El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar.
Ha pujat al cel, ha estat la paraula que s'ha escoltat més a les nostres celebracions d'aquest diumenge 24 de maig del 2009.
Perquè avui tot el món cristià, segons la seva situació geogràfica, ha celebrat, celebra o celebrarà la solemnitat de l'ascensió del Senyor.
Avui també s'escau la jornada mundial de les comunicacions.
Ja fa 43 anys que l'Església Universal dedica aquest diumenge de maig a pregar pels mitjans de comunicació social.
És per tant dia de festa i per això en Santi Grimau, que com saben té cura del control tècnic i la que els parla Montse Sabater,
els desitgem que aquest dia els sigui propici.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El 7 de maig de 1967, d'acord amb el que establiria el número 18 del Decret sobre els Mitjans de Comunicació Social Intermidífica,
aprovat pel Consell Vaticà II, el desembre de 1963, es va celebrar la primera jornada sobre aquesta matèria.
D'aleshores en sa, s'han anat succeint les diferents campanyes anuals amb l'intent de sensibilitzar i mobilitzar els cristians en la seva responsabilitat davant uns mitjans
que tenen una influència tan gran en tota la societat humana.
Un any més, per 40-12 vegades, ens en fem resor en aquest diumenge abans de la Pentecosta, festa de l'ascensió del Senyor.
Com és habitual, en aquesta i en altres jornades similars, ha estat el papa Benet XVI l'encarregat d'indicar quin havia de ser el punt central de la campanya.
Noves tecnologies, noves relacions, promoure una cultura de respecte, de diàleg i d'amistat.
Aquest és el lema i, diguem, el títol d'aquest missatge del Sant Pare.
El Sant Pare ens recorda que els que s'ocupen del sector de la producció i difusió de continguts dels nous mitjans
han de comprometre's a respectar la dignitat i el valor de la persona humana.
Si les noves tecnologies han de servir per al bé dels individus i de la societat,
els que les utilitzen han d'evitar compartir paraules i imatges degradants per a l'ésser humà
i excloure, per tant, tot allò que alimenta l'odi i la intolerància,
envileix la bellesa i la intimitat de la sexualitat humana,
ho explote als febres i indefensos.
Les noves tecnologies han obert també camins per al diàleg entre persones de diversos països,
cultures i religions.
El nou espai digital, anomenat ciberespai,
permet trobar-se i conèixer els valors i tradicions d'altres.
Això no obstant, perquè aquestes trobades donin fruit
es requereixen formes honestes i correctes d'expressió,
a més d'una escolta atenta i respectuosa.
Com diu el Sant Pare,
el diàleg ha d'estar basat en una recerca sincera i recíproca de la veritat
per a potenciar el desenvolupament en la comprensió i la tolerància.
La vida no és una simple successió de fets i experiències,
és més aviat la recerca de la veritat, del bé, de la bellesa.
I per ajudar en aquesta recerca, tant a la nostra Arxidiócesis
com a la Conferència Episcopal Tarraconense,
estem potenciant les publicacions, els espais radiofònics i televisius
i els nostres webs que us recomano de visitar
perquè voldríem que fossin un espai de referència.
No oblideu aquestes dues adreces,
www.arquebisbatarragona.cat
www.tarragonense.cat
En un clima d'optimisme humà i sobrenatural,
sense ignorar les dificultats,
tots podem col·laborar a través dels mitjans de comunicació,
cadascú segons les seves possibilitats,
a difondre la bona doctrina,
ara concretament donant suport a la tasca que fa el Sant Pare i Benetxetze,
perquè moltes persones puguin beneficiar-se de les catequesis
que tan incansablement desenvolupen.
Adeu-siau.
Com ho podem llegir a l'Evangeli,
Crist ha ressuscitat.
Se'ls ha aparegut els seus deixebles
i ho han comprovat de moltes maneres.
També els ha parlat del Regne de Déu
i arriba aquell dia que serà el darrer d'aquesta,
diguem-ne, convivència gloriosa.
