...
Molt bona tarda o bona nit, millor dit.
Benvinguts al No vingués amb històries,
al programa de divulgació històrica
que fem des de Tarragona,
ràdio 96.7 de l'AFM.
M'anem així una tarda amb la Sílvia García,
el control tècnic i un servidor, Jordi Ximeno.
Què, venim carregats o no vinguem?
Avui venim a tope.
Amb les piles carregades o no?
Sí.
Perquè jo crec que avui estic a moltes baixes.
Sí, però avui jo vinc competiu
i amb ganes de fotre, de remenar una miqueta
la història aquesta, ja veus-les tu.
Sí, i crec que molt crític amb la ciutat de Tarragona.
Molt.
A la recta final del programa.
Sí, estic molt emprenyat, ho tinc que dir-ho.
Molt bé, doncs no perdem el temps,
comencem el programa, tot seguit.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Seguim el guió habitual.
Efemèrides, monogràfic...
La Sílvia no sé què em diu,
diu que no, que m'he equivocat.
Efemèrides, monogràfic...
Ja sé el que em diu.
Què et dius, Jordi?
No ho sé, però bé.
Deixa'm a treballar.
Efemèrides, monogràfic...
Curiositats, assentants...
Curiositats, assentants...
Avui fa sent anys a Tarragona, notícies,
i bé, ara fa dies que no ho dèiem,
però com que aquest programa no hi ha lleis,
doncs no hi ha llibre.
Sí, però jo...
Aquesta és una de les propietats.
Com que m'he ficat les pilres, estic llegint,
la setmana que ve comentaré un llibre molt interessant.
Molt bé, perfecte.
Però ho deixarem per la setmana que ve,
perquè encara vaig permita.
Per la setmana vinent.
Doncs anem directe a l'Efemèrides.
Tal dia com avui de l'any 1873,
el monarca Amadeu de Cebolla
renunciava a la corona d'Espanya.
També duc d'Aosta i rei d'Espanya,
entre els anys 1871 i 1873,
va ser escollit rei per les Corts
un 16 de novembre de l'any 1870
i proclamat el 2 de gener del 71.
Durant el seu breu regnat,
hagués d'enfrontar-se amb una gran part
de les forces polítiques
sense que els seus partidaris
arribessin a constituir un bloc
capaç d'estabilitzar la nova dinastia.
A la política d'aïllament
i de ridiculització de la nova dinastia
practicada per tots els seus enemics,
ja siguin alfonsins, carlins, republicans,
que l'afegi a altres intents
d'aixecament armat,
com per exemple l'inici de la Tercera Guerra,
Carlina, una revolta federalista
l'any 72, etcètera, etcètera.
Tot això, davant de totes aquestes dificultats,
Medú I de Cebolla
va abdicar i va retornar a Itàlia.
També s'ha de dir que aquest personatge
havia arribat a l'estat espanyol
gràcies a la figura del general Prim,
però desgraciadament,
mentre viatjava Medú de Cebolla
cap a la península ibèrica,
sis trabucaires van disparar
les seves armes contra el cotxe de Prim,
ferint-lo sense gaire importància,
però les ferides es van infectar
i pocs dies després va morir.
No tenies que dir això del Prim, no?
Per què?
Perquè és de Reus.
Bé, mira, però és part.
No es poden desvincular les dues figures.
Tens raó, tens raó.
I avui també porto una altra efemèride.
Avui estem a 10 de febrer, no?
No m'he equivocat, no.
Mira, què passava fa 70 anys?
10 de febrer de l'any 1939.
Doncs bé, aquell dia,
els parters de guerra franquistes
consideraven ocupada la totalitat de Catalunya,
culminant així l'ofensiva
que havien iniciat un mes i mig abans,
el 23 de desembre.
Tot i això,
aquesta data no és del tot precisa,
però un parell de detalls.
En primer lloc,
perquè hi va quedar una bossa de resistència
de l'exèrcit republicà en retirada
a Molló, als Ripollers,
a tocar amb la frontera francesa,
però que no va ser vençuda
fins tres dies més tard.
De fet,
s'hi considera el 13 de febrer
com el dia en què
el darrer soldat republicà
va creuar la frontera.
