Són les 12 del migdia, ara i 10 minuts,
i aquí seguim amb tots vosaltres en directe a matí de Tarragona Ràdio.
Si us en recordeu, quan va començar aquest curs escolar,
que està a punt d'acabar,
s'apuntava a una novetat important destacada a l'ensenyament a Catalunya.
Diferents alumnes, si no recordo malament, fins a 9.000,
si no em falla la memòria, a tot Catalunya,
començaven a estudiar amb aquest nou sistema del llibre digital.
Ens va sorprendre a tots, els pares, no sé els professors,
ara ho sabrem, perquè direm, escolta, això és com de molt de futur,
molt de ciència-ficció.
Doncs bé, es va pretendre que això fos una realitat,
ni que fos de manera pilot.
I aquí, a Lies Martí Franqués, alumnes de primer i de segon d'ESO,
doncs pràcticament estan acabant un curs que han fet en part,
només en part, de manera digitalitzada.
De tot plegat, parlem amb el director del centre,
a Lies Martí Franqués, en Joan Giné, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. La valoració global, en principi ara ho comentàvem,
més bona, però retrocedim una miqueta en el temps.
Per què el Martí Franqués, d'entrada,
va ser l'Institut a Tarragona que va optar per aquest sistema?
Éreu els instituts que, davant d'aquest oferiment,
doncs pensàveu que teníeu capacitat per poder-ho tirar endavant?
Sí, d'alguna manera, quan es va oferir els instituts més grans,
centres de referència, perquè, clar, això era un pla pilot,
doncs ens ho van oferir i vam dir que sí de seguida.
Per què? Doncs perquè tenim molts nombres d'alumnes,
perquè al ser un pla pilot, doncs només no calia aplicar-ho a tothom,
només amb uns quants, no agafaves la totalitat del centre,
per tant no hi havia tant factor de risc.
I després també perquè al Martí Franqués sempre ens ha agradat una mica estar a les últimes, no?
I ser els primers amb les coses a experimentar i tal,
si veiem que s'hi pot treure alguna cosa positiva, com era en aquest cas.
Tot era experimental, pilot, aquí i a tots els instituts que s'aplicaven,
d'entrada se substituïa el llibre de paper tradicional, una part si més no,
això calia adaptar als currículums, calia adaptar a la matèria donada en classe,
no només el llibre, la pissarra digital,
que algun problemeta donava al començament,
i el que era també que els professors s'havien d'adaptar a aquest nou sistema.
Sí, jo diria que aquesta darrera part pot ser la més fàcil,
perquè el professorat d'alguna manera, en els mitjans TIC ja havíem entrat,
en llibre digital o sense, tu ja utilitzaves algunes pissares digitals,
o utilitzaves també el canó, el famós canó,
vull dir, ja passaves coses a través d'intranet, del model,
ja estàvem una miqueta posats.
Vull dir que aquí, jo diguem-ne que el repte era a veure si tècnicament
això es podia aplicar en un centre gran i en una línia telefònica tan minça,
que és el gran problema que vam tenir al principi, la gran dificultat.
Però aquest problema estructural és el que s'ha donat als instituts,
perquè partim de la base que des d'aquest punt de vista el nostre país
precisament no està l'última, tenim moltes errades històricament
en el que és el sistema amb el qual treballem en internet.
Per tant, vau tenir els problemes que podia tenir qualsevol empresa o qualsevol casa?
Suposo que una empresa està dins del sistema productiu, potser no ho sé,
doncs ho devien arreglar a mi.
Més bé, jo penso que, per exemple, la Torrec Bar,
que té més terminals que en altres,
no devien estar dos mesos com nosaltres.
Ara, si funciona o no funciona.
Per tant, jo crec que en aquest aspecte potser educació no es va, diguem,
a fer val davant de les empreses tecnològiques.
En tot cas, bé, van ser dos mesos en què el pla B va haver de funcionar.
