Ja s'han donat a conèixer les subvencions que rebran les entitats
que es beneficiaran dels ajuts de la campanya Tu ajudes
de l'obra social de Caixa Tarragona,
que són determinats pels vots dels clients d'aquesta entitat d'estalvi.
Pel que fa a l'àmbit de la sardana, són diverses les entitats afavorides.
És el cas de la colla sardanista Rosa de Reus,
que rebran 1.142 euros per l'adequació del seu valuós arxiu fotogràfic,
fruit dels concursos que organitza aquesta entitat.
I l'agrupació sardanista Tarragona Dança rebrà 2.072 euros
per les seves activitats de promoció de la sardana a Tarragona,
mentre que la coral Augusta, també de Tarragona,
s'ha fet mereixedora de 1.360 euros per la seva campanya
La Sardana Més que una Tradició.
I també per la difusió de la sardana,
l'agrupació sardanista Lantina de Torre d'Embarra rebrà 857 euros
i l'agrupació de la sardana del Guaire, 3.000 euros,
en aquest cas per la seva campanya Aprèn les nostres dances.
El cap de setmana passat, dues colles sardanistes tarragonines
van participant als respectius campionats,
la tarragona dansa a la categoria de colles grans
i la toc de dansa a la de veterans.
La primera va ser a Lleida, el concurs de les festes de maig,
on ballaran el segon concurs del Bàsic d'Honor
amb les corresponents 3 sardanes.
Els dos primers llocs de les classificacions
foren idèntics per les colles Anel i Ancís per aquest ordre,
la tercera posició fou a la primera i segona sardana
és per a continuïtat del Montgrí,
mentre que la tercera va conquerir-la a la tarragona dansa,
que les altres dues sardanes havia quedat quarta.
Els llocs 5a i 6a van ser per a la primera i tercera sardana,
per a les colles Laietans i Blanca Espurna,
per a aquest ordre intercanviant-se posicions a la segona sardana.
Cal dir que descansaven les colles maig i violetes del Bós.
Tot això era el matí a la tarda,
la colla Toc de Dansa de Tarragona
va participar en el primer concurs del seu bàsic a Sabadell.
El repte era defensar el liderat
a la classificació general obtingut l'any passat
i cal dir que ho van aconseguir.
A la primera sardana van empatar en el primer lloc
amb la colla Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera,
però a la segona es van mantenint solitari en aquest primer lloc,
mentre que a la colla d'Esparreguera
empatava en el segon amb la colla Novetat d'Enguany
i possiblement Revelació Aires Gironins.
A la primera sardana també hi havia empat
en el segon lloc entre Aires Gironins i Rassó,
mentre que aquesta Rassó quedava cinquena.
A la segona sardana Rassó quedava quarta
i d'en Saires de Maig cinquena.
És a dir, uns resultats molt variats
que permeten inaugurar una temporada força disputada.
I ja que parlem de colla sardanistes,
acabem anunciant que el proper dissabte 6 de juny
se celebrarà a Torre d'Embarra
la festa de Cluenda del Campionat Territorial 2008
de les comarques tarragonines.
Una festa recuperada
i que s'ha anat aplaçant força en el calendari
a causa de les dificultats
a l'hora de concretar els ajuts necessaris,
però que finalment s'ha pogut concretar per aquesta data.
L'acte l'organitza en conjuntament
l'agrupació sardanista Terranadansa,
l'agrupació sardanista Lantina de Torre d'Embarra
i els dansaeres del Penedès del Vendrell.
Començarà a les 7 de la tarda
amb una ballada de sardanes
a càrrec de la Cobla Cossetània
a la plaça Mossèn Ramon Boronat
per passar després a un sopar
per als membres de les colles participants.