I en segon lloc,
perquè aquell dia de febrer,
un cop els franquistes
van ocupar Puigcerdà,
doncs només els quedava
entrar a una petita localitat
que més al nord,
que es diu Llívia.
Però Llívia és un petit poble
que té unes circumstàncies
bastant peculiars.
Per tant,
pertany a l'estat espanyol,
però es troba dins
de territori francès
i s'uneix a la resta
del territori espanyol
mitjançant una carretera
que està arrodejada
de França,
de territori francès.
dels soldats franquistes
que van voler accedir
a aquell dia de febrer
es van trobar
amb l'oposició
no de soldats republicans,
sinó d'uns gendarmes francesos
que,
amb el tractat dels Pirineus,
aquell de l'any 1659
a les mans,
els van recordar
els espanyols
que,
segons aquell tractat,
només podien accedir
tres soldats espanyols
alhora a Llívia.
Això va fer retrasar
la presa
d'aquest petit poble
un dia,
fins a l'11 de febrer,
quan finalment
tres soldats franquistes
van ocupar
aquest poblet
a Llívia
sense trobar
cap mena
de resistència.
I avui hi ha una història
d'espies
i no tirem
en el temps
més immediat
i no anem a Madrid,
no?
No, no, no.
Ni a l'acció del PP
ni a res.
No, no,
tot i que
això dels espies
és intemporal,
no?
Pots trobar
a qualsevol moment,
no?
Déu ni go
la que tenim muntada
a Madrid, eh?
Sí,
la veritat és que sí.
Entre corrupteles
i espies
i de tot.
Sí,
però corrupteles
i de tots els partits.
Bueno,
això segurament que sí.
Avui parlarem d'un home
que des de l'anonimat
va ser capaç
de canviar
o d'ajudar molt
a canviar el rumb
de la història.
Si us dic
que parlarem avui
de la figura
de Joan Pujol García,
segurament us preguntareu
i este tio qui és?
Qui és?
Ja hem donat una pista,
segurament molta gent pensarà
que és una espia.
És una espia,
doncs sí.
Era el seu nom real?
Era el seu nom real
però tenia un nom de guerra.
De guerra.
Si us dic
que avui parlarem
de l'espia Garbo,
possiblement sí que ho sonarà.
I si no,
tant i fa
perquè ara
ara donarem dos pinzellades.
Exacte.
Avui explicarem
dos pinzellades
de la vida
d'un dels espies
dobles més famosos
i a l'hora decisius
de la Segona Guerra Mundial.
Joan Pujol García
era fill d'un industrial
de mitjana fortuna
de Barcelona.
Sembla ser
que el seu pare
era,
tot i ser
industrial,
doncs tenia
un pensament
força avançat
o de caràcter
liberal.
Sí, era progressista,
liberal.
Podríem dir que sí.
Joan Pujol García
va néixer el 14 de febrer
de l'any 12,
1912,
i des de ben petit
va rebre
una esmena
d'educació
catòlica
i liberal
marcada
per un mercat
pacifisme.
Però aquell món
on ell
havia crescut
des de mitjana
a alta
burguesia
es va ensorrar
amb l'anici
de la Guerra Civil
l'estiu de l'any 36.
El seu pare
ja havia mort
però la seva família
va patir
amb força
l'hostilitat
d'aquella Barcelona
revolucionària.
De fet,
sa mare i sa germana
van estar
un temps detingudes
i ell mateix
també ho va estar
durant una setmana
per no haver-se presentat
a files
quan la seva quinta
va ser cridada.
Finalment,
sembla que va ser
alliberat
per una organització
quinta-columnista
anomenada Socorro Blanco
va aconseguir
la seva llibertat
i aquesta mateixa
organització
lo va amagar.
O sigui,
que ell va viure
durant més d'un any
en la clandestinitat
en un pis
que aquesta organització
tenia a Barcelona.
Sembla ser
que va ser
una etapa duríssima
per a Joan Pujol
ja que,
segons afirma ell mateix,
es va primar
20 quilos
i va estar
pràcticament
allindar
d'una gravíssima
depressió.
Finalment,
i aprofitant
l'amnistia
que a l'agost
de l'any 38
el dirigent
republicà
Negrín
va decretar
per a pròfugs
i desertors.
