Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega la geta un sac ple de regals,
pregunta el seu rei quin canvi han de seguir,
però l'home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit,
que desperta en la nit.
Disculpi, taxista, em podria orientar,
som a nit de reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de bullion,
però el rei ha caigut en un somni profund,
ja estic tan perdut.
Grimpa el camell, grimpa, grimpa,
del fanal,
descansa al balcó del pis principal,
es troba un paiaigua que li han preparat,
que el rei demana el carreró,
el camell no vol malgastar l'ocasió,
ja ha tastat unes neules i un torn.
i es mira el becerra i es troba un retiu,
allà entre l'amor i s'entrevassa un riu,
però no queda temps i se'n roba el sofà,
amb les dents treuen una del sac,
una bicicleta de cules llampants,
unes nines roses i un sopar.
Un camell d'Orient surt de la ciutat,
la xepa i la ullera buigada de regals,
el rei es desperta i pregunta on estan.
Volta estar tranquil, majestat,
un test a la bèstia avançant per l'esfalt,
ja l'avisaré a arribar.
I el sol va sortint i el rei s'anés roncant,
i el sol va sortint i el rei s'anés roncant.