El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar.
En aquest diumenge 31 de maig estem celebrant avui un dels dies més importants del calendari cristià,
la Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant.
És per tant dia de festa i per això en Santi Grimau, que com saben té cura del control tècnic
i la que els parla Montse Sabater, els desitgem que el que resta d'aquest dia els sigui propici.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
És tradicional parlar a casa nostra de les dues pasques, la florida i la granada.
La primera és la de ressurrecció, en l'època primaveral,
i la segona, 50 dies més tard, amb els fruits ja més a la vora de la maduresa,
és la de Pentecosta, d'aquí els noms de florida i granada.
El dia de Pentecosta celebrem que la Pasqua del Cris és completada amb la fusió de l'Esperit Sant,
que és manifestat, donat i comunicat com a persona divina.
De la seva plenitud, el Cris, el Senyor, besa profundament l'Esperit.
Per tant, aquest dia es revela plenament la Santíssima Trinitat
i el regne anunciat per Cris sobre els que creuen en ell.
Amb la seva vinguda, i bé sempre, l'Esperit Sant fa entrar al món els darrers temps,
el temps de l'Església, el regne ja heretat però encara no consumat.
I sent això tan transcendental, l'Esperit Sant continua sent per a molts cristians un veritable desconegut.
El gran desconegut, com es diu a vegades,
i en canvi és ell qui ens dona tota la força per actuar cristianament.
Amb aquesta força de l'Esperit Sant, els fills de Déu poden donar fruit.
I els fruits de l'Esperit són amor, goig, pau, paciència, benevolència, bondat,
fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.
Són paraules de Sant Pau, els de Galàcia.
L'Esperit és la nostra vida.
Com més renunciem a nosaltres mateixos, més ens comportarem també segons l'Esperit.
Però és que a més l'Esperit Sant edifica l'Església.
La missió del Cris i de l'Esperit Sant es compleix en l'Església, cos del Cris i temple de l'Esperit Sant.
Aquesta missió conjunta associe des d'ara els fidels del Cris a la seva comunió amb el Pare en l'Esperit Sant.
L'Esperit prepara els homes, els prevé amb la gràcia per atreure'ls cap al Cris,
els manifesta el Senyor ressuscitat, els recorda la seva paraula i els obre l'Esperit perquè entenguin la seva mort i la seva ressurrecció.
Els fa present el misteri de Cris d'una manera eminent en l'Eucaristia,
a fi de reconciliar-los, de posar-los en comunió amb Déu i de fer-los donar molt de fruit.
Així, la missió de l'Església no s'afegeix a la del Cris i de l'Esperit Sant,
sinó que n'és el sacrament.
Amb tot el seu ésser i amb tots els seus membres,
l'Església és enviada a anunciar i a donar testimoni,
actualitzar i a difondre el misteri de la comunió de la Santíssima Trinitat.
Demanem al Sant Esprit que treballi amb tots els cristians
perquè arribem a ser imatges de la Trinitat,
que ens faci molt espirituals i alhora molt arreglades,
arrelats al món per santificar-lo i portar-lo a Déu,
sembrant sempre pau i alegria per tota la terra.
Adéu-sia.
Com ho podem llegir a l'Evangeli, Cris va ressuscitar.
Se'ls va aparèixer als seus deixebles i ho van comprovar de moltes maneres.
També els va parlar del Regne de Déu i va arribar aquell dia
que seria el darrer d'aquella, diguem-ne, convivència gloriosa.
Quaranta dies, ens dirà Sant Lluc en el Llibre dels Fets,
nombre que admet un sentit literal i un altre de més profund.
Els períodes de quaranta dies o anys tenen a la Sagrada Escriptura un significat salvífic.
Són temps en els quals Déu realitza aspectes importants de la seva acció salvadora.
Així doncs, siguin quatre o siguin quaranta,
arriba el darrer dels dies en què Cris, glorificat, tindrà un encontre amb els seus.
Els va prometre l'Esperit Sant,
no us deixaré orfes, els havia dit,
i sent tornar al lloc d'on havia vingut.
I avui s'esdevé en la realitat d'aquella promesa
que, segons l'Evangelista Sant Joan, va anunciar cinc vegades.