Es va presentar
a files
el 14 de setembre
de l'any 38
i va ser enviat
recordem que
en aquestes dates
la batalla de l'Ebre
estava a la seva plena magnitud
va ser enviat
al front de l'Ebre
però els plans
del futur espia
no eren deixar-se
la pell
en el camp de batalla.
Pujol
volia desertar
definitivament
i aquí trobem
una primera mostra
de la seva innata disposició
per al doble joc.
El 10 d'octubre
d'aquell any 38
va pronunciar
un encès discurs
de propaganda
des de les possessions
republicanes
on estava
dirigit a les trinxeres
franquistes
amb la intenció
de guanyar-se
la confiança
dels seus superiors.
El dia següent
el 11 d'octubre
ell i dos soldats més
van desertar
fugint cap a les línies
dels gitzars
nacionals.
El futur garbo
va ser enviat
a un camp de concentració
de presoners
al País Basc
a Deusto
d'on va sortir
ràpidament
gràcies a l'aval
presentat per un sacerdot
que la seva mare
havia amagat
a casa seva
i poc després
va ser citat
al centre de reclutament
dels nacionals burgos
i es va incorporar
els últims mesos
de la guerra
a les files franquistes
com a alferes.
I el seu pas
per la guerra civil
el seu fill
va dir
moltes dècades després.
Mi padre
me contó
siempre
que sentía
con orgullo
el no haber
disparado
ni un tiro
a favor
de ninguno
de los dos
bandos.
Era un hombre
profundamente
liberal
que rechazó
los totalitarismos
de uno
y otro
signo.
Esto es lo que
define
la actitud
de mi padre
ante la guerra
civil
y la segunda
guerra mundial.
Pujol
estava convençut
que a les files
nacionalistes
hauria trobat
un terreny
menys abonat
als extremismes
que havia vist
o havia patit
a la part republicana
però aviat
es va desilusionar.
Hi ha una anècdota
que diu que
el seu coronel
li va clavar
una bofetada
perquè ell havia
manifestat
les seves idees
monàrquiques.
Llavors
acabada la guerra
va decidir
que lluitaria
fermament
contra els
totalitarismes.
Espanya
ja no era possible
perquè
el país
estava dominat
pel Franco
i pel
nou règim.
La seva lluita
passaria
per ajudar
Anglaterra
a derrotar
el nazisme.
Es va casar
i pel gener
de l'any 41
va viatjar a Madrid
on va visitar
l'ambaixada
britànica
per presentar-se
com a voluntari.
O sigui que va dir
senyors
vull fer d'espiar.
Però
aquella primera
iniciativa
va ser desestimada
i és que
els serveis d'espionatge
sempre han reaccionat
amb recel
davant dels espontanis.
Evidentment
que no se'n fien
si tu vas a la CIA
i dius
vull d'espiar
però d'altres
deuen dir
ep
este amaga
alguna cosa.
Doncs bé
Joan Pujol
no va cedir
en les seues intencions
tota aquella primera
negativa
i va continuar
fent contactes
pel seu compte.
Així que
va canviar
l'ambaixada.
Va pensar que
el seu passat
a les files nacionalistes
li obririen
les portes
dels serveis secrets
alemanys.
I
davant de l'agregat
honorari
de l'ambaixada
d'Alemanya
Gustav Leisner
Pujol
es va postular
per treballar
per al tercer raig
bé des de Lisboa
o inclús
des de la mateixa
Londres.
Tres entrevistes
li van costar
convencer l'alemany
però finalment
va acceptar
la possibilitat
que Pujol
els pogués servir
des del mateix
Regne Unit.
O sigui que
ràpidament
va rebre
un curs
accelerat
d'escriptura secreta
per a redactar
els missatges
amb tinta simpàtica
i li van entregar
diners
i un llistat
de pisos francs
que podia
utilitzar
a Londres
així com
contactes
periodístics
i diplomàtics
que hi havia
a la capital
de la Gran Bretanya.
A partir d'aleshores
només el cridarien
pel seu nom
de guerra
Rufus
Rufus
Rufus
però Rufus
no va anar a Londres
sinó que va viatjar
a Lisboa
on es va presentar
un altre cop
a l'ambaixada
britànica
a Portugal.
No obstant
va ser rebutjat
un cop més.
