Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sobretot!
Com que estem molt a prop del Portal del Carro
buscar aquelles clímacs de recolliment
i de recordar
i jo sempre ho dic
sempre
que Tarragona fa festes
tant per Santa Tega
com per Santa Magí
perquè hi ha un sant enrere
Òbviament el poble és
qui fa la festa
però sempre estem arropenjats
amb un sant patró
que ens guia
no?
Entre cometes
llavors és molt important
explicar què va passar
o què diu la seva llegenda
i és important que tothom
és important que tothom sàpiga què va passar.
Llavors crec que és de recolliment i és una mica trist,
perquè, és clar, òbviament, el bo sempre mora,
és el contrari de l'actualitat, el bo sempre viu,
doncs aquí els sants sempre acaben morint, no?
I bé, és una cosa de recolliment i jo crec que és important.
I plàsticament, doncs, jo crec que són uns quadres
que reflecten molt bé la vida de Sant Magí
des de la seva arribada a la Porfeganya fins al seu mort
i el seu contrapas de l'aigua que fem com a devoció al sant, no?
La donant dimoniada, no?
Bé, tu comença això d'arribar a la Porfeganya,
la donant dimoniada, la presó, l'alliberament del portal...
Sí, de fet, són set quadres,
el que passa que fem el toc de convocatòria dels pelegrins i les guies,
que són els que pelegrinaran els pelegrins,
fan les construccions de tota la representació
i les guies són els que sempre guien a Sant Magí
al quadre que toca, no?
La part molt important és la de les noies,
perquè realment les noies sí que fan una actuació plàstica perfecta
perquè han de saber ballar
i posen tot el que diem la carn al assador
perquè elles són els que realment fan aquests moviments més elegants, no?
Comencem amb el toc de convocatòria,
passem al primer quadre que és quan Sant Magí i els seus dos germans,
perquè Sant Magí tenia dos germans,
van marxar cap a la Porfeganya
i Magí va dir que ell es quedava allí a la Porfeganya a fer d'Armitano.
Això ho dius tu, eh?
No, no, no, jo no ho dic, això ho diu la llegenda.
No, perdó, ho dius tu, que tu ets el Magí, no?
No, no, jo no soc Magí, Magí és el meu fill,
jo gràcies...
Ah, a què es diu?
Sí, es diu Jaume Quartz també, llorat, però sí.
No, no, no, jo no faig de Sant Magí i demus en reguart
perquè de veritat no crec que seria capaç ara ja de fer, de ballar,
ballo molt poc, però ara sóc el director
i llavors ensenyo a la gent,
però no, no, crec que hi ha gent més qualificada que jo,
tots els meus d'assàries estan molt més qualificats que jo per ballar.
Però o sigui, és el ja, però no, no,
de fet, doncs, com deia, arribem a la Brufaganya
i el Magí es queda a la Brufaganya i els seus germans se n'entornen, no?
Llavors aquí ja fem un salt perquè ja comencem amb els pretors i els romans
que sempre anaven darrere dels cristians
i resulta que el pretor té la seva filla que està endimoniada, diu ell,
i llavors va buscar el sant perquè diuen que el sant,
o sigui, Sant Magí fa miracles, no?
I ell perquè el curi.
Ell cura la seva filla que està endimoniada.
Aquí hi ha un joc de la noia que està endimoniada
amb els nois que són, amb els pals que porten de pelegrins,
fan com una mena de ball de bastons
i és una figura bastant espectacular.
En aquest moment, doncs, ell allibera la dona endimoniada,
però el pretor el condemna, no?
El condemna al martiri, no?
És empresonat i llavors hi ha la gent aquesta
que de la presó s'escapa a Sant Magí pel portal
i se'n va cap a la profeganya,
llavors hi ha aquest quadre on les noies dibuixen un camí de flors
i es veu el portal per on marxa Sant Magí, no?
Entre quadre i quadre, què passa?
Entre quadre i quadre hi ha un ritornel que diríem sempre,
que és una música d'enllaç que fan sempre una mena d'aspa
o una creu i allí fan unes evolucions dels homes i les noies, no?
Però és l'enllaç del retornel,
el que és on entran els sacs de jamecs,
que és el que sentíem fa un moment,
i és la música d'enllaç, no?
