El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 6 de desembre, segon diumenge d'Advent.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa, fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabaté, el micròfon, els desitgen un feliç diumenge.
Avui diumenge 6 de desembre, el Moviment Familiar Cristià organitza un reces d'Advent amb el lema
Viures Prensats. Guiarà la reflexió al conciliari diocesà, mossèn Josep Moreno Espinosa.
Després del reces, es participarà a la missa parroquial.
Tot això tindrà lloc a partir de les 6 de la tarda a la parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
De les futures mares diuen que estan en estat de bona esperança.
Impressiona i constatar com cada vegada és així
i aquella que està gestant un nou fill entra en un estat d'esperança joiosa,
encara que no sempre privat d'algunes molèsties.
Com cada any, la solemnitat de la Immaculada Concepció s'escau ben iniciat al temps de l'Advent,
temps d'esperança per la propera arribada del Fill de Déu.
Contemplar Maria plena de gràcia i deslliurada de tot pecat pot semblar que la situa molt lluny de nosaltres,
que volem ser bons però no teme l'estrebada del pecat.
Però la situació d'aquesta solemnitat en el temps litúrgic de l'Advent
ens referma en el pensament de Maria com a autèntica esperança del cristià.
Per a comprendre millor el sentit de l'Advent, ens cal mirar a Maria,
que pertanyia a la part del poble d'Israel que esperava amb tot el cor la vinguda del Salvador.
Potser l'esperava de manera gloriosa,
per això li devia resultar tan sorprenent
que l'arcàngel Gabriel li anuncies que Déu volia realitzar la seva vinguda a través seu.
El sí generós i ple de fe de Maria la va convertir en estatge del Senyor,
veritable temple de Déu en el món i porta per la qual el Salvador va entrar a la història.
L'Advent és, doncs, un temps d'esperança.
Com ens manca aquesta virtut, especialment en aquests dies nostres.
Mirar Maria plena de gràcia per la força de Déu
ens ha de fer pensar que Déu vol, mitjançant l'Església,
parlar a la humanitat i salvar l'home.
I ho fa sortint al nostre encontre.
Déu, que és fora del temps,
ofereix a la humanitat, que sembla que ja no té temps per a Déu,
un nou espai,
una nova oportunitat per a posar-se de nou en camí,
per a tornar a trobar el sentit de l'esperança.
Si llegim acuradament les Sagrades Escriptures,
veurem com aquells primers cristians i Maria la primera
es distingien dels pagans per una nova esperança.
Sant Pau ho diu als dèfes.
Abans de tenir fe en Jesús,
estaven sense esperança i sense Déu.
Avui passa el mateix,
ja que el nihilisme contemporani
rossega l'esperança del cor de l'home,
fent-li pensar que dins seu reina el no-res.
En realitat, si falta Déu,
falla l'esperança i tot perd el seu sentit.
Pot semblar paradoxal i sorprenent,
però la nostra esperança està precedida
per l'esperança que Déu fomenta
amb respecte a nosaltres.
Déu ens estima i vol que tornem a Ell,
que obrim el nostre cor al seu amor,
que posem la nostra mà en la seva
i que no oblidem mai que som els seus fills.
Deixem-nos guiar per aquella que va portar
en el seu cor i en el seu sí
el verb encarnat.
Maria és la verge que espera
i la mare de l'esperança
que arribi a farà en tota l'Església
l'esperit de l'Advent,
perquè tots els homes i donis
tornin cap a Betlent,
on va arribar
i on novament tornarà a visitar-nos
un sol que neix de dalt.
Adéu-siau.
Aquest diumenge
les lectures de la missa dominical
són les corresponents del diumenge.
Eusaci el passatge de l'Evangeli d'avui.
Es tracta d'una perícopa de Lluc,
capítol 3, versets de l'1 al 6,
en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president,
mossèn Joan Magí.
L'any 15è del regnat de Tiberi César,
mentre Pons Pilat era governador de Judea,
Herodes tetrarca de Galilea,
Filip, el seu germà,
tetrarca d'Itorea i de la regió de Treconítida,
i Lissànies, tetrarca de Vilena.
Durant el pontificat d'Ennàs i de Caifàs,
Déu va comunicar la seva paraula a Joan,
el fill de Zacarias, en el desert.