Sembla ser
que era un home
molt esterut
perquè
potser la segona
negativa
una altra persona
ja ho hagués
engegat
tot a rodar
però ell va decidir
continuar treballant
pel seu compte
i això significava
continuar enganyant
els alemanys.
Així el 19 de juliol
de l'any 41
va informar
que havia arribat
sense novetats
a Londres
llavors va començar
a enviar informacions
falses
via Madrid
però
si estava
a Lisboa
com podia enviar
càrteres a Madrid
per l'Igore
que estava
a Londres
a Londres
no
doncs
se va inventar
la història
que havia
contactat
amb un pilot
de les línies
aèries
KLM
per transportar
les seues
cartes
de Londres
a Lisboa
on
aquest pilot
les enviaria
per correu
via Madrid
llavors
Pujol
va començar
a elaborar
una sèrie
d'informes
sobre
moviments
de vaixells
mercants
començant
els alemanys
que eren
dades verídiques
i
saps Jordi
d'on traia
la informació?
D'on la traia?
Doncs de la biblioteca
de Lisboa
i de notícies
de cine
o sigui
anava agafant llibres
d'un diccionari militar
diaris tècnics
inclús un mapa turístic
de la Gran Bretanya
i anava donant
dades
Informació falsa
falsa
però
basada en dades
podríem dir
reals
i per això colava
inclús fingia
viatjar per tot Gran Bretanya
i enviava
els seus parles
de despesa
segons els preus
obtinguts
d'una guia
de ferrocarrils
britànica
Mira que bé
l'extraordinària capacitat
d'afabulació
de Pujol
mesclat
amb dades verídiques
doncs va fer
picar totalment
els alemanys
a la tardor
d'aquell 41
va tornar a Madrid
i de nou
se torna a presentar
davant les autoritats
britàniques
de l'ambaixada
però un cop més
és rebutjat
i esta vegada
sí que sembla ser
que va estar a punt
de deixar-ho estar tot
i anar-se'n al Brasil
però la seva dona
Araceli González
va aconseguir
una entrevista
amb l'agregat naval
a l'ambaixada
dels Estats Units
Eduard Roser
Roser
és un...
sí
o Roser
Roser
s'escriu
que es va reunir
en Pujol
el 15 de gener
ja de l'any 42
l'americà
va decidir
avalar
el futur espia
o el espia
principal
de banda dels britànics
i estos
per fin
van acceptar
els seus serveis
havia estat més d'un any
batallant
darrere
de l'opció britànica
però no ho aconseguia
i al final
mitjançant
els americans
ho aconseguissi
així el 24 d'abril
de l'any 42
va arribar
de veritat
a Anglaterra
a primer lloc
on va anar
a ser la rolla
el Victory School
que era un centre
d'instrucció
per a nous vinguts
i posteriorment
es va instal·lar
en un pit franc
dels serveis secrets
britànics
tot i que inicialment
va rebre el nom
en clau de Bobril
i els seus companys
aviat
el van canviar
pel de Garbo
ens reconeix
perquè dien
que era
el millor actor
del món
que no hi havia
ningú com ell
enganyant
i fabulant
i interpretant
papers
això
en honor
a la gran actriu
Greta Garbo
li van posar
com a mínim
portava uns mesos
enganyant
els alemanys
ja s'havia
creat
una oreola
un mite
que era un bon espia
un agent
de l'MI5
els serveis secrets
anglesos
han nominat
Thomas Harris
va ser l'encarregat
d'ajudar-lo
a continuar
amb la seva
gran mentira
així
Garbo
amb l'ajuda
de Harris
va crear
una complexa
d'espionatge
amb 27 agents
absolutament falses
no n'existia cap
realment
però eren agents
que
teòricament
existien
inclús
una vegada
a Liverpool
va haver-hi
un gran moviment
de
naval
d'una gran flota
i per
que no
o sigui
per evitar
quedar en evidència
davant dels alemanys
va dir que
el seu contacte
a Liverpool
havia caigut malalt
i posteriorment
que havia mort
i per això
que no havia pogut
enviar
aquella informació
inclús va aparèixer
a l'esquela
a un diari
tot verídic
falsa
lluny dels hospitals
alemanys
es van obrir
encara més
amb els seus
Rufus
i fins i tot
fins i tot
fins i tot
a l'extrem
que els seus informes
van anar contaminant
a poc a poc
tota la xarxa
de l'ABBER
del servei secret
alemany
fins a arribar
a constituir
la veritable
columna vertebral
de l'espionatge
o sigui
el que dia
el senyor Rufus
el Joan Pujol
anava a missa
o més que a missa
el fet de ser espanyol
potser era un punt
a favor seu
que els alemanys
ho veien bé
per la
simpatia
cap al franquisme
també
perquè és un totalitarisme
bé
el que feien
els anglesos
era també
més clar
