Rector Francesc Javier Grau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Suposo que content.
De fet, molt content, sí.
Molt content perquè ha estat un projecte que hem desenvolupat,
com sempre hem dit, de fa molts anys,
però molt intensament aquests dos darrers anys.
I ha implicat molt intensament tot un gran equip de gent
i aquest reconeixement vol dir haver fet bé la feina.
Què vol dir un reconeixement d'aquest tipus en l'àmbit regional?
Perquè alguns han pogut entendre o entenen que, en fi,
és un guardó o una distinció que rep la Universitat Rovira i Virgili,
però de segona categoria, de segona divisió, podríem dir.
Bé, cal llegir la convocatòria i també potser escoltar la resolució.
Quan el secretari general d'universitat ho va explicar,
jo ho he sentit, ho va explicar ben bé.
És un...
El que passa és que quan parlem a vegades escurcem els termes.
És campus d'excel·lència internacional, que és així,
la convocatòria, i aquest és el guardó,
i d'àmbit regional europeu,
que també a vegades aquest component europeu es perd.
I quan s'explica, diu que,
igual que els que són d'àmbit global,
que és la globalitat del món,
és...
L'objectiu és que en el 2015,
quan s'acaba el programa,
la proposta sigui un referent en l'àmbit
en què es manté com objectiu.
Per tant, la proposta és que el campus d'excel·lència internacional de la URB,
el campus d'excel·lència internacional del Catalunya Sud,
sigui un referent en l'àmbit europeu.
I això és el que...
I se'n diu regional perquè és,
en el mapa del món,
la regió europea.
L'objectiu, per tant,
i parlant de coses concretes i perquè, en fi,
els soients entenguin el que suposa aquesta distinció,
l'objectiu, doncs, és arribar al 2015
amb tota una sèrie de projectes
i d'iniciatives en marxa
que són les que s'especificen
en la proposta de l'universitat?
Exactament.
El guardó,
un pot considerar que és un guardó,
no ho és.
Un segell.
Podem identificar-ho d'aquesta manera.
Tenim el segell de campus d'excel·lència.
La veritat és que el que tenim és un projecte aprovat.
i que ara estem al 2010,
doncs, s'ha de desenvolupar del 2011 al 2015
en les línies que han proposat
i són aquestes línies les que han estat aprovades.
I de manera que,
quan s'acabi aquest període,
amb el procés d'avaluació i seguiment
que se'n farà a través de la Comissió Internacional,
que també seguirà els projectes,
quan s'acabi el 2015,
llavors sí,
hi haurà universitats que tindran el segell
i d'altres que potser pel camí l'hauran perdut.
Espero que cap.
Però això és un procés.
El que tenim tècnicament ara
és un projecte aprovat
que, per tant,
entra en unes línies estratègiques de finançament
en els propers anys
i que al llarg d'aquests quatre anys
s'ha desenvolupat,
s'avaluarà contínuament
i al final,
quan es comprovi que efectivament
es té aquesta referència internacional
que es volia tenir,
en el nostre cas,
en l'àmbit d'Europa,
llavors tindrem el segell
de Campos d'Excel·lència Internacional.
De les coses que s'han dit aquests dies,
per anar concretant i especificant
i aclarir al màxim possible alguns conceptes,
s'ha parlat de 3 milions d'euros.
La universitat rebrà 3 milions d'euros
per aquest projecte?
La universitat rebrà un préstec de 3 milions d'euros.
La convocatòria jo especificava
que el mecanisme de finançament
per enguany
seria exclusivament la via del préstec.
Això depèn del programa econòmic
amb el que treballa el Ministeri.
L'any passat,
a la mateixa convocatòria,
vam rebre també un finançament
de 4 milions d'euros,
també via préstec.
És un préstec
que es fa
a la comunitat autònoma,
que el govern fa
a la comunitat autònoma,
que per tant serà
la responsable de tornar
perquè se concentri
en inversions
d'acord amb aquest projecte.
Per tant,
el procés
ara implica un acord
a 3 bandes,
universitat,
govern de Catalunya
i govern de Madrid,
per concretar
el destí
d'aquests 3 milions d'euros,
que seran
en les línies
que hem previst
en aquest programa.
Des del punt de vista
de la universitat,
perquè m'imagino
que tindrà alguna cosa a dir
i molt important
en aquest acord
a 3 bandes,
on creu el rector
Francesc Javier Grau
que haurien d'anar
destinats
a aquest finançament,
a aquests 3 milions d'euros?
Es tracta
d'un finançament
en préstecs
que el seu destí
normal
ha de ser
infraestructures.
