Gràcies.
A vegades sembla que no sempre som prou conscients
de la importància que tenen determinades persones
en el funcionament del món associatiu.
Naturalment, tots ho són d'importants,
des del president de cada entitat,
fins al que només engaudeix de les activitats que es porten a terme.
Però també és cert que en aquestes organitzacions
a vegades hi ha individus especials i singulars.
Gent que fa una feina a primera vista no sempre molt evident,
però que el capdavall és bàsic, imprescindible fins i tot.
Em refereixo a certes persones, poques, però realment n'hi ha,
que no es fan notar massa, que són discretes, normalment tímides,
però treballadores constants i convençudes.
Aquesta setmana ens ha deixat un d'aquests personatges únics,
l'Àngel Vicient i Borja.
Els que han tingut l'oportunitat de treballar alguna vegada a prop seu
podem assegurar que mai hem entès com algú tan discret
per fer tanta feina.
O potser sí, amb amor per la ciutat i les seves coses
i fent una tasca de formiga, constant i silenciosa,
sense buscar notorietat ni compensacions econòmiques,
més aviat tot el contrari.
No m'entretindré en recordar tots aquells àmbits on va actuar,
perquè caldria estar-s'hi estona,
però us recomano un capítol que Josep Maria Terrassa
li dedicava al seu llibre,
Josep Maria Terrassa, una vida, memòries,
per a llegir en veu alta.
És una síntesi excel·lent.
Aquí ens limitarem a recordar
com Bonterraúni com ell també havia d'estimar la sardana.
Amb el Club Maginet va propiciar
que es formessin diverses colles sardanistes
que han acabat aportant bona part de la gent
que des de fa 30 anys treballa per aquesta dansa,
entre els quals els seus fills i els seus nets.
Fins sempre, Àngel.
Molt bon dia, benvinguts.
Edició 653 de l'1-2 i seguit,
sardanes, esbars, música per a cobla,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com cada dissabte, des de les 12 i uns minutets
i fins que arribem a dos quarts de la tarda,
recordeu amb aquell descans,
diguem-ne, aquella mitja part
que fem el punt de la una per connectar amb el bolletí de notícies.
Un temps de ràdio que avui us porta amb el Joan Maria,
el control de son, servidor de l'Àngel,
i que comencem, com sempre, com és habitual,
amb el nostre sumari de continguts.
I per fi ha arribat, avui és el gran dia.
Avui és el dia de la gran final del concurs La Sardana de l'any,
després d'una llarga temporada d'eliminatòries
que han anat seguint fidelment el nostre programa.
Molts de vosaltres ja heu participat,
heu anat votant per decidir, poquet a poquet,
a base d'eliminatories,
quines són les sardanes finalistes.
Les 10 finalistes ja fa unes setmanes que estan decidides
i avui s'interpretaran en viu i en directe
aquesta ocasió a l'auditori del Palau de Congressos de Girona.
Fins allà hi anirem i no cal dir que la propera setmana
us en donarem una compte.
Avui també ens posarem el dia de les últimes notícies
respecte a aquesta final.
Parlarem, i això és obligatori, serà el tema destacat d'avui,
no pas per extensió, però sí perquè el situarem
en aquella secció que anomenem així,
el tema, aquest inici dels tràmits pertinents
perquè la sardana sigui qualificada
com a dança nacional de Catalunya.
I l'acompanyarem amb una altra notícia,
no és nova d'ara, però sí que s'ha iniciat una campanya
per aconseguir que la sardana sigui
una d'entre aquestes 100 candidatures
que opten a convertir-se en algun dels 10 tresors
del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
Doncs clar, entre tantes candidates la cosa és difícil,
però hi ha diverses entitats,
entre elles la Federació Sardanista,
que, com dèiem, han iniciat una campanya
per recollir aquests vots,
perquè també, com en el cas de la Sardana d'Alan,
qui ho decideix és la gent,
mitjançant els seus vots.
