Arxiu/ARXIU 2009/PROGRAMES 2009/
Transcribed podcasts: 428
Time transcribed: 10d 11h 14m 46s
Time transcribed: 10d 11h 14m 46s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui, aquest cap de setmana, de fet, els propers 8 dies ens ocupem a la part de l'agenda,
però de moment ens fixem en aquest cap de setmana,
sempre destaquem en començar els aplecs d'aquí, de les comarques terragonines.
I si el temps ho permet, diuen que sí, diuen que ha d'anar millorant,
de moment encara que no ho sembli, el que veiem des d'aquí als estudis de Terrona Ràdio,
però si sí, hem de creure que potser passarà, com aquests dies enrere,
que al final els dies s'han arreglat,
doncs deia que si això passa, si el temps ho permet,
avui hi haurà l'aplec del Pla de Santa Maria,
i demà un aplec recuperat després de força anys d'haver desaparegut
i en un lloc singular i poc habitual pel que fa a la celebració de placs,
que és a la Mossara, ni més ni menys.
Evidentment en parlarem en el programa d'avui,
li donem una aportència més destacada,
tenint en compte aquesta recuperació d'un aplec que havia estat força important cap allà als anys 70.
Parlarem, esclar, de les ballades d'estiu, alguns cicles ja han començat,
d'altres estan a punt de fer-ho, i entre ells el d'aquí, de la ciutat de Tarragona,
cicle de ballades de serranes, que començarà divendres vinent,
a la nova hora que es va encetar l'any passat, a les 9 del vespre.
Pel que fa a les colles de concurs, doncs demà una cita pel que fa a les colles terraurines,
de l'àmbit de les comarques meridionals,
a Curit, amb el seu campionat comarcal.
Les bars d'en Sària de Tarragona, que segueix viatjant i aquest cap de setmana,
millor dit, al llarg d'aquesta setmana vinent, el cap de setmana següent,
i no tornarem fins l'altre dimarts, estaran a Àustria, a Klagenfurt concretament.
I en un àmbit més, diguem-ne, nacional,
pararem atenció amb una commemoració,
que va més enllà de l'àmbit que ens ocupa,
però que també hi va tenir un paper important en la dansa catalana.
I és el 50 aniversari de la primera emissió de televisió espanyola a Catalunya,
a Miramar,
i allí, en aquella inauguració, i va participar a un esbar,
que ara torna a actuar, amb la seva plantilla actual, evidentment,
en aquesta commemoració.
Serà dimarts vinent, dia 14.
I ens fixarem també en una de les cites importants musicals de tota la temporada,
a paralar d'un cicle de música de diversos estils, música i dansa,
i que també té un apartat dedicat a la música paracobla.
Avançarem coses com la creació del futur centre de la dansa tradicional catalana,
tindrem xafarderies i, esclar, la música,
les diferents músiques generalment directament vinculades a la música paracobla,
que ens aniran acompanyant.
Precisament anirem a això,
començarem amb una música que ens situa el proper dia 15, 15 d'aquesta setmana.
Evidentment no ens fixarem en la importància més destacada que tindrà
i que l'espai de política dels noticiaris se'n parla,
sinó que ens fixarem en un altre fet que, déu-n'hi-do, també la seva importància,
el seu nivell tindrà i és l'estrena de l'última pel·lícula del Harry Potter.
Per què en parlem aquí, en un temps de sardanes?
Doncs perquè la gent de la contemporània,
havien de ser ells, van fer la seva pròpia sardana,
amb música de pel·lícules,
i una d'elles aquesta, Harry Potter i la rotllana filosofal,
com podeu imaginar-vos basant-se en la pel·lícula de l'any 2001,
Harry Potter i la pedra filosofal.
És una composició del Gerard Pastor,
que durant un temps va ser contraveixista de la cobla contemporània.
Heu skuldem-la!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Home, perquè per organitzar un aplec s'havia deixat de celebrar,
és a dir, començar de nou,
ha de haver-hi aquestes ganes, aquesta il·lusió,
però fent, potser, primer, una miqueta d'història,
que quan s'havia celebrat aquesta pleca a la Mossara?
Miri, l'aplec de la Mossara,
la constància que tenim
és del primer plec de muntanya,
que data de l'any 1928.
Déu n'hi doa!
Sí, sí, sí.
Després se van deixar de celebrar fins a l'any 1976, 77, 78 i el 79, que va ser l'últim.
I arreu d'això, com que amb l'Ajuntament de Vilapana
sempre han tingut una classe de referència pel terripoble de la Moixara,
vam portar uns bons projectes allà dalt.
I clar, el que ens interessava era donar a conèixer l'entorn aquest.
I el que vam fer va ser posar-se en contacte amb tots els joves de fa 30 anys
que havien fet l'afecte de la Moixara,
a veure quines possibilitats hi hauria de recuperar-lo al cap de 30 anys.
Vull dir, el que s'ha de dir, que l'estudi ha estat fantàstica,
perquè vull dir, inclús, vull dir en col·laborar tota la gent jove,
perquè faran una sortida a peu demà a les 8 del matí.
I vull dir, és un esdeveniment que tot el poble s'hi ha evocat amb moltes ganes.
Molt bé.
Hem vist un web que, entre altres coses,
hi ha imatges d'aquell plec que se l'havia celebrat als anys 70,
i es veu, vaja, això, molta gent jove, molta animació,
en plan, diguem-ne, excursionista, com correspon el lloc, oi?
Es va viure força, no?, aquells anys?
Sí, sí, sí, amb el que feia abans era, clar, doncs, el que ets jove,
ara que muntava, clar, jo, i jo tinc els meus records que jo tenia 10 o 11 anys,
que era quan començàvem allò a sortir, no?,
doncs anàvem, era el dia abans allà dalt a muntar-ho,
amb un grup excursionista que hi havia d'aquí Vilaplana,
que era el que organitzava el de la pleca,
aquest dia a la colla del Singleroy,
i bé, doncs era una manera, doncs, de fer festa,
doncs de poder muntar a la pleca,
anar a dormir allà a la mossara,
i ballar, doncs, perquè la cosa que funcionés bé, no?
Aquí en guany s'ha volgut tornar a, doncs,
a reprendre, doncs, aquest caliu i l'ambient aquí de fa 30 anys,
hi haurà un grup, ara que anirà a acampar demà,
i a veure, vull dir, es faran una sèrie de coses,
vull dir, en gusts, vindran els grelles de Vilaplana,
vull dir, es farà a la típica missa muntanya d'aquests feia abans,
vull dir, s'ha volgut, doncs, fer una miqueta d'homenatge
amb tota aquella gent que va muntar-ho de la pleca,
i a veure, doncs, si les reivindicacions, doncs,
d'aquella època, doncs, si la gent d'ara, doncs,
que les tingui presents, no?
Comptaran, doncs, dues cobles,
la Reu Jove i la Ciutat de Reus, matí i tarda, oi?
Seran en sessions de matí i de tarda.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Hem agafat aquestes dues cobles,
perquè dona la possibilitat que les dues cobles
toquen joves a la Vilaplana, no?
I, clar, doncs, vam pensar
que després de 30 anys ha de tornar a recuperar
el lòpec de la Mossera, doncs,
vull dir, també fora bonic
que part dels músics que toquin,
doncs, ha de que siguin fills a la Vilaplana, no?
Molt bé. Com està ara
el lloc on es farà? Perquè massa espai
per ballar no n'hi ha, crec, no?
No, a veure, l'espai serà dintre de la plaça,
on n'hi ha abans.
A la que passa que cal entendre,
a la que hem tingut problemes,
perquè, clar, doncs,
no tenim l'església que està en un molt mal estat,
perquè, bé, amb el pas dels anys, doncs,
s'ha degradat molt.
El que hem fet a Lidau ha sigut
gràcies al taller Baix Camp.
Van venir i vam fer tot un projecte,
doncs, de neteja de l'entorn.
Davant de les cases,
ara que queden mig de ruïdes,
doncs, s'han pujat unes cotes
amb el renom de les cases,
amb el dibuix de com eren les cases llavors.
