Bona nit
No és pas nou d'ara, però sembla que encara no tothom acaba de comprendre la importància ni l'urgència de dedicar una part dels recursos destinats a l'organització d'activitats culturals i festives a la promoció,
a una adequada divulgació d'allò que amb tant d'esforç i il·lusió moltes persones preparen de manera generalment desinteressada.
Massa sovint veiem com propostes ben interessants no rebant l'acollida que es mereixen senzillament perquè molts dels potencialment interessats no se n'han assabentat,
o perquè la informació que els ha arribat és insuficient o poc engrescadora.
Sovint ens hem queixat d'aquesta situació des d'aquest espai aterrar una ràdio i referint-nos, esclar, a l'àmbit que ens ocupa, els esbars, les sardanes i la música paracobla.
Hi ha una part important de l'activitat que no ens arriba i, esclar, no la podem divulgar.
Fins i tot, i això és més greu encara, a vegades no rebem resposta als nostres requeriments per tal que ens facin arribar aquestes dades.
Naturalment, algú ens pot dir que precisament la nostra feina és cercar la informació,
però la reflexió va més enllà de la tasca dels informadors,
ja que el que plantegem és una mancança que ens sembla molt greu per part de molts organitzadors,
no pas envers els mitjans d'informació, sinó respecte als destinataris de les activitats i d'aquestes informacions.
Naturalment, la descobrança en la divulgació no és general,
i aquelles entitats que ho tenen molt clar i aprofiten tots els mitjans que tenen l'abast
per guanyar-se al públic en un context on, en general, costa captivar-lo.
Una tasca que tracta de facilitar, des del ja llunyà, any 1971, el servei d'InfoSardana.
Una mena d'agència de notícies, el servei dels informadors sardanistes,
que és més, precisament, arriba a l'edició 1200.
Una tasca constant i eficient, només condicionada per aquelles mancances que apuntàvem fa uns moments.
Doncs molt bon dia, benvinguts a l'edició 669 de l'1, 2 i seguit.
El temps que a Tarragona Ràdio dediquem a les sardanes, als esbars, a la música per a cobla.
I avui, amb la Sílvia, el control de so, un servei de l'àngel davant del micro i amb el guió,
i disposats, com sempre, a posar-vos al dia d'aquesta parcel·la de la cultura popular i tradicional d'aquí, de Catalunya.
Comencem, com també és habitual, com és costum, fent un resum dels continguts del programa d'avui.
I avui, amb la nostra gent,
de prou plena, sobretot pel que fa a la Diada Nacional de l'11 de setembre.
És una d'aquelles dates en què les cobles no només estan totes ocupades,
sinó que, a més a més, fan un munt de ballades, d'actuacions en un sol dia.
I també altres activitats, perquè al marge que és fet puntual de la Diada Nacional de Catalunya,
hi ha festes majors, com la de les Borges del Camp, on no faltaran les sardanes.
Hi ha plecs, com el dotze plec del Siurebre, a Garcia, demà meditada,
un plec d'aquells, un atractiu peculiar, i molts altres.
Parlarem també d'activitats més excepcionals, com la novena mostra folklòrica del Penedès,
al Vendrell, que està vinculada també a una altra activitat que abasta tot el país,
que són les 37 jornades internacionals folklòriques a Catalunya,
que arriben a 20 poblacions d'arreu de Catalunya,
i, com dèiem, també hi participa el Vendrell i l'Abisbal del Penedès,
aquí a les comarques tarragonines.
Parlarem d'iniciatives interessants i curioses,
com la Cobles Jove dels Països Catalans,
una formació, diguem-ne, circumstancial,
almenys en principi, que ha nascut dins de la Universitat Catalana d'Estiu,
en aquesta última edició celebrada aquest estiu.
Parlarem ja, de cara a un futur, ara, de les festes de Santa Tecla.
ja s'ha presentat al programa d'actes,
i, lògicament, nosaltres parlarem atenció
en allò que fa referència als desvars i les sardanes.
Parlarem d'allò que ja apuntàvem a començar el programa,
el servei d'Info Sardana.
Tindrem xafarderies diverses i ja ho veureu avui prou interessants.
La música també ens anirà acompanyant,
al llarg de tot aquest undós i seguit,
música, evidentment, on predominarà absolutament
el so característic de la Cobla.
I començarem amb una sardana de qualitat,
una sardana sumament interessant
d'un autor malauradament desaparegut prematurament,
Josep Maria Bernat.
Va néixer a Barcelona el 1925,
on també va traspassar el 1992.
Un home que no era músic, professionalment parlant,
però sí que va aconseguir fer sardanes
d'un interès innegable.
Unes sardanes, potser una d'aquelles
que agraden al públic de plec,
preferitment,
però sí amb una sensibilitat extraordinària.
quelcom que els que el vam tenir la sort de conèixer'l,
el Josep Maria Bernat aviat detectàvem.
La seva sardana preferida, personalment,
del Josep Maria,
possiblement sigui també la més raïcida de totes,
vist des de fora.
És Escaladei dedicada a aquesta cartoixa,
la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei,
una composició que va obtenir el Premi Memorial Francesc Basil
el 1979.
Escoltem-la amb Garcia de la Cobla,
la principal de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
avui, excepcionalment,
en el tema del programa,
parlarem d'allò que, bé, els endesos diuen
que no s'ha de fer mai, és parlar d'un mateix,
de la tasca dels informadors, dels periodistes,
però bé, no ho farem exactament
sobre nosaltres mateixos, sinó d'una part
d'aquesta tasca és com recollir
la informació. Una tasca que cadascú
doncs fa de la millor manera
que sap, però de vegades es compta
diguem-ne amb ajuts, amb suports.
I els que parlem específicament
de sardanes i dels bars, ja fa
anys, des de l'any 1971,
poc broma, ja ha passat força temps d'això,
comptem amb un...
no amb una font única,
evidentment, però sí un ajut realment
important. Es tracta del que
inicialment es va anomenar servei d'informació
sardanista per a premsa i ràdio,
una activitat diguem-ne voluntarista,
és a dir, a partir d'una entitat
privada,
feta de manera, doncs,
totalment altruista, com deia.
a Barcelona.
Era un bolletí, en definitiva, inicialment
fet amb paper carbó, fent còpies,
després ciclos tirat i amb fotocòpia,
posteriorment, que s'enviava per correu ordinari
als informadors.
anaven recollint el màxim d'informació que podien,
ballades, sardanes i notícies,
sobretot pel que fa a les actuacions
mitjançant les cobles,
que periòdicament feien arribar
aquesta entitat, aquest centre de recollida
d'informació a les seves actuacions,
i ells senzillament això ho ordenaven
i ho distribuïen per als informadors.
Evidentment, aquest mitjà,
que des del primer dia
coordina l'Antoni Enguela,
de manera molt, molt constant,
realment ejemplar, ha anat evolucionant,
ara està integrada
dins de la Federació Sardanista de Catalunya,
és mensual, però
compta amb l'actualització constant per internet.
Ara s'anomena InfoSardana
i és notícia, perquè
aquest mes de setembre
ha assolit la seva edició 1.200,
un òrgan d'informació,
que des de l'any 2001,
ja amb el suport dels mitjans informàtics,
han pogut crear una base de dades
on, insisteixo,
només des de l'any 2001,
ha recollit 1.305 notícies
i 30.686 activitats.
I amb el benentès
que, evidentment, no ho pot
abastar tot, és a dir,
que les activitats reals són moltíssimes més,
però ja són dades que permeten
indicar alguna cosa i poden ser eina
a l'hora d'estudiar aquesta part
de l'activitat.
La Cèrcula InfoSardana,
segons la definició actual,
és una publicació destinada a la difusió
dels fets, activitats i esdeveniments
del món sardanista.
Un òrgan d'informació,
creat, com dèiem,
per l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona,
que posa a l'abast dels informadors i del públic en general
les notícies, els comentaris
i les dades de la majoria d'activitats,
i projectes que es generen dins del món sardanista.
Aquesta és, diguéssim,
la definició pròpia que fan els responsables
d'InfoSardana.
i potser només podríem afegir
que és un servei adreçat especialment
als informadors sardanistes
per posar al seu abast els aspectes
d'actualitat sardanista,
que a través del tractament personalitzat
i l'adaptació als interessos
i l'abast dels òrgans de difusió,
cada informador, com dèiem,
també començarà,
es responsabilitza de fer arribar al públic
a través dels mitjans de comunicació
arreu de Catalunya.
