Gràcies.
Encara que avui en dia, a més d'un, això pot sorprendre,
és evident que la història del fet sardanista
està enmarcat pel que algun estudi
us ha qualificat com l'apropiació de la sardana
per part de certs sectors de la societat catalana,
sobretot a partir dels primers anys del segle XX.
A partir d'una dansa plenament popular, vital i espontània,
oberta a tota mena d'influències,
en plena expansió territorial,
paral·lelament no només a altres danses,
sinó també a modes, invents, ideologies, etc.
La sardana va fer objecte d'un intent de depuració,
de normativització i d'imposició d'una mena de cànon
que gairebé va reixir.
Si més no, aquest intent va triomfar des d'un punt de vista mediàtic,
de cara en fora.
El cert és que aquella apropiació potser va ajudar
a créixer la sardana territorialment,
però els encotillaments que també se li van imposar
a l'avant limitat també territorialment i socialment.
Malgrat tot això, tot i la imatge oficial,
sempre s'ha mantingut una visió més natural,
oberta a tota mena d'influències, com dèiem abans,
i sense gaires condicionants estètics ni de cap altra mena,
o senzillament una manera lúdica d'entendre la sardana
que, curiosament, havia passat de ser l'única i fonamental
a pràcticament alternativa,
i a vegades perseguida fins i tot.
Darrerament, però, hem pogut comprovar com el panorama a poc a poc està canviant.
On més evident resulta el canvi de predomini de mentalitats és en l'àmbit musical.
No només hi ha un relleu generacional,
sinó que aquest es manifesta molt més preparat tècnicament,
i sobretot molt menys condicionat per prejudicis i per essencialismes.
És a dir, que els músics d'ara no només valoren el ric patrimoni musical existent per a Cobla,
sinó que els agrada experimentar, obrir-se nous camins.
El repte és en la dansa, on hi trobem els fonamentalistes més aferrisats,
però també condemnats a desaparèixer, com a mínim per raons biològiques,
encara que cal esperar que també ho serà per convenciment.
Hi ha indicis en diferents àmbits de la sardana
que permeten tenir esperances en aquest sentit,
fins al punt que, a hores d'ara, els principals obstacles,
més aviat, són els típics esnobs de la cultura,
els que es creuen molt moderns i aquells obsessionats
amb les crostes nacionalistes que, pobrets,
les veuen per tot arreu, menys a casa seva.
Doncs molt bon dia, benvinguts.
És l'edició avui 668 de l'1-2 i seguit,
temps de setanes, esbars i música per a Cobla,
a Tarraona Ràdio, com cada dissabte.
Avui amb el Lluís, el control de so i un servidor l'Àngel,
aquí davant del micro, i atenció perquè aviat,
en aquest mes de setembre propi,
que estem a punt de començar canvis i renovació del nostre programa.
De moment, aquesta edició 668, com deia,
amb la mateixa intenció de sempre,
i això segur que no canviarà,
és posar-vos al dia del que passa en aquest àmbit
de la cultura popular i tradicional catalana,
i també allò que no canviarà,
és començar a programar fent-vos una ràpida visió
d'allò que inclourà cada una d'aquestes edicions.
I encara que, per a molts, les vacances s'acaben,
altres, evidentment, encara han de començar,
de tot hi ha, però sí, la majoria les deixem enrere,
això sí, l'activitat al carrer,
dins l'àmbit de la cultura popular i tradicional,
encara té moltes coses per dir a hores d'ara.
Evidentment, des del punt de vista de Tarragona,
tenim encara pendent les festes de Santa Tecla,
poca aroma,
però són moltes altres les poblacions
que precisament estan en plena celebració
d'aquestes festes majors,
i d'altres que també estan esperant aviat per celebrar-les.
I això es nota, evidentment, a la nostra agenda,
i, entre moltes altres coses, parlarem de la pleca Cambrils,
avui un dels plecs més interessants
que aprofita aquest punt tan especial del calendari
com és ara, quan està acabant-se la temporada turística,
però que encara el temps acompanya força,
seran sessions de tarda i nit,
al Parc del Pescador.
I un plec aquí important,
encara que sigui lluny d'aquí de Tarragona,
és el de Paralada,
i si el destaquem és perquè ja fa uns quants anys,
crec que són nou,
que una cobla d'aquí, la cobla Reu Jove,
hi participa,
i això és important,
que el rovell de l'ou de l'activitat sardanista,
no només actual, sinó a nivell històric,
compti amb una de les cobles
més allunyades d'aquell centre.
I caldrà parlar,
i suposo que caldrà fer-ho sovint
d'aquesta proclamació, diguem-ne,
de la Sardana com a Dança Nacional de Catalunya,
que com tot en aquest món és polèmic,
i en aquest cas també,
i direm la nostra un cop més.
Parlarem de llibres,
de publicacions molt interessants
que estan apareixent darrerament
i que sobre el món de la Sardana
tracten d'una manera diferent,
diria que prometedora.
