Molt bona tarda, bon vespre,
quan acaba de finalitzar la primera part del Barça-Lió.
Content, Manel?
Sí.
No ho crec.
Home, si tenim en compte que, segons l'esperit cristià,
el sofriment s'arriba a la glòria,
potser el Barça en guany farà alguna cosa.
Patirem molt.
Benvinguts a No en vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio, 96.7.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem el nostre programa
amb les dues efemèrides.
En aquest cas, les dues, casualment, centrades al segle XVI.
Seguim amb el nostre monogràfic.
Avui dedicat a la figura d'un fotògraf,
un fotògraf també molt arrelat a casa nostra.
hi ha un episodi bastant segnant, en aquest cas,
la Guerra Civil Espanyola.
Segurament ja sabeu d'aquí parlem,
i més si heu anat a visitar alguna exposició que hi ha a la ciutat de Tarragona.
Després ho comentaré.
Però bé, no donarem més pistes.
Continuem amb curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Notícies.
I d'aquí 28 minuts el programa s'ha acabat.
Continuem i endavant.
Tal dia com avui, de l'any 1530,
Carles V era coronat emperador pel papa Climent VII.
Amb un llarg historial, aquest senyor va ser emperador romano-germànic,
rei de Castella, conegut com a Carles I,
i de Catalunya Aragó, també com a Carles I,
de Nàpols, Carles IV, de Sicília,
duc de Burgonya, arxiduc d'Àustria, etcètera, etcètera, etcètera.
Fill de reis, dels reis de Castella,
l'arxiduc d'Àustria, Felip el Vei i Joana la Boja.
Però centrem-nos per manca de temps
i perquè segurament també podríem fer tot un monogràfic dedicat
o més d'un monogràfic dedicat a la figura de Carles V.
L'efemérida d'avui és que l'any 1530,
Carles V, les tropes del qual acabaven de frenar els turcs de Viena,
va ser coronat per Climent VII a Bolònia.
Amb la corona de ferro de llum verdia i la corona imperial,
fet que simbolitzava la fi de la República Cristiana
preconitzada pels seres mixtes del seu Consell
com a realitat política,
la substitució per la idea del vell impèrie medieval.
Posteriorment, i després d'haver patit davant d'enemics
com per exemple els turcs, els alemanys o els francesos,
l'any 1558 donà l'imperi al seu germà Ferran,
que també al sinistre va ser un possible contrincant
i es va retirar al molestir de Juster,
on posteriorment va morir l'any 1558.
I no ens movem del segle XVI, com tots ben dit,
i també de papa a papa, i tiro perquè me toca,
perquè 24 de febrer de l'any 1582,
el papa Gregori XIII va aparèixer
o va fer publicar la Bula Papal Intergravíssimes
per a la reforma del calendari
el mes d'octubre d'aquell mateix any.
I és que Europa regia fins aleshores
per l'anomenat calendari julià,
utilitzat des que el senyor Juli César, d'aquí el nom,
l'ha instaurat l'any 46 abans de Cris.
La reforma del calendari,
anomenada reforma gregoriana
perquè va ser promoguda per este papa per Gregori XIII,
va ser estudiada i portada a terme
pels matemàtics de la Universitat de Salamanca
que van presentar al papa la proposta definitiva.
El calendari julià no estava prou ajustat
i presentava un desfàs
respecte a la rotació real de la Terra.
Era un desfàs escàs,
d'uns pocs minuts anuals.
Això que pot semblar poca cosa,
sí que es notava en el pas dels segles.
I a mitjans del segle XVI,
després de més de 500 anys
d'estar en funcionament,
portava ja 10 dies de desfàs.
Per tant, el nou calendari gregorià
s'ha d'ajustar molt més a la rotació terrestre
i ara només caldrà recuperar un dia cada 3.300 anys,
o sigui d'aquí uns 2.800.
avui parlarem de...
de Robert Capa.
No, t'equivoques.
No parlarem de Robert Capa.
De qui parlarem?
Avui parlarem de la meitat de Robert Capa.
De la meitat de Robert Capa.
Sí.
Doncs aprofita el temps
perquè ara tenim els minuts de màxima audiència
ja que el partit del Barça està a metges.