I també, i això és la gran novetat
respecte als mitjans anteriors,
està a l'abast de tothom a través de la pàgina web
de la Federació Sardanista de Catalunya.
Recordem-ho,
les tres B dobles baixes,
sense, fet.sardanista.cat,
i constitueix una base de referència
de la vitalitat i vigència de la sardana
a través del temps
i de les diferents contrades
en què aquesta dansa hi està arrelada.
Els canals de comunicació,
per a la difusió d'informacions,
estan a l'abast de totes les entitats,
coordinadores, grups i organitzacions
que vulguin divulgar les seves realitzacions
vinculades amb la sardana.
És a dir, amb això el que fem un cop més
és una crida a tothom perquè faci arribar
aquesta informació.
És una manera senzilla,
perquè només amb una comunicació
amb aquest centre de recollida de dades,
després s'escampen per a tota mena de mitjans.
Amb aquesta finalitat s'ha creat
la bústia electrònica
infosardana arroba sardanista.cat.
Repeteixo, infosardana arroba sardanista.cat,
on tothom pot fer arribar
els seus comunicats i informacions.
Com ja veieu,
des d'uns inicis,
còpies en paper carbó
que es feien arribar aleshores
i potser no tants informadors
com avui en dia.
Després en ciclostil·lat,
amb fotocòpia i finalment
amb el suport inestimable
dels mitjans informàtics
avui en dia pot arribar
com dèiem, no només els informadors,
sinó que està a l'abast de tothom.
Evidentment, els informadors
primer se'ls fa arribar
per correu electrònic,
però gairebé, gairebé,
simultàniament,
mitjançant el web
de la Federació Sardanista,
tothom pot accedir
a aquest butlletí
i posar-se al dia
de les activitats
del món sardanista.
Majoritàriament,
tot i que també,
de vegades,
s'abasta el tema
dels esbars
i altres aspectes
de la cultura popular
i tradicional catalana.
Començàvem el programa
amb una sardana de Josep Maria Bernat,
un autor que ens agradava remarcar molt
aquest aspecte d'obres plenes de sensibilitat,
com haureu pogut comprovar.
Una música més aviat per escoltar
que no pas per ballar,
tot i que algunes de les seves sardanes
les han pogut ballar amb molt de gust
a places i a plecs d'arreu del país.
i un autor que hi estava molt vinculat
era Fèlix Martini di Comín,
amb una obra bastant diferent,
amb l'estil, la manera de tractar la cobla,
però també de força qualitat.
Un autor que també estava molt relacionat
amb una colla sardanista,
Violetes del Bosch,
els va dedicar moltes sardanes
i una d'elles,
la que ara escoltarem,
interpretada per la cobla sinfònica de Catalunya,
Ofrena Violetes del Bosch.
La va estrenar el 13 d'abril del 1969
al Saló del Tron del Tinell de Barcelona.
És per a dues cobles i timbales,
i l'enregistrament pertany
al tercer certamen musical Violetes del Bosch,
precisament Memorial Fèlix Martínez i Comín.
Era l'Auditori Enric Granados de Lleida,
l'11 de maig del 2008,
i com dèiem,
la cobla sinfònica de Catalunya
i cor de cambra de l'Auditori de Lleida,
dirigits per Salvador Brutons.
a Violetes del Bosch.
de la Universitat Estijo
de Barcelona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
El dia 11,
a 6 de la tarda
lloret de mar a la plaça
mossèn Peretorrent,
territorial a comarques
ironines i colles lliures, amb la cobla
contemporània. I el diumenge
dia 13, tres concursos.
A dos quart de doze del matí, a la Llagosta,
a l'Avinguda Primer de Maig, concurs per a colles
lliures, amb la cobla Iluro. També
a dos quart de doze, Tàrrega, la Parc de Sant Eloi,
Campionat de la Terraferma i colles lliures,
amb la cobla Tàrrega. I a les
sis de la tarda, ja com
d'acte previ de les festes de Santa Tecla
aquí a Tarragona, a la Rambla Nova, territorial
comarques tarragonines i colles lliures.
Amb la cobla, la principal de Tarragona.
En cas amb el temps, aquest concurs
es traslladaria a un tinglado del port.
I l'agenda la completem
amb els esbars. Avui mateix, a dos
quart de doze de la nit, al Vendrill, a la Rambla,
tindrà lloc la novena mostra
folklòrica del Penedès, amarcada
en les 37es Jornades Internacionals
Folklòriques de Catalunya. Hi haurà
prèviament una cercavila pels carrers
de la vila, a les set de la tarda.
Sardana és a càrrec de la cobla, la principal de
Llobregat, amb la colla d'en Saires del Penedès
a les 8 i, com dèiem,
a dos quart de deu a la Rambla, el festival amb els grups
Esbar Ciutat Comptal de Barcelona,
el grup Folklòrico Pilar d'Aragó,
Sestol de Gerricó, de les Illes Balears,
el grup de danses de Moncada, del País Valencià,
la companyia de danses Cosandama,
del Perú, i agent folk
de Turquia, amb la participació pel que fa
a l'esbar de la cobla, la principal
del Llobregat. També avui, a les 10
de la nit, a Banyeres del Penedès, a la plaça
de l'Ajuntament, hi actuarà l'esbar Santa Eulàlia
de Banyeres mateix, amb l'esbar
Vila del Vendrill també, i un grup convidat
de Burgos. El divendres dia 11
a la Diada Nacional, també hi haurà actuacions
d'esbars, a la tarda, a Mora la Nova,
l'esbar Sant Julià de l'Arbós, a les 6
la Vila Seca, la plaça de l'Església, l'esbar
Ramon d'Ulzina, i a les 7 el Prat de Llobregat,
o anunciem
encara que sigui fora de l'àmbit de les comarques terrenines,
perquè l'esbar Santa Tecla d'aquí de Tarragona
oferirà
l'espectacle Onades.
El dissabte dia 12, a dos quarts
d'onze de la nit, a Reus, al Teatre Bertrina,
hi haurà el vuità Festival de Dances de Creació,
amb l'esbar de l'Orfeó Rosengi,
com a grup convidat, l'esbar Manresà,
amb l'espectacle Sant Andansa, estrenat
el passat dia 7 de febrer. I finalment,
el domenge dia 13, a les 6 de la tarda,
a Tarragona, a l'Armida de la Salut,
actuació de la secció infantil de l'esbar Santa Tecla
i del Ball de Bastons Petit.
I després d'aquesta llarga agenda,
fem referència a una de les actuacions,
a un dels actes que hem comentat,
a l'Aplec del Siurebre,
que és un nom que combina els dos rius,
el nom dels dos rius que aboca no passen per García,
el riu Sorana i el riu Ebre.
Una sardana que els va dedicar el mestre Tomàs Ilemembrador
amb el nom ben clar de l'Aplec del Siurebre,
estrenada el 2 de setembre del 2000,
amb la cobla reu jove i que interpreta precisament
en aquest enregistrament la cobla reu jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona nit!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
2023, Santa Tecla, no podia
faltar en el programa una ballada de sardanes
i, a més a més, des de fa uns anys
compta amb la principal
cobla del país, sens dubte, reconeguda
per molts com una, si no la que
més, una de les de més qualitat, la cobla Sant Jordi
i ciutat de Barcelona. En guany serà
a partir de les 10 de la nit, imaginem
que com ha succeit els últims anys,
amb un parèntesi, perquè tothom pugui anar
a veure el Castell de Focs, i
amb l'organització, en aquest cas, de l'agrupació
sardanista de Raona Dança.
Passem a l'endemà, la diada de la Mercè,
i una iniciativa recent,
però que ha tingut força èxit,
és que el dia de la Mercè a la tarda,
que potser no hi ha tanta activitat
dins el programa de les festes, doncs
s'incloca una ballada de sardanes, a dos quarts de vuit,
amb la cobla, la principal de
Tarragona, i organitzada pel cas del
Tarragoni. Tampoc la trobaran al programa
oficial d'actes, però sí, està prevista
aquesta ballada de sardanes. I sí que
apareix el programa a les 9 de la nit,
del dia de la Mercè, al Teatre Metropol,
una nit de dansa amb l'esbarcitat
com tal, que presenta
l'espectacle Síntesi, una recapitulació
dels seus 50 anys d'història,
la memòria per mitjà de les danses
que han interpretat i estimat durant el trajecte
fins a l'actualitat, una realitat
que encara s'està forjant. Això és el que diu
el programa d'actes. Organitza
l'esbar Santa Tecla.
