Són 12 del migdia i 11 minuts.
Seguim endavant en aquesta Diada de la Mercè,
sempre un dia diferent, un dia especial,
a mig camí de la feina i de la festa,
laborable per a molta gent, però també festiu.
Potser en guany encara més festiu per a més persones,
tenint en compte aquest divendres,
i en fi que hi ha la possibilitat d'agafar-se aquest pont festiu.
Sigui com sigui, nosaltres seguim endavant
en aquesta programació especial de la Ràdio de les Festes,
perquè encara volem parlar d'un acte programat per última hora,
per l'última hora, podríem dir, de l'últim dia de les festes.
Però és que es tracta més de recordar i de celebrar un aniversari,
de celebrar els 30 anys del grup Disque 45,
un grup especialment conegut per la seva participació
en els últims anys del Carnaval,
però amb moltíssima història al darrere, 30 anys,
i amb moltíssimes activitats nascudes, promogudes,
des del barri de Sant Salvador i amb projecció a tota la ciutat.
A més, ho han decidit celebrar-ho a lo grande, podríem dir,
amb una gala que faran al Teatre Auditori del Camp de Mare
el proper diumenge a partir de dos quarts de 10 de la nit.
Enric Parés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
L'Enric Parés és el president del grup Disque 45
i ho celebren, com dèiem, d'una manera potent.
Tot el més potent que podem fer com una entitat que som juvenil,
com una entitat que som sense ànim de lucre,
sense subvencions ni res, tal com ho podem fer.
És a dir, ho fem realment estirant més la mà que la màniga,
com es diu, no la màniga que la mà.
La qüestió és que ens quedarem pelats de quartos,
però ho volem fer molt, molt gran.
Segur que hi ha molta gent que pensa 30 anys del grup Disque 45,
però sí, pensava que jo els conec des de fa 10, 12, 15 anys,
i en canvi vau actuar per primera vegada l'11 de setembre del 1980.
Efectivament.
És a dir, nosaltres, el començament...
El barri de Sant Sabador és un barri molt prolífer
amb el tema d'entitats i d'accions culturals.
I va ser un barri que realment es va sorprendre molt
perquè l'any 75, és a dir, fa 35 anys,
ja hi ha les primeres imatges,
tenim les primeres fotografies ja de les primeres agrupacions que es feien.
I la primera gent que es anava trobant,
primer, lògicament, rotllo iglésia,
perquè era l'únic centre que hi havia i anaven ajuntant allí,
als baixos de l'Eglésia i a més...
Llavors, des d'aquell petit grup de gent que es va ajuntar,
cada un d'ells pràcticament va crear una entitat diferent.
I l'any 82, bueno, que es va crear oficialment el Disque 45,
entitat que està registrada a l'Ajuntament de Tarragona l'any 80,
amb el número 43 o 42,
no coincideix amb el 45, sinó 43-42 com a entitat tarragonina.
És a dir, actualment, si m'equivogo que m'ho diguin,
però sembla que hi ha més de 2.500 entitats a Tarragona,
o han passat per aquell registre.
És a dir, som el número 42.
Ja està bé, estem molt contents,
però que oficialment no es va fer en aquella època, l'any 80,
aunque un parell d'anys abans es van fer un parell de cameos a l'escenari.
Però l'any 80 vam fer el primer espectacle
i des de llavors ha sigut completament ininterrompuda
la funció i el treball o el disfrute
que fa el Disque 45 amb la gent jove.
L'Enric Parés està vinculat al grup des dels seus inicis.
Com eren aquells primers anys, aquells primers anys de la dècada dels 80,
aquells primers anys del grup?
Quin tipus d'espectacles feu en aquell moment?
Era molt divertit.
Era molt divertit, primera, perquè érem molt joves.
Teníem 14, 15, 16 anys i era una època bonica,
que te'n recordes, i eren actuacions,
doncs clar, a veure, hi ha encara monstros de la música
com Miguel Rios, com...