A l'agenda, doncs,
molta activitat pel que fa als aplecs,
però sempre ens agrada,
en començar el programa,
destacar aquells que tenen lloc
aquí a les comarques tarragonines.
Demà, el 29è aplec de la Torre de l'Espanyol.
Pel que fa a les colles sardanistes,
doncs, ja també comença la temporada
a posar-se en el seu màxim rendiment.
Demà, 61è, concurs de les festes de maig a Lleida,
i això vol dir que hi participaran
les colles del bàsic d'honor grans,
i entre elles la colla terrenal dansa.
I a la tarda comença la temporada
pel que fa a les colles del bàsic d'honor veterans.
La toc de dansa haurà de defensar
la màxima puntuació, evidentment,
en el campionat que va aconseguir l'any passat.
Serà a Sabadell.
Anirem també pel que fa a l'àmbit dels esbars a Montserrat.
Demà, el 53è aplec d'esbars a Montserrat,
que organitza l'obra del Ballet Popular
i participaran ni més ni menys que 19 esbars i huracobla.
A les notícies també sabrem
que s'està preparant un segell dedicat a la sardana.
Els 50 anys a l'esbar Ciutat Comtol
comentarem això que dèiem fa un moment
dels concursos de colles,
i també parlarem de diverses activitats
dins l'àmbit dels esbars
amb més de les que ja hem esmentat.
Xafarderies i música, esclar,
fins a arribar a dos quarts de dues de la tarda.
I comencem amb música, amb una sardana,
i les últimes setmanes ja hem parlat
d'una de les darreres novetats discogràfiques
dins l'àmbit de la sardana.
L'àlbum doble que fa pocs dies es presentava a Palamós
i que és el volum 8 de la seva particular col·lecció.
Un dels discos presenta sardanes
de molt diversos estils i èpoques,
encara que destaquen les sardanes noves,
com la que escoltàvem la setmana passada
a la platja dels Bots del Terragoni Alfred Abad.
El segon disc, tal com es va fer
en els altres dos lliuraments anteriors,
ofereix sardanes de set tirades per ballar,
seleccionades entre les enregistrades
anteriorment en format de concert.
Ara escoltarem la primera de les sardanes
de les que ara podem trobar en el disc 1,
Marinera, d'Albert Guinovar.
Tot i que abans ja havia escrit obres per a Coula,
aquesta és la primera sardana
d'aquest excel·lent pianista i compositor
conegut popularment per ser l'autor
de les músiques d'obres com Mar i cel i Flau de nit,
pel·lícules com El llarg hivern
o sèries de televisió com El cor de la ciutat, per exemple.
La sardana marineres va estrenar a Palamós
per les Cobles Montgrins
en la principal de l'Avisbal,
dins el vuitè concert de sardanes de la Costa Brava,
Memorial Ricard Viladasau,
el passant mes d'agost.
Ara el que escoltem, doncs,
és aquest enregistrament de la cobla Els Montgrins.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per fi, ha arribat el gran dia, el de la final del concurs
La Sardana de l'any en la vintena edició d'aquest certamen
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya.
Enguany, la gala final compta amb la col·laboració
de l'Agrupació Sardanista Terra Nostra de Girona,
l'Agrupació de Plex a les comarques gironines
i l'Agrupació Sardanistes de Caldes de Malavella.
La cita, recordem-ho, serà avui a dos quart de set de la tarda
en el magnífic marc del nou auditori del Palau de Congressos de Girona.
Allí s'interpretaran en directe les deu sardanes seleccionades pel públic
i que es disputa en aquest títol de popularitat
entre les noves composicions sardanistes estrenades durant l'any 2008.
I aquesta vegada, les eliminatòries de la Sardana de l'any
s'han anat desenvolupant des del passat mes de setembre del 2008
amb la participació de 33 emissores de ràdio d'arreu de Catalunya,
entre les quals Terranar Ràdio, és clar,
amb un llarg procés que culmina en aquest gran festival
en el qual les cobles, la Bisbal Jove i Ciutat de Girona
interpretaran les deu finalistes de la Sardana de l'any.