Llibres i revistes,
avui comentarem en aquest sentit,
recordarem diversos premis musicals
de Sardana que hi ha convocats.
Parlarem també de les 37 jornades internacionals,
37-enes,
jornades internacionals folclòriques,
que porten folclòria d'arreu del món,
combinant-lo amb folclòria d'aquí,
de Catalunya.
La presentació d'un nou disc,
el disc dedicat a Sardana,
a Montserrat Pujolà,
una compositora que s'ha pogut arribar a tota mena de públics,
tindrem xafarderies i altres músiques,
evidentment, tot això fins a dos quart de dues de la tarda.
I per començar, precisament música,
una sardana d'aquestes que han sonat força els últims mesos,
una sardana que va obtenir el segon accèstit al concurs de la Sardana de l'any
en la darrera edició, celebrada a Girona,
una sardana que el seu autor, Carles Santiago,
un dels autors podríem situar com dels més importants a la sardana de plaça,
balladora, va dedicar a Sant Climent de Llobregat
com a ciutat pubillada al sardana el 2008
la plaça del paraigua,
precisament interpretada per la cobla que va fundar,
el mateix Carles Santiago,
la cobla ciutat de Cornellà.
i de la нельзяia.
hi ha polla
no
hi ha polla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
pel que fa a ballades de serranes, avui mateix, doncs ara, ara deu estar al punt de començar, si no ho afet ja, a la febró una ballada amb la cobla Miranfon, a la set a Vilafranca, amb la cobla Catània, a dos quarts de 8 a Sant Carles, a la plaça del Coc, amb la cobla la principal Rapitenca, a les 8 a Salou, al passeig Jaume I, amb la cobla Sabadell, i a dos quarts de 9 a la Seny, a la plaça Major, amb la cobla la principal Rapitenca.
Demà diumenge, a dos quarts de 8, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Dilluns, dia 31, a la cobla Reu Jove, actuarà la Festa Major de Vilafranca del Penedès, a la plaça Penedès, serà a dos quarts de 7 de la tarda.
El dijous, dia 3, la Festa Major, en aquest cas, a Torre d'en Barra, a les 6, a la plaça mossèn Joaquim Boronat, i actuarà la cobla Orquestra Maravella.
El dissabte, dia 5, a dos quarts de 8 del vespre, a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc, amb la cobla la principal Rapitenca.
A les 8, al Vendrell, al Rambla, amb la cobla la principal de Llobregat, dins la novena mostra de folclore del Penedès.
I el diumenge, dia 6, Sardanes, a les 12 al migdia, a Covelles, amb la cobla Maricel.
I a dos quarts de 9, dos quarts de 8, millor dit, dos quarts de 8 del vespre, al Vendrell, a la plaça de la Sardana, amb la cobla Ciutat de Mataroc.
Hi ha un àmbit que es va engrescant després del parèntesi de l'agost, és el de concurs de colles.
Avui, a les 10 de la nit, a Olot, al passeig d'en Blai, territorial comarques gironines i colles lliures, amb la cobla la principal d'Olot.
Demà, diumenge, a les 6 de la tarda, a Juneda, a la plaça Catalunya, campionat de la terraferma i colles lliures, amb la cobla Salvatana.
El proper cap de setmana, el dissabte, dia 5, a dos quarts de 6 de la tarda, a Encamp, a la plaça dels Arínsols, colles lliures, amb la cobla Flama de Farners.
I a dos quarts de 7 de la tarda, a Vilanova de Bellpuig, a la plaça Pau Casals, 30 concurs, vàlid per al campionat de la terraferma i colles lliures, amb la cobla Bellpuig-Cobla.
Pel que fa al diumenge, dia 6, concurs a les 12 al migdia, a les Borges Blanques, al passeig del Terrall, al campionat de la terraferma i colles lliures, amb la cobla Viladulesa.
I a les 6 de la tarda, a Fulgueroles, a la plaça Pardegui, territorial Barcelona, ciutat i comarques barcelonines, i colles lliures, amb la cobla la Bisbal Jove.
Cal dir que el proper concurs a les comarques tarragonines serà el de les festes de Santa Tecla, aquí a Tarragona, a la Rambla Nova, el diumenge, dia 13, amb la cobla la principal de Tarragona.
Passam ara ja per acabar aquesta agenda a l'àmbit dels esbars.
Dissabte a vinent, dia 5 de setembre, a dos quarts de la nit, al Vendrell, a la Rambla, s'hi celebrarà la novena mostra folklòrica del Vendrell,
emmarcada en les 37es jornades internacionals folklòriques a Catalunya.
Hi ha una cercavila prèviament pels carrers de la vila, a partir de les 7,
sardanes a càrrec de la cobla, la principal de Llobregat, a les 8,
i després actuació de grups d'Aragó, les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya, Turquia, Perú i el Vendrell mateix.
Serà de partir, com dèiem, de dos quarts de 10 de la nit.
