Fins demà
Impressionant el ressò que està tenint el llibre de Jordi Lara,
una màquina d'espantar ocells de nit,
que entre moltes altres coses parla de sardanes i músics de coble.
Hem pogut llegir moltíssimes crítiques positives,
a les quals cal afegiria ara una menció als Premis Ciutat de Barcelona.
Unes repercussions que no només té aquesta obra en el terreny de la narrativa,
sinó que a l'escala pertinent, naturalment,
també n'ha tingut el llibre col·lectiu
Corre a la Sardana, Valls, Joves i Conflictes,
i més darrerament l'estudi que Ana Costalà ha fet sobre els orígens de la sardana actual
i més concretament al voltant de Pep Ventura,
un estudi, podem dir, mínimament trencador.
I que de moment hem pogut assaborir per mitjà, en aquest últim cas,
per mitjà de diversos articles.
De tot plegat es pot deduir amb facilitat que quan s'ofereix qualitat i rigor,
les conseqüències mediàtiques són més altes que les habituals.
I amb això no vull justificar el buit que massa sovint
determinats mitjans imposen a la sardana.
Només dic que, davant la gran oferta de lleure actual,
les tonteries dels periodistes que es creuen massa moderns,
cal espavilar-se.
Molt bon dia, benvinguts.
Edició 642 de l'1-2 i seguit cada dissabte.
A Tarragona Ràdio us parlem, bàsicament, de sardanes,
dels bars, de música per a Cobla,
un programa que en aquesta temporada de l'any dura una hora i mitja aproximadament
i que us porta això, la música i les notícies al voltant d'aquesta parcel·la
de la cultura popular catalana.
Avui amb l'equip una miqueta més reduït de l'habitual,
en Joan Maria, el controlat de son, servidor l'any ja davant del micro,
però tindrem convidats a aquest programa,
a més a més de molts de tots aquests continguts que us deia.
Anem a fer, com és habitual, el resum, la síntesi del que us hem preparat per avui.
Com cada setmana, en aquesta època de l'any us diguem allò d'aquesta temporada baixa,
que la quantitat d'activitats és menor a la resta de l'any.
I això és normal, a més a més, amb el carnaval, en perspectiva,
les qüestions, els àmbits que ens ocupa el nostre programa,
no és, per exemple, en l'època que tenim més notícies, més temes a comentar.
Però també acostumem a dir que això no vol dir que no n'hi hagi
i que aquests que hi ha no siguin importants.
Per exemple, aquesta ballada demà al migdia a Tarragona,
però també, sobretot, el concert a la tarda a l'Auditori de Caixa Tarragona
i que avui serà el nostre tema principal, tema destacat del programa,
el concert amb la Coral Augusta i la Cobla Reu Jove.
Després farem, com és habitual també, a part de l'agenda d'activitats resumides,
el repàs a l'actualitat més important arreu del país,
iniciatives importants com el memoria al Joan Prat a Manlleu
o l'homenatge a Carre Déu al compositor Josep Solà,
la presentació del llibre sobre la història dels aplecs dels bars a Montserrat
que organitza l'obra Ballet Popular.
També tindrem la nostra habitual secció de xafarderies i de textos.
Tot això fins, com dèiem, a dos quarts de dues de la tarda
i, evidentment, també la corresponent segona eliminatoria
de semifinals del concurs La Sardana de l'any.
Anem a començar, però, amb música.
Avui ho farem abocant un cop més al concert que el passat 11 de gener
va tenir lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona
organitzat per l'agrupació sardanista Tarragona Dansa
inclòs en el cicle Tarragona Estrena de l'Obre Social d'aquesta entitat d'Estalvis,
un cicle en el qual també pertany aquest concert
que tindrà lloc demà, demà a la tarda,
i del qual després en parlarem prou extensament.
Bé, la primera part d'aquell concert del dia 11
es van interpretar sardanes d'autors clàssics
i, entre elles, una de les més apreciades de Joaquim Serra,
recordant Vic, una composició que pertany a l'última època d'aquest autor
que, com sabem, va traspassar prematurament l'any 1957, a l'edat de 50 anys,
quan ja es trobava afectat de tuberculosi.