Recordem-ho segons la versió dramatitzada per l'Associació Bíblica de Catalunya.
Després, escoltem els comentaris sobre les lectures de la missa d'avui
de mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Quan vingui el defensor, l'Esperit de la veritat,
que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare,
ell donarà testimoni de mi.
I també vosaltres sereu testimonis,
perquè heu estat amb mi des del principi.
Encara tinc moltes coses per dir-vos,
però ara us serien una càrrega massa pesada.
Quan vingui l'Esperit de la veritat,
us conduirà cap a la veritat sencera.
Ell no parlarà pel seu compte,
comunicarà tot el que senti dir
i us anunciarà l'esdevenidor.
Ell em glorificarà,
perquè allò que us anunciarà ho haurà rebut de mi.
Tot el que és del Pare és meu.
Per això he dit,
allò que us anunciarà ho rep de mi.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
A l'últim diumenge de maig i del mes,
que és el dia 31,
coronem la Pascua amb la Festa de la Pentecosta,
la celebració de la vinguda de l'Esperit Sant.
Per a nosaltres, els crients,
una festa d'alegria pel fet
que Déu havia donat la llei al Sineí
a través de Moïssès,
que això és el que celebraven
o es celebraven a la Festa de la Pentecosta
a l'Antic Testament.
És interessant perquè la narració la trobem
a la primera lectura
del llibre dels Fes dels Apòstols
que estaven reunits,
diu, tots junts.
Però diu que eren unes 120 persones,
fixeu-vos-hi,
unes 120 persones
que totes queden plenes de l'Esperit Sant.
I hi ha dos signes.
El signe d'un remor,
com una ventada,
i l'altre signe,
com unes llengües de foc.
O sigui, el foc que significa la divinitat,
la llengua que serveix per parlar,
doncs aquesta capacitat,
a l'ha entès el missatge de Jesús,
a l'haver-lo, sobretot,
acceptat que Déu mateix
t'ajuda a donar la força
perquè allò que fas i allò que dius
ho vas manifestant.
Per altra banda,
això no ens ha de semblar gens estrany,
perquè al fi i al cap,
perquè ens ha creat Déu,
perquè fóssim la seva imatge,
té semblança, no?
Doncs tot això que en cavat Jesús
ens ha ensenyat,
com s'hi arriba, com es fa,
tot això ho tenim per creació.
I ni que ens despistem,
Déu ens ho torna,
Déu sempre ens ho està posant,
allí, ho té a les mans,
diem, agafa-ho, home,
agafa-ho, que ho pots viure, això.
Doncs molt bé,
el bo del cas
és que aquesta actitud,
aquest llenguatge de l'amor,
tothom l'entén.
Aquell llenguatge de la llibertat
tothom l'entén
perquè
ens diu aquí,
que es resumeix
en una lectura,
en una narració,
doncs,
a tots els pobles
on va arribar el missatge de Jesús,
que s'explica en tot el llibre
dels Fes dels Apòstols,
diu que tots
els sentim proclamant
les nostres pròpies llengües,
les grandeses de Déu.
Clar que sí.
No hi ha cap llengua
a través de la qual
no es pugui proclamar
la grandesa de Déu.
N'hi ha cap divisió
que no es pugui superar
amb l'amor
i que pugui impedir
que dues persones
que s'estimin
s'entenguin.
Doncs molt bé.
Doncs aleshores,
Sant Pau,
recorda que ens hem de comportar
d'acord amb l'esperit
i això és el més bonic,
perquè els fulls de l'esperit
són amor,
goig,
pau,
paciència,
benvolença,
bondat,
felicitat,
dolcesa
i domini
d'un mateix.
I tot això,
cada dia ho podem aprendre més,
perquè ens ho va prometre Jesús
com es diu l'Evangeli.
El defensor de l'esperit
de la veritat
que procedeix del Pare
i ja us enviaré
des del principi,
doncs us farà arribar
a la veritat sencera.
Ahir dissabte,
30 de maig,
hi va haver la trobada
de cristians
a l'arxiprestat
de Tarragona Centre.
Es va fer a la parròquia
de Sant Pau de Tarragona.
