La Càmera Comissaria de Tarragona
que, a més a més, després d'aquestes grans inversions que es faran
i de tot un seguit d'evolució que hi ha hagut en molts últims anys,
va ser un aeròdron, després hi ha hagut un aeroport militar
i ara és un aeroport civil dedicat al nostre sector,
és que és el sobretot del turista, el turístic.
Per tant, és de no ser-hi descabellat al plantejar aquesta proposta.
13 de novembre, la Cambra de Comerç,
aprofitant la visita a la ciutat del president d'Aina,
reobre la polèmica sobre el nom de l'aeroport de Reus.
Demana que també inclogui la paraula Tarragona.
L'Ajuntament s'assuma a la causa i decideixen enviar una carta
a Aena i al Ministeri de Foment per reivindicar el canvi de nom.
Consideren que Tarragona, com a capital de província,
ha de ser present a l'aeroport, com passa a d'altres llocs de l'estat
i a aeroports d'arreu d'Europa.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros,
defensa així el canvi de nom en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Ens convé moltíssim que l'aeroport funcioni molt bé,
ens convé moltíssim que les estacions funcionin bé,
ens convé moltíssim que el port de Tarragona funcioni bé,
i això és prioritari.
Ara no és accessori, ni secundari, ni anecdòtic el nom de la cosa,
perquè un aeroport se situa en el nom més conegut del territori,
que és Tarragona, i en el nom de la capital, que és Tarragona.
Per tant, a partir d'aquí, jo no tinc cap dubte que hem de defensar-ho
i ho defensarem amb cordura, sense perdre els nervis,
però amb contundència i amb perseverança.
També es reivindica l'alcalde de Constantí, Josep Maria Sabater,
que denuncia la poca visibilitat del seu municipi.
Recorda que el 43% de les instal·lacions es troben al terme municipal de Constantí,
amenaçat amb no signar l'ordre d'expropiació de 30 noves hectàrees de terreny
per expressar el seu malestar.
Constantí no treu que es beneficis.
Ara cridaran els propietaris de 30 hectàrees del voltant de l'aeroport,
dintre del terme Constantí, per expropiar.
Llavors, jo he de preparar aquesta infraestructura,
perdre 30 hectàrees del terme de Constantí,
els ciutadans de Constantí perdren 30 hectàrees,
perquè els beneficis de l'ampliació de 30 hectàrees
se'ls emporti no se'n sabem qui.
Per tant, jo com a mínim es poso aquí
que qualsevol pas que es faci dintre de l'aeroport de Reus,
que tingui en compte el 50% és del veí del costat.
Ha de portar el nom de Tarragona?
S'ha d'incloure el terme Costa Daurada?
S'ha de quedar tal com està?
Les fórmules són múltiples.
Des de Tarragona, però, ho tenen clar.
El nom de la ciutat ha d'aparèixer al nom de l'aeroport.
Tot i així, l'acord s'aconsegueix lluny de l'unanimitat.
30 de novembre, el plenari aprova una moció conjunta
per defensar el nom de Tarragona a l'aeroport.
PSC, Convergència i Unió, el Partit Popular i voten a favor.
Esquerra Republicana s'hi absté.
Els grups de l'oposició critiquen la postura d'Esquerra Republicana
per impedir que el ple de l'Ajuntament
es posicioni per unanimitat en torn la designació de l'aeroport.
No estem fent res contra ningú,
cosa que algú sempre ens vol situar en el paper.
Quan rebindiem coses de la nostra ciutat,
sempre ens vol situar, ens vol penjar la llufa
que ho fem contra algú.
No, no fem res contra ningú.
Ho estem fent a favor, a favor d'aquí, de la nostra ciutat.
Tarragona és capital, però el que no podem és
entrar en divisions en un tema tan fonamental com aquest.
perquè, insisteixo, al final, els reflexos dels mitjans de comunicació
sobre el que avui fem aquí seran molt senzills.
I és que Tarragona no ha aconseguit una postura unitària.
Això s'havia de fer.
S'havia de consensuar entre el territori.
