Aquesta hora del matí saludem en Jordi Sorinyac. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què creus que pots representar pel món castell en el seu conjunt
aquesta declaració de patrimoni mundial dels castells?
Doncs, principalment, reconeixement.
Haurem de veure quin és l'abast territorial
i la magnitud d'aquest reconeixement,
però aquest tipus de declaracions,
tal com estableixen les seves bases,
i aquest era l'objectiu pel qual s'ha tirat en marxa tot aquest procés,
cercen en reconeixement.
Internacional, és un segell de qualitat,
aquí a Tarragona el coneixem prou bé
perquè la ciutat ho és pel seu conjunt arqueològic,
i haurem de veure si realment signifiquen un impuls
perquè els castells siguin encara més coneguts i reconeguts arreu,
no només en el racó internacional,
perquè suposem que això és més o menys senzill,
però també a veure si aquest segell pot ajudar a donar un impuls
perquè els castells siguin potser més ben valorats
per part d'alguns sectors de la societat dins de Catalunya
i dins de l'estat espanyol.
És a dir, creus que pot servir fins i tot com a reconeixement intern
des d'alguns sectors de la societat catalana
que no veurien amb bons ulls la pràctica castellera?
Aquesta seria una altra part de protecció,
que si voleu en podem parlar més tard,
però per exemple, fins ara, per exemple,
en els últims anys, molt pocs,
el panorama mediàtic català no s'ha centrat en un tractament
que jo considero seriós del que és la pràctica castellera,
i és curiós i segurament encara queden per donar molts més passos.
Ha d'haver també, segurament,
una aposta més decidida per part de les administracions
i aquí seríem parlant també de finançament públic
per part de les colles, que són els principals actors
i per part de les actuacions que són a la marca
en el qual actuen aquestes colles.
És important que ja sí que s'han posat diners
per part de les administracions,
negar-ho seria de simples,
però sí que és veritat que segurament els recursos
són, en alguns casos, més aviat macres.
I creus que des d'un punt de vista de projecció exterior
els castells, en fi, doncs es podrien practicar
o es pot extendre la pràctica castellera
a altres zones del món,
com, de fet, alguna vegada hem comentat
que havien sorgit algunes colles castelleres
en diferents països?
Actualment ja s'estan fent castells en altres llocs,
però aquests projectes, si s'analitzen en detalls,
tenen poc a veure amb els cassets,
tal com els entenem avui en dia.
A Xile és veritat que hi ha colles,
però hi ha tres o quatre colles d'àmbit molt modest
i van néixer un caire mercat molt social
per intentar excloure un conjunt de població
que podia ser considerat marginal en algunes zones.
Això, d'una banda,
i en el cas de les colles que hi ha a la Xina
és, bàsicament, com una mena de pràctica d'empresa,
podríem dir,
com hi ha empreses que porten els seus treballadors
a fer activitats,
doncs aquí, doncs a la Xina, en aquest cas,
han promogut la pràctica dels castells.
Ja no seria tant parlant d'internacionalització,
però sí que, per exemple,
aquest reconeixement de la Unesco
pot ajudar que qualsevol guia de viatges,
sempre que faci referència de Catalunya
i de les ciutats més estrictament castelleres,
doncs que les fotografies dels castells
siguin indispensables
i que això, quan a mig termini,
no m'atreveixo d'una edat,
el Museu Castell i de Valls
sigui en marxa,
doncs, vaja,
que es proporcioni una informació detallada
de què són els castells
quan es poden veure...
Jo crec que anem cap aquí
i fins i tot amb una identificació
de Catalunya com a castells
i si es fa ben fet
i no necessàriament
hem d'anar en detriment d'altres coses,
però jo crec que els castells
a mig termini
podrien esdevenir-se
amb un element identificatiu
de la cultura catalana,
com avui en dia
pot ser amb un altre nivell
coses com la barratina
o el pan tomàquet
o el Barça,
si m'apures,
ara ho estic portant
a un extrem,
però jo crec que
això pot ser un granet de sorra
una miqueta en aquest sentit.
Ahir el president
de la coordinadora d'Ella,
el Miquel Botella,
de Colles Castelleres,
que això no és un punt i final,
sinó que és un punt de partida,
un punt d'inici,
i jo crec que es refereix
a un punt d'inici
en aquest sentit.
Creus que aquesta distinció
de l'UNESCO
d'alguna manera
culmina un moment
especialment dolç?
Aquesta dècada
o 15 anys
podríem parlar
especialment dolça
del món dels castells?
Vaja,
Sí,
el 93
els milions de Terrassa
van fer la gama extra,
això el primer castell
de gama extra
coincidint
amb l'aparició
de la primera
posta mínimament seriosa
de televisió
de Catalunya
pels castells,
això podríem dir
que és un colofó,
però fins i tot,
jo ara estaria pensant
l'altre dia
que hem iniciat
un petit cicle
de dos mesos
en què els castells
en certa manera
s'han redescobert
a Catalunya,
ja amb els dies previs
del concurs de castells,
mitjans d'abast nacional
que normalment
no parlen de castells,
amb el concurs
de castells
en vam parlar,
en vam tornar
a parlar l'altre dia
amb la fita
dels castellers
de Vilafranca,
amb la Torre de Vuit,
n'estan parlant
aquesta setmana
amb la declaració
de la UNESCO
i perquè no en podíem
parlar diumenge
a vinent
si els milions
de Terrassa
tornen a fer
el 3 de 10.
Jo crec que aquests elements
afortunadament
d'àmbits diferents,
jo crec que sí que veig
un rellançament
dels castells
en l'àmbit català
i espanyol
en primer terme
i jo crec que això ja
és prou important.
Una última qüestió, Jordi,
com a periodista
i com a tarragoní,
tenint en compte
que aquesta és la pregunta
que fem avui
als oients del matí
de Tarragona Ràdio.
Com creus que Tarragona
hauria de recordar
o hauria de celebrar
aquest reconeixement
de patrimoni
de la humanitat
dels castells?
En temes lúdicos
estius
veig incapaç
de pronunciar-me
però sí que Tarragona
en qualsevol cas
s'ha de reivindicar
com crec que ja està fent
la seva part important
d'aquesta qüestió.
Avui en dia
els castells
no s'entenen
sense el concurs de castells.
El concurs de castells
és i ha estat
un element dinamitzador
del món casteller
i Tarragona
és la ciutat
del concurs
de castells.
Per tant,
jo crec que
ja de fet
en l'últim concurs
ja es va donar
explícitament suport
a la candidatura
i jo crec que
en qualsevol celebració
o en qualsevol qüestió
que es faci
aquests dies
de referència
als castells
s'ha de tenir en compte
que Tarragona
hi juga un paper
per apuntarant
amb les seves quatre colles
amb les seves grans diades
i sobretot
per ser la capital
dels castells
amb el concurs.
Jordi Sorinyac,
periodista,
gràcies per atendre
aquesta trucada del matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
A veure el dia.
Seguim analitzant
la declaració
de Patrimoni Mundial
ara amb dos nous protagonistes,
un altre a través
del telèfon,
és el que ha estat
director
de les últimes edicions
del concurs,
Miquel Ventrell.
Miquel,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquí també
als Estudis de Tarragona Ràdio
ens acompanya
una tarragonina
vicepresidenta
de la coordinadora
de Colles Castelleres
de Catalunya,
l'Anna Guàs.
Anna, també,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
A tots dos també felicitats
pel que ens correspon a tots.
Moltes gràcies.
Miquel,
des del punt de vista
del concurs estrictament,
què pots suposar,
creus tu,
pel concurs,
pel món casteller,
però també pel concurs,
aquest reconeixement internacional?
Pel món casteller
està clar
que és un posicionament internacional
i que en un món globalitzat
és fonamental.
I pel concurs,
que el concurs
sempre ha intentat
ser capdavanter
en quant a la projecció
mediàtica
i innovadora
com a espectacle
del món dels castells,
doncs segurament
és un reforçament
del que ja s'ha vingut
fent fins ara
i, sens dubte,
potenciarà
el que es faci
a partir d'ara.
A nivell interior,
Miquel,
és a dir,
a nivell interior de Catalunya
i a nivell exterior
de projecció externa,
que és el que comentàvem
també amb el Jordi Solinyal
fa un moment,
què pot representar
aquesta distinció?
