Les 10 del matí i 12 minuts,
sens dubte que una de les notícies més destacades de la setmana
ha estat l'acte oficial de traspàs a l'Ajuntament de Tarragona
de l'edifici del Banc d'Espanya,
que estava fins ara en mans del govern de l'Estat.
Això, aquesta fotografia, aquest acte del passat dimarts,
obreja les portes a que ben aviat puguin començar
les obres de rehabilitació de la planta baixa
de l'immoble de la Rambla Nova,
on s'ha d'ubicar el centre d'interpretació turística
de la Tàrrecor Romana.
Aquest és un dels temes que volem abordar aquest matí
durant els propers minuts amb el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de promoció econòmica i exterior de l'Ajuntament de Tarragona
i també president del Patronat Municipal de Turisme, Sergi de los Rios.
Sergi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És, sens dubte, un fet important el que va succeir el passat dimarts.
Això obre les portes segurament a que ben aviat puguin començar,
com deia jo, les obres de rehabilitació d'aquesta planta
on ha d'anar el centre d'interpretació turística de la Tàrrecor Romana?
Efectivament, jo crec que estem tancant una setmana importantíssima
per la nostra ciutat, que ha estat la recuperació d'aquest edifici,
que jo ja m'agradaria que ja començéssim a dir
que era del Banc d'Espanya.
Ara és de Tarragona.
Per tant, aquell edifici que en el seu dia va ser del Banc d'Espanya,
que ara és de la ciutat,
i que realment hem treballat d'una manera coordinada dins del govern
per obtenir-lo per l'Ajuntament i, per tant, per poder-ne fer un ús ciutadà.
Quan he dit treballar d'una manera coordinada,
en aquest aspecte jo vull destacar que l'haver obtingut aquest edifici
ha sigut una feinada tant per part d'urbanisme,
i aquí vull reconèixer la feinada d'en Xavier Terrés,
perquè des d'aquest punt de vista ha estat una de les persones
que ha hagut d'anar a Madrid moltes vegades a parlar, a negociar,
a veure com es podia obtenir,
i també de multituds de contactes que el propi alcalde
i diversa gent, i sobretot els tècnics de l'Ajuntament,
han hagut de fer.
I ratifico que són bàsicament els tècnics d'urbanisme
que han fet aquesta feina i, per tant, ha sigut una feina coordinada.
De mentre, què fèiem?
Doncs des de Turisme anàvem treballant
perquè no succeeixi una cosa que acostumava,
també en passat, a succeir a la nostra ciutat,
i és que obteníem un edifici
i aleshores, a partir del dia que s'obtenia l'edifici,
començava el debat sobre què es faria en aquell edifici.
Doncs bé, aquí tenim molt clar el que es farà.
I tenim ja el projecte?
I tenim ja el projecte.
De fet, són dos projectes.
Un és el projecte de rehabilitació.
És a dir, tothom va...
Qui va poder veure l'edifici del Banc d'Espanya
el dimarts d'aquesta setmana,
doncs va poder veure que és un edifici
que necessita una rehabilitació, tot ell.
Aquí què hem fet ha estat aprofitar
el projecte de rehabilitació que l'Estat havia fet.
De fet, la seva idea original era que allò es convertís
en unes oficines per a tota l'atenció
i totes les tramitacions d'aspectes relacionats
amb permisos d'immigració, de treball, etcètera, etcètera.
Doncs, per tant, el que hem fet ha sigut
aprofitar aquell projecte.
Entre d'altres coses, perquè també ens estalviem
tot un aspecte del vistiplau de patrimoni.
Vull recordar que aquest edifici està catalogat
tan exteriorment com interiorment
i, per tant, qualsevol reforma o rehabilitació
que es faci a l'edifici
havia de comptar amb el vistiplau de patrimoni de la Generalitat
i, per tant, com el projecte ja el tenia, el vistiplau,
ens hem aprofitat.
Aquest projecte, jo parlo de la primera fase d'obres,
que serà, bàsicament, el que és la planta baixa
o la que està a nivell de carrer
i les plantes de soterrani,
això anirà ja i està en un procés
que començarà ja la seva contractació.
És a dir, que en breu o en uns pocs mesos
sabrem quina és l'empresa adjudicada
i que començaran les obres aquest mateix 2010.
I després aniria la pròpia construcció
o, en fi, la pròpia instal·lació del centre d'interpretació turística.
