Gràcies.
Ja tenim un nou any en marxa, desenvolupant-se així els cicles habituals.
Espero que ho veiem, però, que aquesta vegada el context és molt diferent al dels últims anys.
Les pors i les incerteses de l'àmbit econòmic, per la seva mateixa naturalesa, ho impliquen absolutament tot.
Fins i tot, esclar, el món de la cultura popular i tradicional.
En aquest cas, a més, el neguit que pugui causar no saber si es podran realitzar les activitats i els projectes previstos,
atesa la gairebé absoluta dependència de les entitats implicades en patrocinis públics i privats,
sinó que encara s'hi afegeix la sensació de fer el paper de la xocolata del lloro.
Perquè quan es parla de crisi passa com quan cal ajustar-se al cinturó,
que sempre ho han de fer més, els que vesteixen de rebaixes o granota de treball,
que els que van al despatx amb americana i corbata.
Ara ja es veu venir allò que primer retallaran els pressupostos de festes i de cultura.
Seran tot just aquells aspectes que menys entusiasmen a determinats tècnics d'americana i corbata,
no tant física com mental o de nòmina, que són els que finalment decideixen.
I si no, ja m'ho direu d'aquí a poc.
Molt bon dia, benvinguts.
Nou any, ja fa uns dies, però per part nostra, per part de l'Ontdó de seguit,
avui, avui comencem temporada,
comencem amb el primer programa després de les vacances
i això sí, el que això sí que no varia per part nostra
és la intenció de portar-vos a l'actualitat, al món de les sardanes,
als esbars i la música per a Cobla, a l'on dos seguit.
Avui en l'edició 638,
que de moment compta amb l'equip format per la Núria,
al control de següent servidor, l'Àngel López,
que comencem, i comencem amb aquest sumari,
que també és habitual que enceti el programa
amb un resum d'allò que us tenim preparat.
Tindrem avui nova eliminatòria a la sardana de l'any.
Hi ha hagut aquest parèntesi festiu,
però de moment la sardana de l'any encara ofereix eliminatòries
amb sardanes noves.
Està a la primera fase, queden poquetes d'aquestes eliminatòries
i aviat anirem a les semifinals.
De moment és la setzena, com dèiem,
amb quatre sardanes noves estrenades al llarg d'aquest any passat, 2008.
Després, evidentment, n'haurem de destacar avui i molt
el primer acte sardanista de la ciutat de Tarragona,
que comença no de manera tímida precisament,
sinó demà amb un concert amb dues primeríssimes cobles,
la Sant Jordi, ciutat de Barcelona, i la reu jove a l'auditori de Caixa Tarragona.
En parlarem prou extensament.
A l'apartat de notícies hi haurà coses destacades arreu del país,
com el començament, l'inici dels actes de Figueres, capital de la cultura catalana,
en els quals la sardana, la cultura popolai, tindran un paper molt, molt important.
Un any, que és 2009, que també serà l'any amada,
si la presentació es farà aquesta propera setmana dels actes que s'estan preparant.
I una altra cita per aquest cap de setmana,
haurem d'anar fins a Barcelona,
les Bar Sant Martí presenta el nou espectacle de dansa sota el títol de Revolta.
Un espectacle que vol ser diferent,
i ja ho és des del màrqueting que utilitzen a l'hora de presentar,
de donar a conèixer aquest espectacle.
I no només allò que s'ha de celebrar,
sinó parlarem de coses passades,
com que Marc i Sant Vergues s'han portat la beca Josep Maria Bernat
per als joves instrumentistes de Cobla,
en aquest cas un instrumentista de tenora,
i anunciarem una bona nova,
de cara a aquest 2009 també,
que ha nascut la grupació sardanista de Calafell.
També tindrem xafarderies,
i, esclar, la música que s'anirà acompanyant al llarg del programa,
recordeu, en aquesta temporada, en aquesta època de l'any,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
I tal com hem dit,
per començar una nova eliminatòria de la setmana de l'any.
I també hem avançat abans que aquest concurs,
la sardanada d'any arriba aquest cap de setmana,
el primer del 2009,
després de les vacances nadalenques,
a la setzena eliminatòria de la seva vintena edició.
