
És una colla aliena a la Unió Anelles de la Flama fins a l'any 79,
en la qual a partir d'aquell any vam agafar com a nom, com a petits Bellesplai,
i a partir de llavors totes les colles sardanistes de la ciutat de Valls
s'han dit Bellesplai, s'han anomenat Bellesplai.
Fa un mitjanyet ens va sortir la idea de poder commemorar aquest aniversari,
poder trobar aquesta gent, que són gent gran ja realment, de la primera colla,
i és el que hem portat a terme.
A partir de demà, a partir de les 7 de la tarda, a la plaça dels quartells,
tindrà lloc aquesta festa, festa homenatge que hem volgut anomenar
50 anys de Bellesplai, s'han confeccionat samarretes,
comptem amb la coplada mediterrània, comptem amb la primera colla Bellesplai
de l'any 59 que ballarà demà, i també comptarem amb la presència
de l'última colla Bellesplai que, a més a més, va ser campiona
de Catalunya juvenil durant 3 anys seguits.
Molt bé, molt bé.
Sí.
No, no, que anava a dir que és una fita important la que es va aconseguir,
clar, dels resultats a la Bellesplai, que val la pena que en quedi constància,
digues, digues.
Sí, a més a més, doncs clar, és important el poder retrobar
una altra vallada a tota aquesta gent, que ja en aquest moment
no estan en actiu sardanista, i penso que pot ser una festa
realment molt maca i ensenyable.
També, si me permeteu, dir-vos que això és una novetat
dintre de la Unió de la Flama, sabeu que nosaltres,
com a entitats de cultura popular, en aquests moments no teníem
colles sardanistes, però demà, en l'acte, presentarem un altre cop
la Petits Vellesplai i la Jove Vellesplai.
Vull dir que, a partir de l'any que ve, la Unió de la Flama
tornarà a tenir colla infantil i colla juvenil avall.
S'havíem sentit a dir alguna cosa?
Jo tenia preparat per preguntar-t'ho, havien sonat campanes.
Sí, m'heia davantat, potser.
Molt bé, molt bé.
Però podem dir que comenceu dents de baix, no?
Amb els més petits.
Comencem des de zero, perquè en aquests moments
portem dos mesos imitencejant.
Ens ha sorprès moltíssim la resposta.
Haig de dir-vos que inclús tenim millor resposta per la juvenil
que per la petita, que la petita també tenim canalla,
però per la juvenil que sabeu que en el món sardanista actual
és molt difícil aconseguir canalla o joves de 15-16 anys
per una juvenil, doncs la veritat és que en aquests moments
et podria dir que la juvenil està ja formada amb sis parelles,
cosa que no és així amb la infantil en aquests moments encara, no?
Però bé, estem contents, portem dos mesos només,
ara hi haurà un trencament de l'estiu,
però al setembre tornarem a començar una altra vegada.
I participar al concurs que organitzeu,
suposo que en guany també, el concurs de valls?
Sí, sí, la idea és la juvenil,
la idea seria treure la colla juvenil molt, molt, molt,
molt, així, esporàricament,
que abans del concurs de valls tenim letra a la plaça de catedral
o bé al concurs de sitges
i segur que les dues colles sortirien al concurs de valls, sí.
Un concurs, home, que ja és un concurs tardà en el calendari,
però que té un prestigi perquè, de fet,
tanca els campionats dels més joves.
S'agreu amb aquesta categoria encara, en guany,
oferint aquesta final.
Sí, sí, el concurs de valls continua amb la mateixa categoria,
és a la final dels infantils a la 20 i juvenils,
és el 8 de novembre a la plaça del Pati,
i sí, nosaltres pensem que és un concurs diferent,
diferent de tots els concurs, no?
El que intentem aquell dia és que la prioritat la tingui la mainada.
Això creiem que és importantíssim.
És una festa per a ells.
Molt bé. Compteu, almenys de fa uns anys
amb la Cobra Contemporània,
que ells ja són una festa, sobretot amb el concurs,
potser comencen seriosos, no?
Però al final sempre acaben fent aquest toc festiu.
Sí, tenir la Cobra Contemporània és una seguretat de festa.
Ja fa, des de l'any 92 que comptem amb la Cobra Contemporània,
que llavors no es deia Cobra Contemporània,
però sí els seus components,
des que va fundar la Cobra Contemporània
que la tenim al concurs de valls, sempre.
50 anys de la Vella Esplai,
això ja és una notícia important,
però vaja, crec que el fet que es pugui anunciar
que valls torna a haver colles en actiu
i a més a més en gent jove,
doncs sincerament crec que encara ho és més
que recopreu aquesta llarga tradició de valls,
però a més a menys una tradició, com has dit abans,
amb fites importants.
suposo que encara és aviat, evidentment,
perquè ara les colles comencen,
però a la llarga és participar en campionet o no?
Mira, nosaltres sempre hem tingut unes colles,
quan hem tingut colles,
hem tingut colles molt competitives
i ens coneixeu.
Realment la idea és aquesta,
realment la idea és aquesta,
però jo també ja he de dir
que en aquest moment no podem llançar cap a Campana al vol
perquè tot està molt verd,
però al final la idea seria participar al Campionet de Catalunya,
seria aquesta la idea.
Molt bé, doncs aquesta festa que anunciaves per demà,
diguéssim, és oberta a tothom, és públic?
Sí, sí, a més a més convidem a tothom
perquè penso que pot ballar tothom sardanes,
pot ser una festa molt maca,
poden comprar la samarreta dels 50 anys de la vella esplai,
és una samarreta que hem posat a la venda a 8 euros,
vull dir que és una samarreta realment econòmica,
i també és important que comptem amb la copla mediterrània,
que això també penso que és una garantia d'èxit.
Recordem potser les dades, l'hora, el lloc...
Sí, l'hora és a les 7 de la tarda,
a la plaça dels quartels de Valls,
és una plaça situada just al mateix al costat de la plaça del pati,
vull dir, està just al costat, eh?
Ho hem fet a la plaça dels quartels
perquè la vella esplai, la primera vella esplai,
la seva primera sortida va ser a la plaça dels quartels,
i per això ho hem volgut fer al mateix lloc, eh?
Molt bé.
Doncs gràcies, Antoni, per atendre'ns,
felicitats per l'esforç que ha hagut de fer, segur,
per tornar a recuperar la colla,
les colles, podem dir-ho així en plural, ja,
i endemà.
Gràcies a vosaltres per l'interès, eh?
Molt bé, fins sempre.
Molt bé, bon dia.
I amb aquest bon regust que ens ha deixat aquesta conversa amb el Toni Egea,
tornem a la música, i escoltem una sardana d'un compositor que va viure a les comarques,
va néixer, va viure a les comarques terraonines,
el Pau Sicard,
nascut a Sant Jaume dels Domenys el 1901,
i traspassat a l'Arbós el 1990,
va ser, entre altres activitats,
director de la cobla Orquestra Melodia del Vendrell.
i l'escoltem amb una sardana que va dedicar a un indret del Baix Penedès,
la Masia de la Creu,
que ens interpreta la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i l'escoltem amb una sardana que va dedicar a un indret del Baix Penedès,
i l'escoltem amb una sardana que va dedicar a un indret del Baix Penedès,
i l'escoltem amb una sardana que va dedicar a un indret del Baix Penedès.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I encara tindrem temps d'escoltar, si no sencera, una bona part d'una altra, d'una sardana.
Una sardana amb un títol que no deixa dubtes a qui està dedicada.
La Jovenibola Sabadell, de Josep Vinarós.
L'interpreta lògicament, la cobla Jovenibola Sabadell.
Amb ella, doncs, ara sí, el nostre comiat d'aquesta edició 659 de la 1-2 i seguit.
Tornarem dissabte vinent a les 12 i uns minutets.
Que passeu molt bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'apmè!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!