Ma, aquest acció ja no està, però bueno, encara funciona.
És a dir, hi ha cançons i balls i músiques
realment molt sorprenents,
de Nino Bravo, de coses molt rares.
És a dir, nosaltres hem fet sempre el mateix tipus d'espectacle,
lògicament amb la música del moment,
tant música antíquica com música moderna.
Treballàvem molt el tema del playback en aquella època,
és a dir, feien molts de playbacks,
la raó també va ser que després vam estar participant
en un munt de concursos de play,
perquè hi havia tota la província de Tarragona,
discoteques i demés,
i vam guanyar pràcticament gairebé tots els concursos
que hi havia a la província,
i realment la música era molt divertida,
i el més divertit era els vestuaris,
perquè ara hi porto una setmana i mitja
rebuscant fotografies antigues,
perquè hi haurà un audiovisual, hi haurà imatges,
que es veuran, doncs se'n veuran mi prima,
és a dir, és una bona imatge per veure,
i falta que se'n pugui reconèixer,
però que realment hi ha moltíssimes
anècdotes amb el tema del vestuari,
ja que fèiem els assajos als baixos de l'iglésia,
i els mallots, al mossèn, no li agradaven gens,
per tant, tenien que assajar amb xàndal,
el mallot no es podia posar a les xiques,
i a més a més separats,
perquè clar, tens 15-16 anys,
les hormones te cremen,
i era una època tonta,
llavors clar, les nenes tenien que estar en una banda
i les nenes tenien que estar en una altra,
i anècdotes, totes les que ho vulguis i més,
gràcies a no sé quin set vam aconseguir,
finalment, vam ser un dels que vam punxar
per aconseguir el centre cívic,
vam canviar, ja tenim un teatre,
ja una cosa ha canviat bastant,
però els inicis van ser molt divertits.
Quanta gent haurà passat, creus tu,
pel grup E en aquests 30 anys?
Doncs s'ha fet un càlcul estimat,
estem parlant d'un voltant d'unes 650 persones
que han ballat físicament el disc 45,
i després, tocant tema de Carnaval,
ja te'n vas a xifres fora de lloc,
és a dir, 1.500, 2.000 persones
han participat activament,
vestits de disc 45 en algun lloc o altre.
Llavors, amb això estem molt contents, molt contents.
En aquests 30 anys, Enric,
hi ha hagut una evolució progressiva,
una evolució ascendent del grup,
cada cop fent més coses,
i més professionals o millors, de més qualitat,
o hi ha hagut algunes etapes també de baixades, de pujades?
No.
Com qualificaries o com definiries aquests 30 anys?
Mira, el grup es va crear l'any 80 oficialment,
i la persona que va ser la ideòloga d'aquest grup
va ser Montse, però Montserrat Parisi, la Montse,
una persona que estimem amb bogeria,
que gràcies a ella es va poder crear això.
És a dir, també tot va ser perquè, clar,
tots som mig família,
és la tieta, la meva dona,
és a dir, jo que sé com sempre,
les Barçantetec,
totes les entitats sempre és una família
la que tira endavant tot el tema, no?
I des de llavors sempre han anat a millor,
és a dir, perquè clar, fèiem una actuació,
guanyàvem igual,
guanyàvem d'entrada 200 pessetes,
guanyàvem en total,
i d'allò ja ho inverties per fer més coses.
Sempre han anat a millorar, millorar, millorar, millorar.
El seu entitat de barri,
i ho diem amb tot el carinyo
i amb tota la part positiva i negativa
que té ser l'entitat de barri,
doncs ens han pogut permetre el luxe
d'anar fent sempre el que han volgut.
No hem tingut mai ningú que ens hagi manat,
no hem tingut mai cap subvenció,
i ho dic amb orgull,
perquè realment no l'han demanat
ni ens ha fet falta, no?