Joan anà per tota la regió del Jordà
predicant un baptisme de conversió
per al perdó dels pecats,
tal com està escrit en el llibre del profeta Isaías.
És la veu d'un que crida en el desert.
Prepareu el camí del Senyor.
Aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons.
El terreny tortuós quedarà pla,
i el camí escabrós serà allisat.
i tothom veurà la salvació de Déu.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 6 de desembre
ens trobem en el segon diumenge d'Advent.
Les lectures d'aquest temps són molt maques.
Trobem que el profeta Baruc ens diu,
de part de Déu,
treu-te'ls vestits de pena i d'aflicció,
embolcàlla't amb el mantell de la salvació,
amb la diadema de la glòria de l'Etern.
Aleshores,
seràs pau salvadora i glòria fidel.
Llavors, també ens diu,
Déu ha ordenat de baixar les muntanyes,
d'omplir les valls i explanar la terra
perquè Israel i camini segur
guiat per la glòria de Déu.
Déu guiarà Israel enmig de l'alegria
a la llum de la seva glòria.
Per això el salmista canta
és magnífic el que el Senyor fa a favor nostre.
En quin goig ho celebrem.
Sant Pau, els filipencs,
ens demana
i ens diu que prega
i que demana ple de goig
per tots nosaltres
perquè hem contribuït a la causa de l'Evangeli
des dels primers dies fins avui.
I, si això es fa,
Déu que ha començat
aquesta obra tan excel·lent,
l'anirà duent a terme.
I aleshores,
ens parla de l'amor entranyable
que ens té Jesucrist.
Ens parla que aquest amor en nosaltres,
el vostre amor s'ompli més i més encara
fins a vessar
i vessar de coneixement i de clarividència,
o sigui, l'amor.
I així arribarem purs,
plens dels fruits de justícia
que rebem per Jesucrist.
I en l'Evangeli,
doncs,
se'ns presenta
com es prepara tot això.
Déu va comunicar
la seva paraula a Joan,
el fill de Zacarias,
i aquest ho va preparar
predicant un baptisme
de conversió.
I
ens està dient
que si seguim aquest camí,
tothom veurà
la salvació
de Déu.
Aquesta seguretat
de viure les promeses
de la salvació
deixarà ben clar
a tothom.
La bondat de Déu
que ens vol engalanats
retirant vestits de dol.
Ens fa missatgers
de l'Evangeli
per obrir camins
de baptisme eficaç.
Preguem
perquè el nostre amor
s'ompli més i més encara
fins a vessar
de coneixement
i de clarividència,
perquè ens sapiguem estimar
i entrem en l'experiència
de l'amor entranyable
que ens té Jesucrist.
Així que minarem segurs,
embolcallats
amb el mantell
de la salvació,
portant la diadema
de la glòria,
la presència visible
de l'Etern.
Tenim la seva promesa
i oferta
de guiar-nos
i acompanyar-nos
enmig de l'alegria,
gaudint
la comunió
dels nostres
dons rebuts
i el regal
de tota la creació
ben feta per ell.
Déu
ens fa camí
de salvació
per a tothom.
Busquem l'alegria
d'aquesta realitat
manifestant en nosaltres
la presència alegre
de Déu.
Déu ens hi ajuda.
Demanem-li més amor
i coneixement.
Mirem de facilitar
la marxa
per al seu camí
d'esperança
salvadora.
Hem sentit
com encapçala
la paraula
de Déu d'avui
un text
del profeta Baruch
que diu
Jerusalem,
aquí canviem
el nom per
Pere,
Marta,
Josep,
Tecla,
el teu propi nom.
Treu-te'l vestit
de dol
i d'aflicció
i engalàna't.
Vesteix-te
amb el mantell
de la bondat
de Déu.
Paraules boniques
i plenes d'esperança
que ens indiquen
que el Senyor
ve al seu poble.
Que bé que ens va
aquest recordatori.
Tantes vegades
absorbits
i ocupats
pels problemes diaris,
família,
treball,
diner,
lamentant-nos
de no tenir temps
per a res,
potser oblidant
fins i tot Déu.
Però Ell
no s'oblida
de nosaltres,
mai.
Ve contínuament
a nosaltres
i l'Advent
ve a preparar-nos
per a rebre
aquest Déu que ve.