També actuarà les bars, ciutat com tal de Barcelona i la cobla, la principal de Llobregat.
Hem parlat de la pleg de Cambrils, avui en sessions de tarda i nit, al Pare del Pescador,
doncs ara els hi dediquem una sardana, una sardana que està inclosa en el disc Tan sols un pas,
que va publicar l'agrupació sardanista Terranadansa, amb la col·laboració de diverses entitats de les comarques tarragonines,
i una sardana d'autor d'aquí, de Tarragoní, Joan Juncà, la va dedicar l'any 1971 a aquesta població,
una sardana que és anterior a l'època d'or, com a autor de sardanes de Joan Juncà,
però que és prou interessant, la platja de Cambrils.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja hem deixat enrere l'agenda del nostre programa i ara el noticiari.
I en primer lloc un recordatori de dos concursos musicals prou importants que hi ha plenament vigents en aquests moments.
Es van donar a conèixer potser un moment una mica complicat per la divulgació just abans de l'estiu,
sobretot de la període de vacances i val la pena que hi insistim.
Per una banda, el Premi SGAE de Sardanes 2009, el que convoca la Societat General d'Autors i Editors, la Fundació Autor,
i que té només el condicionant que poden participar-hi tots els compositors socis de l'SGAE que ho desitgin.
En tot cas es tracta de sardanes originals inèdites, que no poden haver estat premiades en cap altre concurs,
estrenades o interpretades públicament amb anterioritat, això és el que remarquen molt les bases,
i detalls curiosos com que no s'enmetrà cap composició d'autors difunts,
ja sigui l'original o l'arranjament d'un autor contemporani.
Bé, quan ho diuen les bases imaginem que hi ha hagut experiències anteriors en aquest sentit.
Els originals s'han de presentar en exemple únic, amb partitura d'instrumentació precoble d'11 instruments,
amb particelles corresponents.
Al peu cal que hi figuri una reducció a dos o tres pentagrames,
en cas que es disposi d'un enregistrament sonor també pot lliurar-se.
Per tal de preservar l'anonimat dels concursants,
les obres s'han de presentar únicament amb la indicació del títol,
dins d'un sobre en què s'especifiqui el mateix títol.
En aquesta obra, a banda de la partitura i les particeles,
s'ha d'incloure un altre sobre amb el mateix títol,
que ha de contenir una fotocòpia del DNI del concursant i un currículum breu.
El termini de recepció de les obres, que serà inajornable,
finalitza el dia 26 d'octubre d'aquest any, 2009,
i les obres es poden lliurar directament a la Societat General d'Autors i Editors,
a la Fundació Autor a Catalunya, al passeig de Colom VI de Barcelona,
codi postal 08002, o es poden enviar per correu certificat a la mateixa adreça,
indicant en el sobre Premis Gaia de Sardanes 2009.
Els premis són, sens dubte, els més sucosos,
els més ben dotats que actualment hi ha dins d'aquest àmbit
dels Premis Musicals per a Cobla.
El primer premi de 3.000 euros,
un exèssit de 900 i un exèssit de 900 euros.
Cal dir que els compositors qui participin,
ja ho hem dit abans, cal que siguin socis
de la Societat General d'Autors i Editors,
i que, com sempre, el lliurament de premis es farà en un concert,
en una població que s'enocerà oportunament.
Cada any és una població diferent.
Recordem que aquí a Tarragona ja va tenir lloc
fa un parell d'anys al Teatre Matropel.
Un altre concurs també vigent és el 12è concurs de Sardanes
per a joves compositors, que es convoca a Blanes.
Ho fan la banda i Cobla Col·legi Santa Maria,
la colla sardanista Sapa Lumera de Blanes.
és un concurs que també en general les bases són,
si fan o fan, les habituals dels concursos.
Sardanes presentades originals inèdites,
no poden haver estat interpretades públicament
amb anterioritat, ni presentades simultàniament
en cap altre concurs.
instrumentades per a Cobla,
d'11 instrumentistes,
el tema lliure,
i haver-les de trametre a l'Escola de Música
del Col·legi Santa Maria de Blanes
per correu certificat
al carrer Salut número 24,
17-300 de Blanes.
El termini és el dia 16 d'octubre,
també d'aquest any 2009.
Els premis en aquest cas són més modestos,
però també prou interessants,
sobretot si tenim en compte
que està adreçat a joves compositors.
primer premi de 1.200 euros,
segon premi de 600 euros
i jurat popular de 300 euros.
Més un diploma reconeguent el premi
i un altre per a cada una de les sardanes finalistes.
Cal especificar també que les sardanes d'autors
que no supirin els 18 anys del dia 31 de desembre del 2009
poden mereixer un reconeixement especial
per part del jurat.
Perquè cal especificar també,
no ho havíem dit,
que, en general,
aquest concurs és per a autors
que no superin els 25 anys del dia 31 de desembre del 2009
i hi ha la possibilitat, com dèiem,
que hi hagi un premi especial
per als que no superin els 18 anys
en aquesta mateixa data.
