Gràcies.
Bàsicament, la sardana, tal com la coneixem actualment,
és fruit d'un complex interessantíssim procés d'evolució, de transformació,
a causa de múltiples influències que va rebre,
sobretot durant la segona meitat del segle XIX.
Eren temps de molts canvis, d'arribada de noves idees, invents, modes i costums,
que van afectar aquest país en un context d'autèntica globalització,
com diríem actualment, encara que a una escala més reduïda, esclar,
però també fortament impactant a la societat de l'època.
El cas, però, és que un cop entrats al segle XX,
a certs sectors els va semblar que la sardana havia arribat al seu estat ideal
i, per tant, calia preservar-lo.
Van sorgir normes, decàlegs i molts defensors aferreixats
d'aquell estat de gràcia que creien que havia de ser etern.
El temps, però, ha demostrat que l'establiment d'un cànon de la sardana
només ha de representar el plantejament d'una referència
i que no ha de ser una norma d'obligat compliment.
Sortosament, encara sovint incomprès o fins i tot escarnit,
sempre hi ha hagut qui ha mirat d'enriquir la sardana amb altres perspectives
o senzillament l'entès com abans que res.
Un ric patrimoni lúdic i cultural, no pas una devoció.
També, per sort, cada cop són menys els que s'escandalitzen davant certes propostes,
com ara com encarregui obres per al coble en homenatge a Joaquim Serra
als músics nord-americans, com s'ha fet enguany el Montmurial Joaquim Serra.
Doncs ja, hi tornem a ser. Molt bon dia.
Doncs sí, i bon dia, de veritat.
Retrobada.
Que bé. Dissabte, altre cop, tornem a ser aquí, a les sardanes.
Bon temps.
De moment, a l'estiuat de Sant Martí, això segur, segur, segur.
Ja, ja, diu que durarà, eh?
Bé, però va complint, va complint el...
Sí, sí.
Jo recordo que va ser entrar a la tardor i es va notar el mateix dia,
que oficialment s'hi entrava.
Sí, que és veritat.
Estiuat de Sant Martí, a veure, mira, ja vindrà el fred, ja.
Però faci fred o faci calor, nosaltres aquí.
Les sardanes aquí.
Puntuals, fidels a la cita de cada dissabte.
L'1, 2 i 2 i 2 i 3 i avui el número 679.
A punt d'un d'aquells rodons, no?
D'aquells rodons, exacte.
Doncs bé, benvinguts, en salut a gent en nom de la Núria,
que està al control de so, de servidor l'Àngel, aquí davant,
el burro davant, i després la Maria Rosa,
també col·laborant al programa, sortit així.
Perfecte.
Com sempre, portant-vos l'actualitat del món de la sardana,
els esbars i la música per a cobla.
I tot el que us hem preparat, perquè és el programa d'avui,
que arribarà fins a dos quarts de dues de la tarda,
en fem un petit resum amb el qual sempre comencem el programa.
La sardana de l'any,
la sardana de l'any,
Doncs aquest programa començarà com és normal, com és habitual,
amb una nova eliminatòria del concurs,
la sardana de l'any, quatre sardanes més noves,
perquè tal que en tria una.
Després parlarem d'això que apuntàveu fa uns moments,
el memorial Joaquim Serra,
en guany aquesta particularitat d'haver contactat amb músics
d'una altra cultura, de l'altra banda de l'Atlàntic,
i a veure què és el que aporten a la música per a cobla.
Destacarem qüestions de la legenda com aquesta ballada,
aquesta nova ballada de sardanes al Serrallo,
demà al migdia,
però també una altra cita encara important dins del món de les colles,
que precisament aquesta època de l'any és quan acaben de decidir les classificacions
i demà la final de les colles grans, la final d'Arenys de Munt.
Parlarem dels Premis Sardana 2009,
que es lliuraran a proper cap de setmana,
però ja avui començarem a parlar-ne del concurs de fotografia
que convoquen la gent de la Rosa de Reus,
un dels concursos més constants dins d'aquest àmbit,
el de la fotografia vinculada a la cultura popular i tradicional.
Donarem compte dels resultats de concursos,
concretament del de Valls, el passat cap de setmana.
El tema tindrem, pararem atenció ja al marge de qüestions d'actualitat,
amb un compositor, el mestre Rafael Ferrer,
i després ja cap a la recta final del programa tindrem també les seferderies.
