El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues oïdors, de part d'en Santi Grimau, el control tècnic, i de la qual els parla Montse Sabater.
Arribem avui, amics i amigues del Campanar, el diumenge 8 de març, segon diumenge de Quaresma.
Com cada any, aquest segon diumenge de Quaresma ens presenta el passatge de la transfiguració de Jesús,
precedit aquest any, del sacrifici d'Ebraham i de les consoladores paraules de Sant Pau.
Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?
Podríem escoltar aquest fragment de l'Evangeli de Marc
en la dramatització que ens ofereix cada setmana l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari sobre les lectures d'aquest diumenge
que ens arriba en la veu de mossèn Joan Magí,
biblista i president de l'esmentada Associació Bíblica.
Transfiguració de Jesús
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan.
Se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells.
Els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs
que cap tinturer del món no hauria pogut blanquejar-los així.
Llavors, se'ls va aparèixer a Elies amb Moisès i conversaven amb Jesús.
Pere digué a Jesús
Rabí, és bo que estiguem aquí dalt.
Hi farem tres cabanes, una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, desglaiats que estaven.
Llavors es formava un núvol que els anava cobrint
i del núvol va sortir una veu.
Aquest és el meu fill, el meu estimat.
Escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant,
ja no veien ningú més,
sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya,
Jesús els va emanar que no expliquessin a ningú
allò que havien vist,
fins que el fill de l'home
hagués ressuscitat d'entre els morts.
Ells retingüeren aquestes paraules,
però discutien entre ells
què volia dir això de
ressuscitar d'entre els morts.
Després preguntaven a Jesús
Com és que els mestres de la llei
diuen que primer ha de venir a Elies?
Jesús els respongué
És cert que Elies havia de venir primer
a renovar-ho tot.
Però llavors,
per què l'escriptura diu del fill de l'home
que ha de patir molt
i ha de ser tingut per no res?
Doncs bé,
jo us asseguro que Elies ja va venir
i que el van tractar com van voler,
tal com d'ell diu l'escriptura.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 8 de març ens trobem
en el segon diumenge de Quaresma.
Es tracta de saber estar al costat de Déu,
com Abraham.
Abraham estava sempre al costat de Déu.
Déu li va fer passar
o el va fer passar per una prova.
Però l'oponica és això
que quan Déu crida a Abraham,
diu Abraham
i ell contesta
Aquí em tens.
Abraham, aquí em tens.
Llavors, doncs,
aquesta ofrena del fill
que Abraham fa,
però Déu no deixa que es faci
a l'estil de les altres ofrenes,
d'oferir, doncs,
un bé,
però que primer s'ha de matar
perquè es pugui menjar.
Si no és una ofrena oferta a Déu.
I llavors Déu li fa la promesa.
Diu, ja que has fet això,
ja que no m'has refusat el teu fill únic,
i llavors acaba dient
tots els pobles de la terra
es valdran del nom de la teva descendència
per a beneir-se,
perquè has obeït el que jo t'havia manat.
És interessant
que ens hem d'anar en compte
que la promesa de Déu
era que d'aquesta descendència
en sortiria un poble.
Perquè el poble sigui eficaç,
perquè el poble
tiri endavant d'acord
amb la promesa de Déu,
cal que se'n doni a compte
que el poble és un poble
que ha de viure sempre
com una ofrena a Déu.
Sant Pau, en la carta als Romans,
ens parla
que ningú ens pot fer mal
si estem amb Déu.
Diu, si tenim Déu amb nosaltres,
qui tindrem en contra?
Qui se'ls serà per acusar
per acusar els elegits de Déu
si Déu mateix els fa justos?
Qui gosarà condemnar-los
si Jesucrist mateix va morir?
Més encara,
va ressuscitar?
Està a la dreta de Déu
i intercedeix per nosaltres.
Bé, doncs,
aquest Jesús,
l'Evangelis el presenta
aquest diumenge
transfigurat.
transfigurat.
De transfigurat,
què vol dir?
Vol dir, doncs,
els seus vestits
es tornaren resplendents
i tan blancs
que cap tintorer del món
no hauria pogut
blanquejar-los així.
O sigui,
que veiem a Jesús
amb aquests vestits blancs.
De fet,
Jesús és el sacerdot
del Nou Testament.
I aleshores el veiem
al costat de Moissès i d'Elies.