Anem a l'àmbit dels esbars.
Dic que demà diumenge a les 12 del migdia
a la plaça major de Manresa hi haurà
la tradicional ballada de la imatgeria de la ciutat,
la festa major,
cavallets, nans, gegantons,
pobilla i hereu, gegants i àliga.
I després una experiència que és original dins d'aquest àmbit dels esbars,
estem acostumats a veure els esbars actuant dalt d'un escenari,
de cara al públic,
serà el que anuncien la primera ballada participativa
de dues danses antigues de Manresa,
el ball del Rossinyol i la Bolangera.
La gent de l'esbar Manresa vol així recuperar el costum
de ballar dansa d'arrel amb motiu del seu centenari,
és a dir, que no volen ser ells només els que actuïn davant del públic,
sinó que tothom s'hi apunti,
tothom procuri practicar aquestes dues danses
que es vol recuperar,
el ball del Rossinyol i la Bolangera.
Tothom hi és convidat, doncs, diuen a ballar,
i també, si s'escau, a mirar.
L'any 1972, a Barcelona, al si de l'esbar Lluís Millet,
es constituïa un moviment de divulgació folklòrica
amb el nom de Jornades Internacionals Folklòriques,
que treballava sota el lema de les danses dels pobles pel nostre poble.
Inicialment, no fos res més que un festival de dansa folklòrica,
Déu-n'hi-do,
que només es feia a Barcelona amb la presència de grups folklòrics
vinguts d'arreu del món,
que alternaven les seves actuacions amb les dels esbars.
Aviat es va veure, però,
que les representacions que s'oferien,
tot i que permetien conèixer espectacles força desconeguts,
els grups vinguts de lluny
no el trobaven compensat l'esforç del seu desplaçament
només per a dues actuacions.
Així va néixer una ampliació de les GIF,
que va passar a ser GIF Catalunya,
és a dir, que el seu camp d'acció abastava tot el territori català.
La solució fou que els grups actuessin
per a diverses poblacions catalanes
en un ventall amplíssim que ha anat engrandint-se amb el temps,
ja que de les 13 poblacions del primer any de les GIF Catalunya,
179,
ara ja són el vuitant de la quarantena.
Enguany les 37 jornades internacionals folclàriques a Catalunya
se celebren de l'1 al 7 de setembre.
L'acte inaugural serà a Calella el dimarts dia 1 de setembre
i la col·lenda el dilluns 17 a Figueres.
Enguany hi participen els següents grups.
a Aegean Folk de Turquia, el grup de música tradicional i dansa del sud-est de Gizhou,
la Xina, la companyia de danses Cosandama del Perú,
el conjunt estatal de dansa Mariel de la República de Mariel,
la Gran Vallet Argentino, el grup de dansa provincial de Guatenc a Sud-àfrica,
a l'esbar d'ençària de Rubí, l'esbar d'ençària de Rubí,
l'esbar d'ençària de Sabadell i Lluïsos de Taradell,
l'esbar Sant Martí de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat
i la colla mediterrània de Figueres.
A l'esbar d'ençària,
aquestes reunines enguany podrem gaudir de les actuacions
el dissabte 5 de setembre a dos quarts de 10 de la nit
del grup de música tradicional i dansa del sud-est de Gizhou,
de la Xina, de Gianfol, de Turquia i de la companyia de danses Cosandama de Perú.
D'altra banda, el diumenge 16,
el conjunt estatal de dansa Mariel de la República de Mariel
actuarà al centre de Llorenç del Penedès a les 7 de la tarda.
10 minuts perquè siguin la 1 de la tarda
i ara una altra secció del programa,
però secció musical i amb el nom prou clar de la relíquia.
La relíquia
Una relíquia que avui ens porta una sardana,
no escoltarem coble, sinó que, ja ho podeu endevinar,
una sardana cantada, però que surt totalment del que habitualment escoltem
quan anunciem això, una sardana cantada, tot i que és un títol dels més coneguts
que pugui haver dins de tot el repertori sardanista.
És la sardana Llevantina, d'en Vicenç Bou,
amb lletra de Ramon Ribera i Joan Sarracan,
una lletra que, per cert, va produir als seus autors
més ingressos de tot el repertori sardanista ha hagut.
I el seu autor, l'autor de la música, en Vicenç Bou,
amb drets d'autor,
ens referim, evidentment, en Barrebre més en la versió cantada
que no pas en la versió instrumental,
tot i que és una sardana també força interpretada per les cobles,
sobretot als anys 30 i 40 del segle XX.
La que escoltarem, però, és una versió, diguem-ne,
que és representativa d'aquella vessant desvergonyida
que també, també, dins la sardana hi és,
malgrat que els grans estudiosos folklòrics del país
van procurar deixar de banda les cançons
que no s'ajustaven al concepte que ells tenien de moral,
històricament n'hi ha hagut de cançons de tota mena,
però aquestes s'havien quedat arraconades als cançoners,
els reculls que feien, doncs hi són.