Que explica, que atura un quadre amb l'altre, no?
Després del portal del carrer,
doncs, hi arriba quan Magí està obrant a la cova de Sant Magí
i fa el miracle de l'aigua, no?
Els soldats que el volen matar allà mateix,
doncs li diuen que tenen set i el que tothom sap
i llavors intentem recrear un sortidor d'aigua,
no no un sortidor, sinó que amb els jocs dels cantis i l'aigua i la llump,
doncs intentem fer el miracle de l'aigua de Sant Magí.
A partir d'aquí, doncs, la magia ja és agafat i martiritzat i mort,
és quan mora,
i llavors hi ha un cant de tenora amb un ploc molt sentimental
que surt de dintre l'estómac de les noies
on deploren la mort de Sant Magí, no?
A partir d'aquí és quan ja fem la devoció
o el contrapàs de l'aigua que n'hi diem,
que és tres moments musicals
on arribem a fer la glorificació
i tota l'espectacularitat final de l'obra de Sant Magí, no?
De la devoció que té el poble a Sant Magí.
I que des de les Barofeu, doncs, em va il·lusió del primer dia, eh?
Sí, això sí, perquè jo crec que, com dic,
és que és molt important que es mantinguin aquestes coses
perquè les tradicions les manté el poble
i jo crec que si després de vuit anys han pogut,
amb tots els mals de caps que han tingut,
per poder trobar un lloc on ubicar les contalles,
perquè les contalles, recordeu que estan pensades,
com el retall està pensat per a l'interior de la catedral,
les contalles estaven pensades per a l'interior de l'amfiteatre romà.
Però problemes de, no ho sé,
suposo de residuries o el que sigui,
han anat patant a diferents llocs.
Jo que encara no crec que sigui el lloc adient a la plaça de la Pesagia,
crec que segueix sent l'amfiteatre romà,
crec que allí és un espai fabulós
on l'Ajuntament s'hauria de pensar,
i el patrimoni hauria de pensar què fer amb allò,
no només visitar, sinó potser intentar fer algun tipus d'espectacle,
perquè crec que val la pena, encara que sigui reduït,
jo crec que val la pena,
i almenys mostrarem a l'estiu un mar incomparable com és l'amfiteatre.
No sé si abans que es deixin de fer les contalles
podrem tornar-les a fer allí,
perquè potser al final, si no ubiquem bé el lloc,
ho deixarem estar,
perquè no dir que el lloc on estem no estigui bé
i es posen totes les societats del món,
però jo com a coreògraf considero que no és adient.
No és el més adient, eh?
No és el més adient.
Es va fer ja la Pesagia, l'any passat?
Sí, la Pesagia de l'amfiteatre
van passar a la plaça dels Cols,
però esclar, allò era un cacau,
perquè entre els bars, les motos i no sé què,
és un pollastre,
llavors crec que si busquem un recolliment i un sentit amb això,
doncs crec que no si es cau allí al mig, no?
D'allí vam passar a la plaça de la Pesagia,
perquè com que hi ha les grades aquestes,
aquestes escalinades,
potser és l'únic que hem aprofitat d'aquella plaça,
doncs va bé perquè les comptalles
no es poden veure en plànol recte,
o sigui, assentats en una cadira,
o sigui, has d'estar aixecat
perquè el dibuix coreogràfic
és molt diferent de veure-lo tot frontal, no?
Llavors hem passat allí,
però jo que segueixo dient que...
L'amfiteatre és ideal.
L'amfiteatre seria ideal
i jo crec que l'hauríem d'aprofitar d'una manera o altra.
Doncs queda dit, queda dit a veure si...
Sí, no, ja ho dic cada any, eh?
Però, escolta...
No hi ha manera...
I tal com corren els temps,
encara és més complicat això.
Per cert, Jaume,
amb el tipus de públic que veieu
cada any, any rere any, a les comptalles,
diries que n'hi ha més de fora que d'aquí?
O, a veure, segurament hi ha públic tarragoní
de prò, doncs que hi va any rere any,
però també, clar, és de una plegada turistes, no?
Sí, no, no, de fet, sí que hi ha gent de totes les edats
i de totes les mides i de tots els colors, no?,
per dir alguna cosa,
però sí que hi ha gent diferent i públic estranger.
Això és una de les altres coses que, per exemple, passen, no?
Si són actes que són de Sant Magí
o actes que...
La propaganda...
No n'hi ha prou a només fer el fulletó de Sant Magí,
o sigui, el programa d'actes de la Festa Major,
sinó que tant els museus com aquests espais
on el turista hi va,
doncs no...
Jo crec que són coses que van a veure un espai
com és, en aquest cas, l'antic returat
o l'antic escurciador.
Crec que és un espai bonic,
és un espai del casc antic.
Vull dir que no hi ha prou promoció
de les coses que fem
perquè no es posen...
Jo crec que no es posen d'acord, no?
I llavors cadascú tira pel seu costat,
que és la gran pena que tenim en aquesta ciutat,
que cadascú tira pel seu costat, no?
I llavors no hi ha prou...
No tenim aquest pes específic dintre la cultura a Catalunya
perquè és que cadascú tira per la seva banda.
Es podria fer més del que es fa, eh?
Bé, sí, sí, clar, sempre es pot fer més, òbviament, clar.
Jo crec que culturalment hauríem d'unificar
molts conceptes i culturalment hauríem d'anar tots a una
i no n'hi anem, no n'hi anem.
Tornant a les contalles de Sant Magí,
estem parlant d'entremés, eh?
En forma d'entremés, no?
Sí, sí.
Vull dir que veurem dansa, veurem diferents disciplines,
dansa, música, il·luminació, coreografia,
és a dir que tot plegat va lligadet, eh?
Sí, sí.
De fet, els entremés són això, no?
Són coses fetes al carrer on intervé la música,
la dansa i la veu, en aquest cas, no?
Llavors aquest contingut de tres productes
fa aquest entremés o aquestes representacions
geogràfiques que es porten al carrer, no?
I que veurem aquest dissabte,
recordeu que no serà a les 10,
com era per visió, no, mitja hora més tard,
per temes d'elles de llum.
Sí.
A les 10 encara s'hi veu massa, no?
Clar, a les 10 s'hi veu,
però és que, esclar,
com que primer han de fer la part tècnica
d'enfocar totes les construccions que fem,
que llavors, com que és de dia, no és impossible, no?
I llavors intentem retreçar una mica més
per poder realment aprofitar
tota la il·luminació que tenim
per crear un espectacle que estigui complet,
perquè hi ha moltes vegades, doncs, que, esclar,
com que hi ha llum,
no queda ben reflectit a l'escenari
el que volem representar,
perquè és un espectacle de llum, música, veu i dansa, no?
Llavors, esclar, tot això és un conjunt
que ha de funcionar tot sencer,
no pot fallar i hi ha moments que ens falla,
la més altra es va fallar per culpa
que no es va poder il·luminar prou bé,
llavors, per tant, hem decidit retreçar-ho a mitja hora,
perquè tampoc és mala hora, dos quarts d'onze,
dura a mitja hora,
jo crec que és una cosa,
i a més a la fresca, que és molt important,
perquè amb la clau que ens està fent,
és molt important.
Hi ha canvis, eh?
A partir de dimensos s'ha de baixar una mica la temperatura,
és a dir que ha de refrescar una mica més.
A partir de dimensos de la setmana que ve?
No, no, de...
Perdó, perdó, de 10 shows.
Ui, com estem...
Avui estem una mica de 10 shows.
No, no, mira,
mentre no es plogui,
perquè això sí que seria una gran desgràcia,
doncs, bueno, si està fresquet, millor, eh?
Mitja hora, per tant, eh?
A partir de dos quarts d'onze,
a la plaça de la Pajacia,
veurem les contalles de Sant Magí,
i, en fi, sou tots de l'Esbart,
o també col·laborar alguna entitat
que es t'hi acosta aquests dies?
No, bueno, són tots de l'Esbart Santatecle,
llavors hi ha simpatitzants de l'Esbart Santatecle,
com és el cor,
que hi ha algun pare,
algun germà,
algun amic que no pertany a l'entitat,
o poden ser socis,
o no, poden ser socis,
i llavors hi ha l'Anric,
que és el nostre director teatral,
que sempre ens ha col·laborat
i sempre ens ha ajudat
a fer funcionar aquest cor grec,
perquè el cor grec
no és un cor que canta,
sinó que és un cor que declama,
o sigui, que parla, no?
I llavors això és complicat,
perquè no ho veus,
les han de conjuntar
i les han de fer interpretació
de tot el text,
i això és una cosa, doncs,
que realment jo puc fer moltes coses,
però teatralment,
doncs,
la part de lectura
i d'això,
no, no, no,
no és el meu forc, diríem.
Com a vostè,
imaginaria que ha de ser complicat,
conjuntar veus
que, a més, clar,
no canten,
sinó que parlen en veu alta,
no seria?
Sí, sí,
de fet,
a més,
és els antics cors grecs
que explicaven les llegendes,
o el teatre grec antic,
no?,
doncs,
que declamaven,
o sigui,
explicaven,
amb moviments
i amb veu
i amb entonació,
doncs,
una sèrie de llegendes
que passaven a l'antiga Grècia,
no?
Per cert,
que diríem que les contalles
per vosaltres
representen una mica,
entre cometes,
un punt de sortida,
no?
A partir d'ara,
festes per davant,
actuacions,
dimarts vinent
sense anar més lluny
en teniu una,
no?,
a la plaça de la Font.
Sí, sí,
tenim,
les contalles
és el dret de sortida
d'aquest mes d'agost
i setembre,
doncs,
complicadíssim
per les bars Santatecle
perquè posem molta gent
al carrer,
de fet,
comencen les contalles,
això no vol dir
que no siguen tot l'any,
però les contalles
comencen el mes de juliol
a preparar-se,
després dels contalles
els dimarts,
dia 17,
fem l'actuació
de festa major
a la plaça de la Fauna,
dos quarts d'onze també,
que fem els fragments de festa
que és un espectacle
d'avança popular
i hem intentat,
com que portem espectacle
més avantguardista
pels teatres,
al carrer intentem
fer una cosa més popular,
que això no vol dir
que sigui dolent,
sinó que és popular
i és posat dalt de l'escena,
per tant,
amb el rigor
que ens caracteritza
les bars Santatecle,
i bé,
és una actuació d'onoreta,
doncs,
que tornarem a recuperar
el ball de les gitanes de Rubí
amb tots els seus personatges,
que això és...
Perdó,
el ball de...
El ball de gitanes de Rubí,
que és un espectacle,
diríem,
que dura mitja hora,
que surten tota una sèrie
de personatges,
doncs,
des dels Diablots,
que acompanyen a la festa,
el Capità Cavall,
el Vell i la Vella,
fins que finalment
surten les gitanes
a ballar aquest ball de gitanes,
és tot un muntatge coreogràfic
de l'Avera Sant,
doncs,
que fa molta il·lusió
tornar-la a recuperar-la,
perquè feia 4 o 5 anys
que no el fèiem.
Doncs el podrem veure,
quan?
Sí, sí,
aviat?
El 17,
el 17,
dos quarts d'onze,
el dia 17,
per Sant Major,
ho veurem segur.
I a partir d'aquí,
ja comencen els assajos
del retaule,
els balls de festa major,
i ja és el no parar,
però bé,
és el que ens agrada fer
i jo crec que la gent
és el que espera,
no?
Viviu més amb il·lusió,
les festes,
en fi,
comencem.
Sí,
és que jo crec que som un país
o una ciutat,
doncs,
que ens agrada sortir al carrer
i viure al carrer,
això és molt important.
Jaume Guassa,
director artístic de les barres
Sant Tatecla,
gràcies per acompanyar-nos,
que vagin molt bé les contalles,
recordem,
dissabte,
dos quarts,
onze,
si teniu un programa demà
veureu que posa la seva,
perdona,
dos quarts d'onze de la nit,
dos quarts d'onze,
és a dir,
a l'hora que començaran
les contalles
a la plaça de la Pagassia.
Anaves a dir alguna cosa més,
Jaume?
No,
que era l'únic canvi
que hi havia,
que els programes
que tindran a la mà
seran els que toquen guany.
Ah,
d'acord,
d'acord,
perfecte.
Jaume Guassa,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
A vosaltres,
us esperem.