Tot plegat, combinant-ho amb la música,
més enllà de la sardana de l'any,
però és amb ella que comencem.
Anem-hi!
I anem a començar la novena eliminatòria del concurs
la sardana de l'any,
el concurs que promou la Federació Sardanista de Catalunya,
tot cercant la composició que rebrà el títol de sardana de l'any.
Una setmana més, oferim quatre sardanes noves,
estrenades aquest any 2009,
en versió d'una tirada de curs i una de llars,
presentades només amb un número de referència.
Cal triar-ne una i fer-nos arribar el vot
que s'afegirà als que recullin la resta d'emissores participants
arreu del país.
I la sardana número 1 d'aquesta setmana
la interpreta la Cobla, la principal del Llobregat.
A développement al ltitrage Société Radio-Canada
iokenespa?
A
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
I us parlem ara de Ballades de Sardanes, demà diumenge a les 12 del migdia, aquí a Tarragona, al passeig marítim del Serrallo, amb la cobla Cossetània, dins el cicle de Sardanes de Tardor i hivern.
El programa de la ballada és el següent.
Primer la plec de Torredembarra de Xavier Forcada, Glòria de Jordi Paulí, Diamant i Argent de Joan Jordi Baumala, Mar de Palamós de Francesc Marrós.
Seguirà amb 15 de 15 de David Estanyol, 66 a plec 99 de Carles Santiago, Matins de Sardana de Jordi Molina, Matins de Ràdio de Alfred Abad, la Sardana que ens va dedicar al motiu del programa 500.
Sí, sí, vaja, no és que sigui la nostra, però...
Però com totes, sí.
D'aquelles, d'aquelles maques. I acabarà la ballada amb un clàssic, la Bona Festa, de Josep Vicenç Xaixu.
I també demà, a dos quarts del migdia, Mas Boquera, amb la cobla Miranfon.
Ara hem de passar el dissabte, dia 21, hi haurà Sardanes al migdia a la 1, a Rodoms, a la plaça de l'Església, amb la cobla Rau Jove.
I l'endemà, diumenge, a les 12 del migdia, a Cambrils, al costat del Club Nàutic, diada del soci dels amics de la Sardana de Cambrils, amb la cobla Cossetània.
Pel que fa a les colles de competició, demà una cita d'aquelles especials, perquè és la gran final del Campionat de Catalunya, pel que fa a les colles d'honor grans.
Serà a dos quarts de 12 del matí, ja fa un grapat d'anys que es celebra ara a Ainsdamunt, serà a la plaça de l'Església, al 53è concurs, i amb la participació de la cobla Flama de Farnés.
Diumenge vinent, a les 11 del migdia, a Vilanova i la Geltrú, la 31ena, trobada de colles sardanistes veteranes, i el 35è aniversari de la colla Encara hi som, a la plaça Enric Cristòfol Ricard.
El program és el següent en latí, a les 11, inscripcions i avillament. A les 12, ballada de sardanes amb la cobla Rassó.
A la una, a concentració de colles, es farà un galop d'entrada, una sardana de lluïment i una sardana de germanor. La resta de sardanes per avallar-les tothom.
A dos quarts de tres, dinar de germanor a l'estatge social i fi de festa, música en directe amb el músic Víctor i Turat.
I diumenge vinent també, a dos quarts de 12 del migdia, a Barcelona, a la plaça Sòller, la final, honor veterans i colles lliures, amb la cobla, la principal del Llobregat.
I està bé també que recordem que l'exposició Joan Amades, La memòria del poble, està oberta al Teatre Metropol de Tarragona
per descobrir de prop la persona i l'obra del folclorista català Joan Amades i Gelats en l'any que es compleix el 50 aniversari de la seva mort.
El podreu veure fins al 28 de novembre, com dèiem, al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona.
I anem altra vegada a la música, una setmana d'un autor plenament actual, Xavier Pinyol, primitible de la cobla marinada,
amb una setmana que va dedicar a l'entitat Amics de la Setmana de Premià de Mar i en especial al seu president,
i per allò que diem que a vegades tot queda a casa, el pare del compositor, en Galleta Pinyol.
Escoltem Somnis de plaça amb la cobla contemporània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A més,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el que fa als certàmens de composició per a Cobla.
A l'hora que s'honorava la memòria i l'obra d'aquell gran compositor,
s'incentivava la creació de peces noves de gran qualitat
aportades pels millors autors del moment.