Efectivament.
A més que és un centre d'atenció turística
que el que volem, doncs, que sigui innovador, no?
Innovador.
Que es podrà trobar a la ciutadania de Tarragona
quan entri a aquesta gran sala
que és de 600 metres quadrats
que està a la planta.
Dic planta a nivell de carrer,
però no és ben bé cert
perquè hi ha uns esglaons
que l'aixequen una mica
que ens trobaran allà.
Doncs bé, es trobaran uns mostradors
on hi haurà tota una sèrie de persones
que l'atendran
des del punt de vista d'informació ciutadana i turística.
I també podran tenir tots uns terminals
que, per exemple, ens arriba una persona
sense tenir allotjament a la ciutat
i des d'allí es podran fer reserves
a qualsevol hotel de la ciutat,
es podran fer reserves a qualsevol espectacle
que en aquells dies s'estigui fent a la ciutat
per la compra d'entrades.
Evidentment, això segon,
no cal que siguin turistes,
també els propis tarragonins
en podrem fer ús
en comprar entrades a qualsevol tipus d'espectacle.
Trobaran també una cafeteria,
una cafeteria tematitzada
en temes de turisme,
també una botiga de records
i, per tant, a partir d'aquí
el que farem serà una marca
Tarragona
de productes, de souvenirs,
que tant poden ser petites reproduccions
dels nostres monuments,
com samarretes,
com fins i tot productes
amb denominació d'origen de la terra,
és a dir, que hi hagi oli,
que hi hagi vi de la Deia de Tarragona,
és a dir, tot allò que nosaltres,
o bé els que ens visiten,
puguin comprar per endur-se
un record de la nostra ciutat,
com quantes vegades
hem hagut de fer un regal
o un present amb algú i dir, calla,
li vull regalar alguna cosa típica,
autèntica de la nostra ciutat,
i tenir moltes dificultats en aquests moments
per trobar alguna cosa.
Doncs bé, el que volem
amb aquesta botiga
de productes Tarragona
és encetar aquesta marca
de productes Tarragona
que ens projecti a tot arreu.
I tot això, d'aquí a un any,
pot ser una realitat?
O és un calendari massa agosserat?
És un calendari molt ajustat,
molt ajustat perquè hem de fer,
primer repeteixo,
les obres de rehabilitació,
per exemple,
tot l'aspecte de mobilitat,
per superar aquells esglaons
que allà hauran de posar
una ascensora a peu de carrer.
Per exemple,
a l'edifici per dins
està buit,
és a dir,
és un cel obert a l'edifici.
L'únic que ocupa
tota la superfície
és la planta baixa,
la primera i la segona planta,
encara que des de fora
veiem com si tot ho ocupessin,
hi ha un cel obert interior.
I existeix, doncs,
un petit sostre
d'aquestos transparents
a nivell del primer pis,
el que volem és aixecar-lo
fins dalt de tot
perquè quedi cobert
tot l'interior.
Clar,
totes aquestes obres,
és una primera fase d'obres,
però a mi m'agradaria
que es poguessin fer
durant aquest 2010,
poder-se adequar
a tot aquest espai
de la botiga,
de la cafeteria,
dels taulells d'informació,
de tots els punts interactius
pel 2011
i com a mínim
que pogués
a l'estiu del 2011,
per tant,
la temporada turística
del 2011,
ja el poguessin tenir
aquest centre
funcionant,
si més no,
amb uns serveis
als bàsics.
A l'edifici també aniran,
o així s'havia explicat,
les instal·lacions
que ocupen actualment,
les instal·lacions,
les oficines més administratives
de l'actual patronat
municipal de turisme.
Un patronat que recordem,
a més,
està en fase de conversió.
Sobre aquest procés
de conversió,
Monenys,
on participara també
l'iniciativa privada,
en quin moment ens trobem?
El plenari,
no d'aquest mes,
de mes de març,
que és la setmana vinent,
sinó el de l'abril,
ja iniciarem,
iniciarem,
ja s'encetarà
tota la tramitació
administrativa
de la conversió.
