Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nóscap!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha el primer, el segon i el tercer premi.
Ara que va de llegir la guanyadora del primer premi,
no m'ha entrat exactament qui era perquè estàvem aquí fora,
però vaja, després anirem a rescatar i podrem parlar amb ella.
Però ara, si et sembla, tenim la guanyadora del tercer premi.
Ella és la Carolina Llévena. Carolina, bon dia.
Hola, bon dia.
I ha guanyat el tercer premi amb l'alma de l'autor.
A mi m'ha agradat una de les frases, que suposo que és significativa,
del seu text, que deia una xica que no quiere ser princesa,
sinó que quiere matar dragones.
¿Esto qué quiere decir?
Esto se refiere básicamente al rol que llevamos impuestos desde que nacemos,
y que tiene que ver con todo lo que se espera de una mujer,
y todo lo que en realidad la mujer quiere ser,
y la lucha interna que llevamos siempre.
Tu ja fa anys que participes en aquest concurs.
Efectivamente, llevo ya muchos años,
además yo soy escritora y tengo ya dos libros publicados.
Per tant, ja no et ve de nou, això, eh?
No, ahora es bastante divertido y emocionante participar
en este concurso.
Què et va motivar escriure el text sobre això, sobre el que ens has explicat?
Todo lo que tiene que ver con la mujer me motiva.
Con la mujer y, bueno, y en definitiva, con la defensa, ¿no?,
de la gente que a lo mejor no puede expresarse tanto y quisiera hacerlo.
¿Tu per què creus que serveix un acte com aquest?
Un acte en aquest on dones un total de 35 aproximadament i han participat.
Tu per què creus que serveix en un dia com el d'avui, el dia 8 de març?
Sí, sirve para recordar, ¿no?, que estamos a la espera, que estamos aquí latentes
y deseando que pase algo, ¿no?, que la mujer deja de estar un poquito en el segundo plano
en que está siempre, para que no se olvide.
Tu dius que ja fa anys que hi participes, no sé si ja havies guanyat alguna altra vegada
o és la primera vegada.
Sí, he ganado ya algunas veces.
Content, pues, eh?
Siempre.
Tu, Carolina Viemana, una dona, tu què et dediques?
Estudio, trabajo, soy madre...
L'entremaliat que estava per aquí, eh?
Sí, un bicho de cuatro años, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs és la Carolina Viemana que ha guanyat el tercer premi amb aquest text
i l'alma de l'autor que, com dèiem, podríem resumir en això,
una noia que no vol ser princesa sinó que vol matar dracs, eh?
Vol ser bruixa.
Carolina, gracias y felicidades.
Muchísimas gracias a vosotros.
Una de la tercera guanyadora, si et sembla, Jovanda.
Molt bé.
Per intentar veure si ha acabat l'acto o està una mica ja en finalitzant,
el que farem és posar una petita entrevista que hem gravat prèviament
amb la Tirenda Alcalde de l'àrea de serveis de la persona, la Victoria Pebe Green,
que ens ha explicat una mica el seguit d'actes que es fan avui.
Ens ha explicat, vaja, avui fa deu anys d'aquest relat de dones,
d'aquest concurs de la relat de dones.
A més a més, hi ha dues dades també significatives, dues dates importants.
Avui, a més, fa cent anys de la proposta de la celebració d'aquest dia,
del dia 8 de març com el dia internacional de les dones,
i també fa cent anys de la primera incorporació de les dones a la universitat.
Per tant, un any, enguany, que se celebra el 8 de març,
però, a més a més, amb unes dates afegides.
Si et sembla, ho escoltarem, la veu de la Victoria Pebe Green.
Pel tècnic, com que no ens veiem gaire bé, és el tall 1119.
Vinga, informació interna, informació interna.
Endavant.
Escoltem-la.
Victoria Pebe Green, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui es comemora aquest Dia Internacional de les Dones, avui dia 8 de març.
Un dels actes és aquest desert, l'entrega del desert relat de dones.
Sí, en definitiva, comencem el dia d'avui, la jornada d'avui, amb diverses activitats.
La primera d'elles és l'entrega dels premis al desert relat de dones.
Realment estem molt satisfetes perquè aquest any hem aconseguit moltíssima participació.
Han estat 32 les obres presentades i també hi ha hagut molta diversitat.
Diversitat des del punt de vista que hi ha dones amb discapacitat que hi han participat,
dones nouvingudes i també, com no, moltes dones de la ciutat.
algunes d'elles que es presenten pràcticament cada any.
Perquè els rebats que són una mica sobre temàtica de les dones, també?
No, bé, són escrits curts i la temàtica és oberta.
