M'enlairo com un pardal,
deixant el vèrtic repos a terra.
I quan menys era el meu pes,
jo més pujava, més m'enfilava.
Se m'ha empatit el jo,
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m'ha empatit mon ànsia,
de bracet amb la ignorància.
Va, va, va.
Amunt.
Amunt, amunt.
Amunt.
Volant, volant, he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant, he vist
que eren veritats les cançons de dones.
Volant, volant, he vist
que s'esvahia tota frontera.
Volant, volant, he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra.
Que l'aire és la companyia
i el foc vol sabidoria
i l'aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida.
i el seré jo, m'enganyo, el sóc ara
i el riure i el plo són germans
i l'odi ves mort dels grans.
Dels capgrossos fa caps i grans.
Amunt, volant, volant, he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant, he vist
que eren veritats les cançons de dones.
Volant, volant, he vist
que s'esvahia tota frontera.
Volant, volant, he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra.
Que tot flota en desig
d'acostar-se i atraure els altres.
que no em passa res d'estrany
que no li passi una estrella llunyana
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana
que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle que encara passa.
Amunt, amunt, amunt
Amunt, amunt
Amunt, amunt
Amunt, amunt, amunt
Ulan, ulan, he vist
Ulan, ulan, he vist
Ulan, ulan, he vist
Ulan, ulan, he vist
Ulan, ulan, he vist
Búl en, búl en evit.
Búl en, búl en evit.
Búl en, búl en evit.
Búl en, búl en evit.
Amor, amor.
Búl en, búl en evit.