Han pogut treure les coses,
les castanyes del foc, sense cap problema.
I sempre ha sigut per anar millorant.
Actualment, amb els 30 anys,
tenim el plaer que hem sigut,
al cap de 30 anys hem pogut llogar el primer local.
Tenim un local propi ja,
per fi, llogant-lo nosaltres als nostres col·lers.
Ja ens està bé.
Però hem hagut d'esperar 30 anys
a poder llogar un local.
Llavors sempre, sempre han anat millorant les coses.
I sempre hem volgut fer espectacles més arriscats,
o hem volgut fer més actuacions,
o hem volgut fer llogar més equips.
És a dir, i el Carnaval cada any més enrabassat.
I estem molt contents amb aquesta trajectòria.
Us considereu com un grup una mica transgressor,
atrevit, dins el panorama d'entitats i col·lectius
que hi ha en una ciutat com Tarragona?
Us considereu una mica així o no?
No, més que transgressor, atrevit sí.
Perquè hem sigut molt descarats sempre.
És a dir, amb tot el que se'ns ha passat pel cap ho hem fet.
Però transgressor no.
En el cas d'atrevit,
en el cas d'un parell de nassos posats damunt de l'escenari
o damunt d'una taula per tirar endavant un projecte,
això sí ho hem fet sempre.
I hem sigut, gràcies també a molts amics,
i a més ens han demanat,
hem sigut padrins de 50 entitats de Tarragona.
Cada vegada que una entitat se creava a Tarragona
ens demanava que podíem anar a actuar amb ells
per fer-los de padrins, encantats i orgullosos.
A més a més que la gent et tingui com un referent
en aquest aspecte.
I és això, hem sigut 30 anys treballant a poc a poc
sense cap mena d'intenció de fer coses grans,
però realment
doncs compte que han passat 30 anys.
En aquests 30 anys, el millor el Carnaval?
O el punt fort del grup d'Ix45 és el Carnaval?
O resulta que el Carnaval és el més conegut
per la resta de ciutadans?
Jo crec que el Carnaval és el més popular.
És el més popular.
Sí, és un de molt fort.
Però jo sóc dels fundadors
i jo me quedo amb els meus festivals.
És a dir, jo el festival d'estrena de cada any
per mi és el moment cumbre de set mesos
de feina que tenen els monitors nostres que tenim,
que tots són, tots, tots,
i ho repetiré mil vegades,
tots són amateurs.
És a dir, no han tingut mai un professional
darrere d'això, alguna ajuda, alguna col·laboració,
però no han tingut mai.
És a dir, sempre han sigut tots amateurs
i els xavals venen.
Tenim més de 60 ballarins,
50-60 ballarins sempre als festivals nostres.
I els festivals d'estrena són els que més acurem,
els que més treballem,
els que te dediques a fer la il·luminació,
l'escenografia, tot,
i és el que més disfruto jo personalment.
El Carnaval és un disbauxa,
és mogollon,
és desmadre total
i ens ho passem de gaire a l'obèstia,
però és molt popular, no?
Ara, el que ha vist un espectacle nostre,
l'estrena de l'espectacle,
el primer espectacle,
realment la gent ha marxat molt sorpresa,
sobretot pels efectes d'il·luminació,
de tot,
és a dir,
s'hi treballa molt.
Aquests 30 anys d'espectacles,
de música,
de grup,
en definitiva,
de grup disc 45,
estresiaden amb una gala
que podrem veure el proper diumenge a la nit.
Abans que res,
abans de parlar del contingut de la gala,
per què una gala?
Per què el Teatre Auditori del Camp de Mar?
Per què en plenes festes de Santa Tegla?
Potser per aquest caràcter atrevit
que comentàvem fa un moment?
No, és molt divertit,
perquè nosaltres,
al començament de l'any passat,
quan acabem la temporada
i començarem el plantejant,
l'any següent,
com anirà,
van començar a dir,
bueno,
doncs farem l'espectacle principal,
com sempre,
al Centre Cívic i tal.
