Gràcies.
La celebració d'un 125 aniversari
és quelcom realment extraordinari
per a qualsevol obra humana,
però encara més hi estem parlant d'una formació musical.
És el cas de la Cobla Orquestra dels Montgrins,
una de les institucions culturals més veteranes
i amb una regularitat en la seva història més remarcables.
Els montgrins van néixer en un moment molt convuls
de la història d'aquest país,
però a l'hora també de molta vitalitat en tots els sentits.
En aquell context, uns músics van crear una cobla
de la mateixa manera que ho van fer d'altres col·lectius,
però el pas del temps va anar escombrant a la majoria.
L'orquestra de Torrolla de Mongri, en canvi,
no només va perdurar, sinó que ho va fer sempre al capdamunt,
mantenint una qualitat i un prestigi ejemplars.
Ho van aconseguir fins i tot en temps difícils,
no només en èpoques de guerres o crisis generals,
sinó també quan la manca de músics, de cobla,
va fer reduir dràsticament el nombre
i la qualitat de la majoria de cobles del país.
Ells van ser dels pocs,
junts a la principal de la Bisbal o la Salvatana,
i potser costaria trobar algun altre nom
que van mantenir aquella flama de l'excel·lència.
Paradoxalment, desprès amb l'aparició de moltes cobles,
amb gent jove molt preparada i competitiva
en el difícil món dels grups artístics,
a les clàssiques cobles d'orquestres
els ha aparegut un altre repte,
que més d'una o no ho ha superat o ho fa amb dificultats.
De moment, sembla que les formacions esmentades,
com els mongrins,
són les que més bé resisteixen,
tot mantenint aquell nivell de qualitat
que sempre els ha caracteritzat,
per molts anys.
Molt bon dia a tothom.
Doncs benvinguts en aquest calorós,
calorós autènticament d'estiu-dissabte.
Però que bé, ja està bé.
Ja ho enyoràvem?
Jo sí, jo sí.
Aviat ho avorrirem,
perquè tot és fumaig, xafoigur.
Sí, això també és veritat.
Però mira, aquells que pugueu a la platja, a vacances...
Però sentint-nos, eh? A la platja, però sentint-nos.
Esclar.
Avui en dia cap problema, eh?
Ah, els cascos hi ha un.
Sapigueu que des d'ara
i fins de dues quart d'edores de la tarda,
com cada dissabte,
aquí a Terraona Ràdio,
us parlem de sardanes,
dels bars de música per a cobla,
però, com sempre, alerta,
no només pels que esteu dins la ceba, diguem-ne,
sinó que procurem acompanyar-vos
a tots els que us deixeu acompanyar
per la sintonia de Terraona Ràdio.
En tot cas, és l'edició 660,
un número així, d'aquells rodonets, no?
Mira, sí, a mi m'agrada el 6.
Doncs mira.
I d'aquí 6 programes...
Es faràs feliç del tot.
Sí, no, però saps què diuen, no?
Del 666.
Què passa?
Ah, diuen que és un número maleït, no.
Sí?
Diuen.
O anticrist, ens diu la bona novia.
Exacte.
Ah, que sí, una cosa així.
Però a mi m'agrada el 6, mira.
Home, doncs nosaltres procuràrem trencar el malefici.
Exacte.
I si fins ara hem arribat fins aquests 660,
que en realitat són molts més,
perquè 660 de l'un, dos i seguit,
abans un nombre gairebé, gairebé semblant de l'anterior etapa,
del programa Sardanes a Terraona Ràdio,
doncs que aquí...
No, no, arribarem.
No em calgui.
Home, i tant.
I abans que res més, doncs siguem educats,
saludem la Núria, el control de so,
recuperem la Maria Rosa.
Sí, això ben dit, recuperem,
perquè mira, que ara feia dies, eh, que no venia...
Tu ja hi eres, però estaves amb un altre...
Estava amb altres coses, sí.
Bé, i un servir de l'Àngel,
que com sempre procurarem portar-vos això al programa.
Gairebé, gairebé.
Doncs hem de començar amb el nostre sumari.
I ja ho hem fet només començar,
parlar d'aquest 25 anys de la Cobla Orquestra Els Mongrins,
i avui els dedicarem, diguéssim,
la part destacada del programa al tema.
En parlarem una miqueta, de la seva història,
i escoltarem, evidentment, la seva música
de la Cobla Orquestra Els Mongrins.
Després, a l'agenda, evidentment,
segueixen sent importants els aplecs,
les ballades sardanes, etcètera, els concursos,
però potser hi ha una cosa que caracteritza l'agenda,
i ho farà a partir d'ara,
és que comencen els cicles,
cicles d'estiu de ballades sardanes,
aquella sèrie de ballades sardanes,
que, sobretot, en poblacions turístiques,
tracten d'oferir això, entreteniment,
als que els agrada ballar sardanes,
però també un atractiu més
per als molts visitants d'aquestes comarques.
Parlarem, és una qüestió d'aquí un mes,
però ja direm coses, a partir d'avui,
de la Pleca Internacional de la Sardana
i mostra els grups folklòrics,
enguany a Luxemburg, a començaments d'agost.
I del món de les colles,
evidentment, us posarem el dia,
sobretot pel que fa a les colles de Tarragona.
Parlarem de resultat de concursos,
com el de Gironella, la setmana passada,
i us amansarem que les properes cites
seran endemà per les colles tarragonines,
a Blanes, per una banda,
i a Reus, per l'altra.