I moltes ens han arribat.
I en el cas d'aquesta Llevantina, doncs també.
I els que van consagrar, van, diguem-ne,
permetre que arribés al futur amb un enregistrament
són el grup Follim Follam.
Un grup que, per cert, per qui no sàpiga un dels seus components,
és l'actor Xavier Bertran.
Segur que els més joves el coneixereu com l'U Cartanyà a televisió,
però llavors encara ben jovenet,
i a més, a més que vell de la closca,
doncs era un dels interprets d'aquesta Llevantina singular
de Vicenç Bou en Follim Follam.
Follam.
Follam.
Follam.
Follam.
Follam.
Follam.
Aterrada, sota un marge, estava fixat, tots trempant.
Quant altre cop li va venir una dolça picó, tots trempant.
Dolça, dolceta, que li feia un bon furgon, tots trempant.
I la porta del mitet, de gitosa s'hi posava.
I tots fent relèc, relèc, la porca com disfrutava.
Fins que va sentir-se'l dit humil.
El seu xicot que sap del mal que pateix, a cau d'orella va dir-li així mateix.
Així mateix.
Escolta, bacona, jo et calmaré un neguit que et fa la xona.
A tança i balta, que tinc el cigalot que tu et fa falta.
No tinguis por, ni dubtis pas, ni para el que vas.
No tinguis por, ni dubtis gaire.
Para que estigui baire.
Una versió desvergonyida totalment de la Llevantina.
també se'ns veu en versió fullint-fullant.
I segur que molts sabeu, recordeu alguna altra versió, diguem-ne, diferent,
sense anar més lluny, doncs, a l'Empordà d'Enric Morera.
Bé, tornem, diguem-ne, als cànons.
Abans parlàvem de cànons, a la forma de sardana, diguem-ne, habitual.
I amb l'estrena, un disc que no fa massa, que ha aparegut al mercat.
És un recopilatori de la integral de sardanes d'una compositora,
la Montserrat Pujolà, que va entrar, diguem-ne, amb força
dins del món de la composició per a Cobla,
amb una sardana que ara s'interpreta sovint, amb l'esperit vibrant.
En aquell moment, amb un arranjament per a Cobla de Conrat Saló,
però després, segons tenim entès, en Montserrat Pujolà ja va escriure
les seves sardanes ella mateixa, l'arranjament per a Cobla pertinent,
i amb algunes d'aquestes sardanes són autèntiques troballes.
En aquest disc, l'interpreta a Cobla Juvenibola de Sabadell
i, com dèiem, inclou les 16 sardanes que a hores d'ara ha escrit la Montserrat Pujolà.
Ella diu que no en pensa fer més, però tots tenim l'esperança que sí,
perquè en faci més, que n'escrigui d'altres,
perquè són sardanes, potser si en en sentiu una,
per exemple, amb l'esperit vibrant, podeu pensar que sí, que us agrada,
però que no aporta res de nou a la música per a Cobla,
però si podeu escoltar el conjunt d'aquestes sardanes,
d'aquestes 16 sardanes molt ben interpretades per la Juvenibola,
veureu que hi ha no només una evolució,
sinó en alguns casos autèntiques aportacions d'originalitat
a la composició per a Cobla,
i sense fer cap revolució, això sí.
Un bon exemple és aquesta que han triat,
que es va estrenar el nou veu plec de Mata de Pere el 20 de juliol del 1996
i que, com es comenta, en la mateixa carpeta del disc,
presenta la particularitat que en els curs la compositora assumeix el repte
de fer cantar la tenora 22 compassos d'una única nota.
En els llars també se sent de manera continuada,
executada per gairebé tots els instruments.
una única nota, però que ella sap guarnir convenientment
amb la instrumentació perquè sigui una sardana certament interessant.
La plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
I la veu plec del vespre.
I la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
twee punch to flip.
i la veu plec del vespre.
i la veu plec del vespre.
Abans acabàvem la primera part
amb un serrat pujolat,
del disc que acaba de sortir publicat
amb la seva integral per a Sardanes
i, malauradament, no hem pogut sentir sencera la Sardana.
Ara, com a, diguem-ne, desgreugia,
n'hem triat una altra,
una altra de les Sardanes que inclou aquest enregistrament
i, com totes, prou interessants, prou atractives,
sempre, en aquest cas, interpretades per la cobla Sant Jordi,
perdó, la cobla juvenívola de Sabadell.
Es tracta de la Sardana que Montserrat Puigolà
va dedicar al pobillatge de Ripoll,
Ripoll, ciutat pobilla, l'any 2003.
Així la interpreta, doncs, aquesta espectacular,
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenívola de Sabadell.
Sardana, la cobla juvenil.
i les institucions que, necessàriament,
a fer a fer i estiguin interessades.
no crec que els problemes vinguin per aquí,
si no més aviat pel suport institucional d'aquí,
d'aquí, de Catalunya, de Catalunya, de Catalunya.