Vull dir, s'està fent una sèrie de senyalitzacions,
perquè, clar, pensem que la Mossera
és un punt molt emblemàtic
per tots els lluoplenencs, no?
I, clar, doncs,
veure-lo amb aquestes condicions
ha d'estar greu.
Home, emblemàtic també,
no només pel poble, no?
Sí, home, clar.
Tot el camp de Tarragona
és un lloc així una mica especial, està clar.
Pel que hi vulgui anar en cotxe,
hi haurà problemes o no?
No, no, perfecte.
Poden accedir en cotxe,
l'únic que, doncs,
dels últims 50 o 100 metres
ho hauran de fer peu,
perquè dintre,
quan arribes allà al refugi de la Mossera,
allà ja tindrem la carretera tallada
perquè la gent no hi accedeixi a peu.
Perquè, clar, doncs,
com que a la plaça,
doncs, com que hi tindrem tot el servei,
doncs, serà de barça,
d'atenció públic, tot això,
doncs, clar,
que si ens apareguin cotxes allà dintre,
doncs,
estaríem una miqueta justos.
Sí, però serà una poqueta cosa, no?
Fins a les 50 metres,
vull dir, tot l'home,
podrà accedir en cotxe.
En el cas que,
creuem els dits,
que plogués,
que fes mal temps,
hi ha alguna alternativa prevista?
Sí, sí, sí,
se faria allà de la plana
o a la sala d'acte,
sinó que és el duodenament.
Totes maneres...
Però, vaja,
tot apunta a la que farà bo demà.
Molt bé, esperem-ho,
perquè, vaja,
allò que, a més,
convida a anar-hi un dia
que no només no plogui,
sinó que sigui un dia clar i maco, no?
Exacte, exacte, exacte.
Recordem, potser,
les dades concretes,
les hores en què se celebrarà?
Sí, a veure,
demà a les 8 del matí
hi ha la sortida a peu,
que se sortirà des de la plaça de l'Església,
i quan la gent arribia a dalt,
doncs s'obseguirà a tots els caminants
amb una tassa de xeguada amb xurros, no?
Ai, perdó, de xeguada amb coca.
Per agafar forces.
A les 10 i mitja hi haurà la missa campanya,
i a les 11 i quart començarà
a la ballada de les Sardanes fins a les dues.
De les dues a les 5 anés esperarà,
i de les 5 a les 8 hi haurà la sessió de la tarda.
Molt bé.
Doncs crec que és el sisè,
si comptéssim els plecs anteriors, oi?
Sisè plec de la Mossara.
Sí, és el sisè.
L'organització l'assumeix plenament l'Ajuntament?
No, no, però...
Jo, com a regidor de Festes,
vaig ser el que vaig donar,
doncs, a l'empanteta,
doncs l'idea de dir,
escolteu, a veure si això ho deixéssim anar.
Però no, no el vull dir aquí,
s'ha de tenir clar
que sense...
que sense l'ajuda
de la gent
que l'organitzava fa 30 anys,
que és el Colla Singular Roig,
a veure...
Evidentment que no s'hauria pogut portar a terme, això.
Vull dir, a més a més,
hi ha hagut gent jove que també ha col·laborat,
hi ha hagut de les ADFs,
hi ha hagut de les entitats del poble,
vull dir, ha sigut un esdeveniment
que tot el poble,
doncs, que s'hi ha volgut al 100%.
Molt bé, doncs, aquesta cita,
demà, matí i tarda, a la Mossara,
estan tots convidats,
com la Reu Jove i Ciutat de Reus.
Doncs, moltes gràcies, senyor Jordi Mateu,
regidor de Festes...
A voltant 3.
De la Generalitat de la Plana.
Sí, digui.
Jo, res, només donar-vos la gràcia,
per la promoció de què ens ho heu fet,
i només s'ha de convidar a tota la gent
que vinguin a la Mossara,
que segur que la festa que serà en èxit
i que s'ho passaran bé.
Molt bé, doncs, moltes gràcies.
A vosaltres.
Fins demà.
Adéu, adéu, bon dia.
Sabeu, doncs, aquesta cita de demà a la Mossara,
amb un lloc especialíssim, evidentment,
i aquestes previsions que diuen,
asseguren que demà ha de fer bon temps
i esperem que així sigui.
Ara, musicalment, ens n'anem,
podríem dir-ne a l'altra punta de país,
ens n'anem cap a Banyoles.
Escolta'm una sardana que el mestre Pere Fontàs
va dedicar l'any 1986 al seu llac,
al lloc més emblemàtic de Banyoles.
I va posar el nom de la Ramó del llac
i la interpreta la cobla salvatana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que escolta!
Escolta!
Pups, pups!
Pups, pups!
Pups, pups!
Pups, pups!
I anem a la nostra agenda d'activitats, la agenda de sardanes, dels bars, de
Música Paracobla per als propers vuit dies, i en primer lloc una àmplia agenda de plagues, com podreu comprovar.
Per avui mateix, el 51è plec de nit de Granollers.
Evidentment, a la nit, el parc municipal Torres i Villà,
amb les cobles jovenívola de Sabadell, Mediterrània
i la principal de Llobregat,
inclourà el 20è concurs de colles improvisades.
També el 15è plec de Torregrossa, a la tarda i nit,
a la pista poliesportiva descoberta,
amb la cobles jovenívola de Gramont.
Igualment, amb l'exhibició de colles improvisades
i aquí a les comarques terragonines,
el 23è plec Aires Planencs, al Pla de Santa Maria,
a les 7 del vespre i a les 10 de la nit,
a la plaça de l'Església de Sant Ramon,
amb l'escobla Reu Jove i Ciutat de Terrassa,
amb sopar de Germanó.
En cas de mal temps, es disposa d'espai cobert.
Demà diumenge, el 47è plec d'Olot, matí tarda al Parc Nou,
amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners
i la principal d'Olot.
I el que acabem de comentar ara, el 6è plec de la Mossara,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
amb l'escobla Reu Jove i Ciutat de Reus.
Val la pena que insistim en alguns detalls interessants,
aquesta plec, dir que és recuperat després de 30 anys
i que durant la jornada es disposarà de tota una sèrie de serveis,
com servei de transport públic des de Mas Pujols,
l'Aleixà i Vilaplana,
i aquells altres que habitualment no existeixen,
un lloc com la Mossara, com és banda de refrescos,
cadires, lavabos, etc.
Pels que vulguin pujar a peu, tal com ens avançava
el regidor de l'Ajuntament de Vilaplana,
senyor Jordi Mateu,
s'ha programat una ruta guiada de Vilaplana a la Mossara
pel camí de les Tosques,
amb sortida a les 8 del matí i des de la plaça de la Vila.
Hi haurà un concurs de fotografia
i en cas de pluja a la pleca es traslladaria
al casal de Vilaplana.
I passem el proper cap de setmana.
El divendres, dia 17,
comença el que s'anomena
52è Festival de la Sardana de Seret,
a la Catalunya Nord.
Catalunya Nord, exactament.
Inclou ballada doble el divendres 17,
amb la Milenària i la Principal de Llobregat.
El dissabte 18, ballada matinal
amb la Principal de Llobregat,
dances catalanes a la tarda amb la Milenària
i a la nit el concurs de colles serranistes.
I el diumenge 19, ballada matinal
amb la Principal de Llobregat
i concert a la nit amb aquesta cobla i la Milenària.
No és la pleca típic,
però està inclosa aquesta festa
dins el calendari de plecs
i és, de fet, una de les cintes importants
de cada estiu a Seret.
Pel que fa al dissabte, dia 18,
hi haurà el 20è plec de Bellvís,
tarda i nit a la plaça Catalunya
amb l'escobla juvenívola de Gramunt
i vell Puig-Cobla,
amb concurs de colles improvisades.
El 20è plec del Vespre de Matadepera,
vespre i nit a la plaça de Calvaldiró
amb l'escobla juvenívola de Sabadell
i Mediterrània.
El 36è plec de Sant Jaume de Lliar,
que tarda i nit al davant del Centre Cívic
de Sant Jaume,
amb la Principal d'Olot,
la Vila de la Jonquera i Rossoi Nolets.
