Diuengue, vosaltres,
Tarragona Ràdio,
habaneras,
entre tots fem?
Habaneras, des del balcó,
programa número 315.
Són setanta anys a l'esquena,
la pipa sempre flor de llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar si passej un avi,
dona una vida grunxat per les zones,
en son bastó caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena,
se passeja un lloc de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflava les veles d'un vell vergantí,
jove i emparrat al pal de més sanes,
cridava ben fort,
el mar és per mi,
i entre gestell,
el vespre no marxa,
ja no va la pesca,
ja no té compag,
només va passeig
i allora les xarxes,
camina faixó,
al pèrrest de tensar.
El mar és per mi
I ara que ja és vell
El vespre no marxa
Ja no va la pesca
Ja no té companys
Només va passeig
I enyora la xarxa
Camina feixó
Pel pes de tants anys
Hem registrat l'ahir 86 pel grup Alba
Hem escoltat de Ramon Carreras
El llop de mar
I del mestre Frederic Sirés Labanera
Que va dedicar a la seva amiga cubana
Ofelia
Cantada en aquesta ocasió
Pel grup Boramar
La cabina
O que vine voladora
Que volteix a sobre el mar
I al pas del vent mar en fora
Vas volant fins a arribar
A la platja solellada
Platja de dolços record
Un dia i nit
Un dia i nit
I fa estar
A la harina
Dels meus amors
Quan la vegi sove
Prova que és la onada
Porti la blazada
Que li envia el més ferver
Diga-li que sento
Dolça malangia
I que tens la nena
Com ho veu
O si igual que tu camina
Al mar
Pogués traspassar
Fins a arribar
A la platja
Un tant dolç
Per recordar
I veure la imatge bruna
Amb un suor despertar
De la nena
Tendre somnis
És tan gran
Acariciar
Quan la vegi sove
Prova que és la onada
Porti la blazada
Que li envia el més ferver
Diga-li que sento
Dolça malangia
I que penso en ella
En tot moment
I que penso en ella
En tot moment
El grup bergantí
S'apropa a un personatge
De la noblesa catalana
Del segle XV
De Carles Casanovas
Al pirata
Joan Torrelles
Per anar
Un vaixell de vinc a mons
Per allà
Els confins
Fins a l' Annual
Fins a l'art
Fins a l'art
Fins a l'art
Fins a l'art
Fins a l'art
Fins a l'art
Fins demà!
Canta, somnis de llarga, des de l'illa de Formentera, al nord-est de Mallorca, del cel de Menorca, fins a l'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa de Formentera, al nord-est de Mallorca,
Fins demà!
Canta, somnis de llarga, des de l'illa de Formentera, al nord-est de Mallorca,
Canta, somnis de llarga, des de l'illa de Formentera, al nord-est de Mallorca,
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Un foc, més de cent trenta llunes, entre les roques, va enterrar el portador, el seu tesor.
Del Caball Bernat de l'Aim 97, de Jordi Ponti, component del grup i Baima,
ens arriba el sueño del esclavo.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llarga, des de l'illa d'Emporetà.
Canta, somnis de llà d'Emporetà.
Canta, somnis de llà d'Emporetà.
Canta, somnis de llà d'Emporetà.
Canta, somnis de llà d'Emporetà.
Canta, somnis de llà d'Emporetà.
de llà d'Emporetà.
de llà d'Emporetà.
de llà d'Emporetà.
de llà d'Emporetà.
de llà d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
de l'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
d'Emporetà.
Es la cólera huésped de su ceño
y una historia patética su infancia.
Ahora durmiendo está, tener cuidado
los que cruzáis deprisa por su lado.
Dejad que triste de dormir acabe.
Ninguna voz en su presencia vive.
Y no le desperdéis, porque quién sabe.
Si es esclavo infeliz, sueña que es libre.
Si es esclavo infeliz, sueña que es libre.
El grup Mar Brava en Sofraís,
la vanera més coneguda de l'Antònia Vilàs,
molt coneguda per molts de vosaltres.
Ella i la seva vanera.
Mare, bullse, pescador.
Un poble de pescador
Entre el mar i la muntanya
Una mare del seu fill
Inscoltant que a fora es clara
Que en el bon ben món es clara
Que el món ens troba a la rita es clara
Tot punt al clara del mar
Tot punt al clara del mar
A si la setmana li parla
Mare, vull ser pescador
No m'obrigui dolça mare
Ja sé en quanta buidora
Pateixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
Vull ser pescador i nostre mare
Que soc fill de pescador
I malgrat el teu dolor
Jo tinc les venes clalades
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
I que em pressin la sonada
A un poble de pescadors
De pescadors
Que quan la veig i el carme
Prega una mare en fardor
La lletra mare arribada
Vull ser-me la mà
Que torni al seu fill
Que se marxa la mare
A un paume
I venta més a fumar
En aquest precisestat
On el fill a si li parla
Mare, vull ser pescador
No m'obriri molt sa mare
Ja sé en quanta buidora
Et deixà l'amor del pare
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Mare, vull ser-me la mà
Ara vull fer-me la mà, ara vull fer-me la mà
i que em presi la janalà.
Ara vull ser, vull ser l'estat.
Una habanera que es canta i s'ha cantat en gairebé tots els idiomes del món.
Ens ve aquesta setmana a través del grup Xarxa Cantada en català.
Segur que molts de vosaltres ja sabeu de què es tracta de Sebastián Iradier, la paloma.
Fins demà!
Que no, que no, aquesta muleta me l'emporto jo.
Ho hem de menyorar de terra per ensurtir.
L'amor, ho he fet tots de ma vida, vaig deixar allir.
I una blanca coloma que m'acompanya va dir-me, no temis que ella t'esperarà.
Si a ta finestra arriba una coloma.
Trata la morocida, que és ma persona.
Com que li tos en somnis, l'amor se'n treba.
I d'on flors fos quan anir-la, que és cosa meva.
Ai, si fos com un au.
Ai, si ja les tingués.
Ai, ves tu volaria, ma vida.
D'on vol per sempre més.
Ai, si fos com un au.
Ai, si ja les tingués.
Ai, ves tu volaria, ma vida.
D'on vol per sempre més.
Un lor, mēs vienes.
Surtant a totes hores el meu amor i la, perquè sento encara de gots encerts.
De surts, llatis d'ambrocides esclata un vesc.
Un lombeta que voles a terra lluny, des del dret fins que arribis a Catalunya.
No t'aturis coloma fins a trobar-la i jurar-li que sempre he d'estimar-la.
Ai, si fos com un au, ai, si ales tingués.
Ai, d'estubularia, ma vida, d'un món per sempre més.
Ai, si fos com un au, ai, si ales tingués.
Ai, d'estubularia, ma vida, d'un món per sempre més.
Que sí, que sí, que no, que no, aquesta muleta me la porto jo.
Que sí, que sí, que no, que no, aquesta muleta me la porto jo.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
al control Nòria Cartanyà i parlant-vos, Javier Pardina.
Programa número 315, de Vaneras, des del balcó.
Us esperem de nou el proper diumenge a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
boíos y de su amor.
Mulata es, la cubanita, que allá en La Habana, me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
Mulata es, la cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa,
medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.