informació verídica
per exemple
jo què sé
atacarem tal ciutat
si
si mos tomben
20 avions
doncs això
que haurem perdut
però val la pena
mantenir
aquesta espia
i fer-los creure
els alemanys
que encara seu
perquè
la gran tasca
de Pujol
va arribar
de veritat
quan va arribar
el desembarcament
de Normandia
Pujol
i la seva falsa xarxa
van ser claus
en la preparació
d'aquest desembarcament
la nomenada
operació
Overlord
la seva tasca
va consistir
en fer creure
als alemanys
que els aliats
estaven preparant
dues invasions
una a Noruega
i l'altra
al Pas de Calé
que és la zona
més estreta
del canal
de la Mànega
a uns 250 quilòmetres
al Pas de Calé
de Normandia
que era on
van atacar
de veritat
i el pla
va funcionar
inclús dies després
del 6 de juny
el dia del desembarcament
Garbo encara
va fer creure
als alemanys
que aquell atac
de Normandia
era secundari
i que l'atac important
s'esperava encara
al Pas de Calé
això va fer
que els alemanys
mantinguessin
moltes tropes
moltes divisions
en aquella zona
allunyada
de la zona
del desembarcament
i que
això va ser vital
perquè la invasió
europea
per Normandia
arribés a bon port
i el més fort
de tot
és que els nazis
mai van sospitar
d'ell
inclús li van demanar
restringir l'activitat
per protegir-se
i el 29 de juliol
de 1944
suposo que l'home
es va dir
que partia el cul
a base de bé
Madrid li va comunicar
que Hitler
li havia concedit
de manera excepcional
ja que només s'otorgava
als combatents
la creu de ferro
la màxima
condecoració
alemana
i per l'altra banda
els britànics
el desembre
d'aquell mateix any
44
el van anomenar
cavaller de l'ordre
de l'imperi britànic
va ser la primera
i crec que és
de les poquíssimes
jo de fet
és l'únic que conec
persones que van
aconseguir ser
condecorats
pel dos bànols
aconseguir
la màxima
condecoració
i al final
de la guerra
també
la seva falsa
xarxa d'espies
va ser determinant
per aconseguir
desviar
les bombes
V1 i V2
que van llançar
els elements
a partir del juny
del 44
ja que ell
informava
d'on havien caigut
i donava
coordenades falses
si la bomba
que havia caigut
al mig de la ciutat
doncs
dia que
tenien que desviar
la trajectòria
que havia caigut fora
fins que les bombes
acabaven caient
fora
a cam obert
i va acabar
la guerra
després de la guerra
els britànics
li van oferir feina
però ell va dir
que volia començar
de nou
i es va instal·lar
a Venezuela
on va iniciar
una vida
amb una identitat
falsa
de fet
no se'l va descobrir
no es va descobrir
qui era Garbo
fins a
mitjans dels anys 80
pocs anys
4 o 4 anys
abans que de morir
ell
ell va morir
l'any 88
a Caracas
i 3 anys abans
havia escrit
a les seues memòries
la següent frase
jo anhelava justícia
de la maranya de fantasies
i idees confuses
que llenava en mi mente
empezo a tomar forma
lentamente un plan
hacer algo
algo práctico
mi aportación
al bien de la humanidad
bueno
la forma de pensar
d'esta espia
pot ser diferent
d'altres espies
que han llegut
com
el cap de l'inpont
per exemple
però
no és ben bé
però això
són altres històries
són altres històries
no en vinguis
amb històries
curiositats
qualsevol persona
que s'apropi
als estudis
de Tarragona Ràdio
en horari
d'emissió
del no en vinguis
amb històries
podrà comprovar
personalment
que som lletges
que Manel i jo
doncs
com a historiadors
com a gent sèria
doncs vestim
amb tratge
amb corbata
i que bé
i que també tenim
una persona
al nostre càrrec
que ens ajuda
a ficar-nos la corbata
ja que segurament
bueno no segurament
som bastant inútils
tu saps ser
el no és de la corbata
de fet no
no
ni crec que n'aprengui mai
jo tampoc
doncs bé
la nostra curiositat
després d'aquesta introducció
tonta boba
o com li vulguis dir
va sobre
el porta corbates
i és que
a la cor de Lluís XV
de França
es va crear
la figura
del porta corbates
un criat
a la funció
de la qual
només era
fer i desfer
la corbata del rei
quina feina més dura
està bé no
sí sí sí
devia menjar calent
este senyor
sí
dormia recent
o patia fred
per fer un ús de corbata
sí
curiós
sí
a mi m'agradaria
una feina així
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui tenim
un patrocinador
molt refrescant
a sec?