Tal com està el partit del Barça,
possiblement avui tindrem una audiència rècord.
Bé, és que Robert Capa,
com després veurem,
no era una sola persona.
No era una sola persona.
Sinó dos persones.
Avui parlarem de la part masculina,
del Robert Capa,
del senyor Ernest Andrei Friedman.
I això què vol dir?
Que en el futur ens parlaràs
de la part femenina,
del senyor Capa?
Sí, per què no?
Molt bé.
També molt interessant,
una vida més curta, però bé.
Apuntem a l'agenda.
El senyor Robert Capa masculí,
o Ernest Friedman,
a partir d'ara li podrem dir Robert Capa
i fem referència al senyor Friedman,
va néixer a la ciutat de Budapest,
a Hongria,
dins d'una família jueva
relativament ben situada.
La seva mare era dissenyadora de modes
i el seu pare un pensador intel·lectual
amb influències aristocràtiques.
sembla ser que va estar condenat
a viure part de la seva adolescència
voltant pel carrer
perquè a casa seva
els seus pares havien tingut
que instal·lar el taller
de la seva mare
perquè arrel de la crisi
de l'any 29
van pedre local que tenien.
Per tant,
Capa no podia estar a casa
perquè estava tothom treballant
en un taller de modisteria,
de modistos.
Home, llavors l'expressió
condemnat a viure al carrer
o de gaudir del seu temps
i viure al carrer
potser no és l'expressió
més adequades
perquè segurament
em deuria gaudir molt
i disfrutar d'una altra forma.
Podia anar a dinar
suposo,
potser dormir, no?
Però s'havia de passar
moltes hores.
Segurament algú diria
la millor universitat
és el carrer.
Doncs possiblement
en aquest cas sí
perquè va ser
en aquest temps
que es va passar
pegant voltes
pels carrers de Budapest
que va conèixer
la primera dona
que seria determinada
a la seva vida.
Era Eva Besnio,
era una joveneta
que era molt aficionada
a la fotografia.
Va ser aquesta noia
la que va permetre
el primer contacte
del futur capa
en la fotografia.
Exacte.
També Joéva era ja,
no ho saps.
No, no ho sé.
Ja t'ho buscaré.
Molt bé.
Posteriorment,
també gràcies a un personatge
anomenat Lajos Casa,
que era un senyor
molt ben situat
econòmicament,
amb tendències socialistes
i disposat a ajudar
qualsevol artista
de corrents constructivistes,
doncs li va donar
un cop de mà
ajudant
que fes-lo pas
a dedicar-se
a la fotografia.
Aviat, però,
va tindre que fugir
d'Hongria,
perquè una mica abans
que a l'Alemanya,
a Alemanya,
Hitler va pujar al poder
el 33,
ja es va instal·lar
un govern fascista
a Hongria
i ell,
als 18 anys,
s'ha abandonat el país.
Era una persona
d'una ideologia
més escarrana
i, per tant,
no es trobava gust
al seu país.
Així que,
va passar primer
per Alemanya,
però també va marxar
davant la imminent
arribada de Hitler
l'any 32
a París.
És aquí
on coneixerà
el fotògraf
David Seymour,
el qual va aconseguir
treball
com a reporter gràfic
per a la revista
Regards
per a cobrir
les mobilitzacions
del front popular
aquí a Espanya.
I aquí comença
la trajectòria artística
del cap a Espanya,
aquí a Espanya.
i és en aquest període
entre l'any 32
i 36
coincidint
amb la república
aquí a Espanya
en què ell,
vivint a França,
coneix
una altra dona
que serà determinant
dins de la seva vida.
És una fotògrafa
alemana
anomenada
Gerda Porile
però que es coneixia
també amb el sobrenom
de Gerda Taro.
Aquesta fotògrafa
nascuda
a Stuttgart
l'any 1910,
era tres anys
més gran
que el senyor Capa.
Sí, la va conèixer a Espanya.
La va conèixer a França
i acabaria sent
la seva parella
sentimental
i començarien
a treballar junts.
Això és molt important.
Sembla ser
que els primers treballs
que feien
no tenien molta sortida
i per a tractar
d'augmentar
la cotització
d'estos reportatges
se van inventar
un personatge
fictici,
un fotògraf
americà
anomenat
Robert Capa.
Sí, sí.
i sota
d'aquest paraigüe,
sota d'aquest
pseudònim,
van publicar
indistintament
treballs dels dos.
Això dificulta molt
saber de qui són
les fotografies.
Exacte.
Sembla ser que
fa poc més d'un any
va aparèixer
un maletí a Mèxic
en uns 3.000 negatius
de Robert Capa
i sembla ser que aquí
estaven marcats
quina era feina
del senyor Friedman
i que era feina
de l'Alger de Taro.
O sigui,
aquesta maletí
quan s'hagi estudiat bé
suposo que
allò portarà llum
una miqueta
a realment
definir
quina és
l'obra
de cadascun,
no?
Sí,
a més a més
potser en el futur
potser,
no ho sé,
potser alguna de les fotos
més simbòliques
de Capa
no és de Capa.
És de Capa
però de quin dels dos Capa?
De quin dels dos Capa.
ara entenc-lo
del costat masculí
de Capa
i del costat femení
de Capa.
Així,
el sobrenom
de Robert Capa
és una invenció
de la parella
per vendre millor
les seves obres,
les seves fotografies.
Venen-ho com un personatge únic
però treballant
els dos.
Molt bé,
com una agència,
gairebé.
Doncs sí,
podríem dir que sí.
Estalla la Guerra Civil Espanyola
el juliol del 36
i Capa
es trasllada immediatament
aquí a Espanya
juntament amb la Gerta Taro
per a cobrir
els principals
aconteixements
de la guerra.
Ell se va estar implicat
des del principi
en la lluita antifascista
i amb la causa republicana.
De fet,
va estar
els principals fronts
de combat
des dels inicis
del front de Madrid
fins a la retirada
final de Catalunya.
Com podem veure
l'exposició
que hi ha
al Palau de Congressos
fins al proper dia 28,
fins al dissabte,
és l'últim dia.
I aprofiteu
perquè val molt la pena.
Val la pena.
Són 30 seqüències,
30 fotografies
que va prendre
justament el dia
el 15 de gener
de l'any 39,
el dia que Tarragona
va caure en mans
de franquistes
amb la retirada
d'exiliats.
Ell va venir
de Barcelona pel matí,
va arribar aquí al migdia
i no va poder entrar
a la ciutat.
Va arribar a ser
la Rambla Nova
just quan ja començaven
els combats
a la part baixa
i després va tornar
i és un testimoni
extraordinari
sobre tota la retirada
de civils
i que acabaria
a França
un mes després.
Si em permets un incís,
a mi em van sorprendre
bàsicament dues fotografies.
Una primera
amb un mur
i un pal
d'electricitat
que encara avui en dia
es conserva
i és perfecte
per escenificar
on es va fer
la fotografia
si no se sabria.
I després l'altra,
aquella senyor gran
que està al voltant
el carro
després que
les tropes alemanes
l'embardejessin
o l'aviació alemana
assassinés
tota la seva família.
Sí, són tres imatges
i una senyora
completament trastocada
pegant voltes
a un carro.
Sí, sí,
segons les notes
de capa
portava hores i hores
durant toms
al carro.
Al carro
completament
en estat de xoc
i havia mort
tota la seva família.
Són unes imatges
d'un dramatisme
brutal.
Val la pena
recordar
aquesta exposició
al Palau de Congressos
fins a aquest dissabte.
Fins a aquest dissabte.
Dissabte inclòs.
Sí.
Molt bé.
Va ser aquí
la Guerra Civil
on capa
va fer
qui dels dos capes?
Això també és una incògnita
però bé.
La fotografia
possiblement
més famosa seva
i a més a més
una de les més famoses
de tot el segle XX
i possiblement
potser
una de les icones
de les icones
de totes les guerres
que és la mort d'un miliciat.
Sí, que després també
hi ha hagut una...
Hi ha hagut moltíssima polèmica.
Una polèmica
que estava preparada
que aquell miliciat
no va morir mai.
Exacte.
La imatge va ser presa
al context
de la batalla
o de l'ofensiva
de Cerro Muriano
al front de Córdoba
el 5 de setembre
de l'any 1936.
Una petita ofensiva
que va emprendre
la república.
Sí, sí.
Apareix
a la majoria de llibres
sobre la Guerra Civil
però
el que tu dius
en primer lloc
es va posar en dubte
si era realment autèntic
que era un home
morint.
Encara hi ha dubtes
al respecte.
Sí.
Hi ha molta gent
que diu que sí
i gent que diu que no.
Després, l'any 95,
un historiador local
del Coi
va posar nom
en aquell miliciat.
Va dir que es tractava
de Federico Borrell García
que era un miliciat
anarquista
del mateix
Alcoi.
Però
fa un parell d'anys
un documental
anomenat
La sombra
de l'iceberg
negava
aportant testimonis
de metges
forenses
i documents
de l'arxiu local
del Coi, etcètera
que fos
aquesta persona
la que
aparegués
en la fotografia.
O sigui que
la polèmica
semblava ser
que continuarà.
Cap ja
només va ser publicada
la foto
dues setmanes
després d'haver-la pres
a una revista francesa
doncs va començar
ja la polèmica.
Ell va dir sempre
que no havia sigut
un muntatge.
Ell va dir que a Espanya
no feia falta
fer muntatge
que les fotos
eren allí
i que l'únic
que havies de fer
era
clicar
a la càmera
i ja està
que no calia
fer cap muntatge
o sigui com si
hagués una fotografia
en una força
extraordinària.
Doncs bé
la seva parella
la Gerda Taro
va ser una de les víctimes
de la guerra civil
va morir
a finals de juliol
del 37
durant la retirada
de l'exèrcit republicà
a la batalla
de Brunete
ella anava
a la part exteriors
d'un cotxe
que va frenar
de cop
per evitar xocar
amb un tank
ella va caure
a terra
i va ser
aplastada
pel tank
Capa
ara ja sí
que podem parlar
d'un sol
Robert Capa
després de la mort
de Gerda Taro
va cobrir
també és curiós
que escollissi
un nom d'home
bueno
curiós
sinó curiós
segurament
un nom de dona
no hauria venut tant
exacte
l'any 38
va estar cobrint
també episodis
de la invasió japonesa
de Xina
i després
retornar aquí
a Espanya
per allà
cobrir
el final de la guerra
el que parlàvem
d'estes fotografies
sobre Tarragona
durant la segona guerra mundial
que s'empalma
pràcticament
en la guerra civil espanyola
estarà present
a les principals
escenaris bèl·lics
d'Europa
així
d'estes l'any 41
d'estes l'any 45
viatge per Itàlia
per Londres
per Nord d'Àfrica
però sens dubte
d'on són
els seus reportats
més famós
va ser el dia
del desembarcament
del dia D
a Normandia
ell sempre havia dit
que si les teves fotos
no són bones
de la seva màxima
és que no t'has apropat
prou
i aquesta màxima seva
doncs
la porta
a la seva màxima expressió
el 6 de juny del 44
jugant-se a la vida
totalment
quan desembarca
en la primera onada
de desembarcament
al sector
Easy Red
d'Omaha Beach
el nom d'en Claudi
d'esta platja
que van prendre els americans
a les 6 i mitja del matí
cap a va abandonar
el vaixell
de desembarcament
amb una companyia
de fusellers
del 16 regiments
de la primera divisió
d'infanteria
ell se pensava
que sí
sabia que arriesgaria
la vida
però no realment
hasta el punt
del que va veure ell
ell va dir
que
la seva primera impressió
segons va escriure després
va ser que
la seva
bonica França
es veia sòrdida
i poc atractiva
i que
els obstacles
alemanys
aquell munt
d'obstacles
que havien
per evitar
el desembarcament
havien convertit
aquella platja
en la platja
més horrorosa
del món
va tindre que
per arribar
fins a l'arena
a travessar
uns 90 metres
pel mar
sota el foc
de les ametralladores
ell anava disparant
sense parar
i finalment
va arribar a la platja
però llavors
va començar
un bombardeig
impressionant
de mortes
per part dels alemanys
i cap a
doncs
no ho va veure clar
i va decidir
que ja havia
de fer la seva feina
i el primer bot
que va veure
que desembarcava
va pujar
i se'n va tornar
enrere
el que passa
se n'havia anat
amb 106 fotografies
però què va passar
va enviar
immediatament
els rodets
a Anglaterra
i allí
a les oficines
de la revista
Life
per la qual treballava
a Londres
un tècnic
de l'habitació
fosca
ansiós per veure
les fotos
del desembarcament
es va secar
massa ràpid
i les va destruir
totes
menys 10
i a les quals
n'hi ha algunes
que són una mica
borroses
no perquè l'ho tremolés
la mà
sinó per
per aquest desastre
que va passar
suport que el senyor Capa
la prestigió
ser revista
Life
doncs
no li va dir
que fer gaire gràcia
això que va passar
un cop va acabar
la segona guerra mundial
doncs
Capa
s'hi va dedicar
a continuar fent fotografies
va crear
l'agència Magnum Fotos
amb altres grans fotògrafs
com Enri
Cartier-Bresson
Roger
Van Diver
i David Seymour
i ell va realitzar
a part de cobrir conflictes
també un gran treball
dins del món artístic
tenia grans amistats
com Picasso
Hemingway
etc
i també aquí fa
un gran treball
l'any 54
se trobava al Japó
visitant uns amics
davant de la guerra
i la revista Life
l'ho crida
per reemplaçar
un altre fotògraf
a Vietnam
i aquí a la matinada
del 25 de maig
d'aquell any 54
mentre s'acompanyava
una expedició
de l'exèrcit francès
va trepitjar
una mina
antipersona
va quedar molt mal ferit
i va morir
el dia següent
a la primera guerra
del Vietnam
la guerra d'Indochina
entre els vietnamites
i el francès
i França
exacte
i va morir
doncs
aquesta gran fotògraf
que segurament
ha deixat
una de les obres
fotogràfiques
més importants
la història
la història de la fotografia
és la història
contemporània
i ara no sé com lligar-ho
allò d'una altra història
i tot això
jo tampoc
però el temps
se'n s'hi ha d'amor
ho deixem aquí
endavant
segur que milers
de vegades
us heu preguntat
què hi ha de ser
a la llegenda
de Lady Godiva
doncs bé
ara ho sabrem
el cronista
jo cada dia
segurament no pots
dormir
el cronista
del segle XIII
Roger de Vendover
va deixar escrita
la llegenda
i la història de Godiva
la dona del duc
Leo Frick
és clar
sí
Leo Frick
clar
però Frick
no de Frick
no no
Leo Frick
F-R-I-C
no Leo Frick
no no
que va
lluir
el seu nú
per als carrers
de Coventry
per aconseguir
així
que el seu marit
baixés els impostos locals
en realitat
aquella noble britànica
sí que va existir
al segle XI
tal com queda constatat
a les cròniques
de Florence
de Worcester
en aquestes
es parla de Godiva
una dona jove
maca
que estava caçada
amb Leo Frick
un dels nobles
més importants
del segle XI
però
no hi ha cap referència
a aquesta passejada
tan cèlebre
i que inclús
va arribar
a inspirar cançons
per exemple
de la Velvet Underground
però bé
tornem al segle XI
no hi ha cap referència
cèlebre
d'aquesta passejada
una cosa
que sembla haver sorgit
o bé de la imaginació
del poble
o potser
del propi
puny
de Roger
de Vendover
que va deixar escrita
aquesta llei
gènere i història
de Lady Godiva
o potser no interessava
que quedés
o potser no interessava
que quedés
sí
passa bé
no se sap
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
anirem
a la Gazzetilla
de Quejas
perquè és molt bonic
sorprendre's
com
bé
el que passava
fa 100 anys
continua passant ara
Gazzetilla de Quejas
del diario de Tarragona
del 24 de febrer
del año
2009
diu
al suprimirse
los fielatos
de consumos
quedaron las casillas
abandonadas
las cuales se van destruyendo
gracias a la desidia
que en todos los asuntos
locales
reina
y así sucede
en la casilla
del fielato
más próximo
al barrio
de San Pedro
va desapareciendo
poco a poco
siendo una muestra
del abandono
por parte
de la autoridad
local
y de falta
de cultura
de ciertas gentes
¿no os recordo algo
a la Char 3?
a la Incivisme
a la Deixadesa
de las Administraciones Públicas
etc.
per ejemplo
una otra queixa
los vecinos
de la Rambla de San Juan
actual Rambla Vella
se lamentan
de las pestíferas
emanaciones
que despiden
las cloacas
de aquella
céntrica vía
si esto sucede
en pleno invierno
¿qué es lo que sucederá
cuando aprieten
los calores?
imagineus
también se quejan
los vecinos
de la Plaza del Rey
de la escasez
de agua
que emana
de la Fuente Pública
enclavada
en aquel sitio
y en cambio
corre torrente abajo
el agua sobrante
del depósito general
era la gacetilla
de quejas
de fa 100 anys
un memorial de greuges
a la ciutat de Tarragona
de tal dia
com avui
del 24 de febrer
de l'any 1909
recordem
fa 100 anys
i tenim patrocinador
patrocinador
patrocinador
patrocinador
que fort
que m'escolto
com crida la Sílvia
imagina
quan marqui
el Barça gol
ja serà
increïble
increïble
no caerà
seguramente
es que normalmente
sempre m'escolto
més fluixet
que vosaltres
i avui m'he pujat
però ja ha sigut
massa
aquest volumen
entra en força
vinga
guerra
a los farsantes
és ja intolerable
el incremento
que va adquiriendo
el curanderismo
en todas sus formas
y aspectos
y el descoco
que el primer charlatán
sin título
ni práctica profesional
y podría añadirse
sin aprensión
ni vergüenza
anuncian con verdadero
descaro
la curación
de las hernias
por antiguas
y voluminosas
que sean
y para mejor
cazar a los incautos
con cinismo
sin igual
garantizan
la curación radical
en todos los casos
y edades
a charlatanes
de esa jaez
cabría preguntarles
para confundirles
y a usted
¿quién le garantiza?
con mala lleta
¿eh?
sí, sí
o sea de feixir
casi no nos creo
consultan los enfermos
con su médico
que no les engañará
y desprecian
falsas promesas
de curación
que yo afirmo
que en muchos casos
no pueden cumplir
esos farsantes
José Pujol
cirujano especialista
en el tratamiento
de las hernias
trencats
con 20 años
de práctica
entre las casas
Clausells
sería Clausells
¿no?
sí
de Barcelona
y su establecimiento
en Reus
que ahora que ya
no sé ben bé
cómo acaba la historia
¿eh?
doncs que el metge
este
que patrocina
José Pujol
cirujano especialista
en el tratamiento
de hernias
patrocina
al Nonvingues a Mistorias
Noticias
Comencem
comencem amb una notícia
que va aparèixer
a la premsa
aquesta passada setmana
i tractava
sobre un informe
citat el dimecres passat
pel diari The Times
i que properament
es subestarà
d'aquí uns dies
a Anglaterra
i una informació
que va proporcionar
en el seu moment
un tinent coronel alemany
que abans de ser detingut
pels aliats
va passar diversos mesos
de l'any 1943
a la nomenada
Madriguera del Führer
al seu quartell general
a Rastenburg
a la Prússia Oriental
i segons aquest informe
que ha aparegut ara
a la llum
el document
menciona
o parla
dels mals models
de les males maneres
de Hitler a la taula
sembla ser
que el dictador alemany
Adolf Hitler
mostrava
males maneres a la taula
es mossegava les ungles
i es passava el dit
una i altra vegada
per sota el nas
segons aquest informe secret
descobert en un missili particular
al sud-oest d'Anglaterra
el document
també
parla
dels atacs
de còlera
de Hitler
que mantenia
els seus oficials
contínuament
temorits
per exemple
quan un oficial
li va retransmetre
a l'inici
de la retirada
de l'alament
Hitler
li va contestar
si se li ocorre
dir una sola palabra
en su propia defensa
manaré que le fusilen
a més a més
aquest informe
també ens explica
fet que ja coneixíem
que Hitler només menjava
fruites
i hortalisses
bevia una o dues copes
de cervesa
i prohibia fumar
la seva presència
tot i que no menjava carn
i preferia les infusions
al cafè
sembla ser que
els postres
el tornaven boig
els devorava
fet que també
contribuïa
als seus trastorns
digestius
per Hitler
menjar
simplement
era un mitjà
indispensable
de subsistència
segurament
tota aquesta informació
d'aquest informe
ha aparegut
la darrera setmana
no canviarà massa
la visió
que ja podem arribar
a tenir
de Hitler
però bé
una curiositat més
en aquest cas
relacionada
amb una notícia
d'última hora
jo porto un parell
de notícies
però com que una
parla d'Egipte
cada setmana parlem
d'Egipte
i tenim molt de temps
parlarem de Los Ángeles
a Egipte
a Los Ángeles
hi ha mòmies
sí que n'hi ha mòmies
corporació endermostètica
fa mòmies
allà on juguen
Los Ángeles Lakers
a Los Ángeles
Estats Units
i és que el Museu
d'Història Natural
de Los Ángeles
Estats Units
ha anunciat el descobriment
en plena zona urbana
de l'esquelet
d'un mamut
i de més de 700 fòssils
que daten
de la darrera era gracial
o sigui
entre 10.000
i 40.000 anys
l'àrea on s'ha localitzat
s'anomena
Rancho Labrea
dins de la Mid City
i està només
a uns 10 quilòmetres
del centre de la ciutat
recordem que és una ciutat enorme
segur que no és cap promoció
de l'edat de hielo 4
o l'edat de hielo 8
jo preferiria pensar que no
a més aquí
han aparegut moltes restes
el mamut està conservat
en un 80%
i els ullals
d'uns 3 metres de llar
que estan intactes
i és
una de les peces estrella
de les restes descobertes
però també han aparegut
crànis de lleó americà
ossos de llops
dels famosos tigres
de dents de sable
de cavalls
de bisons
de coyotes
etc.
i és que
aquesta investigació
es va iniciar
quan se va fer un pàrquing
i van començar
a aparèixer
tota una sèrie
de fòssils
aquesta zona
és molt famosa
perquè
hi ha un fenomen natural
que és la floració
d'hidrocarburs
d'Hebrea
són com uns llacs
que eren una trampa
on caïen animals
i que
han permès que
des de
fa gairebé 100 anys
que s'està excavant
que han descobert
més d'un millor
de tossos
en aquesta zona
o sigui que
en aquestes restes
s'espera
poder investigar més
sobre els canvis
relacionats
amb el calentament global
canvis geològics
biodiversitat
etcètera
etcètera
etcètera
i com que tenim temps
Egipte
ho sento
sí
i que el Barça
no marca cap gol
doncs parlem d'Egipte
i és que a Egipte
cada vegada que
es remouen una mica
d'arena
sembla que surt
alguna cosa
ara que han trobat
doncs bé
mamuts
ah
potser algun dia
qui sap
qui sap
de moment no
de moment és una estàtua
de més de 4.500 anys
d'antiguitat
i aquesta estàtua
de gairebé un metre mig
d'alçada
ha estat trobada
a uns 40 centímetres
sota terra
al nord de la piràmide
del senyor Miserinos
a Guise
on estan les tres famoses
piràmides
representa una persona
que està assentada
en un banc senzill
i que porta
una perruca
però
no hi ha
cap
cap
identificació
cap text
que permeti
identificar el tifunt
sí
sembla ser
que es tracta
d'una
d'una estàtua
que pertany
al període antic
o sigui
que tindria
entre 1.500
1.600 anys
entre
2.500
2.600 anys
abans de Cris
però no
de moment
no se sap res més
com sempre
Egipte
aportant-nos
tota una caixa
de sorpreses
exacte
diuen que encara
el 70%
del que hi ha a Egipte
no s'ha descobert
això què diuen
qui ho diuen
els especialistes
els especialistes
però tu i jo
què fem aquí
molt bé
sintonia final
doncs bé
aquí acabem
el Barça a punt de treure
una falta perillosa
que no s'hi ha de gol
un dia hem de retransmetre
un partit de futbol
en els 30 minuts
estem
Alves està a punt de xutar
a veure
espera un moment
no talles
no talles
xuta a la pilota
i
ui
parada
doncs bé
fins la propera setmana
au-siau
au-siau
au-siau
au-siau
au-siau
avers
Fins demà!