Jo entenc que,
sobretot,
a nivell exterior
i a nivell mediàtic
des del punt de vista
d'interès
per part d'arreu del món,
no només.
ja hem tingut
els darrers concursos,
el darrer mateix,
un interès mediàtic
claríssim
del país,
també de l'Estat,
amb connexions,
agències,
etcètera,
i també de fora de l'Estat,
amb agències estrangeres,
televisions estrangeres,
etcètera.
Això,
sens dubte,
tindrà un efecte multiplicador
i ha de ser,
sens dubte,
positiu
pel món dels castells,
no pot ser d'altra manera.
Dins de casa,
tu creus que ja estem
prou reconeguts?
És a dir,
que el conjunt
de la societat catalana
reconeix
l'esforç
i els valors
dels castells?
Jo crec que sí,
tot i que no oblidem
que els castells,
tot i que
es distribueixen
arreu del Principat,
bàsicament és
la meitat surt.
Això potser potenciarà una mica
l'interès pels castells
amb àrees que,
tot i que ja el tenen,
no és
amb tradició
arrelada
de molts anys
com pot ser
el Camp de Tarragona,
el Penedès,
etcètera.
Sí,
ha de ser un efecte
dinamitzador,
segur,
sens dubte.
Falta molt
per la propera edició
del concurs
perquè acabem de sortir
de la del 2010
i teòricament
no la tindrem
fins a l'octubre
del 2012,
però creus
des de la teva experiència
que precisament
també aquest reconeixement
facilitarà
les coses
d'organització,
de patrocinatge,
d'exponsorització,
de buscar recursos,
de tenir més recursos
institucionals,
és a dir,
públics i privats
de cara
a les properes edicions
del concurs?
Esclar,
això és un element
que segurament
ajudarà
a potenciar
els més recursos
pel concurs.
Jo crec que
institucionalment
en tenim,
sobretot de l'Ajuntament
de Tarragona,
amb una aposta
molt contundent,
però potenciarà
també
l'ajut privat,
que nosaltres
al concurs
sempre hem intentat
fer un finançament
mixt entre
la part pública
i la part privada
i encara queda
camí
i tram per fer
a la part privada.
Això segur que
ho ajudarà
i sobretot
amb esponsorització
privada
de gran abast
i d'abast
internacional.
Acabo,
Miquel.
També com a Tarragona,
com creus que a Tarragona
hauria de recordar
de celebrar
aquest fet
de la declaració
de la Unesco?
Això se m'escapa
una mica.
Jo diria que
algun element
recordatori
en forma de placa
o això hauria de ser
en algun lloc
clarament casteller,
possiblement,
i el tema
de celebrar-ho
des del punt de vista
de festiu
és una època
ja complicada
des del punt de vista
casteller,
amb les colles
havien tancat
ja la temporada
i també
no oblidem
que la coordinadora
de colles castelleres
que des del punt de vista
de concurs
nosaltres estem
molt contents
perquè hi ha hagut
un recolzament
i un recolzament
mutu
en molts àmbits
ja fa una celebració
global
del món casteller
aquest dissabte
i per tant
nosaltres
com a concurs
també s'hi fallirem.
El que passa
és que la fa Barcelona.
Sí,
però és una gran celebració
des del punt de vista
de Montcasteller
i que sens dubte
s'hi hem d'afegir
com a Tarragona
però Tarragona
no deixa de perdre
la capitalitat
del món dels castells
per això.
Ho deia però
entendràs
que segurament
molts oients
i molts aficionats
castells de Tarragona
que ens estiguin escoltant
de Tarragona,
ciutat i fins i tot
altres punts
a la demarcació
puguin entendre
que està molt bé
que es faci una celebració
a Barcelona
capital de Catalunya
però que també potser
n'hauríem de fer alguna
a Tarragona
o a Valls
o a Vilafranca
que són les grans places
castelleres del país.
Probablement.
Per això ja correspon
a les institucions.
De tota manera
com a gran esdeveniment
Tarragona
ja fa anys
que celebra
el possible patrimoni
de la humanitat
del món dels castells
amb l'aposta pel concurs
i això sens dubte
és una aposta claríssima.
Si alguna institució
ha de fer alguna cosa més
això correspon
a les institucions.
Però ja dic que
jo penso que ara
potser no és el millor moment
i potser s'ha de buscar un moment
o un dia
el dia del patrimoni
de la declaració no matrimoni
que s'institucionalitzi
com a una diada
com a una celebració
però
estic parlant
en aquests moments
així
molt
sense massa rigor
perquè no ho hem pensat.
Miquel Vendrell,
en Quasolcas,
també moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Ens quedem aquí als estudis
amb l'Anna Huás
que ja l'havíem saludat
i és la vicepresidenta
de la coordinadora
de Colles Castelleres
de Catalunya
i és tarragonina
suposo que molt contenta.
No sé si aquests dies
la gent de la coordinadora
l'heu viscut especialment
amb nervis
o teníeu bastant clar,
creieu que teníeu bastant clar
el president de la coordinadora
ha anat amb l'expedició catalana
que ha estat aquests dies
i està a Quènia.
Hi havia nervis
o teníeu bastant clar
que sortiria la nominació?
A veure,
per una banda
sí que ho teníem
com a molt clar
suposo que emocionalment
però no sabíem exactament
si això funcionava així
perquè ahir vam veure
que tothom
que es presentava
a les candidatures
a tothom li deien que sí
llavors ja vam veure
que era ja
el punt final
i que no es tiraven darrere
res.
Ahir em sembla
que de les 47
candidatures
que van aprovar
van ser totes
i aleshores
a mesura que ho anàvem veient
anàvem veient que sí
que ja era
el definitiu
però clar
la incertesa hi era
i nervis
doncs sí
perquè
vulguis que no
s'aporten
bastants anys
treballant
hi ha hagut
moments de tot
vam començar
gràcies a la revista
Castells
que va ser qui va promoure
la candidatura
després ja s'hi vam afegir
a part la coordinadora
a part
de l'UNESCO
la comissió
que hi ha aquí a Catalunya
es va portar
el centre
de promoció
de la cultura
tradicional
catalana
també
des del primer dia
hi van ser
llavors com que
a nivell institucional
també teníem
bastant de suport
doncs bé
vam anar fent
els passos
que ens tocava
ens vam alegrar
moltíssim
quan per part
del Parlament
de Catalunya
el 17 d'abril
del 2008
unànimament
va estar a favor
que tiréssim endavant
la candidatura
després es va presentar
a l'UNESCO
a París
i després ja quedaven
a Nairobi
però clar
han estat uns anys
doncs han anat fent feina
primer bastant atabalats
perquè eren moltes coses
a preparar
i en temps curt
però bé
ara estem contents
i què creus que pot representar
aquesta declaració
a nivell inter de país
a nivell de Catalunya
i de projecció externa
que és una qüestió
que això
li comentàvem ara
li plantejàvem al Miquel Vandrell
abans també al Jordi Sorignac
primer
jo com a catalana
i a nivell cultural
o sigui
el que s'hagi reconegut
com en el seu moment
va ser l'Apatum
vull dir
que es reconeguin els castells
que és una mostra
vull dir
de la nostra cultura
i de la nostra identitat
crec que és importantíssim
no només a nivell
de les persones que vivim
i som de Catalunya
sinó que
per part de les institucions
per això
els donen molta força
no només a nivell de Catalunya
sinó arreu del món
i després
a nivell dels castells
a nivell nostre
vull dir
això és un repte
un repte pel futur
vull dir
a partir d'ara
és una responsabilitat
molt gran
això vol dir
que ho hem de saber
fer bé
cosa que ja anem fent
ja ens hem d'adaptar
en el segle XXI
hem de començar
potser a modificar
algunes cosetes
ara en aquest moment
tampoc te diré quines
perquè això és una reflexió
que hem de fer
no?
tot el món casteller
pensa que
en el 70
hi havia només 12 colles
o 13
avui
a dia d'avui
som quasi 60 colles
això
movem
més de 7.000 persones
ens movem
dintre dels castells
gent que ve
gent que se'n va
torna
vull dir que
això és un
anar i vindre
vull dir
molt important
no?
mou
una massa social
molt important
per això
t'ho dic
que és una responsabilitat
i clar
això ens obliga
a ser madurs
i veure
com tirem endavant
però amb responsabilitat
i de projecció externa
tu creus que
ajudarà
a donar una imatge
també positiva
del país
en el seu conjunt
i de la cultura catalana
a través dels castells
que ja heu sortit molt
en els últims anys
però pot ajudar
molt això?
jo crec que
indiscutiblement
jo crec que sí
que a nivell internacional
bé ja saps que
s'ha anat a la Xina
s'ha anat a
a Xile
que ja hi ha
a Colla
després a la Índia
i després
pensa que
també en aquests moments
s'han fet
potser diria
més de 500 sortides
a l'estranger
durant tota la temporada
clar això
si se n'ha fet
aquesta quantitat
vull dir que
a partir d'ara
reconeixent
el que són els castells
ja no només
per la visió
plàstica
que té
que això ja remou
les emocions
són els valors
que té
els castells
que és una mica
per el que se'ns ha donat
aquest reconeixement
i crec que sí
que
perdona
que serà
segons dubte
molt important
per la projecció externa
i fins i tot
per la projecció interna
de Catalunya
val la pena
això recordar
que la distinció
és pels valors
perquè molta gent
també pot pensar
en un dia com avui
que en fi
l'UNESCO
ha distingit
i ha donat
aquesta distinció
de patrimoni
immaterial
de la humanitat
als castells
per una qüestió plàstica
per una qüestió bonica
i no
realment
al darrere
hi ha tota una sèrie
de valors
que aquests dies
hem comentat
i que suposo
que vosaltres
des de la coordinadora
impulsant la candidatura
és el que més heu treballat
doncs sí
perquè precisament
és això
el que
et fa que et donin
un tipus de reconeixement
així
doncs els valors
ho hem repetit
moltíssimes vegades
inclús
quan hi va haver
els castellers de Vilafranca
que van anar a Xile
i a Xile
es va reconèixer
precisament
aquests valors socials
que van encarar
d'una manera
per treballar
amb la gent dels barris
etcètera
allà a Xile
doncs
aquí a Catalunya
doncs bueno
dèiem
oi sí
però és veritat
vull dir
és que no els hem explicat
no els hem
perquè els vivim
i els vivim
una mica internament
i de forma natural
i de forma natural
això mateix
sense la necessitat
d'explicar-ho
això mateix
perquè bé
amb una colla
doncs hi ha de tot
és que
tu mires una colla
no hi ha edat
no hi ha sexe
no hi ha professions
a més a més
no hi ha colors
eh
tothom té
una manera de pensar
pot ser
de moltes maneres
i després
doncs
que allí té cabuda tothom
vull dir
i té feina tothom
perquè en una colla
vull dir
fa falta
des del més menut
hasta el més gran
vull dir
s'han de tapar
molts forats
s'ha de pujar el tronc
i s'ha de fer l'aleta
i aleshores
doncs
tot això
vull dir
som integradores
vull dir
la gent novinguda
s'hi troba a gust
per què?
doncs precisament per això
perquè no es fa
no es fa cap retret a ningú
quan s'aconsegueix un castell
el castell
és col·lectiu
vull dir
el triomfes de tota la colla
no és coses individuals
sinó que és col·lectiva
i després la solidaritat
entre tots
vull dir
per fer un castell
necessitem tindre
una complicitat
molt gran
i la tenim
i això
aquests valors
són els que
crec jo
que hem de potenciar
molt més
i hem de treballar
la coordinadora
de Colles Castelleres
de Catalunya
ja ha anunciat
que hi haurà una festa
és el que comentàvem
fa un moment
serà el proper dissabte
no?
el proper dissabte
de 6 a 9
perquè bé
volíem fer una festa
que pogués entrar tothom
clar
si fas una festa
només de nit
només hi poden anar
la gent jove
i alguna gent més gran
però clar
perquè pugui participar
tot el món casteller
i tota la gent
que vulgui
vull dir
s'ha de fer
amb aquest horari
no?
i llavors es fa
a l'antiga fàbrica d'Am
a Barcelona
i bé
clar
lògicament
no perquè sigui
la capital catalana
com s'ha dit
sinó també
perquè
mirant-ho fredament
aquí
a les terres
a les comarques nostres
som
els que
aquí van néixer
els castells
però realment
si tu mires
la quantitat
de colles
que hi ha
o sigui
més de la meitat
més de la meitat
són
de Vilafranca
per amunt
crec que també
han de tenir
el seu reconeixement
vull dir
i també
abans plantejaves
de si
teníem
que fer aquí
una festa
jo crec que sí
jo crec que és molt important
tu anava a preguntar
com a tarragonina
l'Anna Guas
com creu que
Tarragona
ho ha de celebrar
amb una festa
amb una placa
amb una diada especial
no ho sé
jo tampoc ho sé
s'hauria de pensar
una miqueta
però ahir justament
quan acabava
tot allò de la candidatura
que estàvem allà
al Palau de Congressos
el senyor alcalde
va dir que
possiblement
s'hauria de fer
una placa
i que podríem celebrar
aquest dissabte
migdia
perquè pugui venir tothom
i fent uns pilars
i fent això
una commemoració
una mica
a part d'institucional
però també
per tots nosaltres
crec que la ciutat
també s'ho mereix
i a Valls
van fer el seu reconeixement
al moment
i això
té molt de valor
perquè això vol dir
que si ha pensat
si ha treballat
i això s'ha de reconèixer
que ho han fet molt bé
i que nosaltres
doncs
encara hi som a temps
i crec que sí
que ho hem de fer
no ho sé
hi hauria per tant
aquesta possibilitat
de fer-ho aquest proper dissabte
hi hauria aquesta possibilitat
però clar
jo tampoc no puc avançar res
perquè realment
això va ser un moment
d'eufòria
i no ho sé
també s'han de pensar
les coses
perquè no sé
si hi ha temps
no ho sé
el tema d'organització
suposo que també
porta la seva feina
però jo crec que sí
jo crec que
és important
és important
per tots nosaltres
per la ciutat
i precisament
com deia abans
el Miquel Vendrell
la ciutat viu
viu el tema
del concurs
com una cosa seva
pròpia
i tal
però
el concurs
és una fita
es fa cada dos anys
i això és una cosa
que ha estat
és una vegada
una vegada a la vida
no?
i s'ha de commemorar
perquè s'ha fet un treball
i és un reconeixement
mundial
i això
no té
no té
quasi
pèrdua
no?
acabem
ja que estem parlant
des del punt de vista
estrictament terragoni
creus també Anna
que ajudarà
fins i tot
a revitalitzar
encara més
la participació
dels terragonins
i les terragonines
en les quatre colles
jo crec que sí
jo crec que
que hi haurà més gent
que s'animarà
jo crec que sí
perquè
bueno
ja últimament
estem vivint
un temps
molt maco
perquè quasi en totes
les colles
estan entrant gent nova
sobretot gent jove
que és el que fa falta
perquè
les colles
portàvem un temps
que teníem
vull dir
els efectius
ja una miqueta cansats
no cansats
de fer castells
sinó que físicament
hi ha una edat
per fer els castells
sobretot de pujar el tronc
per les pinyes
i tot això
no
però per pujar el tronc
sí
i últimament
ja hi havia
una rabifalla
vull dir
jo crec que
en totes les colles
així comentant-ho
amb les colles
de Tarragona
totes estaven contentes
que els hi anava
entrant gent
a nosaltres també
jo soc de la colla jove
de Tarragona
i clar
i en altres
aquest any mateix
hem tingut
bueno
hem donat
més de 70 camises
vull dir
això és que és impensable
temps enrere
i clar
vull dir
el reconeixement aquest
jo crec que animarà molt
a la gent
ara ho hem d'aprofitar
i la temporada que ve
ara les colles estan descansant
però la temporada que ve
la del 2011
cal agafar aquesta embranzida
que pot donar la distinció
de l'UNESCO
per sumar més gent
a les colles castelleres
i estarem pendents
i estarem pendents
de qualsevol tipus
de celebració
que es pugui fer
a la ciutat de Tarragona
en les pròximes hores
o en els pròxims dies
perquè en fi
això només passa un cop a la vida
com deia l'Anna Guas
i s'ha de celebrar
Anna Guas
vicepresidenta de la coordinadora
de colles castellers de Catalunya
moltes gràcies
felicitats
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
adeu bon dia
adeu bon dia
Gràcies