El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Espero que els Reis d'Orient hagin estat generosos amb tots i totes.
Pel que fa a nosaltres, aquí ens tenen, disposats a compartir un temps de ràdio.
Així doncs, rebin la més cordial salutació d'en Santi Grimau,
que té cura del control tècnic i de la qual els parla Montse Sabater.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El passat 23 de novembre us escrivia sobre el sentit de la malaltia i la mort
en motiu del comentari als punts corresponents al sacrament de l'unció dels malalts
en el compendi del Catecisme de l'Església Catòlica.
Ha calgut interrompre aquest comentari fins al moment present
perquè molts altres temes han atret la nostra atenció
i m'hi he volgut referir en la meva carta semanal.
Passades ja les festes nadalenques, torno al comentari del compendi.
Com us escrivia el passat novembre, tots hem de preocupar-nos dels nostres malalts.
L'Església, havent rebut del Senyor el manament de guarir-los,
s'esforça a complir-lo tenint cura dels qui pateixen,
juntament amb pregàries i intercessió,
i té un sacrament específic en favor dels malalts,
instituït per Cris mateix i testimoniat per Sant Jaume.
Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt,
que faci cridar els qui presideixen la comunitat
perquè l'ungencien amb oli en nom del Senyor i preguin per ell.
Com passen tots els sacraments, cal per a l'unció una preparació i unes disposicions.
L'administra sempre el sacerdot, bisbe o prevere,
i el pot rebre el fidel que comença a trobar-se en perill de mort per malaltia o bellesa.
El mateix fidel el pot rebre altres cops,
quan s'esdevé un agraïjament de la malaltia
o bé quan li sobrevé una altra malaltia greu.
La celebració d'aquest sacrament, si és possible,
ha d'anar precedida de la confessió individual del malalt.
Com el mateix nom del sacrament indica,
s'administra un gin amb oli al front i les mans del malalt
i fent la pregària que acompanya l'unció.
Tots els sacerdots tenim força experiència del confort
i l'allejoament que produeix l'unció,
donant pau i coratge en els moments d'ús de la malaltia.
Aquesta ajuda no és solament ni primàriament corporal,
encara que a vegades es produeix fins i tot la curació física,
sinó espiritual.
Recordeu que aquest sacrament també perdona els pecats
si el malalt no ha pogut confessar i està penedit.
L'eucaristia, rebuda com a viàtic,
serà llavor de vida eterna i poder de ressurrecció.
Quina manera més paternal i maternal que té Déu d'actuar.
Tots són ajudes per aquests moments difícils.
I alhora, quina pena quan es prive un malalt
d'aquestes ajudes, a vegades per motius banals,
com ara que no s'espanti.
L'experiència ens diu que en la immensa majoria dels casos
els malalts desitgen la presència del sacerdot.
Els que estem a prop dels malalts tenim la greu responsabilitat
de tenir-ne cura, d'ajudar-los, de guarir-los fins allà on podem
i si l'assistència corporal és important, més ho és l'espiritual.
Aquests malalts greus, potser a les poques hores,
entraran a la presència del Pare Etern
i hem de proporcionar-los totes les ajudes que puguem
per poder viure aquests moments en plena humanitat
i amb la millor preparació possible per passar a la presència de Déu.
Adéu-siau.
Una de les preguntes que ens fem les persones és
qui soc?
Una pregunta gens fàcil de contestar.
Tant és així que ja els grans filòsofs de l'antiguitat
deien que contestar-la era el súmum de la saviesa.
I l'altra pregunta ineludible pel que vol viure la vida amb sentit
és per a què soc?
O dit d'una altra manera, què haig de fer de la meva vida?
I són preguntes que s'ha d'anar aclarint al llarg de tota la vida.
I en ella hi ha moments especialment aclaridors.
I Jesús, com qualsevol altra persona, també es feia les mateixes preguntes.
Qui sóc jo?
I quina és la meva missió?
I a Jesús se li anaven aclarint en moments especialment intensos.
Un d'aquests moments es dona quan es fa batejar per Joan.
L'Evangeli de la missa d'avui ens ho explica així.
Es presenta, doncs, Joan, que batejava en el desert
i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.
Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem.
Confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura.
S'alimentava de llagostes i mel buscana.
I predicava així.
Després de mi ve el qui és més fort que jo.
I jo no sóc digne ni de jupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'esperit sant.
Per aquells dies, Jesús vingué des de Nazaret de Galilea
i fou batejat per Joan en el Jordà.
I tot seguit, mentre sortia de l'aigua,
veia que el cel s'esquinçava i que l'esperit, com un colom, baixava cap a ell.
I una veu digué des del cel.
Tu ets el meu fill, el meu estimat.
En tu m'he complegut.
Ha estat una dramatització de l'Evangeli d'avui
i ha arribat fins a les seves llars
per una gentilesa de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Escoltem ara el comentari del seu president,
mossèn Joan Magí, sobre les lectures de la missa dominical.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 11 de gener, celebrem la festa del baptisme de Jesús.
Isaías ens parla de l'aigua,
de l'aigua que Déu dona.
Tots els assadegats, veniu a l'aigua.
Déu, compreu i mengeu, veniu i compreu,
sense pagar res, Déu.
Diu, si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust, el bo i millor.
Per tant,
aquesta aigua
representa aquest ensenyament,
aquest menjar, l'aliment de Déu.
Per això ens diu al final
que la paraula que surt dels meus llavis
no tornarà a mi infecunda
i posa l'exemple
del cicle de la pluja.
L'aigua neteja,
l'aigua dona vida.
El baptisme de Jesús
comunica l'Esperit Sant.
Jesús ens promet
la font d'aigua viva
en el nostre interior.
Ho diu a la samaritana,
si coneguessis el do de Déu,
tu m'hauries demanat aigua.
I ens ho diu a tots nosaltres.
Qui cregui en mi,
que begui,
que vingui,
del seu interior
brolleran fonts d'aigua viva.
I ens diu l'evangelista,
Joan,
que això ho deia referint-se
a l'Esperit Sant
que tots havíem de rebre.
Assadegats de bones obres,
assadegats de cordialitat,
assadegats de mort,
assadegats de respecte,
assadegats de perdó,
de pau,
de naturalesa ben tractada i neta,
assadegats de persones
generoses i comunicatives.
La paraula de Déu
ens ofereix
treure tota aquesta set.
Ens ho ofereix.
I serem feliços
si no reduïm
el baptisme
a una festa familiar
o social.
Déu
neteja
amb l'aigua
i amb la vida
significada
per la sang.
Déu
neteja
amb la saviesa,
la seva paraula,
que es comunica
i ens comunica
el seu
Esperit Sant.
També ens ho diu Jesús
i ens promet
que l'Esperit
ens portarà
a la veritat
sencera
i a la comprensió
de tots els seus
ensenyaments.
Déu és Sant,
que vol dir que Déu és el net,
perquè Santedat
i Natedat
és la mateixa paraula.
I Déu es complau
en els sants,
en els nets.
Busquem la seva paraula
en les nostres reunions de fe.
Busquem-la
en les nostres converses,
en les nostres reflexions
i contemplacions
comunicades
i compartides.
Siguem transparents
i deixem que Déu parli
a través nostre
amb els colors
que ell ens ha donat
per envellir
la conversa
de tots.
El passat divendres,
9 de gener,
va tenir lloc
un concert
ballada a la catedral.
El cor i orquestra
dels amics de la catedral,
sota la batuta
de mossèn Miquel Barberà,
van oferir
la seva versió
de l'oratori
pontifical de Flames,
amb lletra
de mossèn Miquel Melendres
i música
de mossèn francès Tàpies.
Per a moltes persones
va ser un descobriment,
atès que només
s'ha interpretat
dues vegades
en 50 anys.
Escoltem-ne
un fragment
a la versió
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
dirigida
per Albert Argudo.
de l'Orquestra Sinfònica
tv extensions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Qui és Jesús? Ens preguntàvem abans.
La resposta a aquesta pregunta de Jesús
li ve després del moment en què s'ha volgut igualar els homes
tot alineant-se en la filera dels pecadors
i tot demanant el baptisme.
I li ve mitjançant la veu del cel, la veu de Déu.
Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complegut.
Aquest és Jesús de Nazaret, l'home, fill de Déu molt estimat,
en el que s'hi aboca tot el seu amor.
La vida de Jesús serà anar vivint, revivint i aprofundint
en la personalitat del fill estimat de Déu,
fins que a la creu, en el seu últim moment, exclamarà
Pare, en les teves mans encomano el meu esperit.
Escoltem tot seguit un altre fragment del Pontifical de Flames
en la versió de l'Orquestra Sinfònica del Vallès
dirigida pel seu fundador, el mestre Albert Argudo.
jugar al människor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!