Ens va agafar el toro,
perquè clar,
el carnaval ens absorbeix molt de temps.
Van dir,
bueno,
doncs farem assajos generals,
és a dir,
cada espectacle que fem enguany,
aquest estiu que han fet,
ho han vengut sempre com un estat general.
I a tots els espectacles
s'ha explicat a tothom
que l'espectacle realment bo,
la gala,
aquest espectacle
que tots preparàvem tan bé,
l'estrena,
aquesta vegada s'ha dit al revés,
serà la despedida.
És a dir,
tanquem la temporada enguany
i la tanquem aquí a Santa Tegla
i farem una gala.
És a dir,
no volíem fer un festival,
volíem fer la gala del 30 aniversari.
I se li posa el nom de gala
per dues raons.
Per una,
perquè l'espectacle no és només nostre,
és a dir,
és un espectacle
que és el disc 45 actual
i el disc 45 antic.
Han recuperat
unes 25 ballerines i ballerins
de tota la història del disc 45
i s'han atrevit
agosadament
amb la direcció de Montse París
i justament,
que també li han demanat el favor
que ho fes ella,
doncs a fer un ball més
per la gala.
Llavors,
fan un ball especialment
i estan de molt bon veure
i ho fan molt bé
i el vestuari és molt eròtic,
molt espectacular
i realment
són ballerins antics
que han tornat a vindre
i a més a més,
actualment
tenim presidentes
de grups d'aerodans,
de grups d'altres comparses
que també estan a nosaltres
que han passat per aquí
i també surten a nosaltres.
Estem molt contents
que les nostres xiquets
s'hagin creat noves entitats
i després
tinguin el carinyo
per tornar a vindre
a fer-nos aquest favor,
doncs a fer aquest número especial.
A banda,
es veuran imatges
del que dic
dels 30 anys
del disc 45,
però és que a més a més
hi haurà actuacions en directe
de grups sorpresa
i de grups
que han actuat
aquesta festa de Santa Tegra
aquí a Tarragona,
aprofitant la gira
els tindrem també actuant en directe
al Camp de Mar.
Llavors,
hi ha dos,
tres grups ja anunciats
els que estan a nosaltres.
Tenim presentadora
molt espectacular
i molt especial per nosaltres
perquè és una presentadora
que serà la Sílvia Petit,
ja ho dic ara,
antiga col·laboradora
i treballadora
de la vostra casa
de Tarragona
i actualment
està a la Televisió Balear
i l'han contractat,
l'han fet vindre cap aquí
perquè estigui amb nosaltres
i a més a més
demanem col·laboració
que hi ha bastantes personalitats
de Tarragona
en la qual
t'ho tinc a demanar
en favor,
després t'ho diré,
tots amb fer de presentadors,
amb fer de la gala,
és a dir,
que la gala serà realment
una gala,
com si fos una gala televisiva,
allò de los Goya,
doncs algo similar.
Però en aquesta gala,
la gent que esteu ara
al cap davant del grup 1045,
què fareu?
Nosaltres treballar,
treballem.
Què ens oferireu
al debut de la Sarari?
O no?
O és sorpresa?
No.
O fareu diferents coses?
Fem l'espectacle
que nosaltres hem creat enguany,
fem l'espectacle sencer
de 10-12 balls
que són els que estan previstos,
hi ha dos balls inèdits
que no s'han fet encara
en cap banda
i els creem aquí,
perquè per qüestió d'espai
no ens hi cabien
en cap teatre que hem actuat,
en canvi al Camp de Mar
tenim el plaer
que sí que tenim el Senyor Gran,
muntem una sonografia
amb un endemiatge molt brutal,
és a dir,
hi ha un espectacle
realment molt treballat
darrere d'aquests dies de feina,
que els estem intercalant
juntament amb el Teclatapa,
és a dir,
que clar,
tot se'ns barreja una miqueta,
però realment
els xavals de 1045
fan el seu espectacle,
a més a més,
els que venen de fora,
a més a més,
els que col·laboren,
els números que hi haurà nous,
els presentadors
que seran molt xous
i el tema de la gala,
també de la pantalla
de 4 metres per 3
que hi haurà allà col·locada,
perquè es veuran imatges
molt sorprenents
i molt ridícules actualment,
però, bueno,
és la història de l'entitat.
I això de fer-ho al Camp de Mar
no és una mica un atreviment?
Molt, molt.
Som agosarats,
ja t'ho he dit.
Tenim molt de morro.
I cap problema.
I que, fins i tot,
sigui l'última nit de les festes,
un diumenge,
a dos quarts de 10.
Teníem diverses opcions
que Macacos quedés sense públic
perquè nosaltres el xaféssim,
vam dir, va,
deixem-nos al poble xaval
que està començant
i els hi fa falta,
però vam dir,
no, no,
l'últim dia de les festes
és un diumenge,
és a dir,
és un dia que és bonic
perquè la família surti,
llavors,
després de fer el recorregut
per les festes de Santa Tegla,
doncs a les 9 i mitja de la nit,
a les 9.30,
puntualíssimament,
començarà la gala del 10.45.
Dic puntualíssimament
perquè hi haurà temps
per anar a veure la traca final després.
És a dir,
està tot quadrat
perquè puguem tindre temps
per anar a veure la traca.
Però realment la feina
la farem molt espectacular
amb aquesta raó.
La...
Setmana Tarsana del Cel.
El tema de l'A,
el tema del temps...
No, havíem parlat de l'horari,
i el fet de fer-ho al Camp de Mar,
que és un auditori
amb molt de públic,
1.700 o 1.800 places...
Correcte.
Doncs la intenció és aquesta,
és aconseguir aguantar,
com a mínim,
les 1.500 persones.
Vull pensar,
vull creure,
segons el referent que tenim,
tant de Facebook,
Twitters i demés,
com de gent de Carnaval
que venen,
perquè surten imatges
de totes les comparses
de Carnaval de Tarragona també,
hi haurà sorpreses
amb vestits de Carnaval,
lògicament.
Doncs esperem que entre tots
els companys,
amics i familiars
i tota la gent
que ha passat per la lletat,
doncs que puguem arribar
a omplir,
no omplir el 100%,
seria ja pràcticament
un orgasme,
però realment
seria interessant,
doncs tindre com a mínim
al Camp de Mar
que es vegi una entrada
força, força espectacular.
La gala,
l'espectacle de diumenge,
del grup 10-45,
tenint en compte
que això que estem parlant
de 30 anys
i que 30 anys
és una data importantíssima.
Doncs sí,
hi haurà un abans i un després
i sobretot personal,
és a dir,
nosaltres 10-45
fa 30 anys que estem al món,
ho va crear Montse París
i des de sempre
ho ha portat ella
fins a l'any,
bé,
fins fa 7 o 8 anys,
no en feu dir la data ara.
I perquè llavors
va ser ella,
se'n va jubilar
i Jolanda Torreu,
la meva dona i jo,
doncs són els que vam agafar
les riendes del 10-45
per aguantar els fins
a l'actualitat,
portem ara 8 anys
amb una junta directiva
de 15 persones
i a partir del diumenge,
doncs també,
doncs jo m'ha tocat jubilar-me,
és a dir,
em toca també retirar-me
i deixo la directiva
del 10-45
i la portarà a partir d'ara,
doncs,
la junta directiva actual
que realment són els que estan fent
funcionar això
perquè hi ha l'edat,
el temps,
la feina,
tot s'acumula
i prefereixo,
abans de cagar-la,
doncs marxar un moment
a l'Algidó
i quedar bé.
I hi ha gent jove al darrere
que garanteix el futur
i la continuïtat del grup?
és la gent que ja ha nascut
dintre del 10-45,
és a dir,
estem parlant de que la gent
en la decisió sencera
ja ha entrat a formar part
de l'entitat
i són ells qui porten
l'entitat actualment,
ja els faig de mestra
de cerimonies
moltes vegades només,
però a partir d'ara
seran ells qui ho faran
i el Dani Mayandí
serà el nou president
del 10-45
i l'entitat
segueix absolutament igual
amb la mateixa il·lusió
que va començar fa 30 anys
amb les mateixes finalitats
que era simplement
ajuntar un grup de gent
de xavals joves
per ballar
i per disfrutar
i per fer calçotades
i per passar-nos-ho bé
de la forma més sana possible,
és a dir,
amb això estem molt contents
i molt orgullosos
que en un barri
doncs hagin pogut aconseguir
doncs això,
doncs que tantíssimes gent
hagi passat per l'entitat
i que realment
tota la nostra festa
i tal
ha sigut només ballar
i passar-nos-ho bé
i el tema associatiu
realment ens ha funcionat molt bé
i veig que tot continua igual
i tot segueix igual
i doncs que vagi passant el temps
que les entitats vagin passant
i aquest entrenador marxa
amb un altre entrenador nou
i que tiri endavant
i que jo estaré a darrere
a mi em veurà
perquè anava fent el boig
com sempre
perquè jo no deixaria l'entitat
segueixo sortint amb ella
però lògicament
que siguin uns altres
que vagin estirant del carro.
Escolta,
i entre els actuals
i els ex del grup 1045,
ex en el sentit
que actuaven al seu moment
i ja tenen una certa edat,
quanta gent?
Doncs calculeu
que sortireu el diumenge
a l'escenari.
Doncs al voltant
d'unes 120-130 persones
són les que participaran
a l'espectacle
per tant
si hi ha mil i pico persones
al públic
necessitem que hi hagi
molta molta gent
perquè puguin lluir
doncs aquest escenari
i pico persones a l'escenari.
I l'espectacle gratis?
Gratuït.
Perquè en el programa
de festes no posa preu.
No senyor,
nosaltres el que fem
és que l'Ajuntament
ens ha col·laborat
cedint-nos l'espai,
cedint-nos l'espai,
nosaltres muntarem
tota la megafonia,
tota la il·luminació,
ens gastem tots
els quartos que podem
i tots els que ens gastem
al tecle tapa,
així que com més Frankfurt
mengeu,
més il·luminació hi haurà,
això va a foco
per Frankfurt,
quasi bé,
doncs
nosaltres justament
el xau el muntarem aixís,
tots ens ho paguem nosaltres
i volem que la ciutadania
de Tarragona
disfruti d'un acte
benèfic,
no benèfic no,
perdó,
un acte gratuït
que fa el disc 45
i que el volem fer
per fer la cluenda
de la festa de Santa Tegla,
per fer la cluenda
del 30 aniversari
i jo per fer-ho
del Bye Bye Rios
que ja em toca també
dir adiós.
Perfecte,
doncs tota aquesta gala,
tot aquest entusiasme,
tota aquesta energia
del grup disc 45
la podrem veure,
escoltar i contemplar
el proper diumenge a la nit
que a més és una bona manera
d'acabar amb energia
i amb ganes
aquestes festes de Santa Tegla.
La cita a dos quarts de 10
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
és gratis,
és la gala d'aniversari
dels 30 anys
del grup disc 45
nascut a Sant Salvador
però sempre
amb aquesta projecció
a tota la ciutat
i en fi
a tota la província.
Enric Parés,
president durant els últims 8 anys,
president fins al proper diumenge,
ha estat un pla
i compartir amb tu
aquests 100 minuts
de programa
i en fi
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit la gala.
Moltes gràcies.