Per aquest ordre, Foment de Prada de Conflent de Josep Solà,
El Coll del Padró de Xavier Forcada,
Ja en tenim deu de Gironi Velasco,
Onades d'Aurades a Palamós de Xavier Cassanyes,
Ramos de Palamós de René Picamal,
La Plaça del Paraigües de Carles Santiago,
15 de 15 de David Estanyol,
El Mestre Puigferrer de Josep Coll,
Abinent de Joan Lázaro
i per tu Joan de Dolors Viladric.
La direcció musical de les cobles,
la Bisbal Jove i Ciutat de Girona
anirà a càrrec de Marcel Sabaté.
Tal i com hem anat comentant en anteriors programes,
aquesta final de la Sardana de l'any
es caracteritza, entre altres coses,
perquè s'hi hauran utilitzat més que mai
les noves tecnologies.
Per una part, s'estableix la votació per SMS
per tal que tothom qui vulgui
pugui votar per una de les deu finalistes,
enviant missatges a través del telèfon mòbil,
des d'ara mateix,
de fet des de les 12 de la nit
fins a un quart de nou del vespre.
Els missatges es canalitzaran al número 7033
i hauran d'especificar la paraula Sarda,
seguida del número de la Sardana finalista
que es vulgui votar sense espais.
Els vots que es recullin per a aquest procediment
seran comptabilitzats i serviran
per atorgar un nou premi que porta el nom de Sarda Mòbil.
A l'web de la Federació es publicen les instruccions
per a participar en l'atorgament d'aquest nou premi Sarda Mòbil.
Diguem ara només que el preu dels missatges
es donen 20 euros i que entre els votants
se sortejaran cinc lots de DVD
de les quatre finals de la segona etapa
de la Sardana de l'any.
També es poden descarregar els tons
de les sardanes finalistes a través del telèfon mòbil.
Només cal enviar el missatge
finalista 1, finalista 2, finalista 3, etc.
al telèfon 7442.
El cost és d'un en 20 euros.
D'altra banda, per primera vegada
es podrà seguir en directe la transmissió televisada
de la Sardana de l'any
a través del canal d'imatges de Catalunya Música i Internet.
L'atorgament del títol de la Sardana de l'any
no varia, però, en relació a anteriors edicions
d'aquest certamen
i es decideix a través dels vots
als sardanistes presents a l'Auditori de Girona
aquesta tarda.
D'altra banda, també s'atorga el Premi Federació
a una de les composicions participants
en el certamen
per mitjà dels vots d'un jurat
format pels responsables
dels mitjans de comunicació
que han col·laborat
en el desenvolupament de les eliminatòries.
Ara bé, si el motiu principal
de la festa d'avui
són les 10 sardanes finalistes
també serà prou important
la segona part del concert de Girona
i és que s'hi presentaran dues obres
on l'orquestra i la cobla
inicien una experiència força suggerent.
Serà amb l'orquestra sinfònica
de l'Acadèmia del Gran Teatre
de l'Iceu de Barcelona
i la cobla ciutat de Girona
amb Jordi Molina com a solista de tenora
i la direcció de Salvador Brutons.
S'interpretarà l'obra d'Agustí Burgunyó
La Plac, definida com a Festa Camparola
per a orquestra sinfònica.
S'estrenarà la composició de Marc Timón
per a orquestra cobla i rapsoda
titulada Cançó de Bresol
per a fer dormir la guerra.
I finalment s'oferirà l'obra
Concert catalanès
que Salvador Brutons va estrenar
per a orquestra i tenora solista
i que el mateix autor ha recorquestrat
incorporant-hi una cobla.
La gala gironina de la Sardanada de l'any
es claurà amb la proclamació
de l'escrutini dels vots dels assistents
a lliurement de premis
i la interpretació
de la composició guanyadora
de la vintena edició d'aquest certamen.
Com us deia, naturalment,
la setmana vinent
ja donarem bona compte
de com ha anat aquesta final,
els resultats
i tot allò que sigui interessant comentar.