El certamen l'organitza, recordem-ho,
la Federació Sardanista de Catalunya,
amb la col·laboració d'emissores d'arreu del país,
com és el cas de Tarragona Ràdio.
D'aquesta manera,
per mitjà de la participació popular,
s'ha d'escollir la sardanada
que obtindrà el títol de sardanada l'any 2008.
I ens trobem, com dèiem també,
en la primera fase d'eliminatòries,
en la qual escoltem quatre sardanes cada setmana,
de les quals cal escollir-ne només una.
La que rebí més vots serà la que passarà
a la fase de semifinals.
Escoltem, de moment,
la sardanada número 1 d'avui,
que interpreta la cobla Ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Carles Santiago. I ara escoltem
la sardana número 2 d'avui. També la interpreta
la Copla Ciutat de Girona.
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...




...
...
...
...
...
...



...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
a festes de Nadal o immediatament després
o al voltant de Nadal,
doncs us puguem presentar
en una sala i en unes condicions còmodes
i amb bona acústica, bones cobles,
que es facin bona música.
I com ha anat que s'integrés
dins d'aquest cicle de Tarragona estrena?
Això sí que va ser més aviat casualitat,
perquè d'entrada havia de ser
una activitat més independent,
com han estat les altres,
que es fa a l'Auditori de Caixa Tarragona
i punt.
i Caixa Tarragona el que ens va dir
escolta, hi ha aquest cicle, hi ha la possibilitat
que el Consell entri dins del cicle,
de cada l'agrupació ens és igual,
perquè, doncs,
bé, fer-ho dins del cicle o fora
no té cap diferència ni cap avantatge econòmica
ni res.
A Caixa Tarragona li va bé
perquè, doncs, d'alguna manera
el que troba són entitats
que fan activitats i que les agrupen
i, doncs, això li dona
una difusió especial.
Caixa Tarragona té molts mitjans
i aprofita, doncs, per fer propaganda
d'aquestes activitats, que ja ens va bé
i, diguem-ne, ens ajudem mútuament, no?
Nosaltres fem l'activitat,
ells li donen, doncs, la cobertura,
la infraestructura, el local,
el suport de propaganda,
i, d'altra banda, doncs, aquests cicles
tenen un públic ja fidelitzat
que sap que els diumenges a les 7
a Caixa Tarragona
s'acostuma a fer alguna cosa
i, doncs, bé, és una manera,
com una petita garantia
que això tindrà un ressò.
que ha d'aclarir
que hi ha una aportació econòmica
en aquest cicle
que no va pas a l'entitat
organitzadora
ni a Caixa Tarragona, no?
Sinó que té una finalitat, doncs,
de l'obra social, diguem-ne.
Sí, això ha estat una evolució.
A Caixa Tarragona
fins enguany,
enguany és el primer any
que es fa així,
ho feia de manera gratuïta,
i el que es trobava
és que un cop
estaven repetides
les invitacions,
doncs, d'alguna manera
hi havia sempre
un percentatge de gent,
un 10, un 15 o un 20%
de la gent
que no hi anava després.
i feia una mica de ràbia
que, doncs,
hi havia gent interessada
que no hi podia entrar
perquè no tenia entrades
i hi havia gent
que tenia les invitacions
i no hi anava.
I això és una manera, doncs,
de matar dos pedals
d'un tren, no?
D'entrada ja va a buscar
la invitació
qui té un interès
en anar
i posa uns diners,
poc, simbòlic,
però ha de pagar alguna cosa.
I, d'altra banda,
aquests diners
van destinats
després a activitats
de l'obra social
de la Fundació,
doncs, que està bé també.
Cal dir que no,
és una entrada
gens desmesurada,
dos euros amb cinquanta,
perfectament assequible
per poder escoltar
molt bona música,
perquè ara això
ho parlarem.
Parlem, potser,
de les cobles,
del programa,
allò que valgui la pena
destacar,
l'estructura.
Home, d'entrada,
si vols,
de les cobles,
tu, a dir,
són dues primaríssimes cobles,
la Sant Jordi
és possiblement
la millor coble actual
en el panorama sedenístic
i la Reus Jove,
doncs,
que és una grandíssima coble,
que potser li passa això
que si en joc
de dir Reus Jove
digués Montgrins,
tothom estaria d'acord
que és del millor
que hi ha en aquest moment també,
però, bueno,
és la coble
d'aquí al voltant
amb més nivell,
amb un nivell extraordinari
i ens que ens,
jo estic segur
que demà
no només està de balsada,
sinó que per moments
dient,
ostres,
no sabem qui és qui.
I, bé,
hem tingut, doncs,
la sort de poder comptar
amb les dues,
ens han ajudat moltíssim
perquè, doncs,
la situació econòmica,
ja ho has dit,
també no és la de fa un temps
i, bueno,
ens han ajudat
per poder estar les dues aquí
i nosaltres els hem ofert
la possibilitat
que ells
triïn el programa
i toquin coses
que els t'hi ve
molt de gust tocar.
Això ho podem comentar
després, si vols.
Sempre intentem fer
una estructura
en dos blocs,
diguem,
un bloc
amb compositors
del segle,
aquí hem dit
compositors clàssics
i del segle XX
i la segona part
del concert
que seran
compositors actuals
i música
de dues cobles
i només hem fixat
això,
dins de cada un
dels blocs
les cobles,
com he dit,
han triat
el que els venia
més a gust tocar.
I pel que veig
en aquest apartat
d'autors clàssics
no vol dir
que hi hagi
de sortir
aquells títols
tan repetits,
tan repetits
que poden estar molt bé
però que al final
potser cansen
sinó que hi ha
alguna cosa
que no és
el més manit
dels repertoris.
No,
diguem que
les cobles
han buscat
un compromís
entre
coses que siguin
clàssiques,
que tinguin
qualitat musical,
que s'hi vingui
de gust tocar
i que no siguin
doncs
diguem
el més
clàssic
que a banda
també qui vulgui
escoltar
la media de l'estrenes
i aquests hits
del segle XIX
i del començament
del segle XX
el mes de febrer,
el 15 de febrer
em sembla que és
dins el cicle
Tarragona estrena
la cobla
es reojove
amb la collada
l'agusta
ho interpreten també,
podran escoltar
igual.
La primera part
per exemple
Sardanes com la Mora
s'ho acompanya
Domènec Moner
Record d'Embic
potser és la que
la més s'ha divulgat
de totes aquestes
de Joaquim Serra
Fausta
i recordarem sempre
Manol Sardarra Puigferrer
del Record
de Fèlix Martínez Comín
Tendre Records
d'Agusti Borgunyó
un petit record
diguéssim també
de les festes nadalenques
i la segona part
d'això
autors d'ara
pel que veig
no hi ha cap sardana
que tingui més de 4 anys
això és
vaja expressament
com creies
buscar allò
que fan els autors d'ara
és potser també
per mostrar el contrast
entre les coses
que es feien
a final del segle XIX
començament del segle XX
metat del segle XX
i el que s'està fent
aquests darrers 3-4 anys
amb llenguatges musicals
molt diferents
inclòs una estrena
que ofereixes tu
una setmana
amb una dedicatòria
parlem-ne
sí
també hem aprofitat
per presentar
aquesta activitat
el concert a dues cobles
com el primer
dels actes
del decenni basall
de la colla
toc de dansa
que està integrada
dins de l'agrupació
Tarragona Dansa
i doncs
aprofitant
que fa 10 anys
doncs
bueno
s'hi dediquem
una estrena
no sé
segueix l'estil habitual?
sí
segueixes?
creus que has trobat
ja el teu estil
o què?
jo m'estimo més
que l'escolteu
això per la de la pròpia obra
potser és una mica
sí
sempre és complicat
hi ha una evolució
constant
vulguis que no
que doncs
el que t'agrada
més o menys
està definit
intentes fer coses
diferents
i aquesta
doncs jo crec
que l'heu d'escoltar
i una última part
del concert
és a dues cobles
seran dues sardanes
a dues cobles
però que també
podem veure el contrast
molt més marcat
que mai potser
una sardana recent
i una de les més antigues
del format actual
de la sardana
és una sardana recent
melòdica
molt dolça
de l'Enricotti
molt maca
i una del segle XIX
de l'Antoni Ramon
espectacular
trompetes
i allò pot ser fantàstic
a més les dues cobles
tenen fantàstics
magnífics trompetes
i instrumentistes de trompeta
i allò pot ser brutal
i ja que hem parlat
d'aquest
des aniversari
de la toc de dansa
els vam tenir
aquí
als estudis
de Terrona Ràdio
dels últims programes
del 2008
en aquell moment
no hi era
el que ens era
la fred
tenia compromisos
però avui que el tenim aquí
a veure
la valoració
del responsable
en aquest cas
dels assajos
de la colla
una colla
que ha arribat
a ser campiona
de Catalunya
la primera colla
de Tarragona
que aconsegueix
en aquesta categoria
aquest títol
doncs
crec que val la pena
valorar-ho
i a més ara
ja que han passat uns dies
amb més tranquil·litat
com ho valores
home
doncs
què vols que digui
i a més
ja no es pot ser
quan ets càmpion de Catalunya
doncs ja has fet tot el que podies fer
i el que hem sabut
és que no només
hem estat
campions de Catalunya
de lluïment
sinó que
en les diferents modalitats
que hi ha
de punts lliures
de revesses
de lluïment
es fa una classificació
que se'n diu
de colla completa
i aquí també som
campions de Catalunya
de colla completa
vull dir
que és com una mena
de mitjana
diguéssim
totes aquestes categories
i les colles
tenen diferents modalitats
fan lluïment
però també
fan revesses
i fan
punts
i doncs
qui té
la millor classificació
doncs
al final
és el campió
de la modalitat
de colla completa
que es diu
i pel que veig
en aquesta classificació
la categoria grans
la terronadensa
és la sisena
terronadensa
és la sisena
sí
després de
per cert
que la Violeta
del Bosch
és quarta
la campiona
de Catalunya
és quarta
de la colla completa
sí
això vol dir
el que passa
és que és el que diem
que en Violeta
del Bosch
és campiona
de lluïment
ha estat segona
de punts
i ha estat
en revés
esfluixata
i has de ser bon
tot
per tenir
una bona classificació
sí
que per cert
em deies
que la classificació
que sortia
al web
de la unió
de colla
sortia malament
ara ja està arreglat
avui heu comprovat
està arreglat
o sortia
intercanviat
de la classificació
pel que fa
a colla
roques blaves
de la passió
i que els que havien
entrat
a informar-se
doncs
quedaven una mica
sorpresos
però veig que al final
ho han rectificat
convenientment
tornem a parlar
potser
d'aquest concert
de demà
recordem potser
les dades
bàsiques
hora, lloc
bé
això comença
a les set
s'ha d'estar
a la sala
a la mitjà
d'abans
s'obriant pot
espantar a mitjà
d'abans
com bé que estigueu
abans
i perquè les entrades
doncs no
no tenen assignat
un lloc
a la sala
vull dir que
qui arribi
primer i entri
primer
doncs podrà triar
i ens estorviarem
una mica de tot
si arribeu
d'una manera
desgraonada
desgraonada
i amb temps
les acumulacions
i els retrasos
per voler
entrar tots
a l'últim minut
és a les set
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
i què més
doncs
senzillament
recordar
potser que
al llarg del programa
podeu telefonar
si és que voleu
obtenir
alguna de les últimes
aquestes invitacions
que queden
que tenim aquí
reservades
pels oïdors
de l'1-2 seguit
al 977-24-4767
anàvem a
escoltar música
ara
potser
gràcies al fred
això sí
s'ha perdut
s'ha perdut la música
per aquí
pels fils
i tot això
gràcies per estar
amb nosaltres
que vagi molt bé
a vosaltres
tot pinta bé
el ple
bones cobles
bon programa
doncs
segur
segur que l'èxit
està assegurat
bé
el que farem
és escoltar
una d'aquestes
sardanes
que demà
ens oferiran
les cobles
concretament
la Sant Jordi
serà
tot just
la que obrirà
el concert
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
una sardana
que és força
primerenca
en el catàleg
de Domènech Moner
del 1925
en aquell moment
la va escriure
per a piano
i la va batejar
com a cançó d'amor
pensant en què
temps després
havia de ser
la seva esposa
posteriorment
el 1953
la va instrumentar
per a cobla
i li va canviar
el nom
pel de
amorosa companya
i així la va estrenar
aquell any
la cobla a Barcelona
ara l'escoltem
en un enregistrament
de sardanes
de Domènech Moner
que va realitzar
la mateixa cobla
que la interpretarà demà
a la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
escoltem-la
a la tipping singer
i de la cautelar de Ma share
la plumée large
no Sunsi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El primer noticiari de l'any,
de l'Undo i seguit,
ens porta fins a Figueres,
població que ostent en guany
el títol de capital de la cultura catalana,
un esdeveniment que tindrà com a eixos bàsics
les figures dels figuerecs il·lustres
Pep Ventura, com a impulsor de la Sardana,
i Narcís Monturiol com a creador de l'Ictineu,
el primer submarí.
La cultura popular i tradicional
i la ciència i el coneixement
La ciència i el coneixement seran els protagonistes de les activitats
que s'han de desenvolupar a Figueres al llarg del 2009
com a capital de la cultura catalana.
En aquest sentit, s'ha anunciat que el tret de sortida del programa de Figueres 2009
serà una cerdana aèria que es farà en el marc dels actes institucionals
que se celebraran en aquesta ciutat el dia 24 de gener.
Prèviament, avui dissabte, se celebrarà el concert d'obertura
de la capitalitat cultural figuerenca al Teatre del Jardí
a càrrec de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya,
una ambiciosa i innovadora formació sorgida de la fusió
entre l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la principal de la Bisbal
dirigides respectivament per Carles Coll i Francesc Assú.
La capitalitat cultural catalana es vol plasmar amb més de 150 actes
que, en paraules dels organitzadors, han de contaminar la ciutat de dinamisme.
L'arrencada oficial es farà el dia 24 amb un espectacle a la Rambla
a càrrec de les companyies Deambulants i Pipo Total
que homenatgeran dos figuerencs il·lustres com són Narcís Monturiol i Pep Ventura.
Per això, una de les parts de l'espectacle serà la ballada a certa alçada
d'una peculia sardana i una rua per la Rambla Sara Jordà
tot abocant al 150 aniversari de l'avarament de l'enginy submarí de Monturiol
al port de Barcelona.
De tot això ja n'anirem parlant.
De moment diguem que els protagonistes del concert d'avui
són la Cobla, la principal de la Bisbal
i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà
que han unit el seu treball perquè prengui cos
la nova Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya,
una formació inèdita que combina els instruments de corda
de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà
i que substitueix els instruments de vent
de les tradicionals orquestres sinfòniques
oboers, flautes, clarinets, fagots
pel personalíssim so de la Cobla
de la mà de la principal de la Bisbal.
Per arrodonir els colors i el ritme
es compta també amb un arpa
i amb la corresponent secció de percussió.
Recordem finalment que la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya
oferirà aquest concert inaugural de Figueres
com a capital de la cultura catalana
avui dissabte a les 9 del vespre
al Teatre Municipal del Jardí de Figueres.
Divendres vinent es presentaran oficialment
els actes de l'any amades
que han de comemorar el cinquantenari
del traspàs d'aquest important folclorista.
La presentació anirà càrrec
del director del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya,
Ramon Font de Vila,
i del president de l'Associació Cultural
Joan Amades, Pere Canyelles.
Serà, com dèiem, el divendres 16 de gener
a les 7 del vespre
a la Sala d'Actes del Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
al Palau Marc Rambla de Santa Mònica 8 de Barcelona.
I parlem dels bars ara.
Ahir, avui i demà, l'Esbar Sant Martí
presenta un nou espectacle de dansa
sota el títol de Revolta,
on es pretén evidenciar que la tradició,
sense perdre la seva essència,
evoluciona i ens convida a fer una nova lectura
en clau contemporània.
El projecte Revolta és un espectacle de dansa
que neix com a reflexió de la identitat cultural catalana
i els canvis enriquidors que s'oferen al llarg dels darrers temps,
derivat de les onades migratòries.
Així contemporitza la dansa tradicional catalana
i les danses d'arrel de nova creació,
tot mostrant la diversitat d'estils del folclore català.
El debat entre tradició i modernitat
presideix la concepció d'aquest muntatge
amb elements de contrast i de valoració de la riquesa
que proporciona la diversitat del patrimoni coreogràfic
en el bar de la cultura catalana.
Les representacions es fan avui, a dos quarts de deu de la nit,
i demà a les sis de la tarda,
a l'Auditori de Barcelona.
Les entrades al preu de 12 euros es poden obtenir
a través del servei de l'entrada
per mitjà del telèfon 902 10 12 12.
I tant, més notícies.
De moment anem a una altra pàgina musical del programa,
La Relíquia.
I efectivament recuperem avui la secció de La Relíquia,
que com els nostres oïdors recordaran,
porta enregistraments antics i o curiosos,
sempre de sardanes i música per a cobla.
En aquesta ocasió tenim com a pretext a la nostra selecció
un article publicat el passat mes de desembre
a la revista musical catalana que signa Joan Rabaseda.
Un escrit on es reivindiquen compositors
que l'autor qualifica de maleïts,
perquè, malgrat la qualitat de la seva obra,
resten oblidades pel sector.
Es destaca el cas de Joan Manent,
l'autor del cavall enamorat, per exemple,
la Júlia Guerreta i Jaume Païsa.
Aquest darrer deu ser el menys conegut
per part del públic actual en general
i pel sardanista de manera especial.
És sobretot autor de música sinfònica,
de cambra, òpera, cançons, ballets clàssics, etc.
I l'única sardana que se li coneix,
Canigó, datada l'any 1910.
Es va guerrilar el 1937 en plena Guerra Civil,
i després es va establir a Buenos Aires,
on va morir el 1969, als 89 anys,
i fó enterrat al Panteó d'Homes Il·lustres d'aquella ciutat.
Canigó forma part de l'obra lírica del mateix nom
i actualment és completament desconeguda
per la immensa majoria del públic.
Nosaltres ara recuperem un enregistrament
que la Copla Municipal Ciutat de Barcelona
va efectuar l'any 1970
amb uns mitjans força precaris,
tot i que es tractava de la destacada discogràfica EMI.
Escolta'm, doncs, Canigó, de Jaume Païsa.
Escolta'm, doncs, Canigó, de Jaume Païsa.
Escolta'm, doncs, Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Canigó, de Jaume Païsa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Teníem pendent un altre bloc de notícies, alumnes seguit!
Doncs anem-hi!
I comencem dient que el jove músic de Tarrega, Marc i Santverga,
s'ha emportat la beca Josep Maria Bernat per a Joves Instrumentistes de Cobla
en l'edició corresponent a l'any 2008, que es va alliurar el passat 6 de gener a Bellpuig,
després que l'edició anterior, que des de Certa, la tenora de la Cobla,
el tenora de la Cobla Premià, ha guanyat els 2.500 euros,
amb què està dotada després de presentar-s'hi interpretant l'obra sinfònica
Tima i variacions de Max Havard.
La beca per a Joves Instrumentistes de Cobla, Josep Maria Bernat i Colomina,
es va convocar per primera vegada l'any 1994
per iniciativa de l'Ajuntament de Bellpuig i de l'entitat Amics de Josep Maria Bernat
per tal d'honorar la memòria d'aquest compositor,
nascut a Barcelona l'any 1925 i mort a la mateixa ciutat el 1992.
Josep Maria Bernat va ser un dels compositors més importants de música per a Cobla
de la segona part del segle XX, a les seves més de 30 sardanes
que l'afegiri la producció de música per a Cobla, també d'una gran qualitat.
També va ser director de diferents formacions coblístiques,
la Mediterrània, la Juvenil de Bellpuig i la Tres Torons, també de Bellpuig,
totes tres, des de la seva fundació fins a la sobtada mort del mestre,
així com també d'altres cobles com la Sabadell.
Però la seva relació amb Bellpuig i amb els joves instrumentistes de les cobles locals
va anar molt més enllà d'una simple relació musical entre director i deixebles.
En Josep Maria es convertia en un vilatamés,
en una persona perfectament integrada a la vida local,
d'aquella iniciativa de donar el nom de Josep Maria Bernat a aquesta beca.
Des de l'any 2005, una vegada dissolta l'Associació d'Amics de Josep Maria Bernat
en favor de Músics per a la Cobla,
és aquesta entitat i l'Ajuntament de Bellpuig
qui convoca la beca que compta amb la col·laboració
de la Diputació de Lleida i de l'Institut d'Estudis Lleidatans.
La beca exigeix que els aspirants siguin menors de 21 anys,
com és el cas de Marc Isant, que en té 19.
De moment, el Marc havia format part de la Cobla Tàrrega Jove
des de la seva fundació l'any 2002 fins al curs passat
quan la va abandonar per estudiar la llicenciatura en física
a la Universitat de Barcelona.
Una carrera que compagina amb classes no arreglades amb Jaume Vilà de tenora
després d'haver cursat els estudis oficials fins a quart de grau mitjà.
El becat va haver de demostrar els seus mèrits el passat 6 de gener
al costat de la vell Puig-Cobla,
interpretant obres amb protagonisme per a tenora
com per la nostra amistat de martiria a font i coll.
Com és tradicional, l'acte de lliurament de la beca
va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellputs.
I tanquem el noticiari d'avui amb una bona notícia.
Segons informa el web de la colla sardanista d'en Saires del Penedès,
ha nascut l'agrupació sardanista de Calafell.
De fet, l'entitat Vendrellanca hi ha tingut molt a veure,
tal com comenten, tots recordant que la coneixença
i la complicitat que tenen els d'en Saires del Penedès
amb els sardanistes de la comarca
ha donat com a resultat que els de Calafell
es constitueixin amb entitat
i puguin així potenciar les activitats sardanistes de la vila
i catalitzar-les amb la nova agrupació.
També asseguren que feia temps
que els sardanistes vendrellancs
encoratjaven els de Calafell a fer el pas
per bé que la inexperiència i la manca de bagatge
en afers sardanistes els ho impedia.
Ara conclouen, amb la naixença de la nova entitat,
no poden fer res millor que felicitar-los
i celebrar que la nostra comarca,
el Baix Penedès, ja són tres els municipis
que tenen entitats sardanistes ben constituïdes i en actiu.
De fet, a Calafell ja fa molts anys
que s'hi porten a terme activitats sardanistes,
però fins ara acostumaven a estar
tutelades pels sardaneres del Penedès.
Efectivament, és una bona notícia
si a partir d'ara una nova entitat
pot treballar de manera encara més efectiva
en aquest sentit.
I us proposem ara
escoltar una sardana del músic Terreny Joan Juncà,
nascut l'any 1927 i traspassat el 2003.
Va escriure nombroses sardanes,
moltes d'elles premiades en concursos musicals,
com la que ara escoltarem,
Xolom, que va mereixer el segon premi
al concurs Banyola Saret del 1989.
Xolom vol dir pau en hebreu,
quelcom que ara caldria repetir
amb més insistència que mai, evidentment.
El mestre Juncà la va dedicar
al tenora de la cobla a la principal de Tarragona,
Rafael Guinovar, motiu del seu casament.
Es va estrenar el 30 d'abril d'aquell any,
1989, a l'església del Serrallo.
La cobla reu jove la va registrar
en el disc amb denominació d'origen
Tarragona dansa, publicat el 2006.
Escoltem, doncs, Xolom.
Tarragona dansa, publicat el 2019.
La cobla reu jove la vida.
Tarragona dansa, publicat el 2019.
Tarragona dansa, publicat el 2019.
El mestre Juncà la va a registrar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!