Darrerament, però, els organitzadors han adoptat una fórmula diferent
basada en l'encàrrec de composicions noves
a noms de reconegut prestigi,
però que no havien treballat encara per a Cobla o havien fet molt poc.
L'objectiu és obtenir obres no només noves,
sinó que presentin maneres diferents d'entendre la música.
En aquest sentit, no s'ha dubtat en requerir la participació
de personatges procedents d'àmbits diversos i fins i tot d'altres cultures.
Així, el Memorial Joaquim Serra 2009 presenta 100 les obres per a Cobla
escrites per Kevin Casca, un dels joves talents de la música nord-americana,
i Luis Stewart, a creïtat pianista i compositor,
que han acceptat la proposta de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
i Músics per a la Cobla de crear noves composicions
per a la característica formació instrumental catalana.
A més, el Memorial també donarà a conèixer
la darrera composició del manresà Josep Padró
amb una original conjunció de violí i Cobla.
El concert del Memorial Joaquim Serra
s'inclou en guany dins del segon cicle de música per a Cobla
a l'Auditori i s'oferirà demà diumenge, 15 de novembre,
a les 6 de la tarda a la sala Oriol Martorell.
Juntament amb la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
titular del cicle, també actuarà la Cobla Mediterrània.
Kevin Casca ha participat en diferents projectes musicals
per al cinema en col·laboració amb John Williams.
La seva darrera incursió en la música cinematogràfica
està la composició del Big Band per a la pel·lícula
En Amics Públics, protagonitzada per Johnny Depp
i dirigida per Michael Mann.
I també ha escrit la música de Jump,
interpretada per Patrick Suárez i dirigida per Joshua Sinclair.
El mes de juliol de 2008 va entrar en el llibre Guinness dels Rècords,
dirigint una orquestra amb 232 arpes
en el marc del Congrés Mundial d'aquest instrument celebrat a Amsterdam.
El memorial Joaquim Serra presentarà la seva obra Rapsodi for Cobla,
que interpretarà la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
dirigida pel propi autor.
Per la seva part, el pianista i compositor Louis Stewart
estrenarà la peça titulada Symposium for Piano en Cobla,
que interpretarà com a solista
juntament amb la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Per part catalana, el compositor Manresa Josep Pedró,
estrenarà la seva obra El plor d'Àfrica per a violir Cobla,
que interpretarà la Cobla Mediterrània
amb Marianna Pedró com a solista.
A més, el programa del concert del Memorial Joaquim Serra 2009
inclou sardanes de Josep i Joaquim Serra,
Josep Maria Roera i Rafael Ferrer,
completant-se amb un record
el compositor sabadellenc Eduard Martí Teixidor
amb la seva suite per a dues cobles,
les Guilleries,
i la sardana Sincerament Eduard d'Enric Turtí.
Mataró, que enguany ostenta el títol de ciutat pubilla de la sardana,
serà l'escenari dissabte vinent
de l'acte de lliurament dels premis anuals
que distingeixen les tasques més rellevants
de difusió i defensa de la dansa catalana,
uns reconeixements que atorga
la Federació Sardanista de Catalunya
en nom de l'obra del Vallet Popular
després de valorar els mèrits i esforços
que acrediten persones i entitats d'arreu del país.
L'acte tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda
a la Basílica de Santa Maria
i hi participaran el president
de la Federació Sardanista de Catalunya
i l'alcalde de Mataró.
La vetllada es claurà amb un breu concert
a càrrec de la COB, la ciutat de Girona,
dirigida per Marcel Sabater.
Entre els guardonats destacen
els mereixedors de la medalla al mèrit,
Joan Vidal i Gaiolà,
fundador de la Federació Sardanista de Catalunya
i durant gairebé 20 anys president
de l'obra del Vallet Popular
amb la medalla al mèrit sardanista.
Jesús Ventura, la medalla al mèrit musical
per la seva trajectòria com a intèrpret,
director i promotor d'iniciatives artístiques
i innovadores amb la COBLA.
La comunitat benedictina del Santorei de Montserrat
amb la medalla al mèrit cívic
per la seva actitud i suport
a la celebració dels aplecs d'Esvars a Montserrat
i la medalla al mèrit de la dansa catalana
i Joan Gómez i Soriano
per les seves composicions i la direcció d'Esvars.
Igualment, els Premis Sardana de 2009
són per a reconèixer determinats aspectes
i actituds en pro de la dansa
en àmbits com la dedicació, la continuïtat,
la promoció i difusió de la sardana,
les iniciatives renovadores,
els estudis sardanistes,
la comunicació i el treball discogràfic.