Moissès,
que no és només la llei,
és la llei i el culte.
I Elias,
que precisament
és el profeta
del culte autèntic.
Però el culte autèntic
és aquell
que ens fa fer
o ens ajuda a fer
l'ofrena a Déu
amb netedat
per viure
la seva amistat.
Al fi i al cap,
la manera com feien el culte
amb aquestes ofrenes
de menjar,
doncs,
indica l'amistat amb Déu,
com encara avui dia nosaltres
per viure l'amistat
acostumem a fer menjades,
un dinar,
un berenar,
un sopar.
És important
també allò que ens diu
Déu,
aquest és el meu fill,
referent a Jesucrist,
el meu estimat,
escolteu-lo.
Cal, doncs,
que sapiguem
escoltar.
Aquest diumenge,
8 de març,
s'escau el dia
de la dona treballadora.
Com cada any,
els moviments obrers,
cristians de Catalunya
i Balears,
capellans obrers,
religioses,
religiosos,
amb barris i delegacions
de pastoral obrera
de les diòcesis de Catalunya,
han redactat el seu manifest
amb motiu d'aquesta diada.
Enguany diu així.
Avui dia,
les dones continuem patint
grans injustícies
pel fet de ser dones
i alhora treballadores,
immigrades,
soles com a caps de família.
A Catalunya hi ha gairebé
mig milió de persones aturades,
de les quals
100.000 són immigrades.
malgrat que el percentatge
d'atur
quan el gènere
és molt semblant,
tota aquesta situació
està provocant
que moltes de nosaltres,
sobretot
de més de 44 anys,
hàgim de recórrer
a l'economia submergida,
al treball
a temps parcial
o a la combinació
de diferents feines
contràries
a la nostra dignitat,
per tal de cobrir
les necessitats
més bàsiques,
habitatge,
alimentació.
En plena crisi,
només el 35%
dels homes desocupats
col·laboren
en les tasques
de l'allar.
El motiu de fons
és que hi ha un model
darrere fons
prèviament après
que no canvia,
la qual cosa
manté la realitat
de la doble jornada
de les dones
i el fet
que siguem nosaltres
qui afrontem
les majors càrregues,
penalitats
i conseqüències
d'aquesta crisi.
Nosaltres,
com a dones obreres
i cristianes,
en coherència
amb les pràctiques
de Jesús de Nazaret
vers la dona,
defensem
l'equitat
entre els éssers humans
i la prioritat
de la persona
per sobre del capital
i del patriarcat.
S'ha d'acabar
la penalització
de la maternitat
per aconseguir
un contracte laboral
o la seva renovació.
S'han d'acabar
els impediments
per als reagrupaments
familiars
de les que som immigrades.
El treball
ha d'ajustar-se
a les necessitats
de dones i d'homes
i a la decisió
lliure
de constituir
un nucli familiar.
No és possible
una política
de conciliació
vida familiar-vida laboral
sense un nou model
d'organització social
i, per tant,
un canvi
en els papers
socialment assignats
a la dona
i a l'home.
Avui,
volem proclamar,
com les dones treballadores
de fa cent anys,
el compromís
i la dignitat
de la nostra lluita
que es fa present
a les dones que
som el pal
de paller
en el si
de les nostres famílies
i que fem
malabarismes
per arribar
a fi de mes,
que comprovem
que no estem soles,
que ens apleguem
amb altres dones,
que fem respectar
els nostres drets.
Estem compromeses
en les associacions
dels nostres barris,
AMPA,
vocalies de dones
de les associacions
veïnals,
parròquies.
Treballem
per una societat
més justa
i solidària
des dels moviments
de dones
i les organitzacions
del poble,
partits,
sindicats,
ONGs.
Comunitàriament
fem per sortir
de l'atur
l'emarginació,
la soledat,
els maltractaments.
Malgrat tot,
continuem somiant
i estimant
i sostenint
el món.
I així
manifestem
amb coratge
i testimoniatge
que un altre món
ja és possible,
que una altra manera
de vida
per a nosaltres,
les dones,
també és possible.
Tarragona missionera,
una finestra
a la realitat missionera,
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
En teu busguard.
A missions
es viu profundament
la universalitat.
