Ara enví, ritme d'ara enví per aquesta Nadal.
Us desitgem bon Nadal.
De fet, això ha passat aquest cap de setmana.
Ara retrobem, en certa manera, més o menys, la tranquil·litat
després del cap de setmana intens en què hem fet accessos de tota mena.
I el cap de setmana que ve, jo crec que hi tornarem.
El Matí de Tarragona Ràdio també segueix endavant,
en certa manera, amb la tranquil·litat i la normalitat.
L'habitualitat que ens dona tornar a entrevistar un cop més
un personatge, una persona d'aquestes que ja són amics de la casa,
que el coneixem de sobres, perquè cada cop que presenta novetat editorial
i per sort és molt sovint, doncs ve també al matí o a la tarda a presentar-la.
Rafael López Montné, bon dia.
Hola, bon dia.
Ets la primera entrevista cultural del dia. Què et sembla?
Fantàstic.
Sí? Fem cultura perquè, de fet, fer camí, en certa manera, seria això, no?
Oh, i tant. Sí, sí, sí.
Hi ha molts criadors que defensen que, precisament, és caminant
on trobem una de les parts més humanes del que som.
I és que el Rafael López Montné és geògraf. Quin titol et posaries?
Geògraf, fotògraf, professor universitari, què? Fa un munt de coses.
No ho sé, intento fer el que m'agrada.
I és tot un especialista des de fa molt de temps que ens descobreix rutes
i coses en general sobre els camins de casa nostra i d'una miqueta més enllà.
El Rafael avui té triple notícia.
Mireu, amb ell volem parlar d'una nova entrega del Apeu
per les comarques de Tarragona.
És el volum 6 i, de fet, és l'últim ja, dius?
Sí.
Després ens presentes una altra novetat literària,
el llibre dels camins.
I després volíem comentar amb tu què és l'Anilla Verda,
que tu ja has tingut molt a veure amb això.
Per on comencem, Rafael?
Per on vulguis.
Doncs vinga, Apeu per les comarques de Tarragona,
editat per Arola Editors, 6è volum,
que ens parla sobre passejades i excursions que podem fer per la demarcació.
Ja és l'últim, dius?
Sí, però a veure, no l'últim de la col·lecció de Ferradura, ni molt menys.
però sí l'últim de Apeu per les comarques de Tarragona.
Ja no donaria més de sí a les comarques.
No, sí, sí que donaria.
Però aquesta sèrie, el que vam fer,
és una sèrie que jo me l'estimo molt
perquè sembla que vam començar la col·lecció.
I el que vam fer va ser recollir les excursions
que van sortir publicades a la Vanguardia,
a l'apartat de l'excursion.
Van ser 150 excursions,
les hem dividit en grups de 25 per fer les guies,
estan traduïdes al català,
i aquesta, per tant, és la sisena i la darrera,
ja hem acabat les 150 que havien sortit publicades.
Articulista de la Vanguardia, això ens faltava dir-ho també,
en el teu currículum.
Rafel, quins itineraris fem amb aquest sisè volum?
Per on passem?
Doncs estan repartits per totes les comarques de Tarragona,
incloses també les de l'Ebre.
i, bé, com abans deies,
no se'ns acaben aquestes comarques ni molt més.
No és que ara agafis les comarques més cap al sud
o més cap a l'oest.
No, no, no.
És un poti-poti.
Estan repartides, sí.
Quina destacaries, ara que estàs mirant l'índex?
Això, no sé si fins a quin punt ho tens a fresc,
o ja forma part una mica del teu passat,
però ara repassant l'índex,
quin itinerari o quin lloc destacaries?
Mira, n'hi ha...
A mi realment em costa de trobar,
però, per exemple, penso en una molt...
Una que per molta gent és molt desconeguda
i, en canvi, és molt familiar, no?
És, per exemple, la Torre d'en Patrol.
Cada cop que anem a la riba,
damunt de l'estret de la riba,
abans d'entrar-hi, venint des del camp,
si es fixem, i a més es veu des de molts llocs,
hi ha una torre al capdamunt d'un turu
que controla el pas de la riba.
Aquesta és la Torre d'en Patrol.
És un lloc que poca gent hi puja.
La gent hi puja, però, sap
de les fantàstiques vistes que es veuen
i, a més, la història de la Torre d'en Patrol
és d'aquestes de...
Si fóssim a Amèrica, ja n'haguessin fet una pel·lícula
o alguna cosa així,
perquè en Patrol era un cap d'illa liberal,
era un home, penso que era un andalús,
si no mal no recordo, molt mal geni,
i això de Patrol era perquè
quan entrava a les tavernes demanava
un got de Patrol,
que era aiguardent.
Demanava així, tal com.
Sí, es veu que va tindre molt mala fama,
tractava molt malament la gent,
no va acabar gaire bé,
però aquesta torre va obligar tota la gent
que passava per allà, gent de valls,
gent de picamixons, etcètera, a construir-la,
i és una torre de vigilància liberal
dins de les guerres carlines.
i buscant, i gràcies als amics,
que t'ajuden i et forneixen d'històries,
doncs en trobes aquesta,
i realment és un lloc fantàstic.
