El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Tarragona missionera, una finestra a la realitat missionera,
Pau és sensible al refús i quan s'adona que el poble escollit per Déu com a poble seu refusa l'Evangeli del Maciès, l'enviat de Déu diu...
Ara bé, jo pregunto, és que no l'han sentida? I tant que l'han sentida!
El seu anunci s'ha escampat a tota la terra i les seves paraules fins als nímits del món.
Encara pregunto, és que Israel no ha comprès la predicació?
Moïsès és el primer de contestar, jo, per angelosir-vos, em valdrà d'un poble que no és poble, em valdrà per irritar-vos d'un poble sense seny.
I Isaias arriba a dir, m'he deixat trobar pels qui no em cercaven, m'he manifestat els qui no em consultaven.
Els bisbes de Catalunya, en la reflexió que intitulen Pau, l'apòstol del nostre temps, ens presenten l'apòstol Pau,
com a anunciador de l'Evangeli en circumstàncies difícils, personals i col·lectives,
tot fent referència al document anterior.
Creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor
Se'n manifesten. Allí dèiem que l'Església es troba en estat d'emissió
i que avui és urgent de portar el missatge de Jesús a tots sense excepció,
tant els qui estan adherits a la fe cristiana com els qui, en graus diversos, s'hi mostren propers
o bé com els que n'estan apartats.
Escrivíem
Com serà possible la missió, si no tornem de nou al cor mateix de l'Evangeli,
si no cultivem una actitud esperançada davant l'actual situació?
Ens van dient, la vida de Pau en Cris comença el dia en què, segons les seves mateixes paraules,
Déu em va revelar el seu fill perquè jo l'anunciés als pagans.
Fins aleshores, Pau era un home ple de zel per la seva religió i rigorós complidor de la llei de Moixès.
I és per això que perseguia els perseguidors del Nazaré, per impedir que cap jueu obres la fe cristiana.
Però, sense saber-ho, Pau lluitava contra aquell que havia de ser la raó i el fonament de la seva vida.
Jesús l'esperava al camí de Damasc.
Aleshores, prop de la capital de Síria, el perseguidor es va convertir en predicador.
L'enemic, enemic, l'home encegat per l'odi esdevingué un home il·luminat per l'amor.
Les paraules de Jesús van arribar al cor de Pau.
«Saula, Saula, per què em persegueixes?»
Jesús cridava al futur apòstol amb el nom que li havien posat als seus pares,
el nom de Saúl, Saula en grec, el primer rei d'Israel de la tribu de Benjamí, com Pau mateix.
Llavors, el futur apòstol, il·luminat per una llum potent,
tocat per la gràcia de Déu, va caure a terra.
L'home vell havia mort.
Pau, a Damasc, va canviar radicalment la seva vida perquè va acollir la llum divina,
perquè no va refusar la paraula de Jesús que els sotraquejava interiorment
i que el convidava a entrar a la ciutat de Damasc.
No amb l'orgull del perseguidor, sinó amb la humilitat del deixeble.
Quan va recobrar la vista, hi veia amb els ulls de la fe.
Així ho expressarà en la carta als romans.
Per la fe en Jesucrist, Déu dona la seva justícia a tots els que creuen,
però sense fer cap distinció.
Els fa justos purament per gràcia,
en virtut de la redemció realitzada per Jesucrist.
Adéu-siau.
El missatge d'aquest diumenge tercer de Pasqua continua sent que
aquell que vosaltres vau entregar i vau negar,
Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts.
Nosaltres en som testimonis.
Són paraules de Pere als inicis de la predicació apostòlica.
Aquest Jesús que és viu s'ha tornat a aparèixer als deixebles i els saluda amb el desig de pau.
Davant els seus dubtes els demana menjar,
s'han d'adonar que no és un fantasma,
i els explica el que havien dit els profetes
i llavors els obri els ulls perquè comprenguessin el sentit de les escriptures.
Però serà millor que escoltem el fragment de l'Evangeli
que es proclama arreu del món, a les misses d'avui.
És una gentilesa de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Després seguirà l'habitual comentari de mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Jesús s'apareix als deixebles.
Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir
Pau a vosaltres.
Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit.
Jesús els digué
Per què us alarmeu?
Per què us venen al cor aquests dubtes?
Mireu-me les mans i els peus.
Sóc jo mateix.
Palpeu-me i mireu.
Els esperits no tenen carn ni ossos, com veieu que jo tinc.
I mentre deia això,
els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure
i estaven tots sorpresos,
els digué
Teniu aquí res per menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa.
El prengué
i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué
Això és el que us vaig dir quan encara eren vosaltres.
Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la llei de Moisès,
en els profetes i en els salms.
Llavors els obria el cor perquè comprenguessin les escriptures.
Els digué
Així ho diu l'escriptura.
El Maciès
ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts.
I cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats,
començant per Jerusalem.
Vosaltres en sou testimonis
i jo faré venir damunt vostre aquell que el meu pare ha promès.
Quedeu-vos a la ciutat
fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 26 d'abril ens trobem ja el tercer diumenge de Pasqua.
I aquí trobem en la primera lectura, sempre de llibre dels fets aquests dies,
que el testimoni de Joan i Pere
Déu ha ressuscitat, Jesús, d'entre els morts.
I no ho diem perquè sí, ens som testimonis, l'hem vist.
Doncs molt bé, com diem en el Salm,
que sigui el nostre estandard la claror de la teva mirada,
que podem manifestar sincerament, amb sinceritat,
que es vegi en els nostres ulls allò que creiem.
I Sant Joan ens diu
que sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments.
I aleshores diu
que la veritat està en el qui guarda la seva paraula.
I en aquest qui guarda la seva paraula,
l'amor que ve de Déu,
arriba a la plenitud.
I llavors trobem l'Evangeli de Lluc,
que ens torna a repetir Jesús,
que entra a veure els deixebles i els anuncia la pau.
I també els hi mostra les mans i els peus.
Doncs molt bé,
Pere i Joan recorden a la gent de Jerusalem
que encara hi són a temps de canviar d'opinió,
en vista de tot el que Jesús ha fet.
Nosaltres,
si som testimonis d'alegria en el seguiment de Jesús,
també podrem convèncer a la gent del nostre temps
perquè aclareixin les seves opinions
sobre la salvació de Jesús.
Es notarà que coneixem Jesús
sempre que la nostra actuació
vagi d'acord amb el que ell ha ensenyat,
sempre que sapiguem canviar les nostres actituds
a l'escoltar les correccions que ens fa l'Evangeli.
Sempre que busquem Jesús
i ens ajudem a conèixer-lo entre nosaltres,
ell mateix ens farà present
i ens portarà la pau.
Jesús ens mostra sempre les mans i els peus foradats
perquè entenguem que ell estima,
vol la pau, no vol la por,
vol la llibertat, no vol l'esclavitud,
vol la vida, no vol la mort,
vol apropar-nos contínuament
a l'alegria salvadora
que el Pare té planificada
des de la creació del món
i no canviarà
encara que nosaltres li fallem.
Demà 27 d'abril
Demà 27 d'abril s'escau la solemnitat
de la Mare de Déu de Montserrat,
patrona de Catalunya.
Felicitem a totes les Montserrats,
Montses, Rats, etc.,
que demà celebrin la seva onomàstica.
Per cert, l'amic Santi em fa senyal
de felicitar-me a través de la peixera
del nostre estudi.
Moltes gràcies!
Podríem avançar-nos a la celebració
tot recordant la pregària que va fer en català
el papa Joan Pau II
amb motiu de la seva visita al santuari
l'any 1982.
Diu així
Us preguem, oh Pare,
que en aquesta basílica
on demora el vostre fill Jesucris,
fill de Maria,
atorgueu abundosament la pau,
la concòrdia i el goig
a totes les tribus peregrines del nou Israel.
Feu, Senyor,
que tots els homes encertin
a descobrir el profund sentit
de llur existència peregrina a la terra,
que no confonguin les etapes i la meta,
que modulin la marxa
segons l'exemple de Maria.
Ella serà llur auxiliadora
perquè aquí, a tot arreu i sempre,
Maria és reina poderosa
i mare piadusíssima.
Amén.
Sous-titrage MFP.

Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
Crec que estaria bé llegir un breu article
de mossèn Miquel Barberà
de Gà del capítol de la Catedral de Tarragona,
que s'ha publicat avui
al full dominical de l'Arxidiòcesi de Tarragona.
Diu així.
En el nostre món passa que de tant en tant es revifa la polèmica sobre la realitat nacional de Catalunya.
Unes formacions polítiques en parlen com d'una opció política.
D'altres ho neguen o no volen que se'n tracti.
també com a una opció política.
Però hi ha una altra manera d'afirmar-ho,
no perquè agradi a unes formacions polítiques
o perquè desagradi a d'altres.
Es tracta d'afirmar-ho com una constatació de la realitat.
I constatar els fets no depèn de les opcions polítiques.
Són afirmacions anteriors a la política,
agradin o no agradin,
perquè la realitat no és del color del cristall però on es mira.
D'aquesta manera, no política,
és com ho van afirmar els nostres bisbes
el document Arrels Cristianes de Catalunya, l'any 1985.
Diuen que no es tracta de la defensa del nom-nació com si fos un títol,
sinó del reconeixement d'una realitat de fet.
Afirmen, com a bisbes de l'Església Catalunya,
encarnada en aquest poble,
donem fe de la realitat nacional de Catalunya,
afeixonada al llarg de mil anys d'història
i també reclamem per a ella
l'aplicació de la doctrina del Magisteri Eclesial.
De la constatació d'una realitat,
agradi o no agradi,
cadascú que entregui les conseqüències pertinents.
Per nosaltres, per l'Església,
conseqüències pastorals, sens dubte.
I signa Miquel Barberà Prevera.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabrè.
Bons amics,
el proper divendres, dia 1,
celebrem el Dia Internacional del Treball.
Dia que l'Església ha volgut sacralitzar
posant-nos sota l'advocació de Sant Josep Obrer,
home just i senzill,
que es guanyava el pa per a ell
i la seva família amb la suor del seu front.
Avui és un bon dia
per fer una síntesi de la dòctrina social
de l'Església sobre el treball.
Primer, el treball és més important que el capital.
Com la persona ho és més que la matèria prima
o els instruments mecànics de producció.
Joan Pau II,
a l'Elaborem exercem,
s'expressa d'aquesta manera.
Cal recordar un principi formulat
sempre per l'Església,
el principi de la prioritat del treball sobre el capital.
Aquest principi es refereix directament
al mateix procés de producció,
respecte al qual el treball
és sempre una causa eficient primària,
mentre que el capital és només una causa instrumental.
Segon,
el treball és un dret fonamental de l'home
perquè l'home,
a través del seu treball es perfecciona ell mateix,
es solidaritza amb la societat
i col·labora en la construcció del món.
Tercer,
el treball és un bé de tots
que deu estar disponible per a tots
aquells que són capaços d'exercir-lo.
La plena ocupació és un objectiu obligat
per tot ordenament econòmic
orientat a la justícia i al bé comú.
Una societat en la qual el dret al treball és enorreat
o sistemàticament negat
no pot aconseguir la seva legitimació ètica
ni una justa pau social.
Per tant,
l'atur obligatori
deu ser considerat com una plaga
i un mal a evitar
per tots els mitjans possibles.
En cas d'atur,
el treballador té dret
a un subsidi suficient
per viure ell i la seva família.
Quart,
el treballador té dret
a un sou digne
que li permeti fer front
a les despeses indispensables,
personals i familiars
i a procurar-se un romanent
per al futur.
No sempre el sou mínim
establert per la llei
és per considerar just
si aquest no arriba
a satisfer les necessitats vitals
del treballador i família.
No n'hi ha prou,
per tant,
en que sigui fruit
d'un pacte entre l'amo i el treballador.
Cal que aquest pacte sigui just.
Cinquè,
deures del treball,
complir fidelment
tot el pactat
amb llibertat
i segons justícia.
No causar dany al capital
i abstenir-se
com a norma
de la violència
en la defensa
dels seus drets.
La vaga
és considerada justa
quan no hi ha altres camins
de poder defensar
allò que es considera
de justícia.
Sisè,
el treballador té dret
a participar
en els beneficis
de l'empresa,
ja que el rendiment
de l'empresa
no depèn sols
ni primordialment
del capital.
Cal, per tant,
que aquesta retribució
augmenti
en la mesura
en què augmenten
els beneficis.
Setè i final,
l'ideal seria
que el contracte de treball
es convertís
en un contracte
de societat
i que capital
i treball
s'unissin
en una empresa
comuna,
ja que l'empresa
està formada
pel conjunt
dels dos elements.
L'empresa
no pot considerar-se
només
com una societat
de capitals,
és al mateix temps
una societat
de persones.
és
de les centèsimos
anos
de Joan Pau II
número 43.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
Tots recordem
l'Evangeli d'avui?
També nosaltres necessitem
que avui el Senyor
ens obri els ulls
per comprendre
les escriptures
i ens conformi
en la fe.
però serà necessari
que estimem
la paraula de Déu,
la Bíblia,
ens ha de ser familiar.
La paraula de Déu
revela
el sentit profund
de les coses
i dona a la persona
la seguretat
de discerniment
i d'orientació
en tantes decisions
que cada dia
hem d'aprendre.
Pensem
que cada vegada
que agafem la Bíblia
i la llegim
i la reflexionem
o meditem,
estem obrint
el cor a Déu
que ens parla
i ens posem en sintonia
per realitzar
la nostra pròpia vida
el meravellós projecte
que Déu té
per cadascú
de nosaltres.
I ara
un parell d'anuncis.
Del 15 al 21 de juny
es farà
un pelegrinatge
arxidiocessà
a Roma
i a Camogli,
presidit
pel senyor
arcabisbe
amb motiu
de l'any paulí.
Per informació
i inscripcions
cal trucar
al telèfon
de recepció
de l'arcabisbat
de Tarragona
el 977
23
34
12
de les 10
a la 1
del migdia
i de 4
a dos quarts
de 7
de la tarda
de dilluns
a divendres.
Per altra banda,
la delegació
diossessana
de la Pastoral de la Salut
de l'arcabisbat de Tarragona
organitza
la jornada
diossessana
de la Pastoral de la Salut
que tindrà lloc
el proper
9 de maig
de les 10
de les 10
del matí
a les 2
de la tarda
a la sala
d'actes
de l'Hospital
de Santa Tecla
a la Rambla Vella
número 14
de Tarragona.
Enguany,
la reflexió girarà
al voltant
del tema
Eucaristia
Pa de Vida
Aliment de la Comunitat
i Consolen la Malaltia
Aspectes Pastorals
i serà conduïda
per mossèn
Alfons Gea
coordinador
dels secretariats
interdiocessants
de les Pastorals
de la Salut
dels Bisbats
amb seu a Catalunya.
Cal recordar també
que a les diferents
parròquies
el dia 17 de maig
s'escaurà
la Pasqua
del Malalt.
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
Arcabisbe Metropolità
de Tarragona
i Primat
Déu vos guard.
Em toca reprendre
els comentaris
sobre el sacrament
del matrimoni
a la llum
del compendi
del Catecisme
de l'Església Catòlica.
Després d'haver-nos
referit
al consentiment matrimonial,
ara ens cal considerar
els efectes
del matrimoni.
Del matrimoni vàlid
neix entre els cònjugues
un brinque
que per la seva naturalesa
és perpètua
i exclusiu.
A més,
en el matrimoni cristià,
els cònjugues
són enfortits
d'alguna manera
consagrats
per un sacrament
peculiar
en vista als deures
i a la dignitat
del seu estat.
Així s'expressa
el Catecisme.
Per tant,
són essencialment
dos els efectes.
L'aparició
d'un vincle nou
entre els esposos
i la donació
d'una gràcia
específica.
El consentiment
pel qual els esposos
es donen
i s'accepten
mutuament
és segellat
per Déu mateix.
Per tant,
la institució
estable que es crea
té també
davant la societat
un reconeixement
la força
del qual
li ve
de la llei divina.