El que sí que trobem és que hi ha moltes dones que parlen d'elles,
de les seues experiències, de les seues vivències
o de les relacions que elles han tingut amb relació mare-filla
o alguns aspectes de la vida que els hi ha impressionat
i ho han volgut transmetre per escrit.
Són 10 anys aquest concurs, suposo que hi ha consolidat.
Sí, sí, realment és un concurs que ha estat impulsat
per diversos col·lectius de dones.
Des del mes de febrer, amb la posada en marxa del Consell de Dones,
ja vam acordar que els actes commemoratius de les diferents jornades,
com aquesta d'avui, des del 8 de març,
s'organitzarien des del propi Consell de Dones,
però també com a Ajuntament vam adquirir el compromís
que serà la Conselleria de Polítiques d'Igualtat
qui impulsarà aquest concurs per als propers anys.
Per tant, podem dir que està plenament consolidat.
Què s'ha de reivindicar en un dia com el d'avui?
Un dia com el d'avui, que representa realment totes les dones.
Sí que és cert que és el dia de la dona treballadora,
però realment les dones treballadores ho som totes,
les que estem incorporades al mercat laboral i les que no.
que hem de reivindicar avui precisament que fa 100 anys
de la primera proposta de celebrar aquest dia,
és el que reivindicava aleshores,
igualtat d'oportunitats, igualtat.
I durant tot el dia més es fem diversos actes a part d'aquest.
Sí, a la 1 es donarà lectura al manifest,
a la 1.30 hi haurà una petita recepció
amb la qual participa l'alcalde.
A la tarda estava previst,
no sé si el temps ens ho permetrà,
una trobada a la Rambla amb dones magrebis,
amb l'associació AFAC,
que és una de les associacions que formen part del Consell.
I durant el dia hi ha diverses activitats
que s'organitzen a centres cívics,
als casals de gent gran...
Per tant, tota la ciutat hi viu al Dia de les Dones.
Les activitats ja van començar el cap de setmana,
dissabte va haver-hi la Fira Vida, Camp Clà,
i van participar moltíssima gent.
No sé quina valoració en feu des de l'Ajuntament.
Doncs molt positiva,
i vaig ser-hi durant una part del matí.
Realment, malgrat l'hora intempestiva,
a les 9 i mitja del matí un dissabte,
ja s'havien convocat moltíssima gent,
i el dèxit jo crec que va ser rotund.
Vam aconseguir,
doncs jo crec que els objectius,
que era fer activitats conjuntes
amb el col·lectiu de dones de Camp Clà,
la comissió de la dona que es va crear precisament
amb diverses entitats del barri
i la participació de l'Ajuntament,
i també totes les entitats que treballen al barri,
les entitats comercials i veïnals.
És a dir, vam aconseguir realment aquest propòsit
des del punt de vista de la participació.
Una de les reivindicacions ja per acabar Victòria és això,
la normalització de condicions dels homes i les dones en el món laboral.
Jo no sé des de l'Ajuntament què es pot fer
o què es pot aportar en aquest sentit.
Bé, jo crec que un gran treball que podem fer
és el de la sensibilització.
De fet, des de Polítiques d'Igualtat
tenim un servei adreçat a les empreses,
és un servei d'informació virtual
on tractem temes d'igualtat.
És a dir, fem assessorament a les empreses
en tots aquests aspectes
perquè hi ha noves fórmules de treball,
hi ha noves fórmules de funcionament
i les empreses han de veure
que aquests canvis són necessaris,
que aquests canvis a més no són dolents
i que realment no estan renyits amb la rentabilitat
i amb la pèrdua de competitivitat,
que moltes vegades és el que més preocupa a les empreses.
Victòria Pelegrín,
tinent del caute de l'àrea de serveis de la persona.
Gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Molt bon dia.
Era, com dèiem, la veu de la Victòria Pelegrín.
Ara acaba d'acabar l'acte
i estan donant uns premis a tots els participants,
però nosaltres hem rescatat una mica
l'entret de la sala de plens
i ens acompanya l'Alícia Ballespí,
la guanyadora del primer premi d'enguany.
Això ha sigut? Bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Ha sigut a arribar i modre.
És el primer any que t'hi presentaves.
Sí, sí, efectivament és el primer any que em presento.
Contenta?
Molt, sí, molt contenta.
No m'ho esperava perquè em vaig presentar una mica a veure què
i bé, fantàstic.
Què parla el teu relat?
Bé, el meu és un relat que parla d'un assetjament
amb una dona i que bàsicament he volgut destacar dos eixos.