40 dies, ens dirà Sant Lluc en el Llibre dels Fets,
nombre que admet un sentit literal i un altre de més profund.
Els períodes de 40 dies o anys
tenen a la Sagrada Escriptura un significat salvífic.
són temps en els quals Déu realitza aspectes importants de la seva acció salvadora.
Així doncs, siguin 4 o siguin 40,
arriba el darrer dels dies en què Cris glorificat tindrà un encontre amb els seus.
Els promet l'Espèrit Sant.
No us deixaré orfes, els havia dit,
i se'n torna al lloc d'on va venir.
Recordem-ho segons la versió dramatitzada per l'Associació Bíblica de Catalunya.
Després, escoltem els comentaris sobre les lectures de la missa d'avui
de mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Finalment, mentre eren a taula,
Jesús es va aparèixer als onze
i els reprotxar la seva falta de fe i la seva duresa de cor,
ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat.
Els digué
Aneu per tot el món
i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat.
Els que hi creuran i seran batejats se salvaran,
però els que no creuran es condemnaran.
Els senyals que acompanyaran els que hi hauran cregut seran aquests.
En nom meu trauran dimonis,
parlaran llenguatges que no coneixien,
agafaran serps amb les mans
i si veuen alguna medzina no els farà cap mal.
Imposaran les mans als malalts.
Jesús, el Senyor,
després de parlar-los,
fou endut al cel
i s'assegué a la dreta de Déu.
Ells se n'anaren a predicar per tot arreu.
El Senyor hi cooperava
i confirmava la predicació de la paraula
amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 24 de maig
tanquem ja els diumenges de Pasqua
perquè hem arribat a l'ascensió.
O sigui, Jesús arriba,
celebrem que arriba allà on havia d'arribar.
i, clar,
la primera lectura
és d'aquella tan bonica
del llibre de Fes dels Apòstols,
que ens diu
quan l'esperit sant vindrà d'amont vostre
rebreu una força
que us farà testimonis meus
a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria
i fins a l'estrem de la Terra.
La paraula de Déu no té barreres.
Fixeu-vos,
no només barreres geogràfiques,
senó ni barreres ideològiques,
ni barreres religioses,
perquè al fi i al cap
a Jerusalem i a Judea
pensaven d'una manera,
religiosament,
però a Samaria pensaven d'una altra
i a la resta del món
també pensaven d'una altra
i, en canvi,
la paraula de Déu
avança i avança i avança
i es posa per tot arreu
i tothom,
doncs,
com ens dirà també
més tard,
quan arribem al dia
de la festa de la Pentecoste,
tothom l'entén,
aquest llenguatge.
Però,
el que vols és això,
que siguem testimonis de Jesús,
fins a l'estrem de la Terra,
doncs cadascú a casa seva,
per lloc on es mou.
I,
a la carta
als Efessis,
que és la segona lectura
d'aquest diumenge,
ens diu precisament això,
visqueu d'una manera digna
de la vocació que heu rebut.
Quina és la nostra vocació?
Aquesta,
de ser testimonis.
Per testimonis de què?
No es tracta de ser
parladors,
de ser només
anunciadors,
o sigui,
d'uns que diuen coses,
sinó d'uns que manifesten
allò que creuen,
allò que viuen,
que aquest amor de Jesús,
que aquesta validesa
de l'ensenyament de Jesús,
doncs,
és real,
perquè ells la viuen
i poden mostrar
que ells la viuen.
Us en recordeu de Tomàs,
que volia tocar,
volia tocar ell,
si no,
no creia.
I què li diu Jesús?
Doncs,
vale,
home,
vine,
toca,
toca.
Doncs bé,
és el que hem de fer nosaltres,
ser testimonis,
o sigui,
que puguin tocar,
que puguin veure
allò que fem
en la nostra vida,
no?
I clar,
l'Evangeli,
doncs,
és el que diu Jesús.
O sigui,
els que creuran
i seran batejats,
se salvaran.
Els que no creuran,
doncs,
no se salvaran,
es condemnaran.
Què vol dir això?
Vull dir,
si tu no hi vols anar,
doncs no hi vas,
però tu t'ho perds.
I llavors hi ha tota una sèrie
de coses
que acompanyen
aquells que viuen la fe.
El més important
d'aquesta cosa,
doncs,
és el que diu,
que el Senyor
hi coopera
i confirma
la predicació
de la paraula
amb els senyals
que l'acompanyen.
I el prodigy
més important
és aquesta comunió,
aquesta acceptació
de les persones.
El proper dissabte,
30 de maig,
hi haurà la trobada
de cristians
a l'Arxiprestat
de Tarragona Centre.
Es farà a la parròquia
de Sant Pau de Tarragona.
A les vuit de la tarda
està prevista
la conferència
sobre
com Sant Pau
missionés
per vocació.
Sant Pau avui.
A càrrec
de mossèn Josep Mateu.
A les deu de la nit,
la vella de Pantacosta.
El mateix dissabte
hi haurà també
el recès de Pantacosta
per a joves
al Monestir de Poblet,
adreçat
a tots els joves
que vulguin tenir
una experiència
de pregària profunda
i acompanyada.
Dirigeix
el recès
sobre el tema
Reflexió
al voltant
de Sant Pau
i la seva conversió
Frà Lluís Solà,
monjo de Poblet.
L'organitza
la Delegació
Diocesana
de Pastoral de Joventut.
Per a més informació
cal adreçar-se
a
pastoral.joventut
arroba
arcabisbat
tarragona.cat
I ara
continuem
amb el nostre fil conductor
d'avui,
l'ascensió del Senyor.
Jesucrist
ha pujat
al cel
i el cel
i la terra
tremolen.
Déu puja
enmig d'aclamacions,
el so
dels corns
puja al Senyor.
Canteu a Déu,
canteu-li,
canteu al nostre Déu.
Un home
que també és Déu,
un cor humà
que també és diví,
ja batega el cel.
Amb ell
la humanitat
ha entrat al cel.
Al regne del Pare
ja hi ha un home,
jueu,
del llinatge de David,
que va néixer a Valem,
crucificat i sepultat
i ressuscitat
als afores de Jerusalem.
no us omple d'alegria?
Havia dit tantes coses
d'aquest cel
que és regne
del seu pare.
Me n'he d'anar
a preparar-vos estada,
a casa del meu pare
i a lloc
per a tots.
qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
de nou hem de fer
un crit d'alerta
sobre la situació actual,
que no és conjuntural
sinó estructural.
Hi ha molt de sofriment
en el món nostre.
I aquest sofriment
no és casual.
Està provocat
per un sistema
que concentra poder
i riquesa
per una banda
i misèria
i marginació
per l'altra.
Un sistema voràs
i enorreador
que cerca el benefici
per damunt de tot.
Però no pas
el benefici
de tota la humanitat
sinó el d'uns quants.
Els més poderosos
econòmicament
que marquen la llei
als més pobres
i els condemnen impunament
a mor imaterialment
de fam.
Podem parlar
en certa manera
d'un suïcidi
de la humanitat.
Val la pena
que tots
aquells
que tenen
alguna possibilitat
d'aixecar la seva veu
cridin ben fort
perquè la crisi actual
pot ser la gran oportunitat
per a una humanitat nova.
No podem tornar
al vòmit.
No podem curar
empagats
una malaltia interior
que s'agota
al cor de l'home
i el condemna
a una mort lenta.
S'aixequen veus
a si allà
més tímides
o més agosanades
però febles
com la meva.
Penso que és el moment
de les grans decisions
i que no podem perdre
aquesta oportunitat.
M'agradaria poder
eixordar les orelles
de tots els amos
de les finances.
No, no anem bé.