També el 7è plec de nit de Sant Sadorní de Noia,
nit al Col·legi de Sant Josep,
amb l'escobla de la Principal de Terrassa,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Maricel.
I dos aplecs,
encara pel dissabte dia 18,
a les comarques tarragonines.
El 23è plec a la vora del mar,
a l'Hospitalet de l'Infant,
a dos quarts de vuit del vespre
i a les onze de la nit,
a la plaça del Coll de Balaguer,
del Passeig Marítim,
amb l'escobla de la Principal de Tarragona,
a la tarda, al vespre diguéssim,
i la cobla reu jove a la sessió de la nit,
amb concurs de colles improvisades
i Sopar de Germenó.
Cal fer reserva,
perquè Sopar de Germenó,
a aquest número de telèfon,
el 977-82-32-49.
I l'altre plec,
que també té lloc a les comarques terragonines,
serà a un altre extrem de la demarcació,
el 14è plec de Santa Coloma de Caral,
a dos quarts de 6 de la tarda i a les 10 de la nit,
a la plaça Major,
i se celebra en el mar de la Setzena Romescada Popular.
Serà amb l'escobla,
la ciutat de Cornellà i la Nova Vallès,
i s'estrenarà la sardana Romesco Colomí de Joan Lázaro.
Hi haurà concurs de Romesco
i també un ball de fi de festa amb el grup Casino.
Passant ara als aplecs del diumenge, dia 19,
al 56è plec de Ripoll,
matí tarda al passeig de Regull,
amb l'escobla, ciutat de Girona,
Bellpuix-Cobla,
Jumonibla, Sabadell i Marinada.
És un aplec enmarcat en el que s'anomena,
un cas semblant al de Seret,
cap de setmana sardanista,
que inclou un concert el divendres 17
amb els mongrins i una ballada
amb la cobla mediterrània el dissabte 18,
durant el qual es presentarà
un disc de sardanes de Montserrat Pujolà.
I el 45è plec de Sant Saloni,
matí tarda al Parc de la Rectoria Vella,
amb les cobles mediterrània,
contemporània i lluïsos,
la tarda amb concurs de colles improvisades.
I també el 33è plec del Forge,
a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda,
l'ermita de Sant Antoni,
amb la cobla Reu Jovei.
Encara un altre plec,
que no apareix a la guia oficial de plecs,
però està convocat,
està organitzat a cabassers,
sessions de tarda i nit amb la cobla Reus.
Com dèiem, no surt la guia,
de vegades succeeix això
en aquesta mena d'organitzacions.
Hi ha vegades perquè no arriben a temps,
no han participat en les reunions prèvies,
d'altres perquè senzillament van per lliure,
per la raó que sigui,
però en tot cas,
figueu que també,
dominges a 19 hi ha aquesta plec ja batanà,
també,
que és el de cabassers,
i amb participació de la cobla Reus.
Anem ara a les ballades de Sardanes,
avui mateix a les 7 de la tarda,
a Banyeres del Penedès,
a la plaça de l'Om,
amb la cobla Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit,
a Sant Carles de la Ràpita,
la plaça del Coc,
amb la principal repitenca.
I a les vuit del vespre,
a l'ou,
abans ja ho comentava,
així de passada,
aquest cicle d'estiu,
que té lloc,
aquest passeig de mà primer,
avui amb la cobla contemporània.
Demà, dominges,
un altre cicle,
el del Vendrell,
serà a dos quarts de vuit del vespre,
a la Rambla,
amb la cobla Catània.
El dijous, dia 16,
amb motiu de la festa
de la mare d'Edo del Carme,
hi haurà Sardanes,
a les 9 del vespre,
a Torre d'en Barra,
a Baixemar,
amb la cobla Catània,
i a les 10 de la nit,
a Cambrils,
al Parc del Pescador,
amb la cobla Reus Jove.
Pel que fa,
el divendres,
dia 17,
a les 7 del vespre,
a Reus,
a la plaça de Brís Fàbregues,
en guany,
el cicle de sardanes d'estiu
de Reus
es canvia de lloc,
passant a aquesta plaça,
que està al centre comercial
del Pallol,
i en aquesta ocasió,
en aquest divendres,
dia 17,
amb la cobla Reus.
Per cert,
que s'anuncia
a percament gratuït
per a vehicles
durant dues hores,
davant del Teatre Bravium,
al carrer de la presó,
número 13.
I també el cicle
de ballades sardanes d'estiu
de Tarragona,
que comença
el divendres,
dia 17,
serà a les 9 del vespre,
a la Rambla Nova,
amb la cobla
la principal de Tarragona.
no només hi actuarà aquesta cobla,
sinó que també hi haurà
una exhibició
per part de les colles locals,
xerinola,
petits de Tarragona dansa
i Tarragona dansa.
I per cert,
la cobla ens ha fet arribar
el programa
d'aquesta ballada
i no es tardarà més
que us l'anunciem.
Serà amb les sardanes
els saltimbanquis
de Jordi Paulí,
capital del Cava
de Joan Lázaro,
Pere i Alícia Dues Joies
de Tomàs Gil,
l'infant i la reina
de Rafael Guinovar,
Ramós de Palamós
de René Picamal,
que d'una sardana incògnita,
diguem-ne,
un estel per tu
d'Alfred Abad,
el mestre Puigferrer
de Josep Coll
i Rocabentosa
de Jaume Bonaterra.
Seguim amb les altres ballades,
ara situem-nos
el dissabte dia 18,
a les 12 al migdia
al Vinyana
amb la cobla Catània
i a dos quarts de vuit del vespre
Sant Carles del Ràpid
a la plaça del Coc
amb la principal repitenca.
I encara ballades
pel diumenge dia 19,
a dos quarts de nou del vespre
Calafell
amb la cobla Ciutat de Reus
i a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la Rambla
amb la cobla Sabadell.
Dominiques
Quina canya,
Quina canya,
Quina canya
Déu, Déu,
Collonós
Quin lloc
Pel que fa a concursos de colles,
avui mateix a les 10 de la nit
a Vic,
a la plaça Major
un òrbat grans
i colles lliures
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Demà diumenge
a les 7 de la tarda
a Conit
a la plaça Catalunya
Territorial Comarques
Terranines
i colles lliures
amb la cobla Reus.
I el dissabte,
dia 18,
a dos quarts de deu de la nit
a Seret
a la plaça de les Arenes
el 52è concurs
de colles lliures
amb la cobla
a la principal
de Llobregat
i també un concurs
a dos quarts d'onze de la nit
a Vilanova
i la Geltrú
a la plaça
d'Enric Cristo
a full Ricard
valent
per al campionat
de Catalunya
de colles veteranes
l'honor
a veterans
i també
per a colles lliures
amb la participació
de la cobla
Reus.
Això és pel que fa
a concursos
en concerts
en podem anunciar
un
el dilluns
dia 13
a les 10 de la nit
a Conit
a la plaça
de la Vila
amb la cobla
Sant Jordi
ciutat de Barcelona
on curiosament
el concert
s'anuncia
al repertori
a la primera part
amb un especial
25è aniversari
de la cobla
Sant Jordi
i a la segona
compositors
de la mateixa
cobla
Sant Jordi
és una mena
de monogràfic
d'aquesta
prestigiosa
formació musical.
