Gràcies.
Demà el mesdia comença una nova edició, la segona,
del cicle de ballades de sardanes de tardor i hivern al Serrallo de Tarragona.
Es va iniciar l'any passat com una provatura en un indret nou,
en aquest sentit de programar-hi tot un cicle,
i el resultat fou però satisfactori per als organitzadors,
com per decidir-se a donar-li continuïtat.
Tot i com és normal, la climatologia no sempre acompanya.
Hi ha com a factors favorables el lloc,
el nou i esplendit passeig marítim del Serrallo,
el fet que en aquesta època de l'any hi ha poques alternatives
dins d'aquest mateix tipus d'activitat
i que es disposa d'un espai però ampli i alternatiu en cas de mal temps.
En aquest cas, a més, hi ha un altre aspecte que cal remarcar,
que entre els organitzadors, a més del casal Terraní,
que és qui va tenir la iniciativa,
també es compta amb el suport d'altres entitats i organismes
que van més enllà dels habituals en l'àmbit sardanista,
com ara l'Ajuntament de la ciutat.
Es tracta de l'autoritat portuària,
que ja havia col·laborat, això sí, puntualment en ocasions anteriors,
però que ara aporta una subvenció econòmica
i el pertinent ajut pel que fa a les infraestructures,
però també l'associació de restauradors i comerciants del Serrallo,
que han vist que aquesta era una manera més de donar vida al barri.
Tot tant és així que, com ja s'ha anunciat,
tots emplegats han decidit preparar per a d'aquí un any
un aplec propi per al Serrallo.
En aquesta mateixa línia podríem situar-hi els actes
que prepara per al mes de desembre
l'agrupació sardanista Terranadansa,
motiu del desaniversari de la seva colla veterana toc de dansa
i la cloenda del Campionat Territorial de Colles,
part dels quals també tindran lloc al Serrallo.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts.
Un dia fresquet.
Ja comencem.
Sí, havia d'arribar.
Ja havia d'arribar.
Però escolta'm, les sardanes continuen, eh?
Faci fred, faci calor.
Encara que el volum d'activitat en general,
doncs, mimba, esclar,
sempre hi ha algun testimoni aquell, no?
Sí, sí.
I nosaltres aquí, l'1-2 ha sigut aquí,
amb la seva edició número 675.
Sí, perquè encara que aquesta activitat, com dèiem,
mimbi, en quantitat, n'hi ha,
i algunes de molt interessants, com podreu veure.
Doncs bé, com sempre,
això, portant-vos a la actualitat del món sardanista,
dels bars també,
i en general la música per a Cobla.
I la salutació avui de la Núria al control,
la Maria Rosa i l'Àngel, aquí debat del micro.
Disposats a començar?
Doncs fem-ho, com sempre, amb el sumari de continguts.
I començarem, esclar,
amb una nova eliminatòria del concurs
La Sardanada d'Any,
sardanes noves, estrenades al llarg d'aquest 2009,
que es van afegint en aquesta mena de panorama
que és la sardanada d'any de promoció d'aquestes composicions.
Ja ho sabeu, doncs, que hi ha la part competitiva,
que podeu votar, etcètera, etcètera,
i al final decidint la sardanada d'any.
I avui en tindrem, doncs,
quatre més d'aquestes composicions
que posarem a la vostra consideració.
Després parlarem,
tindrem una miqueta en el nou disc
que promouen l'Agrupació Sardanista Terragona d'Anse
i la Cobla Raú Jove,
un disc que es van registrar dilluns passat,
a l'Auditori de Caixa Terragona,
nosaltres hi vam ser,
i mirarem de treure'm profit d'això,
d'aquesta presència, tant a les xafarderies
com al tema,
on tindrem oportunitat d'escoltar així en primícia
uns quants testets d'aquells enregistraments
de sardanes noves, completament noves,
que han fet generalment,
la major part, autors joves,
és a dir, de la gent que està fent música
per a Cobla avui en dia,
i que porten idees noves, també.
Després, està clar que també caldrà
per atenció en el cicle de sardanes,
que comença demà al Serrallo,
a l'hora de fer una visió,
una repassada de les activitats més interessants en general,
arreu del país,
un altre cicle també important a l'Auditori de Barcelona,
en el cas de música de concert.