De moment,
anem ara altra vegada a la música
i dir-vos que acaba d'aparèixer al mercat
un nou disc de sardanes
enregistrat per la cobla
Ciutat de Girona,
aquesta amb composicions
dedicades a la població d'Urganyà.
És un disc prou interessant
tenint en compte la poca substància
que a vegades podem trobar
en els discos relacionats
amb una població concreta
que inclou 13 sardanes,
algunes de clàssics
com Joaquim Vallespí,
Josep Gravelosa
i Agustí Burgunyó,
a més d'algun poc conegut
com Joan Santiago.
El gruix del repertori, però,
el formen autors actuals
com Josep Coll Ferrando,
Agustí Pedrico, Antoni Mas,
Xavier Forcada, Jaume Riu
i Josep Clavé.
D'aquest darrer
hi trobem dues peces,
una de les quals dona nom al disc
Sardanes a Urganyà.
Josep Clavé va néixer a Barcelona
el 1978
i ha realitzat estudis de piano,
harmonia i composició.
Entre els sardanistes de competició
és conegut per ser
d'ençaire de la colla Mare Nostrum.
Ha escrit 18 sardanes
i un poema per a Cobla.
I ara us oferim
l'esmentada sardana
que interpreta la Cobla
a la ciutat de Girona.
Sardanes a Urganyà.
Sardanes a Urganyà
Sardanes a Urganyà
e a la ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!


!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
Tàrrega!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tancem l'agenda!
Tancem l'agenda!
Fins la propera setmana!
Després vindran les notícies i ara una altra pàgina musical!
El cas d'Emmanuel Altrés és tot un luxe per a la música per a Cobla!
Músic rellevant i reconegut com a pedagog al Conservatori Municipal de Barcelona del 1959 al 1987
ha dedicat una part important de la seva també eficaç tasca com a compositor a la Cobla!
Ja sigui amb arranjaments per als esbars, sardanes o música lliure!
Ara escoltarem una curiosa versió d'una d'aquestes obres per a Cobla que ha escrit Manuel Altra!
La Virundó!
Que és un recull de diverses cançons tradicionals harmonitzades per a Cori Cobla!
El Pobre Alegre, La filla del Marxant, La Margarideta, etc.
I diem que és una versió atípica perquè la interpreten músics holandesos!
La Cobla, la principal d'Amsterdam, que la setmana passada tancava una de les seves habituals gires per Catalunya
i el cor de la Universitat Lliure d'Amsterdam cantant en català, evidentment!
Escoltem una part, perquè és un tema bastant llarg, d'aquesta Virundó de Manuel Altra amb la principal d'Amsterdam!
El Pobre Alegre de la Universitat Lliure d'Amsterdam
La Vicentbury de la Universitat Lliure d'Amsterdam
La Barcelona
La Francesca
Fundada sketchmà
Eric
L научit 2024
Manten
La Livla
La Writing
Suала
La Ci centrarxa
La Divina
Muri
La Wow
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una categoria en la qual els tarragonins de la toc de dansa
hauran de defensar el títol aconseguit l'any passat.
Les colles que li disputaran són aquestes.
Aires Gironins, de Girona, Continuïtat de Terrassa,
d'Ensaires de Maig, de Barcelona, Núria, de Manlleu,
Rossó, de Sabadell, Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera
i Sabadell, de Sabadell.
Ja ens anem apropant a la una de la tarda
i arribarem amb una altra sardana.
Recordeu, després del bollet i de notícia
seguirem amb la segona part de l'1-2 i seguit.
Si ens escolteu en la repetició del diumenge,
doncs, evidentment, hi passarem directament.
I la sardana amb la qual arribem és, vaja,
típica sardana de plec, davallada,
com totes les d'en Miquel Todala.
L'interpreta la com la sapolomera
i és en Xavi i la Mireia.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1-2 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la seguit.

i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
i la sardana amb la seguit.
i la sardana amb la seguit.
i la sardana amb la seguit.
i la sardana amb la seguit.
i la sardana amb la seguit.
i la sardana amb la segona part de l'1 i seguit.