Anem ara
a les actuacions
dels bars
per el dilluns
dia 13
a dos quart de deu
de la nit
a Panyeres
del Penedès
a la plaça
de l'Ajuntament
actuació
de les bars
Santa Eulàlia
amb totes
les seves seccions
del dimarts
14 al dimarts
21
l'esbar d'Ensaire
de Tarragona
viatjarà
fins a Ústria
i concretament
actuarà
en un festival
de danses
que té lloc
a Clagenford
el dissabte
dia 8
amb una hora
que no ens ha estat
anunciada
les masies
de Sant Miquel
de Banyeres
del Penedès
i actua
a les bars
Santa Eulàlia
de Banyeres
del Penedès
mateix
en les seves seccions
de grups
mitjans
i aspirants
pel que fa
el dimarts
dia 19
o dos quart de nou
del vespre
al Vendrell
a la Rambla
hi haurà
la novena mostra
Folclore
del Penedès
2009
malauradament
no s'han anunciat
qui participaran
senzillament
que hi haurà
l'actuació
de fins
de 5 esbars
i anunciar-vos
també
que del 16 al 19
d'aquest mes de juliol
té lloc
la 27a edició
del Festival Internacional
de Música
de Cantona Gros
una cita realment singular
que té lloc
en aquesta petita població
que acull grups
tant de dansa
com de cant
d'arreu del món
evidentment
principalment d'Europa
però
amb formacions
que participen
en un concurs
fan diverses actuacions
i sobretot
el que es valora molt
és la convivència
en aquestes
agrupacions
que hi participen
també n'hi ha
evidentment
del país
que resideixen
viuen
dormen
en aquells dies
en cases particulars
no només del poble
perquè realment
és un poble
molt petit
i no podria
assumir-ho
sinó
pràcticament
tota la comarca
el programa
és realment
molt àmpli
comença el dijous
dia 16
arriba fins al diumenge
dia 19
i hi ha grups
de tota mena
sobretot
molt de cant
però també
grups de ball
i en l'aspecte
que ens interessa
aquí el programa
també el diumenge
dia 19
a dos quarts de cinc
de la tarda
una ballada sardana
és una manera de demostrar
aquesta part
de la cultura
poble catalana
a tots aquests
nombrosos visitants
hi haurà una mostra
en participació
d'una agrupació
sardanista
diu el programa
i d'una cobla
professional
serà com dèiem
del dijous
dia 16
al 19
diumenge
diumenge
d'aquest mateix mes
de juliol
hi ha una sardana
d'aquest autor
que tots els estudiosos
coincideixen
en afirmar
que és aquell
que va atorgar
a la sardana
la forma sardana
característiques
sinfòniques
és a dir
peces
que no estan
pensades
o almenys
no entren
dins dels cànons
que tots entenem
com a sardana
de plega
o de ballada
que convidi a ballar
sinó que convidi
més aviat
a escoltar
parlem
evidentment
d'en Juli Guerreta
un autèntic clàssic
de la música
catalana
un músic
que diuen
que sense
pràcticament
estudis oficials
amb bones dosis
d'autodidectisme
va aconseguir
crear música
realment
excepcional
i va donar
forma de sardana
i un moment donat
va tenir
es va produir
el fet feliç
de coincidir
amb en Pau Casals
qui el va engrescar
a escriure
obres
de més volada
diguem-ne
que estrenaria
moltes d'elles
la seva orquestra
l'orquestra
Pau Casals
és el cas
d'aquesta sardana
que escoltarem
que efectivament
va estrenar
l'orquestra Pau Casals
el 1921
junt amb una altra sardana
important
d'en Juli Guerreta
i Isabel
nosaltres
ara evidentment
l'escoltarem
amb un arranjament
per a Cobla
d'aquesta composició
que s'anomena
Padregada
que interpreta
la principal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
三
...
perquè és del segle XIX, és un vals, un vals paracobla
que, com moltes d'aquelles formacions de l'època,
no només interpretaven sardanes, evidentment, amb aquests instruments,
sinó feien rebel·les amb totes les músiques de moda de l'època,
polques, rigodons i, esclar, el vals era un dels que més èxit tenien.
Escolta'm d'aquest que va fer en Josep Serra,
un autèntic especialista en el gènere d'aquests ballables
i que després va ser un nom bàsic, important, en l'evolució de la sardana.
Però en aquella primera època, on, sobretot, feia aquests ballables,
un dels que ens ha arribat amb una restauració que en va fer en Jordi Leon,
és aquell que va enregistrar la cobla mediterrània,
amb un disc que en el seu moment va impactar.
Es deia Gran Vall amb la cobla mediterrània,
incluïa una primera part, una cara A amb aquests ballables butxetistes
i una cara B amb enratjaments més actuals.
Escoltem, doncs, que es va els Mr. Jax,
millor dit, de Josep Serra, amb la mediterrània.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
una pensió molt especial a la sardana.
I és que els últims mesos, ja ho hem comentat,
en anteriors programes s'ha produït una mena de controvèrsia o polèmica
bàsicament entre l'Anna Costal i Jordi Puerto.
Anna Costal, des del punt de vista acadèmi,
tot i que està vinculada també al món de la sardana,
s'ha interpretat a l'hora, a la cop la vila d'Olesa,
però està realitzant al punt d'enllestir una tesi doctoral
al voltant del personatge de Pep Ventura,
on, segons sembla, pels articles que ha publicat,
el desmitifica força.
I per l'altra banda, Jordi Puerto, un estudiós des de dins,
des de l'àmbit de la sardana plenament,
però molt, molt basat en la tradició, diguem-ne,
de tot el que sabíem de Pep Ventura.
Un personatge que s'ha mitificant molt.
No dic que Jordi Puerto assumeixi tota aquesta mitificació,
vol ser que s'ha vist dues posicions diferents,
maneres d'esforç diverses d'encarar el tema de la sardana.
Més que res, perquè en Jordi Puerto té en compte
tota aquesta valoració, aquesta part simbòlica del món de la sardana,
que, com sembla lògic, també, Anna Costal,
des d'un punt de vista estrictament acadèmic,
en defuig, és el que correspon a l'esperit, diguem-ne, científic.
I, entremig de tot això, d'aquestes dues posicions,
que, en tot cas, tant un com l'altre,
aporten dades, informacions o plantejaments
sumament interessants,
surt del tractament, potser de vegades massa repetitiu i tòpic,
que ho trobem en aquesta mena de revistes,
doncs, enmig d'això, aquest últim número,
apareix a l'aportació d'en Ricard Juví Ortuneda,
un home d'origen d'aquí, de les comarques de Ronines,
de les Boses del Camp, però resident a Barcelona,
treballador incansable en diversos aspectes de la sardana
i de la dansa catalana,
i que sovint col·labora en aquesta revista SOM
i en altres mitjans.
I el títol, doncs, és prou interessant ja d'entrada.
Amb perdó, deixeu-m'hi posar cullerada,
intenta situar-se entremig d'aquestes dues posicions.
I, bé, dir, crec interpretar jo,
que està molt bé la visió estrictament científica,
però no s'ha d'oblidar tampoc el valor que té
aquesta aportació simbòlica que, sens dubte,
té la sardana i el personatge d'en Pap Ventura.
I també, doncs, li critica a l'Anna Costal,
que retregui el tema de la Jota
per contraposar-ho a aquesta part simbòlica de la sardana
com a dansa nacional de Catalunya,
venint a dir que una cosa no treu l'altra al capdaball.
Procureu tenir a la base aquesta revista SOM
perquè aquesta polèmica, doncs, té interès.
Jo suposo que el moment que es publiqui aquesta tesi doctoral
a l'Anna Costal, doncs, encara impactarà més.
Encara dins d'aquesta secció de textos,
doncs, anem cap a un altre mitjà a internet
i recomanar-vos també aquest web
que abans ja he citat,
l'entrevista telefònica que hem fet
amb el responsable d'aquesta...
un dels responsables de l'Aplec de la Mossara,
doncs, el seu web,
3B dobles baixes, punt,
aplecdelamosara.cat,
perquè és un web molt senzill,
molt elemental,
però porta allò que interessa, en aquest cas,
la informació bàsica de l'aparaca,
el programa, etcètera.
Però allò que us pot semblar més interessant i curiós,
que us recomano,
a part de les dades,
és una secció que és una manera de recordes
amb moltes fotografies d'aquella primera època
o segona, segons com ho mirem,
si teniu en compte aquells aplecs dels anys 20,
seria la segona època de l'Aplec de la Mossara,
i que és certament curiós,
aquell reportatge fotogràfic,
tot un document d'una època,
d'una manera de viure aquelles festes.
3B dobles baixes, punt,
aplecdelamosara.cat.
I recte final del programa,
una sardana ben diferent
a la que escoltàvem abans,
ara una sardana, diguem-ne,
més clarament melòdica,
de Max Havard,
amb la principal de la bisbal,
també una sardana que va dedicar
a Calella l'any 1999,
la mar.