Quan un truca a casa
i ve a buscar
els serveis
que l'emissió
li pot proporcionar,
mai se li demana
el carnet d'identitat,
mai es mira
el color de la cara,
ni la creència,
ni l'ètnia.
hi ha una persona humana
que truca
i el més missioner
hi veu un fill de Déu
aquí atendre.
A la comunitat
dels deixebles
de Jesús
sempre ha estat així.
Per això
Pau
deia
amb decadrecs
hi ha bàrbars,
hi ha sabis
i hi ha ignorants.
Per això,
per part meva,
estic decidit
a anunciar-vos
l'Evangeli
també a vosaltres,
els que sou a Roma.
Per aquesta raó
aportem el fet
del viatge missioner
del Papa Benet
que farà
durant els dies
del 17 al 23
d'aquest mateix mes
a Camerun
i Angola.
El Papa
sortirà a les 10
del matí
del dimarts
17 de març
de l'aeroport romà
Leonardo da Vinci
i arribarà
a les 4 de la tarda
al Simalén
dia 1D
Camerun
on serà rebut
per les autoritats locals.
Entre els diversos
actes programats
al Camerun
hi ha una visita
de cortesia
al president
de la nació
l'encontre
amb els bisbes
de Camerun
el res de vespres
amb la clarecia local
i els representants
dels moviments
eclesials
i d'altres
confessions cristianes
a la basílica
Maria Reina
dels Apòstols
on predicarà
una homilia.
També es trobarà
amb els representants
de la comunitat
musulmana
de Camerun.
Celebrarà
l'eucristia
amb motiu
de la publicació
de la pauta
de la Segona
Assemblea
Especial
per Àfrica
del Sínode
dels Bisbes.
Es trobarà
amb els malalts
del centre
Cardenal
Paul-Emil Leijer
i pronunciarà
un discurs
davant els membres
de la Segona
Assemblea
Especial
per Àfrica
del Sínode
del Sínode
dels Bisbes.
Viatjarà
a Angola
a Luanda
saludarà
les autoritats
locals
a l'aeroport
i visitarà
el president
de la república.
Pronunciarà
un discurs
davant les autoritats
polítiques
i el cos
diplomàtic.
Es trobarà
amb els bisbes
d'Angola
i de Sant Tomé
a la capella
de l'Anunciatura
Apostòlica
de Luanda.
Tindrà un encontre
amb els joves
i amb els moviments
catòlics
per la promoció
de la dona.
Angola
fó escollida
per Manet Cens
com el país
a visitar
en aquest
el seu primer viatge
al continent
africà.
El president
de la conferència
episcopal
d'Angola
i Sant Tomé
indica
que la visita
del papa
reporta
una gran responsabilitat
en el context
dels desafiaments
del continent.
En la celebració
del pròxim
sunet africà
on troba
el principal motiu
d'aquest viatge
que deu encoratjar
tots els angolesos
per una lectura
coherent
i solidària
per a tots
els països
de l'Àfrica.
Adéu-siau.
Com cada diumenge
les lectures
de la missa
ens serveixen
de fil conductor
del nostre programa.
Avui m'aturo
en aquella
veu del pare
que van sentir
Pere, Jaume i Joan
i que de ben segur
va quedar gravada
en els seus cors.
Com la devien recordar
després
l'experiència
de la resurrecció.
Aquest
és el meu fill,
el meu estimat.
Escolteu-lo.
Ens trobem ja
en ple camí
quaresmal,
camí de conversió,
de renovació
de les nostres vides,
definant el procés
d'identificació
amb Crist.
Aquest camí
l'hem de fer
escoltant
el fill,
nostre senyor
Jesucrist.
Volem agradar a Déu?
Volem ser bons
cristians?
Mirem Crist
com deia
Joan Pau II.
Mirem
i gravem
amb nosaltres
el rostre amorós
de Crist
i escoltem-lo,
fem-li cas,
obeïm-lo.
Obeir
no està de moda,
ja ho sé,
però us diré
que és una virtut
i al meu entendre
no hi ha altre camí
que aquest
per identificar-se
amb Crist.
Rendir la pròpia
voluntat a la seva
per anar
configurant la pròpia
vida a la seva.
En la vida quotidiana,
amb els més petits,
fem servir
l'expressió
escolta la mare
o
creu la tieta
i pretenem
comunicar
els menuts
que obeixin,
que facin
el que la mare
o la tieta
o el pare
o l'àvia
els diuen
perquè aquests
no els volen
altra cosa que bé,
tot el bé.