El pacte
entre els esposos
és integrat
en l'aliança
de Déu
amb els homes
i, per tant,
l'autèntic amor
conjugal
queda assumit
dins l'amor diví.
Tot això
és molt important
per entendre
que el vincle
matrimonial
és establert
per Déu mateix,
de manera que
el matrimoni
clos i consumat
entre batejats
mai no pot ser
dissolt.
Aquest vincle
que deriva
de l'acte humà
lliure dels esposos
i de la consumació
del matrimoni
és una realitat
posteriorment irrevocable
i dona origen
a una aliança
garantida
per la fidelitat
de Déu.
L'Església
no té cap poder
de pronunciar-se
contra aquesta disposició
de la saviesa divina.
En tot cas,
podrà,
després d'una seriosa
investigació,
declarar que mai
no va haver-hi
vincle
ni, per tant,
matrimoni,
però no pot
dissoldre
el matrimoni
autèntic.
La perpetuïtat
i l'exclusivitat
són notes essencials
del vincle matrimonial,
ja que pertanyen
a l'autèntic amor diví,
del qual
l'amor esponsal
n'és participació.
amb gran pena
hem de constatar
com la plaga
del divorci,
tan estesa
a la nostra societat,
destrueix
la matèria,
la mateixa
essència
del matrimoni.
Davant d'aquestes
afirmacions,
sembla més fàcil
d'entendre
la necessitat
de la gràcia
específica
del matrimoni,
els segons
dels efectes,
que està destinada
a perfeccionar
l'amor
dels esposos
i a enfortir
la seva unitat
indissoluble.
Per aquesta gràcia
s'ajuden
l'un a l'altre
a santificar-se
en la vida
conjugal
i en la procreació
i educació
dels fills.
I la font
d'aquesta gràcia
no pot ser
ningú més
que Cris.
Jesús es queda
amb ells,
els dona la força
de seguir-lo
prenent la pròpia
creu,
d'aixecar-se
després de les caigudes,
de perdonar-se
mútuament,
de portar
les càrregues
els uns
als altres
i d'estimar-se
amb un amor
sobrenatural,
dedicat,
delicat
i fecú.
Amb aquesta gràcia
del sacrament
podrà créixer
cada dia
més i més
l'amor dels esposos
en benefici
de la unitat
de les famílies
i de la felicitat
dels seus membres.
Adeu-siau.
de l'amor de l'amor de l'amor de l'amor.
Remenant papers
i fent pregària per escriure aquesta reflexió,
trobo aquestes paraules de Joan Pau II
adreçades als sacerdots.
Us demano que empreu tots els mitjans
que afavoreixen entre els fidels
el coneixement i l'amor a l'escriptura.
També Benet XVI ens encoratja
a alimentar-nos de la paraula de Déu.
Amb motiu del darrer sínode,
ha tingut unes intervencions precioses.
Transcric alguns mots.
Només la paraula de Déu pot canviar profundament
el cor de l'home.
Per això és important que entrem en una intimitat
cada cop major amb ella,
tant cadascun dels creients com les comunitats.
Alimentar-se de la paraula de Déu
és per a ella, l'Església,
la seva primera i fonamental tasca.
L'amor al proisme neix de l'escolta dòcil
de la paraula divina.
Us convido, i sóc conscient que ja us ho he dit,
en altres ocasions, a llegir i a meditar la Bíblia,
especialment el Nou Testament.
És importantíssim i no hauria de passar cap dia
que no en llegim unes planes.
És una cosa gens difícil
i d'una riquesa incalculable.
Doncs és deixar Déu que ens parli
i ens doni llums
i ens ensenyi el camí de la vida.
Aquells deixebles de l'Evangeli d'avui
van escoltar Jesús i van entendre.
Si nosaltres l'escoltem avui
a través de la seva paraula escrita,
també ens ho farà entendre tot.
Creieu-me, germans,
que val la pena de veritat,
ni un sol dia sense l'aliment de la paraula.
I això és tot per avui.
Gràcies per la seva atenció
i fins diumenge vinent si Déu vol.
Feliç setmana a tothom.
Gràcies.
Gràcies.