.
.
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui, aquest cap de setmana, de fet, els propers 8 dies ens ocupem a la part de l'agenda,
però de moment ens fixem en aquest cap de setmana,
sempre destaquem en començar els aplecs d'aquí, de les comarques terragonines.
I si el temps ho permet, diuen que sí, diuen que ha d'anar millorant,
de moment encara que no ho sembli, el que veiem des d'aquí als estudis de Terrona Ràdio,
però si sí, hem de creure que potser passarà, com aquests dies enrere,
que al final els dies s'han arreglat,
doncs deia que si això passa, si el temps ho permet,
avui hi haurà l'aplec del Pla de Santa Maria,
i demà un aplec recuperat després de força anys d'haver desaparegut
i en un lloc singular i poc habitual pel que fa a la celebració de placs,
que és a la Mossara, ni més ni menys.
Evidentment en parlarem en el programa d'avui,
li donem una aportència més destacada,
tenint en compte aquesta recuperació d'un aplec que havia estat força important cap allà als anys 70.
Parlarem, esclar, de les ballades d'estiu, alguns cicles ja han començat,
d'altres estan a punt de fer-ho, i entre ells el d'aquí, de la ciutat de Tarragona,
cicle de ballades de serranes, que començarà divendres vinent,
a la nova hora que es va encetar l'any passat, a les 9 del vespre.
Pel que fa a les colles de concurs, doncs demà una cita pel que fa a les colles terraurines,
de l'àmbit de les comarques meridionals,
a Curit, amb el seu campionat comarcal.
Les bars d'en Sària de Tarragona, que segueix viatjant i aquest cap de setmana,
millor dit, al llarg d'aquesta setmana vinent, el cap de setmana següent,
i no tornarem fins l'altre dimarts, estaran a Àustria, a Klagenfurt concretament.
I en un àmbit més, diguem-ne, nacional,
pararem atenció amb una commemoració,
que va més enllà de l'àmbit que ens ocupa,
però que també hi va tenir un paper important en la dansa catalana.
I és el 50 aniversari de la primera emissió de televisió espanyola a Catalunya,
a Miramar,
i allí, en aquella inauguració, i va participar a un esbar,
que ara torna a actuar, amb la seva plantilla actual, evidentment,
en aquesta commemoració.
Serà dimarts vinent, dia 14.
I ens fixarem també en una de les cites importants musicals de tota la temporada,
a paralar d'un cicle de música de diversos estils, música i dansa,
i que també té un apartat dedicat a la música paracobla.
Avançarem coses com la creació del futur centre de la dansa tradicional catalana,
tindrem xafarderies i, esclar, la música,
les diferents músiques generalment directament vinculades a la música paracobla,
que ens aniran acompanyant.
Precisament anirem a això,
començarem amb una música que ens situa el proper dia 15, 15 d'aquesta setmana.
Evidentment no ens fixarem en la importància més destacada que tindrà
i que l'espai de política dels noticiaris se'n parla,
sinó que ens fixarem en un altre fet que, déu-n'hi-do, també la seva importància,
el seu nivell tindrà i és l'estrena de l'última pel·lícula del Harry Potter.
Per què en parlem aquí, en un temps de sardanes?
Doncs perquè la gent de la contemporània,
havien de ser ells, van fer la seva pròpia sardana,
amb música de pel·lícules,
i una d'elles aquesta, Harry Potter i la rotllana filosofal,
com podeu imaginar-vos basant-se en la pel·lícula de l'any 2001,
Harry Potter i la pedra filosofal.
És una composició del Gerard Pastor,
que durant un temps va ser contraveixista de la cobla contemporània.
Heu skuldem-la!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Home, perquè per organitzar un aplec s'havia deixat de celebrar,
és a dir, començar de nou,
ha de haver-hi aquestes ganes, aquesta il·lusió,
però fent, potser, primer, una miqueta d'història,
que quan s'havia celebrat aquesta pleca a la Mossara?
Miri, l'aplec de la Mossara,
la constància que tenim
és del primer plec de muntanya,
que data de l'any 1928.
Déu n'hi doa!
Sí, sí, sí.
Després se van deixar de celebrar fins a l'any 1976, 77, 78 i el 79, que va ser l'últim.
I arreu d'això, com que amb l'Ajuntament de Vilapana
sempre han tingut una classe de referència pel terripoble de la Moixara,
vam portar uns bons projectes allà dalt.
I clar, el que ens interessava era donar a conèixer l'entorn aquest.
I el que vam fer va ser posar-se en contacte amb tots els joves de fa 30 anys
que havien fet l'afecte de la Moixara,
a veure quines possibilitats hi hauria de recuperar-lo al cap de 30 anys.
Vull dir, el que s'ha de dir, que l'estudi ha estat fantàstica,
perquè vull dir, inclús, vull dir en col·laborar tota la gent jove,
perquè faran una sortida a peu demà a les 8 del matí.
I vull dir, és un esdeveniment que tot el poble s'hi ha evocat amb moltes ganes.
Molt bé.
Hem vist un web que, entre altres coses,
hi ha imatges d'aquell plec que se l'havia celebrat als anys 70,
i es veu, vaja, això, molta gent jove, molta animació,
en plan, diguem-ne, excursionista, com correspon el lloc, oi?
Es va viure força, no?, aquells anys?
Sí, sí, sí, amb el que feia abans era, clar, doncs, el que ets jove,
ara que muntava, clar, jo, i jo tinc els meus records que jo tenia 10 o 11 anys,
que era quan començàvem allò a sortir, no?,
doncs anàvem, era el dia abans allà dalt a muntar-ho,
amb un grup excursionista que hi havia d'aquí Vilaplana,
que era el que organitzava el de la pleca,
aquest dia a la colla del Singleroy,
i bé, doncs era una manera, doncs, de fer festa,
doncs de poder muntar a la pleca,
anar a dormir allà a la mossara,
i ballar, doncs, perquè la cosa que funcionés bé, no?
Aquí en guany s'ha volgut tornar a, doncs,
a reprendre, doncs, aquest caliu i l'ambient aquí de fa 30 anys,
hi haurà un grup, ara que anirà a acampar demà,
i a veure, vull dir, es faran una sèrie de coses,
vull dir, en gusts, vindran els grelles de Vilaplana,
vull dir, es farà a la típica missa muntanya d'aquests feia abans,
vull dir, s'ha volgut, doncs, fer una miqueta d'homenatge
amb tota aquella gent que va muntar-ho de la pleca,
i a veure, doncs, si les reivindicacions, doncs,
d'aquella època, doncs, si la gent d'ara, doncs,
que les tingui presents, no?
Comptaran, doncs, dues cobles,
la Reu Jove i la Ciutat de Reus, matí i tarda, oi?
Seran en sessions de matí i de tarda.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Hem agafat aquestes dues cobles,
perquè dona la possibilitat que les dues cobles
toquen joves a la Vilaplana, no?
I, clar, doncs, vam pensar
que després de 30 anys ha de tornar a recuperar
el lòpec de la Mossera, doncs,
vull dir, també fora bonic
que part dels músics que toquin,
doncs, ha de que siguin fills a la Vilaplana, no?
Molt bé. Com està ara
el lloc on es farà? Perquè massa espai
per ballar no n'hi ha, crec, no?
No, a veure, l'espai serà dintre de la plaça,
on n'hi ha abans.
A la que passa que cal entendre,
a la que hem tingut problemes,
perquè, clar, doncs,
no tenim l'església que està en un molt mal estat,
perquè, bé, amb el pas dels anys, doncs,
s'ha degradat molt.
El que hem fet a Lidau ha sigut
gràcies al taller Baix Camp.
Van venir i vam fer tot un projecte,
doncs, de neteja de l'entorn.
Davant de les cases,
ara que queden mig de ruïdes,
doncs, s'han pujat unes cotes
amb el renom de les cases,
amb el dibuix de com eren les cases llavors.
Vull dir, s'està fent una sèrie de senyalitzacions,
perquè, clar, pensem que la Mossera
és un punt molt emblemàtic
per tots els lluoplenencs, no?
I, clar, doncs,
veure-lo amb aquestes condicions
ha d'estar greu.
Home, emblemàtic també,
no només pel poble, no?
Sí, home, clar.
Tot el camp de Tarragona
és un lloc així una mica especial, està clar.
Pel que hi vulgui anar en cotxe,
hi haurà problemes o no?
No, no, perfecte.
Poden accedir en cotxe,
l'únic que, doncs,
dels últims 50 o 100 metres
ho hauran de fer peu,
perquè dintre,
quan arribes allà al refugi de la Mossera,
allà ja tindrem la carretera tallada
perquè la gent no hi accedeixi a peu.
Perquè, clar, doncs,
com que a la plaça,
doncs, com que hi tindrem tot el servei,
doncs, serà de barça,
d'atenció públic, tot això,
doncs, clar,
que si ens apareguin cotxes allà dintre,
doncs,
estaríem una miqueta justos.
Sí, però serà una poqueta cosa, no?
Fins a les 50 metres,
vull dir, tot l'home,
podrà accedir en cotxe.
En el cas que,
creuem els dits,
que plogués,
que fes mal temps,
hi ha alguna alternativa prevista?
Sí, sí, sí,
se faria allà de la plana
o a la sala d'acte,
sinó que és el duodenament.
Totes maneres...
Però, vaja,
tot apunta a la que farà bo demà.
Molt bé, esperem-ho,
perquè, vaja,
allò que, a més,
convida a anar-hi un dia
que no només no plogui,
sinó que sigui un dia clar i maco, no?
Exacte, exacte, exacte.
Recordem, potser,
les dades concretes,
les hores en què se celebrarà?
Sí, a veure,
demà a les 8 del matí
hi ha la sortida a peu,
que se sortirà des de la plaça de l'Església,
i quan la gent arribia a dalt,
doncs s'obseguirà a tots els caminants
amb una tassa de xeguada amb xurros, no?
Ai, perdó, de xeguada amb coca.
Per agafar forces.
A les 10 i mitja hi haurà la missa campanya,
i a les 11 i quart començarà
a la ballada de les Sardanes fins a les dues.
De les dues a les 5 anés esperarà,
i de les 5 a les 8 hi haurà la sessió de la tarda.
Molt bé.
Doncs crec que és el sisè,
si comptéssim els plecs anteriors, oi?
Sisè plec de la Mossara.
Sí, és el sisè.
L'organització l'assumeix plenament l'Ajuntament?
No, no, però...
Jo, com a regidor de Festes,
vaig ser el que vaig donar,
doncs, a l'empanteta,
doncs l'idea de dir,
escolteu, a veure si això ho deixéssim anar.
Però no, no el vull dir aquí,
s'ha de tenir clar
que sense...
que sense l'ajuda
de la gent
que l'organitzava fa 30 anys,
que és el Colla Singular Roig,
a veure...
Evidentment que no s'hauria pogut portar a terme, això.
Vull dir, a més a més,
hi ha hagut gent jove que també ha col·laborat,
hi ha hagut de les ADFs,
hi ha hagut de les entitats del poble,
vull dir, ha sigut un esdeveniment
que tot el poble,
doncs, que s'hi ha volgut al 100%.
Molt bé, doncs, aquesta cita,
demà, matí i tarda, a la Mossara,
estan tots convidats,
com la Reu Jove i Ciutat de Reus.
Doncs, moltes gràcies, senyor Jordi Mateu,
regidor de Festes...
A voltant 3.
De la Generalitat de la Plana.
Sí, digui.
Jo, res, només donar-vos la gràcia,
per la promoció de què ens ho heu fet,
i només s'ha de convidar a tota la gent
que vinguin a la Mossara,
que segur que la festa que serà en èxit
i que s'ho passaran bé.
Molt bé, doncs, moltes gràcies.
A vosaltres.
Fins demà.
Adéu, adéu, bon dia.
Sabeu, doncs, aquesta cita de demà a la Mossara,
amb un lloc especialíssim, evidentment,
i aquestes previsions que diuen,
asseguren que demà ha de fer bon temps
i esperem que així sigui.
Ara, musicalment, ens n'anem,
podríem dir-ne a l'altra punta de país,
ens n'anem cap a Banyoles.
Escolta'm una sardana que el mestre Pere Fontàs
va dedicar l'any 1986 al seu llac,
al lloc més emblemàtic de Banyoles.
I va posar el nom de la Ramó del llac
i la interpreta la cobla salvatana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que escolta!
Escolta!
Pups, pups!
Pups, pups!
Pups, pups!
Pups, pups!
I anem a la nostra agenda d'activitats, la agenda de sardanes, dels bars, de
Música Paracobla per als propers vuit dies, i en primer lloc una àmplia agenda de plagues, com podreu comprovar.
Per avui mateix, el 51è plec de nit de Granollers.
Evidentment, a la nit, el parc municipal Torres i Villà,
amb les cobles jovenívola de Sabadell, Mediterrània
i la principal de Llobregat,
inclourà el 20è concurs de colles improvisades.
També el 15è plec de Torregrossa, a la tarda i nit,
a la pista poliesportiva descoberta,
amb la cobles jovenívola de Gramont.
Igualment, amb l'exhibició de colles improvisades
i aquí a les comarques terragonines,
el 23è plec Aires Planencs, al Pla de Santa Maria,
a les 7 del vespre i a les 10 de la nit,
a la plaça de l'Església de Sant Ramon,
amb l'escobla Reu Jove i Ciutat de Terrassa,
amb sopar de Germanó.
En cas de mal temps, es disposa d'espai cobert.
Demà diumenge, el 47è plec d'Olot, matí tarda al Parc Nou,
amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners
i la principal d'Olot.
I el que acabem de comentar ara, el 6è plec de la Mossara,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
amb l'escobla Reu Jove i Ciutat de Reus.
Val la pena que insistim en alguns detalls interessants,
aquesta plec, dir que és recuperat després de 30 anys
i que durant la jornada es disposarà de tota una sèrie de serveis,
com servei de transport públic des de Mas Pujols,
l'Aleixà i Vilaplana,
i aquells altres que habitualment no existeixen,
un lloc com la Mossara, com és banda de refrescos,
cadires, lavabos, etc.
Pels que vulguin pujar a peu, tal com ens avançava
el regidor de l'Ajuntament de Vilaplana,
senyor Jordi Mateu,
s'ha programat una ruta guiada de Vilaplana a la Mossara
pel camí de les Tosques,
amb sortida a les 8 del matí i des de la plaça de la Vila.
Hi haurà un concurs de fotografia
i en cas de pluja a la pleca es traslladaria
al casal de Vilaplana.
I passem el proper cap de setmana.
El divendres, dia 17,
comença el que s'anomena
52è Festival de la Sardana de Seret,
a la Catalunya Nord.
Catalunya Nord, exactament.
Inclou ballada doble el divendres 17,
amb la Milenària i la Principal de Llobregat.
El dissabte 18, ballada matinal
amb la Principal de Llobregat,
dances catalanes a la tarda amb la Milenària
i a la nit el concurs de colles serranistes.
I el diumenge 19, ballada matinal
amb la Principal de Llobregat
i concert a la nit amb aquesta cobla i la Milenària.
No és la pleca típic,
però està inclosa aquesta festa
dins el calendari de plecs
i és, de fet, una de les cintes importants
de cada estiu a Seret.
Pel que fa al dissabte, dia 18,
hi haurà el 20è plec de Bellvís,
tarda i nit a la plaça Catalunya
amb l'escobla juvenívola de Gramunt
i vell Puig-Cobla,
amb concurs de colles improvisades.
El 20è plec del Vespre de Matadepera,
vespre i nit a la plaça de Calvaldiró
amb l'escobla juvenívola de Sabadell
i Mediterrània.
El 36è plec de Sant Jaume de Lliar,
que tarda i nit al davant del Centre Cívic
de Sant Jaume,
amb la Principal d'Olot,
la Vila de la Jonquera i Rossoi Nolets.