Ara, apropant-nos a una lada tarda,
tornem a la música i fem-ho amb aquella secció
que anomenem la relèquia.
i avui a la relèquia ens situem al 1971.
era una època de plena activitat
d'una discogràfica històrica,
a dir-se, una discogràfica que s'hi va donar a conèixer
noms importants de la cançó en català,
des de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat
i tants altres. També feia una altra tasca,
que de fet hi va vinculada amb aquesta,
tot i que d'aquests noms que acabem d'esmentar
van arribar a ser supervendes,
però d'altres registraments,
discos fets més per fer país, en definitiva.
I els promotors d'aquesta discogràfica
de fet ho fèiem per això.
És a dir, discos de contes per infants,
discos de corals...
I en aquest cas que tractem ara,
una manera d'explicar la història de Catalunya
als més petits.
Història de Catalunya amb cançons.
Es deia el disc, un disc a l'EP
amb text i lletres de Jaume Piques,
música d'Antoni Rosmarbà,
amb diversos arrenjadors,
amb Guillermina Mota,
Josep Maria i Toni de la Trinca,
també participava en el cor de les escoles Virtèlia,
i tot això fent com a narradora
l'actriu Àngels Moll.
En parlem, de fet,
ens ha suggerit recordar aquest enregistrament
el que ara, l'editora Picap,
ha publicat una nova versió
coordinada pel periodista i escriptor Joaquim Vilarnou,
amb lletres de Joan Vilamala,
dels Creols i música de Toni Xuclà.
combina estils musicals diferents,
interpretats per la Carrau,
Carles Velda,
Pau Alavajos,
Lluís Cartes,
Titó,
Neboa,
Suarma,
Eric Vinaixa,
cantant de Rodamons,
Xassar i Clara Andrés.
I en aquest cas,
segur que no els ha passat pel cap
fer el que van fer
en aquella primera versió
pels més petits,
és utilitzar instruments de cobla.
Anem a comprovar-ho
amb el tema
que segurament va ser
el més divulgat
d'aquella història
de Catalunya amb cançons,
on, entre altres instruments,
si participaven,
podreu veure instruments de cobla.
L'enregistrament,
tal com ens ha arribat,
no és de massa qualitat,
ja segur que és l'habitual
en aquesta secció de la relíquia,
però sí que ens permetrà
veure aquesta gràcia
que tenia aquest tema,
per exemple,
els avantpassats.
Per allà a la prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintats retrats,
ficats dins d'una copa,
vinga,
deixa les parets,
no tenen fort ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fossin catalans
i pels boscos i pels prats
trobava els quatre gats.
La mare era més blava,
les diners que feia un bo
i encara no parlava
de televisió.
amb quatre barques milles
vinen de la mare allà,
uns gris, vius i tremelles
cap a l'Empordà.
Si som com unes fures,
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans
que fossin catalans
i pels boscos i pels prats
trobava els quatre gats.
La mare era més blava,
les diners que feia un bo
i encara no es parlava
de televisió.
El cap de poca estona
el romans s'ha presentat
i el cap de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llet
i que es tornaran pels segles
al parlar d'aquí.
Tot això passava abans
que fossin catalans
i pels boscos i pels prats
trobava els quatre gats.
La mare era més blava,
les diners que feia un bo
i encara no es parlava
de televisió.
D'aquella gent antiga
us diré que n'ha quedat
l'instint de la botiga
i el pagar el contat
i un xic de fantasia
i el taler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans
que fossin catalans
i pels boscos i pels prats
trobava els quatre gats.
La mare era més blava,
les diners que feia un bo
i encara no es parlava
de televisió.
i arribarem a la una
amb un trosset,
un fragment d'una sedana
d'Antoni que se s'empera
amb la cobla mediterrània.
Tu i jo,
ja recordeu que després
del Bulletí Notícies
tornem amb la segona part
de l'Undú seguit.
Fins ara.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!