Tots sabeu que per la tan manida crisi hi ha hagut reducció de pressupostos, etcètera, etcètera,
i sospitem que els problemes venen per aquí.
i esperem que sí, que es pugui celebrar el proper plec internacional de la Sardana i el mostre de grups folklòrics,
que, com dèiem, han guanyat tingut lloc a Luxemburg i, a hores d'ara, ja ha voltat per pràcticament tota Europa.
i d'aquesta mostra, o d'aquesta manera de donar a conèixer la nostra cultura popular més enllà,
aquells que procuren fer coses diferents.
Avui anem parlant més d'un cop, la cobla contemporània,
i una de les facetes, a més a més de fer espectacles diferents,
de procurar fer xous a les seves actuacions,
és publicar discos.
Discos que, actualment, es materialitzen en tres col·leccions.
Una, aquesta del Sardachou, que ja ha arribat a la quarta edició,
una altra de Sardanes senceres,
i la més veterana de totes, el que ens anomenen contemporanis,
que es tracta d'oferir sardanes actuals, d'autors actuals,
que poden ser de diferents edats, tot i que predominen els autors joves,
però sardanes, com diu el seu nom, contemporànies, d'autors contemporanis.
I, darrerament, això no eren així els primers volums apareguts,
darrerament primer ofereixen la possibilitat que els autors interessats
s'ofereixin amb les seves sardanes, i ells fan una tria.
Actualment tenen en marxa el volum setè de contemporanis,
és previst que aparegui el mes d'octubre,
crec que ja el tenen enregistrat,
i amb la particularitat que es podran escoltar
alguns dels intèrprets, que són compositors,
qui han fet aportacions en aquest disc,
que no formen part de la cobla, molts sí,
que són instrumentistes de la contemporània.
És el cas del Jordi Baulí, l'Olivia Marquès a la tenora,
el Dilian Pérez al sac de GEMEX,
i el Martí Font Clara al FISCORN.
I, com sempre, des de fa un quant temps,
tots els enregistraments de la cobla contemporània,
els possibles beneficis,
fan cap a una tasca solidària,
com és la que realitza Mans Unides.
És a dir, una cobla que procura fer gresca,
però també aquesta vessant més seriosa i solidària
que ofereixen els possibles beneficis
a cada un dels discos que publiquen.
I imagino que pocs o molts hi són,
perquè tots aquests discos que van publicant
es van exaurint.
I també procurem fer-ne ressò
que quan s'escau que les colles sardanistes
no només ballen sardanes,
sinó que realitzen moltes altres activitats.
En el seu moment també hem anunciat els estaix
de pretemporada o de mig temporada,
com podria ser el cas d'ara,
de la colla de veterans toc de dansa,
que ja l'ha deixat enrere,
i també les colònies.
En aquest cas es tracta dels més petits,
de les colles de l'agrupació sardanista Terranadansa,
que justament fins avui ha estat a Rasquera.
I ho diem a les xafarderies
perquè es tracta d'una bona mostra,
de vegades aquesta vida
que va més enllà de la sardana,
dins l'ambient de les colles sardanistes,
però també que podeu mirar un altre vessant interne
que es manifesta mitjançant el llibre Visites,
del web de l'agrupació sardanista Terranadansa.
És a dir, els pares que tenen aquesta tranquil·litat
de saber que els seus fills s'ho passen bé,
que estan ben cuidats,
són unes colònies que es fan amb tots els exiuts,
amb totes les garanties,
amb totes les exigències legals,
i que amb aquesta consciència tranquil·la
que els fills s'estan a mar de bé
poden fer tot allò
que a vegades condicionen els fills,
però sempre amb aquell buit que hi ha
perquè els petits estan separats d'ells.
i això es manifesta en aquest llibre Visites,
us recomano que el visiteu
i que veieu aquests diferents missatges
com amb dosis de bon humor,
però també de desenyorança,
de vegades es veu aquesta evolució
al llarg del desenvolupament de les colònies.
I en aquest cas,
els de l'agrupació s'han estat a terranadansa
i hi ha la norma ben estricta
que no hi ha contacte en principi,
si no és que passa res entre pares
i els participants a les colònies,
sinó que hi ha un informant,
la veu dels monitors,
que és com signe en el llibre Visites,
on va donant compte de les activitats
que van realitzant els petits en aquestes colònies.
Ja us en parlarem de com van anar les coses,
però si seguiu aquest llibre Visites
veureu aquests detalls curiosos
d'aquestes vivències,
que al capdavall imagino
que són les habituals a qualsevols colònies,
però aquí, en aquest cas,
amb el dels joves sertenistes de Tarragona.
Altra vegada la música
no serà pas una sadana,
sinó una d'aquestes diverses experiències
que sortosament proliferen darrerament
de fer altres músiques amb cobla,
de combinar instruments diferents.