sí
ja ho veuràs
ja ho veuràs
atenció
notícia del dia
10 de febrer
de l'any 1909
extreta del
diario
de Tarragona
diu
entre les obres
que mañana
por la noche
se pondran en escena
en el Ateneo
tarragonense
figuran
la Ravalera
preciosa
zarzuela
que obtuvo
un éxito ruidoso
en esta capital
el año anterior
en ella
tomará parte
una banda militar
y la popular
rondalla
tarragonense
que interpretará
la celebrada
J de la renombrada obra
también
también se pondrá
en escena
el sainete lírico
la reja
de la Dolores
en la que
en la que
obtienen
un ruidoso
triunfo
Jordan
un faig
riure
los señores
serrano
la reja
de la Dolores
edith reja
con e
vale
la revalera
en que
obtienen
un ruidoso triunfo
los señores
serrano
Durán
Parra
y el simpático
Montes
interpretando
aquel
originalísimo
Chepa
en que tantos
aplausos
consiguió
en el propio
teatro
tanto por la
novedad
de las obras
como por ser
el último jueves
de moda
en la presente
temporada
bien puede asegurarse
se verá
en extremo
concurrido
el teatro
de la Ateneo
o sigui
recordem
la revalera
y la reja
de la Dolores
de la Dolores
reja
reja con e
muy bien
tenemos patrocinador
tenemos patrocinador
ahí em toca
sí
sí
diría benvinguda
pero no
ya
fa una buena estona
que estás aquí
encara que una mica
despistada
avui heu anat
pim pam
pim pam
molt ràpid
fins i tot
me l'he despistat
a mi
segur
seguríssim
és que son
molt ágil
avui esteu
es que no teo
el carnaval
que ve la setmana
vinent
o l'altra
un día
parlarem
del confeti
un día
parlarem
de Walt Disney
un día
parlarem
del confeti
que no le facis
promesas
que després
no cumplim
fem de polítics
bueno
vai el nostre
vinga
el licor del polo
és a la dentadura
lo que la vacuna
és a la viruela
luego
el que sufre
de la boca
és un abandonado
és un sucio
mejor dicho
un suicida
pues la base
de la vida
está en la nutrición
y en una
robusta
dentadura
no hay
masticación
perfecta
ni tranquila
digestión
ai que m'he posat nerviosa
el licor del polo
patrocina
el nom
vinguis a mi històries
home
chapó
notícies
tinc 5 minuts
per despotricar
contra les autoritats locals
contra la ciutat
de Tarragona
mira
porto una notícia
que m'he trobat
a l'ataque
que m'he trobat
a internet
que diu
les termes romanes
d'un poble
de la província
de Sevilla
que s'anomena Herrera
seran cobertes
de 5
contra les inclemències
són unes termes
molt guapes
que han trobat
en molts
de mosaics
i que
doncs
se cobriran
és un llaciment
de gairebé
18.000 metres quadrats
que et faig una idea
com 3 o 4 camps
de futbol
i se cobrirà tot
per protegir-ho
per protegir-ho
com a mínim
fins que no es podria estudiar millor
o...
per fer-ho visitable
i que queda protegit
de les inclemències del temps
molt bé
doncs aquí a Tarragona
esta tarda mateix
he passat pel carrer Mallorca
pel costat de la...