En el món
hi ha béns
més que suficients
perquè tothom
pugui viure.
El problema
és la distribució,
de concentració,
d'explotació.
Imagineu-vos una família
la que els germans
m'encateixen
i altres es moren
de fama en un racó.
Seria inconcebible,
criminal.
És inconcebible,
criminal.
I el pitjor
és que això
s'accepta fatalment
com si no hi hagués
altre camí
ni altra possibilitat.
La injustícia
campa lliurement
pel seu món,
pel nostre món
i nosaltres
ens quedem tranquils
perquè no ens toca.
Tota l'estructura actual
és fordulenta
i el més trist
és que no es veu
una voluntat clara
de canviar.
Per rebre
l'absolució d'un pecat
es necessita
d'unor i propòsit
d'esmena.
No es veu
ni una cosa
ni una altra.
Es vol solucionar
la crisi
a base de pagats.
El 07,
els objectius
del mil·lenni,
no es compleix
ni una cosa
ni l'altra.
Però encara que es complissin
no deixaria de ser
una manera
de continuar
posant pagats.
Volem resoldre
el problema
a base de beneficència
en tal de deixar intactes
les causes
que provoquen
i seguiran provocant
aquesta situació
o altres
de semblants.
Mentre es valori
el capital
per damunt del treball.
Mentre la meta
sigui el benefici econòmic
i no pas
la realització
de les persones.
Mentre les persones
es mesuren
a preu d'or
o de plata,
seguirà
venti misèria
i desequilibris.
És la llei
de la jungla,
un darminisme social.
Guanya el més fort,
el qui té
més oportunitats,
el que té
la paella
pel mànec.
Els altres,
si els arriba res,
els arriben
les escurrialles,
les engrunes.
Ara seria l'hora
de repensar
tota l'estructura,
o ara
o vés a saber quan.
Sóc molt conscient
que la meva veu
no arriba gairebé
enlloc,
però deixeu-me cridar
i dir veu alta
tot allò
que porto dins.
No anem bé.
Mentre no es faci
un nou plantejament,
mentre no es faci
una revisió profunda
del funcionament
de la nostra societat
i es posi
els mitjans
per estructurar-la
d'una altra manera,
seguirà ventifam
i misèria
i seguirem lamentant
la dissord
de tots aquells
que el sistema
ha marginat
i les instàncies
supremes
han condemnat
a una mort lenta
però implacable.
No sols l'economia
en resulta malmesa
sinó també l'home.
I això encara és més greu.
Un home
convertit en productor
i consumidor
com una peça més
d'un engranatge
que funciona mecànicament,
sense que importi
la dignitat
de la persona,
ni la llibertat
de decisió,
ni gairebé
la capacitat
de mirar en l'aire.
Amics,
fins un altre dia,
si Déu plau.
El proper diumenge,
31 de maig,
al Vendrell,
hi haurà un gran concert
de l'Axe en Busto
i d'altres formacions musicals
a benefici
de la restauració
de l'orga.
Tindrà lloc
a l'església parroquial
del Vendrell
a les 6 de la tarda.
I el mateix diumenge,
però a Tarragona,
està anunciada
una conferència
sobre els fets
de pau i tecla
en el frontal
i el retaule
de l'altar major
de la catedral
de Tarragona,
a càrrec
de Monsenyor
Josep Martí
Iaixalà,
al monestir
de les Carmelites
Descalces
que es troba
al carrer del Carme
número 2
de Tarragona
i a dos quarts
de set de la tarda.
Per altra banda,
el passat dilluns,
18 de maig,
va tenir lloc
a la Casa Diocesana
d'Exercicis
de la Selva del Camp
una nova jornada
de formació
per a preveres
i diàques.
Aprofitant la benentesa
de la proximitat
de la jornada mundial
de les comunicacions
socials,
l'encarregat
de la ponència
formativa
va ser el doctor
Antoni Airefoix,
periodista,
doctor en comunicació
per la Universitat
Ramon Llull
i professor
de periodisme
a la Facultat
de Ciències
de la Comunicació
Blanquerna.
