Les 10 del matí, pràcticament i 10 minuts,
som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
la d'aquest dimarts, 16 de març,
en què volem ampliar, sense dubte,
una de les notícies més destacades.
Ha estat aquest matí la primera notícia
dels informatius de Tarragona Ràdio,
la presentació d'aquest pla d'equipaments culturals
de la ciutat de Tarragona.
De fet, ara fa 10 o 12 dies,
en una entrevista amb la tinent d'alcalde Rosa Rossell,
ella ja ens anunciava que, de manera imminent,
es presentaria públicament aquest pla d'equipaments culturals.
Finalment, doncs, va ser ahir, dilluns, a la tarda,
davant dels mitjans de comunicació
i davant també d'una bona representació
de les entitats culturals de la ciutat de Tarragona.
Un pla que, sense dubte,
és un dels projectes més ambiciosos d'aquest mandat municipal.
Senyora Rosa Rossell, molt bon dia.
Bon dia.
Satisfeta?
Doncs sí.
Perquè s'hagi vist la llum d'aquest pla?
Sí.
I, a més, estic satisfeta també del resultat
i molt satisfeta de la manera que s'ha treballat.
Ahir, el secretari general de Cultura,
el senyor Lluís Noguera deia
que havíem estat treballant colze a colze
i és veritat.
Perquè quan nosaltres teníem clar
en aquest nou equip de govern
que era necessari tindre un pla d'equipaments culturals
per a la ciutat,
quan vam començar a treballar
vam veure que la cosa, doncs,
agafava un volum important
i vam anar a parlar amb la Generalitat
i van ser ells els que van dir
i nosaltres també el volem fer
i, per tant, creiem convenient
que treballem colze a colze
i que, de fet, s'han anat fent els dos plans
molt paral·lelament.
Hem servit, com deia ahir el secretari,
una mica de Conillet d'Índies.
Doncs, molt satisfeta de la manera.
La manera.
O sigui, treballar a Tarragona.
Teníem previst ja, doncs, una mica
quins equipaments creiem
que eren els que feien falta,
com ho podíem desenvolupar,
però el fet de poder treballar
amb l'empresa, amb Artimetria,
amb els tècnics de Tarragona
i els tècnics de Barcelona
i quan dic de Tarragona
dic tant de Cultura de la Generalitat
com de l'Ajuntament.
Doncs, la veritat és que ha sigut
una experiència molt positiva,
llarga, perquè, doncs, hem anat...
Massa llarga?
Jo crec que, a veure, no massa llarga
perquè jo crec que s'han fet les coses ben fetes
i tampoc ens ha privat d'anar treballant
perquè, doncs, a veure,
aquí amb el pla hem exposat unes coses,
doncs, que, doncs, el Teatre Tarragona
ja pràcticament s'inaugurarà en guany.
S'ha parlat de la tabacalera,
quan la tabacalera, doncs,
ja hi hem començat a treballar,
tant a la part, diguem, municipal
com a la part que es quedarà a la Generalitat.
Per tant, vull dir, ha sigut un pla
que ens ha permès començar a fer feina
sense que ens veiéssim lligats
per dir, Òscar, no tenim el pla
i ara no sabem per on hem de tirar.
Jo crec que és molt positiu
i, la veritat, la resposta del públic
que ahir va assistir,
jo considero que va ser molt bona
perquè, fins i tot, doncs,
les preguntes que es van fer
jo crec que van ser preguntes intel·ligents
i ben fetes
i que, per tant,
no va ser allò d'intentar-se carregar el pla
o no hi van haver excessives crítiques.
I el pla de què ha de servir, senyora Rossell?
Perquè segurament, potser, més d'un ciutadà,
avui quan vegi els diaris,
o escolti la ràdio i vegi la televisió,
i vegi tota aquesta planificació,
el mapa, projectes a quatre, cinc, sis anys,
determini una inversió multimilionària,
pot pensar molt ciutadà.
Bé, un altre pla molt ambiciós,
però, realment, de què ha de servir el pla?
La ciutat de Tarragona
mai havia tingut una previsió
de què fer amb els equipaments culturals de la ciutat.
Ni s'havia plantejat, realment,
quins eren els que realment feien falta.
Vull dir, venia, doncs, el de torn i deia
ah, no, mira, aquí podem fer això,
aquí podem posar l'altre.
Doncs, què hem fet?
Doncs, sentem-nos,
mirem quin és l'estat dels equipaments,
l'estat real dels equipaments de la ciutat,
quines són les necessitats que es preveuen,
doncs, en un període
que podríem allargar-lo, doncs,
perfectament amb 10-15 anys
i comencem a posar fil a l'agulla
i comencem a treballar d'una manera reglada.
