Fins demà!
Bona nit, això és el Tràfic d'Abstraccions a Tarragona Ràdio.
Aquest programa on aprofitem per posar músiques i parlar d'activitats i de propostes que nosaltres creiem que són interessants.
Aquest mes d'octubre estem celebrant els 40 anys de la nova cançó,
però a nosaltres no ens agrada punxar les cançons típiques que tothom coneix
i sempre busquem una miqueta l'underground de la cosa.
Avui tenim uns quants cantautors alternatius d'aquella època, però reciclats i adaptats als temps moderns.
I començarem escoltant una cançó d'un personatge divertidíssim que encara està en actiu i que es diu Oriol Trambia.
Escolteu, escolteu les aventures d'aquest safari.
Després de 20 anys de cruel martirimonio
Fueron a celebrar lo Carmen y Antonio
Pillaron un safari a precio de ocasión
En la sucursal 2000 de viajes al Com.
andatà on vaixi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
destacar entre tots els altres
components d'aquella excursió.
Demà és l'últim dia per visitar
aquesta exposició,
però el dia 18 diumenge
teniu una excursió que coordina
el Conrad Barbero amb el títol
45è aniversari del Camí de Muntanya
a l'ombra del Gallicant.
Si us voleu apuntar, podeu escriure encara
un correu electrònic a gata.tinet.cat
I ara tornem a escoltar una cançoneta
d'aquelles èpoques, dels inicis
de la nova cançó.
De fet, el disc es diu
Inicis, no inicis i joguines
i capses de mistos.
És un muntatge d'aquests que s'inventava
el Pau Riba i la primera part
repassava la seva trajectòria
com a Pau i Jordi, amb Jordi Pujol,
aquell que ja ha sortit sovint aquí
i que sempre diem que és l'entranyable,
no l'honorable.
Escoltem com transformaven ells
la cançó popular La Pastoreta.
Que li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una pindoleta
i a la muntanyeta la faria anar.
a la muntanyeta no hi neva ni plou
i a la terra placa massos de moscons.
i a la muntanyeta la faria anar.
Sota l'ombret de l'ombret de l'ombret d'un pis
Flors i violes i romaní
Flors i violes i romaní
Flors i violes i romaní
Flors i violes i romaní
Un dia vaig néixer i fou d'aquesta manera
com aquell matí d'agost de l'any 48
em vaig trobar respirant en una cambra
despullada i trista del terreno, a Palma.
M'ofegava de calor i tenia gana
i no sabia ni qui ni per què
m'havien deixat dins aquell que va submergir
amb tanta claror que m'ensegava
i a Mercè de tant de soroll infernal i xordador
i sentint-me indefens em vaig posar a plorar
Fou-me a primera cançó
Poc temps després m'havien crescut uns cabells rossos
com un fil d'or
i tot de rínxols em cobrien el clatellet
en tan bella forma que tothom felicita
els meus pares per la preciosa nina
filla seva, tan graciosa
Fou la primera vegada
i aleshores, infinitament divertit
vaig arrencar a riure
I fou la segona cançó
Després d'allò, el meu pare em feu tallar els cabells
i també fou la primera vegada
i si busqueu aquell barbé
encara es recordarà de la cançó que vaig cantar-li
La quarta cançó no recordo quan va ser
però el cert és que des d'aleshores
he continuat cantant i cantant-la tota la vida
darrere dia, darrere dia
i que també me l'encantada entre tots
ara hi ha des, l'un i l'altre
Durant tot aquest temps he tingut set germans
a més d'un que ja en tenia
i entre tots m'han permès
d'aprendre les cançons de cor
He tingut 27 grans amics
que m'han ensenyat a cantar les cançons d'orquestra
tot baixant per les rambles fins al port
i saltant la tanca que limita el jardí
Quan als 15 anys també em van regalar una guitarra
tot amb tot, també em vaig posar a fer cançons
També vaig passar la meva etapa mística
cercant la llum
i la meva etapa sentimental buscant l'amor
i la meva etapa profunda buscant la llibertat i la pau
però tot això no em satisfeia ni m'agradava
i m'avorria
Tothom feia el mateix
i ja començava a resultar superífer
Així doncs, sense pensar-m'ho més
em vaig posar a fer cançons d'una altra manera
de totes maneres
però no me'n va sortir cap
fins que no vaig haver sentit moltes cançons beat
moltes cançons blues
moltes cançons pop
moltes cançons jazz
moltes cançons rock
moltes cançons soul
moltes cançons folk
moltes cançons lleugeres
moltes cançons populars