Bé, el pla B vol dir fotocòpies,
vol dir, doncs, material enllaunat teu.
Vull dir que teníem llibres,
vull dir, encara en teníem alguns de referència,
del mateix centre, vull dir, no vam estar dos mesos encantats.
Ara, quan deixava de funcionar,
doncs, bé, hi havia d'estar preparat.
Això, vam estar tranquils, doncs,
potser a partir de mitjans novembre vam començar a estar més tranquils.
Ja es va normalitzar tot el bus?
I la línia va començar a funcionar.
Ja hem tingut problemes molt puntuals,
algun nen que a vegades li costa entrar,
sobretot a primeres del matí,
però bé, és una de les coses que, com a pla pilot,
és una de les conclusions que m'ha arribat, no?,
de les que s'han d'arranjar.
És a dir, una de les condicions
que si no es compleixen, nosaltres ens retirem.
Que la banda ample s'arregli,
que es faci fibra òptica, si cal,
que ens ho han dit,
que s'arregli la connexió Wi-Fi.
Vull dir, clar, ara amb 125 alumnes,
ja ha passat això, molt bé,
ja ho hem superat, d'acord,
però, clar, ara en posem gairebé 300.
Ara pot ser un caos, si això no ho arreglen.
És el que et volia preguntar,
com a pla pilot serveix per veure
d'on estan els punts febles,
la part més positiva,
i, pel que expliques,
s'ampliarà el nombre d'alumnes l'any vinent
que utilitzaran aquest sistema?
Sí, perquè entraran tots els primers
i es completaran els primers d'enguany.
És a dir, primer i segon d'això.
Clar, és que ho feien segon,
continuaran a tercer els dos grups.
És a dir, nosaltres tindrem 10 o 12 grups
que ho faran.
Hem parlat una miqueta del que és la infraestructura,
els professors, els alumnes.
Recordo que l'Ies Martí Franques,
com sempre, em va obrir les portes
a aquest programa
i vam compartir una estona, un matí,
en una de les aules
on s'impartia aquest sistema
i la veritat és que a mi em feia enveja.
Dic, puc tornar a fer la primària o l'ESO?
Perquè, a veure,
es veia una classe molt més dinàmica,
probablement,
és a dir, que podia tenir més ritme
justament per aquestes eines que s'utilitzaven.
Els alumnes encantats, en principi, o què?
Sí, sí, sí, tant.
Que sí, per ells l'estri informàtic,
l'ordinador, és un estímul.
Vull dir, ha estat una eina
que jo sempre dic bastant democratitzadora,
en el sentit que, bé,
els que van bé, doncs van una mica millor,
però els que els costa estudiar,
els que són més mandrosos,
doncs bé, potser el llibre de paper
sí que el deixàvem,
però l'ordinador no.
Per tant, si ho hem encarreglat una miqueta bé,
doncs aquests alumnes,
jo crec que s'han pogut, diguem-ne,
incorporar a la marxa normal de la classe.
Vull dir, la prova és que hi ha cursos d'aquestos
que estan aprovant el 100%.
Vull dir, que els resultats són força bons.
La tercera pota són els pares,
les famílies, que quan els anuncieu en el seu moment
i feu les reunions pertinents
i expliqueu el sistema,
jo m'imagino allò que planeja el cap dels pares.
Això ens costarà més diners,
que ja déu-n'hi-do el que ens costa els llibres de text.
Un altre,
ai, el nen estarà tot el dia jugant amb l'ordinador.
Aviam, això està blindat i controladíssim.
Ai, què farà que a les hores de classe
estarà al Facebook en lloc d'estar...
A veure, tot això ho veu haver d'explicar.
A veure, això també està dient de controlat
o encara coeja?
Això encara coeja una mica
i s'ha de posar una solució definitiva.
Bé, els diners no cal parlar-ne gaire
perquè es manté la subvenció dels 150 euros
per l'ordinador
i el monedet de 30 euros
que tindrà el xiquet.
