Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Puntual a la teva cita de cada diumenge, et demanem que omplis el nostre espai de paraules tendres, de paraules volgudes i de cançons que et fan carícies com el vent de la tarda o com aquell primer petós fet sense malícia.
Bona nit, Violeta.
Sigues benvinguda durant dues hores aquí a Tarragona Ràdio a través del 96.7 de la freqüència modulada.
I també a través d'internet a tarragonaradio.cat
Que la teva companyia sigui com un joc que no s'acabi mai.
Que despullant-te de totes les mentides de la setmana, ens donis la mà per lliscar amb tu cap a aquells camins que no vos hem anomenar, per no trencar el somni més estimat.
Deixa'm dir-te només, bona nit, Violeta.
I que el programa d'aquesta nit sigui com una història sense fi.
Una història que no s'acabi mai.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amagats a l'estudi més sensible
d'aquesta emissora
en directe com cada diumenge
les onze de la nit i nou minuts
per si encara en dubtes
que estan parlant
al teu costat
m'agradaria saber tant el teu nom
per poder-te dedicar cançons
com que no el sé
em permets que me l'inventi
totes les cançons d'aquesta nit
seran per tu
com et dius
com vols que t'anomeni la nit violeta
m'agradaria
m'agradaria
m'agradaria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Potser és reborcar, però potser és massa tard per al joc.
Seguim passejant.
Quan arribem al final de la platja, sonarà una cançó per nosaltres.
No tinguis por.
No tinguis por de l'amor.
Perquè aquesta vegada ens arriba amb tu i jo agafat de les mans.
I si estàs sola, deix que la nit violeta t'acompanyi.
No tinguis por de l'amor.
Aquesta nit ve a buscar-te.
Suavemente, tristemente, nieva soledad en mi corazón.
Si me quitas tu amor, tengo frío.
Mi refugio tú, mi medicina tú.
Si esto es amor, no sé qué me da miedo.
Si esto es amor, no sé qué es lo que duele.
Si es tan solo amor.
Escaleras que se pierden, revuelvo pájaro, subo volando a ti.
Como una isla en el mar de tu vientre.
Si esto es amor, no sé qué es lo que duele.
Si esto es amor, no sé qué me da miedo.
Si esto es amor, no sé qué es lo que duele.
Si es tan solo amor.
Si esto es amor, no sé qué me da miedo.
Emociones, sensaciones, tienen el poder de acercarme a ti.
Oh, dame fuerza, mucha fuerza, que un instante así no tenga fin.
Si esto es amor, no sé, que me da miedo. Si esto es amor, no sé, es lo que duele, si es tan solo amor.
Si esto es amor, no sé, que me da miedo. Si esto es amor, no sé, es lo que duele,
Si esto es amor, no sé, que me da miedo. Si esto es amor, no sé, es lo que duele,
Si esto es amor, no sé, es lo que duele, si esto es amor, no sé, que me da miedo.
Ara que has pogut arribar fins aquí, no em deixis.
Pensa que amb el color dels lliris o l'ombra dels xiprers a l'estiu,
pensa que en el teu cor encara hi caben més sensacions,
les que a poc a poc t'anem oferint a la nit violeta, a Tarragona Ràdio.
Passen tots els cossos per la nostra vida.
S'hi aturen,
s'hi encalmen,
en marxen.
D'altres rebent,
fugen de seguida,
i són un pur miratge
de les nostres mans
que apenes han sabut
servar una empremta,
un mínim senyal
de presència,
una lleu
esgarriixada.
La majoria dels cossos
ens han embestit
i ens han meravellat
com si fos la primera vegada.
La primera que n'acollien
un entre els nostres llençols,
entre els nostres braços.
però cau la nit violeta
damunt nostre,
cau i s'aixequen
tots els records,
tots aquests que moltes vegades
els tens al fons de la memòria.
i ara surten al carrer
i recorres de Vellnou
els llocs antics.
només de tant en tant
veurem
com la mare es porneja
un estiu fet tardor ja
i algun dels seus reflexos
s'adreçarà llavors
al nostre cor
per mostrar-nos
on dormen per sempre més
totes aquestes persones,
tots els nostres records.
passen els cossos
per la nostra vida,
s'hi aturen,
s'hi encalmen
i potser algun dia marxaran.
Azküch annals
aigheb
aigheb
aigheb
aigheb
avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Per què estimes, doncs?
Pedres buides!
Pedres cliballades en el temps!
Amaga els teus records!
I obre't de nou a la vida!
i a tanta gent!
I a tanta gent!