També el 7è plec de nit de Sant Sadorní de Noia,
nit al Col·legi de Sant Josep,
amb l'escobla de la Principal de Terrassa,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Maricel.
I dos aplecs,
encara pel dissabte dia 18,
a les comarques tarragonines.
El 23è plec a la vora del mar,
a l'Hospitalet de l'Infant,
a dos quarts de vuit del vespre
i a les onze de la nit,
a la plaça del Coll de Balaguer,
del Passeig Marítim,
amb l'escobla de la Principal de Tarragona,
a la tarda, al vespre diguéssim,
i la cobla reu jove a la sessió de la nit,
amb concurs de colles improvisades
i Sopar de Germenó.
Cal fer reserva,
perquè Sopar de Germenó,
a aquest número de telèfon,
el 977-82-32-49.
I l'altre plec,
que també té lloc a les comarques terragonines,
serà a un altre extrem de la demarcació,
el 14è plec de Santa Coloma de Caral,
a dos quarts de 6 de la tarda i a les 10 de la nit,
a la plaça Major,
i se celebra en el mar de la Setzena Romescada Popular.
Serà amb l'escobla,
la ciutat de Cornellà i la Nova Vallès,
i s'estrenarà la sardana Romesco Colomí de Joan Lázaro.
Hi haurà concurs de Romesco
i també un ball de fi de festa amb el grup Casino.
Passant ara als aplecs del diumenge, dia 19,
al 56è plec de Ripoll,
matí tarda al passeig de Regull,
amb l'escobla, ciutat de Girona,
Bellpuix-Cobla,
Jumonibla, Sabadell i Marinada.
És un aplec enmarcat en el que s'anomena,
un cas semblant al de Seret,
cap de setmana sardanista,
que inclou un concert el divendres 17
amb els mongrins i una ballada
amb la cobla mediterrània el dissabte 18,
durant el qual es presentarà
un disc de sardanes de Montserrat Pujolà.
I el 45è plec de Sant Saloni,
matí tarda al Parc de la Rectoria Vella,
amb les cobles mediterrània,
contemporània i lluïsos,
la tarda amb concurs de colles improvisades.
I també el 33è plec del Forge,
a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda,
l'ermita de Sant Antoni,
amb la cobla Reu Jovei.
Encara un altre plec,
que no apareix a la guia oficial de plecs,
però està convocat,
està organitzat a cabassers,
sessions de tarda i nit amb la cobla Reus.
Com dèiem, no surt la guia,
de vegades succeeix això
en aquesta mena d'organitzacions.
Hi ha vegades perquè no arriben a temps,
no han participat en les reunions prèvies,
d'altres perquè senzillament van per lliure,
per la raó que sigui,
però en tot cas,
figueu que també,
dominges a 19 hi ha aquesta plec ja batanà,
també,
que és el de cabassers,
i amb participació de la cobla Reus.
Anem ara a les ballades de Sardanes,
avui mateix a les 7 de la tarda,
a Banyeres del Penedès,
a la plaça de l'Om,
amb la cobla Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit,
a Sant Carles de la Ràpita,
la plaça del Coc,
amb la principal repitenca.
I a les vuit del vespre,
a l'ou,
abans ja ho comentava,
així de passada,
aquest cicle d'estiu,
que té lloc,
aquest passeig de mà primer,
avui amb la cobla contemporània.
Demà, dominges,
un altre cicle,
el del Vendrell,
serà a dos quarts de vuit del vespre,
a la Rambla,
amb la cobla Catània.
El dijous, dia 16,
amb motiu de la festa
de la mare d'Edo del Carme,
hi haurà Sardanes,
a les 9 del vespre,
a Torre d'en Barra,
a Baixemar,
amb la cobla Catània,
i a les 10 de la nit,
a Cambrils,
al Parc del Pescador,
amb la cobla Reus Jove.
Pel que fa,
el divendres,
dia 17,
a les 7 del vespre,
a Reus,
a la plaça de Brís Fàbregues,
en guany,
el cicle de sardanes d'estiu
de Reus
es canvia de lloc,
passant a aquesta plaça,
que està al centre comercial
del Pallol,
i en aquesta ocasió,
en aquest divendres,
dia 17,
amb la cobla Reus.
Per cert,
que s'anuncia
a percament gratuït
per a vehicles
durant dues hores,
davant del Teatre Bravium,
al carrer de la presó,
número 13.
I també el cicle
de ballades sardanes d'estiu
de Tarragona,
que comença
el divendres,
dia 17,
serà a les 9 del vespre,
a la Rambla Nova,
amb la cobla
la principal de Tarragona.
no només hi actuarà aquesta cobla,
sinó que també hi haurà
una exhibició
per part de les colles locals,
xerinola,
petits de Tarragona dansa
i Tarragona dansa.
I per cert,
la cobla ens ha fet arribar
el programa
d'aquesta ballada
i no es tardarà més
que us l'anunciem.
Serà amb les sardanes
els saltimbanquis
de Jordi Paulí,
capital del Cava
de Joan Lázaro,
Pere i Alícia Dues Joies
de Tomàs Gil,
l'infant i la reina
de Rafael Guinovar,
Ramós de Palamós
de René Picamal,
que d'una sardana incògnita,
diguem-ne,
un estel per tu
d'Alfred Abad,
el mestre Puigferrer
de Josep Coll
i Rocabentosa
de Jaume Bonaterra.
Seguim amb les altres ballades,
ara situem-nos
el dissabte dia 18,
a les 12 al migdia
al Vinyana
amb la cobla Catània
i a dos quarts de vuit del vespre
Sant Carles del Ràpid
a la plaça del Coc
amb la principal repitenca.
I encara ballades
pel diumenge dia 19,
a dos quarts de nou del vespre
Calafell
amb la cobla Ciutat de Reus
i a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la Rambla
amb la cobla Sabadell.
Dominiques
Quina canya,
Quina canya,
Quina canya
Déu, Déu,
Collonós
Quin lloc
Pel que fa a concursos de colles,
avui mateix a les 10 de la nit
a Vic,
a la plaça Major
un òrbat grans
i colles lliures
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Demà diumenge
a les 7 de la tarda
a Conit
a la plaça Catalunya
Territorial Comarques
Terranines
i colles lliures
amb la cobla Reus.
I el dissabte,
dia 18,
a dos quarts de deu de la nit
a Seret
a la plaça de les Arenes
el 52è concurs
de colles lliures
amb la cobla
a la principal
de Llobregat
i també un concurs
a dos quarts d'onze de la nit
a Vilanova
i la Geltrú
a la plaça
d'Enric Cristo
a full Ricard
valent
per al campionat
de Catalunya
de colles veteranes
l'honor
a veterans
i també
per a colles lliures
amb la participació
de la cobla
Reus.
Això és pel que fa
a concursos
en concerts
en podem anunciar
un
el dilluns
dia 13
a les 10 de la nit
a Conit
a la plaça
de la Vila
amb la cobla
Sant Jordi
ciutat de Barcelona
on curiosament
el concert
s'anuncia
al repertori
a la primera part
amb un especial
25è aniversari
de la cobla
Sant Jordi
i a la segona
compositors
de la mateixa
cobla
Sant Jordi
és una mena
de monogràfic
d'aquesta
prestigiosa
formació musical.
Anem ara
a les actuacions
dels bars
per el dilluns
dia 13
a dos quart de deu
de la nit
a Panyeres
del Penedès
a la plaça
de l'Ajuntament
actuació
de les bars
Santa Eulàlia
amb totes
les seves seccions
del dimarts
14 al dimarts
21
l'esbar d'Ensaire
de Tarragona
viatjarà
fins a Ústria
i concretament
actuarà
en un festival
de danses
que té lloc
a Clagenford
el dissabte
dia 8
amb una hora
que no ens ha estat
anunciada
les masies
de Sant Miquel
de Banyeres
del Penedès
i actua
a les bars
Santa Eulàlia
de Banyeres
del Penedès
mateix
en les seves seccions
de grups
mitjans
i aspirants
pel que fa
el dimarts
dia 19
o dos quart de nou
del vespre
al Vendrell
a la Rambla
hi haurà
la novena mostra
Folclore
del Penedès
2009
malauradament
no s'han anunciat
qui participaran
senzillament
que hi haurà
l'actuació
de fins
de 5 esbars
i anunciar-vos
també
que del 16 al 19
d'aquest mes de juliol
té lloc
la 27a edició
del Festival Internacional
de Música
de Cantona Gros
una cita realment singular
que té lloc
en aquesta petita població
que acull grups
tant de dansa
com de cant
d'arreu del món
evidentment
principalment d'Europa
però
amb formacions
que participen
en un concurs
fan diverses actuacions
i sobretot
el que es valora molt
és la convivència
en aquestes
agrupacions
que hi participen
també n'hi ha
evidentment
del país
que resideixen
viuen
dormen
en aquells dies
en cases particulars
no només del poble
perquè realment
és un poble
molt petit
i no podria
assumir-ho
sinó
pràcticament
tota la comarca
el programa
és realment
molt àmpli
comença el dijous
dia 16
arriba fins al diumenge
dia 19
i hi ha grups
de tota mena
sobretot
molt de cant
però també
grups de ball
i en l'aspecte
que ens interessa
aquí el programa
també el diumenge
dia 19
a dos quarts de cinc
de la tarda
una ballada sardana
és una manera de demostrar
aquesta part
de la cultura
poble catalana
a tots aquests
nombrosos visitants
hi haurà una mostra
en participació
d'una agrupació
sardanista
diu el programa
i d'una cobla
professional
serà com dèiem
del dijous
dia 16
al 19
diumenge
diumenge
d'aquest mateix mes
de juliol
hi ha una sardana
d'aquest autor
que tots els estudiosos
coincideixen
en afirmar
que és aquell
que va atorgar
a la sardana
la forma sardana
característiques
sinfòniques
és a dir
peces
que no estan
pensades
o almenys
no entren
dins dels cànons
que tots entenem
com a sardana
de plega
o de ballada
que convidi a ballar
sinó que convidi
més aviat
a escoltar
parlem
evidentment
d'en Juli Guerreta
un autèntic clàssic
de la música
catalana
un músic
que diuen
que sense
pràcticament
estudis oficials
amb bones dosis
d'autodidectisme
va aconseguir
crear música
realment
excepcional
i va donar
forma de sardana
i un moment donat
va tenir
es va produir
el fet feliç
de coincidir
amb en Pau Casals
qui el va engrescar
a escriure
obres
de més volada
diguem-ne
que estrenaria
moltes d'elles
la seva orquestra
l'orquestra
Pau Casals
és el cas
d'aquesta sardana
que escoltarem
que efectivament
va estrenar
l'orquestra Pau Casals
el 1921
junt amb una altra sardana
important
d'en Juli Guerreta
i Isabel
nosaltres
ara evidentment
l'escoltarem
amb un arranjament
per a Cobla
d'aquesta composició
que s'anomena
Padregada
que interpreta
la principal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
de l'abisbal
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
三
...
perquè és del segle XIX, és un vals, un vals paracobla
que, com moltes d'aquelles formacions de l'època,
no només interpretaven sardanes, evidentment, amb aquests instruments,
sinó feien rebel·les amb totes les músiques de moda de l'època,
polques, rigodons i, esclar, el vals era un dels que més èxit tenien.
Escolta'm d'aquest que va fer en Josep Serra,
un autèntic especialista en el gènere d'aquests ballables
i que després va ser un nom bàsic, important, en l'evolució de la sardana.
Però en aquella primera època, on, sobretot, feia aquests ballables,
un dels que ens ha arribat amb una restauració que en va fer en Jordi Leon,
és aquell que va enregistrar la cobla mediterrània,
amb un disc que en el seu moment va impactar.
Es deia Gran Vall amb la cobla mediterrània,
incluïa una primera part, una cara A amb aquests ballables butxetistes
i una cara B amb enratjaments més actuals.
Escoltem, doncs, que es va els Mr. Jax,
millor dit, de Josep Serra, amb la mediterrània.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
una pensió molt especial a la sardana.
I és que els últims mesos, ja ho hem comentat,
en anteriors programes s'ha produït una mena de controvèrsia o polèmica
bàsicament entre l'Anna Costal i Jordi Puerto.
Anna Costal, des del punt de vista acadèmi,
tot i que està vinculada també al món de la sardana,
s'ha interpretat a l'hora, a la cop la vila d'Olesa,
però està realitzant al punt d'enllestir una tesi doctoral
al voltant del personatge de Pep Ventura,
on, segons sembla, pels articles que ha publicat,
el desmitifica força.
I per l'altra banda, Jordi Puerto, un estudiós des de dins,
des de l'àmbit de la sardana plenament,
però molt, molt basat en la tradició, diguem-ne,
de tot el que sabíem de Pep Ventura.
Un personatge que s'ha mitificant molt.
No dic que Jordi Puerto assumeixi tota aquesta mitificació,
vol ser que s'ha vist dues posicions diferents,
maneres d'esforç diverses d'encarar el tema de la sardana.
Més que res, perquè en Jordi Puerto té en compte
tota aquesta valoració, aquesta part simbòlica del món de la sardana,
que, com sembla lògic, també, Anna Costal,
des d'un punt de vista estrictament acadèmic,
en defuig, és el que correspon a l'esperit, diguem-ne, científic.
I, entremig de tot això, d'aquestes dues posicions,
que, en tot cas, tant un com l'altre,
aporten dades, informacions o plantejaments
sumament interessants,
surt del tractament, potser de vegades massa repetitiu i tòpic,
que ho trobem en aquesta mena de revistes,
doncs, enmig d'això, aquest últim número,
apareix a l'aportació d'en Ricard Juví Ortuneda,
un home d'origen d'aquí, de les comarques de Ronines,
de les Boses del Camp, però resident a Barcelona,
treballador incansable en diversos aspectes de la sardana
i de la dansa catalana,
i que sovint col·labora en aquesta revista SOM
i en altres mitjans.
I el títol, doncs, és prou interessant ja d'entrada.
Amb perdó, deixeu-m'hi posar cullerada,
intenta situar-se entremig d'aquestes dues posicions.
I, bé, dir, crec interpretar jo,
que està molt bé la visió estrictament científica,
però no s'ha d'oblidar tampoc el valor que té
aquesta aportació simbòlica que, sens dubte,
té la sardana i el personatge d'en Pap Ventura.
I també, doncs, li critica a l'Anna Costal,
que retregui el tema de la Jota
per contraposar-ho a aquesta part simbòlica de la sardana
com a dansa nacional de Catalunya,
venint a dir que una cosa no treu l'altra al capdaball.
Procureu tenir a la base aquesta revista SOM
perquè aquesta polèmica, doncs, té interès.
Jo suposo que el moment que es publiqui aquesta tesi doctoral
a l'Anna Costal, doncs, encara impactarà més.
Encara dins d'aquesta secció de textos,
doncs, anem cap a un altre mitjà a internet
i recomanar-vos també aquest web
que abans ja he citat,
l'entrevista telefònica que hem fet
amb el responsable d'aquesta...
un dels responsables de l'Aplec de la Mossara,
doncs, el seu web,
3B dobles baixes, punt,
aplecdelamosara.cat,
perquè és un web molt senzill,
molt elemental,
però porta allò que interessa, en aquest cas,
la informació bàsica de l'aparaca,
el programa, etcètera.
Però allò que us pot semblar més interessant i curiós,
que us recomano,
a part de les dades,
és una secció que és una manera de recordes
amb moltes fotografies d'aquella primera època
o segona, segons com ho mirem,
si teniu en compte aquells aplecs dels anys 20,
seria la segona època de l'Aplec de la Mossara,
i que és certament curiós,
aquell reportatge fotogràfic,
tot un document d'una època,
d'una manera de viure aquelles festes.
3B dobles baixes, punt,
aplecdelamosara.cat.
I recte final del programa,
una sardana ben diferent
a la que escoltàvem abans,
ara una sardana, diguem-ne,
més clarament melòdica,
de Max Havard,
amb la principal de la bisbal,
també una sardana que va dedicar
a Calella l'any 1999,
la mar.
.
.
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!