És a dir,
ara ja tenim
pràcticament
tots els estatuts
redactats,
tota la memòria econòmica,
és a dir,
tota aquesta feia
ja s'ha fet,
ara s'està acabant
de pactar
amb el sector privat
quina serà
la seva representació
en el futur
Consell d'Administració
que tens,
i per tant
la meva voluntat
és que això
ja vagi
amb el ple de,
si més no,
l'aprovació inicial
en el ple
del mes d'abril,
amb la qual cosa
podríem dir
que la nova entitat
a partir de 1 de gener
de 2011
ja començaria a funcionar
amb tota tranquil·litat,
perquè a més a més
també ens va molt bé
tallar-ho
amb l'any natural
per a tancament d'exercicis
a nivell comptable,
etcètera,
tallar i començar.
I aquí entrarien
representants
del món
de l'hostaleria,
de la restauració,
en fi,
els agents turístics.
Els agents turístics,
és a dir,
per què tot això?
Doncs per tenir
un instrument
molt més àgil
i segon,
perquè el sector privat
juntament amb el sector públic
que representem
el propi ajuntament
puguem treballar
plegats
amb la promoció
de la nostra ciutat
a nivell d'aquest sector econòmic
que s'anomena turisme.
Al voltant del turisme,
moltes vegades pensem
només en turisme
com a vacances,
però hi ha també
el que s'anomena turisme
de negocis
o turisme de congressos,
tenint en compte
que el Palau de Congressos
també és una responsabilitat
política del tinent
d'alcalde Sergi de los Rios,
com encara aquest 2010
el Palau,
tenint en compte
que estem en un context
de crisi,
tenint en compte
que cada cop
sembla que la competència
és més gran
en el nostre territori
amb equipaments
de característiques similars,
com afronta
el Palau de Congressos
aquest 2010?
Jo crec que l'està afrontant
amb solidesa.
De fet,
quan vam explicar
com afrontàvem
aquest 2010,
ara a principis d'any,
realment
vèiem
que teníem
un nivell
de contractació
notable
de congressos
i reunions,
que el balanç
que havíem fet
del 2009
va ser molt bo
i això s'explica
per una qüestió.
Ara fa poc
vam celebrar
els 10 anys
de Palau de Congressos
i per tant
ja portem
10 anys
d'avantatge
respecte a aquests
Palau de Congressos
o que bé
tot just
han acabat
de començar
ara
o bé
que començaran
dintre uns pocs anys.
Què vol dir això?
Doncs que
vulguem que no
ja hi ha
una certa consolidació
d'aquest Palau de Congressos
i com
les coses
s'han fet bé
i les diferents
entitats
que han participat
o col·legis
professionals
o organitzacions
empresarials
que han portat
congressos
aquí a Tarragona
han vist
que el tracte
les condicions
de la instal·lació
la professionalitat
del personal
que treballa
els ha donat
un bon rendiment
això és la millor
propaganda
que podem tenir
i aleshores
automàticament
ens retroalimentem
d'això.
Nosaltres vam fer
una bona previsió
que era tornar
a tenir uns
13 congressos
i moltíssimes
jornades
durant aquest 2010
però
una de les conseqüències
de la crisi
és que
hem detectat
en guany
que també
se tancaran
congressos
dins el mateix
any
és a dir
allò
de decisions
a última hora
i precisament
estem pendents
d'una sèrie
de confirmacions
que si en els propers
dos mesos
es produeixen
podríem tenir
una xifra
d'ocupació
en congressos
en el Palau
altíssima
donada a la situació
econòmica
que estem vivint
i això
només és possible
perquè
perquè hi ha una consolidació
ja molt clara
d'aquesta oferta
de congressos
a Tarragona
i a mig termini
o mig o llarg termini
és a dir
anant més enllà del 2010
i si s'apura del 2011
pot mantenir la mateixa política
podrà mantenir la mateixa ocupació
per exemple
al Palau de Congressos?
Jo crec que sí
jo crec que sí
però hem d'innovar constantment
i hem d'anar oferint
nous serveis
constantment
i jo crec que aquí
és on
és a dir
no estic dient
que ja ho tinguem tot fet
perquè estem consolidats
i portem 10 anys
i no haguem de fer res
sinó que hem d'estar
contínuament innovant
és a dir
quan un organitzador
de congressos
que va venir l'any passat
i enguany torna a venir
per veure el Palau
i veu per exemple
que estem invertint
fent unes escales mecàniques
això vol dir innovació
i això vol dir
el Palau de Congressos de Tarragona
porta 10 anys
però
contínuament
està fent feina
per millorar
i oferir encara
un més bon servei
doncs
jo crec que no ens hem de conformar mai
és a dir
hem d'estar constantment
innovant
i constantment
buscant aquells nítols de mercat
que ens permetin
doncs
ser innovadors
per exemple
en tot l'àmbit
de les fires
hi ha un debat
molt important
en aquests moments
en el sector de les fires
sobre
la viabilitat
de les fires
enteses
com s'havien entès
tradicionalment
i dins de
i estan apareixent
noves fórmules
de fira
per tant
de contacte
de clients
i proveïdors
innovadors
doncs bé
estem analitzant
aquest terreny
estem parlant
d'una cosa
innovadora
que fins i tot
pot superar
les fires
tal com les tenim
enteses
amb aquells
estants
donant la propaganda
pot superar
aquest àmbit
doncs bé
ja estem
veient
com ens podem posicionar
al Palau de Congressos
i Firal de Tarragona
en aquestes
en aquest nou format
de fires
per dir-ho d'alguna manera
que en aquests moments
s'estan plantejant
en el mercat
i és només sent així
espavilant-nos
sent innovadors
tenint iniciativa
veient
quines són
les últimes tendències
al mercat
que el Palau de Congressos
i el recinte Firal
serem competitius
i serem
una clau d'èxit
de la nostra ciutat
deixem doncs
el Palau de Congressos
tot i que estàvem parlant
del seu present i futur
parlem d'un equipament
que ja està en obres
pensant també
en el seu futur
importantíssim
com és el mercat central
tenim el carrer Colom
tallat
això és el que pot veure
el ciutadà de carrer
tots els voltants
del mercat
estan en obres
en fi
a dia d'avui
com està el projecte
bé
estem en obres
i això doncs
en primer lloc
doncs
el que implica
són molèsties
i això doncs
doncs
és difícil
de fer entendre
moltes vegades
jo sempre poso l'exemple
que quan ens fan obres
a casa
allò que ens canvien
la cuina
o ens canvien
el lavabo
o qualsevol cosa
són uns dies horrorosos
i a vegades
s'allarga setmanes
doncs bé
el que ens pertocarà ara
és tenir uns dies horrorosos
l'únic que passa
doncs
que estem intentant
que afecti
el menys possible
estan funcionant molt bé
la comunicació
amb els botiguers
que són
en principi
doncs
els més directament
afectats
què vol dir això?
doncs
que abans
d'obrir
una zona
tenim una reunió
prèvia
una setmana abans
explicant què es farà
com es farà
on estaran els passos
per tant
els botiguers
directament
afectats
per un tram
que s'obre
tenen informació
puntualíssima
del que s'està fent
i per què
això ajuda
tenir informació
abans que es produeixi
que s'obri un tros
un tram de carrer
ajuda moltíssim
i precisament
doncs
això és el que s'ha fet
des del primer dia
i en aquest sentit
jo estic molt satisfet
també s'estan fent
unes reunions
de coordinació
mensuals
més enllà d'aquestes puntuals
per exemple
no només són botiguers
amb la pròpia
direcció
de l'escola
Roig
doncs
bé
poder organitzar
les entrades
les sortides
de la canalla
doncs
es fa de manera
doncs
que puguem
que puguem
entorpir
el mínim
el mínim
possible
i en aquest sentit
doncs
des de la direcció
d'obra
amb la direcció
del col·legi
doncs