Si fos
i parléssim
de subvenció,
podríem parlar
d'algun capítol
també
de despeses
de personal
o de despeses
d'equipament.
Però
ja tenim
l'experiència
l'any passat,
la millor manera
d'acordar
l'ús
d'aquestes
quantitats econòmiques
que són
un préstec
és incorporar-lo
en el capítol
d'inversions
previstes
a la universitat.
Aquí
hem de buscar
d'aquestes inversions
previstes
quines
s'adequen
més
a la finalitat
que n'altros
havíem plantejat.
Estem parlant
de 3 milions
d'euros
quan el total
de projectes
que naltros
proposem
de desenvolupar
necessitarien
d'un finançament
de 65.
Per tant,
estem lluny
d'en aquesta quantitat
abordar
el nucli
i la part
més important
de tots els projectes
que ens havíem
proposat
de tirar endavant.
també hem de tenir
en compte
que les circumstàncies
econòmiques
són les que són.
Ho entenem
com que
comencem
aquest camí
que havíem
proposat
i que
amb aquests
39 euros
alguna
de les obres
que teníem
previstes
podrà avançar-se
i al mateix temps
incorporar-se
en les obres
que la Generalitat
tenia previts
de finançar
a la URB.
És un dia com avui
però encara és
aviat per concretar
quines infraestructures
es poden avançar
amb aquests diners.
Jo crec que
la proposta
més enraonada
pel contingut
per l'utilitat
que per totes
les parts té
és
també un altre cop
el Centre de Recursos
per l'Aprenentatge
i la Investigació
que en un any
ja s'està desenvolupant
el de Campus Catalunya
finançat
amb el Convocatòria
anterior
i que
podem per exemple
començar a desenvolupar
el projecte
del de Reus.
Aquí seria
però és una possibilitat.
És una possibilitat.
Ja que estem parlant
de diners
i també
amb aquesta voluntat
d'aclarir-ho
a la gent
que ens està
escoltant
la resta
de diners
necessaris
per tirar endavant
els projectes
que contempla
la proposta
de Campus
d'Excel·lència Internacional
Catalunya Sud
per on poden arribar?
En successives
convocatòries.
No tan sols
del Ministeri
d'Educació
també
del Ministeri
de Ciència
i Innovació
del Ministeri
de la Vivenda
de la mateixa
presidència
que té
competències
en esport
hi ha
algunes
de les inversions
que es proposen
són instal·lacions
esportives
i la convocatòria
de Campus
d'Excel·lència
el que permet
precisament
és prioritzar
els esforços
en aquells
que tenen
aquest
programa
actiu.
Anava a dir
aquest segell
el segell
tècnicament
se té al final
però de fet
ara tenim
aquest
identificatiu
de Campus
d'Excel·lència
per tant
tots els Campus
d'Excel·lència
són
objectiu
preferent
en els diferents
convocatòries
dels diferents
ministeris
quan es tracta
d'impulsar
programes d'esport
programes de vivenda
programes d'innovació
un exemple
recent
que he conegut
la Universitat
de Cantàbria
va aconseguir
el mateix segell
que nosaltres
hem tingut
enguany
l'any passat
i el
i el govern
disculpin
i el govern
de Madrid
va acordar
amb el govern
de Cantàbria
una subvenció
de 70 milions d'euros
per programes
d'innovació
lligat
precisament
al desenvolupament
dels projectes
del campus
això és un exemple
del que estic dient
cal que el govern
de Catalunya
i el govern
de l'estat
acordin polítiques
d'innovació
de foment
de l'esport
de tots aquests elements
que estan
en aquests convocatòris
de campus
de la nostra universitat
i d'altres
per poder tirar endavant
els projectes
estem parlant només
d'administracions públiques
no és viable
aquí
el patrociner
l'esponsorització
de la iniciativa privada
per donar suport
a projectes
com els que plantegen?
esclar que sí
esclar que sí
de fet
hi ha portes obertes
en aquesta
he parlat
sí
i molt
de la inversió pública
perquè
l'origen
del projecte
ve de la iniciativa pública
és el Ministeri
d'Educació
que tira endavant
el projecte
i descansa
amb els seus plantejaments
i el plantejament
dels governs
per això
és la part principal
però en el nostre projecte
també
hi ha
entrada
prevista
directa
de la iniciativa
privada
precisament
en aquell espai
en què es comparteix
l'interès privat
i l'interès públic
que són els centres
tecnològics
els centres
tecnològics
són
centres
on la majoria
de
membres
de patrons
són
empreses
que la seva
presidència
que la seva
direcció
recau
en alguna
empresa
i
on les
empreses
tenen
la capacitat
la possibilitat
de fomentar
la inversió
en les línies
en les que
estratègicament
vulguin avançar
llavors
això també
ho tenim
previst
nosaltres avui
tenim dos centres
tecnològics
el de nutrició
i salut
de Reus
i el de la química
de Catalunya
aquí a Tarragona
ens agradaria
que al llarg
d'aquest projecte
tinguessin
el reconeixement
com a centre
tecnològic
també
el que avui
és Vitec
a Falset
i el que avui
és l'observatori
del turisme
a Vilaseca
i en tots ells
hi participa
l'iniciativa privada
i en tots ells
l'iniciativa privada
té la capacitat
d'orientar
la recerca
que s'hi fa
ara que s'ha estat
els centres
tecnològics
recordem
senyor
Grau
que el projecte
de la proposta
de Campus
d'Excel·lència
Internacional
Catalunya Sud
el que tira endavant
la Universitat
Rovira i Virgil
va en la línia
precisament
de fomentar
aquestes grans àrees
química i energia
nutrició
i salut
el món del turisme
l'enologia
i l'enologia
aquest serien
les quatre potes
Sí, són cinc
Patrimoni i Cultura
també
Patrimoni i Cultura
Aleshores
en aquestes cinc potes
coses concretes
que volen tirar endavant
a través
d'aquest campus
d'aquest projecte
que ha rebut
el suport
del Ministeri
Hi ha un projecte global
que els lliga a totes
que és
la governança
de la globalitat
vam constituir
l'associació
Pol de Conexió
en Catalunya Sud
on tots aquests elements
els instituts
els centres psicològics
de cadascuna
d'aquestes potes
en formen part
25 membres
i amb la intenció
que hi hagi
una política científica
conjunta
d'aquesta agregació
i després
dins
a cada
part
aquí
hi ha desenvolupaments
que poden ser asimètrics
perquè tenen dimensions
diferents
en l'àmbit
de la química
avui
el gran objectiu
diria dos grans objectius
és
la complació
de tota l'estructura
amb la posada
d'enfonsament
del centre tecnològic
en un nou edifici
també
d'IREC
en aquest nou edifici
que estem a punt
d'inaugurar
i tenim
ICIC
IREC
el centre tecnològic
i la universitat
i l'associació
empresarial química
com a elements
en quatre nivells
universitat
instituts de recerca
centres tecnològics
i el món productiu
en aquesta estructura
la tenim molt completa
i això
el primer objectiu
és completar-la del tot
fer que
del conjunt
tingui una política
d'atracció de talent
d'aquest conjunt
i
el segon gran objectiu
és que aquest conjunt
edifiqui
una escola
de doctorat
de química
que tingui la pretensió
de ser
l'escola de doctorat
de química
d'Espanya
o del sud d'Europa
és un projecte
ben definit
per aquest àmbit
en l'àmbit
de l'arqueologia
clàssica
no tenim
una estructura
tan desenvolupada
no hi ha un sector
productiu
que exploti
el coneixement
generat
en l'àmbit
de l'arqueologia
esperem que en el futur
se desenvolupi
una indústria cultural
també
però això
no és tan immediat
però en canvi
sí que tenim
mantenim
l'objectiu
de fer una escola
de doctorat
d'arqueologia
clàssica
amb la mateixa
finalitat
entre
l'institut
de recerca
l'universitat autònoma
i l'URB
autònoma de Barcelona
un model
semblant
el tenim
a l'àmbit
de la
prehistòria
i la evolució
humana
junt
amb
el nucli
que representa
Burgos i Atapuerca
i
l'IPES
al voltant
de l'equip
que va desenvolupar
tot l'equip
que va desenvolupar
de Budal Carbonell
som el
punt de referent
mundial
en l'àmbit
de l'evolució
humana
la unió
d'aquests esforços
dels centres
del CENIE
a Burgos
de l'IPES
a la URB
de l'Universitat
de Burgos
i de la URB
en fer una escola
de doctorat
en evolució humana
també
és factible
i també ens ho proposem
en aquest projecte
i així
cadascun d'ells
té una fita determinada
l'àmbit de la nutrició
i la salut
és un àmbit
on
s'han produït
al llarg
del país
diferents iniciatives
hi ha l'anella
de l'agro
de l'anella
de l'agronutrició
a Catalunya
que passa pel centre
tecnològic
dels Morells
de Girona
un centre
tecnològic
amb l'IRTA
a Lleida
i el nostre centre
tecnològic
de la nutrició
i la salut
nosaltres aquí
tenim una indústria
agroalimentària
molt significativa
a més a més
tenim
el voltant
molt radicat
al voltant
de Reus
però també
un nucli
i una activitat
de transformació
agrícola
molt important
a les terres
de l'Ebre
i l'objectiu
en aquest àmbit
és cohesionar
i donar-li forma
projecte conjunt
i així
en cadascun
la veritat
és que potser
sentint ara
el rector
molta gent pot pensar
que són grans projectes
a vegades
fins i tot
molt complexos
molt complexos
de desenvolupar
i d'entendre
però estaríem
davant d'una situació
d'un moment
clau
en la història
una història
relativament recent
la de la universitat
a Rovira i Virgili
que suposi
haver tingut
haver rebut
aquesta distinció
haver rebut
aquest vistiplau
per desenvolupar
el segell
de campus
d'excel·lència internacional
que seria un abans
i un després
que és segurament
el més important
que ha tingut
que ha rebut
la universitat
en la seva
curta història
o és exagerat
el que estic dient ara?
No, jo ho vull entendre
sense exageració
vull entendre
que sí que hi ha
un
un turning point
un punt
un punt d'inflexió
un punt d'inflexió
la universitat
ha seguit
un camí
molt sostingut
i coherent
en els últims anys
desenvolupant
en aquests àmbits
un matrimoni
molt interessant
el matrimoni
entre el món
de la ciència
i el món
del sector productiu
vam identificar
clarament
la necessitat
de focalitzar
científicament
en aquests àmbits
on la nostra
demarcació
té també
significació
socioeconòmica
ningú pot discutir
la potència
de la nostra demarcació
en l'àmbit
de l'enologia
en l'àmbit
de la química
en l'àmbit
de l'energia
en l'àmbit
del patrimoni
i al mateix temps
són aquests àmbits
els que estan
identificats
aquest és un projecte coherent
que té molts anys
de durada
no està fet ara
no l'hem pensat
perquè hi havia
una convocatòria
no s'ha improvisat
però en canvi
la convocatòria
ens ha forçat
bé
l'opció era
t'hi presentes
no t'hi presentes
però un cop
t'hi presentes
ens ha forçat
a posar-hi
no puc dir ordre
però sí
encara més cohesió
i coherència
per ser presentat
a l'avaluació
per ser presentat
públicament
això ens ha anat
molt bé
i arribat
a aquest punt
no podem
si no
seguir avançant
en les direccions
que ens han proposat
que són les mateixes
que vèiem
que intuïem
fa uns anys
però que ara
són molt més concretes
i en aquest compromís
d'avançar
en aquestes línies
sí que es produeix
un abans i un després
perquè la visió
és que efectivament
la nostra
és una regió
del coneixement
una regió
del coneixement
que té
uns àmbits
d'especialització
que són aquests
que estem treballant
això no treu
en cap mesura
que es generi
coneixement
en tots els àmbits
de coneixement
però sí que ens dona
responsabilitat
de ser reconeguts
mundialment
si més no
a nivell europeu
aquest és el nostre compromís
com a referents
en aquests àmbits
que hem dit
i per fer-ho
hem de treballar
per fer que
margeixin
cohesionadament
des del sector
empresarial
fins a l'aula
en la universitat
i en aquest sentit
és el que
crec que sí
que és veritat
que hi ha un abans
i un després
que aquesta
convocatòria
que hem posat excel·lència
ens ha servit
per comprometre'ns
encara més
en aquestes línies
de treball
segurament
sobre una nova etapa
que potser amb la perspectiva
dels anys
d'aquí un temps
l'analitzarem
d'una manera millor
que no pas
en l'actualitat
del dia a dia
per acabar doncs
rector
el més immediat
ara un cop
rebuda aquesta distinció
és posar-se d'acord
govern de la Generalitat
govern espanyol
i universitat
sobre on destinem
els 3 milions d'euros
això és el més immediat
però és parlar només
d'aquest any
d'aquests 3 milions
el projecte
té molta més volada
però seria el més immediat
això és el més immediat
doncs rector
el felicitem
de nou
a vostè
que representa
tot l'equip
de gent
que hi ha estat
treballant
i que continua treballant
en aquest campus
d'excel·lència internacional
Catalunya Sud
que ha rebut aquesta distinció
i que com dèiem
obrar segurament
una nova etapa
per la Universitat
de les nostres comarques
senyor Francesc de Vigra
moltes gràcies
enhorabona
i bona feina
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
moltes gràcies