És també director
del singular
digital.cat.
L'últim llibre
que ha publicat
fins al moment
és
Marketing Polític,
l'art de guanyar
eleccions,
del cartell
al YouTube.
I ha rebut
el dotzer premi
d'assaig polític
Trias Fargas.
Vam atençar
el doctor Antoni Aire
als nostres micròfons
per fer-li
una petita entrevista.
Senyor Toni,
quin és el moment
actual
de la premsa
en general?
La premsa
es troba
en un moment
d'acumulació
de reptes,
diria jo,
en té diversos.
Un d'ells
és la credibilitat.
Crec que
l'online,
per exemple,
les xarxes alternatives
que s'han generat
en els últims temps
en paral·lel
als mitjans
de comunicació
han discutit
en molts casos
això
que només
els mitjans
de comunicació
tradicional
poden dir la seva.
Hi ha gent
que li dona
més autenticitat
fins i tot
a les altres vies
i els mitjans
tradicionals
estan adaptant-s'hi,
s'estan adaptant
al medi
i que jo crec
que és el gran repte
que tenen avui en dia mateix.
Ells, mitjans
de comunicació,
han de saber
trobar la manera
de tornar
a comunicar
efectivament
amb el públic
en general.
Ho estan aconseguint
un més que altres
però jo crec que
sobretot
abocant-se
a la xarxa.
Un repte és aquest,
la credibilitat
del discurs
amb el nou
llenguatge
i l'altre
també és un
d'econòmic
i això és claríssim
en el context
que hi ha avui en dia
i amb els problemes
quant a publicitat,
doncs aquí els mitjans
han de trobar
vies alternatives
o més imaginatives
d'autofinançament
que això diguéssim
és un dels reptes
importants que té.
Jo diria que
credibilitat
i sostenibilitat
dels productes
tal com està
fins ara
són les parts
bàsiques
del que aquests mitjans
de comunicació
avui en dia
es troben
com a repte.
La premsa digital
és el futur.
Les publicacions
en suport de paper
són una espècie
a estingir?
A veure,
jo estic molt convençut
des de fa moltíssim temps
i mal m'està dir-ho
perquè clar,
com que porto
un diari digital
però jo hi crec molt,
hi crec moltíssim
i ja hi creio
abans de dirigir
el Singular,
no en aquest cas.
El mitjà digital
que té,
té la immediatesa,
té la interactivitat
i té moltes altres coses
però jo em quedaria
sobretot
amb aquestes dues.
Avui en dia
ja es fa estrany
amb una societat
com la nostra
que tenim tanta informació
tan continuament
que tenim
diguéssim
aquella necessitat
contínua
d'estar informats,
estar al moment,
estar al que està passant
alhora,
saber-ho.
Doncs
qui s'espera
el dia següent
per veure'm el diari?
Ja ho hem vist
per televisió,
per ràdio,
per internet,
ens ha arribat
igual a través del mòbil
i aquí
el mitjà paper
jo crec que no és un mitjà
estingir
si sap adaptar-se.
És a dir,
quin valor afegit
donarà ara
la premsa escrita?
Doncs jo crec
que l'anàlisi.
Per la resta
jo crec que el digital
sí que li prendrà el relleu.
Quins són els reptes
que en el temps actual,
informativament parlant,
té plantejats
l'Església?
Bé,
l'Església té un problema
o un repte,
si podem dir-ho així,
bàsic,
que és el repte
i el problema
de tota institució
i de tot individu
en la societat actual.
Diuen,
hi ha alguns autors
que parlen
que vivim
en una societat catòdica,
en una societat mediàtica,
hipermediàtica.
Doncs bé,
el repte
amb aquesta societat
avui en dia
és comunicar-se,
representar-se,
autorrepresentar-se,
és a dir,
prendre la iniciativa
i existir
en aquest món
actual
on si no surts
als mitjans de comunicació
no existeixes.
l'Església té el repte
de saber
interpretar bé
aquest moment
i a part de ser-hi,
per tant,
existir,
ser-hi bé,
ser-hi en condicions.
Què li caldria
a l'Església
per fer-se més present
als mitjans de comunicació
social
de manera positiva
i en qualsevol cas
com podien
contrarrestar
les informacions
negatives
o esbiaixades?
Jo crec que és un problema
o una qüestió
de tempo
i de llenguatge,
és a dir,
l'Església
ha d'adaptar-se
el llenguatge
dels mitjans de comunicació
o com a mínim
ha d'adaptar
el seu missatge
al llenguatge
dels mitjans de comunicació
i al tempo
dels mitjans.
És a dir,
els mitjans de comunicació
tenen unes necessitats
i han de saber-se cobrir
precisament perquè comprin
la mercaderia
per dir-ho així
als mitjans de comunicació
i llavors
ets en condicions
de ser-hi bé
i no anar-hi a remol
que això que comentaves ara
de com contrarrestar
doncs
prenent l'iniciativa
és a dir,
no anar a remol
marcant tu agenda
i no que et marquin
a agenda
dels mitjans de comunicació.
Això com es fa?
Doncs representant-te
i fent-ho oficiument
comunicar-me bé
amb ganxo
de manera que
siguis tu
el que marqui
la iniciativa
i que no siguin constantment
els mitjans de comunicació
els que la marquin.
Molt bé,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Bé,
avui
les esglésies de Tarragona
han estat
el marc
d'una pregària
que tenia
les seves arrels
el 27 de maig
del 2007
quan el papa
Benet XVI
va manifestar
el seu desig
que el dia 24 de maig
dedicat a la festa litúrgica
de Maria i auxiliadora
venerada amb tanta devoció
al Santuari Marià
de Xe Shan
a Xangai
podria arribar a ser
en el futur
una ocasió
pels catòlics
de tot el món
per a unir-se
en pregària
amb l'Església
de Xina.
En aquest sentit
el senyor
que visba
secundant la indicació
de la congregació
per a l'evangelització
dels pobles
va demanar
que avui
diumenge
24 de maig
es pregués
per aquesta intenció
del Sant Pare
i es tingués present
especialment
en les celebracions
de l'Eucaristia.
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Teu vos guarda.
Pau,
malgrat saber-se
apòstol de Jesús,
experimenta
el refús
i l'oposició
quan Antioquia
d'Episcídia
predica
l'Evangeli
de Jesús
a la sinagoga.
Els dirigents,
en veure l'èxit
que té,
li fan la vida
impossible
i ell els diu
Ara vosaltres,
que calia anunciar
en primer lloc
la paraula de Déu
però que com
la us rebutgeu
i no us considereu
dignes
de la vida eterna,
ara ens adreçarem
els pagans.
Així ens ho ha manat
el Senyor.
Jo t'he fet llum
de les nacions
perquè portis
la salvació
fins a l'extrem
de la terra.
Des d'aquell dia
les llunyanes terres
no ho foren tant
i Pau
començar a recórrer
al món pagà.
L'infatigable apòstol
expressa un gran desig
quan escriu
als cristians de Roma
i els diu
M'ha estat sempre impossible
de venir a veure-us
però ara
ja no tinc
cap d'acció
en aquestes regions
i d'altra banda
sento
des de fa molts anys
un fort desig
de venir a trobar-vos
cosa
que penso fer
quan vagi cap a Hispània.
Espero doncs
que tot enanti
us podré visitar
i que em donareu ajuda
per arribar-hi
després de fruir una mica
de la vostra companyia.
Els tarragonins
ens sentim
Església Paulina
ben adobada
amb la sang
de fructuós
auguri
i eulogi
per la generositat
de tants testimonis
que durant 2.000 anys
han testificat
la fe
de les nostres terres.
Tenim
el goig
que fruit
d'aquella sembrada
la inquietud missionera
també es contagia
a la nostra Església.
Durant aquest mes de maig
temps de Pasqua
que acabarà coronant
en Pantacosta
anem aportant
el testimoni
d'aquells
que havent rebut
la fe
aquí a casa
i la viuen
i testifiquen lluny
i ens fan participar
de les seves vivències.
A l'Equador
emissiona
el pare
Isidre Sants Balcells
d'Ollers
i ens diu
moltes gràcies
i que el ressuscitat
amb l'empenta
de pau
fructuós
i de tants
i tants d'altres
dels nostres
quatre punts cardinals
ens ajuden
a descobrir
sempre més
la nostra tasca
eclesial
a favor de tothom.
Em trobo ja
a Quito
on aquesta tarda
comencem
la nostra
Assemblea Combo
per veure
d'analitzar
el nostre treball
en aquestes
diferents
esglésies
equatorianes
i al mateix temps
de programar-nos
per al futur
procurant-se
sempre
més bons
minyons
al servei
de l'únic
senyor.
Des d'Honduras
Lluís Soler
Fa
de Tarragona
bisbe
de Trujillo
ens diu
prego
prego
per l'estimada
arxidiosa
si
on el senyor
vol seguir
escrivint
la història
de la salvació
que tan bé
entengueren
màrtirs
i sants
ell va convertir
el sepulcre
on el posaren
amb bressol
de la nova vida
que ens ofereix
fem que la nostra
voluntat
al marge
de la del senyor
enterri
tot allò
que ell
posa
a les nostres
mans
i que no són
pas talents
ni com a mesura
de pes
ni com a qualitats
personals
sinó que són
les oportunitats
de la vida
en les quals
ell ens ofereix
la possibilitat
de poder multiplicar
la seva presència
en el món
el seu regne
Bona Pasqua
D'engola
la germana
Teresina Daumal Simó
de la comunitat
de filles
de Sant Josep de Reus
Bona Pasqua
amb el goig
i l'alegria
del Crist ressuscitat
Un cop més
gràcies per tot
el que m'envieu
des de la delegació
de missions
però sobretot
gràcies
per la vostra
pregària
que és el que m'ajuda
i dóna forces
per seguir caminant
al costat
de la dona
angolana
que gràcies a Déu
cada dia
és més fort
l'interès
que té
per superar-se
dóna goig
de veure
a moltes mares
joves
amb els petits
a les espatlles
que venen
al nostre centre
per aprendre
les matèries
que impartim
alfabetització
culinària
costura
i decoració
adeu-siau
ja ho hem sentit
a les lectures
de la missa
d'avui
ja és possible
participar
de la vida
de Déu
en plenitud
tenim un lloc
al cel
quin consol
quina alegria
quina esperança
el meu pare
Déu té un lloc
per a mi
a la taula
del seu regne
meravellós
com és?
ja ho sabrem
encara no és l'hora
Sant Pau ens dirà
que cap ull
no ha vist mai
ni cap orella
no ha sentit
ni el cor
de l'home
somiava
allò que Déu
té preparat
per a aquells
que l'estimen
ara és el temps
de caminar
de compartir-nos
d'estimar
amb un cor
com el seu
també és el temps
de la creu
i de la prova
i de la fidelitat
i del testimoniatge
aneu per tot el món
i prediqueu a tothom
la bona nova
de l'Evangeli
i la gran consolació
no estem sols
jo seré amb vosaltres
cada dia
fins a la fi del món
i us enviaré
l'Esperit Sant
que continua
a l'obra de Crist
en el món
duent a terme
la santificació
de totes les coses
implorem
per a nosaltres
i per a tots
una nova irrupció
de l'Esperit
mentrestant
abans d'acabar
la nostra missió
d'avui
els agraïm
la seva atenció
els convoquem
per la missió
del proper diumenge
i els desitgem
feliç setmana a tothom
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli