Ha estat una petitíssima mostra de tot el seguit de cursos
que comencen a la Universitat Rovira i Virgili.
La universitat d'estiu anirem parlant.
En els propers dies ara volem fixar la nostra mirada
en un punt de la ciutat, la plaça dels Carros,
l'atropellament múltiple mortal de Castelldefels
a tornar a posar d'actualitat el risc
de travessar les vies del tren a Tarragona.
Tenim un punt negre, el pas a nivell de la plaça dels Carros.
Hi ha les barreres, hi ha el semàfor,
però a veure, és una imatge, no ens enganyem, quotidiana,
i més ara en aquesta època de l'estiu
que es travessa per les platges o a la nit
quan es va a la zona de Lleure,
que hi ha moltes persones que creuen aquesta via
amb les barreres abaixades.
Josep Pardil, amb la unitat mòbil,
s'ha estat una estoneta per allà
a veure una miqueta quin era el panorama que contemplava
i ara ens ho pot explicar en directe.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Fa una estoneta que estàs allà,
aparcat al costat d'aquestes vies del tren
de la plaça dels Carros.
Ja fa una estona, abans estava en l'anterior connexió
amb el Joan Carlos Castell.
Hi havia l'altra banda d'aquesta via del tren
per avant de l'estat de les platges.
Hem passat a l'altra banda, a la plaça dels Carros,
i hem estat observant una miqueta.
Ha donat la casualitat, a més a més,
que quan hi hem arribat hi havia la policia local
controvant la zona perquè resulta
que hi havia un petit problema amb les barreres.
Els hem preguntat si era algun problema
o és que era una acció rutinària
o si és que ara que torna a haver-hi aquest debat
damunt de la taula, almenys hi havia uns operaris treballant
i durant uns 10 minutets no han deixat de passar a ningú,
després s'han tornat a obrir i baixar tal com fan sempre.
Hem estat una bona estona i realment hem vist molta gent,
molta gent que utilitza aquest pas de la ciutat.
No diria que és com les Rambles, però gairebé,
perquè a més a més, com dèiem, és un punt de passada
per la gent que va cap a la platja del Miracle,
sobretot cap a la zona esportiva i de lleure a la nit,
i per tant és un punt molt habitual de gent que hi passa.
Gent hem vist que passa amb les barreres vejades.
Molta, molta, Josep?
Molta gent. A més a més els hem preguntat.
Són alguns, els hem enganxat, ara sentirem què ens han explicat.
I molta gent que passa quan estan a pujades,
llavors passen, però no passen per allà on han de passar,
que és pel pas de vianants, no passen pel mig,
per allà on passen els vehicles, que això, evidentment, també és perillós.
Si estan pujades, es pot passar, que no costa res passar,
pel pas de vianants. Un cartell, just a l'entrada d'aquesta via,
un cartell ja d'aquests que ja fa molts anys que està posat,
de Renfe, que avisa que no es fa responsable
de si algú passa per la via quan estan les barreres baixades.
Doncs és molt habitual.
És a dir, hi ha el pas de vianants, hi ha el semàfor i hi ha les barreres.
Hi ha les barreres.
I hi ha un col·lectiu, una part de persones,
que ni passen pel pas de vianants, ni passen quan estan aixecades
i passen amb el semàfor en vermell.
Correcte, aquesta seria la diagnosi, perquè mira si és fàcil
quan sentim aquest soroll.
Quan sentim aquest soroll, ja veuràs.
A veure, ara el sentirem. Un moment, eh?
Que se'ns ha apagat la maquineta, Jolanda.
Però de seguida la posem en marxa.
Apa, que el Josep Ardila no té recursos.
Ja veuràs, quan sentim aquest soroll.
Ja em diràs tu si no és fàcil.
Home, clar, saps perfectament que ahir s'abaixa la barrera
i que tu no pots passar.
A més a més hi ha el semàfor, que es posa de color negre,
es posa de color vermell.
Per tant, evidentment, no es pot passar.
No es pot passar.
És habitual que ho facin.
A més a més, hem parlat amb molta gent.
Ens diuen que...
Una dona ho ha dit obertament.
Diu, jo no tinc paciència i passo.
A més a més, diu, és una vergonya que encara estigui així.
Molta gent el que s'hi ha dit és que aquí el que fa falta
és aquest projecte que fa tants anys
que es porta al darrere
i que s'hi va al darrere, que és fer el pas soterrat
a la plaça dels carros.
D'això no hi ha dubte, però, clar,
que no estigui fet el pas no vol dir que posis en perill la teva vida, no?
Clar, clar, clar, evidentment.
Tota la raó del món.
Tota la raó, però...
Dècades que reivindiquem això a la ciutat de Tarragona.
Clar, clar, però hi ha gent que diu que no té paciència.
Vaja, cadascú suposo que ja és responsable del que faci,
però és això, no tenim paciència.
Escoltem-ho la gent que hem parlat i hi ha gent que ens diu
que és molt habitual que ho vegin
i hi ha altres que diuen, no, és que jo arribo tard a la feina.
Ens han posat alguna excusa així.
Escoltem-ho.
Sí, què passa, la gent, què passa?
Usted passa?
Sí, jo passo.
Però hi ha molta gent, perquè tinc presa,
he de treballar.
He de treballar a mi, som del mar.
Però és per qüestió de seguretat, no?
Sí, perquè és seguretat.
Per respecte del jefe també,
has de venir a l'hora de treballar.
Si no he de fer la porra de la copa.
Si és usted avanti,
que he de fer la porra de la copa.
¿Usted veu molt això?
Lo veo muy mal.
Però veu que la gent lo hace, eh?
Sí.
¿Es habituado?
Sí, sí, de vez en cuando lo he visto.
Lo veo muy mal, claro que sí.
Están poniendo en peligro su vida,
pues están dando un mal ejemplo a los demás.
Todo el mundo lo pasa.
No tienen respeto por la vida de uno.
Además, sabiendo que acá no hay este...
puentes, ni nada por el estilo,
que hay una gente que cuide,
no, la gente no respeta nada.
Y esto no es nada ahora.
Fíjate en verano lo que va a ser.
Porque esto es un campo libre.
Lo ves, el espacio que hay,
la gente no pasa por la parte pedatonal.
Pasa por el centro, donde están los autos.
Eso es un problema para acá.
Acá tendría que haber una vigilancia
de hacer multa como nos hacen
para los perros por llevarlos sueltos.
Muy bien.
Eso es lo que tendría que hacer.
A cada uno de los individuos
que va a cruzar con cochecito,
con nene a la familia,
hacerle multa para el ayuntamiento.
Les doy una idea.
Una idea.
Claro, porque nos hacen multa por los perros,
que los llevamos sueltos,
o que hacen caca,
que no llevan bolsita,
como yo, por ejemplo,
llevo bolsa para recogerla.
A la gente hay que hacerle multa
por cruzar indebidamente.
Acostumbro a respetar, claro,
pero a veces, pues yo qué sé,
tienes prisa o no tienes paciencia,
lo que quieras,
lo incumplimos, claro.
Pero es peligroso.
Sí, pero esto no tenía que estar
en los tiempos en que vivimos.
Yo creo que dan soluciones a muchas cosas
y esto es que no quieren.
Entonces, o bien,
pues que es habitual esto,
que la gente pase ahora.
Ni es habitual,
esto es un sitio de tráfico
para el puerto,
para las playas,
para hacer deporte,
para muchas cosas.
Yo creo que esto
no tenía que estar.
No, pa,
que va,
lo que va a pasar
a Castelldefels
es un ejemplo del que,
bueno,
això podria passar cada día,
pero la gente pasa de todo,
clar,
y aquí a Tarragona igual,
vull dir,
això de vegades es,
amb les barreres tancades
la gente pasa igual.
Tot això que pasa
siempre son imprudences de la gente,
pero yo, por ejemplo,
m'espero.
Hi ha gente que comentaba
a la Marona,
doncs que yo no tengo paciencia.
Ja, pero es la teva vida,
también te lo has de ser
una mica prudent
y pensar no nomás en tú,
sino en la resta,
porque incluso cuando tú crees la vía,
obligues indirectamente
a mucha gente
que se está esperando,
pensando que estoy haciendo
aquí el RUC,
doncs paso tan bien
y que lo estás poniendo
tan bien en perill
a los otros,
porque somos así.
Y ya te digo,
cuando va a pasar
a Castelldefels,
que surten mucha gente
diciendo,
no, es que el tren
no duía los hums
y no va tal,
mentida,
porque todos sabemos
lo que hacen.
Incluso allá a Saló,
que estaba justamente
allá al carrer Barcelona,
que también hay un paso de nivel,
y el tren
va a estar avisando
con los hums y tal.
La gente siempre,
siempre pasa de todo.
Eso a todo el rato
y vosotros también lo sabeu,
es una cosa normal,
es que eso me hace gracia.
Y de hecho,
por una estona
lo estábamos comentando.
Lo comentando, ¿no?
Sí, claro.
Ja ve que vosotros
m'ho veu,
he pasado por el lugar
per on toca.
Home,
quin remei.
Sí,
Josep.
Doncs ja ho heu vist,
aquesta és una mica
l'opinió
de la gent
que aquest matí passava
per aquí a la plaça,
està passant el tren
i per tant
estan les barreres abaixades.
M'agrada també
la reflexió que feia
aquest últim.
Opinió de sentit comú
de l'última,
efectivament.
De dir,
és que si tu passes
quan està abaixat,
la gent diu,
home,
jo què,
m'estic aquí esperant,
doncs també passo.
i és molt habitual.
Això també passa
en els passos de venants
a qualsevol dels carrers.
Quan passa un,
estan vermells,
tots s'animen
i passen tots a l'hora.
Per tant,
és una mica habitual.
Ja heu dit
que fins i tot
un deia,
por respeto al jefe
que llego tarde al trabajo,
deia,
home,
doncs...
A veure,
que no tenim paciència
i que no fem
el que hem de fer
i aquesta senyora
que deia
que és una vergonya
que això és
que tinguem encara
aquest pas
al mig de la ciutat
que té tota la raó
del món.
Jo m'imagino
que tots estem d'acord
que portem un endarreriment
importantíssim
amb aquesta qüestió
de la ciutat de Tarragona
però això no treu
que hem de contemplar
aquestes normes de seguretat.
Sobretot les normes
de la ciutat
sempre complir-les
i ara estem veient
que tothom passa
per allà on no ha de passar.
Ara ho estàs veient també,
no?
És que cada dia.
Estan passant els cotxes
i la gent pel mig
quan tenen un pas
de vienants
habilitat
per la gent
que passa a peu.
Per tant,
és el més habitual
en el pas a nivell
aquí a Tarragona.
Una visió habitual
quotidiana
a la nostra ciutat
i que avui
també l'hem volgut
reflectir
a través de la unitat mòbil
amb Josep Ardila.
Moltíssimes gràcies, Josep.
Fins després.
Ens retrobem aquí
a la ràdio.
Ens separen només
tres minuts
de les dotze del migdia.