Els guardonats són
Francisco Melero de Cunit,
Carles Solanic de Barcelona,
Jordi Angelats de Tortosa
i Josep Burniol i Joan Castellà de Cervera
en tasques de dedicació.
Per la seva trajectòria de continuïtat,
el Premi Sardana s'ha atorgat a la Cobla
als Montgrins,
les Barman Resada d'Ensaires,
les Bar Ciutat Comtal
i l'Agrupació Sardanista de Bellpuig.
D'altra banda,
la Cobla Salvatana i Montserrat Joventenya
han mereixut el Premi Sardana
a la promoció i difusió.
Carles Coll i Francesc Assú
el Premi Iniciatives Renovadores,
Tomàs Espanyol
el Premi dels Estudis Sardanistes,
el Diari Segre
el Premi de la Comunicació
i l'Agrupació Sardanista de Costa Brava
el Premi al Treball Discogràfic.
Un dels esbarts més importants del país,
el Ciutat Comtal,
celebra mig segle d'existència
i això ho ha volgut reflectir en un llibre.
Un mar de sentiments
és el títol d'aquesta obra
que reflecteix els primers 50 anys
de trajectòria de l'entitat.
La presentació anirà a càrrec
de Mercè Colomer,
historiadora i vinculada
a la cultura popular i tradicional catalana,
divendres vinent,
dia 20 de novembre,
a les 7 del vespre,
a l'estatge social de les Bar
al carrer Miquel Bleach,
32 de Barcelona.
El matí del passat dissabte,
dia 23 d'octubre,
a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya
va tenir lloc l'acte de cloenda
de l'àmbit de cultura i llengua
del Tercer Congrés Catalanista.
Set van ser els temes
que durant aquests darrers mesos
han estat treballats dins d'aquest àmbit,
un dels quals feia referència
a la cultura popular i tradicional.
Les conclusions provisionals d'aquest àmbit
van ser presentades per Antoni Carné,
president de l'Ens de Comunicació Associativa,
les quals feren redactades
a partir de la trobada realitzada
a la ciutat de Trem
i de les aportacions
dels següents grups de treball.
El teatre,
coordinat per Josep Maria de Ramon,
president de la coordinadora de Pastorets,
la Gastronomia,
coordinat per Xavier Mestres,
president de la Fundació Catalana de la Cuina,
l'Associacionisme Cultural,
coordinat per Pere Joan Pujol,
president de la Federació de Taneus de Catalunya,
el Camp Coral,
coordinat per Antoni Carné,
expresident de la Federació de Corts de Clavé,
la dansa,
càrrec de Marc Galí,
president de la coordinadora de Balls de Bastons
i la festa,
per a Madeu Ribas,
a l'agrupació de colles de geganters de Catalunya.
De les conclusions,
cal destacar i llegir textualment
que els nostres col·lectius
entenen com a normal
que les diferents associacions culturals
col·laborin entre si
per organitzar millors
i més atractives propostes,
apreciant que qualsevol visió de futur
passa per generar espais conjunts
de reflexió, d'opinió,
tot afirmant que el folclore,
al nostre país,
ja no és tot just això,
és també compromís d'estructura social
des de l'estima a l'origen,
evidenciant que l'activitat cultural popular
esdevé un camí directe
a la cultura més extensa,
més variable
i alhora contrastada.
També es remarca
l'important repte
que constitueix per l'associacionisme
el fenomen de la immigració,
la nostra cultura llengua
i tenen un paper destacat,
així com considerar
que la Generalitat de Catalunya
actua a esquenes
de l'associacionisme cultural català
quan no s'hi resisteix,
tot afirmant
que cal, de forma concloent,
repensar el Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional
com un institut dotat d'autonomia pròpia
amb clara voluntat política
d'acompanyar amb serveis
i suport
a les iniciatives sorgides
de les associacions.
A la vila del Morell
darrerament s'estan fent esforços
per reviscular l'activitat sardanista.
A les darreres festes majors
hi han faltat sardanes...
No, hi han faltat sardanes,
no hi han faltat sardanes, evidentment,
i a més ara s'anuncia
que els dilluns i divendres
es faran ballades
a sardanes per a tothom.
Imaginem que amb música enregistrada
hi seran de 7 a 8 del vespre
al Centre de Serveis
per a la Gent Gran
i fins a finals del mes de maig de 2010.