Aquell
escolteu-lo del pare
ens vol dir això,
feu-li cas,
viviu el que ell us diu,
les seves paraules
són vida,
si feu
el que ell us diu
tindreu una vida plena
i pau
i alegria
i després
la felicitat
de la glòria
del cel,
incomparablement
més gran
que la que van tenir
Pere,
Jaume i Joan
dalt d'aquella muntanya.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat.
Déu vos guard.
Coincidint
en part
amb l'any
de Sant Fructuós,
l'Església de Tarragona
celebra,
en aquest cas,
juntament
amb l'Església Universal,
l'any de Sant Pau,
que acabarà
el dia
de la seva festa litúrgica
el 29 de juny.
L'apòstol,
encarregat
per voluntat divina
d'estendre
l'Evangeli
entre les nacions,
va ser
un viatger
infatigable,
desitjós
de fundar
comunitats cristianes
en el món pagà.
Sant Pau
va començar
la seva missió
a Antioquia
de Síria,
on per primera vegada
va evangelitzar
els grecs
i on es va
començar
a donar
el nom
de cristians
als creients
en Cris.
Des d'allí
va passar
en un primer moment
a Xipre
i després
en diverses ocasions
a les regions
d'Àsia Menor,
Pisidia,
Licaònia,
Galàcia
i després
a les d'Europa,
Macedònia,
Grècia,
més importants
van ser les ciutats
d'Èfes,
Philips,
Tesalònica
i Corint
sense oblidar
Atenes
i Milet.
Els romans
que vivien
al cap de l'imperi
o que eren
a les seves colònies
va adreçar
una de les seves epístoles.
En ella
es confia
el seu desig
de veure'ls
de passada
en el seu viatge
a la península ibèrica.
Sento,
des de fa molts anys,
un fort desig
de venir
a trobar-vos,
cosa que penso fer
quan vagi
cap a Hispània.
I, insisteix,
quan hauré
consignat
el fruit
de la col·lecta,
passaré
a visitar-vos
tot anant
cap a Hispània.
No cap,
doncs,
dubte
dels desitjos
de l'apòstol
de venir
a la nostra terra
i Sant Pau
no era dels
que tiren enrere
quan pren
una decisió.
En un document
magisterial
titulat precisament
Pau,
apòstol
del nostre poble,
els bisbes
de Catalunya
presenten
la figura
de l'aral de Cris
i argumenten
la qüestió
del viatge
a Hispània
i, en tal cas,
que desembarqués
a Catalunya,
concretament,
a Tàrraco,
capital
de la província
oriental,
la qual cosa
estaria d'acord
amb la pràctica
paulina
de dirigir-se
a ciutats grans,
generalment
costaneres
i comercials
quan visitava
nous països.
A part de la cita
de la Carta
als Romans
hi ha altres proves
que Pau
va poder estar
a les nostres terres.
Es van posar
de manifest
en el Congrés
d'Especialistes
sobre la vida
de l'apòstol
celebrat a Tarragona
i, entre elles,
destaca
la Carta
del Papa Climent
del segle I
quan ens diu
que Pau
va arribar
als límits
d'Occident.
L'autoritat papal
i la proximitat
cronològica
amb els fets
són un argument
especial de credibilitat.
Si i com sigui,
la Carta
dels Bisbes
de Catalunya
no pretén
tant que ens vantem
de la visita
d'un gran home,
sinó que traguem
conseqüències
del fet
de ser una Església
d'arrels apostòliques.
Si Catalunya
és un poble
mil·lenari,
el seu cristianisme
és bimilenari.
Això
ha de dur-nos
a assumir
la responsabilitat
d'Església mare,
de comunitat
ereva
d'aquella
que va rebre
molt aviat
la llavor
de l'Evangeli
i que va
fructificar
fins al punt
que dos segles
més tard
trobem
que hi havia
una comunitat
florent
amb el seu bisbe
Iriàques,
la memòria
martirial
dels quals
hem tingut
el goig
de celebrar
recentment.
Adeu-siau.