I a tantes persones!
I a tantes persones!
Que voldrien estimar-te!
Per què no les deixes?
que la nit violeta t'acompanyi a les nits del diumenge!
Aquesta cançó és per tu!
A pesar de que la luna no brille mañana
seguretat herròs Passamé raus!
A pesar de que la luna probably
Es el que seывает el consol,
per la
וטia
Que la luna de la Gudil
� demàw
Scullo nega!
Akia av masculinege!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fragrà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que cada vegada es torna més ferm
des que tu no hi ets.
El teu nom somia,
el teu nom plora
per damunt dels meus llavis.
I una llàgrima
una veritable llàgrima d'infant
espera
amb un plany la seva ombra
una estranya promesa
de qui va dir que
aviat vindria.
I per què sonen cançons tan tristes?

And found work together
In the fields of the San Juan Kings
They left their homes and family
Their father said, my son's one thing you will learn
For everything the North gives
It exacts a price in return
They worked side by side in the orchards
From on until the day was through
Doing the work the Jueros would endure
Word was out, some man in from sin, Lord
We're looking for some hands
Well, deep in Fresno County
There was a deserted chicken ranch
A little day in a small tin shack
On the edge of a ravine
McGill and Louis stood cooking methamphetamine
You could spend a year in the orchards
Or make half as much in one ten-hour shed
Working for the men from Sinaloa
Oh, but if you still lived
The hydriotic acid could burn right through your skin
Leave you spittin' up blood in the desert
If you'd breathe those fumes in
It was early one winter year
McGill stood watch outside
When the shack exploded
Lighting up the valley now
McGill carried Lewis's body over the shore
Down a swale to the creek's side
And the tall grass leaves
Of the Sunday's time
McGill lifted Lewis's body
To his truck and then he drove
To where the morning sunlight fell
On a eucalyptus boat
And the dirt he dug up $10,000
All that they saved
Kissed his brother's lips
And placed them in his grave
La nit violeta
A Tarragona Radio
Una cadena emlliga tu
És de ferro
I me la veus
De vegades se m'engoliga sobretot
Quan tinc por i m'espanto
I em regiro
Com si pogués fugir
I et busco
I no hi ets a la meva vora
I vull cridar-te
Sense que sàpiga dir el nom dels dits
Que manen aquesta cadena
Soc jo aleshores només
Un crit
Contra el clar de lluna morta
Del meu sol
Quan tu m'oblides
Entre els braços d'un altre home
I ja sé que sempre tornes
També sempre te'n vas
No puc entendre que et lamentis, doncs
Quan jo m'escapo de tu
Quan arribo malalt
Me'n vaig
Perquè em fa patir l'esperar-te
Em fa patir la por
D'haver-te perdut
I una cadena i jo
Aquesta cadena que tu me la poses
Me la treus
I ho decideixes
I jo ignoro
Aquesta cadena que em lliga tant a tu
No la trenquis mai
No ho saps
I'm lying alone
With my head on the phone
Thinking of you till it hurts
I know you hurt too
But what else can we do
Torminted and torn apart
I wish I could carry
Your smile in my heart
For times when my life seems so low
It would make me believe
What tomorrow could bring
When today doesn't really know
Doesn't really know
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
To say that I was so wrong
I want you to come back
And carry me home
Away from these long lonely nights
I'm reaching for you
Are you feeling it too?
Does the feeling seem oh so right?
And what would you say
If I call on you now
And say that I can't hold on
There's no easy way
It gets harder each day
Please love me or I'll be gone
I'll be gone
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
To say that I was so wrong
What are you thinking of?
What are you thinking of?
What are you thinking of?
What are you thinking of?
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
I know I was so wrong
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
I know I was so wrong
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
To say that I was so wrong
I know you were right
I know you're right
I know you were right
What are you doing?
Diràs paraules d'amor i te'n demanaré penyora.
I cada penyora, un petó com el suau contacte de la nit violeta.
Tota la tarda, s'ha aturat perquè jo volia mirar-te.
No ens coneixíem.
Algun dia, hem de voler la penombra del bar.
Mentre ens separen, vint pams de barra, tu a l'altre costat.
I jo només mirant-te.
I tu t'entretens amb el got.
I parlant amb les teves amigues.
Jo et miro.
Mirada que creix quan et veu veient-te.
I sóc pensament, la sergantana més hàbil al sol,
d'aquest pedrís que ara és la barra,
del bar d'aquesta tarda.
La teva ungla
podria guiixar l'esquena deserta
que em té desprotegit.
I una mà de les meves
caminaria descalça pel cos.
Aquest cos teu que ara admiro.
I només penso,
muts ja després,
el silenci dels nostres ventres.
i més que aturar la tarda,
aturarem la nit violeta
només per nosaltres.
només per tu i jo.
d'afredació.
You think that I can't live without your love, you'll see.
You think I can't go on another day.
You think I have nothing without you by my side.
You'll see somehow, someway.
You think that I can never laugh again.
You'll see, you think that you've destroyed my faith in love.
You think after all you've done, I'll never find my way back home.
You'll see somehow, someway.
All by myself
I don't need anyone at all
I know I'll survive
I know I'll stay alive
All on my own
I don't need anyone this time
It will be mine
No one can take it from me
You'll see
You think that you are strong
But you are weak
You'll see
It takes more strength to cry
And make defeat
I have truth on my side
You only have deceit
You'll see somehow, someday
All by myself
All by myself
I don't need anyone at all
I know I'll survive
I know I'll stay alive
I'll stand on my own
I'll stand on my own
I won't need anyone this time
It will be mine
No one can take it from me
You'll see
You'll see
You'll see
You'll see
Floriran lilàs i violers mentre durin les estrelles
i com qui guarda un tresor
guardaràs les paraules i les cançons de la nit violeta.
Ja no puc dir
que el meu passat i el teu passat són profecia
ja que el dolor no deixa lloc a la gran llum de la innocència.
De res serveix que migdormir
un somni clar tot ho endolceixi
i ensucri el cor amb la visió
que aquesta nit no és cap misteri.
És massa tard per compartir ingenuament
la gran follia que el teu destí sigui allò dolç
que el cor present.
Surto del llit com empaitat pel somni net
que tant m'alegra
i escric corrents ben decidit
damunt d'un full la nova vida.
aquesta nova vida
que et vull dir
i no et puc dir
demà
quan ens trobem com cada dia
tot serà igual
tot serà igual
no hi haurà cap secret
no hi haurà somnis
no hi haurà somnis
només hi haurà el teu passat i el meu
que estan condemnats
potser a viure junts
malgrat totes les cançons
No hi haurà
Dos minuts i mitja nit.
Vaya por Dios, qué tonta estoy, si me ha vuelto a llenar el corazón de lluvia.
Podría ser que he vuelto a ver, quizá fue sin no querer aquellas fotos tuyas.
Y cae la tarde y dan ganas de llamarte.
La soledad es una estación de madrugada.
Un beso al viento, una canción desesperada.
No sé si fue una buena idea el decir adiós.
Y es que uno no es bastante, ir a mirar desde el balcón como se esconde el sol.
Ya no es lo mismo que antes.
Por mucho que intento, no recuerdo tus defectos.
La soledad es una estación de madrugada.
Un beso al viento, una canción a contratiempo.
Y hemos quedado ya a las diez, vuelve a latir mi corazón.
Como la primera vez.
Y a contraluz me rindo al temblor de tus deseos.
Y la humedad impone su ley a contratiempo.
A contratiempo.
A contratiempo.
Veuràs encendre la meva flama al pell mig de la mar quieta
i caurà una pluja violeta només per als amants més tendres.
la hamisà alegre.
Ha fugit el desig i avui ja no el plores.
El mar encalmat, sense vents ni remor, nodreix ara la teva ànima.
La teva vida resta sospesa, cap nostàlgia.
Un piano solitari t'acompanya, un piano molt llunyà.
Sense passió, sense plor.
Petits vesllums de tu resten estèrils.
Pampallugues són mortes, són tan sols.
El temteig de recobrar una altra vegada l'amor perdut.
Petits temteig.
Tancaràs els ulls i deixaràs la calma abaixar la consciència.
Entre el seu, entre el ser i el sentir,
conformaràs l'instant encurada en el mar.
i quan torni el bràmol del vent del nord,
tindràs un record ben indulgent.
T'ha fugit el desig
i avui no el plores.
T'ha fugit el desig
de la lluvia.
T'ha fugit el desig
de la lluvia.
T'ha fugit el desig
de la lluvia.
T'ha fugit el desig
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.

de la lluvia.
del desig
del desig
del desig
del desig
del desig
del desig
de la lluvia.
del desig
de la lluvia.
del desig
del desig
del desig
del desig
de la lluvia.
de la lluvia.
del desig
de la lluvia.
de la lluvia.
del desig
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
de la lluvia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Esteu escoltant la nit violeta.
i
Tinc una nit violeta
I paraules con absència, fosca solitud
I tinc per tu paraules urgents
Neguit camí
I una blana centó
De flors de tardor
Tinc per tu papallones, cargols marins
I uns records esfullats, tots plens de malagia
Tinc per tu una boira fina al fons dels ulls
I unes mans que volen acariciar-te
Tinc silencis i paravents
I un balancí de boga
Per què puguem seure tots dos
Tot escoltant la nit violeta
Tinc una cigarreta a les mans
Que es consum
Amb un bon desig de viure
Tenim per tu
Tota la nit violeta
No t'adormis encara
Ja sé que les nostres músiques
Et fan somiar
Tanca els ulls
Però no t'adormis
Volem estimar-te
Amb els ulls ben oberts
Volem que així ho sentis
She may be the face I can't forget
A trace of pleasure or regret
Maybe my treasure or the prize I have to pay
She may be the song the summer sings
Maybe the chill your heart and brings
Maybe a hundred different things
Within the measure of a day
She may be the beauty or the beast
Maybe the fathom or the feast
May turn each day into a heaven or a hell
She may be the mirror of my dreams
A smile reflected in a stream
She may not be what she may see
Inside her shell
She may not be what she may be
She always seems so happy in a crowd
Whose eyes can be so bright and so proud
No one's allowed to see them when they cry
She may be the love that cannot hold to last
May comes indeed from shadows of the past
That I'll remember till the day I die
She may be the reason I survive
The wild way for I'm alive
The wild way for I'm alive
The wild I care for through the rough and ready years
Me
I'll take her laughter and make them all my souvenirs
For where she goes
For where she goes I've got to be
The meaning of my life is she
She... She... She... She... She... She...
The wild way for her
The wild испытterm
The wild woman
Fins demà!
Fins demà!
T'imagino, dorm, sentiràs les meves carícies
i sentiràs com és possible
estimar un cos que dorm.
Un cos
i una distesa residència
d'una mà que vol tocar-te.
Una tèvia frontera.
I com que no et conec
t'invento.
En el meu pensament
ets ara aquí a l'estudi
de Tarragona Ràdio.
El més sensible d'aquesta emissora.
Mitja nit i vint-i-sis minuts.
no saps com m'agrada mirar-te.
És com si fossis ara aquí al meu davant
aquest cos que dorm.
i perquè puguis seguir així
dormint amb les cançons de la nit violeta
voldria escriure
una estrofa al vent.
no la sents
va cap a tu.
jo escric al vent
queix estrofalada
perquè el vent
la porti cel enllà
jo vull seguir
la mà candent mirada
l'orosta no
poder-la
acompanyar
entre els hiverns
quan vibri la ventada
el meu vers
per l'espai
ressonarà
i sobre els homos
sobre uns entonada
durà el so
d'un incòmit
oceà
i cantarà
la lira
de les branques
i de la lluna
les crineres
blanques
o a l'arcat
de silenci
i de la nit
i eternalment
la maternal
natura
espargirà
per la infinita altura
quan el meu nom
obscur
serà extingit
l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
o a l'espargirà
de l'espargirà
llençol
tind HARRIS
i ens fixen
l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
de l'espargirà
Escampes els llençols per damunt del llit,
els mateixos llençols que fa unes hores voleiaven pels terrats.
Ens belluguem dins d'aquests llençols.
És com si ens baralléssim en una lluita entre iguals
i esperem la darrera embestida
perquè les cames se'ns omplin de roelles i violetes.
Els meus llençols han quedat senyals de tempestes nocturnes.
El llit és com si hagués pres forma humana
i s'ha marat de la teva olor, de la teva presència.
Tot jo sóc llençol i voldria embocallar-te.
voldria fer-ho suaument.
Em permets que ho faci.
Llençols violetes, només per nosaltres.
Llençols violetes.
Llençols violetes.
Llençols violetes.
Césaranna.
Césaranna.
Llençols violetes.
Viva assumßen de luna.
Llençols violetes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
realBERG!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El teu cor té por d'obrir-se,
de mostrar la trista realitat
de cada vegada que ha donat amor
i només ha rebut un petó fugaz de la fortuna
com a consol més gran.
I després hi ha aquells cors esmicolats
que com un gerro trencat intenten refer
i hi ha també cors que diuen
vindré
i mai més torna'ls a veure.
Hi ha cors foscos i buits
i quan la nit deixen anar les estrelles
has de vigilar que no s'omplin de cop
que no s'omplin de llum
d'uns ulls bonics
perquè al final
et pot desfer en la soledat pura
encara que la tinguis al costat
hi ha aquell que es fa dir l'amic desert
i també aquells amors
que els hem vist a la pantalla gran al cinema
que ens ha agradat com actuaven
i fins i tot algú s'ha enamorat d'ell
amors que també marxen
per aquestes malalties de la vida
amors de cinemes
amors que sé que guardes
dins el teu cor
bona nit Patrick
bona nit Violeta
sempre et recordarem
dins l'amorat dins l'amorat dins l'amorat dins l'amorat
a l'amorat dins l'amorat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Puc pensar en tu fins que el meu cap se m'encengui
Puc veure'm d'un glob totes les mirades
i mentrestant somrius a través de les ombres violetes de Tarragona Ràdio
El teu nom és fràgid i pàl·lit, com un fan que plora
El teu nom és com un passeig a mitjanit, sota els fanals i la pluja
El teu nom és com un camí obert
o com un embolic entre tenebres i flames
o com una fotografia rovellada de quan anàvem a l'escola
El teu nom, cada cop que algú el pronuncia
encara em fareix
I tot allò que ens semblaven flors pures i perfums
ara només són tombes, cendres i tristors
Per què has fet del teu nom
un record
aspre i amarg
Si vols
podríeu tornar a començar
Tot sembla tan fàcil
però la vida és tan complicada
plans d'avost
que és el teu nom
ollús
i el teu nom
correga
lai
fog offend
com unandom
agressal
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha músiques que diuen el que les paraules no volen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Discúlpame.
No es lo mismo que yo, para de esta manera poderme ilusionar, porque si las nubes lloran y se aman a la vez,
tú no quieres amarme sin llorar, entonces dime, ¿qué debo hacer para tratar de conseguir tu perdón o vivir?
Con esta triste falta, el resto de mis días.
Música
Porque si las nubes lloran y se aman a la vez, tú no quieres amarme sin llorar.
Música
Entonces dime, ¿qué debo hacer para tratar de conseguir tu perdón o vivir?
Música
Con esta triste falta, el resto de mis días.
Discúlpame.
Música
Si vols contactar amb nosaltres, aquesta és la nostra adreça.
Llanitvioleta arroba tarragonaradio.cat
Música
Música
La nit fresqueja i el bosc és tot humit.
No saps per què ell t'ha portat fins aquí.
El no t'agrada.
El vestit de flor s'embrodarà de verd.
I els cabells s'atompliran de pinassa que punxa
i els peus quedaran plens de fang.
D'acord que abans hi anàveu tot sovint,
però ara les coses han canviat.
I ell...
Això no ho entén.
Li demanes...
Que et deixis sola una estona.
Estàs trista aquesta nit.
Vols estar sola amb els teus pensaments
i amb la mà damunt dels ulls.
Deixa-ho estar.
No veus...
que escoltant la nit violeta
està plena de melangea.
Respecta-li aquesta tristesa, noi...
Que no sap d'on li ve...
Però tan aviat com ha vingut se n'anirà...
I la recompensa per la teva paciència...
Ja saps que serà molt gran.
Moltes nits...
Sobretot el diumenge...
Ella quan escolta la nit violeta...
S'entristeix una mica...
Es posa melangeosa...
I alguna llàgrima...
Li rellisca Galtavall...
I tu no ho entens...
Ves al seu costat...
I ves aquesta llàgrima violeta...
Que li regalim a Galtavall...
Fes-ho per nosaltres...
Que també l'estimem...
Encara que només sigui...
Dues hores per setmana...
Fes-li el petó més tendre...
De part nostra...
I no estiguis gelós...
Fes-li el petó més tendre...
I no estiguis gelós...
Fes-li el petó més tendre...
Fes-li el petó més tendre...
De part nostra...
I no estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
El nostre amor...
És de color violeta...
Fes-li el petó...
Estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
i no estiguis gelós...
I no estiguis gelós...
¡Sof us!
I can see...
I can see...
the red taillights...
Heading for Spain...
Oh well...
I can see...
Daniel...
Waving goodbye...
Then...
But it looks like...
Daniel...
Must be...
The clouds...
In my eyes...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins compara!
Fins compara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els teus 20 anys per sempre.
Acaba la nit, Violeta.
Tornarem a ser amb vosaltres el proper diumenge
al punt de les 11 de la nit, aquí, a Tarragona Ràdio.
Ja ho saps, només et tinc a tu.
I covardament t'invoco aquesta nit.
Aquesta nit i totes les altres,
especialment les el diumenge.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, des de Tarragona Ràdio.