D'altra banda,
els mateixos dies
es realitzen curs de sardanes
per a principians
en edat escolar
de dos quarts de sis
a dos quarts de set de la tarda
també al Centre de Serveis
per a la Gent Gran.
És previst que s'acabi
durant el mes de maig vinent.
Dimarts vinent, 17 de novembre,
s'inaugura l'exposició
del 43è
Certamen Fotogràfic
a plec Baix Camp
que cada any organitza
la colla sardanista Rosa de Reus
amb una mostra
de les nombroses imatges
presentades a aquest concurs
en el que hi ha fotografies
de la plec de la sardana
que se celebra
a la capital del Baix Camp
al mes de setembre,
però que també està obert
a obres gràfiques
referents als costums tradicionals
dels països catalans.
Aquesta mostra fotogràfica
es podrà veure
fins al 8 de desembre
al vestíbul
del Centre de Lectura de Reus.
Cal per atenció
perquè les bases fotogràfiques
indicaven un altre dia
i un altre lloc
per al repartiment de premis.
L'acte coincidirà
amb el lliurement de premis
del certamen fotogràfic
als autors
de les millors imatges presentades.
El concurs
té una dotació econòmica
de 720 euros
i hi ha diferents premis
en metàl·lic
i trofeus
per a les obres guanyadores.
I acabem
aquest apartat de notícies
deixant constància
que diumenge passat
es va celebrar
el concurs
de colles de valls
com és tradicional
final
de les categories
més joves
i en guanya
més a més
de manera extraordinària
vàlid també
al final encara
vàlid
per al bàsic d'honor
per al veterans
pel que fa a colles lliures
destacar el primer lloc
en l'avins
de la Petits Velles Pla
i de Valls
una colla retrobada
després d'uns anys
d'inactivitat
el mateix que en juvenils
per a la Jovem Velles Pla
i també de Valls
la categoria de grans
primer lloc
per Maig de Barcelona
seguida
dansaires
és el Penedès del Vendrell
Roura de Barcelona
quarta tarrona
dansa de Tarragona
fins a vuit colles
en vatenants
el primer
per a toc de dansa
de Tarragona
continuïtat de Terrassa
sempre a la lletants
de Barcelona
i Penedès del Vendrell
pel que fa
bàsic d'honor
a la vi
i podem dir
ah com a campiona
de Catalunya
de colla a la vina
menús d'en Saires
del Vendrell
també del Vendrell
bàsic d'honor infantil
campiona de Catalunya
en joves d'en Saires
bàsic d'honor juvenil
la campiona
és Cabirols
de Sabadell
i pel que fa
el bàsic d'honor
a veterans
les classificacions
aconseguides
en aquests concurs
no hi participava
la toc de dansa
a Tarragona
que li tocava descansar
però la classificació
provisional
i a l'espera
de la final
del proper cap de setmana
a la plaça Sòller
de Barcelona
un primer lloc
per a Roques Blaves
de la Passió
amb 13 punts
amb 7
seguida de toc de dansa
amb 14 i mig
en tercer lloc
a ressò
amb 19 i mig
en quart lloc
aires ginonins
amb 26
i dansaires de maig
amb 33
i ens anirem apropant
a la una de la tarda
l'hora del bolletí de notícies
un petit parèntesi
pel que fa al nostre programa
perquè després seguirem
amb el segon bloc
fins a dos quart de dues
doncs fins a aquella hora
anem-hi
amb una sardana
una sardana
d'en Ricard Viladasau
de les moltes que ha escrit
obligades de tenora
i aquesta possiblement
sigui de les més
de les més compromeses
es diu el crit
que curiosament
és el nom
d'una petita cala
del Baix Empordà
a la qual va dedicar
aquesta composició
del 1971
una obligada
de tenora
doncs
amb el solista
de la principal
de la Bisbal
Josep Gisper
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
Patir-la
aquelles coses que passen
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
avui, és a dir, que ja han passat uns quants anys
i seguíem una miqueta la línia
dels anteriors programes, recordareu
aquelles versions de sardanes
dels anys 70, eren aquelles amb aquell grup
Estel, que cantaven aquelles
sardanes d'una manera tan de pròpia
de l'època, no tant
de tradició sardanista, sinó de la música
popular del moment, després vam
escoltar aquelles altres músiques
que barrejava
la música paracobla, com
una mena de sardana
d'11 pans d'hora, dels anys 60
també el 67-68, eren dos discos
doncs bé, ens situem altra vegada en aquella època
i el que escoltarem és un disc
també curiós, que va
publicar la Casa Dixa, aleshores
era la que publicava
les cançons en català, de Joan
Serrat, en aquell moment
tenia dues discogràfiques
una en català, l'altra en castellà
doncs aquesta discogràfica en català
va fer un recull d'alguns dels temes
més coneguts, més exitosos
d'en Serrat, però
en versió instrumental, va fer una mena de conjunt
molt singular, amb uns arranjaments molt curiosos
molt interessants, d'un tal J.A.
Mertel, i que sonaven aquelles cançons
de vegades amb aire jazzístic
a vegades amb to més clàssic
eren versions realment
molt, molt curioses, molt interessants
Nosaltres escoltarem una d'elles
la Saberna, una guitarra
perquè hi surt i apareix
al mig una tenora fent la melodia
Escoltem doncs aquesta curiesa versió
només amb música
música sola, es diu de fet el disc
d'una guitarra
de Joan Manuel Serrat
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que queda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs mira, resulta que, sí, una cosa ben curiosa, però que dius.
Ell donava classes de solfeig de tenora
i tenia com a alumne un jove escalent que es deia Eduard Pallet
i li va deixar la seva tenora,
fins que el noi pogués estudiar a casa seva.
El noi va marxar, va marxar cap a Austràlia, ni més ni menys.
Però això quan hi havia mort, crec.
Sí, quan hi havia mort, ell i tot,
i aquest noi va marxar cap a Austràlia i es va endomar la tenora.
Busca-la, ja, clar.
Búsca-la.
Ara el que ells volen és posar-se d'alguna manera en contacte amb algú
i recuperar-la i tenir-la on pertoca.
Però suposo que serà difícil.
Sí, perquè no se sap de moment si aquest personatge encara és viu.
Clar, si és viu, si ha tornat, si la família és allà o la família és aquí
o la família en casa s'escampa més enllà d'Austràlia.
I on ha anat a parar la tenora?
Perquè clar, potser la família hi és, però hi ha la tenora.
Sí, sí.
No ho sabem.
I que sàpiguen, que hagin sabut apreciar, doncs, què és aquest instrument.
Això és el que em refereixo.
A vegades els adeu si algú ho desapareix.
I és una llàstima que una tenora d'un personatge com ell...
És com un icona, això, no?
Sabia com quines condicions deu estar, però, vaja, és un personatge...
Home, estaria molt bé poder recuperar-lo, no?
Un personatge que, Déu-n'hi-do, llegeixes una miqueta de la seva vida i Déu-n'hi-do, vull dir que...
En fi, el cap era un senyor que era barbè.
Barbè i ell...
I també diu, deixa'm dir, que era barbè i...
I com ho diu?
Per qui ho tinc?
Ah, i que treballava de guarda d'agulles, en el pas a nivell del tren de Sant Feliu.
En canvi, és un dels compositors...
Exacte, totes aquestes dues feines...
Jo vols que et digui una cosa que no diuen les biografies?
Què diuen?
En el moment dels oficials, va ser un personatge important en el moviment llibertari anarquista d'abans de la guerra.
I, clar, per les coses que us podeu imaginar, aquesta faceta de la seva biografia va quedar...
Clar, evident.
Va quedar més ocultada, després, sí, sí.
I hi ha molts actuals del moviment llibertari d'aquelles comarques que el reivindiquen.
I trenca'm una miqueta amb la imatge que de vegades s'ha donat dels ambients d'alguns activistes sardanistes,
com a tots molt conservadors i res d'això.
Hi ha hagut de tot, però, clar, per les raons que sigui, en un moment donat,
doncs la imatge que s'ha donat a fora s'ha pogut donar només d'una part de la gent que s'ha mogut en aquest àmbit.
Clar.
L'art d'agulles no podria ser gaire burgès.
No, no, no, no.
Tornem-nos a situar passat cap de setmana.
Si a Valls hi havia cita de colles al matí, colles de competició,
durant tot el dia estava convocat també el 20è plec de Sant Martí, de Salou.
La plec que habitualment tanca des d'aquests últims 20 anys la temporada de plecs a les comarques tarragonines.
Una pleca amb bones cobles, Sant Jordi, Mediterrània i Reu Jove,
i que també es va veure afectat pel temps.