Comencem amb la segona part de l'1-2 i seguit,
una segona part que arribarà fins a 2.25 de la tarda
i que avui comencem amb aquella secció que anomenem la relíquia.
I l'espai de la relíquia avui ens porta a finals del segle XIX
i alhora a l'any 1975.
Aquest darrer any és el de l'enregistrament,
un disc a la P en vinil, esclar,
publicat a motiu de la proclamació de Torruella de Montgrí
com a ciutat pobilla de la Sardana.
Intervenien, entre d'altres intèrprets,
les cobles mongrins i caravana i la polifònica de Girona.
I també ens situarem a finals del segle XIX
perquè és quan va ser escrita la composició de Pere Rigau que escoltarem.
Un nom importantíssim, el d'en Rigau,
en la història dels primers anys de la Sardana Llarga,
ja que a més de magnífic intèrpret de Flaviol
va escriure sardanes amb regust buitsentista,
però també d'una gran qualitat per l'època.
Malauradament va morir jove, a poc més de 30 anys.
La sardana que us oferim és l'oplò d'un àngel.
Curiosament, en el disc apareix amb el nom equivocat
de La flor d'un àngel.
Escoltem-la per la cobla caravana.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
.
La flor d'un àngel.
La flor d'un àngel.
.
La flor d'un àngel.
.
La flor d'un àngel.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
la flor d'un àngel.
la flor d'un àngel.
i arriba l'hora de les xafarderies.
Aquell espai en el qual, senzillament, oferim xafarderies pures i dures dins el món de la sardana.
als esbars, la música per a cobla, de vegades són notícies curioses, errades, que tots en fem, de vegades no per burxar sinó per riure una estona, de vegades també les comentem, situacions de vegades estranyes que es produeixen.
bé, tot i cap una miqueta en aquesta secció.
I per començar, els d'enseies del Penedès.
Aquesta, anava a dir colla, no?
De fet, és un grup de diverses colles del Vendrill, que sempre d'una manera o d'altra, han de ser notícia al nostre programa i això és bo, en definitiva.
I avui és que, per exemple, aquesta tarda, a partir de dos quarts de cinc, participaran en el registrament d'un macroprograma, diuen ells, que realitzarà televisió al Vendrill i que tindrà com a protagonistes, precisament,
aquestes colles, des dels més grans fins als més petits, amb els quals, llegeixo textualment, volem apropar la sedana a la gent de la vila i la comarca i donar a conèixer què s'hi fan una colla sedanista i com n'és la gent.
Un programa que, evidentment, només es podrà veure en el seu àmbit, televisió al Vendrill, però, mira, pot servir d'exemple.
I, de vegades, no és bo barrejar coses i uns les barregen, l'altre potser les barregen més del compte, bé, per què ho dic això?
Doncs perquè la darrera proclamació de Ciutat Pobilla de la Sardana, Mataró, una mica igualida pel temps, per la pluja, però, en definitiva, va ser prou lluit, malgrat això, evidentment, d'aquestes inclemències climatològiques.
Però el cas és que aquella proclamació també va tenir conseqüències, o seqüales, diguem-ho així, polítiques a nivell municipal, i ho diem com a curiositat, no ho valorarem.
Aquí ja ho veureu pel tema, doncs això és considerat que valori cadascú.
Llegeixo la notícia que publicaven els companys de Sardanejant al diari Segre.
Diu, el regidor de la candidatura d'unitat popular, CUP, a l'Ajuntament de Mataró, Xavier Trias Safon, es va manifestar en ple municipal en contra de l'ofrena floral a les relíquies de les Santes, patrones cristianes de Mataró.
programat per domingos a la Basílica de Santa Maria.
Diu que en declaracions de Trias Safon s'explica que som taxatius en què el govern no ha de participar en cap acte religiós perquè ha de tenir una laïcitat total,
ja que l'Ajuntament Maresmenc és promotor i coorganitzador en diferents entitats de la ciutat dels actes de Ciutat Pobilla de la Sardana.
Asegura que els organitzadors tenen tot el dret a fer actes religiosos, tot i que els plantejo la reflexió que així no farem de la Sardana un element transversal,
l'actiu participatiu popular de carrer universal i per a tothom, perquè vivim en una societat diversa i multireligiosa.
I creu que si volem que el jovent no es faci enrere per ballar sardanes i que no s'avergonyeixi de fer-ho,
hauríem de renovar i treure-li les rèmores d'un passat conservador.
Com deia, doncs mira, ho deixem caure i que cadascú n'opini.
Doncs ja ho sabeu, avui final de la Sardana de l'any a Girona,
però allò que ens ha cridat l'atenció, i ho podeu comprovar vosaltres mateixos,
si accediu al web de l'Auditori de Palau de Congressos de Girona, és que no hi consta per res.
Aquesta final d'avui, hi ha tota la programació, diguem-ne, oficial del Palau de Congressos,
altres actes que organitzen entitats, etcètera, i un acte com aquest,
en el qual hi ha implicades tantes entitats, tantes amerses de ràdio,
una orquestra, dues cobles, solistes, etcètera, amb tot aquest muntatge,
doncs no, senzillament no apareix, i en el calendari on podeu buscar per a dates les activitats,
avui resulta que, segons això, l'Auditori Palau de Congressos de Girona estarà tancat.
I ja sabem quin és el calendari de ballades de segle d'estiu d'aquí de Tarragona.
Seguirà l'esquema de l'any passat. L'any passat ja va haver força canvis d'hora,
més que de lloc d'hora, evidentment, i d'incorporació de varietat en les cobles
que habitualment hi participaven. Se segueix, doncs, amb l'experiència que es valora
com a molt positiva de les 9 del vespre, els divendres, a la Rambla Nova,
i amb diverses formacions musicals. Començarà la principal de Tarragona
el dia 17 de juliol, seguirà la Rau Jove el dia 24, la Cossetània el dia 31,
la principal de Tarragona el treballarà el 17 d'agost, la Cossetània també es repetirà
el dia 14 d'agost i tancarà el dia 21 d'agost la principal de Tarragona.
I vinga, per acabar, la safarderia és una dapositiva que és...
La dissenyem una miqueta així a mitges.
Sabeu que Tarragona és candidata pel 2016 a Capital Europea de la Cultura?
Doncs sabem, sabem que segurament, entre moltes altres coses,
hi haurà una sardana oficial d'aquesta candidatura.
Podem fer endevinalles. Podeu endevinar a qui està tan carregada?
Deixem-ho aquí.
Abans escoltàvem una sardana de Pere Rigau, conegut popularment com el Borrató.
Segons els entesos, si hagués viscut més anys, hauria pogut assolir la importància
que va tenir per a la sardana Josep Serra, amb la seva contribució
a la revalorització musical d'aquesta dansa.
Ara, precisament, escoltarem una sardana de Josep Serra, de l'any 1929,
quan ja residia a Barcelona i dirigia la Cobla Barcelona.
És una sardana amb un tiratge força reduït i aparentment senzilla.
Gràcies a un enregistrament dels anys 60 del segle passat,
quan no abundaven els de sardanes senceres,
molts sardanistes van aprendre a ballar, precisament amb aquesta i alguna altra sardana.
És joguina que us oferim en una versió actual de la Cobla ciutat de Terrassa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llençat amb la nostra secció de textos
on posem a la vostra consideració
textos, estets de llibres, revistes
per internet, etc.
que creiem que val la pena comentar
com a mínim comentar
i en primer lloc algunes qüestions
que ens havien quedat pendents
de programes anteriors
el temps se'ns tirava a sobre i van quedar fora
ens sap greu no haver pogut anunciar
per exemple diversos actes
que en el seu moment es van realitzar al Vendrell
en homenatge al compositor
fill d'aquesta ciutat
Agustí Coigrau
hi va haver una exposició
Agustí Coigrau, una vida per la música
que es va oferir a l'Auditori Pau Casals
i la presentació d'un llibre
per això ho comentem en aquesta secció
la petita història d'Agustí Coigrau
a carreg de Lluís Gasó
qui va fer la presentació
i era l'autor del text
i els dibuixos inequívocament d'elles
i els veiéssiu de la Pilar i veiés
es va presentar
a motiu de la dia de Sant Jordi
i tampoc vam deixar constància
en el seu moment
del bolletí del patronat sardanista de Reus
un bolletí que va apareixent
de tant en tant
i que el valorem especialment
sempre però en aquesta ocasió
perquè és un resum
de les activitats de l'entitat
al llarg de l'any passat
crec que sempre és interessant això
que les entitats deixin constància escrita
que quedi de cara al públic
allò que fan
que no sempre
no sempre per al públic en general
aquells que estan més immersos
dins d'una activitat concreta
queda prou evident
i crec que és una eina
per això
per donar a conèixer
i per presentar-ho allí on calgui
que realment es treballa
i a més a més l'any passat
el patronat va realitzar moltes activitats
el seu cinquantenari
va cloure els actes d'aquest cinquantenari
ara fa un any
celebrava la final del concurs
la sardanada de l'any
al Teatre Fortuny
i més van rebre
el guardó
per part de
la Federació Sardanista de Catalunya
tot això acompanyat
en aquest bolletí
per força informació gràfica
que deixi testimoni
que és una entitat viva
i força activa
patronat sardanista de Reus
i també us volíem recomanar
en general
revistes força interessant
l'Avens
una revista amb una llarga història
tracta de
sobretot
originalment
d'història
però
a poc a poc
ha anat ampliant
força
el seu camp d'acció
i és una revista
cultural
en general
molt recomanable
i sobretot
nosaltres el que volíem
recomanar
recomanar una secció
que apareix
des de fa pocs mesos
signada per
el professor
de l'ESMUC
Joaquim Rabaseda
que
comenta
crítica
etcètera
aspectes musicals
en general
però de tant en tant
de tant en tant
doncs
hi surt el tema
de la cobla
la música per a cobla
això passava
el número del mes passat
el mes d'abril
i
era motiu
del comentari
d'un disc
que ha acabat d'aparèixer
presentat per
Jordi Molina
amb música de Salvador Brutons
música per a tenora
i orquestra
un disc que
ja l'escolta
en el nostre programa
algun dia d'aquests
però
val la pena
el comentari
d'aquest article
perquè va molt més enllà
de dir quatre coses
sobre un disc
només us llegeixo
un petit fragment
diu
avui són una colla
els intèrprets
que diàriament refuten
i esverlen
la decrepitut
de determinats judicis
que han acompanyat
la tenora
des de la seva
primera compareixència
pública a Barcelona
algú pot pensar
que aquesta mena
de consideracions
van desaparèixer
amb les guerres
del segle XX
però encara fa pocs anys
alguns estudiants
de grau superior
tot i que pocs
presentaven els seus
instruments de cobla
com una eina racial
i subdesenvolupada
en cos sobre el cas
aquesta realitat anecdòtica
no explica ni de lluny
una categoria
perquè any rere any
els intèrprets
demostren l'excel·lència
de la tenora
vull dir
la pròpia excel·lència musical
mitjançant
un objecte sonor
ara Jordi Molina
un dels tenoristes
més destacats
del nostre temps
ha publicat un disc
etcètera
bé el disc
com deia
el valor
ahir l'article
millor dit
no només el comentari
la crítica concreta
sinó que va més enllà
i uns judicis de valor
sobre
la música catalana
sempre
sempre sucosos
tornarem
després de textos
perquè avui ens posem
una miqueta al dia
en aquest àmbit
i ara escoltarem
una altra sardana
una sardana
de Joan Lluís Moraleda
que va dedicar
al seu poble
nadiu
palautordera
Cansell del Montseny
en versió de la cobla
mediterrània
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell de Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Cansell del Montseny
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!