s'està en un
en un diàleg
constant
perquè això es pugui
diguéssim
tingui la menor
incidència
possible
ara el que s'està veient
és que estem
hi ha una part
ja desmuntada
de fet
el tram
que s'havia obert
just davant
del col·legi
Roig
ja s'ha tornat
a tapar
perquè ja està
desmuntat
arqueològicament
ja
tot el que s'havia de fer
des del punt de vista
d'arqueologia
ja està net
net
en el sentit
del tractament
arqueològic
no
no en una altra
consideració
i per tant
doncs
ara ja
començarem la desviació
de serveis
amb la
amb la
amb sobretot
tot el que són
els desviaments
de
un cop
diguéssim
el tema
arqueològic
ja el tenim
comencem a tenir
ja tractat
doncs
amb la nova
amb la nova
claveguera
amb la
amb la
amb passar
doncs
totes les
quasi cinc
cinc línies
de llum
que passen
per la zona
gas
fibra òptica
tot
i per tant
jo crec que estan avançant
al ritme correcte
el projecte com a tal
el tenim tot tancat
i quan refereixo al projecte
parlo del projecte com a tal
i també el finançament
està ja
sí
sí
el finançament
tota l'operació
hem lligat ja
un préstec
de 30 milions d'euros
això ens permet
ja adjudicar
les obres
i la resta d'obres
que queden per adjudicar
que és ja
el tractament global
i per tant
doncs
un cop acabin
el desviament de serveis
que sempre vam
vam calcular
que seria
doncs això
per l'estiu
que acabaria
aquest desviament
de serveis
que és la primera fase
d'obres
doncs ja començant
la següent fase
de les obres
l'aportació de l'Estat
finalment
8 milions
8 milions d'euros
perquè el cost total
al final
ho dir perquè els oients
recordaran que hi havia
el primer projecte
que després es va
que el mateix equip de govern
ho va descartar
al final
quant costarà
37
que és el que vam dir
l'any passat
dels quals
8 aportats
per l'Estat
8 aportats
per l'Estat
l'Estat
en un inici
va dir que només
aportaria 5
i jo vaig dir
que allò era
per nosaltres
era
el mínim
el mínim
de la negociació
que en tot cas
començaríem a parlar
de 5 cap amunt
finalment
ha quedat
en 8 milions d'euros
i això
doncs ara ja
el que estem
és en fase
de redacció
del conveni
que ens han d'assegurar
el cobrament
d'aquestos 8 milions d'euros
perquè els faran
en pagaments
en 4 anys
calendari
calendari
o final de calendari
jo dir
pas a pas
jo vaig dir
començaria les obres
al gener
del 2010
les obres van començar
al gener del 2010
ara
el següent pas
tenir la primera fase
que és aquesta
de desviació de serveis
feta
a l'estiu
juliol-agost
que pugui ser així
i aleshores
enllaçar amb la segona fase
d'obres
jo m'agrada
saps allò
dels jugadors
dels entrenadors
de futbol
que diu
vull anar partit
a partit
doncs jo vull anar
partit a partit
i realment
els compromisos
els objectius
intermitjos
que ens anem
plantejant
complir-los
i en aquest aspecte
jo crec que
estem
amb aquesta
línia
és un projecte
importantíssim
totes aquelles molèsties
que jo deia al principi
jo crec que
valdran la pena
perquè veurem
com el centre
de la ciutat
des del punt de vista
comercial
fem una inversió
que realment
tindrem un centre
potentíssim
que realment
serà un motor
de tot el comerç
de proximitat
i de qualitat
que volem per la nostra ciutat
i en definitiva
no deixa de ser
una inversió
que té un retorn econòmic
perquè hi ha activitat
econòmica
gràcies a aquesta inversió
i això és el millor
que podem fer
per la nostra ciutat
la zona del mercat
però estaran obres
justament coincidint
amb l'obertura
del centre comercial
del Corte Inglés
des de la seva àrea
de promoció econòmica
i comercial
de l'Ajuntament de Tarragona
creuen que tindrà
efectes
en principi
molt negatius
pel petit comerç
l'obertura del Corte Inglés?
per avaluar
per això vam encarregar
un estudi d'impacte
del Corte Inglés
va ser un estudi
que vam fer
Ajuntament
Generalitat
Cambra de Comerç
i Diputació de Tarragona
jo crec que aquell estudi
ens va aportar
una sèrie de dades
la primera
que qui pateix més
amb l'obertura
d'un centre
com el Corte Inglés
són els altres centres
comercials similars
és a dir
per Central
o les Gavarres
aquests són els que pateixen més
per la tipologia
de client que va
o que es veu atret
per al Corte Inglés
punt número dos
el Corte Inglés
ens aportarà
encara més gent
de fora de Tarragona
que vindrà a comprar a Tarragona
i per tant
a més gent que vingui aquí
aleshores hem de ser
prou hàbils
i aquí és el sector comercial
tradicional
que ha de ser també hàbil
amb les seves promocions
i les seves organitzacions
que ja que hi haurà
per entendre'ns
més gent pel carrer
que aquesta gent
de més
que hi haurà pel carrer
siguin capaços
de treure-la
cap a dins dels seus negocis
jo crec que aquí és
el gran repte
com a ajuntament
el que hem de garantir
és que hi hagi més gent
al carrer
amb disposició
d'anar de shopping
de compres
a partir d'aquí
hi ha l'habilitat
de cada botiguer
fins i tot individual
de tenir un
de tenir una botiga
atractiva
perquè la gent
hi entri
jo si
si no és així
doncs
moltes vegades
això ja
entra dins
l'àmbit
del propi
negoci privat
en fi
veurem com
evolucionar
tanquem l'entrevista
amb una qüestió
al marge dels temes
que són
competència
i responsabilitat
de l'àrea de promoció
econòmica i comercial
per un tema
que és actualitat
des d'ahir i avui
s'està parlant
d'aquesta possibilitat
que el comitè olímpic
i el comitè olímpic espanyol
l'internacional i l'espanyol
proposessin a Tarragona
la celebració
dels Jocs del Mediterrani
del 2013
en cas que les ciutats gregues
que ho han de fer
i renunciïn
a causa de la crisi
aquesta és una pregunta
per tant que li faig
en qualitat de portaveu
del grup municipal
d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament
que en vèncer el seu partit
el seu grup
creu que seria bo
que Tarragona ho acceptés
si és que arriba
finalment la proposta
prudència
és la primera paraula
que dic
i que intento sintetitzar
en el que
ara el que teníem preparat
era una candidatura
per al 2017
per tant
amb totes les inversions
previstes
d'ara
de 2010
fins al 2017
per tard
per fer-se
durant 7 anys
si finalment
el comitè olímpic internacional
proposa a Tarragona
d'avançar-ho
del 2017
al 2013
això estem parlant
de fer-ho 4 anys abans
i per tant
molts d'aquells compromisos
que estaven al dossier
de la nostra candidatura
hi haurà alguns
que sí que s'anaven a fer
abans del 2013
però altres que no
que no es podrà fer
i per tant
el que
el que nosaltres hem demanat
i demanem a l'alcalde
també com a
com a parts del govern
que som
és que s'analitzi molt bé
primer
què d'aquells compromisos
es podran fer
abans del 2013
per tant això ja no són un problema
i quins no es podran fer
i els que no es puguin fer
veure quines alternatives hi ha
per exemple
perquè ens entenguem
la vila mediterrània
es podrà fer o no
abans del 2013
si no es pot fer
quines alternatives tenim
per tant
cal estudiar-ho en profunditat
i cal ser seriosos
en un estudi molt seriós
el que es pot fer
el que no
i el que no es pugui fer
abans del 2013
a veure quines alternatives hi ha
i analitzar-les
i que siguin
unes alternatives viables
per què
perquè un cop fet aquest estudi
jo crec que és quan hem de
hem de respondre
aquella pregunta
estarem o no
capacitats de fer-ho
no ho sé
no ho sé
jo vull veure aquest estudi
de veure tot allò
que no es podrà fer
abans del 2013
quines alternatives hi ha
que són unes alternatives
dignes
factibles
i realistes
endavant
que no ho són
compte
perquè aquests jocs
són la parada de Tarragona
a nivell internacional
i el que no podem fer
és que
un cop fets
i algun d'aquestos aspectes
doncs no s'hagués resolt
satisfactòriament
a nivell internacional
donguéssim la sensació
d'una ciutat
que no ha donat el nivell
i per tant
per voler fer un favor
a vegades
ens hauríem
ens hauríem tirat pedres
al sobre del propi Terrat
per tant
el que demanem
conclueixo
prudència
estudiem molt bé
reestudiem tot el dossier
de la candidatura
el que es pugui fer abans del 2013
perfecte
el que no es pugui fer abans del 2013
a veure quines alternatives
i amb aquest estudi molt ben fet
decidim
i és això el que estem proposant des d'Esquerra
molt bé
doncs així acabem
recordant una vegada més
els oients
que estem parlant
en condicional
d'una hipòtesi
que encara
no és una realitat
tot i que
s'han parlat
i molt en les últimes hores
així acabem aquest repàs
a diferents temes
d'actualitat
hem parlat
del centre d'interpretació turística
de la Tàrrecor Romana
del Palau de Congressos
i de les obres
del nou mercat central
amb el tinent d'alcalde
de promoció econòmica
i exterior
de l'Ajuntament de Tarragona
Sergi de los Rios
moltes gràcies
que vagi molt bé
gràcies a Valtros
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia