Un programa més
d'habaneras des del Balcous arriba
a través de Tarragona
Ràdio en concret
el número 320
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ràdio en concret
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Ràdio en concret
Li diu que ja és casada la Montserrat.
Quina tristesa, estima-la.
Sento morir-me, lluny del meu casal.
I el meu casal, com en Bulgari, en un mal fuzal.
Amor les senyères, jo soc català.
Com en Bulgari, en un mal fuzal.
Amor les senyères, jo soc català.
Amor les senyères, jo soc català.
Amor les senyères, jo soc català.
El gru, la barretina i l'habanera de Joan Lara, adeu a l'escala,
o també més coneguda, la flor de l'Empordà.
I ara l'Orfeón Donostiera, des de Donòstia,
interpreta l'habanera escrita per Sebastià Lladien,
el mateix de La Paloma,
que anys després utilitzà Jos Vicete en la seva òpera Carme,
esa famosa habanera que a vegades heu sentit en el nostre programa,
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
Un務tienz.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
El Arreglito.
Ele cortisol ideas.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un compositor cubà que té infinitat de melodías, de cançons escritas.
Concretament és Ernesto Lecuona, gran pianista també.
Aquesta vegada arriba una de les seves composicions
a través del pianista també cubà, José Luis Fajardo,
interpretant-nos la habanera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
Desde Tarragona Radio, Habaneras,
desde el balcó, y así ha estat el programa número 320,
amb Núria Cartaña.
Desde el control y que os parla, Xavier Perdina.
Us esperem la propera setmana.
Bona setmana.
Mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café.
Mulatae, mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de su sonrisa, de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
de guajiros y palmares, boíos y de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita.
La cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café.
Mulatae, mulatae, la cubanita.
La cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Taba, aboy ron.
Taba, aboy ron.
Taba, aboy ron.