Hi haurà el corresponent acte
de lliurament de premis i trofeus
i finalment un conservall popular
a càrrec de la Cobla Reu Jove.
i començarà a les xafraderíes
parlant de cobles
és normal, no habitual, no confonguem,
és normal, és a dir, un d'aquests fets
que passen de vegades en tota obra humana
que a vegades per discussions,
diferències de criteris,
en les cobles també a vegades hi ha excicions
i a vegades amb més bon rotllo o més mal rotllo.
Això és el que va passar en el seu moment
amb la Cobla amb llarga trajectòria,
la Cobla Tàrrega,
aquest error havia vingut sovint,
no només a nivell de comarques,
sinó a la mateixa ciutat de Tarragona,
i en un moment donat hi va haver
una d'aquestes situacions, diguem-ne, estranyes
i va acabar sorgint una Cobla,
que era la Cobla Jove Tàrrega,
ara se n'havia marxat del cap exacte,
la Cobla Tàrrega Jove.
I algú havia quedat amb la titularitat del nom
i la Cobla inactiva.
Al cap d'uns quants anys ha passat el qual com semblant
i ara el que passa és que hi ha hagut una nova decisió
en aquesta Cobla Jove Tàrrega,
la Tàrrega Jove,
i el que han fet uns quants d'aquests músics
és han aconseguit recuperar el nom històric de la Cobla Tàrrega.
I això potser ha fet ballar una mica el cap
a alguns dels seguidors dels Aplecs,
sobretot a les comarques lleidatanes,
però a l'Aplec de Tàrrega que us anunciem abans,
a la Guia d'Aplecs surt la Cobla Jove Tàrrega
i finalment la Guiva és la Tàrrega.
Són, com us deia, aquelles coses que passen
en tota obra humana, tard o d'hora,
i en el món de les Cobles,
evidentment no havia de ser una excepció.
Ara mateix, amb la principal de la nit,
escoltàvem un dels molts exemples,
una de les moltes possibilitats
de barrejar instruments de Cobla amb altres músiques,
i ara parlem de l'opressa inversa,
posar altres músiques en una Cobla.
Això és el que ja sabeu que fan,
sempre en fem ressò a la gent de la Cobla contemporània.
Ja vam anunciar en el seu moment
que tenen a punt un altre espectacle,
un altre recull de sardanes amb músiques alienes,
donant-los en forma de sardana,
i en algun cas, de galop.
Si fins ara havien estat les músiques de pel·lícules,
ara el títol és Estius,
i és recull, recordem-ho, de músiques,
cançons de l'estiu, vaja, en forma de sardana.
Encara no ha aparegut al mercat el disc corresponent,
però sí que en alguna de les seves actuacions
podem escoltar alguna d'aquestes sardanes.
Jo vaig tenir l'oportunitat de fer-ho d'un metge passat
al concurs de Sabadell.
Un concurs, primer van interpretar el concurs normal,
amb el seu galop, amb les seves sardanes de concurs,
la sardana es revesa, per cert,
enhorabona la colla toc de dansa,
que va treure la revessa,
o sigui, només dues colles,
i una d'elles era la toc de dansa.
Doncs bé, fet aquest apunt,
en el moment de la sardana,
per al públic i la de germenor,
ja estava previst que interpretessin alguna d'aquestes sardanes.
i molt bé, un es diu Ba d'Estius,
on sortien melodies...
A veure, tu ha imaginat, Maria Rosa,
tu no hi eres.
No, no hi ha una llera.
Podem imaginar ballar una sardana,
amb una sardana, amb cobla,
amb la macarena, per exemple.
Tu imagines o no t'ho imagines?
Doncs mira...
Ja ho sentiré.
Sí, i bé, eh?
A mi que és difícil d'imaginar, ara.
No, suposo que molt bé, com sempre.
A veure,
jo soc dels que pensem
que una cosa no treu l'altra,
i fa amb Viena,
i realment va fer amb Viena.
Saps que després en un concurs,
mentre estàs parant els trofeus,
és un moment delicat dels concursos,
que si els organitzadors no s'ho saben muntar bé...
Se't fa llar, no saps...
Exacte.