I havien de posar el DSL a casa seva, no?
Exactament.
El que passa és que fins ara,
nosaltres l'any passat,
clar, vàrem entrar en una sola editorial
que valia tot just 30 euros
per deixar-se tots els llibres que vulguis.
Imagina't quina diferència.
Però clar, era una editorial única,
diguem-ne, que era l'única que estava preparada.
En guany es pot triar,
totes les editorials s'han calçat,
vull dir, s'han posat en marxa
i han ofert uns continguts fins i tot
molt millors, podem dir.
Cada departament triarà la seva editorial,
clar, a les hores, tots els editorials
volen participar d'aquest pastís.
A les hores, en 30 euros,
no en tindran prou.
És a dir, en guany, aquest segon any,
tant els que ho van iniciar l'any passat
com els que s'incorporaran,
naturalment els costarà bastant més.
No molt més, però,
si podem parlar de 80 o 90 euros,
és possible que...
És a dir, més del doble, pràcticament.
Però segueix sent bastant econòmic
davant del llibre de paper.
Els nois i noies que ja tenen l'ordinador
del curs anterior,
els que s'incorporen ara
hauran de fer-se amb l'ordinador, no?
Exacte, els 150 euros.
I això els durarà, doncs,
els dos, tres anys
que durin aquests ordinadors, no?
Els diners d'una banda.
A veure, que no menys...
La costa dels pares.
Les pares.
L'ús de l'ordinador.
Aquest és l'altre problema.
De moment, els filtres que existeixen,
per evitar que aquest ordinador
tingui uns altres usos,
que no siguin els didàctics, no?
Els escolars, són cars.
Ara està estudiant educació
a veure si, amb les empreses que els fan,
que els incorporen,
doncs pot tenir un preu millor.
perquè, si no, és gairebé impossible
controlar el 100%.
És a dir, encara, vull dir,
s'han donat casos de...
I va ser el primer any.
És la novetat d'alumnes
que s'estan connectant a vegades
en classe mateixa, en un Facebook.
És que t'agrada dir,
perquè una cosa és el que facin a casa
i a classe ho fan...
Però a classe ho es pot fer.
Es pot fer igualment.
No hi ha filtre.
Si no el compres,
no hi ha filtre possible.
Es poden tornar a reiniciar,
tu els pots deixar,
els pots esborrar,
però se'l poden tornar a reconfigurar.
Vull dir, són els dinadors
que tenen aquestes...
I entran pàgines que no toquen
en aquest moment.
Aquestes potències.
Pàgines que no toquen
en aquest moment.
Clar, si ho fan entre classe i classe
o a l'hora del menjador
o al pati i tal,
si és que hi van a la classe i tal,
dius, bé,
bé, connectar-se
amb una altra persona,
comunicar-te no és dolent,
però s'ha de fer en el lloc
i en el moment oportú.
A part d'això,
naturalment, els jocs.
Això dona un camp infinit
cap als jocs.
Hi ha gent que m'ha pescat jugant
i que l'ordinador t'està donant classes
i tal,
i veus allà,
quan veus una cara molt fixada
a la pantalla,
dius,
dius això,
aquest no està per les mates.
Mira, hi ha instituts
que també s'han incorporat
com nosaltres als primers
i que han optat
per posar la taula del professor
al darrere,
perquè així tenen les pantalles
sempre.
Per veure les pantalles.
Però clar,
jo crec que aquesta no és la solució.
La solució és això,
que hi hagi aquest filtre
que només puguin,
diguem-ne,
obrir
el llibre digital
amb tots els entorns
que tinguin,
amb tots els links,
etcètera.
Si fas que el llibre digital
és una finestra oberta
al món,
vull dir,
és el llibre,
però que,
com un de normal,
però que té una sèrie d'icones
i aquestes icones
et porten,
diguem-ne,
et poden contactar directament
a internet,
amb una pàgina del tema,
amb un vídeo,
amb un esquema,
amb uns exercicis,
diguem-ne,
adaptats a aquest nivell,
clar,
és tot una cosa,
a la mateixa pàgina,
això, no?
Tot això no ho teníem abans,
vull dir,
que és molt positiu.
No, no,
és que és fabulós
per a té aquestes dificultats.
I trobo que ja n'hi ha prou,
vull dir,
ja va bé que l'ordinador
ja té una bona utilitat,
no?
Clar,
si tu,
a més a més,
en aquest ordinador,
que tenen aquests programes
tan potents,
dels llibres i tal,
li poses jocs,
li poses Facebook,
li poses Twitter,
li poses...
estàs fument
el seu memòria RAM,
llavors els costa més entrar,
etcètera.
Vull dir que el filtre
també interessa
en el sentit
de funcionament,
bon funcionament de l'eina.
D'una banda per aquí,
d'altra banda per la disciplina
i en aquest sentit,
disciplina del centre,
en aquest sentit,
com comentaves,
que algun institut
doncs s'ha plantejat
posar la taula al final
per contemplar les pantalles,
és una autèntica revolució
fins i tot en els hàbits
perquè jo m'imagino
que al catàleg de sancions
haureu hagut d'afegir
alguna que tingui a veure,
estava connectat al Facebook
o jugant als marcianitos,
ja sé que soc molt antiga,
sempre hi ha un terme més genèric
que és estar distreta classe
o molestar classe
o tampoc anem ara
a buscar faltes noves.
Nosaltres creiem
que és fuit de la novetat,
com va ser en el seu moment
els mòbils,
quan van començar els mòbils
la gent també estava fent fotos
amb els mòbils
portant-ho, trucant-se a classe,
ara ja no ho veus això.
Per tant,
jo confio en el nostre alumnat
que se sabrà adaptar
i en les famílies
que ens han d'ajudar, esclar.
Diguem-ne que
a l'hora de fer valoracions
el més objectiu
és contemplar
els resultats acadèmics
de final de curs,
però heu parlat també
als alumnes?
Encara no.
Heu pogut copsar
la seva opinió?
Com s'han trobat?
Nosaltres encara hem de
parlar amb els pares,
vam dir que a final de curs
faríem una trobada,
i parlar amb l'alumnat,
diguem-ne,
a nivell de tutoria,
perquè ells ens diguin
el que han trobat de bo
o de dolent
o el que es pot millorar
i després nosaltres també
com a professorat
dir-los el que cal variar
perquè la cosa funcioni millor
i per millorar també
els resultats
i el bon clima
de la classe.
Suposo que arribem
a conclusions de centre.
Fixe't,
si te'n recordes,
una de les qüestions
que especulàvem
els pares era
així doncs ja no escriuran
amb llapis i paper,
així doncs ja no caldrà
que facin càlcul mental,
matemàtic,
no, no,
s'ha fet el que s'ha fet sempre.
Igual.
Bé,
a mi crec que la metodologia
no ha canviat.
Ha canviat l'estri.
Tenim un paper
en una taula horizontal,
ara el tenim en una taula,
diguem-ne,
aixecat,
vertical.
I l'accés a més continguts,
a més vies d'informació,
de coneixements,
això és l'únic que ha canviat.
La pissarra digital
bé havia d'arribar,
però és que nosaltres
haguéssim implantat igual
amb llibre o sense.
La pissarra digital
té també un munt d'utilitats.
El projector de diapositives
i filmines
ja ha passat a la història,
ja s'acabarà.
Vull dir,
aquí haguéssim arribat igual.
Vull dir,
nosaltres el que ens interessava
era això,
buscar nous camins,
nous camins per l'aprenentatge,
perquè clar,
amb aquests resultats del PISA
i totes aquestes coses
que et posen
i que et maltracten,
com a col·lectiu i tal,
nosaltres som els mateixos,
sabem el mateix,
amb el que podem a la classe.
Vull dir,
el professor ha d'explicar,
molt bé,
guixarà amb un guix electrònic,
però és el mateix,
molt més,
molt més sà,
diguem-ne,
i vaja,
explicar,
prendre punts,
preguntar,
fer els exercicis,
això és el mateix,
no variar,
de noia,
no,
simplement,
simplement,
doncs,
el mitjà en algun d'aquests aspectes.
Naturalment,
hem hagut d'intensificar
les matèries lingüístiques,
els exercicis,
diguem-ne,
de redactat,
o sigui,
dictats,
redaccions,
escriure contes,
escriure guions,
perquè,
per compensar,
diguem-ne,
la manca d'escriptura manual,
perquè és veritat,
molts treballs,
molts exercicis,
es fan només en l'ordinador,
i això s'ha de compensar.
I això,
doncs,
ho fem sobretot els de llengües,
però també els altres,
també,
matemàtiques,
encara que tenen quaderns.
Els xiquets no tindran llibre de paper
de la matèria,
però tindran quadern de la matèria.
I clar,
aquest quadern ara té un gran valor
en aquest nou sistema.
I els professors,
s'han trobat a gust
treballant amb aquest nou sistema?
Dependentment de l'esforç
que hagin hagut de fer,
però s'han trobat a gust.
Sí, normalment,
clar,
el professorat jove
està més obert
a les noves tecnologies.
Amb els grans
encara n'hem arribat gaire,
perquè, clar,
això s'ha aplicat a l'ESO,
que és l'antiga
professorat més jove,
però, vaja,
jo hi veig bona voluntat
i, vaja,
en els cursos que fem de Moodle
i així s'omplen.
Hi veig bastant interès
i ara que s'ha oblidat tercer
hi ha molt professorat d'aquest,
dels antics de BUP,
diguem-ne,
s'incorporaran.
Bé,
ho veuen bé,
perquè,
bé,
a més tenen ordinadors a casa,
tots els professors treballem amb ordinador
i, per tant,
hem vist que els que ens hi hem posat
aquest primer any
tampoc ens hem ofegat.
Tampoc tenim uns grans experts
i n'hem sortit.
Per tant,
jo crec que hem sigut un bon exemple,
un bon estímul per a ells també.
Així doncs, Joan,
la valoració global positiva.
Positiva.
I el cas,
i la perspectiva és que l'any que ve
torneu i augmenteu
el nombre d'oferta.
L'any que ve tornem,
augmentem,
milloren els continguts editorials,
els continguts curriculars,
l'opció B de lliure de paper resumit
d'Ullis millora,
ja el dóna la mateixa editorial,
no era ara que l'havies de demanar,
és a dir,
el xiquet quan se li apagui l'ordinador
tindrà el llibre de paper,
però molt resumit,
que no ho donen al mateix preu,
sense les fotos potser,
no i tal.
També tindran el pendrive
on podran comunicar-se,
diguem-ne,
amb circuit tancat,
amb el seu ordinador,
és clar,
aquell contingut que ha marxat,
perquè ha marxat la llum
o s'ha trencat la...
És a dir,
que el pla B,
fins i tot,
estarà millorant,
jo crec que
si aquestes tres cosetes,
la connectivitat,
els continguts de llibres digitals,
el control,
diguem-ne,
de l'ús de l'ordinador
per part de l'alumnat,
si tot això millora,
jo crec que hi arribarem
amb un 100% d'optimisme,
no?
I endavant.
Ja en parlarem
quan hagi de començar
el proper curs.
Moltíssimes gràcies,
Joan Giner,
director de l'IES Martí Franqués
de Tarragona,
per acompanyar-nos.
La veritat és que
des de començament de curs,
també a la meitat,
ha estat un tema
que creiem per les famílies
era molt d'interès
d'explicar-ho
i ens ha encantat
que hagis vingut avui
per fer aquesta valoració global.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Adeu.