TALER DE RÀDIO
Que hem seleccionat el racó més rícnic de les nostres discoteques.
També podreu gaudir de les entrevistes amb alguns personatges de la vida cultural de Tarragona.
També, segurament, algunes altres sorpreses.
Esperem que us agradi. I comença el Taller de Ràdio.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
I think about the generations and to say we want to make it a better place for our children,
and our children's children, so that they know it's a better world for them.
I think they can make it a better place.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
que és gairebé un himne, podríem dir.
De fet, té una fundació amb el mateix nom,
Heal the World,
que apoya malalts de sida, càncer
i medi ambient, també, en general.
Mike Jackson té un rècord Guinness,
que és la persona que més ha donat
a causes benèfiques.
300 milions.
De dòlars en causes solidàries.
Ara anem a escoltar Thriller.
òarguesa.
Gr разрès.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara estem escoltant Smooth Criminal, una cançó que com esteu escoltant comença amb uns batecs que són reals del Michael Jackson, amplificats.
Fins demà!
Té una posada en escena espectacular perquè els seus concerts tenien una part de màgia que el Copperfield li feia els trucs.
Tenia una coreografia que desafiava la gravetat, no?
Sí, sí.
Que dirà bé volaven.
Sí, volaven.
Això era gràcies a l'ajuda del Copperfield, eh?
Del David Copperfield, que era qui li muntava tots els trucs.
De fet, l'espectacle s'inclinaven... s'inclinaven... tot i se li muntava el David Copperfield.
Ara escoltem Billie Jean. Hi ha molts indicis que aquesta cançó està basada en fet reals.
Un fet reals una mica...
Estrany.
Sobrenatural, sí.
Tot va començar amb l'assetjament d'un afant que li reclamava un fill.
I que finalment va acabar el psiquiatri.
Com estranya.
Aquesta cançó ha sortit en moltes sèries de televisió.
I pel·lícules.
Com ara, per exemple, Simpsons.
Hi ha un capítol que hi ha un home que es fa passar per Michael Jackson i canten aquesta cançó.
Us deixen amb l'èxit Billie Jean.
I see her name is Billie Jean as she calls to scene.
Then her heavy head turned into ice to dreams of being the one.
Who would dance, who would blow, every round.
People always told me, be careful what you do.
Don't go around breaking young girls' hearts.
And mother always told me, be careful who you love.
But be careful what you do.
Cause the love becomes a joy.
Hey, hey, hey.
The Billie Jean is not my lover.
She's just a girl.
Tells that I am the one.
But the kid is not my son.
She says I am the one.
But the kid is not my son.
He he he he.
Oh, no, no.
He he he he.
For 40 days and for 40 nights I was on her side.
But who can stand when he's in demand, her scenes and the lens.
Come on, dance on the floor.
In round.
So take my strong advice.
Just remember to always think twice.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
té diverses finalitats.
La que ens ocupa avui és la desmilitarització
dels instituts.
Què és el que us motiva a engegar aquesta campanya?
El que es motiva a engegar aquesta campanya
és que darrerament,
o sigui, els últims anys,
veníem observant una presència
del militarisme molt forta
dins del que és el camp de l'educació.
Al camp de l'educació
hi ha molts membres de la coordinadora
que hi treballen.
Llavors, què detectàvem nosaltres?
Que quan hi havia la Fira de l'Ensenyament,
el Saló Escolar,
hi havia estants tant dels exèrcits
com de diferents policies.
I llavors també vam observar
que darrerament hi ha moltes maniobres
per part de la Conselleria d'Interior,
de la Generalitat,
d'introduir els Mossos d'Esquadra
dins de les escoles.
Que nosaltres no hi estem en contra
que hi vinguin,
però que des d'una escola
nosaltres entenem que no poden entrar armats.
Si venen, que les pistoles les deixin fora,
que les deixin amb una caixa forta,
al despatx del director,
que les deixin on se cregui convenient,
però no poden entrar amb una pistola a sobre
en un lloc on, en teoria,
s'hauria d'ensenyar cultura de pau
i de convivència als joves.
Quines activitats feu relacionades amb aquesta campanya?
Doncs relacionades amb aquesta campanya,
fa dos anys que participem en la campanya
Desmilitaritzem,
coordinats amb gent de grups fins al nostre,
de Barcelona,
i coordinats amb sindicats de l'ensenyament.
S'estan enviant molts de correus
i moltes publicacions
a diferents instituts,
s'estan elaborant informes
de presència de Mossos d'Esquadra
armats
a dins de diferents instituts,
i també s'estan mantenint reunions
tant a les conselleries
d'interior com d'ensenyament.
Sou gaire gent en aquesta campanya?
Doncs malauradament, com sempre,
en són pocs.
En són pocs,
però procurem fer molt de soroll.
Soroll entre cometes, no?
Hi ha moltes organitzacions
que són majoritàries
que es recolzen,
però passa el que passa sempre,
que a l'hora de la veritat
falten mans.
Falten moltes mans
per fer totes les feines,
per anar a diferents entrevistes,
per repartir publicacions,
però, bueno, són pocs,
però n'anem sortint.
Quina resposta trobeu
per part de l'administració?
Per part de l'administració,
he de dir que per part d'ensenyament
la resposta va ser bona,
però que ens trobem
amb un problema
que és molt comú,
tant al govern central
com el de la Generalitat.
Molt bones intencions,
però que no s'aporten mai a la pràctica.
I llavors el que estem esperant
és potser un passet,
un passet més
per part d'ensenyament
i també per part d'interior,
però ja en el plànol
de la pràctica.
No només d'acceptar que sí,
que s'hauria de fer
i de veure bé
les nostres intencions.
Quina resposta trobeu
per part de la comunitat educativa?
Bueno, doncs per part
de la comunitat educativa,
he de dir que molts
dels nostres membres
formen part
de la comunitat educativa
i són els primers
que van sentir preocupació.
Llavors,
respostes diverses,
diverses des de
diferents instituts
o col·legis
que porten els alumnes
a visitar
a baixers de guerra,
casernes, etcètera,
etcètera,
a també instituts
que estan iniciant
un procediment
per declarar-se objectors
a la presència
de cossos armats
a dins del seu propi institut.
On esteu
i com es pot col·laborar
tant a la campanya
com a la coordinadora?
La coordinadora
ara a l'estiu
ens veiem
d'una manera
una mica
erràtica,
si em permeteu,
però normalment
ens trobem
cada dilluns
a les 8 de la tarda
en un local
que encedeix
al sindicat CGT
i tots els dilluns
ens trobem allà.
Però també
ens podeu trobar
cada primer diumenge de mes
a la plaça de la Font
on des de fa 9 anys
ininterromputs
estem
fent
un acte de presència,
un acte de denúncia
i al mateix temps
un acte
de pau i d'art
de cara a la ciutadania
i de cara a l'administració.
Aquests actes
van començar
com he dit abans
per protestar
per la presència
de vaixells de guerra
de la sisena flota
i de l'OTAN
al port de Tarragona
però pràcticament
avui en dia
són actes
de reafirmació
són actes
de declarar
que som un grup
de persones
que volem
la pau
que apostem
pel pacifisme
per la resolució
no violenta
de conflictes
i sobretot
apostem
per una societat
i per un ensenyament
desmilitaritzat
totalment.
Com podem contactar?
Doncs
contactar
com us he dit abans
tenim una pàgina web
de la que no me'n recordo
de l'adreça
perquè no
no és una adreça fàcil
que és d'aquestes
que hi ha la ratlleta
per baix
i ara mateix
la veritat
no me n'en recordo
però que si busqueu
qualsevol cercador
tipus Google
o un d'aquests
poseu
Tarragona
Patrimoni Pau
i sortim nosaltres.
Les xerrades
que feu
es fan per iniciativa
pròpia
o bé
les contracten
per dir-ho d'alguna manera?
Quines xerrades?
Les que organitzem
o les que fem
nosaltres
com a persones?
Les que organitzeu
per anar
a les escoles
per exemple
no?
Les xerrades
que fem
i totes les activitats
surten
de membres
de la coordinadora
i si de vegades
hem portat
algú
que
amb el
amb l'etiqueta
de col·laborador
des de algú
que no li hem pagat
ni cinc
perquè no tenim
ni cinc
tot se fa
de manera
voluntària
i sense cap
interès econòmic
perquè és absurd
buscar un interès
econòmic
quan no
hi ha
no hi ha
no hi ha
no hi ha
no hi ha
no hi ha
economia possible
que
no pugui
retallar res
i ara
per acabar
es nota
d'alguna manera
que el conseller
d'interiors d'un partit suposadament
d'esquerres i pacifista?
La veritat no.
La veritat no es nota
i no és res personal
ni és res contra
aquest partit o aquesta
organització, però
això és una opinió personal
que donaré, ja que la coordinadora
senzillament
no es preocupa
d'aquests temes
perquè realment
no preocupa que el senyor que estigui al front
d'una conselleria sigui d'un partit o d'un altre
a nosaltres ens és indiferent
el que ens preocupa
és el que fa, no qui ho fa
és el que fa i com ho fa
i el que està fent i com ho està fent
no se diferencien res
de qualsevol altre
sigui socialista, convergent
o sigui de qualsevol altra
formació política
Doncs bé, Pau, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres
i res, molts èxit
en la vostra campanya
Gràcies a vosaltres i ja sabeu
cada primer diumenge de mes
estem a la plaça de la Font
creant un espai de pau i d'art
on esteu tots convidats quan vulgueu
Tarragona Ràdio 96.7 FM
o tarragonaradio.cat
Els Peix
és un grup lligarat
que el porta el Lluís Gabaldà
que és el Constantí
i a la cançó es diu Bon dia
Art Era
Marques
la vella Montserrat
La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra,
tot cantant les primeres persianes sobre el feixugues padallant.
Rere el vidre entel·lat, el capa té segura que no era penal.
I és que es fa la conversa, igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent,
il·lumina descarrat tot l'espectacle de la gent.
El vell mig de la plaça, la pleixatera,
pren paciència amb la consol,
que remueix regales, grans gafarades del que vol.
I el padrí reposant,
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall,
i amb les llores preguntes,
quants dies més té de regar.
Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent,
i il·lumina descarrat tot l'espectacle de la gent.
Nens disclan, olor i xundegar,
veïnes que un cop es passant et critiquen.
Gent en salt, la brossa d'amagat,
i un rat tardat que amb uns burletes et mira i diu...
Bon dia!
Bon dia!
Ningú ho ha demanat, però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent,
i il·lumina descarrat tot l'espectacle de la gent.
Bon dia!
Ningú ho ha decidit, però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent,
i il·lumina descarrat tot l'espectacle de la gent.
i fa un bon dia!
Bona acid i calma de la gent.
Bon dia!
Bona sabina quan dia ja!
Minua el Consol start d'amagat!
Bona Madonna!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A reveure!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!