Les 10 del matí i 11 minuts, ara us ho dèiem fa moment en el sumari del programa,
que durant els propers minuts, aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
volem parlar de la realitat, del moment actual del barri de Sant Salvador
i també dels projectes de futur, perquè hem convidat el nou president
de l'Associació de Veïns del Barri.
Es tracta de Manel Castanyo, una persona ja amb experiència a les anteriors juntes.
Portava sis anys vinculat a l'Associació de Veïns de Sant Salvador,
una persona que viu des de fa moltíssims anys, prop de 30 anys viu al barri,
i substitueix en el càrrec una persona que també s'ha distingit
en els últims 9 anys com a president.
Substitueix en el càrrec Alfonso Ruiz, que durant aquests 9 anys
ha estat al capdavant de l'Associació de Veïns.
Hi ha un canvi de president, entren també algunes persones noves a la Junta,
però més enllà d'això, de la Junta, de l'Associació de Veïns,
del que volem parlar és del barri de Sant Salvador.
Manel Castanyo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I enhorabona.
Moltes gràcies.
Arriba una mica perquè ja formava part de la Junta
i no sé si és que ha arribat impulsat a la presidència
a l'hora de substituir Alfonso Ruiz.
Bé, ha estat així.
Jo, tal com deies, he estat sis anys com a vicepresident primer
i, per tant, em tocava.
L'Alfonso Ruiz ha fet la feina que havia de fer en el barri
i, per motius personals, estava cansat
i es va plantejar fer una renovació.
Clar, jo era el segon, m'ha tocat.
L'equip que teníem com a Junta, doncs, bueno,
em va animar i, d'alguna manera, forçat no,
perquè aquestes coses no es poden fer forçades,
però sí una mica impulsat a agafar aquesta responsabilitat,
una responsabilitat important en l'àmbit del nostre barri, evidentment.
Amb Manel Castanyo entren altres persones a la Junta?
És a dir, més enllà d'un canvi de president,
hi ha altres canvis, altres incorporacions a la Junta?
Sí, a veure, el nucli important s'ha mantingut,
però som 16 persones, de les quals 4 són noves incorporacions.
Concretament 3 de la zona de Sant Ramon
i una persona de la zona d'Interblocs,
una persona jove, amb ganes, i els altres també són joves.
Això també era un dels hàndicaps que tenim les associacions de veïns,
que ja la mitjana d'edat és una mitjana alta
i incorporacions de gent per sota els 40,
o al voltant dels 40, són incorporacions interessants.
Canvi de president, en aquest cas, vol dir també canvi d'objectius,
canvi en la manera de fer, canvi en les prioritats,
canvis radicals de la pròpia associació,
pensant en la pròpia realitat actual
i el futur que pot tenir el barri de Sant Salvador?
Canvis sí, radicals potser no.
Canvis en el sentit que volem impulsar una cosa molt important,
que és complicat, i la veritat és que poques associacions se n'han sortit,
que és el tema de la participació ciutadana.
volem estar molt a prop dels veïns
i a la vegada els veïns que s'impliquin i es comprometin
i d'alguna manera intervinguin i s'impliquin en el barri.
Això és complex, no és fàcil.
I sempre són persones grans,
les que al final s'acaben implicant,
però hi ha una franja d'edats al voltant dels 30, 40 anys
que és molt complex i molt complicat que s'impliquin.
Nosaltres ho intentarem.
De moment ja hem creat la figura de l'enllaç amb el barri.
O sigui, hi ha cinc vocals i hem dividit el barri en cinc zones.
Són cinc zones característiques, singulars,
per les seues peculiaritats, no?
Hi ha d'ubicació i també de característiques, no?
I el que hem fet és que a cada una d'aquestes cinc zones
hem assignat un veí que viu en aquella zona
o és proper, per alguna raó, en aquella zona.
De tal manera que el veí, davant de qualsevol demanda,
tingui una cara propera, una cara coneguda,
que la reconeix perquè és un veí, viu al seu costat.
No és l'associació, ni és hem d'anar a l'associació,
sinó és aquell veí que viu a prop, viu a l'escala,
viu en una casa propera.
I llavors hem fet aquestes cinc zones.
Dos zones a l'Interblox, perquè és una zona gran.
Una zona a la banda d'on estan els serveis,
que són els xalets i les botigues.
Un altre a Sant Ramon
i un altre a la zona, diguem-li, de l'altra banda de carreteres,
Blocs i Sant Isabel, no?
I per cadascuna d'elles, una persona a l'enllaç.