Parlarem, per als que els agradi teoritzar,
que les Barts Català de Dançaires
convoca la segona jornada
de presentació de reculls,
de reconstruccions,
d'intervencions,
d'estudis sobre dansa
o qualsevol aspecte relacionat,
i tindrem una setmana més,
i amb això ja en portem tres,
crec, de seguides,
amb un nou disc.
En aquest cas,
disc commemoratiu,
un àlbum doble dels 125 anys,
poca broma,
de la Cobla Orquestra,
Els Montgrins.
Com ja ho he esmentat abans de passada,
també tindrem, esclar,
xafarderies i altres músiques.
Tot això fins a dos quart de dues de la tarda.
Anem, doncs, cap a la sedana d'all.
Arribem a una nova eliminatòria,
la cinquena,
del concurs de sardana de l'any,
el certamen que promou
la Federació Sardanista de Catalunya
i que s'emet per diferents emissores
d'arreu del país,
inclosa naturalment,
Tarragona Ràdio.
Es tracta, bàsicament,
de contribuir a la difusió
de les sardanes noves
que s'estrenen al llarg de l'any
i el mitjà és un concurs
estructurat en eliminatòries
que culmina amb l'elecció
d'una sardana
que rep el títol de sardana de l'any.
De moment ens trobem
a la primera fase del concurs
i cada setmana oferim
quatre sardanes
en versió d'una tirada de curs
i una de llars
de les quals no s'anuncia
el nom ni l'autor,
només la cobla que l'interpreta.
Cal triar-ne una
i fer-nos arribar el vot corresponent.
Cada composició s'identifica
amb un número d'ordre
que és el que cal indicar.
Avui totes les sardanes
les interpreta la cobla juvenil
de Sabadell,
com aquesta,
que porta el número 1.
frágil, com aquesta,
fèl oui !
În trompe llà est
il me jazz
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'OBTI,
treu!
Les cartes de següents!
És a dir, les cartes de correu, la carta clàssica de correu, internet,
o bé ell número de telèfon que també us han dit directe a la Federació Sardanista però que és de pagament al 905 40 30 21.
21.
Dilluns passat, com ja ho hem avançat abans,
s'enregistrava un disc, el tercer, que promouen conjuntament
l'agrupació sardanista Terragona Dança i la Cobla Reu Jove.
En aquest cas, encara més vinculació amb aquesta cobla,
a part de la interpretació, és clar, perquè bona part del contingut
d'aquest disc són sardanes dedicades, precisament, a la Cobla Reu Jove
amb motiu del seu desaniversari, i una altra part amb sardanes
vinculades relacionades amb l'agrupació sardanista Terragona Dança.
El que us oferirem avui és uns petits testets d'algunes de les peces
que composaran en aquest disc, amb l'advertiment ja d'entrada
que el que escoltareu no són l'enregistrament del màster, diguem-ne, del disc,
sinó un enregistrament paral·lel. Es tracta definitiva d'això, només un testet
perquè pugueu comprovar com sona la Cobla Reu Jove
i com sonen algunes d'aquestes sardanes, que podem dir-ho tranquil·lament
que és un autèntic panorama de l'actual composició per a Cobla.
Els autors més joves. Fora d'algun cas molt concret,
que hi ha algun compositor més veterà, un parell,
la resta són autors força joves, i alguns potser ja ben consolidats com autors,
podríem dir, però que són la gent que actualment escriu per a Cobla
amb més aportació nova, diguem-ne, i en molts casos amb força ressò en els balladors
i a vegades també en la part de concert de la Cobla. Com seria aquesta primera sardana
que estem escoltant de fons? És del trompeta de la Cobla Reu Jove, el Carles Martí.
Un gran camí, una sardana que el concurs per a joves compositors de Blanes del 2007
va obtenir el segon premi, precisament per a compositors joves.
Era així com sonava aquesta sardana, hem escoltat només això,
un petit tastet en definitiva. El que podríem escoltar ara és un tros també d'una sardana
que també es va enregistrar dilluns passat a l'Auditori de Caixa Tarragona
i que ja hem tingut l'oportunitat de ballar i d'escoltar en alguna ocasió,
però que, com totes les del disc, és inedita discogràficament. És aquesta.
És deu anys de somnis del Terreny i Alfred Abad,
que va dedicar precisament els deu anys de la Cobla Reu Jove,
una d'aquestes sardanes que diversos autors han dedicat en aquesta comemoració.
Es va estrenar, precisament, a l'Auditori de Caixa Tarragona
el dia 30 de desembre del 2007,
un d'aquests concerts que també organitza l'agrupació seranista Tarragona Dansa.
A l'Auditori de Caixa Tarragona
Unes sardanes, les del Fred Abad, que, com diem, moltes d'aquestes ja han estat estrenades,
i que agraden. Unes sardanes que les Cobles van interpretant arreu del país.
I una que també sona, precisament, aquesta de la seva filla, que també forma part del disc.
On sopem aquesta nit? De l'Anna Abad.
On sopem aquesta nit? Ja l'havíem escoltat,
i fins i tot el nostre programa s'ha anat interpretant arreu del país,
i també estarà en aquests disc de la Cobla Reus Jove.
Acordem que la va dedicar a la colla Essència,
formada per veterans, balladors de colles,
principalment de l'agrupació seranista Tarragona Dansa,
però també d'alguna altra, com la Cosa Tània,
i que al cap de ball són un grup d'amics,
que es reuneixen tant en tant i potser ballen un o dos concursos al cap de l'any.
Estrenada el 25 de juny, de juliol, millor dit, del 2008,
el cicle d'estiu de Ballades de Sardanes a Tarragona.
Però no tot queda aquí a casa, en compositors de la Cobla i de Tarragona,
sinó també que hi ha altres autors d'arreu del país
que també hem contribuït en aquests disc,
i concretament el desaniversari de la Cobla Reus Jove.
És el cas del Conrad Rafar, un músic jove,
els 10 anys de la Cobla també els he dedicat a aquesta sardana.
Ell és de Solsona, nascut al menos 179,
instrumentista de tenora, saxo, flauta i piano,
i ha estat a diverses formacions,
com la juvenil ciutat de Solsona, la Moga i la Blanes.
La sardana que els he dedicat es va estrenar fa poc,
el dia 27 de setembre, a Constantí,
i porta un nom prou atractiu, com a casa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Una sardana molt en la línia
de les que sonen més
darrerament, així, entre
aquesta nova generació de compositors
joves que segueixen
aportant noves peces al repertori
sardanista. En aquest cas era el Conrad
Rafart, com a casa,
la seva sardana també dedicada a la
Cobla Reu Jove. I qui
també ha escrit una
sardana, una altra sardana
en aquest disc
per la Cobla Reu Jove, jo vam dir l'Alfred Abad,
però no només inclouem aquesta
sardana, que ja m'he sentit
un trosset abans, sinó que també
s'hi podrà escoltar una
que va dedicar a una de les colles de l'agrupació
la colla Toc de Dansa,
que justament aquest any també celebra
el seu desaniversari. Una
sardana que es va
estrenar el dia 11
de gener d'aquest any mateix,
2009, una altra d'aquests concerts
de Nadal, i que
tenia un nom d'aquells que volen
engrescar i volen animar els
destinataris. En aquest cas, la colla
Toc de Dansa, Sardana es diu
molt més lluny.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins ara no estava enregistrada, també amb el testimoni d'aquell concert
que us esmentàvem del dia 11 de gener d'aquest any 2009.
Vam poder escoltar totes les sedanes que es van interpretar en aquella ocasió.
I una altra aportació, també el desaniversari de la Cobla Reu Jove,
és d'un d'aquests músics que també sonen força,
de reglament el Xavier Pinyol, ell és interpretable a la Cobla Marinada
i, com dèiem, també ha volgut contribuir en aquesta celebració.
Una sedana que es va estrenar a Calella,
el dia 7 de juny d'aquest 2009
i amb un nom que haurem d'esbrinar, a veure què vol dir,
però perquè és així com a misteriós, el seient de l'ànima.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
i amb un nom que haurem d'esbrinar.
Insistim que es tracten només de testets.
No serà això el que es podrà sentir exactament al disc,
a l'enregistrament.
Era un enregistrament paral·lel,
realitzat en el que feien els tècnics allí,
amb tots els elements, tot el material.
I sobretot, sobretot amb moltíssima paciència.
L'enregistrament del disc, d'un disc, si vols fer ben fet,
requereix moltes repeticions,
tornar-hi, corregir,
després a l'estudi fer els lligams i els talls,
i en palmes, si em permeteu l'expressió,
convenients.
I en definitiva, al final,
en surt el màster, com Déu mana.
Però això potser també té un cert valor,
això que estem escoltant,
perquè és el que realment va sonar allí quan ja es portava una estoneta,
això sí, de provatures.
I sobretot, algunes de les sardanes van requerir molta més dedicació,
algunes de les sardanes realment molt compromeses,
i una d'elles és aquesta que ara podrem escoltar també un bon trosset,
una sardana obligada de dues trompetes,
escrita pel Carles Martí,
com us hem dit abans,
trompeta de la Cobla Reu Jove,
i crec que dedicada al seu company d'instrument,
a aquesta formació,
el Jordi Gil.
Una sardana que s'ha d'estrenar en públic a l'Aplec de Salou,
el dia 8 de novembre d'aquest any,
a l'últim Aplec de la temporada a les comarques tarragonines.
Una sardana que, sí,
ja n'hem escoltat d'altres obligades de trompetes,
i són sardanes complicades,
però aquesta surt del normal,
podreu comprovar que no és la típica obligada,
i el que sí que comporta és molta exigència
per als instrumentistes, en general,
i sobretot, esclar, pels dos trompetes.
Una sardana que porta aquest nom prou curtet,
com és, clan.
Aplec de Salou,
Ho volíem dir a les xafarderies,
però aquesta és la veritat,
l'assaig va ocupar pràcticament tot el dia de dilluns passat,
que era festiu, recordem-ho,
i efectivament van començar a enregistrar a les 10 del matí,
i a part del parèntesi d'anar a dinar,
crec que acabaven cap allà a les 10 de la nit,
i pràcticament tot el matí,
per tres sardanes,
de les més complicades, evidentment,
que hi havia en aquest enregistrament.
Una d'elles era aquesta sardana,
clan, d'en Carles Martí.
I una de les aportacions,
al meu entendre,
segons l'opinió personal meva,
més interessants d'aquest disc,
esclar, això ja en poden haver moltes,
cadascú té els seus gustos,
les seves interpretacions,
és aquesta sardana,
que ara escoltarem,
que això també tenia previst dir-ho a les xafarderies,
que l'autor va escriure només amb una nit,
i em mereix prou confiança
com per poder-ho creure,
és a dir que no és una fantasmada,
i és el Martimón,
un dels valors realment més interessants
d'entre els autors joves,
que aporta sardanes més diferents,
per dir-ho d'alguna manera així,
clara i curta.
Aquesta, podríem dir-ne,
és una sardana potser de les que menys es desmarca,
dels tòpics sardanistes,
però tot i amb això veureu
que és una sardana que surt del normal.
Escoltarem les dues tirades senceres,
una de curs i una de llar,
d'aquesta sardana,
amb títol que ja d'entrada sorprèn,
Please don't stop the music.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
En cas de mal temps, es farà el pavelló Àngel Guimarà.
El proper diumenge, dia 25, també diversos concursos de colles.
A dos quarts de dotze del matí, a Banyoles, a la plaça Major,
per a Colles Lliures, amb la cobla, ciutat de Girona.
A les dotze, a Bellvís, a la plaça Catalunya,
el campionat de la terra ferma i Colles Lliures,
amb la cobla, els Montgrins.
I a les sis de la tarda, a Torre d'en Barra,
a la plaça Mossèn Joaquim Boronat,
al territori del comarque, a les terrenes terrenes i Colles Lliures.
Aquí hem d'apuntar que, segons ens han dit els organitzadors,
sembla que no podrà ser, última hora que és lloc,
ja ho anunciarem, ho confirmarem el proper cap de setmana,
molt probable que sigui un lloc que es diu Cal Llobet,
una plaça que porta aquest nom de Cal Llobet.
La cobla que hi actuarà és la principal de Tarragona.
I us parlem ara de concerts.
Demà diumenge a les set de la tarda, a Roda de Baral Casino,
la cobla marinada, un concert organitzat per l'agrupació sardanista
d'aquesta població i és un homenatge al desaparegut Joan Martorell,
persona molt propera a l'entitat esmentada, amb el següent programa.
La primera part serà l'última déu, Manuel Caderra Puigferrer,
cel amunt de Rical Viladasau, una obligada de Tibla,
parella Agustí Burgunyó, un buit a plaça David Estanyol
i la pleg de tardor de Currat Saló.
A la segona part, somni de Manuel Caderra i Puigferrer,
bona el niu d'Enric Sanz, que és una obligada de Flaviol,
els ocells et canten de Currat Saló,
nit estelada de Josep Caderra i juny de Juli Guerreta.
I acabem la nostra agenda d'avui parlant-vos dels bars.
Avui mateix a les 10 del vespre, al Vendrell, al Teatre La Lira,
l'espectacle Tossa 1914, amb coreografia de Salvador Melo
per l'esbar Vila del Vendrell, amb la col·laboració de l'esbar Santa Eulàlia
de Banyeres del Penedès.
I pel proper cap de setmana, el dissabte, a les 7 de la tarda,
a Vilanova del Vallès, l'esbar Santa Tecla, amb l'espectacle Onades.
I l'endemà, el diumenge, al migdia, a Sabadell,
l'esbar d'Anseida de Tarragona, amb el cos de principians,
infantils i juvenils.
I bé, anem, dit això, una altra vegada a la música.
I un disc d'estrena, d'estrena pel que fa nosaltres aquí
al programa de Tarragona Ràdio 1-2,
seguit la Cobla els Mongrins,
una de les més veteranes del país,
celebra en guany els 125 anys, poca broma,
que per qualsevol agrupació musical arribi a celebrar
un aniversari tan important.
I a més a més, en plenes facultats,
sens dubte, és una de les millors formacions orquestrals
i de Cobla que hi ha al país.
Crec que hi ha alguna, una altra Cobla,
que és més antiga, però més antiga com a orquestra.
I, posteriorment, va adoptar també la formació de Cobla.
Per als Mongrins, és la més antiga
en formació de Cobla,
actualment encara activa.
125 anys, doncs, que hem volgut celebrar amb diversos actes,
ja ens n'hem anat fent ressò,
i un d'ells és la publicació d'un disc doble,
un album doble,
amb un dels quals, amb un dels discos,
doncs és un testimoni d'algunes de les sardanes
que formen el repertori de la Cobla els Mongrins,
i en l'altre, una mostra del repertori de l'orquestra
en formació de concert.
No sé si tenen intenció de fer
algun altre enregistrament
a part de ballables,
però el cas és que és això,
el que ha aparegut de moment,
al mercat, pel que fa a la part de Cobla,
amb sardanes d'autors
que han estat directors de la Cobla els Mongrins,
i d'altres que han tingut
alguna vinculació a l'altra amb aquesta formació,
noms com Narcís Paulís,
Pere Rigau, Lluís Cotxo,
Martiria Font, Jordi Molina,
Ferran Carballido, Joaquim Vallespí,
Salvador del Bany, Vicenç Bou i Marcial Artiaga.
Avui n'escoltarem un parell d'aquestes sardanes
i ho farem contrastant una miqueta
la sardana més antiga
amb una de les més noves.
Hi ha algunes que són d'estrena expressa
per aquest centenari 125è aniversari,
més ben dit.
I la sardana més antiga
no disposem de data,
no es coneix la data en què va ser escrita o estrenada,
però segur que va ser abans del 1909,
que és quan va morir l'autor
i un dels noms més importants
en aquesta història de la Copa dels Montgrins,
en Pere Rigau.
És una obligada atible en variacions
que interpreta el solista d'aquest instrument dels Montgrins,
el Marcel Artiaga.
La barema.
La brinca.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va crear!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
convertit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!