moltes cançons dolentes
moltes cançons de protesta
moltes cançons de matinada
moltes cançons de Bob Dylan
i molts llibres de William Saroyan
I un dia em moriré
Pau Riba
era extret de la capçalera d'aquest disc
Joguines d'Època i capses de mistos
i Nicis no Nicis
de Pau Riba i Pau i Jordi
i ara escoltarem la part de Pau Riba
pròpiament dita
amb una cançó dedicada a la Mercè Pastor
després en parlarem
es deia Aquest carrer més prohibit
Si un dia vas pel carrer del doctor
corulla el cor de joia i sense por
avança i canta una cançó
o m'haurien fet jo
Camina com si fossis vianant
Tranquil per sota els plàtans ombrejant
Fins a la casa
del pati gran
com jo hagués fet abans
I no em demanis el per què
M'alguiria d'un pare
Que no li deixa anar per res
I tan sols per Mercè
Si veus que hi ha una noia
amb 17 anys
que et miren
amb llargs cabells
i amb ulls brillants
digues-li
hola
vaig passejant
com jo hagués
tant d'any
digues-li
tu ets la filla
del pastor
i jo
el fill del rei
que és mort d'amor
i ella sabria
que tot això
no ho dius tu
sinó jo
si no em demanis
el per què
me'l diria
d'un pare
que no
li deixa
anar per res
i tan sols
per no ser
la
la
, la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
rescatat aquests temes perquè
ens agrada fer-se'ls en el temps, com ja sabeu,
i volem saltar d'aquells anys
60, finals dels 60, principis
dels 70, i plantar-nos
el dia, el passat 4 d'octubre
del 2009, en què el periòdico
publicava en el quadern del diumenge
una entrevista breu i divertida,
com sempre, als germans Riba,
a tres dels cinc germans,
el Pauet, el Caïm i l'Àngel.
El Pauet i el Caïm són els fills grans
del Pau, i l'Àngel és el tercer.
Llegim l'encapçalament
perquè ho situeu una mica
i després escoltarem un tema, espero que
sorprenent. El cantautor
Pau Riba i la seva parella, Mercè Pastor,
es van instal·lar en una cova
de la Formentera Verge de 1971,
procedents de la comuna
del Tibidabo. Ella estava embarassada.
Allà hi van néixer primer Pauet
i després Caïm Riba.
El matrimoni va tocar fons el 1976
i ella va morir prematurament
el 1996.
A manera d'homenatge, Pauet
i Caïm van crear el grup Pastora.
Així anomenava Mercè Pastor
el seu últim company, Anton.
Un efecte fraternal, gairebé
primitiu, amb què van suportar
les absències d'un pare genial
i una mare malalta, és darrere de la seva
gran compenetració a l'escenari.
Amb el mateix instint, protegeixen
Àngel, el seu germà per part de pare
i que ha col·laborat en els dos últims
treballs de Pastora. Pastora
ara mateix són Pauet, Caïm
i Dolor Beltran, que va arribar més tard
per posar ordre en aquell caos
dels inicis, quan col·laboraven
amb son pare. I aquí tenim un disc
de Pastora, en Pau Riba
que es deia Cosmosoma
i que contenia
marcianades com aquesta
d'infonia.
!
...
...
...
...
...
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que hem escoltat abans, i el tema que sentirem ara es diu trau-ca-trau.
I qui és aquest trau-ca-trau? Doncs el forat negre, està claríssim.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
America Bamba!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continuarem l'última setmana ja.
Jo tinc la sensació que els altres anys durava més,
potser també han retallat, però comencen avui mateix.
Avui a l'Electric Bar ja volo per 3 euros,
això no és pànic, més Marek Koloniewski.
Enguany tenen de convidat com a país Polònia.
Demà també hi ha volo a l'Electric Bar,
Néboa a les 10 i a la Biblioteca Vila de Gràcia,
al Torrent de l'Olla, Christophe Knittel.
Divendres al MACBA tenim Freitrain
i dissabte a la Fontana Espai Jove de Gràcia,
Faraón, 3 concerts, per cert,
Projecte Calduc, Tejero i QA.
No tenim més temps, més informació a www.gracia-territori.com
I això sí, el nostre eslògan de la temporada.
Penseu en el vostre entorn abans d'imprimir,
penseu en alguna cosa abans de dir res,
no penseu en res abans de no fer res.
Bona nit des del tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.
Bona nit des del tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.
Bona nit des del tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.
Bona nit des del tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.