Doncs anem a començar?
Fem-ho amb música?
Doncs sí, fem-ho amb música.
Doncs perquè, com dèiem,
la Cobra Orquestra dels Mongrins,
sens dubte una de les més importants
i, a més, una de les més antigues,
commemora en guany el seu 125è aniversari,
ni més ni menys.
Amb aquest motiu, avui tindrà cert protagonisme
del nostre programa,
començant per la primera de les sardanes que escoltarem.
És una composició d'un dels més destacats músics
que han estat integrats en els Mongrins,
el Jordi Molina,
que, a més d'excel·lent instrumentista de tenora,
ha sabut crear sardanes enormement atractives
per a les dansaires,
tot aportant aires nous al gènere.
Concretament, és una sardana estrenada
en la tradicional concert de Nadal de Calella
de l'any 2006,
present d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
d'aniversari.
de l'aniversari.
d'aniversari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Toc!
Toc!
Toc!
Un espectacular sardana,
la que escoltàvem d'en Jordi Paulí,
Palomosa Rica Isbola de Sau,
la Coba dels montgrins doblada.
La tècnica permet que en el moment de l'enregistrament
el mateix músic facin els dos papers de les dues cobles
i sempre ho són, doncs espectaculars,
aquestes composicions escriptes per el doble dels músics.
encara perquè, en aquest cas, s'hi afegien les timbales
que acaben de reforçar aquella sensació que us deia d'espectacularitat.
Doncs bé, després d'això, comencem amb l'agenda,
l'agenda d'activitats que, com toca a l'època,
és prou extensa i, sobretot, pel que fa a l'àmbit dels aplecs.
I comencem avui mateix amb la vuitena festa aplec
de les valls d'Andorra, Andorra la Vella,
a la tarda a la plaça del Poble.
Serà amb les cobles Marinada, Mediterrània i Ciutat de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades.
Demà diumenge, el 14è plec de Soler, a la tarda,
el Llac del Soler, amb les cobles Els Únics i l'Empordanesa.
També el 37è plec de llançar a matí i tarda
la Pineda de les Esplanes, amb les cobles Ciutat de Girona,
Bisbal Juga i Baix d'Empordà.
El 66è plec de Manlleu, al matí a la tarda,
el Passeig del Ter amb les cobles, la principal de Terrassa,
Sabadell i Villpuig-Cobla.
I el 47è plec de Sabadell, matí i tarda,
la Font de Can Rull, amb la juvenívola de Sabadell,
de Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la principal de Llobregat.
A la tarda, amb concurs de colles improvisades.
Dissabte, vinent, dia 4, el 37è plec d'Artes,
vespre i nit, al parc municipal, amb les cobles Ciutat de Girona,
Marinada i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la nit, concurs de colles improvisades.
El 33è plec de Sant Andreu de Llevaneres,
a la nit, al casal de Llevaneres,
amb la ciutat de Mataró, la juvenívola Sabadell
i la principal de Llobregat.
I el 5è plec de Sant Esteve de Sassorribes,
a la tarda i nit, a la pista coberta del Passeig de les Oliveres,
amb les cobles, el Montgrins i la principal de la Bisbal.
I el 15è plec del Rosselló, tarda i nit, a l'Avinguda de Ponent,
amb les cobles, Juvenívola de Gramunt i Quatre Vents,
amb concurs de colles improvisades.
Endemà, el diumenge, dia 5, el 57è plec de Banyoles,
al matí, a la tarda, als Desmais,
amb les cobles Flama de Farners, Milenària,
la principal de Porqueres.
Cap a les comarques lleidatanes, el 29è plec de Juneda,
tarda i nit, a la pista, Parc Alegria,
amb les cobles, Juvenívola de Gramunt i Vellpuig-Cobla.
El 12è plec de Mataró, als Panells,
al matí, a la tarda, al parc central,
amb les cobles, ciutat de Cornellà,
la principal del Llobregat, Juvenívola de Sabadell
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Al matí hi haurà concurs de colles improvisades.
El 3è plec comarcal d'Osona,
enguany a Sant Julià de Vilatorta.
Matí i tarda, al parc de les fonts,
amb les cobles Sabadell, Lablanes i ciutat de Girona.
I per acabar amb els aplecs,
el 36è plec de Montblanc, a les 10 del matí
i a les 4 de la tarda, a la plaça Major,
amb les cobles Salvatana, Marinada
i ciutat de Terrassa, amb esmorzar popular.
I les ballades a Sardanes.
Segueix la Festa Major de Reus,
avui mateix, a les 2.45 de la tarda,
a la plaça Prim, una ballada amb la cobla Reu Jove.
I també dilluns, a Reus, a la plaça Prim també,
amb la cobla Ciutat de Mataró, a les 6 de la tarda.
Dissabte vinent, dia 4, a 2.45 del vespre,
a Sant Carles de la Ràpid, a la plaça del Coc,
ballada amb la principal rapitenca.
I a les 8, a Covelles, amb la cobla Reu Jove.
A les 8 del vespre, també a Salou,
comença el seu cicle de Sardanes d'estiu,
al passeig Jaume I, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
L'endemà, diumenge, a dos quarts de 8 de la tarda,
al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Rassò,
dins l'inici del cicle d'estiu.
I a dos quarts de nou del vespre, a Roquetes,
amb la cobla Miranfant.
Us parlem ara de concursos.
Avui mateix, a les 10 de la vespre, a Rubí,
a la Rambla del Ferrocarril, a Territorial Barcelona Ciutat,
Territorial Comarques Barcelonines i Colles Lliures,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Demà, diumenge, 3 concursos.
A les 12 del migdia, a l'Hospitalet de Llobregat,
a la plaça Eivissa, del barri de la Florida,
trobada de colles veteranes.
Inclourà a aquest concurs el segon memorial
Josep Pujol, al Zina, dins el 20 d'aniversari
del grup satanista La Florida.
També a les 6 de la tarda, a Blanes, al Passeig de Mar,
honor veterans, Territorial Comarques Gironines
i Colles Lliures, amb la cobla Cadaqués.
I a les 7 del vespre, a Reus, a la plaça Llibertat,
el 48 de concurs, Territorial Comarques Tarragonines
i Colles Lliures, amb la cobla Reus.
Diumenge, vinent, dia 5, a les 7 de la tarda, a Vegas,
a la plaça de l'Ajuntament, al Territorial Barcelona Ciutat
i Colles Lliures, amb la cobla, la principal del Llobregat.
En l'àmbit dels esbars, avui mateix, a 2.45 de la tarda,
aquí a Tarragona, a la plaça de la Mitjalluna,
festival de cloenda de la temporada de l'esbar d'en Saire de Tarragona,
amb l'actuació de les seccions de principians infantils i juvenils.
I a les 10 del vespre, a Reus, a la plaça de les Peixeteries Velles,
l'esbar d'en Saire de l'Orfeo Reusenc.
Dissabte, vinent, dia 4, aquest dissabte,
i l'endemà, diumenge, actuació del cos de dansa
de l'esbar d'en Saire de Tarragona,
la 23a mostra de folclore de Sestau, a Viscaia.
A les 8 de la tarda, a Reus,
al centre Cívic Ponent, nit de l'Ossi a Reus,
amb l'esbar Santa Llúcia.
I al diumenge, dia 5, a 6 de la tarda,
a Saifores, actuació de l'esbar Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès.
I acabem aquesta agenda dient-vos que diumenge, dia 28,
i dilluns, dia 29, durant tot el dia a Reus,
la Cobla Reus Jove acompanyarà l'Àliga de Reus
pels carrers i places de la ciutat amb música i instruments de cobla,
interpretant les danses pròpies i altres de caire festiu.
Seguim amb la música i amb els mongrins.
En la història recent d'aquesta cobla,
protagonistes en el programa d'avui
o motiu del seu 525 aniversari,
destaca l'experiència que van dur a terme
amb el músic manresà, Santi Arisa,
i el seu grup, La Catans.
D'aquella col·laboració en va sortir l'anomenada Sardanova
i altres músiques que combinaven una cobla
amb un grup de jazz o de rock, segons com es miri.
Escoltem una de les obres que van enregistrant
el tercer disc, anomenat Aires,
publicat l'any 1995.
Aquesta Sardanova, escrita conjuntament amb Santi Arisa,
Jordi Paulí, portava el nom d'Adfines a Martorell
i estava dedicada al programa de ràdio
Ressòs Sardanista en la seva emissió número 700.
hancelaer, mostaja v
la banda aires de vit jumping これ
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'objectiu dels organitzadors, l'entitat a default, que és el de contribuir a la projecció del folclore català en aquelles ciutats que per raons d'afinitat cultural, històrica o social en Catalunya tenen una especial significació.
Aquesta mostra compta aproximadament amb 22 grups folclòrics representants de diferents àmbits de la cultura popular i tradicional catalana.
Això representa un total aproximat de 500 actuants, els quals cal sumar els més de 300 acompanyants que acostumen a formar l'expedició catalana.
En guany, doncs, la visita es farà al Gran Ducat de Luxemburg, que és un dels estats sobirans més petits d'Europa.
És previst que actuen el ball de bastons de l'agrupació de l'agrupació de l'agrupació de Valls populars de Torre d'Embarra i els bastoners de Pere Mola,
el ball de cintes de les barres de Català de Dentsaires, els grups de Vall Folc, els Gullers i d'Ulla Màgic, aquest de Luxemburg.
També serà el Capgrós Joan Amades de Barcelona,
la Colla Jova Xiquets de Tarragona,
els cavallets de l'Agrupació de Valls Populars de Torredembarra,
les Cobles Raus Jove i Maricel de Sitges,
les Colles Ardenistes, la Palomera de Blanes
i Dolça Garrotxa d'Olot, la Coral,
les Xanters de l'Inec de Luxemburg,
els Diables i Drac de Sant Joan d'Espí
i els Cremats d'Olors.
Igualment hi seran les Barrenetxera de Rubí
i els gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
portats per la Colla Gegantera de Tàrrega,
la Colla de Geganters i Grellers d'Anglès,
els gegants de Pradell de Sió,
els gegants de Ribes de Freser
i els gegants de la Seu d'Urgell
i finalment el grup de Vaneres Boira de Lleida.
Diumenge passat es va celebrar un nou concurs
del Bàsic d'Honor Grans, aquesta vegada a Gironella.
Com és habitual, anem a veure quins van ser els resultats
de la classificació general d'aquesta competició.
Cal dir en primer lloc que les classificacions
feron idèntiques a les Tres Sardanes,
és a dir, el primer lloc per la Colla Violetes del Bosch de Barcelona,
el segon per la Colla Maig, també de Barcelona,
el tercer per la Colla Ensis de Ventlleu,
el quart per Tarragona Dansa,
el cinquè per Blanca Espurna de Sitges
i el sisè per la Ietans de Barcelona.
Pel que fa a la classificació general,
cal tenir en compte que a cada concurs
hi ha colles que descansen,
de manera que aquelles que ja ho han fet compten amb menys punts
dels que tindrien en cas contrari,
és a dir, de moment, un cert davantatge.
A l'encapçala, Violetes del Bosch amb 11 punts,
La Saga i Janel amb 16, Maig amb 22,5,
Tarragona Dansa amb 31,5,
106 amb 44, Blanca Espurna amb 46,
Continuïtat del Montgrí amb 61,2,
Mirana al Cel amb 66 i La Ietans amb 69.
Ara, les properes cites per a les colles tarragonines
són demà a la tarda a Blanes,
per a la veterana tot de dansa, amb el bàsic de la seva categoria,
que actualment encapçala,
i la resta a Reus amb el concurs territorial
de les festes de Sant Pere.
I com ja hem vist a l'agenda,
comencen els cicles de ballades de sedanes d'estiu,
del moment que és de Salou,
que hem anunciat pel dia 4,
el del vendrell del dia 5,
i per a més endavant el de Reus,
el del dia 10, de juliol,
i a Tarragona començaran el dia 17, juliol.
Cicles que habitualment es porten a terme a cada estiu,
que hem pogut observar com els últims anys
experimenten petites,
però importants, retallades també.
Imaginem que allò,
els pressupostos s'han d'ajustar, etcètera, etcètera.
I a cicles com el de Tarragona,
que abans, per exemple,
durava des de l'última setmana de juny,
fins pràcticament Santa Tecla,
doncs ara comencen més tard.
També veiem que el cicle de Reus
només implica 3 ballades de sedanes,
10 de juliol, 17 de juliol i 24,
també de juliol,
però bé, d'un moment hi ha aquesta continuïtat
en aquests cicles ja habituals,
com dèiem, de Tarragona, Salou, Reus i el Vendrell,
als quals, evidentment, caldrà afegir
tota la sèrie de ballades de sedanes
que més esporàdicament celebren altres poblacions,
i sobretot aquelles que s'inclouen
en programes de festa major.
Doncs seguim al programa,
altra vegada els mongerins seran protagonistes
de la propera pàgina musical,
però atenció dins d'aquella secció
que anomenem la relíquia.
La història de la cobles mongrins,
que avui hem recordat, és certament llarga.
En aquest temps han registrat moltíssims discos,
com els que l'any 1958 van significar una autèntica fita,
ja que van ser editats per una de les multinacionals discogràfiques
més importants del moment,
la RCA,
i perquè es van ser fets en un sistema aleshores innovador
anomenat New Ortofonic.
En aquella coble hi havia música excepcionals,
molts hi ha esmentats abans,
quan hem fet aquells repàs, breu repàs històric,
com Lluís Buscarons, el Flaviol,
Martiria Fanaltible, Agustí Monguillot,
a la Tarora,
Jamal Vibola, la trompeta,
o Enric Vilà, el Fiscorn.
Entre altres peces,
s'incluïa tot un clàssic de Vicenç Bou,
que recordem-ho també va ser,
durant força anys,
director de la coble,
dels mongrins,
sobretot tots els anys en els quals va estrenar,
sens dubte,
alguns dels seus títols més populars.
I la sardana que hem trobat en aquest enregistrament
és l'anell de prometatge,
també una sardana popular,
però primer anca en aquest autor,
concretament de l'any 1913,
i efectivament va solir una popularitat extraordinària.
Escolte'm-ne, doncs,
en aquesta versió de la coble dels mongrins
de l'any 1958.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dels mitjans. Recordem, per exemple,
una bona mostra, un bon termòmetre d'això,
és el concurs de la Serena de l'Any,
sempre hi han col·laborat
amb emisores d'arreu del país,
i si en aquella primera etapa hi trobàvem
emisores bàsicament
comercials, en aquesta segona
el gruix
són emisores municipals, com és
aquesta que esteu escoltant,
Terrona Ràdio. Senzillament
és un àmbit, un panorama
diferent, que ha canviat molt, com han canviat
moltes coses al país, però el que
segueix constant, tant en una època
com l'altra, és la presència
de programes com aquest nostre
en diferents emisores
que s'escampen ens arreu
de Catalunya. I una
presència que més aviat fins ara t'han dit
a créixer, i alguna vegada
ens ho havíem comentat com a
xafreder, o que senzillament com a notícia, que no els
companys s'afegien a aquesta
tasca. Avui, però, com us deia,
una notícia més aviat
trista és que hem de lamentar
que uns
veterans
col·laboradors en la informació
de la difusió sardanista, com és el
programa Festa a Festa de Ràdio 4, doncs
aquest cap de setmana emet la seva última,
el seu últim programa.
Un programa que entre els seus
principals
impulsors és en Jesús
Ventura, un home dins el món de la música
per a Cobles realment important, com a director
sobretot de Cobles,
compositor i potser un llarg etcètera,
en el qual inclouem aquesta
faceta d'informador
sardanista. El programa, de fet, no només
parlava de sardanes, sinó també d'altres aspectes
de la cultura poble i tradicional, d'una manera
força atractiva, i
que havia portat a terme atenció
al llarg de 20 anys, poca broma.
han arribat, hauran arribat
a demà, diumenge, a l'emissió
1789. No res,
i el món segueix, i en tot cas
hi ha molts altres mitjans
que sortosament
segueixen en aquesta informació,
d'aquesta parcel·la, d'aquesta part
de la cultura popular catalana.
I a vegades, a vegades, ho hem fet
doncs no prenent
el seu peu de la lletra, això de
les xafedries, en l'aspecte més
diguem-ne, de salsa rosa,
per definir-ho així de manera que ens entenguem.
A veure, perquè no ens va
potser fer-ho a fons
i tampoc convindria, diguem-ne,
fer-ho dins l'àmbit de la sardana, no?
Però, oi que estaràs d'acord amb mi?
Que de tema n'hi hauria.
Això sí, no em faltaria.
Doncs sí.
I això hi pensava sobretot,
sobretot quan, bé, tot obra humana,
això passa, sí, sí, no riguis, no riguis.
No, no.
Ah, ja riuen les dones
que tinc avui aquí, però
el programa sí, sí, donaria, a més a més,
de tot, de tot, sí.
Només deixem-ho aquí.
Però, per què ho pensava?
Perquè avui hem parlat de Cobles Mongrins,
d'en Vicenç Bou,
i ell va ser un personatge
realment importantíssim
dins la música per a Cobla,
perquè representava la faceta més popular
d'aquest àmbit.
Un home amb una vida,
doncs, realment,
que hauria donat per molt, eh?
En programes com aquests,
si a l'època n'haguessin existit,
no hauria donat.
Va tenir aquella faceta,
aquella època,
aquell període gloriós amb els Mongrins,
que és com no va escriure aquells títols
més populars,
però després vindria una època
que va treballar, bàsicament,
al Paral·lel, a Barcelona,
i no ho dic despectivament,
però sí que per la visió de l'època
i amb la història oficial,
diguem-ne, de la sardana,
doncs això no es veia tan bé.
Com no es veia tan bé, en general,
aquesta manera de fer sardanes.
hi va haver una època,
al canvi de segle, sobretot,
quan la sardana es va expandir,
que hi va haver,
per part de molta gent,
de depuració,
una tasca de depuració de la sardana.
Hi havia una dansa clarament popular
i això va ser el que va fer que s'expandís.
Però va haver com una sèrie,
diguem-ne així, d'ideòlegs,
de gent que va dir,
va acusar,
puntificar sobre què està bé,
què no està bé,
i en l'aspecte musical,
doncs hi havia unes sardanes
que se suposava que no eren digues.
Que no eren, exacte.
Exacte.
En Vicenç Bou entrava de ple en aquest caire.
Evidentment,
des d'un punt de vista de qualitat musical,
una sardana de Vicenç Bou
no té punt de comparació
amb una...
Però no entrava,
segons ells,
no entrava per què?
Perquè no tenia prou qualitat musical.
Ah, musical,
no per la seva vida,
no com que parlaves...
És que seria un altre aspecte.
Ah, aquí anem.
És que podria ser atacó
per totes les bandes.
i les seves sardanes, però,
van aconseguir imposar-se en la gent
perquè entraven bé.
Músiques,
melodies enganxoses
i que incitaven a ballar.
I en aquest sentit
va triomfar.
Malgrat,
després,
va venir aquesta època
que,
si hi hagués estat avui en dia,
i en un altre àmbit,
potser que no fos la sardana,
potser.
Déu-n'hi-do
els programes,
revistes,
que s'haurien pogut fer
sobre aquest personatge.
No sobre ell només,
sinó sobre molts altres.
Però això són aspectes curiosos
que la història,
diguem-ne,
oficial,
que s'ha escrit de la sardana,
no acostuma a tractar-los,
no fa molt de refil·ló.
Trobaries molts llibres
que parlen d'en Bou,
despectivament,
després,
quan la força dels fets
fa que sigui realment popular,
l'accepten,
doncs fent classificacions,
sardanes de concert,
sardanes amb menys qualitat,
però molt popular,
saps?
Mira,
veus,
ho han d'acceptar,
i això és evident,
això és així.
I sense entrar en aquella
altra manera,
veure-ho,
que crec que és la que predomina
avui en dia,
sortosament,
i és que hi ha
camp per tot,
tot i cap dins el...
I tant.
Jo hi poso la comparació
que alguna vegada
algú se m'ha escandalitzat,
però a veure,
el món del flamenc,
el món del flamenc
hi ha de tot,
des de coses molt tradicionals,
que hi ha gent
que les manté
amb l'estil pur,
fins a coses innovadores,
coses comercials,
oi, des?
Molt, sí, sí.
Tot i cap,
tot i té dret a viure
dins aquest àmbit.
Doncs per què no?
Per què no?
Dins el món de la sardana,
la música bracola,
i estandeix això, eh?
Estandeix això,
gràcies a Déu,
crec jo.
I en aquesta part teòrica
d'estudis,
hi ha alguns
que estan reivindicant
aquesta manera
de veure-ho
amb estudis seriosos,
i com, per exemple,
abans us mentàvem,
el llibre
Corre a la sardana,
per exemple.
Ja us heia riat
el sermó
avui dins
les xafarderies,
però, creieu-me,
sí.
Però ens has explicat
cap coseta
que en aquella època
n'hi hauria un món.
Oh, home,
ja que has començat,
o broma,
però l'era.
Jo personalment
no crec que s'hagin detectat,
com no s'haurien detectat
molts coses
que es parlen avui en dia,
però si en aquella època
existien,
existien.
Exacte, sí.
Això era broma.
Doncs, sí que haurien sucat
dintre aquella salsa,
realment.
No, són coses
en la vida
de les persones
que a vegades
tots tenim
èpoques d'esplendor,
diguem-ne,
i d'altres de més,
de menys,
i quan algú
és un personatge públic,
com era en aquest cas,
i extraordinàriament popular,
fins al punt
que potser avui en dia
no ens ho imaginem,
doncs,
si hagués existit
això, com deia,
doncs, sí, sí,
hauria estat un d'aquests personatges.
Un d'aquells que surten
cada dia, vaja.
Molt bé,
i tu t'esforçaves,
Maria Rosada,
a buscar una relació,
però que no, eh?
No, no, no, no,
a veure,
és que ara diran
iapa aquesta,
però sí que té a veure,
però parlàvem,
doncs,
del que parla avui
i des d'ahir tothom,
de la mort del Michael Jackson,
i dèiem,
potser en algun d'aquells discs
que hi ha en sardanes
referides...
Però contemporània, no?
Exacte,
però no, clar,
perquè dèiem,
no és ben bé una pel·lícula,
que és un videoclip,
però clar,
és que va ser molt famós
us ha vingut un clàssic,
pràcticament, eh?
Ves a saber,
ves a saber si en un futur
no apareixerà.
Perquè, a veure,
hem pogut comprovar
que en aquestes versions
de músiques de cinema
i d'altres coses
que ha fet la gent
de la contemporània,
han fet versions
de músiques ben diferents
i que mai ens ho hauríem imaginat, eh?
Però no ho hem trobat,
no ho hem trobat.
Mira.
Podria ser qui sap, eh?
Qui sap, segur,
perquè ara amb l'album que hi ha,
doncs, ja veuràs.
Tornem a la música,
fem-ho ara amb una sardana
normal,
normal i corrent,
tot i que d'un compositor jove,
com veurem.
Doncs sí, doncs,
Josep Bosch és excel·lent instrumentista
de trompeta,
que tot i la seva joventut
ja ha estat
en un bon nombre
de formacions,
com ara les orquestres
Miramar,
Moga i Montgrins,
o la cobla
Flama de Farners.
Des de fa uns anys
també escriu sardanes
com aquesta
que va dedicar
als nens i nenes
que aprenen a ballar
en els cursets
que es porten a terme
a les escoles.
És els petits ensaires
de Farners,
interpreta la cobla
Flama de Farners.
Flama de Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Farners
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I sempre que el temps que disposem ens ho permet, procurem a l'um dos i seguit
per atenció en textos
que trobem interessants
o que val la pena recomanar-vos
o senzillament llegir-los aquí
al nostre programa, textos que de vegades
els trobem a internet
o en sistemes més clàssics
revistes, diaris, llibres, etc.
Avui és un article
de la revista musical catalana
on hi col·labora habitualment
i fa una columna en Josep Pasqual
també responsable de la columna
de Música Paracobla
el diari avui, cada dimecres
anava a dir, cada dijous, això era abans
cada dimecres, unes columnes
interessants, centrades però
molt, molt, molt en l'aspecte cobla
més que no pas en l'aspecte de la dansa
de la sardana, tot i que
no l'exclou. En aquest cas
l'article que us volem llegir avui
íntegrament, precisament
parla d'aquesta relació
de la cobla
com a formació musical
i la sardana dansa. Veureu perquè és una
manera d'interpretar aquesta relació
nova, diguem-ne, perquè no s'ha tractat
gaire públicament
i pot ser, pot ser polèmica
veureu, això
nosaltres la llegim
i vosaltres mateixos
opineu després
es titula
cobla i sardana
binomi d'independents
i diu així
l'ànim de la música
i l'àmbit, perdó, de la música
per a cobla manté en la seva genètica
un grapat de singularitats
que condicionen la seva imatge
davant del sector
malona
la més vistosa
el fet que a hores d'ara
el sardana
sigui encara el gran defensor
i divulgador
de les seves virtuts
no és que això
hagi de representar
un inconvenient
si més no
no l'hauria de representar
el problema
o millor dir
la disfunció
apareix
quan afloren
els prejudicis
que prevalen la societat
sobre el món
de la tradició
sovint això provoca
que les ambicions
més altes de la música
per a cobla
s'estimvin
contra el mur
de la incomprensió
i és en aquests casos
que la cobla
troba a faltar
que la seva descripció
no sigui més
i mínimment musical
sardana i cobla
han configurat
un binomi
del qual
amb dues parts
han tret
un partit evident
en tot cas
l'evolució
de la cobla
com a fenomen musical
i la del sardanisme
com a fenomen festiu
han seguit camins
prou divergents
en els darrers anys
com perquè la relació
entre les dues parts
s'hagi d'establir
en paràmetres diferents
musicalment parlant
la cobla
mantindrà un lligament etern
amb la sardana
entesa com a forma musical
però el seu creixement artístic
fa que la seva vinculació
amb la festa sardanista
tendeixi a reduir-se
és una qüestió matemàtica
de percentatges
i de fet
des d'un punt de vista
històric i musicològic
és una evolució natural
el naixement de la cobla
com a formació instrumental
va coincidir
gairebé en el temps
amb l'expansió de la sardana
com a fenomen social i cultural
i des d'aquest punt de vista
el meridatge
va ser feliç
i feliç va continuar
mentre el creixement musical
de l'eina instrumental
coincidia amb el creixement
del sardanisme de plaça
el punt d'inflexió
s'ha de trobar
en el moment
en què la precessió social
de la festa sardanista
no és tan majoritària
pel fet que això
es produeixi
gairebé en paral·lel
al creixement
de l'ambició de la cobla
d'espressar-se lliurement
en camps diferents
dels que se proposaven
el conflicte d'interessos
sembla servit en safata
la qualitat artística
de les formacions instrumentals
actuals
està molt per sobre
de la mitjana
de la que era uns anys enrere
i això ho ha produït
un major índex
de l'academicisme
i de la professionalització
el sardanisme
ja ha influït molt
en aquesta millora
però curiosament
el seu públic
ha continuat apostant
per un populisme
en el qual
la cobla ja no es troba
tan còmode
és un efecte
que força
en la consideració
de la vinculació
entre cobla i sardana
el binomi existeix
encara
i es continuarà
retroalimentant
la desvinculació
sembla
no obstant
això
pròxima
és a dir
que
el sardanista
no és tan exigent
musicalment
com ho són
els músics
i fa que
moltes vegades
els músics
s'hi trobin
incòmodes
o no
vegin prou satisfetes
les seves ànsies
o la seva realització
com a músics
només
amb sardanes
és
un fet
potser no és generalitzable
a tots
perquè hi ha cobles
de tota mena
però
alguna cosa
hi ha d'això
potser sí
i en tot cas
sembla que el Josep Pasqual
està molt obsessionat
últimament
amb això
perquè en la seva última columna
el diari Avui
hi insistia
feia referència
al dia de la música
on sembla
que
aquí a Catalunya
no ha tingut
la incidència
que té
amb altres països
potser perquè
coincideix
diu
amb les festes
de Sant Joan
i encara menys
una altra festa
que coincidia
també
en aquest dia
és el dia
de la sardana
que ara no és el que havia estat
i això s'ho fa ben i bé
per proposar
que el fenomen social
i la cobla
com a conjunt instrumental
tenen interessos molt diferents
i voluntats de futur
prou divergents
Sant Valí
oportú
diu
que la cobla
pensés a crear
la seva pròpia estructura
per ser divulgada
promoguda
i reconeguda
com a conjunt instrumental
plenament homologable
a qualsevol altre
col·lectiu artístic
és a dir
és evident
que la cobla
hi ha les entitats
serranistes
bàsicament
les que
l'han promogut
les que li donen feina
en definitiva
i poques vegades
han estat
els mateixos músics
almenys històricament
majoritàriament
els que han organitzat
aquestes activitats
hi ha excepcions
està clar
l'entitat
músics per la cobla
que organitza
que promou
enregistraments discogràfics
i fins i tot
alguna actuació
però són
iniciatives
molt puntuals
enmig del
gruix
de l'organització
dins d'aquest àmbit
en definitiva
el que proposa
el Josep Pasqual
és que els músics
s'espavilin
a desenvolupar-se
en aquest àmbit
d'autopromoure's
més enllà
del món
de la sardana
i crec jo
que una cosa
no ha de treure l'altra
que estaré molt bé això
sense que oblidin
evidentment
aquesta relació
que és vincle directe
que hi ha hagut sempre
amb el món
de la dansa
i per cert
ja que hem parlat
hem fet
Josep Pasqual
si sou seguidors
habituals
a aquestes col·laboracions
seves
veureu que
si alguna cosa
caracteritza
aquestes columnes
és que
no té manies
diguem-ne
a l'hora
de criticar
quan s'escau
i això
potser no hi estàvem
massa acostumats
des del món
de la sardana
música
a Paracobla
i hi havia
un precedent
il·lustre
que era
estudiós
periodista
bàsicament
però
podíem considerar-lo
historiódor
en molts casos
Eugeni Molero
malauradament
traspassat
per maturament
per càncer
se'l va emportar
però abans
va tenir temps
de fer moltes
col·laboracions
i també
crear-se
més d'un enemic
dins l'àmbit
de l'escenari
de la música
a Paracobla
perquè
senzillament
deia el que pensava
deia el que creia
a més ho deia
amb força coneixement
de causa
que no sempre passa
i el Josep Pasqual
potser va més
diria jo
més hàbilment
però també
les deixe caure
també
les deixe caure
quan convé
potser massa centrat
pel meu gust
a l'àmbit de la música
que està molt bé
però
no s'hauria d'oblidar
tampoc
aquest aspecte
de la sarda d'avance
és un home
que ho coneix
perquè ha estat
ballador de colla
encara que abans
de ser músic
no, no, no
està bé
jo crec que trobo
que val la pena
que hi hagi gent
que canti
canti
quan s'ha de cantar
en definitiva
tornem a la música
escoltem ara
una sardana
d'una dona
una cosa que no podem dir
massa sovint
malauradament
però
sí, sí
de tant en tant
doncs
tenim alguna
sorpresa agradable
i en aquest cas
és una sardana
d'una compositora
que no fa massa
que s'hi dedica
la Carlota Baldrís
professora de l'Escola Municipal
de Música
Pau Casals
des de l'inici
l'any 1986
ha fet col·laboracions
al marge de la música clàssica
en àmbits molt diversos
per dir només un exemple
va ser l'autor de la música
de l'obra de teatre
Sopa de Ràdio
per dir alguna cosa
ha col·laborat
amb la gent del Terrat
en diversos àmbits
i ha escrit
per exemple
l'oratori
Àngel Tobias
amb motiu
clarament vendrellenc
va ser
l'autora també
de la música d'obra
de teatre
al jardí
de les mentides
d'Oriol Grau
etcètera
i també ha escrit
alguna sardana
la primera
que va fer
va ser aquesta
per encàrrec
de la colla d'ençai
del Penedès
del Vendrell
Aire Vendrellenc
que interpreta
la cobla mediterrània
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
d'oriol Grau
I l'última secció del programa d'avui
serà la que anomenem
Maroteca, o podria ser Biblioteca
també, el racó dels clàssics
d'una biblioteca, perquè
avui precisament us portarem un autèntic
clàssic importantíssim
en la història de la literatura
sardanista. Es deia,
així en castellà, la sardana, su historia,
importancia y exposición de las reglas
que deben conocerse per bailar-la
según los sistemas empordanés y salvatá
por don Jorge Montsal...
Ja arriba, arriba la manera de ser...
Por don Jorge Montsalvatge i Castanj
i de José Aleu i Massanet, publicat a Olot
l'any 1895.
I per què dic... Saps per què era en castellà?
No, no, aviam, m'explica'l.
A veure, els seus autors deien que ho feien en castellà
perquè era l'època en què començava a expandir-se
la sardana i ells confiaven
que no només ho fes per Catalunya,
sinó que anem més enllà.
Quina fe?
No va anar més enllà.
Però sí que el llibre és important
perquè és el primer assaig sobre sardanes,
a més, molt ben fet per l'època.
Hi ha de tot, mètodes per ballar-la, etc.
Per la capacitat de sintetització del títol,
jo reia per això.
Era molt habitual en l'època,
aquests títols llars i que ja deien gairebé tot.
Fins llavors,
havien aparegut mètodes per ballar sardanes
i fins i tot per repartir.
Però el primer assaig que intentava tractar de tot
sobre el món de la sardana, història, fins i tot,
quatre rudiments d'instrumentació per escriure sardanes, fixa't.
I és importantíssim per això.
I a mi m'agrada també treure un aspecte
que molta gent no sap.
Molts, com que es va publicar un lot,
es pensen que els dos autors eren olotins,
i no, un sí que ho era,
aquest Jordi Montsalvatge,
que no té res a veure amb el músic,
el compositor Montsalvatge, que era amb G,
i aquest és amb J,
però aquest Josep Aleu era tarragoní,
nascut a Tarragona, el 1871.
Tot i que es va traslladar a Barcelona,
força jove,
i allà anava a estiuejar a Olot,
i és on vam entrar en contacte amb aquest company,
el Jordi Montsalvatge,
i amb la sardana.
Ell després es va traslladar al Vendrell,
per qüestions d'una empresa familiar que es va fer càrrec,
i ell va ser un dels introductors de la sardana al Vendrell.
I crec que també alguna cosa hauria de tenir en compte,
a veure, amb Tarragona,
en l'època en què va haver una rebrotada sardinista,
hi havia tradició anterior,
però vaja, això són coses d'història,
que algun dia els comentarem.
I com a dada curiosa dir que el seu pare,
Andreu Aleu, també fill de Tarragona,
fa un destacat escultor,
tot en té altres obres,
del Sant Jordi,
que hi ha a la façana a la Palau de la Generalitat.
És a dir, veieu que tenim tarragonins,
més tarragonins famosos,
o importants dels que a vegades ens pensem.
Aquest Josep Aleu, com deia,
va fer aquesta trajectòria de Barcelona a Olot,
al Vendrell i amb relació,
encara mantenia vincles familiars amb la ciutat de Tarragona
en aquells inicis de segle XX,
que és quan va retornar a les comarques tarragonines.
És un llibre que és que valdria la pena
que es publiqués novament,
que es reedités d'alguna manera en facsímil,
si convé i només es troba
pràcticament en biblioteques molt, molt, molt acurades,
molt completes,
com la Biblioteca de Catalunya,
que és on m'he pogut fer la meva reproducció,
o alguna família que potser el conserva,
algun ejemplar de l'època,
però n'hi ha poquíssims.
La sardana, de Jordi Montsalvatge, Josep Aleu,
com diem, important,
perquè és el primer assaig sobre sardanes,
realment, realment important.
Després n'han seguit d'altres de tota mena,
però aquest no ens podem presumir
que un dels autors era fill de la nostra ciutat.
Bé, anem acabant,
marxem amb una última sardana,
probablement no tindrem temps d'escoltar-la tota,
però sí uns quants compassos
d'aquest repte de Ricard Vella de Sau,
que és una obligada de Tibla,
que interpreta el Lluís Pujals
com a solista i la principal de l'abisbal.
Escolteu-la.
I així amb aquesta sardana,
doncs canyera,
amb aquesta obligada de Tibla,
acabem el programa d'avui,
de l'Ondes i seguit.
Sí, i ens retrobem dissabte vinent.
A l'hora habitual, 12 minutets,
que passeu molt bé.
Bé, anem acabat.
Bé, anem acabat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!