Fins demà!
Fins demà!
A les classes d'història, i per a fer més atractiva i vivencial la matèria, n'hem seleccionat uns quants i n'hem fet petits treballs de recerca.
Partint de la realitat de l'aula, eixamplem el nostre camp d'estudi.
Avui volem donar-vos a conèixer una petita mostra de les nostres recerques.
Volem agrair a la nostra professora Roser Fernández la seva orientació i ajut.
Sense aquest no hauria estat possible aquest programa. Gràcies, Roser.
Parlarem
Parlarem
1. Presentació
2. Efemèrides internacionals
Arribada de l'home a la lluna, Matthew Luther King i la Universitat de Cambridge
3. Efemèrides nacionals catalanes
La setmana tràgica i el naixement de Francesc Macià, l'avi
4. Altres efemèrides
I 5. Acabarem amb el poema Palabres per a Júlia.
Desitgem que us plagi aquest programa. Comencem ja!
1. Presentació
L'any del mes nou, interessant any d'efemèrides,
comemorarem importants esdeviments tant de la història mundial com d'àmbits més locals i propers.
Des dels 2.000 anys del naixement de l'emperador Titus Flavio Espaciar
recordarem també fets altament memorables com els 800 anys de la fundació de la Universitat de Cambridge
els 400 de la publicació de les lleis de Galileu
que descriuen els moviments dels planetes
els 200 dels naixements de Darwin i Abraham Lincoln
nascuts els dos el mateix dia
i els 150 del de Francesc Macià, l'avi
Aquest 2009 és també el centenari de la reivindicació
del descobriment del Pol Nord per Federic Cook,
de la construcció del Titanic i de la Setmana Tràgica.
Es celebraran tanmateix els 110 anys de la Fundació de Futbol del Club de Barcelona
i del naixement de Joan Oliver, els 80 anys del naixement de Martin Luther King,
els 75 anys del fest d'octubre i els 70 anys de l'acabament de la Guerra Civil Espanyola
i de l'inici d'un altre conflicte.
La Segona Guerra Mundial, al cap i a la fi, una guerra civil també,
la més terrible guerra civil europea.
Altres esdeviaments més propers cronològicament
són els 50 anys del moviment de la nova cançó,
40 de l'arribada de l'home a la lluna,
35 de l'assassinat de Puig Antic,
15 de l'incendi del Liceu de Barcelona
i 10 de la mort de Carles Sabaté.
2.
Efemèries Internacionals
2. Arribada de l'home a la lluna
Ara fa 40 anys, els Estats Units van enviar a la lluna l'Apollo 11,
que era el nom de la missió on viatjaven tres homes,
Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins.
El 20 de juliol, Neil Armstrong, comandant de la missió,
va trepitjar la superfície de la lluna
i aquest fet es va retransmetir en directe arreu del món.
La seva empremta sobre la porta del satèl·lit
va simbolitzar l'inici d'una nova etapa
en la història del progrés.
Hem vingut en pau en nom de tota la humanitat.
Va ser la frase llegida pel primer home que trepitjava la matèria extraterrestre.
I era cert.
Realment es tractava del resultat d'un programa gigantí d'investigació
i desenvolupament portat des del 1957
per la ciència universal,
encara que aquella nau concreta fos americana.
Fó un exemple de la capacitat humana
en direcció i d'utilització de recursos intel·lectuals,
industrials i econòmics d'una nació.
El 24 de juliol va enamorar en l'oceà pacífic
posant fi a la missió.
Molta gent creu que no es va arribar a la Lluna
i que les filmacions i fotografies
es van fer des d'un estudi de pràctiques de la NASA
on preparen els astronautes per les missions espacials.
Davant d'aquestes notícies,
la reacció de la NASA va ser d'indiferència general
i el 2002 va encomanar a l'enginyer espacial
i escritor James Oberg
la publicació d'un llibre
en el qual es refutaren les afirmacions de conspiració.
Sibrel, director de cinema i periodista d'investigació,
argumenta que el frou va ser realitzat
degut al fet que existia la percepció
que si Estats Units posava un nom en la Lluna
abans que la Unió Soviètica,
això significaria la primera gran victòria en la Guerra Freda,
ja que els soviètics ja havien estat els primers
a posar un satèl·lit artificial en òrbita.
Sputnik, 1957,
el primer augment d'espai
i el primer passeig espacial.
2.2. Martí Luther King
2.2. Martí Luther King
Va néixer a Atlanta, el 1929,
i morir a Memphis, el 1968.
Fou pastor batista non-americà i defensor dels drets civils.
Fil d'un ministre batista.
Va estudiar a la Universitat de Boston
i des de jove va prendre consciència
de la situació de segregació social i racial
que vivien els negres del seu país.
i en especial els de l'estat del sud.
Convertint en pastor batista,
el 1954 es va fer càrrec d'una església
a la ciutat de Montgomery, Alabama.
Molt aviat va donant mostres del seu carisma
i la seva ferma decisió de lluitar
per defensar dels drets civils
amb mètodes pacífics.
Inspirant-se en la figura de Gandhi
i en la teoria de desobediència civil
de Henry David Thoreau.
Al poc d'arribar a Montgomery
va organitzar i dirigir un massiu boicot
de gairebé un any contra la segregació
en els autobusos municipals.
La fama de Martí Luther King
es va estendre ràpidament per tot el país
i de seguida va assumir la direcció
del moviment pacifista nord-americà,
primer a través de Shooter Christian Leadership Conference
i més tard del Congress of Racial Equality.
Així mateix, com a membre de l'Associació
per al Progrés de la Gent de Color,
va obrir un altre font
per aconseguir millores de les seves condicions de vida.
El 1960 va aprofitar una seguda espontània
d'estudiants negres a Brinkham, Alabama,
per iniciar una campanya d'abast nacional.
En aquesta ocasió, Martí Luther King
va ser empresonat posteriorment
alliberat per la intercessió de John Kennedy,
aleshores candidat de la presidència dels Estats Units,
però va aconseguir per als negres
la igualtat d'assès a les biblioteques,
els menjadors i estacionaments.
El 4 d'abril de 1968 moria assassinat a Memphis.
El gener de 1909, un negre, Obama,
ha assolit la presidència dels Estats Units.
Units en la lucha no nos moverán
Units en la lucha no nos moverán
com una cor.
2.3. La Universitat de Cambridge.
El 2009, la Universitat anglesa de Cambridge
arriba als 800 anys de la seva fundació.
És la segona universitat on es parla anglès
més antiga del món, després de la d'Oxford.
Segons la llegenda, va ser fundada el 1209
per a acadèmics que van fugir d'Oxford,
després d'una baralla amb agents d'aquesta ciutat.
El rei Enric III d'Anglaterra els va concedir
el monopoli de l'ensenyament en aquell lloc el 1231.
És una de les universitats d'investigació capdavanteres mundials.
Els afiliats de Cambridge han guanyat
més de 80 premis Nobel,
més que en quants de vol altra institució del món.
Aquesta universitat forma una gran quantitat
dels més destacats científics,
escriptors i polítics de la Gran Bretanya i del món.
Algunes de les ments científiques més famoses en la història
han estudiat, han investigat o han fet classes allà.
Cambridge proporciona una experiència d'estudi
sense igual pels seus estudiants.
Els investigadors lluiten pels descobriments
i les innovacions que han transformat
i transformen vides abans, ara i en els anys a venir.
El 800 aniversari serà remarcat
per gran varietat d'esdeveniments al llarg de l'any.
Per a donar suport a tots aquests actes,
la universitat ha establert un fons.
3. Efemèrides nacionals catalanes
3.1. Setmana tràgica
Es coneix com a setmana tràgica
els esdeveniments desenvolupats a Barcelona
i altres ciutats de Catalunya
entre el 2 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Després de la pèrdua de Cuba i les Filipines,
Espanya va buscar una major presència en el nord d'Àfrica,
assolint en el repartiment colonial
efectuant el 1904
i en la Conferència Internacional dels Gessires, de 1906,
el control sobre la zona nord del Marroc.
El 9 de juliol del 1909,
els obresc espanyols que treballaven en la construcció d'un ferrocarril
que uniria Melilla amb les mines de Beni Buifur,
són atacats.
Aquest incident,
que constituirà l'inici de la Guerra del Marroc,
s'extendrà fins a 1927
i serà utilitzat pel govern de Maura
per iniciar un projecte colonialista
en contra de l'opinió popular espanyola.
S'ordenarà la mobilització dels reservistes,
mesura molt mal acollida per les classes populars,
a causa de la legislació de reclutament vigent
que permetia quedar exempt de la incorporació a files
mitjançant el pagament d'un cànon de 6.000 reals,
quantitat que no estava a l'abast del poble.
A més, la major part dels reservistes eren pares de família.
El diumenge 18 de juliol
es van provocar els daruls populars agreujats
quan arribaren notícies del Marroc.
sobre les nombroses baixes
que s'havien produït a la zona del conflicte.
A Madrid s'acorda una vaga general pel 2 d'agost.
La vaga general és seguida majoritàriament
a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Badalona,
Mataró, Granollers i Sitges,
creant-se un comitè de vaga per a la coordinació.
Les autoritats van ordenar la sortida de l'exèrcit
al carrer que va ser acollit per la població
amb crits de
visqui l'exèrcit i baix la guerra
i excepte incidents molt esporàdics
van resultar una jornada pacífica.
L'arribada de notícies del Marroc
sobre un nou desastre
va provocar l'inici de l'autèntica insurrecció
amb l'aixecament de barricades en els carrers.
La inicial protesta antibèlica es transforma en protesta anticlerical
amb l'incendi d'esglésies, convents i escoles religioses,
la profanació de sepultures i vexació de cadàvers.
Es proclama l'estat de guerra en la ciutat
i la proclamació de la llei marcial creuant-se els primers tils amb l'exèrcit
que abandona l'actitud passiva mantinguda fins al moment.
El 29 de juliol el motí popular inicia el seu declivi.
L'única esperança dels revoltats
és que la situació es estengui a la resta de la península,
la qual cosa no es va produir.
Aquest mateix dia arriben a Barcelona tropes de reforç
procedents de València, Saragossa, Pamplona i Burgos
que redueixen finalment els últims focus de la insurrecció.
El balanç dels disturbis suposa un total de 78 morts,
75 civils i 3 militars, mig milers de ferits
i 112 edificis incendiats.
El govern Maura inicia immediatament el 31 de juliol
una repressió duríssima i arbitrària.
3.2.
Francesc Macià
Francesc Macià i Lluçà va néixer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona.
Era un polític i militar d'ideologia republicana.
Cal recordar que el 25 de desembre de 2008
també es van commemorar el 75è aniversari de la seva mort.
Feu carrera militar en l'exèrcit espanyol
i s'especialitzar dins del cos d'enginyers.
Després es va integrar en el moviment Solidaritat Catalana.
El 1907 va ser triat diputat nacional
pel que va haver de renunciar a la seva carrera militar
i fins i tot al càrrec de coronel.
El gener de 1919 crea la Federació Nacionalista Demòcrata,
de la qual ens sorgí més tard Acció Catalana,
abril de 1922.
En no ser acceptades dins de la nova organització
les seves tesis independentistes,
abandona aquest partit per crear estat català,
fundat el 18 de juliol de 1922.
A l'octubre del 1923 va estar exiliat a la Catalunya Nord
durant el període en el qual va dirigir el govern
el govern general Primo de Rivera.
El 1926 va intentar entrar a Catalunya
al capdavant d'una partida
per promoure un aixecament general,
però avortat del cop militar,
Masià fou detingut amb molts altres participants.
Es va refugiar a Bèlgica
i a finals dels anys 30 va fundar,
juntament amb Josep Carné,
el casal català de Brussel·les,
que encara avui continua actiu.
Més tard va regressar a Catalunya,
el 1931,
i va integrar el seu partit en Esquerra Republicana.
El 1931 va proclamar l'estat català
dintre de la República Federal Espanyola,
encara que, després d'una sèrie de negociacions,
va acceptar transformar el govern de Catalunya
en govern de la Generalitat de Catalunya
i elaborar un estatut d'autonomia.
President de la Generalitat,
el 1932,
es va esforçar a reflectir l'ideà autonòmic
des de la seva acció de govern,
que concluiria amb la derrota electoral
del seu partit,
novembre de 1933.
El president Masià moria el 25 de desembre,
dia de Nadal,
de l'any 1933.
La seva mort
fó molt sentida a tot Catalunya.
El funeral fó una desfilada molt popular
de tota la nació,
perquè Masià era el president de Catalunya
i dels catalans.
Escoltem el document històric
de la proclamació de la República Catalana,
adreçada pel president francès Masià
a tots els catalans.
Parla Francesc Masià.
Catalans,
interpretant el sentiment
i els anells del poble
que ens acaba de donar el seu sufragi,
proclamo la República Catalana
com a estat integrant
de la Federació Ibèrica.
D'acord amb el president
de la República Federal Espanyola,
senyor Nicet Alcalá Samora,
a pel qual hem ratificat
els acords presos
en el pacte de Sant Sebastià,
em faig càrrec provisionalment
de les funcions de president
del govern de Catalunya,
esperant que el poble espanyol
i el català
expressaran quina és
en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació,
a pel cor obert
a totes les esperances,
ens conjurem
i demanem a tots els ciutadans
de Catalunya que es conjurin
amb nosaltres
per a fer-la prevaler
pels mitjans que siguin,
encara que calgués
atribar el sacrifici
de la pròpia vida.
Treguem que cada català,
així com tot altre ciutadà
resident de Catalunya,
es faci càrrec
de l'enorme responsabilitat
que en aquests moments
pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs,
que pertorbi l'ordre
de la naixent República Catalana
serà considerat
com un agent provocador
i com un traïdor a la pàtria.
Esperem que tots
sabreu fer-vos dignes
de la llibertat
que ens hem donat
i de la justícia
que, a plejut de tots,
en hem establert.
Ens apoyem
sobre coses immortals
com són els drets
dels homes
i dels pobles
i morint i tot,
si calgués,
no podem perdre.
En proclamar
la nostra República,
fem arribar
la nostra veu
a tots els pobles
d'Espanya
i del món,
demanant-los
que espiritualment
estiguin
al nostre costat
i en front
de la monarquia
borbònica
que hem abatut
i els oferim
a portar-los
tot el nostre esforç
i tota la emoció
del nostre poble
renaixent
per afirmar
la pau internacional.
Per Catalunya,
pels altres pobles
germans d'Espanya,
per la fraternitat
de tots els homes
i de tots els pobles
catalans,
sapigueu
fer-vos dignes
de Catalunya.
Aquesta República
catalana
havia de convertir-se
al cap de tres dies,
el 17 d'abril,
en Generalitat
de Catalunya.
El canvi
es produïa
en virtut
d'unes negociacions
entre el govern
de la República Catalana
i una ambaixada
de tres ministres
de la República Espanyola.
Molts ha parlat
d'habilitat
a falta d'habilitat
política,
de conseqüència
i inconseqüència
ideològiques.
La realitat
és, però,
que Francesc Macià
hagués de cedir
per falta
d'una força militar
per garantir
l'estat nacional
que havia proclamat.
La Guàrdia Civil
i l'exèrcit
d'Espanya
eren l'única
força armada
que existia
a Catalunya.
Una força armada
resolta
i imposar
els punts de vista
de l'estat espanyol.
No hi havia
res d'eficaç
per oposar-hi.
No quedava
més remei
que acceptar
i proseguir
en condicions precàries
la via
de la negociació
política.
Va ser elaborat
un projecte
d'Estatut
d'Autonomia.
El poble català
l'aprovaria
en forma massiva
a través
d'un plebiscit.
Perquè el projecte
tingués força
de llei,
calia encara
l'aprovació
de les Corts
Constituents
de la República
Espanyola.
Els diputats
catalans,
ajudats
pels bascos,
defensaren
en vigor
l'Estatut.
Els diputats
espanyols
s'esforçaren
només
a limitar-lo
i a desvirtuar-lo.
A la fi,
un estatut
disminuït
era aprovat
per les Corts.
La nova
és comunicada
al poble
de Catalunya
pel president
Francesc Macià.
4.
Altres efemèrides.
2.000 anys
del naixement
de Titus Flavi
Vespasiar.
Vespasiar,
nom amb el que
se'l coneix
comunment,
va néixer
l'any nou
a Falacrinae.
va fer carrera
política i militar
i guanyar
gran renom.
L'any 51
era cònsul
i el 69
després de la mort
de Neró
fut nomenat
emperador.
400 anys
de la construcció
del telescopi
de Galileu.
El 1609
Galileu Galilei,
professor de Pàdua,
construeix
un rudimentari
telescopi
i l'utilitza
per primer cop
com a instrument
astronòmic.
200 anys
del naixement
de Charles Darwin.
Aquest 2009
serà l'any
dedicat
al biòleg
Charles Darwin
perquè es
commemoren
els 200 anys
del seu naixement
i celebren
també
els 150 anys
de la publicació
de l'obra
que ell va fer
internacionalment
famós
i que ha canviat
la història
de la ciència,
l'origen
de les espècies.
110 anys
de la fundació
del Barça.
El Futbol Club
Barcelona,
conegut popularment
com Barça,
és una entitat
esportiva
de Barcelona
fundada
el 29 de novembre
de 1899
per un grup
de joves futbolistes
suïssos,
britànics
i catalans
encapçalats
per Joan Gamper.
70 anys
de la fi
de la Guerra Civil
Espanyola.
La Guerra Civil
Espanyola
de 1936
a 1939
ha estat
el fet
més important
de la història
d'Espanya
del segle XX.
El cop d'estat
i posteriorment
Guerra Civil
va representar
la culminació
de totes
les contradiccions
socials,
polítiques
i ideològiques
que s'havien generat
a la societat
en el decurs
dels decenis
anteriors.
35 anys
de l'assassinat
de Salvador Puig Antic.
Salvador Puig Antic
va néixer
a Barcelona
l'any 1948.
Fó un anarquista
català
actiu
durant els anys 60
i començament
dels 70.
Morí executat
pel règim franquista
després de ser jutjat
i declarat culpable
de l'assassinat
d'un subinspector
per un tribunal militar.
5. Palabres per a Júlia
La setmana passada,
diada de Sant Josep,
es va produir
el desè aniversari
de la inesperada mort
del poeta
José Agustín Goitizolo.
Ho volem recordar.
Un dels poemes
que més han deixat
un record
inesborrable
és aquell que va escriure
i adreçar
la seva filla Júlia.
Palabres per a Júlia
És un can a la vida
un can a seguir endavant
davant de les dificultats
no es pot mirar en darrere.
Aquest poema
de Palabres per a Júlia
interpretat pel Paco Ibáñez
impressiona fortament
sentir-lo
al cap dels anys
de la desaparició
del seu autor.
Ha esdevingut
un veritable himne.
Aquella petita Júlia
actualment
molt més crescuda
la veia
en fotografia dels diaris
recordant
aquesta efemèrida.
Com a petit record
i homenatge
acabem aquest programa històric
amb la veu
de Paco Ibáñez.
Tu no puedes volver atrás
perquè la vida
ja te empuja
como un aullido interminable
te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido
no haber nacido
pero tú.
pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
pensando en ti
como ahora
como ahora pienso
como ahora pienso
la vida es bella
ya verás
como a pesar
de los pesares
tendrás amigos
tendrás amor
tendrás amigos
de los pesares
de los pesares
de los pesares
un hombre
que solo una mujer
así tomados
de uno en uno
son como polvo
no son nada
no son nada
entonces siempre
siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
pensando en ti
como ahora pienso
nunca te entregues
ni te apartes
junto al camino
nunca digas
no puedo más
y aquí me quedo
y aquí me quedo
la vida es bella
ya verás
como a pesar
de los pesares
tendrás amigos
tendrás amor
tendrás amigo
entonces siempre
acuérdate
de lo que un día
yo escribí
pensando en ti
pensando en ti
como ahora pienso
incantar
y aquí me quedo
Fins aquí el present programa d'Obrim una finestra al món.
Us l'han ofert els locutors.
Aranxa González, Jonathan Melasco, Rubén Francisco, Laura Ocaña, Laura Blázquez,
Mara Araujo, Alejandro Gil, Xavi Llop, Laura Moixi, Judit Moreno.
Desitgem que us hagi agradat.
Fin de la Semana, vinen.