Per què?
Perquè jo crec en la capitalitat de Tarragona,
però no des de la imposició.
I anant de manera unilateral,
s'opta per la imposició.
S'ha d'anar per la seducció.
I la seducció vol dir consens.
La setmana després, l'Ajuntament de Reus fa el mateix,
però en aquest cas, aconsegueix unanimitat.
Fins i tot el grup municipal d'Esquerra Reus
i dona suport,
aproven una moció conjunta
per defensar el nom de l'aeroport de Reus.
Lluís Miquel Pérez és l'alcalde de Reus.
La denominació que es pretén posar
és en si mateix absurda.
A Espanya, aquells vols que són interiors,
és clarament conegut el nom de Reus.
No cal afegir-hi res més.
A Europa, les marques conegudes
des del punt de vista de l'utilització turística
d'aquest aeroport
són les de Barcelona o les de Saló.
Per tant, si haguéssim de canviar,
seria per tal de jugar a la Champions League,
el League Europea,
a la Champions,
i no a la segona divisió de la Lliga Espanyola.
La societat civil de Reus també es mobilitza
i engega la campanya
Tots som Capital
per defensar la imatge de la ciutat.
També el diputat del PSC al Congrés,
Francesc Vallès,
intenta fugir d'aquest debat.
Vallès, que és de Reus,
creu que hores d'ara
el realment important
és treballar pel desenvolupament de l'aeroport
i no discutir-ne el nom.
Estem parlant d'una inversió
de més de 200 milions d'euros
que pretén accelerar
i que de cara al 2010
poden convertir-se en el nou edifici terminal.
Jo crec que aquest és el debat
que interessa els ciutadans,
com podem ser més competitius
amb una infraestructura com l'aeroport
de primer nivell.
La resta jo crec que és un debat estèril
que no interessa a ningú
i que, com tothom sap,
perquè es plantegi un canvi de nom,
hi ha d'haver un consens territorial,
i és evident que aquest consens territorial no hi és.
Però la paraula Tarragona
continua aixecant polseguera.
Ara es posa en dubte
la capitalitat de la futura vagaria.
L'Ajuntament, aquest cop per unanimitat,
demana que el nom de la ciutat
doni nom a la vagaria
i que es digui de Tarragona
en lloc de camp de Tarragona.
Josep Fèlix Ballesteros,
alcaude de Tarragona.
Aquesta és una dinàmica
que no febleix el territori,
que el reforça,
que aquesta que ens tenim ara
no és una dinàmica nominalista,
és una dinàmica d'enfortiment
dels elements i els instruments de defensa
de les sis comarques,
per tant, del nostre territori.
Que Tarragona, com ja s'ha dit,
ha exercit aquest lideratge de capital
de manera generosa,
inclusiva,
i en la que tothom s'hi ha sentit còmode.
Tots els grups municipals
hi donen suport.
16 de desembre,
l'alcalde i el consistori en ple
es traslladen al Parlament
per demanar que s'aparqui
la llei de vagaries
per la propera legislatura.
Mentre el delegat del govern,
Javier Sabater,
hi dona suport,
el president de la Diputació,
Josep Poblet,
creu que és un debat absurd.
No és el millor moment,
quan s'està acabant una legislatura
o estem en les ambvistes
d'unes eleccions,
discutir qüestions importants.
Que tothom, tothom,
tindrem la temptació
de jugar a allò
que no és l'interès col·lectiu.
Em sembla que és una discussió
molt absurda en els temps presents.
És a dir,
fa molts anys que anem pels carrers
i no s'ha perdut ningú.
Fa molts anys que rebem gent
i no se'ns ha perdut mai ningú.
I fa molt temps que anem pel món
i sabem qui som.
Per tant,
que ara ens hàgim de rebatejar
les coses
o dir-les d'una altra manera,
no sé què vol que els digui.
Però jo penso que aquests són debats
que en el moment present
queden una mica apartats,
allunyats del desitge autèntic
de la gent,
que és que ens esforcem
en trobar solucions i respostes
a la crisi econòmica.
a través de la gegnt.
Convergència, Unió i el Partit Popular a l'oposició s'han sumat a la campanya
Tots som Tarragona, impulsada des de l'Ajuntament per defensar la capitalitat de la ciutat.
El moviment ja ha registrat més de 200 adhesions d'entitats, ciutadans i també particulars.
Escoltem Joan Arejo de Convergència i Unió i Alejandro Fernández del Partit Popular.
No es poden fer aquestes coses en aquest consens.
Per tant, crec que també des de la nostra posició hem d'apel·lar, insisteixo, a aquest sentit comú del govern
en quant a aquesta, diríem, anunci d'aprovació d'aquest avantprojecte el dia 5 de gener.
I això és deslleial, és deslleial al conjunt del territori, és deslleial a la pròpia història,
de les comarques de Tarragona, és deslleial als objectius inicials que tothom va tenir
a l'hora de plantejar un nou model territorial a Catalunya i, per tant, no es pot acceptar.
La campanya va començar a instàncies del moviment Mouta, que fins i tot ha convocat una manifestació
a Tarragona per defensar la capitalitat de la ciutat.
Creuen que és lícit que el territori demani el que és seu.
Diuen que en la denominació Camp de Tarragona, el topònim Tarragona queda diluït.
Anna Gispert és portaveu del moviment Mouta.
Tenim una begueria de Girona, una de Barcelona i una de Lleida, doncs nosaltres volem la begueria
de Tarragona, perquè és que amb el camp ja ens hem perdut, al final ja no sabem si és
de patates, si és el camp de cols, del nàstic o de què és el camp, no?
Com que hem vist que a nivell històric no hi ha una base fonamentada d'aquesta terminologia,
considerem que dos mil anys d'història no es poden perdre així de cop i volta, no?
Perquè ja veiem com van els retalls i la gent doncs diu la primera paraula i ens sembla
que pertanyem a una demarcació que és la de Tarragona, que té una capital que és
la ciutat de Tarragona.
One, two, three.
El que volem és que el visitant i el tarragoní, a part d'anar a visitar els diferents
monuments, com pot ser l'amfiteatre, pot ser la capçalera del circ o poden ser altres
monuments, interpreti i puguin tenir en aquest sentit una aventura, una aventura coneixent
a través de les noves tecnologies, com es desenvolupava la vida a la nostra ciutat.
El 2009 ha donat llum verd al futur del Banc d'Espanya, que es convertirà en un centre
d'interpretació turística de la Tarra Corromana.
El projecte es finançarà amb diners del Fons d'Inversió Local.
S'hi faran projeccions en tres dimensions amb un recorregut virtual pels carrers i monuments
de la Tarragona de fa dos mil anys.
Aquest centre de visitants ocuparà tan sols la planta baixa del Banc d'Espanya de 600 metres quadrats,
l'ús dels pisos superiors, estrets i distribuïts al voltant d'un pati de llums, encara no s'ha determinat.
Tot i així, fins al 2010 no es farà efectiu el traspàs de l'edifici a l'Ajuntament.
Les reunions i negociacions s'han succeït al llarg de tot l'any amb força secretisme.
La subdelegada del Govern central, Teresa Pallarès, ha evitat en moltes ocasions parlar-ne.
Ja el febrer, el regidor de Territori, Javier Terrés, parlava de negociacions avançades.
Efectivament tenim una reunió ja bastant definitiva, on crec que després d'aquestes darreres
podrem donar una resolució satisfactòria i que tota la ciutat de Tarragona encara no està tancat.
Però sí que confirmem l'interès per part de l'estat central, per part d'aquesta empresa patrimonial
que es diu Segipcia, de acabar de tancar el tema i és per aquest motiu que es fa aquesta reunió.
La notícia ha d'ubicar un centre d'interpretació turística, però no ha agradat a tothom.
El Partit Popular ha demanat fer una consulta popular perquè els ciutadans decideixin l'ús d'aquestes instal·lacions.
Alejandro Fernández n'és el portaveu.
Nosaltres, que defensem que al banc d'Espanya hi hagi una biblioteca municipal, hem parlat de la possibilitat de plantejar-ho,
ja que no hi ha acord, amb una consulta popular.
Però aquesta consulta popular, com un instrument de participació ciutadana,
però que parli, senyor de los rios, de temes útils per Tarragona.
I que realment siguin vinculants, perquè fer una consulta popular sobre la independència de Catalunya a Tarragona
ja em dirà vostè el caràcter vinculant que pot tenir.
I que realment siguin vinculant.
Jo crec que les notes les han de posar els ciutadans, i vostès també,
però el que sí li puc dir és que tenim més d'un 70% del programa de govern fet, ja executat,
i una bona part del que falta en vies d'execució, per tant, la satisfacció és molt alta.
Aquest 2009 s'han complert dos anys del canvi de govern que va donar l'alcalde al socialista Josep Fèlix Ballesteros.
L'alcalde presumia en una entrevista el passat mes de maig d'haver complert el 70% dels seus compromisos electorals.
Això sí, reconeixia que seria difícil complir l'objectiu de construir 900 pisos de protecció oficial.
Però mentre l'alcalde pensa que s'han complert el 70% dels compromisos,
Convergència i Unió pensa que s'han incomplert el 80% de les promeses que va fer Ballesteros.
El portaveu municipal de Convergència i Unió, Joan Aregio, considera que ha estat decebedor
el treball efectuat pel govern de l'Ajuntament en els primers dos anys de mandat.
Aregio parla de decepció.
És una nota, diríem, decebedora i desil·lusionant al voltant de les expectatives
que per algunes persones havia generat aquest canvi de govern a la ciutat.
Jo crec que el resultat d'aquestes il·lusions s'ha vist malmès per la realitat.
Jo crec que ha sigut, són dos anys, des d'aquest punt de vista, molt decebedors i molt desil·lusionants.
Per la seva banda, el portaveu del Parcí Popular, Alejandro Fernández,
ha retret que no hi hagi hagut una veritable transformació de la ciutat.
El portaveu popular assegura que Josep Fèlix Ballesteros va crear unes grans expectatives que no s'han complert.
Que moltíssima gent tenia, dipositades en ell, una quantitat d'il·lusions enormes.
Si fem balanç objectiu del que ha passat, no hi ha hagut, i sobretot,
és evident, insisteixo, en dos anys no hi pot haver una transformació radical de la ciutat.
Però no es veu en lloc la possibilitat de cometre aquesta transformació de la ciutat de Tarragona
cap al segle XXI, la modernització, és a dir, superar aquelles coses
que havien provocat que la darrera etapa de Joan Miquel Nadal no s'acabés.
Els socis de govern, Esquerra Republicana, reivindicaven el seu paper clau en el sí del govern municipal.
El portaveu municipal dels republicans ha defensat el perfil propi del seu grup
en l'acord de govern que mantenen amb els socialistes.
Sergi de los Rios valora positivament l'entesa i el treball conjunt de republicans i socialistes
al capdavant de l'Ajuntament.
Esquerra Republicana dins del govern no ha quedat pas engullida.
És a dir, tenim un perfil propi, formem part d'un govern, un govern únic,
però amb dos partits amb dues ideologies, dues maneres de fer també diferents,
i jo crec que això s'està notant.
I en aquest sentit jo crec que nosaltres hem assumit reptes importantíssims a la ciutat.
Fixeu-vos que aquests reptes o projectes estratègics, estructurals,
el 80% d'ells pivoten en àrees que gestionem des d'Esquerra Republicana.
Però poc temps abans de complir-se els dos anys de mandat,
al març s'anuncia un canvi en el cartipàs municipal.
És una remodelació del govern que es fa per millorar l'eficàcia,
per agafar embranzida de cara als reptes que ens queden en aquests dos anys i escaig que ens queden de mandat.
És una remodelació feta des del govern, per tant, decidida des dels dos partits polítics
que formem part del govern i que és perfectament coherent amb els objectius marcats des del principi,
en el pacte de govern i amb els objectius que teníem fins al final.
