13 de novembre. La Cambra de Comerç, aprofitant la visita a la ciutat del president d'AENA,
reobre la polèmica sobre el nom de l'aeroport de Reus.
Demana que també incloigui la paraula Tarragona.
L'Ajuntament s'assuma a la causa i decideixen enviar una carta a AENA
i al Ministeri de Foment per reivindicar el canvi de nom.
Consideren que Tarragona, com a capital de província, ha de ser present a l'aeroport,
com passa a d'altres llocs de l'Estat i a aeroports d'arreu d'Europa.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros,
defensa així el canvi de nom en una entrevista a Tarragona Ràdio.
També es reivindica l'alcalde de Constantí, Josep Maria Sabater,
que denuncia la poca visibilitat del seu municipi.
Recorda que el 43% de les instal·lacions es troben al terme municipal de Constantí,
amenaçat amb no signar a bord de despropiació de 30 noves hectàrees de terreny
per expressar el seu malestar.
Va bé, doncs vas tu?
Ha de portar el nom de Tarragona? S'ha d'incloure el terme Costa Daurada?
S'ha de quedar tal com està? Les fórmules són múltiples.
Des de Tarragona, però, ho tenen clar.
El nom de la ciutat ha d'aparèixer al nom de l'aeroport.
Tot i així, l'acord s'aconsegueix lluny de la unanimitat.
30 de novembre, el plenari aprova una moció conjunta
per defensar el nom de Tarragona a l'aeroport.
PSC, Convergència i Unió, el Partit Popular i voten a favor.
Esquerra Republicana s'hi abste.
Els grups de l'oposició critiquen la postura d'Esquerra Republicana
per impedir que el ple de l'Ajuntament
es posicioni per unanimitat en torn la designació de l'aeroport.
Va bé.
Que lleig, no? Que raro sense música.
Aquest sí, queda superraro.
Ah, ja ho farem demà bé.
Vinga.
Una setmana després, l'Ajuntament de Reus fa el mateix,
però en aquest cas aconsegueix una unanimitat.
Fins i tot el grup municipal d'Esquerra Reus
hi dóna suport.
Aproven una moció conjunta per defensar el nom de l'aeroport de Reus.
Lluís Miquel Pérez és l'alcalde de Reus.
La societat civil de Reus també es mobilitza
i engega la campanya «Tots som capital»
per defensar la imatge de la ciutat.
També el diputat del PSC al Congrés,
Francesc Vallès, intenta fugir d'aquest debat.
Vallès, que és de Reus, creu que hores d'ara
el realment important és treballar pel desenvolupament de l'aeroport
i no discutir-ne el nom.
Aquesta frase fes-la tu també.
Però la paraula «Tarragona» continua aixecant polseguera.
Ara es posa en dubte la capitalitat de la futura vagaria.
L'Ajuntament, aquest cop per unanimitat,
demana que el nom de la ciutat doni nom a la vagaria
i que es digui de Tarragona en lloc de camp de Tarragona.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.
Tots els grups municipals hi donen suport.
Tots els grups municipals hi donen suport.
16 de desembre, l'alcalde i el consistori en ple
es traslladen al Parlament per demanar que...
Ai, ai, Pepe.
Ho vers xungo o no?
No, estic tonta.
Tots els grups municipals hi donen suport.
16 de desembre, l'alcalde i el consistori en ple...
Per què no dius tu tots els grups municipals hi donen suport?
Va bé, ja ho dic jo.
Va bé.
És que és difícil, eh?
Tots els grups municipals hi donen suport.
16 de desembre, l'alcalde i el consistori en ple
es traslladen al Parlament per demanar que s'aparqui
la llei de vagaries per la propera legislatura.
Mentre el delegat del govern, Javier Sabater, hi dona suport,
el president de la Diputació, Josep Poblet,
creu que és un debat absurd.
Convergència i Unió i el Partit Popular a l'oposició
s'han sumat a la campanya Tots som Tarragona,
impulsada des de l'Ajuntament per defensar la capitalitat de la ciutat.
El moviment ja ha registrat més de 200 adhesions...
Convergència i Unió i el Partit Popular a l'oposició
s'han sumat a la campanya Tots som Tarragona,
impulsada des de l'Ajuntament per defensar la capitalitat de la ciutat.
El moviment ja ha registrat més de 200 adhesions d'entitats,
ciutadans i també particulars.
Escolta'm Joan Erejo de Convergència i Unió
i Alejandro Fernández del Partit Popular.
La campanya va començar a instàncies del moviment Mouta,
que fins i tot ha convocat una manifestació a Tarragona
per defensar la capitalitat de la ciutat.
Creuen que és lícit que el territori demani el que és seu.
