Són dos quarts de dotze.
Esteu sintonitzant Tarragona Ràdio i això és el tràfic d'abstraccions.
Us deixàvem la setmana passada amb un Nick Cave i una PJ Harvey cantant apassionadament una d'aquelles Murder Ballads que es titulava Henry's Dream.
I avui continuarem repassant una miqueta per sobre, perquè aquest home té una discografia impressionant, l'obra de Nick Cave.
El 1997 publica The Boatman's Call, que és un disc que ja té molt de protagonisme del piano tocat pel mateix Nick Cave.
Després, ell descansa una estona llarga per intentar recuperar-se de la seva addicció a l'heroïna i a l'alcohol,
que el portava de bòlit des de feia 20 anys, ni més ni menys.
Va tornar a canviar de parella i el No More Shall We Part, que va treure amb la seva banda el 2001,
ja va ser el penúltim disc de Nick Cave amb Blixabargel, un dels puntals de The Bad Seats.
Blixabargel va anunciar que abandonava la banda després de Nocturama, que és el disc del 2003.
Però, lluny d'esgotar la creativitat, al Nick Cave li va anar bé aquest aire nou, podríem dir,
que havia deixat Blixabargel darrere seu, perquè va treure un disc doble preciós, un disc que eren dos discos.
El primer es deia Abato Art Blues i la cançó que li dóna títol és aquesta que escoltarem avui.
El primer es deia Abato Art Blues i la cançó que li dóna títol,
Noi t'es perv volta initial, s'periment tens de activar a la g
Títol, l'hure i deia Abato Art Blues i la cançó que li dóna t'agetear la funda.
Embar ein ap compared d'autres, el primer es derg 유�,
r accordó mar de kraines de lане,
per centúr el crimen,
Per centúr el pródor a Ged isnotr Calpomaren Alistair
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


I com canta!
La veu sí que la conserva i fins i tot ha anat millorant amb el temps.
Era el disc Abattoir Blues del 2004 i juntets a la mateixa capsa anava en aquest i The Liar of Orfeus, la llira d'Orfeu, amb temes com aquest que sonarà tot seguit.
Nick gave.
Orfeu sat gloomy in his garden shed, wondering what to do.
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
nys,
a la nit i a la llet i a la llet i a tu,
per la llet i a
esbit I.
digging A Rozeus?
Mentre Nick Cave va predicant aquí de fons,
us explicarem que ja el 1988 va publicar el seu primer llibre,
King Inc., el rei tinta,
que era una col·lecció de lletres de cançons i obres teatrals breus,
incluent col·laboracions amb l'enfant terrible dels Estats Units, Lidia Lange.
La Lidia Lange està instal·lada ara mateix a Barcelona, ja fa un temps.
Ha col·laborat amb personatges com Shane McGowan, el cantant de The Pogues.
Ha fet un disc amb Current 93
i en aquest disc llegia Es tractes del llibre Pensaments, de Blaise Pascal.
Johnny Cash ha tingut una història particular,
ell era un dels seus herois personals
i va fer una versió d'un disc,
o sigui, Johnny Cash va fer una versió d'un tema de Nick Cave, del Mercy Seat.
El Nick Cave va participar llavors en l'àlbum Homenatge a Johnny Cash
pel seu 70 anys, The Essential Johnny Cash,
i van cantar en un duet la cançó de Hank Williams,
I'm so lonesome, I could cry.
Ha col·laborat també Nick Cave amb Hotel Emper,
amb Pulp, amb Mariana Faithful,
amb Kylie Mignou, que en vam parlar l'altre dia,
i ha treballat pel cinema.
Ha fet cançons per la banda sonora
de El cel sobre Berlín,
Himmel über Berlín,
Devin Benders,
i també del mateix director,
Until the end of the world,
Far away so close,
i Soul of a Man,
que és un documental sobre la música blues,
com això que sona ara de fons.
Oh, mama
This liar log is for the birds,
said Orpheus.
It's enough to send your bats.
Let's stay down here,
Eurydice dear.
You'll have a bunch of screaming prats.
Oh, mama
Oh, mama
Continuem escoltant una altra peça
de The Lire of Orpheus,
que es diu en aquest cas Breathless,
sense l'è.
I no és la noia de Porcellana del Pau Riba,
és el Nick Cave, us ho recordem.
It's up in the morning,
it's on the depths,
And little white clouds like a gambling lens.
And I am breathless over you.
And the red-breasted robin beats his wings as the throat trembles when he sings,
For he is a helpless pit for you.
And the happy hooded bluebells.
And the happy hooded bluebells bowled and a bender their heads all down.
And the happy by the early morning dew.
And the whispering stream at the bubbling brook the fishes leap up to take a look.
For they are breathless over you.
For they are breathless over you.
And still your hands, and still your heart, and still your face come shining through.
And all the morning glows and all the morning glows in you.
And still your mind, and still your soul, for still the fire of love is true.
And I am breathless without you.
The wind circles among the trees, and it bangs about a venomator leaves.
For it is a breathless without you.
And the fox chases the rabbit around.
And the rabbit hides beneath the ground.
For he is defenseless without you.
The sky of daytime dies away.
And all the earthly things they stop to play.
For we are all breathless without you.
I listen to my jodling bones and the blood in my veins.
The wind in my lungs.
And I am breathless without you.
And still your hands, and still your heart, and still your face come shining through.
And all the morning glows in you.
And still your soul, and still your mind, and still your fire of love is true.
And I am breathless without you.
And I am breathless without you.
And I am breathless without you.
And I am breathless without you.
Qui ens ho havia de dir que el Nick Cave acabaria les seves cançons amb flautetes,
igual que el Pau Riba en la seva etapa folky allà a Formentera.
i continuem parlant del món després de Blix a Bargel en relació amb l'obra de Nick Cave.
Com us dèiem, el Nick Cave és hiperactiu i ha fet les seves incursions en el món del cinema.
L'any 2005 ell va fer el guió i la música d'una pel·lícula que es deia The Proposition,
que era un western de magnituds força líriques i poètiques sobre amor i violència, sobretot violència,
en el desert australià.
I d'allà en va sortir aquest disc que es titula precisament The Proposition
i escoltem el tema que dona el nom a la pel·lícula i a la banda sonora
i que mai va arribar als cinemes d'aquí, per cert.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Així sona Grinderman amb aquest tema,
Get It On!
on sentirem No Pussy Blues,
que és un altre tema d'aquest disc,
dels Grinderman,
i us explicarem unes quantes curiositats del Nick Cave.
Es diu que ell és membre de The Sons of Lee Marvin.
Es diu que ell és membre de The Sons of Lee Marvin.
És una societat semisecreta d'artistes que s'assemblen o podrien ser fills de Lee Marvin,
que va fundar el director Jim Jarmusch, que tot s'ha de dir també s'assembla bastant al Lee Marvin.
que la cançó de Nick Cave & The Bad Seats,
la cançó de Nick Cave & The Bad Seats,
Red Right Hand, ha aparegut en diferents pel·lícules i programes de la tele,
com Expedient X, Dumb & Dumber, Scream i les seqüeles Scream 2 i Scream 3,
així com a Hellboy.
I també la seva cançó, People Ain't No Good,
està inclosa a la banda sonora de la pel·lícula de dibuixos animats Shrek 2.
I el tema There Is A Light forma part també de la banda sonora de la pel·lícula Batman Forever.
Nick Cave, cristià de bot, va escriure un prefaci per una publicació de l'Evangeli segons Sant Marc,
editat per Canongate a Anglaterra el 1998.
Això sí, la versió dels Estats Units del mateix llibre té un prefaci d'un altre autor.
El 2006, la revista Esquire va col·locar Nick Cave en el cinquè lloc entre els binomes més vestits del món.
Això sí que s'ha de dir, és molt elegant aquest noi.
Nick Cave és homenatjat en el còmic El jove Lovecraft en el personatge del cantautor autostopista Àngelo Barracuda.
En el còmic fins i tot el personatge arriba a interpretar l'inici de la cançó de Nick Cave amb els Bad Seats, Song of Joy.
I Nick Cave va cantar també a September Songs, The Music of Kurt Weill.
Ho sona? Fa uns quants dies vam dedicar un programa a aquest personatge, el Kurt Weill.
En aquesta ocasió Nick Cave cantava Magda Knife, que és un dels temes més coneguts d'aquest compositor.
I també fa un parell d'anys Nick Cave va participar en el documental homenatge a Leonard Cohen,
I'm your man, interpretant alguna de les seves cançons.
I a banda de diferents novel·les i publicacions i DVDs, el darrer àlbum del Nick Cave és del 2008 i es titulava
Dick Lazarus, Dick, excava, Lazar, excava, dig yourself en aquest cas, excava-te a tu mateix, o sigui, enterra-te a tu mateix.
Anem a escoltar una peça ja per acabar d'aquest últim disc de Nick Cave amb The Bad Seats.
Això sí, sense blix a Bargel.
Dig yourself, Lazarus, dig yourself, Lazarus, dig yourself, Lazarus.
Lari made his nest up in the autumn branches, built from nothing but high hopes and thin air.
He collected up some baby-blasted mothers, they took their chances, and for a while they lived quite happily up there.
He came from New York City, man, but he couldn't take the pace.
He thought it was like a dog-eat-dog world.
Then he went to San Francisco, spent a year and out of space, with a sweet little San Franciscan girl.
I can hear my mother wailing, and a whole lot of scraping her chairs.
I don't know what it is, but there's got me something going on upstairs.
I mentre Lazarus va excavant i acabant, nosaltres ens acomiadem des d'aquí del tràfic d'abstraccions.
Esperem que aquest tastet de Nick Cave en dues sessions us hagi servit per recordar-lo,
si és que el coneixíeu o per conèixer-lo, si és que en teniu ganes.
I ens acomiadem i us esperem la setmana que ve aquí a Tarragona Ràdio amb un nou tràfic d'abstraccions.
Bona nit!
The pale sky stars were smart enough to keep well away from L.A.
Meanwhile, Larry made up names for the ladies, like Miss Boo and Miss Quick.
He stockpiled weapons and took puck shots in the air.
He feasted on their lovely bodies like a lunatic and wrapped himself up in their soft yellow hair.
I can hear chants and incantations, and some guy is mentioning me in his prayers.
Well, I don't know what it is, but there's definitely something going on upstairs.
I don't know what it is, but Larry grew increasingly neurotic and obscene.
I mean, he never asked to be raised up from a tomb.
I mean, no one ever actually asked him to forsake his dreams.
Anyway, to cut a long story short, fame finally found him.
Mirrors became his torturers.
Cameras snapped him at every chance.
The women all went back to their homes and their husbands
with secret smiles in the corners of their mouths.
He ended up, like so many of them do, back in the streets in New York City, in a soup queue,
a dope fiend, a slave, then prison, then the madhouse, then the grave.
Ah, poor Larry.
But what do we really know of the dead, and who actually cares?
will be yelp.
Well, I don't know what it is, but there's definitely something going on upstairs.
Take Yourself!
Drive to stick yourself!
Life is beacons finger sound.
Take your soul!
Fins demà!