la plaça de Braus
de Braus
allà vam trobar
unes restes romanes
fa potser un parell de mesos
o així
que s'acaba l'excavació
que consistien en...
hi ha restes
d'una claveguera
crec que d'un fort
de ferro
crec si no m'equivoco
també hi ha restes
de sillars
que es veuen
que deuen ser
d'un edifici
potser públic
o més important
però només
és una cantonada
i també hi ha
un pany de paret
conservat
d'una casa
romana
en pintura
aproximadament
de dos metres
de llarg
potser és una cantonada
i un metre
o un metre i poc
d'alçada
doncs està
simplement protegit
pot accedir-hi
qualsevol persona
o sigui
si tu vols anar allí
i prendre un tros
de pintura
o trencar-ho
o escriure
amb una pepita
de mono
per fer-ho
simplement protegit
per un tros
de plàstic
que el vent
havia retirat
jo l'he tornat
a posar al puesto
l'he tornat a tapar
però
no ho sé
dona pena
que les troballes
que es fan
que queden
després exposades
a l'intempèrie
a l'intempèrie
a qualsevol
possible acte
de vandalisme
d'acord
que potser no són restes
de primera categoria
d'acord
però
ja que es localitzen
unes restes
així
doncs
si no s'han de fer visitables
neres que no s'hi faran
jo suposo que es conservaran
per la magnitud
que hi ha de la resta
doncs tornar-ho a tapar
immediatament
protegir-ho
i a més a més
és que també
estic emprenyat
perquè
el carrer
el manel
emprenyat
és
és que també
és molt perillós
sí
sí
sí
sí
sí
pim pam
pim pam
és que ho faria
el carrer Sant Miquel
fa uns 10 anys
vam trobar
localitzar
unes termes romanes
sí
bastant importants
però en cau
el carrer Sant Miquel
el carrer Sant Miquel
és
on està el Teatre Romà
sí
molt bé
una mica més avall
va
doncs
hem vist jo
sí
doncs ha dit
la cantonada
vale
t'anava a dir però
sí
doncs bé
no es va construir
perquè
les troballes
eren molt importants
i per una vegada
van decidir no construir
se va tornar a tapar
en grava
però almenys
no es va construir damunt
a l'espera
que la llarga
es pugui fer visitable
i tal
doncs ara
el nou POUM
sembla ser que no
s'ha previst
protegir-ho
i diuen que sí
el nou POUM
es preveu
que es pugui construir
al damunt
o sigui que
en la qual cosa
vol dir que
se danyaran
les termes
i que segurament
no seran
mai més visitables
si s'arribés a fer això
sí sí
i Tarragona
és patrimoni
de la humanitat?
nominalment sí
nominalment sí
i aquí
finalitzen les queixes
sí
però és una
llàstima
que una ciutat
com Tarragona
que té
sí
que també
crec que és
una de les candidates
per
capital cultural
sí
crec que el 2016
2017
que tracta les seves restes
de com ho tracta
és que sembla ser que
en aquesta ciutat
les restes que apareixen romanes
sempre són una llosa
sempre són una
ja tornen a sortir pedres
la gent no ho tindria que veure així
ho tindria que veure com
doncs que
podem portar turisme
exacte
encara que la gent no admira
les restes en si
poden pensar
si això s'arregla
i es fa visitable
i tal
pot vindre gent
i pot deixar calés a la ciutat
que s'ho miren així
sí
sí
però no hi ha manera
i es perden una oportunitat
darrere una altra
darrere una altra
i es van aixecant
el patrimoni
una llàstima
és una llàstima
que s'hauria de fer alguna cosa
molt bé
queda dit
queda dit
la sintonia final del programa
comença a sonar
fins aquí
doncs
el nom
que fem històries
amb aquestes tristes notícies
acabem més derrotats
que mai
però bé
ja s'haur
maco
és que avui Jordi
està molt derrotadot
està com a gripós
crec que és un virus
sí
està gripós
que farem un monogràfic
d'un virus també
també
vinga
també
en fi Jordi
ens veiem la setmana que ve
que no t'espia ningú
que no ens espia ningú
perfecte
sí
el licor del polo
sí
que patrocinava el programa d'avui
entre la setmana que ve
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau