El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues oïdors del campanar.
Cordials salutacions en aquest matí del diumenge 1 de març, primer diumenge de quaresma.
Com sempre, en Santi Grimao, el control tècnic i la que els parla, Montse Sabater,
estem disposats a compartir amb tots vostès aquest temps de ràdio.
El passat dimecres vam encetar aquest temps fort que és la quaresma.
En rebre la cendra ens va ser recordat allò que no hauríem d'oblidar mai.
Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli.
Tot plegat vol dir que, amics, la Pasqua s'apropa.
Tornarem a cantar
Ha ressuscitat, ell és viu.
I ho celebrarem amb gran alegria, com cada any, el diumenge després de la primera lluna plena de la primavera.
Ho hem de celebrar d'allò més, victòria de Crist sobre el pecat i la mort, vida nova pel baptisme regenerador,
camins divins oberts a la terra, filiació divina, fills de Déu i hereus de les promeses,
i si fills, també germans, amb lligams sobrenaturals.
Déu és el nostre pare i no ho acabaria.
Ocasió tindrem d'aprofundir en tot això.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Tots hem seguit amb esglai els esdeveniments finals de la noia italiana en coma des de feia 17 anys.
Davant d'aquests fets i amb l'actualitat de trobar-nos en totes les diòcesis espanyoles en un any d'oració per la vida,
vull expressar de nou un gran sí a la vida humana portadora des del naixement fins a la mort natural
d'una dignitat personal que ningú no té el dret de rebessar.
Som conscients de la gran importància i la magnífica complexitat
que tenen moltes situacions que comporta la investigació biomèdica
i tots els aspectes que es refereixen a la bioètica.
Per això, l'Església intervé a través del seu magisteri
per aclarir i ajudar a solucionar els problemes morals relatius a aquest camp.
Fa pocs mesos ho ha tornat a fer amb una instrucció
Dignitas Personae
que posa al dia altres documents,
ja que la ciència biomèdica està en continuu desenvolupament.
L'Església vol encoratjar la ciència i les seves aplicacions tecnològiques
que han de ser un servei preciós al vell integral de la vida i dignitat de cada ésser humà.
A vegades s'escolta l'acusació que l'ensenyament moral de l'Església té massa prohibicions,
però en realitat aquest ensenyament es fonamenta en el reconeixement d'uns dons que Déu ens ha donat.
La vida, el coneixement, la llibertat, l'amor.
Al mateix temps, la història és testimoni de com l'home abusa del poder i de la capacitat de rebuts
generant diverses formes d'injusta discriminació i opressió dels més dèbils i indefensos.
No en faig la llista, ja que és prou coneguda per tots.
Alhora també podem copsar en la història de la humanitat un progrés real
pel que fa a la comprensió i el reconeixement del valor de la dignitat de cada persona.
En nom de la promoció d'aquesta dignitat es prohibeixen en la societat,
amb prescripcions jurídico-polítiques i no sols ètiques,
els estils de vida que la perjudiquen i es legisle contra el racisme i l'esclavatge,
contra la discriminació injusta i l'emarginació de les dones,
nens, persones malaltes o discapacitades greus,
contra els abusos salarials, etc.
És a dir, la legitimitat de qualsevol prohibició es fonamenta
en la necessitat de tutelar un autèntic bé moral.
Si fa cent anys l'Església va prendre amb gran valentia
la defensa de la classe obrera que tenia conculcats drets fonamentals,
ara ho torna a fer quan una altra categoria de persones
està oprimida en el seu dret fonamental a la vida.
L'Església té el dret i el deure de donar veu a qui no en té,
amb valentia i a desgrat de no contemporitzar
amb un pensament que pot semblar majoritari,
però que no respon al bé de la persona.
És un clam evangèlic en defensa dels pobres del món
i dels qui són amenaçats, menespreats i oprimits en els seus drets humans.
A tots ens espanten les grans desgràcies i cataclismes.
Espolsem-nos la por a la que seria una autèntica desgràcia
per a la humanitat donant un sí valent i decidit a la vida.
Adéu-siau.
El rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
va acollir del 25 al 27 de febrer
un congrés sobre el paper de l'Església durant la Guerra Civil
70 anys després del final del conflicte bèl·lic.
La trobada, que va reunir una vintena d'historiadors,
experts, membres de l'Església i excombatents republicans,
estava organitzada per la Universitat Rovira i Virgili
i per l'Arxiu Històric Arxidiocessà de Tarragona.
L'objectiu va ser tractar la persecució religiosa
que es va produir durant la Guerra Civil en el bàndol republicà,
aportant la versió de representants de la comunitat eclesiàstica
i dels que van lluitar per defensar la Segona República.
Els Premis Nacional d'Història, Santos Julià i Fernando García de Cortázar,
respectivament, van ser els encarregats d'inaugurar i clausurar el Congrés,
el primer amb una conferència sobre la qüestió religiosa
durant la Segona República
i el segon amb una xerrada sobre l'emergència del nacionalcatolicisme.
Tarragona missionera, una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i cooperació entre les esglésies.
Adéu-vos guard.
L'any jubilat de Sant Pau ens dona ocasió
de recordar el seu testimoniatge generós i desinteressat
al servei de l'Evangeli.
Així, escrivint, els cristians gàlates els deia
Vull que ho sapigueu.
L'Evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes.
Jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home,
sinó per una revelació de Jesucrist.
Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava
quan era en el judaïsme.
Perseguia en fúria l'Església de Déu i la volia destruir.
I en la defensa del judaïsme
sobrepassava molts companys de la meva edat.
Ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.
Però Déu em va escollir des de les entanyes de la mare
i em va cridar per la seva gràcia.
Quan a ell li sembla bé,
em va revelar el seu fill
perquè jo l'anunciés als pagans.
La germana Montserrat Tomàs Hàvila,
missionera tarragonina,
fins ara servint al Brasil,
es veu orgida a no tornar a la missió.
Ella mateixa ens diu
Amb el cor ple d'agraïment
pels 40 anys viscuts al Brasil,
vull dir-vos una miqueta com han sigut.
Les Germanetes de l'Assumpció
som una congregació estesa pel món en 22 països.
Al Brasil he viscut amb comunitats internacionals,
més amb una majoria de germanes brasileres
que facilita la comprensió de la mentalitat del poble,
la manera de treballar.
Fèiem el projecte comunitari apostòlic,
juntes,
en el dia a dia,
per a créixer humanament com a dones i en la fe.
La família treballadora,
la justícia,
la pau,
la integritat de la creació és el nostre carisma.
Vaig treballar com a infermera del treball
amb diverses fàbriques metal·lúrgiques,
amb l'acció catòlica obrera.
Això que m'ha fet sentir millor la dignitat del treballador,
de preparar i acompanyar els líders
per ser ferment transformador,
testimonis del cris al vell mig de la societat.
Les comunitats eclesials de base,
quina cosa més bonica!
Una església al mig del poble,
participant,
treballant,
celebrant la vida.
Moltes dones d'entusiasme,
fortes,
valentes,
grans amigues.
Cristianes compromesos,
moments d'unió,
d'entusiasme,
de treball,
per aconseguir l'elecció de Lula.
M'ha ajudat molt
al sentir-me acompanyada
per l'Església missionera de Tarragona.
Gràcies.
Testimoni avui,
també vull ser-ho aquí.
En boca de tot missioner i missionera
es poden posar les paraules de pau,
fetes pròpies
i per la bondat de Déu ben pròpies.
Déu em va escollir
des de les entranyes de la mare
i em va cridar per la seva gràcia.
Quan a ell li sembla bé,
em va revelar el seu fill
perquè jo
l'anunciés als germans.
Adéu-siau.
Avui ens toca començar a preparar seriosament
la gran celebració de la Pasqua.
N'és tant d'important
que hi dedicarem 40 dies
que tenen un nom,
Quaresma.
Aquest primer diumenge
és conegut com el diumenge
de les temptacions,
perquè des dels temps més antics
es llegeix el passatge
de l'Evangeli de les temptacions de Jesús
al desert
durant 40 dies
com ens ho relaten els sinòptics.
Aquest any ens toca
la lectura de Sant Marc.
L'Evangelista Marc
és breu.
Ens diu que l'Esperit
va empènyer a Jesús
cap al desert
i que hi va passar 40 dies
temptat per Satanàs.
I passa immediatament
a dir-nos
el primer anunci
de Jesús a Galilea.
Ha arribat l'hora
i el regne de Déu
és a prop.
Compartiu-vos
i creieu
en la bona nova.
Escoltem-ho
en la versió dramatitzada
que ens ofereix
l'Associació Bíblica de Catalunya
a la que seguirà
el comentari
del seu president
mossèn Joan Magí
sobre les lectures
de la missa
d'aquest diumenge.
Després que Joan
fou empresonat
Jesús anava a Galilea
i anunciava
la bona nova de Déu.
Deia
S'ha complert el temps
i el regne de Déu
és a prop.
Convertiu-vos
i creieu
en la bona nova.
La bona nova.
Comentari sobre
les lectures dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí.
Bon dia, amics.
El dia primer
de març
comencem
els diumenges
de Quaresma.
Aquests dies
ens parla
evidentment
de penitència
però sobretot
de neteja.
De tal manera
que la primera lectura
després que ens ha parlat
del diluvi
o sigui
que vol dir
netejar
llavors
però a més a més
ja
posa
tot l'espai
net
i és interessant
com diu
quan fa el pacte
en Noé
que diu
posaré el meu arc
en els núvols
com a signe
de la meva aliança
amb la terra.
O sigui
Déu ens ensenya
a mirar la naturalesa
d'una manera
doncs alegre
i d'una manera
neta
i d'una manera
que ens recordi
la seva presència.
Sant Pau
més
no és Sant Pau
és Sant Pere
en la seva primera carta
doncs ens diu
que
fent referència
amb aquesta lectura
de Noé
que
el diluvi
farafigurava
el baptisme
i llavors
és un compromís
amb Déu
de viure
amb rectitud
de consciència.
L'Evangeli
ens interessa
perquè
veiem
que
Jesús se'n va
cap al desert
però no hi va
de qualsevol manera
diu
l'esperit
empenyé
Jesús
cap al desert
per passar-hi
40 dies
temptat
per Satanàs
i diu
també
s'estava
entre els animals
feréstecs
i els àngels
els servien.
I després
doncs
ens parla
de Jesús
que va per tota la Galilèia
i anuncia
la bona nova
de Déu
i la frase
o lema
és aquest
s'ha complert
el temps
i el regne
de Déu
és a prop
convertiu-vos
i creieu
en la bona nova.
La Coresma
doncs
és un camí
que continua
el que hem obert
a l'Advent
aquest camí
passa
per unes realitats
noves
que ens dona Déu
veiem
l'art
de Sant Martí
baixant dels núvols
cap a la terra
després de ploure
podem veure
els signes
de la presència
de Déu
entre nosaltres
en la creació
i sobretot
però
en les persones.
Cris
vencer la mort
per ensenyar-nos
a no marxar
del camí
malgrat
les dificultats
que hi trobem
els animals
feréstecs
les temptacions
la gana
la set
el sol
la pols
el fred
la calor
però
també hi ha
en els serveis
que Déu ens dona.
començant
per l'ajuda
que ens vol
oferir
a través
de nosaltres
mateixos.
fa uns dies
es va celebrar
a Madrid
l'assemblea
de delegats
diossessants
de mitjans
de comunicació
social
organitzada
per la Comissió
Episcopal
de Medios
de la Conferència
Episcopal
Española
en guany
el tema
va ser
ètica
i mitjans
de comunicació
els profetes
del món
de la comunicació
auguraven
la mort
de la premsa
escrita
abans del
2049
ara diuen
que els diaris
de paper
deixaran
d'existir
el 2020
i Bill Gates
assegura
que fins i tot
abans
ja que les editores
acabaran
ofegades
econòmicament
i és evident
que afrontem
una etapa
molt crítica
si tenim
en compte
les actuals
reduccions
de plantilla
i els
tancaments
de capçaleres
però
sóc de les
que pensen
que encara
hi ha unes quantes
generacions
que necessitarem
un diari
per esmorzar
o prendre
un cafè
a la terrassa
d'un bar
i informar-nos
perquè això passi
cal que els diaris
sàpiguen
trobar
el seu espai
i comprenguin
què és el que
continua interessant
als lectors
sense oblidar mai
que els periodistes
no són els propietaris
de la informació
sinó que simplement
fan d'intermediaris
entre els ciutadans
i la notícia
L'Eugenio Scalfari
el periodista italià
que va fundar
el diari
La República
té una màxima
sobre l'ofici
del periodista
Periodista
és gent
que diu
a la gent
allò que passa
a la gent
Encara que a mi
m'agrada recordar
el consell
que van donar
a l'escriptor
nord-americà
Mark Twain
quan va començar
a treballar
de periodista
a la segona meitat
del segle XIX
Surt al carrer
mira el que passa
i explica-ho
amb tan poques
paraules
com puguis
Avui
qualsevol agosarat
deixa anar sentències
en els diaris
digitals
o a les planes web
i ho escampa
a la xarxa
oblidant-se sovint
d'una altra certesa
L'opinió
és lliure
però els fets
són sagrats
Sobre l'ètica
al món
de la comunicació
el nostre company
en Didac Bertran
va demanar
a la doctora
Anna Azurmendi
de la Universitat
de Navarra
resumís
la seva ponència
A mi lo que me hubiera gustado
transmitir
no sé si lo he conseguido
o no
es que
ahora mismo
con las nuevas tecnologías
todos
profesionales
por supuesto
empresarios
de toda la vida
y usuarios
somos responsables
en los medios
de comunicación
y que todos
debemos asumir
esa responsabilidad
en la medida
en que participamos
pues tenemos responsabilidades
la ética
ya no solamente
es una ética
periodística
llega a la ética
del usuario
que maneja
unos medios
de comunicación
que debe ser consciente
de que son unos medios
de comunicación
Después
el nuestro compañero
va apropar
al nuestro micrófono
el secretario
de la Comisión Episcopal
de Medios
de la Conferencia
Episcopal Española
el padre
José María
Gil Tamayo
¿Qué sentido tienen
hoy día
estas reuniones
de delegados?
Bueno
ya hay un interés
humano
en estas reuniones
y es la de
intercambiar experiencias
entre gente
que no solo
se conoce
por motivos
profesionales
por trabajar
en un mismo
campo pastoral
el de las comunicaciones
sociales
en la iglesia
pero si es bueno
ese conocimiento
del que surge
una amistad
y esa amistad
lleva a intercambiar
experiencias
conocimientos
ante problemas
que uno los ve
como insolubles
pues resulta
que otro compañero
o otra compañera
ha encontrado
soluciones de viabilidad
y a veces
hay momentos
ante un campo difícil
del trabajo pastoral
pues también
recibir ánimos
y ver que se pueden conseguir
aunque nuestros medios
pues muchas veces
sean limitados
ahora un breve resumen
de lo que se ha tratado
y valoración
del conjunto
de la jornada
si
la asamblea
de delegados
de medios
de comunicación
social
tiene un punto
de intercambio
de experiencias
de amistad
de encuentro
pero también
es un tiempo
de formación
en aquellas cuestiones
que o son bien
de actualidad
o las trae
la misma iglesia
por el mensaje
del papa
para las comunicaciones
sociales
este año
en concreto
el de las nuevas tecnologías
que facilitan nuevas relaciones
y por una cultura
del respeto
de la amistad
del diálogo
y lógicamente
trasladar esto
a quienes son responsables
en las diócesis
pues es importante
porque todo no está
en gestionar
la comunicación
de una oficina
en lo que se llama
la comunicación institucional
o lo que son
las publicaciones
o los medios
a través de los cuales
la iglesia manifiesta
su mensaje
en una diócesis
o en una parroquia
sino también hay problemas
en la comunicación
o cuestiones
de más calado
como es
qué tipo de hombre
se está conformando
o está surgiendo
de la comunicación moderna
especialmente
en el ámbito
de los niños
de los jóvenes
qué tipo de persona
qué valores
se proponen
en definitiva
preocuparse
no sólo por lo estético
de los medios
sino también
por lo ético
por lo que debe ser
y en la comunicación
no todo tiene que estar
en función de las audiencias
o en función
de la cuenta de resultados
sino también
en que favorezca
el bien común
y favorezca sobre todo
la dignidad de la persona humana
El passat dia 24
es va desenvolupar
amb bona assistència
de persones interessades
la primera activitat pública
de l'anomenat
Projecte Cultural
Tarragona 2009
impulsat
pel senyor
Arcavisba
La frontera entre homes
i animals
va ser l'eix
del debat
que va tenir
com a escenari
el Saló d'Actes
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
es tractava
de la taula rodona
singularitat
de l'ésser humà
davant el projecte
Gran Simi
La idea
era reflexionar
sobre la difuminació
de la frontera
entre homes
i animals
com a punt de pertence
que aixequi
menys susceptibilitats
en una qüestió
que té una relació
amb temes
com ara
l'avortament
i l'eutanàsia
I van participar
el doctor
Nicolàs Joube
de la Barreda
catedràtic
de Biologia Celular
de la Facultat
de Biologia
de la Universitat
d'Alcalá de Henares
i el doctor
Antoni Vives
advocat
i president
del Tribunal
Arbitral
de Tarragona
La taula rodona
va estar moderada
pel doctor
Robert Roda
filòsof
i professor
del Departament
d'Antropologia
Filosofia
i Treball Social
de la Universitat
Rovira i Virgili
Però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la
delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
L'any jubilat
de Sant Pau
ens dona ocasió
de recordar
el seu testimoniatge
generós
i desinteressat
al servei
de l'Evangeli
així
escrivint
els cristians gàlates
els deia
vull que ho sapigueu
l'Evangeli
que us vaig anunciar
no ve dels homes
jo no el vaig rebre
ni aprendre
de cap home
sinó
per una revelació
de Jesucrist
vosaltres
ja heu sentit
parlar de com
em comportava
quan era
en el judaïsme
perseguia
en fúria
l'església
de Déu
i la volia
destruir
i en la defensa
del judaïsme
sobrepassava
molts companys
de la meva edat
ja que era
ja que era
molt zelós
de les tradicions
dels meus pares
però Déu
em va escollir
des de les
santanyes
de la mare
i em va cridar
per la seva gràcia
quan a ell
li sembla bé
em va revelar
el seu fill
perquè jo
l'anunciés
als pagans
La germana
Montserrat
Tomàs Hàvila
missionera
tarragonina
fins ara
servint al Brasil
es veu orgida
a no tornar
a la missió
ella mateixa
ens diu
amb el cor
ple d'agraïment
pels 40 anys
viscuts al Brasil
vull dir-vos
una miqueta
com han sigut
Les germanetes
de l'Assumpció
som una congregació
estesa pel món
amb 22 països
Al Brasil
he viscut
amb comunitats
internacionals
més amb una majoria
de germanes
brasileres
que facilita
la comprensió
de la mentalitat
del poble
la manera
de treballar
fèiem el projecte
comunitari apostòlic
juntes
en el dia a dia
per a créixer
humanament
com a dones
i en la fe
la família
treballadora
la justícia
la pau
la integritat
de la creació
és el nostre carisma
vaig treballar
com a infermera
del treball
en diverses fàbriques
metal·lúrgiques
amb l'acció
catòlica
obrera
això que m'ha fet
sentir millor
la dignitat
del treballador
de preparar
i acompanyar
els líders
per ser
ferment
transformador
testimonis
del cris
al vell mig
de la societat
les comunitats
eclesials
de base
quina cosa
més bonica
una església
al mig del poble
participant
treballant
celebrant
la vida
moltes dones
d'entusiasme
fortes
valentes
grans amigues
cristianes
compromesos
moments
d'unió
d'entusiasme
de treball
per aconseguir
l'elecció
de Lula
m'ha ajudat molt
al sentir-me
acompanyada
per l'església
missionera
de Tarragona
gràcies
testimoni
avui
també vull ser-ho
aquí
en boca
de tot missioner
i missionera
es poden posar
les paraules
de pau
fetes pròpies
i per la bondat
de Déu
ben pròpies
Déu
em va escollir
des de les
entranyes
de la mare
i em va cridar
per la seva gràcia
quan a ell
li sembla bé
em va revelar
el seu fill
perquè jo
l'anuncies
als germans
adeu-siau
hem començat la nostra missió d'avui
parlant de conversió
conversió
significa
rectificar la marxa
vers el nord
veritable
reconeixement
de les pròpies faltes
i pecats
penediment
renovació
canvi
vers una vida
segons Déu
és l'aventura interior
és un treball
de l'esperit
en nosaltres
el mateix
que va empènyer
Jesús al desert
podem dir
sí
deixem-nos
guiar per l'esperit
i ell farà
de cadascun de nosaltres
una criatura nova
un altre Crist
ell
mai tan ben dit
ens farà la Pasqua
no deixem d'emprar
les línies
que ens marca
l'Església
per a la Quaresma
de juni
el moina
i oració
marquen
camí del bo
la paraula
de Déu
sempre a mà
i també la reflexió
amb el missatge
del Sant Pare
per a aquesta Quaresma
bé
i d'aquesta manera
arribem al final
de la nostra missió d'avui
gràcies
per la seva atenció
amics i amigues
del Campanar
ens retrobarem
la setmana vinent
si Déu vol
fins aleshores
feliç setmana a tothom
i de l'església
i de l'església
i de l'església
i de l'església
i de l'església
Fins demà!
Fins demà!