A les 8 de la tarda,
mossèn Josep Mateu,
rector de Solivella,
va pronunciar
una interessant i amena conferència
sobre com Sant Pau
missionés per vocació.
Sant Pau avui.
A les 10 de la nit,
va tenir lloc
la vella de Pentecoste,
presidida pel senyor arcabisbe,
amb l'església plena
de gom a gom.
El mateix dissabte,
hi va haver també
el recés de Pentecoste
per a joves
al monestir de Poblet,
adreçat a tots els joves
desitjosos
de tenir una experiència
de pregària profunda
i acompanyada.
Va dirigir el recés
que girava l'entorn
del tema reflexió
al voltant de Sant Pau
i la seva conversió,
fra Lluís Solà,
monjo de Poblet.
El va organitzar
la Delegació Diocesana
de Pastoral de Joventut
i va comptar
amb una nodrida concurrència.
I ara,
continuem
amb el nostre fil conductor
d'avui.
Els deixebles,
que ja eren testimonis
de la glòria del ressuscitat,
el diumenge de Pentecoste
van experimentar
la força de l'Espèrit Sant.
Les seves intel·ligències
i els seus cors
es van obrir
a una llum nova.
Havien seguit Crist
i acollit en fer
els seus ensenyaments,
però no encertaven
a comprendre
tot el sentit
del que el Senyor
els havia dit.
Calia que arribés
l'esperit de la veritat,
que els fes comprendre
totes les coses.
qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabrè.
Bons amics,
el dijous
provinent,
dia 4 de juny,
se celebra
el Dia Internacional
dels Nens Víctimes
Innocents
de l'Aggressió.
Els nens
normalment
són molt indefensos
i per tant
fàcilment
es converteixen
en víctimes
dels depredadors
de la societat,
d'aquells que cercen
el benefici
per damunt de tot.
Són presa fàcil
els nens del carrer,
els que no disposen
d'un allar
ni d'uns pares
que vellin
per la seva integritat
ni per la seva formació.
A vegades
són els mateixos pares
els que els indueixen
moguts per la necessitat
o per una incongruència
ètica
que els porta
a infravalorar
els seus fills,
sobretot si es tracta
de nenes.
En determinats països
és usual
que nens petits
siguin portats
per les seves famílies
d'ambients rurals
a zones urbanes
per vendre'ls
pràcticament
per al servei domèstic.
Les nenes
són venudes
a bruixanetes
o màfies
que treuen
molts rendiments
en el mercat sexual,
en perill de la salut física
i sobretot humana
d'aquestes nenes.
Aquest any 2009
se celebra
el 50è aniversari
de la Declaració
dels Drets del Nen
i el 20è aniversari
de la Convenció
de les Nacions Unides
sobre els Drets
dels Infants
que no sols ratifica
la declaració
sinó que obliga
coercitivament
els estats signants
a dur a la pràctica
el compromís
de respectar
aquests drets.
Precisament el dia 4
d'aquest mes de juny
el Buró Internacional
Catòlic
per la Infància
farà una crida mundial
a favor de la infància
des del Palau
de les Nacions
de Ginebra.
Malgrat que la majoria
de països
han ratificat
la Convenció
queden encara
alguns que no ho han fet
entre ells
Somàlia
i els Estats Units
d'Amèrica.
La Convenció
reconeix
que tot nen
té dret a la vida
a la seva identitat
a ser educat
per uns pares
en el si d'una família
i a mantenir
una relació
en dos primogènits
encara que estiguin separats.
Dret a desenvolupar-se
fins a les seves
plenes potencialitats
i a ser protegits
de les influències
pernicioses,
dels abusos
i de l'explotació.
Malgrat la Convenció,
cada dia són més
els nens
que veuen
violats
els seus drets fonamentals.
Aumenten al món
el nombre de nens i nenes
abandonats
a la seva sort.
Nens que es veuen
privats d'accés
a l'educació,
a la salut
i a una família
que se desestimi
i se'n faci responsable.
es calcula
que hi ha 40 milions
de nens
que treballen
en l'agricultura
o en la mineria,
en petites indústries,
en tallers
o com a venedors ambulants,
sense accés
a l'escolarització.
En treballs
fins i tot
perillosos
per la seva salut,
amb uns sous
de misèria
5 o 10 vegades
inferior
al sou
d'una persona gran.
Moltes vegades
veuen
submersos
a treballs durs
i sense cap mena
de protecció.
Segons
l'Organització
Internacional
del Treball,
el treball forçós,
l'esclavitud
i el tràfic
de dones i nens
en el mercat sexual
està creixent
en el món
i també
l'utilització
de nens
per als conflictes
bèl·lics,
la venda de droga
i la pornografia infantil.
Potser no és estrany
en un món
mercantilitzat
en el que
tot es ven
i es compra
fins i tot
allò que no és vendible.
Aquests nens
tenen la vida
malmesa
ja des de petits.
És una situació
que clama el cel
i que hauria de remoure
les consciències
de tots aquells
que tenen
una mínima possibilitat
d'intervenir
en la bona marxa
del món.
Com falla els valors,
falla la humanitat.
Amics,
fins un altre dia,
si adéu plau.
El passat 18 de maig
va tenir lloc
a la Casa Diocesana
d'Exercicis
de la Selva del Camp
una nova jornada
de formació
per a preveres
i diarques.
Aprofitant
la benentesa
de la proximitat
de la Jornada Mundial
de les Comunicacions Socials,
l'encarregat
de la ponència formativa
va ser el doctor
Antoni Airefoix,
periodista,
doctor en comunicació
per la Universitat Ramon Llull
i professor
de Periodisme
a la Facultat
de Ciències
de la Comunicació
Blanquerna.
És també director
del singular
digital.cat.
L'últim llibre
que ha publicat
fins al moment
és
Màrqueting Polític,
l'art de guanyar eleccions,
del cartell
al YouTube.
De l'editorial
Tripodós
del 2008
hi ha rebut
el dotzer premi
d'assaig polític
Triasfargues.
Vam atençar
el doctor
Antoni Aire
als nostres micròfons
per fer-li
una petita entrevista.
Senyor Toni,
quin és el moment
actual
de la premsa
en general?
La premsa
es troba
en un moment
d'acumulació
de reptes,
diria jo,
en té diversos.
Un d'ells
és la credibilitat.
Crec que
l'online,
per exemple,
les xarxes alternatives
que s'han generat
en els últims temps
en paral·lel.
Els mitjans de comunicació
han discutit
en molts casos
això
que només els mitjans
de comunicació
tradicional
poden dir la seva.
Hi ha gent
que li dona
més autenticitat
fins i tot
a les altres vies
i els mitjans
tradicionals
estan adaptant-s'hi,
s'estan adaptant
al medi
i que jo crec
que és el gran repte
que tenen avui en dia mateix.
Ells,
mitjans de comunicació,
han de saber
trobar la manera
de tornar a comunicar
efectivament
amb el públic en general.
Ho estan aconseguint
un més que altres
però jo crec que
sobretot
abocant-se
a la xarxa.
Un repte és aquest,
la credibilitat
del discurs
amb el nou
llenguatge
i l'altre
també és un d'econòmic
i això és claríssim
en el context
que hi ha avui en dia
i amb els problemes
quant a publicitat.
Aquí els mitjans
han de trobar
vies alternatives
o més imaginatives
d'autofinançament
que això
diguéssim
és un dels reptes
importants que té.
Jo diria que
credibilitat
i sostenibilitat
dels productes
tal com està
fins ara
són les parts bàsiques
del que
aquests mitjans
de comunicació
avui en dia
es troben
com a repte.
La premsa digital
és el futur.
Les publicacions
en suport de paper
són una espècie
a estingir?
A veure,
jo estic molt convençut
des de fa moltíssim temps
i mal m'està dir-ho
perquè clar,
com que porta
un diari digital
però jo hi crec molt
i crec moltíssim
i ja hi creia
abans de dirigir
el singular
en aquest cas
el mitjà digital
que té
té la immediatesa
té la interactivitat
i té moltes altres coses
però jo em quedaria
sobretot
amb aquestes dues.
Avui en dia
ja es fa estrany
en una societat
com la nostra
que tenim tanta informació
tan continuament
que tenim
diguéssim
aquella necessitat
contínua
d'estar informats
d'estar al moment
d'estar el que està passant
a l'hora
saber-ho
doncs
qui s'espera
el dia següent
per veure'm al diari
ja ho hem vist
per televisió
per ràdio
per internet
ens ha arribat
igual
a través del mòbil
i aquí
el mitjà
paper
jo crec que no és
un mitjà
estingir
si sap
adaptar-se
és a dir
quin valor afegit
donarà ara
la premsa escrita
doncs jo crec
que l'anàlisi
per la resta
jo crec que el digital
sí que li prendrà
el relleu.
quins són
els reptes
que en el temps
actual
informativament
parlant
té plantejats
l'església
bé
l'església
té un problema
o un repte
si podem dir-ho així
bàsic
que és
el repte
i el problema
de tota institució
i de tot individu
en la societat
actual
diuen
hi ha alguns autors
que parlen
que vivim
en una societat
catòdica
en una societat
mediàtica
hipermediàtica
doncs bé
el repte
en aquesta societat
avui en dia
és comunicar-se
representar-se
autorepresentar-se
és a dir
prendre la iniciativa
i existir
en aquest món
actual
on si no surts
als mitjans
de comunicació
no existeixes
l'església
té el repte
de saber
interpretar bé
aquest moment
i a part
de ser-hi
per tant
existir
ser-hi bé
ser-hi en condicions
què li caldria
a l'església
per fer-se més present
als mitjans
de comunicació
social
de manera positiva
i en qualsevol cas
com podien
contrarrestar
les informacions
negatives
o esbiaixades
jo crec que és un problema
o una qüestió
de tempo
i de llenguatge
és a dir
l'església
ha d'adaptar-se
al llenguatge
dels mitjans
de comunicació
o com a mínim
ha d'adaptar
el seu missatge
al llenguatge
dels mitjans
de comunicació
i al tempo
dels mitjans
és a dir
els mitjans
de comunicació
tenen unes necessitats
i han de saber-se
cobrir
precisament perquè
comprin la mercaderia
per dir-ho així
els mitjans de comunicació
i llavors ets en condicions
de ser-hi bé
i no anar-hi a remol
que això que comentaves ara
de com contrarrestar
prenent l'iniciativa
és a dir
no anar a remol
marcant tu agenda
i no que et marquin agenda
els mitjans de comunicació
això com es fa
doncs representant-te
i fent-ho fàcilment
comunicar-me bé
amb ganxo
de manera que
siguis tu
el que marqui
la iniciativa
i que no siguin
constantment els mitjans
de comunicació
els que la marquin
Moltes gràcies
doctor Antoni Aira
Avui
més que mai
per a viure
amb coherència
la nostra fe
i ser-ne testimonis
necessitem
la força
de l'esperit
Sant Pau ens diu
deixeu-vos guiar
per l'esperit
Sí
deixem-nos guiar
per l'esperit
invoquem-lo
tractem-lo
Potser ens costa
d'entendre
no és estrany
però cal que siguem
senzills
que ens fem infants
és el camí
per entendre
les coses de Déu
Obrim-li el cor
i esforcem-nos
per a fer
totes les coses
per amor
sense buscar
la nostra satisfacció
personal
sinó la dels altres
i en ells
la de Déu
Aquesta manera
de fer
ens farà experimentar
allò que avui
ens diu l'apòstol
els fruits
de l'esperit
que són
la mort
el goig
la pau
la paciència
la bondat
la fidelitat
la mensuatut
la sobrietat
i tantes coses més
Per cert
el proper diumenge
7 de juny
tindrà lloc
la trobada
diossessana
de catequistes
es farà
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
que es troba
al carrer Pere Martell
número 2
a partir de les 10
del matí
l'organitza
la Delegació
diossessana
de Catequesi
Tarragona
Tarragona
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el pergó
reçar
i dir
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la Delegació