Els canvis suposaven la creació d'una macroàrea de manteniment i espai públic.
Se'n feia càrrec el regidor Antonio Rodríguez,
que assumeix les competències de neteja, parcs i jardins i control de plagues.
Rodríguez explicava que la nova organització permetrà millorar l'actual sistema de treball en qüestions de manteniment.
Estic molt content, em fa molta il·lusió, tinc moltes ganes de treballar
i el coordinar i aprofitar tots els recursos que tenim es notarà, es notarà a la ciutat.
Fins ara portaven la brigada d'intervenció ràpida, la brigada municipal,
però ara el tindre també el manteniment de jardins i la neteja pública em dona un aspecte molt global.
I a més a més a mi que m'agrada treballar colze a colze amb la gent, amb les entitats veïnals
i el que vull és apropar la Conselleria d'Espais Públics a la gent.
Aquestes tasques fins ara depenien de Carme Crespo,
que mantindrà la responsabilitat en medi ambient i, com a novetat, assumirà cultura.
Diu que en la seva nova responsabilitat es marca l'objectiu de treballar al costat de les entitats.
El que faré és treballar colze a colze amb les entitats culturals de la ciutat,
perquè totes ho saben, perquè tothom ho sap,
que el moment econòmic que estem passant ara no és bo,
però el que sí que és cert és que farem moltes inversions en cultura,
què planificarem perquè d'aquí a un any, quan sortim de la crisi,
realment es pugui potenciar tots aquests projectes o aquests plans que es fan ara puguin dur-se a terme.
Sandra Coloma continuava a festes, cooperació i joventut
i, a més, agafava les regnes dels centres cívics i de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
La inversió, d'acord amb el projecte presentat, està al voltant dels 20 milions d'euros
i, bàsicament, hi haurà un pavelló, un pavelló que nosaltres anomenem un poc dos,
hi haurà un espai d'aigua amb dos vasos, hi haurà una pista poliesportiva exterior,
hi haurà uns mil metres quadrats de sales gimnàstica,
a part dels serveis complementaris sempre adreçats a l'activitat física i a l'esport.
El 17 d'agost es comença a enderrocar el pavelló del complex Sant Jordi.
Les màquines entren a un recinte que portava cinc anys tancat.
El representant territorial de la Secretaria d'Esports, Francesc Aguiló,
anunciava que el nou Sant Jordi comptarà amb una superfície construïda de 14.000 metres quadrats.
Bona part de les instal·lacions estaran sota terra.
A la part exterior s'hi emplaçarà una zona verda i una gran plaça pública.
Al mig de l'espai se situarà la pista poliesportiva exterior.
Els veïns es mostraven satisfets amb l'inici de les obres, una de les seves grans reivindicacions.
El president de l'Associació de Veïns de l'Avinguda d'Andorra, Jacinto Picó,
ha dit a Tarragona Ràdio que estan contents que el projecte es comenci a fer realitat.
No, esto lo esperábamos ya con intranquilidad, porque claro, hace un año que se presentó el proyecto,
que nos gustó muchísimo, estamos muy contentos porque es un espai que va a quedar cuando estén las obras acabadas
para el público, para que los vecinos mayores y niños puedan disfrutar de este parque.
Unos servicios que necesitábamos, los teníamos, los perdimos, y ahora los necesitábamos,
al perderlos, con más ganas, estamos esperando de nuevo poder disfrutar de ellos.
En fin, ¿qué quieres que te diga? Yo estoy contentísimo, creo que el resto de los vecinos también.
El projecte del mercat és absolutament inviable, inacceptable, 4 anys i mig d'obra,
no es pot assumir un cost de més de 46 milions d'euros
i tenim un aparcament absolutament inviable des del punt de vista econòmic.
Cap empresa municipal o privada podria gestionar un aparcament
el qual té un cost per plaça de construcció de 30.000 euros.
Així anunciava Sergi de los Rios al gener el canvi de projecte del mercat.
El govern municipal considera inadmissiva la proposta de l'empresa estatal Mercasa,
que leva a 46 milions d'euros el cost total de l'actuació
i a 4 anys i mig la durada dels treballs.
A tot això, el consistori aposta per segregar el projecte inicial en dos.
Es tirarà endavant la reforma de l'edifici modernista,
però s'elimina el pàrquing soterrat que es proposa fer a la Rambla Nova.
El cost final, en tot cas, és de 39 milions.
La decisió és ratificada per l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Creu que la proposta plantejada per l'empresa pública
suposa un cost desmesurat molt allunyat de les previsions inicials.
Considera que la solució que l'equip de govern ha posat sobre la taula
permetrà estalviar temps i diners.
Creiem que, tret d'algunes matitzacions, pot ser molt oportuna.
Retallem diners i temps.
Més que els diners, que són molt importants,
el temps per al comerç del voltant
i per nosaltres mateixos que estem a la carpa és molt important.
Per tant, he de dir que, en principi,
hem tret aquestes quatre matitzacions que ens agradaria fer,
però molt correcte l'actuació que ha fet l'Ajuntament en aquest cas.
A tot això, està previst que les obres del Mercat Central
comencin passades les festes de Nadal.
De moment serà pel 2009, però probablement s'ampliarà uns quants anys més.
Segurament dos, tres, quatre, fins a cinc anys.
Hi haurà condicions, evidentment, que sigui nascuda a Tarragona,
que les famílies romanguin a la ciutat,
és a dir, que quan marxin de la ciutat, si és que marxen,
deixaran de tenir l'ajut d'estudis.
Hi haurà una sèrie de condicions, no moltes, però una sèrie de condicions,
perquè l'important de tot plegat és que el nom de tecla
es revitalitzi i es mantingui.
Les noies nascudes a Tarragona durant el 2009
i que es posin el nom de tecla
seran apadrinades pel consistori tarragoní.
La mesura l'anunciava l'alcalde a la conferència anual
sobre l'estat de la ciutat.
Les reaccions no triguen a arribar.
Convergència i Unió i Partit Popular
qualifiquen la mesura de populista.
Que tinc els meus dubtes que això es pugui fer i sigui legal.
Senzillament, crec que no es pot,
amb la lliure de subvencions a la banda,
es pot discriminar a la gent en funció del sexe que té
a l'hora de donar-li subvencions
o del nom que se'ls hi posa.
No va parlar d'aquest projecte nou il·lusionant,
va parlar de terminis de projectes que ja no se'ls creu ningú
i el seu estat d'ànim el reflecteix
la proposta absolutament delirant de les tecles.
Ho dic perquè quan a un polític ja no li queden idees
ni projectes seriosos,
doncs s'ha d'inventar frivolitats i ocorrències.
Perquè això que un alcalde es dediqui
a una societat occidental a apadrinar nens
només per posar-los un determinat nom,
això és un populisme que ni l'Hugo Chávez.
Josep Francesc Farré s'ha convertit aquest 2009
en el primer síndic de greuges de Tarragona.
Ocuparà el càrrec per 5 anys gràcies al suport unànime
de tots els grups municipals.
La seva tasca serà resoldre els conflictes dels tarragonins
en l'administració.
En el seu Parlament, Josep Francesc Farré es comprometia
a treballar amb independència, ètica i objectivitats.
Deia que farà de mediador i missatger davant l'administració.
I demanar-los que en primer lloc em vegin com un síndic,
segon, com un mediador,
i tercer, si cal, que caldrà potser algun cas,
però que en la majoria de casos
adoptaré un aire més de missatger,
sabedor que les meves resolucions no són vinculants,
que no puc modificar cap acte administratiu,
però certament és la voluntat del Plen,
el qual vol que exergeixi aquesta magistratura de persuasió
en favor dels ciutadans
i que a través de les seves queixes
pensin que estan agraeixats per l'Ajuntament.
Des d'aquest 2009, Tarragona té un remodelat moll de costa.
Després de nou mesos d'obres i una inversió d'un milió 400 mil euros,
al setembre es va inaugurar el passeig
que dona prioritat als vianants.
La calçada s'ha fet més estreta,
de tal manera que ara només hi ha un carriu per sentit.
Les voreres, per contra, s'han empullat
i a l'ademar s'hi ha fet un carriu per bicis i patinadors.
El president del port, Josep Anton Burgazer,
explica que aquestes obres formen part d'un projecte més gran
que començarà ara amb la reforma del passeig de la Independència.
Aquesta obra és la primera part d'una obra més gran
que començarem un acte seguint,
perquè forma part de la mateixa adjudicació,
que és també des del carrer Residencial Palau,
passeig de la Independència,
fins al posti de Pescadors,
i ja s'incorpora al Serrallo.
Amb aquesta obra ja el que pretenem a nosaltres
és que aquest nus ja sigui l'eix que uneix la planxa del Miracle
amb el passeig marítim de la part de la Banya,
Serrallo, Moll de Costa i passeig de la Independència.
El moviment veïnal de la ciutat compta des de juny
amb una nova federació.
Es tracta de la que agrupa les associacions de veïns de Llevant,
que neixia amb l'objectiu prioritari
de millorar la seguretat a la zona.
El president de la nova entitat, Javier Quintana,
explica que la creació d'aquesta nova federació
no obeeix a un tema de separació
i que totes haurien de treballar conjuntament.
Entenc que ens hauríem d'ajudar
i entenc que ells també estan disposats a fer-ho,
però hauríem de treballar una mica en conjunt.
Quan veiem el mapa d'inversions a Tarragona,
hem d'entendre que a Tarragona el terme municipal és molt gran,
però que s'ha de repartir.
Realment, les inversions aquest any
s'encentren molt a l'àrea de Ponent.
I ho entenc, vull dir, hi ha molta gent vivint a l'àrea de Ponent
i necessiten moltes coses, però és que nosaltres també.
Primer, la ciutat de repòs i de vacances,
després la zona de Pou Boronat
i, finalment, la zona de Sassalades,
el futur pacte tecnològic.
La viva mediterrània dels Jocs del Mediterrani de 2017,
que ha d'acollir els esportistes,
ha estat també motiu de disputa.
Què caldria per tenir els 1.000 habitatges
en disposició pels 4.800 atletes,
només ens hi caben 770 i pocs,
i per tant és pràcticament impossible
que tota la vila olímpica i capigallà,
per tant, en aquest moment estem pràcticament decidits
a fer-ho a Sassalades, al futur pacte tecnològic.
Una altra de les obres que continua
l'agenda política tarragonina
és la construcció de la nova escola oficial d'idiomes.
Aquest 2009 sembla que s'ha donat l'impuls definitiu
quan al juny el conseller d'Educació, Ernest Maragall,
signava un conveni amb l'Ajuntament
que permetrà que l'EOI obri portes al curs 2011-2012
a l'antiga Chartres.
Comparteixo la satisfacció perquè
haguem tingut el privilegi
de tancar aquesta excessivament llarga història.
Ho hem fet posant-hi un punt d'imaginació
des del punt de vista administratiu patrimonial
i la veritat és que bastant de formesa, tots dos.
Jo crec que ara ja no pararà.
Cada mes tindrem una notícia nova.
I suposo que ben aviat podrem anunciar
exactament en quin moment estarem en condicions d'iniciar les obres.
Però al novembre el delegat del govern de Tarragona,
Javier Sabaté, confirmava a Tarragona Ràdio
que els problemes per accedir al finançament
mantenien aturat el projecte.
Segons Sabaté, les entitats bancàries
s'oposen a fixar en 30 anys
al termini de devolució dels diners.
El delegat critica aquesta actitud dels bancs
i lamenta que dubtin de l'administració pública.
Ajudaré a l'empresa que està negociant això,
que és municipal,
a veure si ens n'en sortim.
Com pot ser que un banc
o una administració pública
dubti de si és més fiable
el retorn d'un cràdit a 20 o a 30 anys
i l'administració pública gerar tota la vida?
Bé, doncs, a què sembla?
Impossible, no?
I les persones que em deuen estar escoltant
deuen pensar el mateix.
Doncs estem en aquest punt ara.
Hi hagués un banc que ens deixa els diners.
A 20 anys comencem demà, no ho sé,
però abans de Nadal.
Un altre dels projectes importants
és el de la nova presó del Callà
que ja ha començat a caminar
i que obrirà portes a finals de 2011.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura,
feia una visita d'obres en guany
que tindran unes capacitats
per a 750 interns.
Treballs inicials del moviment de terres
i el desenronament del que en el seu dia
fóu una instal·lació militar
i que d'aquí entre 24 i 30 mesos
serà un centre penitenciari
que ha de venir a substituir,
com saben tots vostès,
el centre penitenciari actual de Tarragona
que està al mig de la ciutat
i que s'amplia,
i no només s'amplia,
sinó que es modernitza
respectar els equipaments
dedicats a la reeducació, a la reinserció.
Aquest 2009 diversos noms
de la política tarragonina
han estat d'actualitat.
Argas Sentir serà la nova cap de llista d'iniciativa
a les municipals.
L'objectiu de la formació ecossocialista
és recuperar la representació
a l'Ajuntament de Tarragona,
mentre Daniel Pí ha anunciat
que no es tornarà a presentar
a les eleccions al Parlament
com a cap de llista d'iniciativa.
Al seu lloc l'ocuparà Hortència Grau,
l'actual directora
dels serveis territorials d'interior.
Un altre nom propi
és el de l'exalcalde, Joan Miquel Nadal,
que ha anunciat la seva retirada
de la primera vínia de la política
després del seu pas
al Parlament de Catalunya.
Cada el meu partit,
el meu desig d'acabar la meva vida política,
l'únic que passa
que jo formo part d'un partit
i aquí ja diran al final
si toca o no toca.
Jo crec que no toca,
personalment crec que no toca.
La meva voluntat
és que no correspon continuar
i per tant,
escolti,
m'assembla que més clar
no ho puc dir.
Ara, en tot cas,
sàpiga que,
com sempre he dit,
jo formo part d'un partit polític
i això és un estigma
i del que estic molt content
que no te'l pots treure
d'un dia per l'altre.
Un altre nom propi
aquest del món cultural
ha estat Salvador Fà,
que ens va deixar
el passat mes de juliol.
Tenia 76 anys
i havia dedicat la seva vida
al món de la dansa tradicional
i la cultura popular.
Era fill predilecte de Tarragona,
distinció atorgada
per l'Ajuntament
i també era creu de Sant Jordi
des de l'Esbar d'Ensaire.
Salvador Fà
s'havia dedicat
a preservar i recuperar
valls tradicionals
i creant nous espectacles.
Aquesta era
la darrera entrevista
a Tarragona Ràdio
del Salvador Fà.
Es produïa l'any 2006
quan va rebre
la creu de Sant Jordi.
Després de 50
i no sé quants anys,
vostè concebeix la seva vida
sense tenir el vincle directe
amb l'Esbar?
Jo diria que no.
No, és que, bueno,
és que de fet, doncs,
no,
a part de tot,
és que m'ho passo bé.
O sigui,
veus que la gent t'aprecia,
veus que la gent
està amb tu,
o sigui,
llavors ens dius
com puc plegar?
O sigui, no puc plegar, no?
No sé,
tens l'apoi
de tanta gent.
També ens han deixat
aquest 2009
Àngel Vicient,
fundador del Club Maginet,
que moria el passat 6 de maig
a l'edat de 78 anys.
També,
Amadeus Sants moria
aquest 2009,
era conegut a la ciutat
per la seva activitat teatral.
També quedarà
en una memòria
la mort de tres dones
a mans de la seva parella,
Altafulla,
Torre d'Embarra
i Reus.
Amadeus Sants moria a l'edat de 78 anys.
Amadeus Sants moria a l'edat de 79 anys.
Amadeus Sants moria a l'edat de 79 anys.