Ens espavila
i ens posa en solfa
perquè siguem
sensibles
i atents
en vers Déu que ve.
Perquè descobrim
Crist
que passa
tantes vegades
cada dia
pel nostre costat,
a vegades
oferint,
a vegades
demanant.
Els oferim
tot seguit
una nota
del Consell Pastoral
Diocesà
de l'Arxidiocesi
de Tarragona
pel que fa
a la crisi econòmica
i a les famílies
que hi estan
afectades.
Diu així.
amb data
de 28 de novembre
del 2009
s'ha reunit
el ple del Consell
Pastoral
Diocesà
de l'Arcabisbat
de Tarragona
que és un Consell
format per membres
de tots els sectors
de la pastoral
diocesana,
preveres,
diakes,
religiosos i
religioses
i, sobretot,
laics i laiques.
El qual correspon
sota la presidència
de l'Arcabisbe
investigar i ponderar
tot el que es refereix
a les activitats
pastorals
i proposar-hi
conclusions pràctiques.
En aquesta reunió
de finals de novembre,
els membres
d'aquest Consell
hem pres consciència
de la situació actual
i creixent
de crisi econòmica
que ens afecta
a tots.
En aquest sentit,
manifestem el següent.
1.
Ens dó
la l'ànima
i fareix
la nostra sensibilitat
humana i cristiana
que tantes famílies
i tantes persones
estiguin injustament
afectades
per una crisi
sovint provocada
pels errors
i ambicions
de persones
i estructures
sense escrúpols.
Estem al costat
dels qui pateixen
i els volem
donar
el nostre suport.
2.
Ens comprometem
personalment
a fi
que la nostra
sensibilitat
prengui forma
de solidaritat
amb la nostra
aportació personal
i econòmica
a favor
dels qui la crisi
posa al llindar
de la pobresa
i de l'exclusió social.
Aquesta solidaritat
la veiem
com una expressió
de l'amor fratern
que és el distintiu
dels cristians,
com ens ho va
ensenyar
Jesucrist.
3.
Des de la comunitat
cristiana,
la Càritas
de cada parròquia
i dels arxiprestats
treballa en el servei
d'acolliment
i d'atenció
personal i familiar,
de distribució
d'aliments,
d'orientació
laboral,
de suport
escolar,
de reciclatge
i distribució
de roba,
etc.
Amb l'orientació
i suport
de Càritas
diossessana.
Valorem molt
aquesta tasca
i fem una crida
urgent
a tots els ciutadans
a col·laborar
amb Càritas
i amb altres
organitzacions
d'acció social,
amb l'acció
voluntària
i amb la contribució
econòmica
per sentit
humanitari
i evangèlic.
4.
Valorem
l'esforç
econòmic
i social
que fa
l'administració
pública
a tots nivells
i demanem
que s'intensifiqui,
ja que és un deure
de justícia
que ha d'arribar
a tots els ciutadans
mancats
de l'imprescindible
per a subsistir
i per a viure
amb dignitat.
Pensem
que el poder polític
en els seus
pressupostos
i previsions
ha de prescindir
de despeses
no necessàries
i d'aquelles
que poden esperar
per a mantenir
i augmentar
els recursos materials
a favor
dels desemperats,
el nombre
dels quals
va en augment
per la taxa
d'atur
tan elevada
i perquè són massa
les persones
i famílies
que no reben
ja cap subsidi.
5.
Una crisi econòmica
tan profunda
com la que patim
no és fruit
de l'atzar
i cal detectar-ne
les causes
i els responsables
que en bona part
provenen
de la crisi
generalitzada
de valors
que viu
la societat actual.
De cara al futur,
cal que els responsables
polítics,
econòmics
i socials
siguin valents
i lúcids
per a vestir
una societat
fonamentada
en el respecte
de la promoció
de la persona humana
i en la recerca
del bé comú
i que fixin
els criteris
morals i humanitaris
per tal que no s'hagi
de tornar a viure
una situació així.
No podrem afrontar
els reptes
del present
i del futur
que té plantejats
la nostra societat
si no ens guiem
per aquells valors
que fonamenten
primer de tot
la dignitat
de totes les persones.
I signa
Consell Pastoral
diossassà
de l'Arcidiócesi
de Tarragona.
El dilluns 7 de desembre
a partir de les 10 de la nit
i a l'església
de Sant Antoni de Pàdua
a la Rambla Nova 105
de Tarragona
el senyor arcabisbe
presidirà
la vella diossassana
de la Immaculada
organitzada
pel secretariat
diossassà de Vocacions.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics
Estem en temps
d'advent.
Temps d'advent
és temps d'esperança.
Hem après
a mirar
sempre endavant.
No podem perdre
mai de vista
el futur.
El futur
és un do
i com a tal
hem d'acceptar
i agrair.
Però el que no podem esperar
és que se'ns doni
fet i retallat
com si nosaltres
no hi poguéssim
aportar res.
El futur
és nostre
si és que el sabem
construir.
Déu l'ha apostat
a les nostres mans
i seria una llàstima
malmetre el do
de Déu.
Estem a les acaballes
de l'any 2009
i el 2010
no es presenta
massa faleguer.
Econòmicament
aquest ha estat
un mal any
per a tots
però particularment
per a aquells
que s'han quedat
sense feina
i sense massa
perspectives de trobar-ne
o per a aquells
que es veuen
en la impossibilitat
de pagar la hipoteca
o les hipoteques
que van subscriure
en temps d'abonança.
Hi ha qui s'ho passa
molt malament.
Davant la impossibilitat
de seguir pagant
la hipoteca
s'han vist obligats
a renunciar-hi.
Però aleshores
no se'ls perden
les aportacions
que han anat fent
fins ara
sinó que el banc
o la caixa
els obliga a pagar
la diferència
per l'aberetiment
del pis.
Si la caixa
va pagar 40.000 euros
per exemple
per un pis
i ara només
en val 30.000
queden deutors
de 10.000 euros
que hauran d'anar
pagant per llei
sense poder
i sense cap benefici
a canvi.
Criminal
però és així.
Els pobres
tenen els de perdre
de tota manera.
El banc
no va mai
a pèrdues.
Algun banc
ens parlarà
dels milions
que ha guanyat
durant l'exercici
d'aquest any
però costa de què?
El banc
es queda
amb el pis
i els beneficis.
Tot plegat
dóna la impressió
d'una trampa
en la que els pobres
es veuen enganxats
i de la que
no hi ha manera
d'escapar-se.
Edvent
vol dir esperança
però no necessàriament
bonança.
El poble d'Israel
en la llarga espera
del Masí
es va haver d'enfrontar
amb contrarietats
de tota mena.
més d'una vegada
tenien el vent
en contra
i les coses
els anaven malament.
Sabien que algun dia
arribaria el Masí
és que aportaria
la salvació definitiva
però aquesta espera
es feia molt llarga
i fins i tot
molt aspre a vegades.
Van haver de travessar
un desert molt llarg
i dur
per arribar a la terra promesa.
La nostra societat
també està travessant
un desert
que ens fa experimentar
de prop
la pobresa
i la dissort
però tampoc
podem deixar
al davant
de l'esperança.
Sabem que algun dia
les coses aniran millor
i que el Regne de Déu
s'anirà obrint
per pas
enmig
de penes
i contrarietats.
El camí
sempre resulta
feixuc
però molt més
quan es costa
amunt
i falten agafadors.
De nosaltres
depèn en bona part
que el Regne de Déu
es vagi obrint
pas
per camins
de solidaritat
sincera
i eficaç.
El Regne de Déu
és un do
i com a tal
cal acceptar-lo
però cal preparar
els camins
i obrir senderons
d'esperança
per a nosaltres
mateixos
i per a totes
les persones
que ens envolten.
El Regne de Déu
és a prop
va dir Jesús
però hi ha qui
el veu encara
molt lluny.
Els qui estan
submergits
en la tragèdia
de la guerra
els qui són víctimes
d'una injustícia
estructural
de la que
no se'n veu
la sortida
els qui
per no tenir
no tenen
ni un sostre
sota el qual
poder sostejar.
I més encara
ara en ple hivern.
Si Cris viu
en nosaltres
a nosaltres
ens correspon
obrir escletxes
d'esperança
i fer més suau
la ruta
per a tots
aquells
que vencen
sota el pes feixuc
d'una misèria
no volguda.
Tota liturgia
d'Advent
és un cant
d'esperança.
Entrem
i de ple
i cantem
també nosaltres
Senyor
us esperem
i aquesta esperança
ens és vida.
Bo sou
per al mortal
la llum
la sendera
i la guia
us esperem
Senyor.
Visquem
plens d'esperança
que el Senyor
ja és a prop.
Amics
fins un altre dia
si Déu plau.
Seguint amb el nostre
fil conductor
d'avui
és impossible
rebre el Senyor
i el seu missatge
de salvació
sense tenir
el cor net.
Per això
ens va tan bé
la crida del
baptista
obriu
una ruta
al Senyor
apleneu-li
el camí
tothom
veurà
la salvació
de Déu.
Posem
mitjans
per convertir-nos?
Ens adonem
que convertir-nos
és un compromís
seriós
una tasca
d'envergadura?
La nostra
conversió
va acompanyada
de gestos
que acreditin
la seva
autenticitat
solidaritat
justícia
compromís
generós
envers
els més febles?
El dijous
10 de desembre
s'inaugura
l'exposició
Natus Est
una aproximació
teològica
bíblica
i històrica
al Nadal
al Museu Bíblic
Terraconense.
La mostra
romandrà oberta
des del 10
al 22 de desembre
de dilluns
a divendres
d'11
a 1
i de 5
a 7
de la tarda
els dissabtes
i diumenges
de dos quarts
d'11
de la matí
a la 1
del migdia.
El mateix dijous
dia 10
hi haurà
la conferència
inaugural
al Nadal
Arqueologia
i Evangeli
a càrrec
d'Andreu Muñoz
Malgar
director
del Museu
Bíblic
Terraconense
i que tindrà
lloc
a la sala
d'actes
del museu
a dos quarts
de vuit
del vespre.
Però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida.
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el doctor
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diossassana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guard.
acomiadàvem
el mes de novembre
avui
abocant la figura
de Sant Andreu
com ell
es convertia
en missioner
portant a Jesús
el seu germà
Pere
després que ell
mateix
tingués un primer
contacte
amb Jesús.
Avui volem
abocar la figura
d'aquell gran
missioner
la festa
del qual
celebràvem
el passat dijous
dia 3
de desembre
Sant Francesc
Javier
patró
de les missions
Francès Javier
i Ignasi
de Laiola
deia a Ignasi
de Laiola
des de
que vaig arribar
no vaig parar
recorria
als poblets
batejava
els infants
no batejats
vaig veure
un gran nombre
de criatures
que no sabien
com aquell que diu
la diferència
que hi ha
entre la mà dreta
i l'esquerra
ells
no em deixaven
ni resar
el breviari
ni menjar
ni descansar
una estona
fins que els havia
ensenyat
alguna oració
fó aleshores
que vaig començar
a entendre
que d'ells
és el regne
dels cels
Francesc Javier
moria a la vista
de Xina
a la illa
de Sant Chau
tenint al seu costat
el seu fidel amic
el xinès
Antoni
ell sentia
com pregava
en una llengua
que no entenia
segurament
recitava
les pregàries
apreses
al caliu
de la llar
de la boca
de la seva mare
Maria
de Azpizcuelta
invocava sovint
la Santíssima Trinitat
i repetia sovint
Jesús
fill de David
tingues misericòrdia
de mi
oh verge
mare de Déu
recordeu-vos
de mi
el fidel
Antoni
ens diu
y poco antes
que amaneciera
yendo
desfalleciendo
le puse
la candela
en la mano
y con el nombre
de Jesús
en la boca
dio su alma
y espíritu
en la mano
de su Creador
y Señor
quedando su cuerpo
y rostro
con un semblante
más apacible
y con un color
sonrosado
fue su bendital
magosar
de su Creador
falleció un sábado
antes que amaneciera
a 3 de diciembre
de 1552
en la isla
y puerto
de Sanchón
en una choza
de paja
ajena
diez años
después
de haber venido
a estas partes
En francés
Javier
la veu del Señor
esdevingué
so y missatge
esdevingué
paraula
que francés
veu estretament
unida
a la Santa
Madre Iglesia
confessa
ben evident
la íntima
unió de Cris
amb els seus
i cuyos miembros
vivos
sois vosotros
i en la fe
posada íntimament
i fortament
en nuestro Señor
Jesucristo
Francés
va obrir
els horitzons
de la missió
té viu
el pensament
de pau
quan diu
vosaltres
formeu el cos
de Crist
i cadascun
és un membre
va tocant
l'essència
de l'Església
proclamada
en el baptisme
expressada
en la unció
amb el Crisme
a fi que recordis
aquests membres
de Cris
sacerdot
profeta
i rei
d'aquí
s'enteriva
immediatament
la responsabilitat
missionera
de tot cristià
i que francés
ja proclamava
el papa Pius XI
en decret
de la Sagrada
Congregació
de Ritus
el 1927
el declarava
patró
de les missions
degut
al seu amor
a Déu
a l'Evangeli
als homes
el papa
Benet XV
diu d'ell
és digne
de ser comparat
als mateixos apòstols
el papa
Joan Pau II
el novembre
de 1982
i des del mateix
castell
de Javier
deia
francès Javier
és el prototipus
de la missió
universal
de l'Església
adeu-siau
ets jove
tens força
sents dins
com un foc
que crema
i tot seguit
els oferim
un espai
de la delegació
diossesana
de pastoral
de joventut
ens parla
la senyora
Marissa Jiménez
avui la delegació
de joventut
de l'arquibisbat
de Tarragona
us vol parlar
en ocasió
de l'any sant
xacobeo 2010
de la preguinació
que tenim organitzada
a les diossesis catalanes
a Santiago de Compostela
una trobada europea
de joves
la PEG
que amb aquest motiu
el bisbe
de Santiago
ens convoca
el 8 d'agost
de l'any 2010
a fer
doncs una trobada
de tots els joves
europeus
i què farem
com a joves
doncs mireu
les diossesis catalanes
plantegem fer
el camí portuguès
com a joves
fins a arribar a Santiago
peregrins
sota un lema
cada dia
peregrins
cap a la llum
sota aquest bonic lema
volem
caminar plegats
al camí portuguès
i ha de ser
no només una excursió
sinó un camí de fer
que realment
realitzem
com a peregrins
cap a la llum
que nosaltres
pensem i creiem
que és Jesucrist
per això
també és important
la nostra preparació prèvia
per més informació
podeu trobar-la
al secretariat
de joventut
al CIS
el correu
on podeu trobar
les informacions
és
info
arroba
joves
sic
punt com
de fet
a la delegació
a delegit.cat
podeu trobar
tota la informació
també
volem que sigui
una caminada
senzilla
alegre
i des d'on
l'aprenentatge
diari
de la convivència
puguem experimentar
una vivència
realment
de fer
sortirem des de Portugal
des de València
el dia
1 d'agost
i el nostre peregrinatge
anirà fins a Tuí
de Tuí
a Redondela
de Redondela
a Pontevedra
de Pontevedra
a Caldes de Reis
de Caldes de Reis
a Padrón
fins a arribar
a Santiago de Compostela
farem més de 110 quilòmetres
caminant
però no us espanteu
en cap de les nostres
caminades
farem més de 20 quilòmetres
diaris
ho estem preparant
amb molta il·lusió
cada dia
tindrem un espai
per conviure
per veure com va
el nostre peregrinatge
interior
on ens podrem
descansar
també
en la reconciliació
amb alguna catequesi
també
perquè no
amb alguns dies
que tindrem
motius
per fer gresca
i per banyar-nos
també
a la platja
o al riu
tot plegat
fent camí
amb aquells joves
que també
creiem que el Crist
és un camí
per fer
recordeu
aquest peregrinatge
a Santiago
serà
del 31
de juliol
del 2010
fins al 8
d'agost
d'aquest mateix any
us esperem
i tota la informació
la teniu ja penjada
a la nostra delegació
finalment
el dissabte
el dissabte 12
de desembre
a dos quarts
de vuit
de la tarda
i a la catedral
de Tarragona
hi haurà una solemne
eucaristia
presidida
pel senyor
que visbe
a la festa
de la mare de Déu
de Guadalupe
patrona d'Amèrica
amb veneració
de la santa imatge
es fa una especial
invitació
a les persones
vingudes
de la mare
caellatina
i això és tot
per avui
res més
fins al proper diumenge
si Déu vol
feliç setmana
a tothom
a la santa imatge
de la santa imatge