Ara, en aquest exemple,
només un instrument habitual de la cobla,
la tenora,
amb un instrument,
gran instrument,
com és el piano.
El Jordi Figueroa, la tenora,
i un gran pianista del país,
el Jordi Vilaprinyó,
interpretant un tema d'en Xavier Boliar,
del qual escoltarem només una part,
és un tema força llarg,
i que està inclosa en el disc
Passió per la Tarora,
Concertino de Càmera.
i el Jordi Vilaprinyó,
i el Jordi Vilaprinyó,
del qual escoltaremificant視
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La combinació de tenora i piano potser és una de les que més s'han explotat i s'han enregistrat, fins i tot.
Recordem els diversos discos que ja ha publicat el Jordi Molina, diversos intèrprets.
En aquest cas eren el Jordi Figueró, la tenora, i el Jordi Vilaprini, el piano,
i escoltàvem un fragment del concert Tino de Càmera, d'en Xavier Boliart.
I ara anem cap a una altra secció del programa, la que anomenem Textos.
Ja ho hem anunciat abans, avui comentaria amb un llibre i una revista.
La revista és la revista de Girona, que publica la Diputació de Girona, una veterana de publicació
que tracta molt diversos temes, en principi, de l'àmbit de les comarques gironines.
Però què és?
Que avui us portem aquí, a la vostra consideració, va molt més enllà.
Es tracta de posar en evidència allò que ja hem comentat, que hi ha músics joves amb molta preparació i també amb molt de neguit.
Ells ho titulaven, ja ho hem dit també abans,
Demà serà un altre coble.
La nova generació de músics de Sardana aposta pel rock, el jazz, les cajars, el pop, el clàssic.
I l'altra data és aquesta.
El relleu generacional que reclamen al món de la Sardana s'ha produït almenys dalt de l'empostissat.
Hi ha una collita de joves valors de la coble,
que l'està renovant des del terreny de la composició, la interpretació
i fins i tot reconsiderant la seva posició dins el món musical.
Molt ben preparats professionalment,
molt més dúctils i menys tradicionalistes del que es podria esperar
d'una formació instrumental amb tanta història al seu darrere.
Ara cal veure si balladors i societat
respondran a les seves propostes renovadores.
Un article que signa Josep Pujol i Coll, musicòleg,
i les fotografies del paper Iglesias,
tot molt ben presentat, paper de qualitat,
el tractament del tema,
buscant les opinions de diversos músics joves,
també sumament interessant i il·lustratiu
de com veuen aquesta qüestió més directament implicats
des del punt de vista musical.
Els intèrprets, la Flavio Laire, Bàrbara Ardenull,
el tenora Conrad Dalmau,
Ferran Miàs també tenora,
el fiscor Né Duart Prats,
una altra tenora, l'Àlex Vila,
com l'Anna Costal i l'Ivan Joanals,
tots ells integrats en diverses formacions,
com també el tible Oriol Uller,
o també tible Marc Timon,
i finalment una altra tenora, el Pau Vila.
D'ells ens ofereixen un petit, petit currículum,
però que demostra que són gent amb estudis,
molt ben preparats,
i que la majoria, a més a més de la cobla,
treballa en altres aspectes musicals,
i que també, en algun cas,
fins i tot composen,
com és el cas del Martimón,
que també estan, diguem,
remenant molt,
agitant les aigües massa tranquil·les,
de vegades, del món de la música per a cobla.
Un article que, sincerament,
crec que val la pena que l'aconseguiu,
i que no té manies a l'hora d'exposar les opinions
d'aquests joves,
que evidencien alguns problemes,
però també, tot plegat,
a mi, sincerament,
m'inspira molta esperança
en el futur de la música per a cobla.
Si hi ha gent jove amb ganes
i molta preparació, insisteixo,
doncs crec que la cosa pot ser,
permet ser molt optimista.
Com deia aquella entradeta de l'article,
ara cal veure si balladors o societats
respondran a aquestes propostes renovadores.
I el llibre, de fet,
és un llibre publicat dins una col·lecció
emparentada amb aquesta revista de Girona.
El títol de la col·lecció
és Quaderns de la revista de Girona,
es títola Sardanes,
i el signen tres musicòlegs joves, també,
gent que investiga,
està dins del camp universitari
investigant i treballant en diversos àmbits,
i en aquest tasse tracta la cobla,
i ho fa de manera,
no només seriosa,
sinó també amb toc d'humor,
de vegades,
o buscant l'aspecte
viu i prou diferent,
que trinca força,
com fins ara es tractava la Sardana.
El Jaume Ià,
el Jaume Ià,
l'Anna Costal i Fornells,
i el Joaquim Rabaseda i Matas,
i només com a exemple,
els títols dels mateixos articles,
dels diferents capítols del llibre,
ja surten de l'habitual.
Un, per exemple,
fins ara impensable,
que es pogués tractar la Sardana
amb un títol de capítol
com Violència juvenil.
Doncs sí,
i evidencia que en el seu moment
les Sardanes
també arribaven a ser
motiu de conflicte,
i això no cal anar gaire lluny
per demostrar-ho.
En un llibre,
en una novel·la
tan agradable
per a les ments més ben pensants
com a solitud
de Víctor Català,
ens evidencia
que en un aplec de Sardanes,
la Guàrdia Civil
el que feia era
vigilar no altra cosa,
sinó que els d'en Saires,
i que al final
hi ha una mena de revolta
que acaba amb un mori d'oferits
i la gent es revolta
contra la Guàrdia Civil,
precisament,
imagineu-vos,
doncs això no era
senzillament
un invent
de Víctor Català,
sinó que
evidencia
que la Sardana
en el seu moment
era un ball
plenament popular
que sobretot
el ballaven homes,
i aquí
entrem en un altre capítol
del llibre
que us raona,
i així
podríem anar seguint
tots els diversos aspectes
que tracta
aquesta publicació
que no me'n cansaré
de recomanar-la,
tracta tots els aspectes,
totes les vessants,
i molt resumit,
perquè de fet
no es tracta
d'un llibre
molt voluminós.
Per exemple,
una qüestió
que hem comentat
en algun programa anterior,
i és que
en un altre moment històric,
no el que ara
tractava,
abocavem
gràcies
a la solitud
de Víctor Català,
sinó en el moment
en què la Sardana
comença a expandir-se,
ja condicionada
pel catalanisme,
rep en molts casos
resposta violenta
per part dels larroxistes.
Això hem comentat
a vegades
en el programa,
i ells posen el cas
com a exemple
de Reus.
I aquí potser
és on podríem
posar alguna objecció,
on posa
a qui para
el cas
de l'arribada
de la Sardana
a res o moltes
de les poblacions,
el 1907,
més o menys,
i el cas de Tarragona.
Bé, està d'apostar
que Tarragona
va arribar molt abans.
Bé, però és un petit apunt.
En conjunt,
el llibre
és molt interessant,
amb il·lustracions
prou ben triades,
exemples
de textos
de cada un
dels aspectes
i de les èpoques,
també molt ben trobats.
I com a curiositat
us direm
que
quan es tracta
d'il·lustrar
en fotografia
una colla
de concurs,
doncs,
ves per on,
tot i que està
d'una publicació
de Girona
i que el concurs
és de Girona
i surt una colla
d'aquí de Tarragona.
És el concurs
de colles
a la plaça
de la Constitució
de Girona
l'any 1997
i apareix
la colla
Tarragona
dansa
de l'època
i malgrat
el comentari
doncs
pot ser no gaire favorable
diu
la manera de ballar
dels concursos
és clarament vertical
i rígida.
Doncs sí,
de fet és així
i el que fa
és contraposar-ho
a la manera de ballar
d'anterior
que era més
diguem-ne
deixar d'anar
més lliure.
Bé,
són qüestions
detalls
aquests
però que val la pena
que trobeu
aquesta publicació.
Si no el trobeu
en llibreria
feu els possibles
per aconseguir-lo
aneu a una bona llibreria
i si no el tenen
us el demanaran.
Això és segur.
El llibre
senzillament
es títol
La Sardana
de Jaume Iats
Anna Costal
i Joaquim
Rabaseda
publicat per
Quaderns
de la revista
de Girona
i concretament
és el número
143.
I posa't a recomanar coses
si teniu l'oportunitat
d'anar fins a Figueres
l'exposició
Pep Ventura
abans del mite
quan la Sardana
era un ball de moda
perquè tracta
molts d'aquests aspectes
que desmatifiquen
una mica
i no es tracta
de treure mèrit
com també hem dit
en un anterior programa
amb Pep Ventura
sinó que resitua
les coses
el situa
en el seu punt
just
i ho fa
amb una exposició
molt ben organitzada
molt ben preparada
molt ben presentada
fins i tot
amb enregistraments
fets expressament
per a l'exposició
que es poden escoltar allí
i esperem que aviat
es puguin obtenir
junt amb el catàleg
de l'exposició
que encara no està enllestit
inclourà
un enregistrament
fet expressament
amb músiques
de Pep Ventura
tal com ell
les va concebre
i no com
moltes vegades
s'han presentat
amb arranjaments
i adaptacions
bé
una exposició
que encara
teniu oportunitat
de visitar
fins al 1 de novembre
al Museu de l'Empordà
i que inclou
fins i tot
en alguns casos
visites guiades
en parlarem
com en parlarem
en un propi programa
amb la mateixa
comissària
de l'exposició
l'Anna Costal
de moment
doncs el temps
se'ns ha acabat
a punt d'arribar
a dos quarts de dues
de la tarda
i a l'hora
d'acomiadar
aquesta edició
de l'Undon Seguit
gràcies per estar amb nosaltres
i fins i sabta vinent
de l'Undon Seguit
de l'Undon Seguit
de l'Undon Seguit