diossessana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
pau
en el meu esperit
quan anuncio
l'evangeli
del seu fill
més testimoni
de com
em recorda
constantment
de vosaltres
en les meves
pregàries
i l'acabament
de la carta
als romans
pau
s'expressa
d'aquesta manera
glòria
aquell
qui té
el poder
d'enfortir-vos
en l'evangeli
que jo
anuncio
quan proclamo
Jesucrist
el qual
és la revelació
del designi
de Déu
amagat
en el silenci
dels segles
però que ara
s'ha manifestat
i s'ha donat
a conèixer
a tots els pobles
perquè acceptin
la fe
mitjançant
els escrits
profètics
per decisió
del Déu
etern
a Déu
l'únic
ple de saviesa
glòria
eternament
per Jesucrist
amén
la tasca
de l'església
que tan espectacularment
realitzar
pau
per una força
empenta
ben sonada
de l'esperit
que a Pantacosta
et botzar
finestres
i portes
i que els apòstols
moguts per l'esperit sant
es convertiren
en testimonis
de Jesús
Jesús
el de ressopar
ja els feia
la promesa
quan vingui el defensor
l'esperit
de la veritat
que procedeix
del pare
i que jo us enviaré
des del pare
ell
donarà
testimoni
de mi
i també vosaltres
sereu testimonis
perquè heu estat
amb mi
des del principi
sereu testimonis
els anava preparant
per el dia
en què els deixaria sols
i serien ells
els portadors
de la bona nova
el darrer sopar
els digui més
encara tinc moltes coses
per dir-vos
però ara
us serien
una càrrega
massa pesada
quan vingui
l'esperit
de la veritat
us conduirà
cap a la veritat
sencera
ell no parlarà
pel seu compte
comunicarà
tot el que senti dir
i us anunciarà
i és de venidor
ell
em glorificarà
perquè allò
que us anunciarà
ho haurà rebut
de mi
tot el que ens és
del pare
és meu
per això he dit
allò que us anunciarà
ho rep de mi
si anem seguint
pas a pas
com Jesús
dona l'encàrrec
als seus
ens trobem
com el dia
en què se'n va
al cel
els diu
quan l'esperit sant
vindrà
damunt vostre
rebreu
una força
que us farà
testimonis meus
a Jerusalem
a tot Judea
a Samaria
i fins a l'extrem
de la terra
seguim
amb la Biblia
a la mà
quan va arribar
la diada
de Pentecoste
es trobaren
reunits
tots junts
de sobte
com si es girés
una gran ventada
impetuosa
se sentia
al cel
una ramor
que omplia
tota la casa
on es trobaven
asseguts
llavors
se'ls va aparèixer
unes llengües
com de foc
que es distribuien
i es posaven
sobre cada un d'ells
tots
van quedar
plens
de l'esperit sant
i començaren
a parlar
en diverses llengües
tal com
l'esperit
els concedia
d'expressar-se
aquest és
l'inici
de l'església missionera
adeu-siau
ja ho hem sentit
a les lectures
de la missa d'avui
els deixebles
sabien que només
en Jesús
podien trobar
paraules
de vida eterna
i estaven disposats
a seguir-lo
i a donar
la vida per ell
però eren dèbils
i quan arribava
l'hora de la prova
fugiren
el deixaren sol
el dia de la Pentecosta
tot això ja ha passat
l'esperit sant
que és esperit
de fortalesa
els ha fet
ferms
audacos
els ha donat
seguretat
i ara
la paraula
dels apòstols
ressona
amb força
pels carrers
i places
de Jerusalem
aquesta paraula
apostòlica
ha arribat
fins a nosaltres
i també nosaltres
hem rebut
l'esperit sant
primer pel baptisme
i després
en plenitud
per la confirmació
hem de valorar
i estimar
aquests sagraments
que ens regala
el do de l'esperit sant
i és l'esperit sant
com diu
una de les pregàries
eucarístiques
que acaba
l'obra de Crist
en el món
duent a terme
la santificació
de totes les coses
implorem
per a nosaltres
i per a tots
una nova irrupció
de l'esperit
mentrestant
abans d'acabar
la nostra missió
d'avui
els agraïm
la seva atenció
els convoquem
per la missió
del proper diumenge
i els desitgem
feliç setmana
a tothom
amb il
Fins demà!