Els organitzadors van intentar de celebrar-ho al part de Salou inicialment,
però al final es van haver de rendir a l'evidència i traslladar-lo.
Al final van haver, no al lloc previst inicialment,
perquè estava ocupat el pavelló de la zona esportiva,
sinó que van haver d'anar a un centre cívic al costat de l'Ajuntament de Salou,
amb limitacions d'espai, però al final,
doncs allò que dèiem, al final es va poder fer,
i dintre de tot, doncs,
amb prou assistència de sardanistes.
A mi el que m'agradaria remarcar és una qüestió d'aquesta plec
que m'ha cridat l'atenció perquè no és tan habitual com hauria de ser.
Mirant el programa de les sardanes que s'interpreten,
predominen, però aclaparadorament,
les sardanes d'autors joves, actors actuals,
i que aporten cosa més interessant i substancial a la composició per a coble.
N'hi ha algun...
Mira, de tots els...
No sé, ara no comptaré les sardanes que es van interpretar,
però imagineu-se tres cobles matí i tarda,
només apareixen, crec, tres autors ja traspassats.
I d'aquests, dels que encara són vius,
la majoria, gent jove,
perquè, clar, n'hi ha molts que segueixen actius
i ja porten molts anys al darrere.
I el cas és que la gent l'amarda bé,
i ballant, i passant-s'ho bé.
Això és el que, de vegades, potser costa,
o hi ha por per part d'alguns organitzadors,
o senzillament no hi creuen, amb això,
però aquí sí,
i almenys les cobles, suposo que són les que
més predisposades hi han estat
a portar sardanes d'això,
de la gent que ara està escrivint
i està portant coses noves,
sense oblidar autors clàssis,
que també en trobem,
com en Conrad Saló,
Josep Blanc i Reinal.
Va, i avui a la safraderia està fent treballar.
Va, sí, vinga, te n'explico una altra.
Una altra que tindrà lloc avui mateix.
Avui mateix, a Manlleu,
hi haurà un de la jove orquestra de Banyoles,
interpretarà la sardana d'un compositor local
que ha anomenat Joan Viladumat,
i s'ha recuperat una partitura
que s'anomena la sardana republicana.
Ui, com anem avui, ui, com anem avui.
Com et pots imaginar,
va ser molt poc divulgada,
ja que durant la repressió política
va estar prohibida, evident, no?
Només amb aquest títol,
la sardana republicana,
era un compositor d'idees molt catalanistes,
i en va escriure altres, eh,
de sardanes que es deien la catalanista,
Emporda Lliure,
Catalunya plora,
la sardana republicana d'entre elles, no?
Doncs, imagina't.
Sí, però, a veure,
és un home que segur que us sonarà més
algun títol.
Ah, sí.
Que hi ha per aquí.
Em sembla que ets preparat.
Ah, sí, sí, sí.
Els dic,
eren, per exemple,
va compondre també el fumant d'espero,
imagina't.
L'hombre que va esquiar.
L'hombre que va esquiar.
O el vestit d'en Pasqual,
per exemple, aquestes dues.
Vull dir que era un senyor, no?,
que anava d'un...
No ho sé.
No, l'home es va fer més aviat
a la seva feina,
bàsicament,
en la qual es guanyava la vida
i era el paral·lel de Barcelona,
a l'època d'Obrada, el paral·lel.
Sí, sí.
Però mira, quina se dones feia, a més a més.
El que passa és que ens fan arribar
que, per exemple,
doncs,
veritablement ha estat...
És un autoinjustament oblidat,
perquè ens diuen que ni tan sols
té un article a la Gran Enciclopèdia Catalana.
Per tant,
doncs és una llàstima, no?
Tot i que hem portat aquestes peces
que, a veure, són música,
per exemple, aquests títols
que són música, diguem-ne, popular,
del moment i tal.
I a la fi el cap, clar,
i les sardanes que ha compost, no?
Però...
Bé, doncs,
avui Manlleu li retran un homenatge.
Va quedar oblidada la sardana republicana
per raons òbvies.
Sí, sí.
Es recupera.
Per cert,
que l'única sardana que conec d'ell
que s'hagi enregistrat,
en el seu moment
sembla que sí que va tenir força ressò,
però és molt diferent,
el caràcter,
la composició,
és Catalunya Plora,
perquè el va dedicar,
crec,
recordar la memòria d'Àngel Guimarà
en el moment que va morir.
i clar, evidentment,
és una sardana no tan alegre
com les altres obres
que hem esmentat.