Un, parlar de l'assetjament,
no directament de l'assetjament físic,
és a dir, de l'agressió física, de la violència física,
que és el que més escoltem als mitjans,
a les notícies,
perquè evidentment és el més dur,
perquè pot acabar amb la vida de les dones,
sinó d'un altre tipus d'assetjament,
que és un assetjament molt sofisticat,
un assetjament psicològic molt difícil de demostrar,
molt difícil de poder, d'alguna manera, treure la llum.
I per altra banda també he volgut parlar de l'ús de les noves tecnologies
en quant a l'ús dels blocs d'altres mitjans
i com és de difícil també poder d'alguna manera perseguir
o trobar d'on estan venint totes aquestes coses.
Per tant, un text de plena actualitat
i a més a més de ple segle XXI.
Exacte, sí, és a dir, una cosa actual
i que suposo i crec que deu passar, penso,
estic segura,
millor dit, que passa sovint i que està a l'ordre del dia
i que és més difícil de treure la llum
que el que és un cop, un blau,
una marca física que és més fàcil
en aquests moments poder anar a denunciar.
Què et va motivar presentar-te?
Bé, treballo amb alguns grups de dones,
també faig formació amb grups de dones,
col·laboro amb el CIAT,
estic sensibilitzada amb el tema,
pensava que era important poder aportar alguna cosa
per la meva part en aquesta qüestió.
Moltes vegades es diu que
potser escrivint les coses s'expressen molt millor,
potser el teu canal, la teva via,
on més expresses millor els teus sentiments
o el que més es volia dir, això amb les paraules.
A mi m'agrada escriure, però també m'agrada parlar.
M'agraden les dues coses, sí.
Escrius habitualment o ets una mica aficionada?
També tinc un blog, escric,
m'agrada el món de l'escriptura
igual com el de l'expressió oral.
Abans parlàvem amb la tercera guanyadora,
que havia guanyat el tercer premi,
la Carolina Vievena.
T'ha agradat aquest?
Moltíssim, moltíssim el seu relat.
A més, he trobat que la Carolina
té una forma de llegir increïble,
una expressió oral fantàstica.
Ens ha fet viure el seu relat, crec.
A mi m'agrada la frase que deia
que una noia que no volia ser princesa
sinó que volia matar dracs, eh?
Sí, sí.
Aquí hi ha un conte,
el de la Nonila López Salamero,
que és la Cenicienta que no quería comer perdices,
no sé si el coneixes.
Va molt en aquesta línia
i, de fet, sí.
Ella ha expressat clarament
com ella no volia ser aquesta princesa,
volia matar dracs
i com la seva anima se'n ressenteix, no?
De tota aquesta pressió social i externa.
Per què serveix un dia com el d'avui?
Per què serveix un concurs com aquest
que han complès 10 anys?
Ostres, crec que serveix de molt
i crec que és una de les coses
que m'han impulsat a presentar-me.
Serveix perquè ens reunim,
tot un col·lectiu de dones,
perquè ens fem conscients, un cop més,
que estem aquí totes en xarxa,
que estem treballant,
que tenim un objectiu comú,
que ens estem donant suport i costat
i que, a més a més,
podem traspassar això cap a fora,
fora d'aquesta sala pròpiament dita,
com ara estem fent,
i que tot això s'escolti i se senti a la veu pública.
Elícia Vallespivà,
guanyadora del desè concurs de rebats de dones d'enguany.
Gràcies i felicitats.
Moltes gràcies a tu.
Doncs ja ho has sentit, Joana.
Se sentia l'Elícia, lògicament, enhorabona.
Des d'aquí se senten els aplaudiments, eh?
Eh, que sí, se senten, eh, els aplaudiments.
Hi ha un ambient realment de festa i de reconeixement.
Sí, sí, la sala de plens està tota plena, eh?
La sala de plens.
Clar, aquesta comemoració
s'està visquent també des del carrer.
Per tant, hi ha activitats programesades al carrer.
Em sembla que ja no plou ni neva, eh?
I fins i tot veiem...
Ja ho dèiem des del Servei Meteorològic de Catalunya
que aquí a la ciutat de Tarragona,
que ara a la tarda fins i tot la pluja marxaria.
A veure què passa.
Per tant, probablement,
bona part d'aquesta activitat que s'ha de fer a peu de carrer,
doncs estiria endavant.
Tenim activitats a la Rambla,
tenim activitats novament a les escales de l'Ajuntament
i la unitat mòbil que ens aturarà.
I d'aquí uns 35-40 minuts em penso que ens retrobarem, oi, Josep?
del carrer, des de la Rambla Nova.
Doncs serà en aquell moment, fins d'aquí una estoneta.
Adeu, fins ara.