Que no vol dir que ha de resoldre els problemes,
sinó que ha de fer de pont entre els veïns
i la Junta de l'Associació
per resoldre aquelles demandes
o vehicular aquelles qüestions
que ens puguin plantejar
de cara a resoldre situacions i problemes
de l'Ajuntament, altres administracions,
o que puguem resoldre directament des de l'Associació de Veïns.
Això que comenta d'aquests veïns d'enllaç
i de les cinc zones,
em porta a plantejar-li si realment
Sant Salvador, més enllà de la imatge
que pugui tenir molta gent que no viu a Sant Salvador
i que només hi passa
per la carretera,
té aquestes cinc zones, realment?
Podem parlar d'uns Sant Salvadors
en plural
molt diversos, molt diferents,
amb unes peculiaritats, amb unes característiques
i, per tant, amb unes problemàtiques
molt diferents?
Jo crec que sí.
O sigui, a l'escollir aquestes zones
no ha estat una casualitat.
Sents zones que ja són singulars
i, per tant, són diferenciades
unes a les altres.
La zona de l'Interblocs
és la zona antiga,
és la primera zona que es va construir a Sant Salvador
i té unes problemàtiques, evidentment,
problemàtiques que s'han de resoldre.
La zona de Chalets,
és aquella segona fornada
d'edificacions que es van fer
de cases i de botigues
i que va ser posterior als blocs.
I, per últim,
hi ha dues, una zona nova,
que és Sant Ramon,
evidentment, que no té res a veure
des del punt de vista socioeconòmic.
I després, la banda de la carretera,
que sí que hi ha una part antiga de blocs,
però després hi ha una part nova,
també, que és Sant Isabel.
Per tant, són característiques molt diferenciades
i, per tant, enteníem
que havien de ser ateses
per persones
des de cada una d'aquestes zones.
Les problemàtiques són molt diferents.
És un barri que és curiós,
perquè Sant Ramon, d'alguna manera,
que, evidentment, s'havia de fer o no,
no ho sé,
són qüestions que a vegades em plantejo,
que, evidentment,
ha donat servei a un munt de gent
de fora del barri
i de gent del barri,
però, a vegada,
ha desestructurat socialment el barri.
Perquè, al buidar els pisos,
perquè els han venut,
molta gent que viu a Sant Ramon
va poder vendre els pisos
gràcies a l'allau d'immigració
en els anys 2003, 2002, 2004.
I això, doncs,
ha fet que, bueno,
que gent amb menys poder adquisitiu,
en aquest cas els immigrants,
poguessin adquirir aquests habitatges
i ara, doncs, bueno,
no és que sigui un problema,
però és una situació diferent.
I aquesta situació diferent
pot generar situacions, bueno,
més complexes,
no problemàtiques.
Voldria treure la paraula
la immigració,
crec que no és un problema,
però sí que,
d'alguna manera,
doncs,
fa que el barri hagi canviat
i, per tant,
doncs, bueno,
hi ha altres necessitats
i hi ha altra complexitat,
ja és el punt de vista
de les escoles,
de la convivència, etcètera.
Si haguéssim de fer
una mini radiografia,
una mini fotografia,
una fotografia molt general
del barri,
Manel Castanyo,
el president de l'Associació de Veïns,
quina en faria?
Ja hem dividit el barri
segurament en cinc zones,
a partir precisament
d'una iniciativa
de l'Associació de Veïns,
però quanta gent hi viu,
quina és la problemàtica
bàsica que té el barri,
quines són les característiques
que definirien
el Sant Salvador
d'aquest 2010?
Hi ha al voltant
de 7.000 habitants,
aproximadament.
I si haguéssim
de definir
el barri,
jo crec que el definiria
és un barri
que en aquests moments
caldria apostar
per polítiques
o estratègies
de cohesió social.
I això, bueno,
és per aquesta diferència
tan gran
que hi ha
en diferents zones,
no?
Hi ha gent
que no puja al barri,
i quan dic el barri
és el de sempre,
gent que viu a Sant Ramon,
a Sant Eixabel,
perquè, bueno,
és la seva zona,
fa vida a Tarragona
i no coneix ben bé això.
Que bé,
que és llogi, no?
Va només a dormir.
Exacte.
Per dir-ho d'una manera...
Exacte.
És una mica això, no?
Tenen les seves cases
molt ben arreglades i tal,
però no...
Clar,
la...
és...
d'alguna manera,
la situació del barri
en aquests moments
és una situació
que és complexa.
Complexa és el punt de vista
de que, bueno,
l'espai públic,
ara, d'alguna manera,
l'hem de compartir,
abans era el nostre espai públic
i això no vol dir
que no sigui dels altres,
sinó que aquesta és la percepció
que té la gent, no?
És aquesta percepció
que dóna quan ve gent de fora.
A veure,
evidentment,
és un barri
que jo voldria
deixar molt clar
que té identitat,
que, d'alguna manera,
la vinguda
de nou vinguts
pot, d'alguna manera,
afeblir aquesta identitat
i per això deia
que l'important
és la cohesió social
i hi hem de treballar.
I, per tant,
és un barri,
d'alguna manera,
en el sentit
que es conviu
i es conviu
amb tranquil·litat,
no hi ha grans conflictes.
Però bé,
és aquella cosa latent
que la gent autòctona,
doncs bé,
no acaba...
Ens estem respectant,
estem visquent cadascú,
però crec que
l'associació de veïns
ha de vetllar
perquè realment,
doncs,
a poc a poc
la gent del barri
tingui aquest sentiment
d'unitat,
independentment
hagi vingut
o no gent de fora,
no?
Protegir, doncs,
la cohesió social
és el pal de Pallés,
és el punt bàsic
per a l'associació de veïns
en aquesta nova etapa ara?
Jo crec que sí.
Bàsicament perquè
hi ha un tema
d'immigració,
de forta immigració,
a l'índex d'immigració
en un moment
en què, per cert,
aquestes qüestions
estan apareixent molt
en els mitjans de comunicació
en altres punts del país
on suposadament
hi ha conflictes.
Aquesta és la principal
preocupació
de vostè com a president?
És una de les grans
preocupacions
i per mi la primera
i en d'altres
que evidentment
estan lligades.
La zona d'Interbloc
és una zona
molt deteriorada
urbanísticament
i, per tant,
si dignifiquem la zona
dignifiquem també
les persones
i creiem cohesió social.
Quan una persona
se sent identificada,
se sent a gust
se sent que
aquell espai que té
és digne,
està net,
està arreglat,
bé,
aquest sentiment
d'identitat
s'accentua.
Jo visc a Sant Salvador,
per què?
Perquè Sant Salvador
és una zona
que està bé,
que està arreglada,
que no té
els esgraors trencats
ni les passarel·les
ni aquestes qüestions.
O sigui que l'urbanisme
i l'urbanisme
en el punt de vista social
també cohesiona.
Aquesta també és una
de les prioritats
de l'associació de veïns.
La zona d'Interbloc
està molt deteriorada,
fa 40 anys
que està feta
i pràcticament
cap administració,
cap ni una
ha fet el que havia de fer.
També entenem
que hi ha problemes
de tipus
administratiu,
legal,
perquè és una zona
que és privada,
que els propietaris
aquella de la zona
comunitària
és privada
i això genera
un conflicte administratiu.
Però bé,
amb voluntat
i amb voluntat política,
no administrativa,
amb voluntat política,
aquests entrebancs
es poden superar
i estem
al darrere
de l'Ajuntament
des de fa molt de temps
lluitant perquè facin
una intervenció social
en aquesta zona.
Evidentment,
no a cos zero,
però bé,
si s'hi ha de fer alguna cosa,
que sigui una cosa
raonable
en uns terminis llargs
en què la gent
d'aquelles zones,
que el poder adquisitiu
és baix,
ho pugui assumir
amb tranquil·litat.
quan aquest dia s'ha vist
les imatges per televisió
del que ha passat a Salt
al costat de Girona,
quina reflexió
li ha portat?
No és extrapolable
el barri
en aquests moments,
però sí que et comentava
que hi ha aquesta cosa
latent,
que està una mica amagada,
que amb converses
de botiga,
de bar,
doncs bueno,
sorgeixen aquests plantejaments
a vegades poc raonats
del moment,
de la tertúlia,
que a veure,
que són molt humans,
vull dir,
en aquest sentit,
a veure,
és el que hi ha.
Per tant,
a veure,
qualsevol accident,
qualsevol situació,
una mica,
que surti de la normal,
qualsevol conflicte
entre veïns,
pot fer escletar
en un moment determinat
aquesta qüestió
de comunitats
que són diferents,
no?
Diferents perquè tenen
procedències culturals
i socials diferents,
no?
Aquesta és una preocupació.
Però, bé,
jo entenc que
no es pot extrapolar
en aquests moments
una situació com la de Salt,
malgrat que sigui
el barri que té més
índex d'immigració.
A l'escola estem
per sobre del 50%
d'immigració,
l'escola de primària.
Una escola que,
per cert,
té un...
és el mateix claustre,
són els mateixos mestres
i estan, doncs,
impartint l'educació
sota barems de qualitat,
igual que feien abans.
Vull dir que molts cops
aquest estigma
de la immigració
fa que les escoles
quedin tocades, no?
El pas que, bueno,
s'ha d'acceptar
i són nens,
independentment de la cultura
i de l'origen,
són nens
amb els que s'ha de treballar.
Nens i persones,
evidentment,
quan parlem
en l'àmbit del barri, no?
Ara que ha setat l'escola,
parlem d'equipaments.
En aquests moments,
escola,
centre de primària,
institut,
el centre d'atenció primària,
a nivell d'altres equipaments
socials,
sanitaris, educatius,
com està el barri?
Hi ha algunes coses en obres,
s'ho sabem,
amb què s'estan realitzant,
hi ha altres que potser
segurament reclamen els veïns?
Quines són?
Quan equipaments,
ja sabeu que està a punt
d'obrir-se el cap.
Això ja va ser una cosa
reivindicada des de fa molts anys
per l'associació,
i pels veïns, evidentment,
i això ja està en marxa,
i sabem que d'aquí pocs setmanes
això s'inaugurarà.
El mes d'abril,
ens deia l'altre dia
el director territorial de salut.
L'institut ja està en marxa,
això és important,
és un institut nou,
molt maco,
jo crec que ha quedat força bé,
té un inconvenient,
que és que no hem pogut aconseguir
que hi hagués batxillerat.
Queda coix
en quant a l'oferta formativa.
No tenim batxillerat
i s'està mirant
que almenys hi hagi
una oferta de secundària
postobligatòria
en el cas de cicles formatius
de grau mitjà,
grau superior és més complicat,
i amb això s'hi està.
Bé, això s'hi ha guanyat.
L'escola,
l'escola de primària
és en sala que és la segona escola
més vella,
del punt de vista de vella,
d'antiguitat
i de cutre,
que hi ha en la ciutat de Tarragona
en el sentit de l'edifici.
Evidentment,
els mestres,
jo crec que hi ha un bon claustre,
un claustre experimentat,
que venen de la renovació pedagògica
i crec que això és garantia
de qualitat d'educació
a l'escola de primària.
Malgrat això,
l'edifici,
a veure,
jo crec que caldria,
si no fer-ne un de nou,
fer una remodelació important.
Ara s'ha ampliat,
perquè, clar,
allà dintre
estaven els alumnes de l'institut
amb un edifici anex,
aquest edifici ha passat
a sede de primària
i s'estava amb aquesta cosa
que l'edifici
portem, doncs,
cinc o sis mesos de curs
i encara està buit
per qüestions administratives.
Sempre passa igual
que si la Generalitat
la transferir,
l'Ajuntament li demana uns papers,
la Generalitat no li dona
i aquests retards
ha fet que,
durant cinc mesos,
aquell edifici
ha estat buit.
És curiós, no?
Aquestes coses
que passen entre les administracions.
Sé que estan vies de resolució, això,
i que al curs vinent
ja podran utilitzar
aquell espai.
Però, malgrat això,
jo crec que a l'escola
li caldria una bona remodelació
i, si més no,
fer una escola nova.
En quant a altres equipaments,
hi ha dos projectes
que, bueno,
ens venen dient
de l'Ajuntament
que sí, que sí,
que queda molt poc,
que això està en fase
de...
la fase administrativa
ja a punt
que es resolgui,
que són
el cobriment de la piscina,
que, bueno,
ja és una deuta històrica
de tots els ajuntaments
que han passat
tots els consistors,
tots els grups polítics,
i la remodelació
de la plaça.
La plaça
va haver de retirar
doncs algunes de les vigues
per temes
de luminosi
i allò, doncs bé,
si ha de fer
una bona remodelació,
sé que hi ha un projecte,
que també aquest projecte
està en marxa,
ens diuen,
projectes, projectes,
però estem parlant
de projecte.
No hem vist encara
cap actuació concreta.
Teníem la part,
bueno,
com a serveis
la remodelació
de l'antiga llar
de jubilats,
que és un antic xalet,
i això ha de ser
que l'Ajuntament
està al darrere
que els serveis socials
surtin del centre cívic
i tinguin un espai digne.
És un altre espai
que s'ha de remodelar,
no?
Així que com a serveis
són aquests
els que em comentaves.
I necessitarien
algun altre?
Posats a pensar
a mig termini?
A veure,
el que sí que és clar
és que el centre cívic
que ha quedat petit,
és un centre cívic
amb moltes activitats
en el barri
i hi ha molta participació
en quant a activitats
de tipus lúdic,
de grups de danses,
de grups de música,
etcètera,
però encara així
manca,
suposo que a tot arreu,
és espais per a la jovent,
els joves van al centre cívic
però a un espai específic
en el qual es pogués
fer activitats
i al centre,
al Sant Salvador,
els dissabtes i diumenges,
és una ciutat morta
i a partir del dissabte a la tarda
i fins al diumenge
pràcticament
és un espai solitari
on no hi ha activitats,
no hi ha res.
Crec que aquesta
és una de les mancances
importants que en aquests moments
com serveix ja en el barri.
I des del punt de vista urbanístic
hi ha alguna cosa
que considerem prioritària
a resoldre?
Bé,
el tema dels interblocs,
aquesta és una prioritat.
Una altra cosa
que sempre és recurrent
i no ens n'encabem de sortir,
que sempre es deixa per altres
quan hi hagi diners,
aquestes coses
i sempre,
quan hi ha diners
no ens ho fan
i quan no n'hi ha
doncs tampoc ho podem fer.
És el soterrament
de la Nacional 240.
Aquest és un tema recurrent,
divideix el barri,
crec que és una ferida
important que té el barri,
que no ens puguem comunicar
d'una banda a l'altra
i a més que allò
es pogués fer una rambla,
es pogués fer un passeig
i d'alguna manera
connectar les dues bandes del barri.
Això crec que seria important
des del punt de vista aquest
de la cohesió social
i de la mobilitat sobretot.
Quan hi hagués l'autovia,
quan s'obri l'autovia de Montblanc,
l'A27 famosa...
No tindran excusa, llavors.
Quan això s'obri,
és el que ens diuen molts polítics,
fins ara,
quan allò estigui obert,
llavors sí que tindrà sentit,
tindrà sentit
i possibilitats,
més que sentit,
sempre n'ha tingut de sentit,
possibilitats reals
que realment
la Nacional 240
es pugui soterrar.
I crec que aquest és un deute
que té l'administració,
sigui de l'Estat,
sigui de la Generalitat
o de l'Ajuntament,
amb Sant Salvador.
Coses...
A veure,
Sant Salvador urbanísticament
va néixer als anys 60,
finals dels 60,
quan no hi havia planificació urbanística,
no n'hi havia cap,
evidentment,
i bé,
és una urbanització
que ha quedat despenjada
de la ciutat de Tarragona
i això complica molt
la connexió amb Tarragona.
Això,
evidentment,
és un dels grans hàndicaps
del nostre barri.
És un barri molt llunyà
que no s'identifica
amb la ciutat de Tarragona
molts cops.
Quan vens de Valls,
primer que et trobes
una rotonda,
que no són les rotondes
que diu el Ballesteros,
que em posarà 5 o 6
per la ciutat de Tarragona,
noves,
sinó que és una rotonda infame.
És una cosa
que els del Ministeri,
els de Foment,
l'arreglen de tant en tant,
no l'arreglen,
no la netegen,
però és infame.
Si és la primera visió
que tenen els ciutadans
que venen a Tarragona
des de Valls,
és la rotonda de Sant Salvador.
I quan venen de Tarragona
cap a Sant Salvador,
igual,
la que hi ha a la benzinera
és exactament igual.
fer un esforç.
A veure,
ja sé que hi ha
aquelles coses
que diuen els polítics
que això no és la meva competència,
ja hi som amb les competències.
No és la teva competència,
però sí que pots arribar
a un acord
amb Foment,
i a veure,
el manteniment d'aquesta
l'assumeix l'Ajuntament.
Foment és difícil,
perquè totes aquestes
de l'ornamentació
i les carreteres
no n'hi ha d'ornamentació.
Però els ajuntaments
fer una cosa,
a veure,
no cal que sigui excessiva,
un xoc floral,
sinó que sigui una cosa digna.
Les dues rotondes,
és que ja és la imatge,
és un barri
que la primera imatge
que té a veure
és una rotonda infame.
Arreglar les rotondes
servia per millorar
s'enjuntar l'imatge.
Del barri
i en conjunt també de la ciutat,
perquè és el punt d'entrada,
com deia Manel Castanyo,
el punt d'entrada
per a molta gent
que ve de fora.
En fi,
acabem aquí a les rotondes,
simbòlicament acabem
aquest recorregut
que hem mirat de fer
per temes socials i urbanístics,
per la realitat actual
del barri de Sant Salvador,
aprofitant que l'associació
de veïns del barri
té un nou president.
Manel Castanyo,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio.
Molta sort
en aquesta nova etapa
de tres anys.
És un mandat de tres anys
a la presidència
de l'associació de veïns.
I en fi,
en seguirem parlant
quan calgui
de tota la problemàtica
de Sant Salvador.
Moltes gràcies
per haver-me invitat.
Gràcies,
fins la propera.
Bon dia.