Diuen que en la denominació Camp de Tarragona
el topònim Tarragona queda diluït.
Anna Gispert és portaveu del moviment Mouta.
Bueno, vinga.
El 2009 ha donat llum verda al futur del Banc d'Espanya
que es convertirà en un centre d'interpretació turística
de la Tàrraco Romana.
El projecte es finançarà amb diners del Fons d'Inversió Local.
S'hi faran projeccions en tres dimensions
amb un recorregut virtual.
S'hi faran projeccions en tres dimensions
amb un recorregut virtual pels carrers i monuments
de la Tarragona de fa 2.000 anys.
Aquest centre de visitants ocuparà tan sols
la planta baixa del Banc d'Espanya de 600 metres quadrats.
L'ús dels pisos superiors, estrets i distribuïts
al voltant d'un pati de llums, encara no s'ha determinat.
Tot i així, fins al 2010 no es farà efectiu
el traspàs de l'edifici a l'Ajuntament.
Les reunions i negociacions s'han succeït al llarg de tot l'any
amb força secretisme.
La subdelegada del Govern central, Teresa Pallarès,
ha evitat en moltes ocasions parlar-ne.
Ja al febrer, el regidor de Territori, Javier Terrés,
parlava de negociacions avançades.
La notícia ha d'ubicar un centre d'interpretació turística,
però no ha agradat a tothom.
El Partit Popular ha demanat fer una consulta popular
perquè els ciutadans decideixin l'ús d'aquestes instal·lacions.
Alejandro Fernández n'és al portaveu.
I ara torno jo.
Vinga.
Aquest 2009 s'han complert dos anys del canvi de govern
que va donar l'alcalde al socialista Josep Fèlix Ballesteros.
L'alcalde presumia en una entrevista el passat mes de maig
d'haver complert el 70% dels seus compromisos electorals.
Això sí, reconeixia que seria difícil complir l'objectiu
de construir 900 pisos de protecció oficial.
Però mentre l'alcalde pensa que s'han complert
el 70% dels compromisos,
Convergència i Unió pensa que s'han incomplert
el 80% de les promeses que va fer Ballesteros.
El portaveu municipal de Convergència i Unió, Joan Aregio,
considera que ha estat decebedor el treball efectuat
pel govern de l'Ajuntament en els primers dos anys de mandat.
Aregio parla de decepció.
Per la seva banda,
el portaveu del Partit Popular Alejandro Fernández
ha retret que no hi hagi hagut una veritable transformació de la ciutat.
El portaveu popular assegura que Josep Fèlix Ballesteros
va crear unes grans expectatives que no s'han complert.
Els socis de govern, Esquerra Republicana,
reivindicaven el seu paper clau en el sí del govern municipal.
El portaveu municipal dels republicans
ha defensat el perfil propi del seu grup
en l'acord de govern que mantenen amb els socialistes.
Sergi de los Rios valora positivament
l'entesa i el treball conjunt de republicans i socialistes
al capdavant de l'Ajuntament.
Però poc temps abans de complir-se els dos anys de mandat,
al març, s'anuncia un canvi en el cartipàs municipal.
Els canvis suposaven la creació d'una macroàrea
de manteniment i espai públic.
Se'n feia càrrec el regidor Antonio Rodríguez,
que assumeix les competències de neteja,
parcs i jardins i control de plagues.
Rodríguez explicava que la nova organització
permetrà millorar l'actual sistema de treball
en qüestions de manteniment.
Aquestes tasques fins ara
depenien de Carme Crespo,
que mantindrà la responsabilitat en medi ambient
i, com a novetat, assumirà cultura.
Diu...
Torno, no?
Un moment.
Sí.
Digue'm.
És el primer, primera.
Va bé?
Fins ara.
Un moment que la faig per...
Un moment, eh?
Vale.
Gràcies.
Núria, la Rosa.
Hola, Rosa.
Hola, Núria.
Vinga, que estava acabant de gravar això,
que si no...
Morirem.
Potser a la lliure.
On estàvem, Núria?
Aquestes tasques.
Vale.
Som-hi.
Aquestes tasques fins ara
depenien de Carme Crespo,
que mantindrà la responsabilitat en medi ambient
i, com a novetat...
Aquestes tasques fins ara
depenien de Carme Crespo,
que mantindrà la responsabilitat en medi ambient
i, com a novetat, assumirà cultura.
Diu que en la seva nova responsabilitat
es marca l'objectiu de treballar
al costat de les entitats.
Recull tu també, aquí.
Sandra Coloma continuava a festes,
cooperació i joventut
i, a més, agafava les regnes
dels centres cívics
i de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Va.
El 17 d'agost
es comença a enderrocar
el pavelló del complex Sant Jordi.
Les màquines entren
a un recinte
que portava 5 anys tancat.
El representant territorial
de la Secretaria d'Esports,
Francesc Aguiló,
anunciava que el nou Sant Jordi
comptarà amb una superfície construïda
de 14.000 metres quadrats.
Bona part de les instal·lacions
estaran sota terra.
A la part exterior
s'hi emplaçarà una zona verda
i una gran plaça pública.
Al mig de l'espai
se situarà la pista poliesportiva exterior.
Els veïns es mostraven satisfets
amb un inici.
Els veïns es mostraven satisfets
amb l'inici de les obres,
una de les seves grans reivindicacions.
El president de l'Associació de Veïns
de l'Avinguda d'Andorra,
Jacinto Picó,
ha dit a Tarragona Ràdio
que estan contents
que el projecte es comenci a fer realitat.
Així anunciava Sergi de los Rios
el gener el canvi de projecte del mercat.
El govern municipal considera inadmissiva
la proposta de l'empresa estatal Mercasa
que leva a 46 milions d'euros
el cost total de l'actuació
i a 4 anys i mig la durada dels treballs.
A tot això,
el consistori aposta
per segregar el projecte inicial en dos.
Es tirarà endavant
la reforma de l'edifici modernista,
però s'elimina el pàrquing soterrat
que es proposa fer a la Rambla Nova.
El cost final, en tot cas,
és de 39 milions.
La decisió és ratificada
per l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Creu que la proposta plantejada
per l'empresa pública
suposa un cost desmesurat
molt allunyat de les previsions inicials.
Considera que la solució
que l'equip de govern ha posat sobre la taula
permetrà estalviar temps i diners.
A tot això,
està previst que les obres del Mercat Central
comencin passades les festes de Nadal.
Va, i ara, com que parla de noies,
pots començar tu.
És el tema cañón de l'any, eh?
Les noies nascudes a Tarragona
durant el 2009
i que es posin el nom de tecla
seran apadrinades pel Consistori Tarragoní.
La mesura l'anunciava l'alcalde
a la conferència anual
sobre l'estat de la ciutat.
Les reaccions no triguen a arribar.
Convergència, Unió i Partit Popular
qualifiquen la mesura de populista.
O és clar, és clar.
És que s'esperaven.
I això ja s'acaba? Vinga.
Josep Francesc Ferrer
s'ha convertit aquest 2009
en el primer síndic de greuges de Tarragona.
Ocuparà el càrrec per cinc anys
gràcies al suport unànime
de tots els grups municipals.
La seva tasca serà
resoldre els conflictes dels tarragonins
amb l'administració.
En el seu Parlament,
Josep Francesc Ferrer
es comprometia
a treballar amb independència,
ètica i objectivitats.
Deia que farà de mediador
i missatger davant l'administració.
Des d'aquest 2009,
Tarragona té un remodelat moll de costa.
Després de nou mesos d'obres
i una inversió d'un milió 400 mil euros,
al setembre es va inaugurar el passeig
que dóna prioritat als vianants.
La calçada s'ha fet més estreta per...
Vols llegir-ho tu, això?
Va bé.
La calçada s'ha fet més estreta
de tal manera que ara només hi ha un carriu per sentit.
Les voreres, per contra, s'han empujat
i a l'ademar s'hi ha fet un carriu per bicis i patinadors.
El president del Port, Josep Anton Burgazer,
explica que aquestes obres formen part
d'un projecte més gran
que començarà ara
amb la reforma del passeig de la independència.
I aquí...
Comença tu.
Sí, que això ho remates.
El moviment veïnal de la ciutat
compta des de juny amb una nova federació.
Es tracta de la que agrupa
les associacions de veïns de Llevant...
Es tracta de la que agrupa
les associacions de veïns de Llevant
que neixia amb l'objectiu prior...
Ai, espera, tornem-hi.
El moviment veïnal de la ciutat
compta des de juny amb una nova federació.
Es tracta de la que agrupa
les associacions de veïns de Llevant
que neixia amb l'objectiu prioritari
de millorar la seguretat a la zona.
El president de la nova entitat,
Xavier Quintana,
explica que la creació d'aquesta nova federació
no obeeix a un tema de separació
i que totes haurien de treballar conjuntament.
Tot i que el moviment veïnal d'aquest 2009
es recordarà per ser la primera vegada
que les tres federacions de veïns
inicien un projecte junts
participat de manera activa
en la redacció dels pressupostos municipals.
Antoni Peco, Pedro Sánchez i Xavier Quintana
van escenificar la seva unió
per tal de treballar pels ciutadans de Tarragona.
Després de diverses reunions amb l'Ajuntament
es mostren satisfets dels resultats.
Escolta, que ho he estat mirant,
no ho tens tan difícil.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.