Reprenent el nostre fil
conductor
cap ull
no ha vist mai
ens dirà
Sant Pau
ni cap orella
no ha sentit
ni el cor
de l'home
somiava allò
que Déu té preparat
per aquells
que l'estimen
que cadascú
s'ho concreti
per si algú
li pot servir
us proposo
algunes frases
que ens diu
Jesús
Feliços els pobres
els qui ploren
els humils
els qui volen ser sants
els compassius
els nets de cor
els perseguits
els que han de sofrir
pel fet de ser bons
els que són rebutjats
perquè no s'amaguen
que són cristians
els que treballen
per la pau
i la justícia
Feliços
és Camí Quaresmal
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Recordàvem
el diumenge passat
que l'ONU
ha declarat
aquest any
any internacional
de la reconciliació
ja seria hora
que els països
decidissin
adonar-se les mans
entre tots
podem construir
un món millor
però no pas
pel camí
de la violència
vingui d'on vingui
aquesta violència
la que ve de dalt
és la pitjor
de totes
perquè els que tenen
el poder
gaudeixen
d'unes possibilitats
molt més grans
de destrucció
ja seria hora
que ens decidíssim
avançar tots junts
pels camins
de reconciliació
i de pau
cal acceptar
la diversitat
i pensar que
aquesta ens enriqueix
i ens agermana
què passaria
si tots fóssim iguals?
podríem fer
una llista
molt llarga
de persones
que lluiten
amb tots els mitjans
possibles
per la reconciliació
dels pobles
però avui
em fixaré
en una persona africana
que ha rebut
ja diversos reconeixements
es tracta
de Margarit
Baranquitza
coneguda
com l'Àngel
de Burundi
o Maggi
pels seus amics
fa anys
que està treballant
per la convivència
pacífica
entre ètnies
de Burundi
és d'una família
tutsi
però per a ella
són iguals
els tutsis
que els uttus
i quan ha calgut
ha defensat els uttus
contra l'odi
i les represàlies
dels tutsis
ella treballava
en el bisbat
de Rugipi
la seva ciutat natal
estant al palau episcopal
va sortir a dialogar
amb els milicians
tutsis
per defensar la vida
dels uttus
que s'hi havien refugiat
van calar foc al bisbat
moriren 72 persones
va vendre els seus béns
i crear un centre
d'acolliment
que tant podia ser
per a uttus
com a tutsis
quan aquests
eren perseguits
la casa va prendre
el nom de Maison Shalom
Casa de la Pau
el seu discurs
ha estat sempre el mateix
per què no podem ser
germans
uttus i tutsis
avui la Maison Shalom
acull a més de 10.000 nens
víctimes de l'odi
de la guerra
i de la fam
orfes
refugiats
malalts
nenes
exprostitutes
i nens
exsoldats
s'ha convertit
en una ONG
que compta
amb psicòlegs
metges
assistents socials
i està sostinguda
per diferents organismes
internacionals
no n'ha tingut prou
amb això
sinó que a més
s'ha creat
la cita
de S'Àngels
la ciutat dels àngels
per a joves
els que ofereix
tot tipus d'activitats
esports
biblioteca
piscina
el seu últim projecte
és un hospital
que està a punt
d'inaugurar-se
Hospital Rema
Hospital Coratge
gràcies al seu treball
molts nens
han estat reintegrats
a les seves famílies
i a molts
excombatents
se'ls ha obert
un camí
aprenent un ofici
per tots aquests
treballs
el 2001
rep el Consell d'Europa
el Premi Nord-Sud
el 2003
la Comissió Espanyola
d'Ajuda al Refugiat
li concedeix
el Premi
Joan Maria Vendrés
per la seva defensa
del dret d'asil
i el seu acolliment
avers refugiats
i desplaçats
el 2005
el distintiu
Nansen
pel seu treball
amb refugiats
Premi
premi concedit
per la Comissió
per la Comissió
de les Nacions Unides
Agnur
i l'any passat
la revista
la revista
la revista Mundo Negro
li va concedir el Premi
i la Fraternitat
ha estat una dona
intrèpida
malgrat les amenaces
i els atemptats
d'aquest estat objecte
tant per part dels tutsis
com per part dels uttos
ella no s'ha fet enrere
i ha seguit treballant
per la pau
i la fraternitat
és una dona de fe
i no se n'ha amagat mai
com ella
i sense tants premis
hi ha molts missioners
i missioneres
que es desfan en atencions
envers la gent més marginal
dels països més pobres
a la diòcesi
en tenim bons exemples
que el Senyor
els segueixi ajudant
i beneint tots
i que nosaltres
tots
ens en sentim solidaris
amics
fins al proper diumenge
si Déu plau
en la darrera sessió formativa
per a preveres i vigarques
que es va fer
a la selva del camp
es va tractar
un tema
de rabiosa actualitat
la immigració
el professor
va ser
Monsenyor
José Sánchez
bisbe de Següenza
a Guadalajara
i president
de la Comissió
d'Immigració
de la Conferència Episcopal
Europea
el nostre company
en Josep Sabater
hi va ser
i van registrar
la següent entrevista
Monsenyor
José Sánchez González
bisbe de Següenza
a Guadalajara
és també president
de la Comissió
de Migraciones
de la Conferència Episcopal
Española
i además
president
de la Pastoral
de las Migraciones
del Consejo
de Conferencias
Episcopales
de Europa
Monsenyor
En el actual mundo
de la globalización
con un constante
movimiento
de migraciones
¿cuáles son
las directrices
básicas
de una pastoral
a los inmigrantes?