Doncs aquí es va fer llar,
però a la gent no se li va fer llar.
Clar, clar, perquè s'estava així divertit.
Aquesta era la sardana de Germanó.
Hi havia una sardana per al públic,
bé, el títol ja ho diu tot,
Sardà Vítels.
Sardà Vítels.
Doncs era una mena poporri de músiques dels Vítels
en forma de sardana.
I tant d'èxit va tenir,
fixa't, això potser és la primera vegada que ho veig,
amb un concurs, a més a més,
que la Cobra interpreteix una altra sardana de regal.
Ah, sí, i tant.
Amb un concurs de colles,
no sé si ho havia vist mai, eh?
La veritat és que no em vaig apuntar el nom de la sardana,
de...
M'ho puc...
sortia de la música,
com és llavors,
viajarem a Mallorca,
com era la que ensenia.
Bé, és igual, ja m'enteneu.
S'era ma...
Ah, això, sí, sí, sí.
Doncs això en forma de sardana.
Hi ha qui posar les mans al cap, etcètera, etcètera.
I jo personalment crec,
insisteixo, que una cosa no treu l'altra.
Ja està bé, i tant.
La part seriosa, la normal...
Home, si fos una sardana de concurs,
et diria, doncs, no, no?
Però...
A veure, segons com ho miris,
hi ha alguna de sardana de l'últim disc,
de sardana de la música i de pel·lícules,
n'hi ha gastant més aconseguides que altres.
Sí.
Però n'hi ha un parell,
que per un concurs, molt bé, eh?
Sí.
Ja fas abstracció de la melodia que surti,
si crec que una de les melodies és de...
de... com es diu?
De Gris.
Ara no me'n recordo,
perquè hi ha milions de pel·lícules diferents
de diferents èpoques.
No, no, no és la de Gris,
no ho diria.
Però n'hi ha algunes que per ser de concurs de colles,
una bona colla,
és per lluir molt bé.
Bé, què podem dir més del concurs aquest de Sabadell?
i és que, no ho sé, potser m'equivoqui,
però hi ha una colla que s'ha incorporat al campionat,
crec que és de creació recent,
i crec que donarà...
farà parlar una colla de veterans,
es diu Aires Gironins,
evidentment gent ja amb experiència,
gent ja madura,
però ballaven força bé.
Que tu ja els tenies vistos.
No els vaig poder veure ballar perquè jo ballava.
Ah, clar, clar.
Però, a veure,
el poc que vaig poder veure,
de moment van donar guerra,
i crec que poden donar-la.
A més a més, amb una imatge,
llàstima que ara no pugueu veure l'uniforme,
que no és revolucionari,
però...
Però diferent.
Exacte, sobretot amb les dones,
a mi em van...
Però com era?
Vistos.
No t'ho sabria descriure, sincerament.
Però us emplaço per el proper concurs
de colles, de colles veteranes,
procureu buscar aquesta colla.
Vinga, va, fet.
I a més a més,
totes de perruqueria, eh, les senyores?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
És a dir, que s'ho van prendre seriosament.
S'ho van prendre seriosament.
Però què, de perruqueria?
Cadascuna al seu estil.
Ah, però allà ben pentinades.
Havien anat al concurs amb tots els éxits,
s'ho preguen seriosament.
Almenys comencen el campionat amb aquest ànim,
cosa que està molt bé.
Sí, això s'ha de mantenir.
Hi ha un comentari que dubtava
si fer-lo a la secció de textos,
és a dir, on recuperem,
o us plantegem textos trets de premsa,
d'internet, etcètera,
o el de Maroteca,
perquè és un text ja de l'any 2006,
però al final m'he decidit fer-ho
aquí a les safraderies,
perquè aquests dies s'ha parlat una mica molt
així de símbols i d'himnes,
no?
Ha estat el tema.
I m'ha quedat l'atenció perquè
com són les coses,
com poden canviar amb el temps.
És un article de Joaquim Rabaseda,
que la setmana passada precisament
us recomanava les seves col·laboracions
a la revista La Vents,
la revista d'història,
tot i que darrerament ha anat
derivant-hi cap a altres temes
més en general de cultura.
Uns articles que tracten
l'aspecte musical.
El Joaquim Rabaseda
és professor d'Història General
de la Música a l'ESMUC
i d'altres disciplines,
també en aquesta Escola Superior
de Música de Catalunya.
I en aquests articles,
que pot parlar de qualsevol tema musical,
sovint fa referència
al món de la setmana,
a la música paracobla.
L'article que és que em refereixo,
però, va aparèixer
a la revista musical catalana,
amb un títol provocador d'entrada.
Viva Espanya,
fixa't,
més que una sardana
de Pere Rigau.
Comenta una sardana...
Més el títol, ja?
Sí, sí.
Comenta una sardana
d'aquest compositor
considerat un dels que van
donar categoria,
van col·laborar
donar categoria a la sardana
en els darrers anys
del segle XIX
i primers del segle XX
i sobta, doncs,
que una sardana
tingués aquest títol,
Viva Espanya.
I tant.
Encara ho sobtaria més
si d'entrada comencés
amb la marxa real,
és a dir,
l'actual himne d'Espanya.
El que comenta
l'article...
I a més a més
apareix entre
el llarg de la sardana
l'himno Riego,
la marxa de Càdiz
i altres himnes,
suposats himnes
que no identifiquen.
No la tens aquesta,
ja no la tens.
No estan registrada.
No estan registrada.
Per veure,
a veure això...
Aquest article l'analitza
i comença, doncs,
a fer consideracions
sobre aquest tema
dels himnes,
dels símbols,
perquè, a veure,
Pere Rigau,
estem dels autors,
punts dalt,
a dalt de tot,
pels catalanistes,
amb la revoluització
de la sardana,
tota aquesta qüestió.
I que hi hagi una part
que hi hagi una sardana així.
De les obres d'aquests autors
que tinguin aquestes connotacions,
sorprèn.
Però bé,
tot té una explicació.
En aquella època
era força habitual
que molts autors
fessin això
que ara comentàvem
de la Cúbola contemporània,
és a dir,
fer sardanes
on recollissin músiques
del moment.
Aquell era un himne,
una música, diguem-ne,
del moment,
de l'època,
un pas doble.
Encara no era
i li faltaven molts anys
per ser l'himne
de les Espanyes.
Faltava molt.
i a més a més
tenia un to
diguem-ne humorístic.
No humorístic,
però sí
de crítica
en futaire,
diguem-ne,
a la sardana.
Moltes sardanes
tenien aquestes característiques.
A veure,
us recomano
que llegiu aquesta revista,
aquest article,
Revista Musical Catalana,
setembre del 2006,
número 263,
i aquest article
que,
amb bon humor,
també,
fa diverses consideracions
al voltant d'aquest tema
amb l'excusa
d'aquesta sardana
amb aquest títol
que d'entrada
s'opta tant.
I després d'aquestes safraderies
i d'aquest final,
que sí que ens has deixat així,
que jo et demanava
si la tenies i no...
No, no estan registrades.
No estan registrades,
que seria curiós.
Bé, doncs,
tornem amb la música.
Josep Maria Bages
fa un artista polifacètic
nascut a Riudoms
i resident a Reus
que va treballar
en diferents etapes
de la seva vida,
la vessant musical
i la de pintor.
De jove
va formar part
de diferents grups
i orquestres de ball
i més gran,
la faceta musical
la va reservar
a la composició,
principalment de sardanes,
com paret granxet,
tot un himne
per als sardanistes
de Rausencs.
Ara, però,
escoltarem una de menys coneguda,
estrenada a la plec del Baix Camp
del 1973
i que va enregistrar
la Cobla Rau Jove
en el seu primer disc
de l'any 2000,
Els quatre cantis.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.
de Rausencs.