El 1954 era el Santuari del Brull,
on va rebre la visita d'una delegació de l'agrupació sardanista de Vic
que el va engrescar a compondre una sardana dedicada a aquella ciutat.
Segons sembla, la va escriure ja instal·lata a cada Estell d'Arçol
i en poques hores, ja que s'havia oblidat del compromís,
però, malgrat tractar-se d'una obra de circumstàncies,
Serra hi va saber aplicar el seu art i la seva tècnica,
tot trobant uns motius per a una sardana impactant com poques
ja des del primer moment.
Escoltem, doncs, recordant Vic, de Joaquim Serra,
tal com la va interpretar la Cobla Rau Joua.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501





Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
alguna cosa sardana i una cosa que surt una mica més
de l'estàndard sardanístic.
I després sí que farem la cobla i la coral conjuntament,
sis sardanes.
Aquesta primera part que veiem Madrigalda d'Alta Bull,
Jovení Bola de Millet, Sota de l'Ombra de Morira,
Sota de Catalunya de Miserac, obres de diferents èpoques.
Sí, el que hem volgut fer una mica amb aquest inici de concert
és fer algú català per sortir una mica de lo tradicional,
no fer el típic, per dir-ho d'una manera, el Cant dels Ocells,
el Rossinyol, que també és català,
però hem volgut agafar un repertori una mica més potser desconegut
per a la gent que no estigui molt avasada al món coral,
però que és un repertori molt bonic, amb molta qualitat
i que també és d'autors de gran nivell,
com pot ser Taltavull, com pot ser el Valentí Miseracs,
que és l'autor precisament de l'oratori que es va fer ara
per tancar l'any jubilar,
i que hem volgut triar coses una mica representatives.
Després també el Millet,
que també dintre de la tradició o de la cultura catalana
és un personatge que ha tingut la seva importància.
Hem volgut fer una cosa una mica amb algun sentit.
A la part de Cobla, recordem,
ja ho vam anunciar la setmana passada,
sardanes d'autors actuals, com ara fa un any, de Carles Martí,
Impressió de Francesc Cassú,
un ja clàssic, podem dir, com Manuel L'Oltra amb la contradansa,
una obligada de Flaviol,
un liu d'Enric Sants,
i potser el que surt una miqueta més de l'habituat
és la versió per a Cobla del Saranat a la llum de la lluna de Glenn Miller,
i la tercera part, ja, com dèiem,
les dues agrupacions conjuntament,
clàssics, però amb totes les lletres,
com l'Empordà de Moreira, el Caballà de Monat,
de Manent, Somni de Puigferrer,
Maria Estrenes de Saderra,
Sadanals Monges, la Santa Espina,
i un, veig que s'ha tingut la preocupació de buscar un autor
molt vinculat amb Tarragona,
mossèn Ritora, amb la plec de Sant Maix.
És un repertori habitual amb la Coral,
o en aquest cas potser que hi ha tantes setanes
ha hagut d'ampliar una miqueta per aquesta ocasió?
Bé, una mica el que,
des que jo vaig entrar a la Coral,
i fa uns quatre anys que estic a la Coral,
el que he anat observant és que a la Coral li agrada fer coses
com uns programes, no?
Hi ha corals que van fent una mica més sobre la marxa,
sobre estacions,
doncs anar fent, preparant una trobada,
preparant algun concert.
A nosaltres el que tenim l'acostum de fer
és anar preparant uns programes bastant establerts,
que això també dona un cert joc, no?
Et permet conèixer molt repertori nou
a la vegada que vas guardant un gran bagatge, no?
Sí que a la vegada també vas fent les típiques tradicionals.
Llors, per exemple, abans de fer aquest programa,
doncs vam fer, vam estar preparant,
donant un bon temps, el Gloria de Vivaldi,
i després d'això ens vam,
entre mig d'altres actuacions,
doncs hem anat preparant aquest programa de sardanes, no?
Sí que algunes ja les teníem en repertori,
com pot ser la de, perdó,
l'Aplec de Sant Magí i l'Empordà,
que són sardanes típiques i que es fan sempre.
Sí que és obligat tenir el repertori,
però després sí que hem hagut d'anar ampliant
o com a mínim treballar profundament
algunes sardanes que sí que es coneixen
perquè són molt conegudes,
però que la coral no havia cantat, no?
Pel que hem sentit a vegades,
gent vinculada amb les corals,
és que actuar amb coble és complicat,
és difícil i és arriscat.
Primer perquè pel volum sonor, no?
Es pot menjar la coral.
Sí, molt.
De fet, hem tingut que treballar molt
perquè la nostra coral tampoc és una coral molt nombrosa,
som uns 40 cantaires,
i per decibels, doncs clar,
la cobla, per molt fluix que vulgui tocar,
doncs s'entén que són instruments de vent,
ben metall, ben fusta,
i sempre toquen, té un decibel.
S'estan acostumats a tocar al carrer.
Clar, exacte, ells també estan acostumats a tocar al carrer
i ells també han de fer un sobresforç de vegades
per poder tocar amb una coral.
Llavors, bé, hem tingut que treure algun moment,
algun instrument, perquè no s'honés tant,
i nosaltres, doncs, treballar per poder transmetre més so,
però bé, també és una cosa engrescadora, no?
Poder sortir de treballar el típic programa
amb una orquestra clàssica,
doncs també és una cosa nova
i que a la gent li venia molt degust poder treballar amb una cobla,
a més de ser una cosa molt nostra, no?, molt catalana.
Quin és el moment de la coral, ara?
Com ho valora el seu director?
Un moment, un compromís.
Ah, això sempre, que t'has preguntat.
Bé, el moment de la coral és un moment de...
penso jo d'estar amb ell de pas.
Venim d'un moment de la coral que gairebé...
Bé, la coral es va crear fa uns 22 anys
i van estar 18 anys amb el mateix director, no?
Això suposa que comences de zero,
la coral va arribar en un punt molt alt
i la coral, llavors el director va pensar
que potser era el moment de trobar un relleu
que feia molts anys que ell estava a la coral
i llavors, doncs, hi va haver dos anys
un altre director del Forja, el Jordi Oliver,
i llavors ja vaig entrar jo, no?
Llavors, clar, és un moment de canvis,
perquè després de tants anys amb el mateix director
gairebé la mateixa gent, els mateixos cantaires
que han començat molt joves i s'han anat fent grans junts,
doncs, clar, és un moment d'intentar fer una renovació
i poder continuar treballant, no?
Perquè, clar, la gent es va fent gran
i llavors aprofito per fer una crida
per si hi ha gent que té ganes de cantar amb una coral
aquí a Tarragona, doncs, això, no?
Que ara és un moment de relleu,
però que penso que això no implica una pèrdua de nivell
o de ganes, sinó que són moments
de replantejar-se certes coses, no?
Jo sentit de dir que és molt exigent com a director.
Sí, de vegades potser massa,
però penso que tot i ser una coral amateur, no professional,
es pot arribar a certs nivells que si no s'exigeix no s'hi arriba, no?
Per una banda, a vegades és dur pels cantaires,
perquè ells van allà a passar-ho bé i a disfrutar,
però a la llarga els resultats ho premien, no?
És un premi a llarg plaç, però que jo penso que és alguna cosa
que els gratifica.
Amb les ganes de donar-se, quan no es limiten, com dèiem abans,
a cantar el de sempre, més o menys,
el facilet, variar repertori, actuar amb promocions,
com és el cas ara d'una cobla,
això vol dir que hi ha aquestes ganes.
Sí, una mica la pretensió de la coral és sempre arriscar una mica, no?
Anar una mica més enllà i de no convertir-se,
que a vegades passa en una coral d'anar fent,
de passar-ho bé, però anar cantant cançons
i ara tenim una trobada, ara un concert.
La idea és poder anar una mica més enllà
i poder fer coses una mica més d'embargadura
sense que s'escapi de les mans,
però poder fer coses una mica interessants.
El David Molina no només dirigés la coral Augusta?
No.
No falta feina en aquest sentit?
No, no em falta.
I més en aquests moments és bo poder tenir molta feina.
En aquest moment dirigeixo cinc corals,
bàsicament d'adults i jubilats,
per la província de Tarragona,
i després porto també uns grups de nens
a Montroig i Miami.
I també crec que hi ha algun projecte a nivell de Tarragona?
Es pot dir això?
Això encara està una mica en fase embrionària,
estem treballant.
Jo fa molt de temps que,
vaja, des que vaig començar en el Mont Coral,
des de fa deu anys,
que les coses m'han portat a treballar
sobretot amb gent jubilada.
I en aquest moment,
de les cinc corals que porto,
tres són de jubilats,
a Salou, a Tarragona,
aquí a Tarragona,
a l'esplai de Sant Magí,
i al Morell.
I suposo que per les circumstàncies,
doncs,
m'he anat introduint molt
i he anat lluitant,
i m'he trobat en coses que no m'han agradat.
Una mica la típica idea aquesta,
doncs,
que la gent gran ja està una mica de cap avall,
que ja han fet tot el que havien de fer
i a vegades no se'ls ha de treballar
el que se'ls hauria de treballar
i canten, doncs,
una mica anar fent
i jo he descobert que no,
que jo potser en el meu moment també ho pensava
i ara he descobert que no,
que la gent gran també pot cantar en un bon nivell,
poden cantar afinat,
poden cantar a veus
i inclús a tres i a quatre veus,
coses que a vegades
ni hi ha gent que diu que no
o que pensa
i jo, com a mínim,
m'ho he pogut demostrar
i a partir d'aquí,
doncs,
he anat treballant,
he anat fent algun article
i parlant amb molta gent
i crec que estem en el moment
amb l'Ajuntament,
doncs,
de poder arrencar un projecte
per poder potenciar això a la ciutat.
L'Ajuntament hi té moltes ganes,
sobretot l'àrea de benestar social
o de...
o de...
que treballen amb la gent jubilada
i una mica la idea és,
ara estem treballant
i estem buscant una mica la via,
però volem treballar amb la gent,
amb les corals que ja existeixen
i crear-ne més
per poder...
per poder millorar això
i donar-li un altre aire
del que...
del que estava portant fins ara,
que era una mica, doncs,
d'anar passant
i que...
i una mica de segona...
de segona categoria, no?
Molt bé,
caldrà estar a la guat, doncs,
si es desenvolupa bé això.
Crec que també hi ha alguna altra activitat
al marge de les corals,
a nivell d'orquestra,
aquí a Tarragona.
Estic...
Soc el president
d'una orquestra professional
que tenim aquí a Tarragona.
Aquí a Tarragona
fins ara hi havia
l'orquestra Camerata XXI
i també l'orquestra
del Conservatori de Vilaseca
i juntament amb el Tomàs Grau,
que és el director titular de l'orquestra,
doncs vam fundar l'orquestra.
Nosaltres ens diem
Camera Musicae
i també som orquestra professional.
L'únic que nosaltres,
la nostra,
diguem,
la nostra filosofia
és poder portar la música
a totes les poblacions.
Una mica,
diguem que Camerata XXI
és orquestra sinfònica
i cobreix molt bé
el que són els grans auditoris,
com pot ser Tarragona,
Reus, Vilaseca
i el Vendrell.
Llavors nosaltres una mica
el que intentem
a través de la Diputació
i dels ajuntaments
i això,
poder acostar
a la música clàssica
amb més o menys
gran format
a totes les poblacions.
Això ens ha permès
poder anar a poblacions
inclús de 300
i de 400 habitants
amb una orquestra
de 20 músics.
És poc habitual,
evidentment.
Una mica és aquesta la filosofia.
Poder portar la música
als pobles
i no que la gent
dels pobles petits
que per costum
s'han de desplaçar
a aquestes grans ciutats,
doncs que tinguin
la facilitat
de poder-ho rebre ells
a casa.
Molt bé,
és una altra iniciativa
prou interessant.
Ara potser ja
per acabar,
el temps ens apreta,
recordem aquest concert
de demà
a les 7 de la tarda
a l'Auditori Queixa
a Tarragona.
No sé com
deuen estar
la qüestió de les entrades,
dies enrere
no sé si em queden.
Puc dir
que em vaig quedar
a les últimes.
s'han esgotat.
Per sort,
podem estar contents
que en pocs dies
s'han anat
esgotant les entrades
i ara l'última setmana
ja em consta
que no quedaven entrades.
Bona senyal.
Sí, sí.
Dic que bé.
Un cicle que
sembla que està tenint
força èxit.
El que abans comentàvem
també es van exaurir.
Sempre pot ser,
jo no vull crear
falses esperances
que hi hagi
una baixa última hora,
sé que a l'altra
no hi va haver alguna,
però no en confieu,
però vaja,
sempre és la possibilitat aquella.
un concert
on actuar amb la Cobra
reu jove,
la Corolla Augusta,
potser ja per acabar
això de cantar sardanes
segueix vigent,
avui en dia,
i aquí potser creu
això potser ja està
passat de moda.
No, dintre...
De fet,
el moment que ho feu
ja entenc que no,
però vaja.
No, dintre del món coral no,
no,
perquè el món coral
i més a Catalunya,
la gent que està vinculada
normalment se sent també
vinculada a la tradició,
i sempre hi ha
qui va lluitant
perquè no es deixi de cantar.
Llavors,
jo crec que ho relaciono bastant
la cultura catalana
amb les corals,
sempre intentem fer
un repertori
d'anar mantenint
la nostra música,
els nostres autors.
Però com a músic,
la forma sardana
és interessant,
és prou interessant,
vaja,
en definitiva.
Sí, sí, sí,
perquè la música
de la sardana
és una música
molt bonica,
i a l'hora de passar-la
al món coral,
a l'hora de posar-li
la lletra,
perquè moltes sardanes
no venen de la coral,
sinó que venen
de la cobla,
i de la cobla
se li ha posat
una lletra,
i llors es canten,
i perquè han,
diguem que són
els grans hits,
o el que sigui,
i han agradat tant
que a algun autor
se li ha volgut posar lletra,
o ha sigut viceversa,
però jo crec que això
ajuda a que es mantingui.
Potser faltaria,
i això ja és un tema,
potser que donaria
per molt per comentar,
és aconseguir
que es fessin de noves,
no només aquests títols clàssics,
que estan molt bé,
però vaja,
seria tota una qüestió.
Això és una mica
anar treballant
amb la gent jove
que vagin,
a part de compondre
per cobla,
doncs que també
s'arrisquin
a compondre per cobla
i cor,
una mica el cas
del Carles Martí,
no?,
és un empatista
de la cobla
i que en el seu moment
va fer aquesta sardana
que interpretaran demà
com alguna altra
que sé
que ha composat,
doncs des d'aquí
l'invito
a que també
s'arrisquin
a fer alguna cosa
amb alguna lletra
i per coral,
no?
Doncs moltes gràcies,
David Molina,
director,
entre moltes altres corals,
de la Coral Augusta,
que demà
actuarà l'Auditori
Queixa Tarragona.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres
per l'oportunitat.
Doncs nosaltres
seguim amb el programa
i anirem cap a una altra secció,
una secció que habitualment
l'obra el programa,
avui ve ara
en aquest moment,
la sardana de l'any.
i a la sardana de l'any.
i a la sardana de l'any.
Doncs sí,
nova eliminatòria
del concurs
la sardana de l'any,
la segona
de la fase
de semifinals,
és a dir,
que la composició
que avui
escollim entre tots
serà una
de les finalistes
del proper 9 de maig
a l'Auditori
del Palau de Congressos
de Girona.
Comencem
amb la primera
d'aquestes sardanes
que avui és
Records de Palamós,
de René Picamal,
que interpreta
la cobla
els mongrins.
d'aquestes sardanes,
d'aquestes sardanes,
de rencontres sardanes,
d'aquestes sardanes,
finscrib al calma,
de f действential
d'aquestes sardanes.
d'aquestes sardanes
ien아
de f途
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després la recordarem.
Ara escoltem la segona sardana d'aquesta setmana,
15 de 15, de David Estanyol,
que interpreta la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Votar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!

!
!







!

!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!