I això ha estat possible gràcies a la visió compartida de les tres entitats
que des del començament hem tingut respecte al futur i al negoci de la caixa que s'ha de fer.
S'han posat per tant les bases per una nova caixa sòlida, eficient i orientada a donar un servei de màxima qualitat al client.
El nostre objectiu és el client, donar-li una màxima seguretat, garantir l'acció social i tot això.
És la veu del president de Caixa Tarragona, Gabriel Ferreter, que anuncia a la notícia econòmica de l'any
la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Després de mesos d'especulacions, finalment, el 13 d'octubre, es fa el pas definitiu.
Els Consells d'Administració de les tres Caixes s'aprova per unanimitat inicial al procés d'integració.
La Caixa resultant tindrà una nova denominació i una nova marca encara que es permetrà temporalment
identificar d'alguna forma els territoris d'origen.
En quant a la representativitat en els òrgans de govern, Caixa Tarragona i Caixa Manresa
tindran una representació proporcionalment superior als seus actius.
Aquesta serà d'un 20% cadascuna.
Les reaccions no triguen a arribar a la societat civil, política i econòmica del territori, i diu la seva.
La Diputació de Tarragona, fundadora de l'entitat, ha avalat en tot moment la fusió.
El seu president, Josep Poblet, assegura que la fusió representarà un pas endavant
perquè es garantirà la identitat i la representació del territori.
Poblet afirma que s'ha pres la millor decisió.
Tenim el total convenciment que la decisió adoptada pel Consell d'Administració
és la millor opció per a Caixa Tarragona.
Entenem que aquesta operació garanteix la seva participació activa
en una nova entitat financera,
amb vocació de lideratge econòmic i social,
que orientarà la seva activitat sota criteris de solvència, eficàcia i rendibilitat,
amb un projecte empresarial que serà sòlid
en benefici de la societat, els clients i els empleats.
Caixa Tarragona va ser fundada el 15 de setembre de 1949
per acord de la Diputació i amb un patrimoni de 9.000 euros.
Tres anys després obria la seva primera oficina a la Rambla Nova.
En l'actualitat, la xarxa comercial de Caixa Tarragona
està formada ja per més de 300 oficines distribuïdes
per tot Catalunya, la Comunitat de Madrid, la Valenciana i l'Aragó.
La fusió ha estat durant mesos el tema de debat de la classe política.
D'una banda, Convergència i Unió a la ciutat s'hi ha oposat frontalment.
El diputat al Parlament i exalcalde de Tarragona per Convergència i Unió,
Joan Miquel Nadal, assegura que la fusió no farà cap bé a Caixa Tarragona.
A Nadal no el convenç la fusió quan diu que ningú ha dit mai
que Caixa Tarragona estigués malament.
Caixa Tarragona, amb la seva dimensió,
no pot fer saludablement des de la perspectiva econòmica
de crossa de Caixa Catalunya,
perquè no té ni la dimensió que té Caixa Catalunya
ni el volumen econòmic de Caixa Catalunya.
Per tant, a mi, avui per avui,
no em convenç ningú que Caixa Catalunya i Caixa Tarragona
s'hagin de fusionar.
I sobretot perquè tinc la seguretat
que en el cas de Caixa Tarragona estigués malament,
el president, el Consell d'Administració
i el Banc d'Espanya ho haguessin manifestat.
Els retrets entre polítics tampoc es fan esperar.
Des del PSC, Xavier Sabater demana que la fusió
no s'utilitzi com a arma partidista
i qualifica d'irresponsables les declaracions de Joan Miquel Nadal.
Sortir de la manera que ha sortit el senyor Joan Miquel Nadal
és una irresponsabilitat molt greu.
En un moment en què el sistema financer
i la Caixa Tarragona també
estan passant per uns moments delicats
i que per això s'estan produint tots aquests moviments.
No es prenen decisions alegrement
en els ídoles de les institucions financeres
ni d'una Caixa tan seriosa com és Caixa Tarragona.
Per nosaltres és incomprensible.
Per això fem un toc d'alerta
i demanem que no utilitzin més el nom de Caixa Tarragona,
que la deixin tranquil·la
i que treballi en silenci, en discreció,
que és com es porten aquestes coses
perquè les coses s'estan portant bé.
Els clients també hi han dit la seva.
Tarragona Ràdio sortia al carrer a buscar la seva opinió.
Molts es mostraven d'acord amb la fusió,
mentre d'altres, més reticents,
ja pensaven en trencar els seus estalvis de la Caixa.
Doncs ens sembla que en la situació actual
és convenient i necessari
que hi hagi una agrupació d'entitats.
Home, jo penso que deu ser bo per tots.
Penso.
A mi em sembla molt bé la fusió.
Penso que s'ajunten tres gans entitats
i en faran una de forta que serà bo per Tarragona,
per Catalunya i per tot Espanya.
Negativa.
Doncs perquè crec que és un altre assunto
d'aquests de prepotència de Barcelona
sobre el resto del territori.
Fic indignada que ja em m'hi treu la targeta
i ara em treu la llibreta
perquè serem una sucursal de Barcelona
i del senyor Narcís Serra.
Penso que és un error.
Perquè Caja Tarragona és Caja Tarragona.
I d'aquesta manera
perderà la personalitat de la caja.
Però la incògnica de què passaríem als treballadors
no triga a arribar.
10 de novembre,
les direccions de les tres caixes
proposen acomiadar 1.800 treballadors
i tancar 500 oficines.
Les crítiques arriben de tots els sectors.
Els sindicats s'hi oposen frontalment
i la Diputació i l'Ajuntament de Tarragona
asseguren que seguiran de prop les negociacions.
Els empleats de Caixa Tarragona
asseguren sentir-se enganyats.
Gaeta Jove assegura
que la que es discriminava
els treballadors en categories.
Sabem que sí,
que de fet sembla ser ja
que per la setmana que ve
si no passa res
estan convocats els consells
de les diferents caixes
per presentar-los el pla de fusió
i de viabilitat del meu projecte
que segur que llavors
ens haurà de presentar
al Banc d'Espanya
i que això ja donarà inici
al procés de fusió.
Convocat pel dimarts.
I això els consellers
si no estan convocats
seran convocats en breu
sembla ser per aquest dia,
el dimarts 13 a la tarda.
L'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros,
es mostra preocupat
per l'anunci d'acomiadaments
i anuncia que l'Ajuntament
vetllaria per aconseguir
que el procés de fusió
es fes correctament.
Nosaltres estem preocupats
igual que els sindicats
i crec que al final
s'ha d'arribar
a una solució negociada
i consensuada amb els sindicats.
Aquest és el nostre desig
i per això,
en la mesura en què es toqui,
que no tenim cap intervenció
perquè nosaltres no som agent
d'aquest procés de fusió,
en la mesura en què es toqui
col·laborarem
perquè això sigui així.
Jo estic absolutament convençut,
desitjo i treballarem
perquè tots els aprimaments
que s'hagin de produir de plantilles
es produeixin amb consens d'acord
amb els treballadors.
Però després d'intenses negociacions
i de manifestacions a Barcelona,
les direccions cedeixen.
El 26 de novembre
anuncien la reducció
del nombre d'acomiadaments,
una xifra que satisfà els treballadors.
Finalment s'acomiadaran 1.300 empleats
i es tancaran 395 oficines.
Josep Poblet és el president de la Diputació.
No ens ha deixat de preocupar
en un sol moment
que el procés iniciat el 13 d'octubre
amb l'acord inicial d'integració
de Caixa Tarragona
amb dues caixes més de Catalunya
hagi donat aquell primer pas
i aquest segon
de molta i molta importància
que es va conèixer ahir
a les 9 del vespre.
L'entesa de la direcció
amb el seu col·lectiu de treballadors
entesa total,
entesa satisfactòria,
un pacte global
que no deix ningú exclòs.
I que situa amb una perspectiva
ja anunciada
per aquesta presidència
que no voldríem de cap manera
que les coses fossin diferents
de com han sigut.
El procés d'integració
s'allargarà
durant el primer semestre de 2010
quan coneixerem
quin és el nou nom comercial
de l'entitat resultant.
Es convertirà
en la segona caixa de Catalunya
i la quarta d'Espanya.
La crisi econòmica
ha fet estralls
arreu del món,
també a Tarragona.
L'atur ha registrat
a màxims històrics
de la demarcació.
Més de 60.000 persones
s'han quedat sense feina
a les comarques de Tarragona.
El sector serveis
ha estat el més afectat
seguit de la construcció
i la indústria.
En dades de novembre
l'atur ha crescut
un 36%
respecte al mateix període
de l'any 2008.
En el darrer any
més de 16.000 persones
han perdut la feina
a les comarques tarragonines.
Del total d'aturats
la majoria
prop de 34.000
són homes.
Del 60.000 desocupats
15.300
són estrangers.
Ja no cuidarem
nosaltres
de que el parque
este bonito
perquè dignifica
moltíssim el barri
i esperem
que el próximo any
caiguin
algunes zones més
que tenim
todavía pendientes
en el barri.
Aquí el que fem
primer
és donar la benvinguda
evidentment
a tots els que
arriben a Tarragona
posarem les lletres
de Tarragona
en gran
amb flors.
Això implicarà
que la ciutat
tindrà
en millors condicions
que mai
les seves zones verdes
que s'estan
incrementant molt
el nombre
de visitants
d'usuaris
d'activitats
que es fan
en els parcs.
Aquest ha estat
un any marcat
per les petites obres
que s'han fet
a la ciutat
moltes d'elles
finançades
gràcies al fons
d'inversió local
diners
de l'administració
Zapatero
per reactivar
l'economia
creant obra pública
i llocs de treball.
Els cartells
de les obres
finançades
per l'anomenat
Plan E
s'han vist
per tots els pobles
de Catalunya.
A Tarragona
s'han finançat
gairebé
un centenar
de projectes
amb una inversió
global
de 24 milions
d'euros.
L'únic requisit
acaba les obres
abans de finals d'any.
Aquestes són
algunes
de les intervencions
que s'han fet
aquest any
a Tarragona.
les escales mecàniques
de les 100 escales
del carrer Vapor
a la part baixa
de la ciutat
han estat
una de les obres
més aclamades.
El desnivell
entre el carrer Vapor
i el de Zamanov
és de 24 metres.
Les escales mecàniques
són bidireccionals
i s'estructuren en tres trams.
El cost de les obres
ha estat de poc més
de dos milions d'euros.
Està previst
que estiguin operatives
a principis
del proper any.
L'alcalde Josep
Fèlix Ballesteros
assegura que les escales
ajudaran
a dignificar el barri.
Això ha de ser
la primera pedra
del que ha de ser
la remodelació
de tot aquest sector d'aquí.
Les 100 escales
mecàniques
i tot aquest sector
que estava una mica degradat.
Espero
que més aviat que tard
l'escola oficial d'idiomes
i finalment
serà la plaça dels infants
amb una reforma
també integral
quan acabin
les obres
dels antics
magatzins Muller
que estan pràcticament
a punt d'acabar-se.
Per tant,
tot aquest sector d'aquí,
tot aquest eix
de comunicació
entre la part baixa
i el mercat
quedarà profundament
remodelat
i afortunadament remodelat.
Els veïns també
celebren les obres
que fa més de 18 anys
que reclamen.
José Ruiz
és el president
dels veïns del Port.
Es culmina
una demanda social
que portem 18 anys
demanant-les
perquè els veïns
tant de la part alta
com de la part baixa
sigui una realitat
que puguin tindre
una mobilitat
que fins avui
no la tenien.
Sempre pensant
en la gent gran,
persona que tenia
moltes dificultats
a l'hora de poder
fer les compres
i que això
el dia 31 de desembre
serà una realitat
i es culmina
una demanda social
molt gran
per la part baixa.
Unes altes escales
aquestes al Palau
de Congressos
també serviran
per connectar
la part baixa
amb el centre
de la ciutat.
Aquestes estaran
operatives
a mitjans
del proper any
amb un cost
d'un milió
i tres cents mil euros.
Són unes obres
tècnicament complexes
perquè l'estructura
metàl·lica
de les escales
és molt gruixuda
i no es pot superposar
l'escala actual.
Sergi de los Rios
és el tinent
d'alcalde
de promoció econòmica.
És un projecte
no només
d'accessibilitat
al Palau
de Congressos.
és a dir
evidentment
el Palau
de Congressos
amb aquest projecte
crec que solucionem
un dels seus punts
febles
que és precisament
el de l'accessibilitat
i el solucionem
d'una manera
molt satisfactòria.
Però també
aquest mateix element
que ajuda
a les pròpies activitats
del Palau
de Congressos
també
està pensat
perquè en tinguin
o facin ús
els veïns
de la part baixa.
També gràcies
al Fons d'Inversió Local
s'han renovat
una bona part
dels parcs
i jardins
de la ciutat
de Tarragona.
El primer
el jardí
de la plaça
Imperial Tarracó
que incorporarà
el nom de la ciutat
amb flors
un cop es completin
els treballs
de millora
que s'hi estan realitzant.
També s'instal·larà
una font per veure
més i nous bancs
i es canviarà
la vegetació existent.
Carme Crespo
és la tinent
d'alcalde
de Medi Ambient.
Aquí el que fem
primer
és donar la benvinguda
evidentment
a tots els que
arriben a Tarragona
posarem les lletres
de Tarragona
en gran
amb flors
canviem
alguna de les vegetacions
que ja estaven
velles
per unes de noves
posem equipaments
nous equipaments
de bancs
posem una font
que no hi era
és a dir
el que fem
és arrenjar
tota aquesta zona
perquè estigui
estèticament
millor
i també
perquè és que
ja cal
fa molts anys
que no s'hi feia res
i ja era necessari.
Un altre dels parcs remodelats
ha estat el del Parc de Saavedra.
La intervenció
s'ha aprofitat
per construir
col·lectors d'aigua,
ampliar les zones
les jardinades,
modernitzar el sistema
de rec
i arreglar
el mur exterior
que envolta el parc.
Això implicarà
que la ciutat
tindrà
amb millors condicions
que mai
les seves zones verdes
que s'estan
incrementant molt
el nombre
de visitants,
d'usuaris,
d'activitats
que es fan
en els parcs
i això
ha complementat
amb la intervenció
que s'ha estat fent
al llarg dels darrers mesos
al Pont del Diable
i al seu voltant
i la preservació
de l'anella verda
més de 1.500 hectàrees
de zona verda
preservades
per les futures generacions
donarà
com a conseqüència
que Tarragona
a part de ser blava
pel mar
serà verda
per l'entorn natural
que tenim.
Riu Clà
al barri del Pilar
i també al parc
Fèlix Rodríguez de la Fuente
s'han remodelat en guanya
en base
al fons d'inversió local.
Riu Clà
també disposarà
més a més
d'una nova piscina
gràcies a aquests diners.
De fet
és el projecte
de més envergadura
amb un cost total
de 3.700.000 euros.
Però una de les obres
més importants
ha estat
les del clavegaram
del Serrallo
que han permès
fer una transformació
històrica al barri.
A Matze
que ha realitzat les obres
ha remodelat
tota la xarxa d'aigües
del barri
ja molt degradades.
L'alcalde
parla
de transformació històrica.
De fet
diu
que qui vagi
al barri
el veurà
totalment canviat.
Si
alguna persona
que porta
3 anys
sense venir
al Serrallo
ve al Serrallo
de 2 anys
i mig
3 cap aquí
no el reconeixeria
i no el reconeixeria
perquè és el barri
que ha fet
la transformació
més important
de tota la seva història
a la nostra ciutat.
Ha canviat
de manera radical
tot el seu
front marítim,
ha canviat
de manera radical
tota la seva
estructura productiva,
és a dir,
la llotja
s'ha traslladat
amb un altre indret
i abordem
la que era
pel barri,
per la vida del barri
i per la seguretat
del barri
en el futur
l'obra més important
de totes
que era
sanejar
tots els serveis.
Els veïns del Serrallo
han celebrat
el final de les obres.
Creuen que els treballs
de millora
del clavegueram
eren molt importants
tot i les molèsties
que els han comportat.
Carme Padrol
n'és la presidenta.
hem patit una mica
ja ho sabem
i a més a més
patim
perquè fa temps
que patim
perquè entre el pàrquing
entre la remodelació
del passeig
i tot
doncs clar
fa uns quants anys
que patim
però bueno
ara al final
em sembla que queda
un barri
prou maco
perquè la gent
que hi vivim
i la gent
que puguin vindre
doncs
hi puguin trobar gust.
Ara el que interessaria
és que la gent
que tenen propietats
al barri
normalment
els que hi viuen
ja el tenen
les cases
des de centa
però hi ha molta gent
que no hi viuen
i la veritat
és que ho tenen
bastant abandonat.
Hem de buscar
que la imatge
també sigui agradable.
El 2009
ha estat marcat
pels expedients
de regulació
que s'han fet
a diverses empreses
de Tarragona.
El primer
era l'empresa francesa
Vic.
L'expedient de regulació
presentat al maig
deixava sense feina
a una cinquantena
de treballadors
de la planta situada
al public
un entre vies.
Francisco Martínez
representant
del comitè d'empresa
de Vic Iberia
ha demanat
a la Generalitat
que estudi
amb deteniment
la proposta
que els presenti
l'empresa.
Aquesta ha sigut
la segona manifestació
important.
Evidentment
no descartem
des de talls
a carretera
fins a mobilitzar-nos
per Tarragona
i manifestar
la nostra
desconformitat
a l'embajada
francesa
a Tarragona
que crec
que seria important.
L'esperança
no es perd mai
el que passa
que en aquests moments
amb el talent
que en aquest moment
l'empresa està
i la situació
en què estem
ho veiem
una mica complicat
la veritat.
Un dels més castigats
per la crisi
ha estat també
el sector químic.
Les empreses
Bass,
Aircross
i Rapsol
han hagut de fer
reajustaments
de plantilla.
Aircross
presentava al maig
un expedient de regulació
que comportava
l'acomiadament
d'una vuitantena
de treballadors
de les plantes
de Tarragona
i Flix.
Jesús Rivera
és de Fiteca
Comissions Obreres
de Tarragona.
Per tant,
això no deixa
de ser una sorpresa
que,
encara no havien acabat
aquel plan,
tengamos que empezar
otro.
Si bien es cierto
que tendremos
que evaluarlo
con el conjunto
de los delegados
sindicales,
porque,
como agenda
de España,
de todos,
prácticamente
en todos los centros,
pues,
habrá que ver
estas medidas
en ese conjunto.
Serán entre
79,
79,
83
que perderán
el empleo,
más algunos
de suspensión
temporal,
en este caso,
un fix.
La multinacional
BAF
també ha estat
castigada
per la crisi.
S'ha tancat
la planta
de poliestirer
del polígon
Químics Food.
L'empresa
alemanya
les assegurava
que això
permetrà consolidar
la resta
d'unitats
productives
de Tarragona.
BAF
justifica
la decisió
dràstica
de clausurar
la planta
en la petita
capacitat
que tenia
i en la davallada
de demanda
de material
que es produeix.
Els 85
treballadors
afectats
finalment
es reubiquen
i es prejubilen.
A partir d'aquí
el que tenim
establert
és que el divendres
farem
la primera reunió
en l'empresa
on nosaltres
analitzarem
la situació
del per què
s'ha produït
el tancament
d'aquesta planta
fins a on
se derivarà
aquesta capacitat
productiva
si anirà
a una altra
planta
europea
de BACF
i a partir d'aquí
analitzarem
quines possibilitats
tenim.
Un any
el 2009
en què la planta
de BACF
a Tarragona
ha complert
40 anys
amb l'objectiu
de consolidar-se
el territori.
El conseller
delegat
de BACF
al sud d'Europa
Edwin Raue
ha agraït
el suport
rebut
durant aquestes
quatre dècades
i ha assegurat
que la multinacional
vol consolidar
la seva presència
a Tarragona.
Hemos tenido
40 años
de éxito
juntos
tendremos
otros años
de trabajo
muy duro
sabéis que
los días de hoy
son días
muy particulares
pero
nosotros
miramos
con serenidad
y
con un ojo
positivo
a nuestro futuro
nuestro futuro
porque sabemos
que aquí
encontramos
todo lo que necesitamos
encontramos
nuestra gente
encontramos
nuestros
clientes
encontramos
nuestros
proveedores
encontramos
el entorno
de Tarragona.
Repsol
d'altra banda
ha realitzat
aquest 2009
diverses aturades
de les seves plantes
a Tarragona.
l'empresa
adopta aquesta
mesura
per fer front
a la crisi
i adaptar-se
a la situació
del mercat
que no pot
assimilar
tota la producció.
Aquesta aturada
afectarà
26 treballadors.
El cap
de relacions
externes
de Repsol
Josep Bertran
explica
que aquesta
mesura
s'emmarca
amb l'expedient
de regulació
acordat
amb els
sindicats
a nivell estatal.
Aquestes plantes
temporalment
es veuen
amb la necessitat
de reduir
la producció
perquè el mercat
no absorbeix
la producció
o perquè no hi ha demanda.
En alguna
d'aquestes plantes
s'ha decidit
parar la producció
durant uns dies
i llavors
algunes de les persones
que treballen
en aquestes plantes
en concret
23 d'una planta
d'alta densitat
i 3 d'una planta
de compostos
s'acolliran
temporalment
en aquest expedient.
I a més
ho faran
de manera rotatòria
de manera
que mai hi haurà
una persona
que estarà
tots els dies
d'aquest expedient
acollit
sinó que
es mirar a rotar
perquè la incidència
sigui la més petita possible.
Un any
marcat per la crisi
a Repsol
s'ha registrat
una davellada
de la producció
del 30%
aturades parcials
indefinides
d'algunes plantes
i la pèrdua
de 200 llocs de treball
la majoria
personal indirecta.
El director
de la refineria
de Repsol
a Tarragona
Joan Pedrarol
ha reconegut
en una entrevista
a Tarragona Ràdio
que la crisi
s'ha notat
i que l'any 2009
ha estat complicat.
Ha sigut un any difícil
molt complicat
i s'ha notat.
El que passa és que
s'ha notat de forma diferent
segons els sectors
concrets
dels que estem nosaltres
treballant.
Nosaltres aquí a Tarragona
a part del que
popularment es coneix més
com el de la refineria
és el sector
més conegut
més popular.
Aquí la crisi
sota el punt de vista
productiu
no ha afectat
on més ens ha afectat
ha sigut
l'àrea química.
En general
es parla d'una davellada
en torno
un 25-30%
però aquest
respecte
a les produccions
dels anys anteriors.
ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja.
N'hi haasses
amit l'ànima.
Tenim oli, ametlles i fuita.
Venim aquí a manifestar-vos perquè els preus són ruïnosos a tot arreu.
No arribin a arribar ni el cost de producció.
És un desastre, estem venent prècics a 15 cèntims.
L'oli va a meitat de preu de l'any passat.
L'amellla no té preu, ha arribat un moment i el caos,
perquè tots els sectors van malament.
Ens van oferir uns plans de millora.
Estem tots entrempats fins al coll,
perquè l'aigua pel pagès és una riquesa.
I resulta que ara que hem tingut l'aigua produïm molt més
i bons productes, ara representa que els nostres productes
els hem de llançar perquè no els voguen en cap preu,
perquè no tenim representat polític.
El problema aquest és que el representant nostre
és el conseller de Cultura, el conseller de la Generalitat,
no el conseller dels pagesos.
Els pagesos també han estat castigats en guany per la crisi.
S'han manifestat en diverses ocasions per reclamar preus justos
i perquè les administracions millorin la seva gestió.
Han fet concentracions a tot Catalunya, també a Tarragona,
venent vi a preu de cost.
Hi ha viticultors que en aquests moments no saben què han de fer del raïm
perquè els seus clients habituals els han dit que no els agafaran el producte.
Estem a dos mesos escassos de la campanya.
I, en general, perquè la gent ens entengui,
produir un quilo de raïm té un cost de 0,40.
i en aquests moments estem percebent entre 0,15 i 0,30.
I també amb tracturades pels carrers de Tarragona.
Més de 150 vehicles van paralitzar al centre de la ciutat.
Sota el lema, el govern no es mou, la pagesia no s'atura.
Els pagesos es van manifestar fins a la delegació del govern de Tarragona,
al carrer Sant Francesc, on van llançar fruita.
El coordenador del general d'Unió de Pagesos de Catalunya, Joan Cavall,
ha explicat que el sector reclama preus més justos.
Per conscienciar que és possible vendre a un preu just pels pagesos
i a un preu just pel conjunt dels ciutadans de Catalunya com a consumidors.
L'altre, aquesta que acaba despertant, és la consciència.
I, en aquest cas, si li exigim la responsabilitat,
són de les administracions competents en el tema.
Aquí hi ha responsabilitats del govern de l'Estat
en control de les importacions,
que les normes que s'exigeixen a nosaltres
que s'hi hagués exigit pel que ve de fora
en el mateix sentit que en un país normal és el que acabaria passant.
Però les manifestacions dels pagesos també han portat polèmica.
El 24 d'octubre, la manifestació a Reus va acabar
amb tres pagesos detinguts i una càrrega policial dels Mossos d'Esquadra.
El coordinador territorial d'Unió de Pagesos, Josep Maria Coll,
qualificava l'actitud, l'actuació de desproporcionada.
Jo sempre he dit que les bones fan mal,
siguin de la Guardia Civil o siguin dels Mossos d'Esquadra.
Aquests antibalots em sembla que anaven passats de voltes
i llavors els incidents han sigut, crec que, penosos.
Per l'època que estem i pel que s'estava fent allí,
perquè la mitjana d'edat allí eren de 55 anys
i gent de 60 i 70 anys, com els acrivillaven.
Hasta en algun mitjà de comunicació, doncs, ha rebut.
Crec que estaven fora de lloc perquè ni amb els seus mandos creien.
Per contra, el delegat del govern de Tarragona,
Xavier Sabaté, defensava l'actuació dels Mossos d'Esquadra.
El fet d'agredir amb violència els Mossos és condemnable totalment.
I, per tant, defensem l'actuació dels Mossos,
que en cap cas ha estat desproporcionada,
ha estat ajustada i proporcionada.
Des d'aquest punt de vista,
no tenim res que lamentar l'actitud dels Mossos,
i així lamentar l'actitud d'algunes persones
que amb actituds violentes han volgut trencar la convivència,
entrar en uns immobles que són de tots
i agredir la integritat dels Mossos d'Esquadra.
També aquest 2009 és produïda per primera vegada una vaga de jutges.
El 68% dels jutges i magistrats es sumaven a l'aturada de protesta
que va tenir un seguiment més important entre els jutges titulars
que entre els substituts.
Segons el comitè de vaga s'hi han sumat 47 dels 69 jutges
i magistrats de la demarcació.
Es queixaven d'un dèficit històric i d'inversions i mitjans
que es tradueix en el coberç dels jutjats,
una sobrecàrrega de treball i un mal servei als ciutadans.
El portaveu del comitè de vaga, Carlos Preciadón,
qualifica la jornada de data històrica.
Considerem que és una data històrica en el que és la democràcia espanyola
i particularment aquí a Catalunya i a la província de Tarragona
entenem que les dades de seguiment són significatives
de la situació de col·lapse i de servei deplorable
a l'administració de justícia que estem patint tots plegats.
Per tant, entenem que ha estat prou significatiu el seguiment
per part d'una part d'aquests operadors jurídics
que són els jutges i magistrats titulars i suplents
i ens volem felicitar, sobretot també,
per la normalitat del desenvolupament de la vaga.
Si anem a les Gavarres, els pares ja ens tenen que portar,
llavors ja és diferent, aquí tenim més llibertat.
Que molt malament perquè no n'hi ha més aquí dins de la ciutat
i si vols anar al cint és d'anar a les Gavarres o més allun,
que per un que n'hi havia damunt d'aquell tancon estava molt millor,
o sigui, preferiria que es quedés.
És penós que es tanqui el Cine a Tarragona,
o sigui, ara tens d'anar amb cotxe pel següent lloc.
És molt malament, perquè era molt agradable vindre caminant
sense tindre que agafar el cotxe al Cine.
I ara ens quedarem, doncs res, agafar el cotxe i anar a les Gavarres.
I ara jo trobo que, i també pensant en la gent gran,
que no tinguin Cines, no tinguin res,
que puguin, jo ho trobo, una passada, en veritat.
Anem al Cine?
Ens anem a despedir, ara.
Ens anem a despedir.
La crisi també ha afectat de retruc l'oferta cultural de la ciutat.
Els cinemes, l'Auren, de part central,
tancava amb portes el mes d'octubre,
deixant el centre de Tarragona sense cap sala de cinema.
Els multicinemes prenen aquesta decisió,
no poder fer front a la situació difícil econòmica en què es troben.
El descens del nombre d'espectadors
i l'elevat cos del lloguer han estat els principals motius
que han propiciat el tancament de les sis sales que té.
Antoni Llorenç explicava a Tarragona Ràdio
que el nombre d'espectadors ha anat baixant progressivament.
Ja no es pot aguantar més,
ja no vull tindre dolors de cap amb les persones,
amb els clients, amb els proveïdors i això,
que no, doncs, ho lamento molt.
I amb la gent de peu no hi ha prou per pagar el lloguer.
Per pagar el lloguer ja no és per negoci.
Portem més, quasi un any, des de això del pàrquing,
que diem que nosaltres no podem sobreviure, evidentment,
amb el pàrquing, perquè a les persones que venen allà,
en una hora, al final els costa el doble que poden tindre al costat
i que, a més, el pàrquing és gratuït.
Així estem i així s'acabarà el mes d'octubre.
L'Ajuntament de Tarragona també s'ha vist obligat aquest 2009 a actuar
davant la situació de crisi econòmica.
El febrer anunciava un pla de contenció
que suposarien un estalvi de 2,7 milions d'euros.
Són mesures que el Consistori aplicarà a nivell intern,
com ara reduir un 30% el consum energètic,
un 20% l'ús de paper i un 15% el consum de telèfon.
A més, s'aposta per reduir les despeses de protocol i representació
que es considerin prescindibles,
o limitar al màxim les hores extraordinàries de tots els treballadors.
Pau Pérez és el tinent d'alcalde d'Hisenda.
És, d'una banda, aprofitar un seguit d'idees
que ja venien, moltes d'elles, amb el nostre pressupost,
però que ara concretem perquè hi hagi el full de ruta
que tothom sàpiga dins de la casa com ha d'anar.
Això ens suposa un estalvi corrent,
que és el que necessitem ara per fer front
a les noves necessitats que s'estan produint,
amb un pressupost que és tot el dinàmic que ens permet la llei.
O sigui, que nosaltres anirem incorporant els romanents
d'aquestes partides a mesura que es vagin produint.
Les ordenances fiscals per l'any vinent, com ara la brossa,
circulació grua o i vies mantindran congelades.
Les taxes i impostos es podran pagar en sis fraccions aquest 2010.
Són algunes de les mesures impulsades des del Consistori tarragoní.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!