Doncs, diem,
què és el que ens fa més falta?
En aquests moments,
el que fa més falta a la ciutat
és el pla de biblioteques.
Estem sota mínims.
Per tant, doncs, bueno,
doncs, comencem a programar,
que, evidentment, no les podrem tindre totes
ni en un any ni en dos, d'acord,
però, com a mínim, sabem
quines són les necessitats més urgents
amb qüestions culturals
a la ciutat de Tarragona
i comencem a planificar.
El que no podíem fer era
«ai, la tabacalera,
volem la tabacalera per la ciutat,
què hi posarem?»
Doncs uns dient una cosa,
els altres dient una altra,
doncs bé,
la tenim,
l'hem planificada,
sabem què hi hem de fer
i com ho hem de fer,
i, evidentment,
trigarem anys
a tindre tot el complex
de la tabacalera funcionant,
però ja sabem
el full de ruta
que hem de seguir,
igual que en biblioteques
o igual que
amb tot el que siguin
equipaments escènico-musicals
o els de creació.
Anem una mica amb el detall,
perquè ja em citava
el pla de biblioteca,
segurament,
del que es va presentar
ja al vespre
i tenint en compte
que els mitjans de comunicació
ja havíem comentat anteriorment
algunes de les previsions,
potser el tema
del pla de les biblioteques,
vostè ja ha dit
que segurament era
el tema més urgent,
és una de les qüestions
que més podem destacar.
Primer,
perquè es preveu
el que ja es deia,
el trasllat
de la biblioteca central
a la tabacalera,
però després
la construcció
de diferents biblioteques
repartides
per tot el municipi.
A veure,
la Generalitat de Catalunya
amb el Pla Nacional
de Biblioteques
ja estableix
uns mínims
per cada població
i segons
la quantitat
d'habitants que té
i també
la distribució
dels barris perifèrics.
Llavors,
a la ciutat de Tarragona
ens dona uns mínims,
ens dona
una biblioteca
central urbana
i ens marca
cinc biblioteques
locals
o petites biblioteques.
D'aquestes biblioteques
ens enmarca
una local gran
i quatre
de locals petites.
Les locals grans
estem parlant
d'unes biblioteques
de dos mil i pico
de metres quadrats
i les petites
de mil tres cents
aproximadament.
Llavors,
és la ciutat
qui diu
on considera
que ha d'ubicar
aquestes biblioteques.
Llavors,
evidentment,
la biblioteca central gran
serà la que estarà
ubicada
a la Tabacalera.
Una de les petites
serà la del carrer
Fortuny.
Quan es traspassi
a la Tabacalera
quedarà
una biblioteca
central petita
i, evidentment,
amb l'espai sobrant
perquè, doncs,
el carrer Fortuny
és més gran,
doncs,
s'utilitzarà
com a centre
cultural polivalent.
I llavors,
les altres
petites,
bueno,
perdó,
la gran,
la local gran
anirà a Camp Clar
que agafarà
Camp Clar,
Bona Vista
i Torreforta
sense
que les sales
de lectura
de Bona Vista
i de Torreforta
desapareguin.
I la de Torreforta
es convertirà
en una biblioaccés
que és
que hi haurà
serveis informàtics
i que
es podran demanar
llibres
a les centrals
sense tindre
que desplaçar-s'hi.
És un servei
diguem
més a l'abast
de tothom,
no?
Necessito aquest llibre.
Sabem que està
a Tarragona,
doncs,
a la biblioteca central.
No cal anar-lo buscant,
ens el porten,
vull dir,
és un altre
tipus de servei.
I les altres,
les dues noves
que s'hauran
de construir,
evidentment,
a part de la de Camp
seran
la de la Vall
de la Rebessada
i la de Sant Salvador,
perquè la de Sant Pere
i Sant Pau
hi haurà
una previsió
de reubicar-la
dintre del centre cívic.
Totes aquestes biblioteques
són competència
de la Generalitat
o són competència
de l'Ajuntament?
Qui les ha de fer?
O conjuntament?
Conjuntament.
Vull dir,
a veure,
amb aquest projecte
que abans parlàveu
dels 45 milions d'euros,
evidentment,
d'aquesta quantitat
no l'ha d'assumir
tot l'Ajuntament.
D'aquesta part
hi haurà una part
que serà
a través de subvencions
o assumida
pels plans nacionals
per la Generalitat
i l'Ajuntament
i després hi ha
una part important
també
que serà assumida
per l'Estat.
Perquè no ens oblidem
que, per exemple,
el Museu Nacional
Arqueològic
és propietat
de l'Estat
amb gestió
i Generalitat
i la Biblioteca
Central Urbana
de Tarragona
exactament igual.
Del complex
de la Tabacalera,
que ja sabem
que aquesta any
es començarà
a actuar
en dues
de les naus
que hi ha darrere
del gran edifici
de la Tabacalera,
del complex,
el pla d'equipaments
culturals,
què contempla?
Què preveu ja
que hi vagi?
A veure,
començant, diguem,
pel magatzem
edifici
que toca més
a banda de mar,
el primer
que en un principi
estava previst
per anar-hi
al Centre de Creació
de Pensament
i Art Contemporani
el canviem
i el posem
el que està
més a prop
de la ciutat.
Després explicaré
el per què.
En el primer
hi va la capsa jove
amb l'Associació
de Músics
de Tarragona
amb un auditori
a la planta baixa
perquè l'Associació
de Músics
pugui organitzar
els seus concerts
amb un auditori
externa al davant
per actuacions
vàries
de la ciutat.
A les dues
últimes plantes
hi va
el Tarragona
Impulsa
per joves creadors
per empresaris
i empreses joves.
El segon,
el que continua
i anirà
el Gran Arxiu
Històric
de la Ciutat
amb tot el centre
de digitalització
de documents
i la Gran
Fototeca
de l'Arxiu
Històric
de la Ciutat.
no oblidem
que l'Ajuntament
ha fet
l'adquisició
del Fons Ballbé
que suposa
600.000 negatius
i plaques
de vidre
i fotografia
positivada
que ajuntant-ho
amb tot el fons
que té l'Ajuntament
perquè ara
darrerament
hem ajuntat
tots els petits
arxius
fotogràfics
que hi havia
escampats
per la ciutat
dependents
de l'Ajuntament
el que tenia
el Museu d'Història
el que tenia
la Maroteca
Biblioteca
el que tenia
l'àrea de Cultura
el que teníeu aquí
a Mitjans de Comunicació
que també
bona part
d'aquest fons
ja ha passat
a l'Ajuntament
amb tot això
es crea
un fons
fotogràfic
molt important
i evidentment
necessitàvem
uns espais
acondicionats
per poder-ho guardar
tot aquest edifici
anirà
a aquest centre
amb una part
a la part baixa
que hi haurà
un espai multidisciplinar
que s'hi podran
fer igual
conferències
que exposicions
o qualsevol acte
en els dos següents
són els que estan reservats
per la Gran Biblioteca Central
el que continua
i anirà
a les dues plantes
de baix
l'Oficina d'Emancipació
Juvenil
de la Generalitat
de Catalunya
i els punts
d'informació
i a les dues plantes
de dalt
hi anirà
el Servei
de Política Lingüística
el Centre
de Normalització
i l'últim
que queda
és on
es reserva
pel Centre
de Creació
d'Art Contemporani
que en principi
ja us ho he dit
que anava al primer
però
com que aquí davant
hi anirà
la façana verda
que es munta
des de l'Ajuntament
al Jardí Vertical
vam considerar
que el Centre
de Creació
era
un element singular
com per no estar
darrere
d'aquesta façana
els altres
els altres
qui van
és igual
però el Centre
de Creació
crec que ha de tindre
una imatge pròpia
i un desenvolupament
propi
per tant
hem considerat
que més valia
que quedés lliure
d'aquesta façana
verda
perquè els artistes
si ho consideren
s'adaptin
la façana
a la seva
el que vulguin
el Centre
d'Art Contemporani
seria el que estaria
tocant
a la nau
tocant
a Ramón i Cajal
perquè la gent
s'entengui
l'edifici
allà
l'edifici
va al Museu Nacional
Arqueològic
el que hi ha
ara a la plaça
del Rei
efectivament
més gran
evidentment
efectivament
perquè estem parlant
d'un edifici
de 34.000 metres quadrats
en el qual
hi haurà
el Museu Arqueològic
hi haurà
el Centre
de Classificació
i Catalogació
de Material
Arqueològic
de Catalunya
el qual vol dir
que els investigadors
hauran de vindre
a Tarragona
si volen veure
les peces
i també hi haurà
el servei
un servei
de nova creació
que se l'està treballant
la Generalitat
que és un servei
de suport
en els museus
de les comarques
voltants
que és un servei
que dona la Generalitat
i que aquí
l'aproparà més
en aquestes comarques
hi haurà
aquests tres
aquests tres serveis
tenint en compte
evidentment
que el Museu Arqueològic
darrere seu
porta una sala d'actes
porta la seva biblioteca
els centres de restauració
porta tot un
un equipament important
al darrere
que ara
aquest museu arqueològic
ho tenia escampat
tots aquests serveis
Aquest trasllat
segurament és el més ambiciós
o el més complex
de tot el que es preveu
en el pla d'equipaments culturals
què faríem
doncs
amb l'edifici
de la plaça del rei
el que ocupa actualment
el Museu Nacional
l'edifici de la plaça del rei
i això s'ha estat parlant
doncs
amb la Direcció General
de Patrimoni
i fins i tot
doncs
amb el Ministeri
i aquest edifici
quedaria
per instal·lar-hi
el Museu d'Història
de la ciutat de Tarragona
que en aquests moments
el tenim una mica
repartit
doncs
pels espais
doncs
declarats patrimoni
Casa Canals
i Casa Castellarnau
i d'alguna manera
passaria
a poder tindre
un discurs
propi
en un lloc
on podríem
explicar
tota l'evolució
de la ciutat
i tindríem
doncs
el nostre
Museu d'Història
en aquest edifici
El Pla Presentat
i senyora Rossell
també contempla
entre moltíssimes altres coses
per exemple
fer obres
un projecte nou
al Teatre Auditori
del Camp de Mart
exactament per què?
A veure
a l'Auditori del Camp de Mart
és un teatre
que està inacabat
ja en el moment
que es va construir
aquest teatre
els dos laterals
de l'escenari
que hi ha
en aquest edifici escalat
allà
ja s'hi preveien
sales
per poder-hi fer tallers
per poder-hi fer cursos
per assaig
que amb el temps
s'han anat convertint
en magatzems municipals
o s'han anat convertint
doncs mira
en sales
on s'hi han instal·lat
doncs material
del teatre
i coses així
no ens en oblidem
que en el subsol
sota l'escenari
doncs on hi havia
la zona de vestuaris
i sales
grans d'assaig
doncs durant molts anys
hi va estar
l'escola d'art dramàtic
evidentment
tot això s'ha anat deteriorant
i és necessària
una rehabilitació
d'aquests dos espais
però
la gent que ha anat
o que ha actuat
en aquest teatre
recordarà
que entre el teatre
i el col·legi de Sant Pau
hi ha una gran porta de fusta
que dona accés
a un forat
perquè allò és un forat
on entraven els camions
per descarregar
el material del teatre
amb el temps
diguem
aquest forat
s'ha suplit
amb unes rampes
per donar accés
al material
directament a l'escenari
llavors
ens vam plantejar
la possibilitat
que amb aquest forat
agafant
l'antic edifici
de les taquilles
de Maria Cristina
que no s'utilitza
i una part del jardí
de poder-hi fer
un edifici
en el qual
tinguéssim
el que ens fa falta
espais
per poder
assejar
els grups teatrals
de la ciutat
espais
si s'escau
per tornar
a tindre
una escola
de teatre
per què no
on els grups
d'arts escèniques
i dansa
de la ciutat
tinguin un espai
on es pugui assejar
on puguin guardar
el seu material
o sigui
seria
diguem-ne
el centre de creació
d'arts escèniques
tindrem
el d'arts visuals
a la tabacalera
i el d'arts escèniques
el tindrem
a l'auditori
del Camp de Mar
i el teatre
de la Universitat Laboral
que ningú se'n recorda
i que també apareixen al pla
Sí, a veure
ja fa un cert temps
que des dels serveis
territorials de joventut
de la Generalitat
i des del servei
territorial d'ensenyament
estan donant suport
a l'orquestra
Camerata
llavors, a veure
Camerata no té un lloc gran
on pugui assejar
a vegades
anaven
al Vendrell
anaven on podien
i
va ser
des dels serveis
de joventut
que van dir
a veure
tenim
el teatre
de la Universitat Laboral
que pràcticament
només s'hi estan fent
doncs
les activitats teatrals
que genera
el grup
de teatre
Lluís Vives
i es van començar
a plantejar
la possibilitat
que Camerata
s'instal·lés allà
de fet
ja fa
un any
un any i pico
que els assajos
els estan fent allà
el que passa
que el teatre
és un teatre
que no s'hi ha fet
cap actuació
des que es va inaugurar
pràcticament
tot el que és
el material
escenotècnic
està en molt bones condicions
estem parlant d'il·luminació
d'equips de so
ho tenen bé
però
doncs
l'escenari
necessita
doncs
les cametes
i necessiten
una bona rehabilitació
evidentment
les butaques
estan en força
mal estat
i amb una rehabilitació
d'aquest espai
doncs
tindríem
un altre teatre
sí que està
fora de Tarragona
però a veure
avui en dia
aquesta distància
no és
cap problema
tindríem
un teatre
de 800 localitats
amb una
acústica
esplèndida
per la música
i que
mentre no tinguem
doncs
la ciutat
de la música
feta
que això
doncs
la veritat
no hem d'enganyar
ningú
pa per llarg
seria un espai
que es podria
utilitzar perfectament
per concerts
o per teatre
o pel que ens convingués
vull dir
espai
a utilitzar
tant
doncs
pels instituts
que estan
en el
en el complex educatiu
com per la ciutat
de Tarragona
o per qualsevol
de les rodalies
que pogués
necessitar
ja que la ciutat
i amb això
acabem l'entrevista
la ciutat
de la música
segurament és el projecte
més a llarg termini
sí
clar
és que és un projecte
no sé si dir-ne
massa ambiciós
o realment
és el que necessita
Tarragona
a veure
jo crec que hem de ser ambiciosos
mira
en el pla
en el PECAT
en el pla
d'equipaments culturals
de Catalunya
que una part
d'aquest pla nostre
doncs
està dintre
d'aquest pla
de Catalunya
la Generalitat
diu que de moment
aquest espai
Tarragona
no el necessita
per què?
doncs
perquè tenim
l'auditori de Vilaseca
molt a la vora
perquè amb el Teatre
Tarragona
Metropols
les sales
del Palau
de Congressos
d'alguna manera
queda cobert
els espais
que són necessaris
per la música
però nosaltres
considerem
que ser ambiciosos
no és cap mal
i el fet
de voler tindre
un espai
dedicat a la música
dintre de la ciutat
de Tarragona
doncs jo crec
que és una fita
important per aconseguir
que trigarem
10 anys
que en puguem
triar més
el pla
t'ha fixat
on va?
o deixa diverses
possibilitats
ho deixem obert
en un principi
havíem parlat
sempre de la budellera
el que passa
que fins que no estigui
molt aclarit
què passa
amb el camp del Nàstic
què passa
amb l'actual camp
amb el nou
amb les instal·lacions
esportives
que hi ha
en aquella zona
de la budellera
i donat
que no sabem
exactament
quan s'aprovarà
doncs
l'inici
d'aquests plans
parcials
i evidentment
fins que no
fins que aquests plans
parcials
no comencin
l'Ajuntament
no tindrà els terrenys
per cessió
per poder-ho
utilitzar
doncs ho hem deixat
oberta
la possibilitat
o bé
que vagi
a la budellera
o bé
que vagi
a terres cavades
vull dir
el primer
que comenci
doncs
començarem
a pensar
la possibilitat
de posar-ho allà
però clar
és ambiciós
perquè preveu
doncs
un gran auditori
preveu
zones d'assaig
preveu
la instal·lació
amb edificis
al costat
doncs
del
del Conservatori
de Música
de la Diputació
que això ja s'ha parlat
amb Diputació
es preveu
doncs
l'escola
l'escola
de Música
de Tarragona
traslladar-ho
ja amb uns edificis
adequats
l'escola
d'instruments
tradicionals
el cor ciutat
de Tarragona
si doncs
estan d'acord
amb Nari
però sobretot
l'escola
de Música
de la Banda
en fi
la ciutat de la música
ja deien que segurament
és el projecte
més a llarg termini
el més complex
i també
segons la tinent
d'alcalde
i a partir de l'anàlisi
que ha fet la Generalitat
el que menys necessitat
ràpida té
que contrasta
per exemple
amb el que dèiem
al principi de l'entrevista
que segurament
el més urgent
és per exemple
el pla de biblioteques
que és una de les actuacions
segurament
que caldrà fer
més aviat
hem intentat una mica
repassar els principals arguments
d'aquest pla
d'equipaments culturals
que es va presentar
públicament
ahir al vespre
senyora Rosa Rossell
tinent d'alcalde
responsable coordinadora
de tota l'àrea de cultura
patrimoni i ensenyent
i responsable per tant
d'aquest pla
moltes gràcies
que vagi molt bé
i en seguirem parlant
amb més detall
en el futur
i tant
que n'haurem de seguir parlant
durant força temps
gràcies
que vagi molt bé
a vosaltres
bon dia
bon dia