En la Iglesia
hay parte
de principios
fundamentales
que obligan
a toda persona
que están
en los derechos
humanos
más básicos
y es que
todo inmigrante
antes que inmigrante
y en el fondo
es una persona
que tiene
una indignidad
y unos derechos
iguales que los demás
iguales que los autóctonos
independientemente
de su condición
raza, color, procedencia
o clasificación jurídica
si legal o ilegal
clandestino
o regulado
siempre
es una persona
eso es lo fundamental
luego
otro principio
que nosotros
también
del que partimos
es que toda persona
tiene derecho
a salir de su país
no puede ser obligado
o forzado
a quedarse
en su país
pero que también
todo país
tiene obligación
de garantizar
a sus ciudadanos
la capacidad
la posibilidad
de no tener
que salir forzados
por la violencia
o por el hambre
y luego
otro principio
que también nos parece
que es de derecho común
es que
lo mismo que la Iglesia
es casa de todos
también
una comunidad
social o política
es casa de todos
incluso la humanidad
donde quiera que vayamos
estamos en nuestra casa
hablamos mucho
de la casa común europea
bueno pues
ahora tenemos la oportunidad
de demostrarlo
pero luego nosotros
nos orientamos
fundamentalmente
por la fe cristiana
que nos dice
sobre todo
en lo que ha supuesto
ya
la última palabra
de Dios a los hombres
por Jesucristo
que
lo que hicisteis
con uno de estos
conmigo lo hicisteis
para nosotros
el emigrante
no solamente es persona
con dignidad y derechos
sino que sobre todo
nos interpela
en él
el mismo señor
entonces
a partir de aquí
¿cuál sería
la pastoral
se ha ido desarrollando
esta pastoral
según las épocas
y tiene como
tres hitos
a finales del siglo XIX
principios del XX
con el desarrollo industrial
emigraban familias enteras
y pueblos enteros
a América Latina
a Australia
o a los Estados Unidos
y ahí aparece
un documento
de la iglesia
que prima
la atención
a las familias
para que
con esa impresión
de que donde vayan
no se sientan
desatendidos
y pierdan la fe
la familia
y luego
a raíz del concilio
Vaticano II
que se pone de relieve
la responsabilidad
de las iglesias locales
hay un documento
de Pablo VI
en el cual
se insiste
en lo que se llama
la pastoral
de personas
difícilmente integrables
y atendibles
por las instituciones
propias
que son la parroquia
o las organizaciones
locales
o de la diócesis
que hace falta
crear para ellos
una pastoral específica
y es la que se llama
la constitución
pastoral y migratoria
en cura
y ahora
en esta situación actual
que es todo
un mundo
diverso
plural
que ha crecido
rápidamente
y que son
de diversas religiones
razas
colores
hay una nueva
exhortación
de la iglesia
que se llama
frente a los emigrantes
el amor de Cristo
y ahí
debajo de ese paraguas
caben todos
señor
muchas gracias
y eso es todo
per avui
amics y amigas
del campanar
pero
todos
seguint el fil conductor
de la evangelio
avui
avui no puc acabar
sense invocar
que nos acompañe en el camí
y repetez
y repetez
y repetez
como canada
galilea
que nos acompañe en el camí
y que nos acompañe en el camí
que nos acompañe en el camí
y amigas
gracias por la atención
y hasta el próximo diumente
si Dios quiere
feliz semana a todos
suscríbete