I aquesta sí que va tenir
força ressò durant uns anys.
Tu la tens,
aquesta sardana republicana?
No, no,
però a veure si la podem aconseguir.
A veure si la podem aconseguir.
Si ara,
avui es torna a interpretar
i tot això,
a veure si també s'han d'enregistrat.
Aviam, aviam.
Tornem aquí a Tarragona
i no,
és novetat,
perquè ho havíem anunciat,
però val la pena recordar-ho,
que us apunteu a l'agenda
el proper dia 28,
aquest mes de novembre,
aquí a Tarragona,
els sardanistes,
diguem-ne,
que també ens adherim
a la candidatura a Tarragona 2016
com a capital de la cultura
i es farà amb un concert
a càrrec de la Cobla Cossetània
a l'Auditori de l'Antiga Audiència
i serà tot
en un programa íntegrament
de sardanes tarragorines,
o bé d'autors d'aquí
o dedicades a la ciutat
per autors de fora,
Tarragona,
el Món de Carles Santiago,
Tarragona,
la ciutat Pobilla,
Tomàs Gil,
etcètera,
amb diverses sardanes
també del compositor tarragoni
ara plenament
Alfred Abad,
No s'esdora el casal,
també una estrena,
una estrena
feta expressament
a la que podríem dir
que seria la sardana oficial
de la candidatura
Tarragona 2016
de l'Alfred Abad
i d'altres sardanes
també que
conformen un programa
que es pot sentir poques vegades,
tot ell,
tot absolutament
amb sardanes
plenament tarragonines.
Ja que parlem de concerts
aquí a la ciutat de Tarragona,
una cita d'aquelles
que ja està esdevenint
obligada i tradicional
al voltant de les festes de Nadal,
això va variant
segons el calendari,
segons les necessitats,
conveniències
i possibilitats,
és el concert
que organitza
l'agrupació sardanista
Tarragona d'Anse,
enguany serà el dia 20 de desembre
a la tarda
a l'Auditori de Caixa Tarragona
integrat dins un conjunt d'actes
que enguany
celebren
el desènic aniversari
de la colla
Toc de dansa
de veterans
de la mateixa entitat.
Al matí hi haurà
ballada
Sardanes al Serrallo,
trobada de colles
veteranes,
dinar al migdia,
però avui ens volem centrar
en aquest concert
de la tarda
amb la Copla Reu Jove,
que ja és un habitual
d'aquest acte,
que enguany
aprofita
per presentar
el disc
també editat
conjuntament
amb l'agrupació
sardanista
Tarragona d'Anse
amb sardanes
dedicades
al desènic aniversari
també de la Reu Jove
i d'altres composicions
diguem-ne vinculades
a l'agrupació
sardanista
Terragona d'Anse.
La novetat,
perquè tot això
ja ho havíem dit,
és que aquest concert
s'ha confirmat
ja que comptarà
amb una segona
cobla
i que té
encara un atractiu més
és que serà la presentació
a la ciutat
d'aquesta cobla nova,
la cobla
amb maricel
de Sitges
formada,
com vam comentar
també en el seu moment
amb una part
de la sissió
que hi ha hagut
la cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
recentment
amb alguns músics nous
i una cobla
que no té nom encara,
evidentment té nom,
però no té
aquesta popularitat
que moltes altres
agrupacions tenen,
però que crec
que no és exigerat
aventurar
que donarà
molt de què parlar,
una cobla
amb bons músics
joves
i que sona força bé
i que tindrem
oportunitat
d'escoltar
aquí a Tarragona
el dia 20 de desembre,
un concert
amb entrada gratuïta,
però no pas lliure,
sinó que acabdrà
reservar invitació.
Ja comentarem
la manera de fer-ho.
Doncs anem a la teva
de la música
i serà ja
pràcticament
per plegar,
per acomiadar
el programa d'avui
una sardana
d'en Carles Rovira,
la cobla
joven i volar
a Sabadell,
sardana
en la línia
d'aquest autor,
sardana de plaça,
balladora,
melòdica,
en Marcel
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
de la Llagosta.
doncs efectivament,
amb aquesta sardana acabem
i res, només just per dir-vos adeu,
gràcies per estar amb nosaltres.
i demà recordeu,
repetició a partir de la setmana
en aquesta mateixa sintonia.
que passeu molt bona setmana.
de la Llagosta.
Gràcies.