Això està explicat en el llibre, també.
Sí, sí.
Perquè, clar, és el que t'anava a dir,
doncs per la gent que no coneix la col·lecció a peu,
què diferencia o què fa especial aquesta col·lecció,
almenys pels escrits que et toquen a tu,
no?, els de les comarques de Tarragonines.
Veig que barreges, doncs, la part més pràctica,
de dir passeu per aquí, passeu per allà,
amb part també històrica.
Sí, per mi és fonamental.
És a dir, la col·lecció,
vella mateixa,
vol intentar ser alguna cosa més
que una guia tradicional.
És a dir,
és important descriure per on s'hi va,
girar a la dreta, girar a l'esquerra,
però ens agradaria anar més enllà.
I fins i tot aconseguir fer guies
que siguin prou interessants,
com perquè les llegeixis a casa.
Que no cal que et posis les xiruques
i vagis a caminar, no?
Si no vols, no.
Que siguin prou interessants.
O, en tot cas,
que allò t'acabi agradant tant
que et faci que et posis les xiruques, no?
Això ens ho comenten més d'un oient, eh?
A vegades, moltes vegades,
vaig aficionats a l'excursionisme,
de dir, jo ara ja sóc gran,
ja no puc fer segons quins recorreguts,
o ja no vaig a caminar,
però aquestes guies, doncs,
em fan recordar-se'n des que jo havia fet
o em fan...
Les puc agafar com a llibre de lectura?
Aconseguir que...
Veure més enllà del que poden els teus ulls, no?
Coneixer la història també del territori
a través de...
Exacte, sí, sí.
Com si portessis algú, no?
Algun expert al costat.
De fet, el que fem és una mica una cuina, no?
Vull dir, preparem una excursió, en aquest cas, no?
Buscavem que s'adequés més al tipus de gent
que pensaven que podria ser interessant
quan fèiem els escris de la Vanguardia
i aleshores el que busques és històries
del lloc, anècdotes, valors, etcètera, etcètera,
i ho barreges tot i tenim, no?,
amb les receptes que hem anat aprenent
i intentes oferir una proposta
que sigui prou interessant.
Doncs aquesta guia, que pretén ser això,
no només una guia pràctica, que també ho és, eh?
Perquè veiem diferents mapes
en què hi ha rutes marcades,
però que també pretén ser una guia de lectura,
un llibre de lectura en definitiva,
des del sofà, ve acompanyada
i això la fa molt, molt atractiva
d'unes fotografies espectaculars.
Rafel, l'has fet tu.
Sí, el nostre territori és espectacular.
Trobes?
Sí, absolutament.
Escolta, si n'haguessin de destacar
alguna de fotografia,
no sé si dir-te d'aquesta guia
o de tota la sèrie, no?,
d'aquests sis volums.
Jo estic veient aquí, no sé,
jo ara no recordo com es diuen,
aquestes cabanes fetes amb adobes,
amb pedres?
Amb pedra seca, sí.
Amb pedra seca.
Aquí, aquesta que veus,
la barraca d'Anquicolis.
La barraca d'Anquicolis
està a sobre del pobret de Freginals
i també té una història molt interessant.
Aquesta cabana és excepcional
perquè a més està feta per un picapedrer,
és a dir, algú que controlava molt bé la tècnica.
I era un picapedrer que era coix.
I aleshores, tot i que no està lluny del poble,
es cansava d'anar i tornar cada dia
i va fer-se una cabana per estar-se
durant la setmana, no?,
els dies que li venien bé al costat,
o sigui, quedar-se a la feina,
que això abans era relativament habitual.
És a dir, les cabanes de pedra seca,
per exemple, si ens fixéssim,
les veiéssim des d'una avioneta,
veuríem que n'hi ha més
com més lluny del poble estàs.
Val, per fer l'aixopluc, no?
Sí, no per viure,
però sí per quedar-te en època
en què hi havia més feina al camp, etcètera, etcètera.
I era una manera també de fer servir la pedra,
que a més t'emprenyava per conregar,
que l'havies de treure,
que l'havies de posar a algun lloc o altre,
que no hi havia camions com per endur-se-la lluny.
I aleshores, era convertir un problema en un avantatge.
És una mostra de sabidoria popular.
Doncs sí, i avui en dia,
doncs, sembla que tornen a estar una mica en boga,
vull dir, se'ls fa a casa amb aquestes cabanes,
intenta conservar-les...
Jo crec que ens expliquen molt de qui érem, no?
I com eren els nostres paisatges agraris
i d'on venim i totes aquestes coses.
Veiem molt de paisatge amb pedra
i, per tant, un paisatge que té un punt erm, no?,
com a gris, marró,
però és que després veiem uns paisatges verds
i ja igualits espectaculars.
Clar, un fa la impressió,
mirant les fotografies, almenys d'aquest volum,
del Rafel, que tenim un territori variadíssim.
O sigui que està tot concentrat,
tots els tipus de paisatge.
És així o és que tu vas a buscar allò justament la cosa estranya?
Clar, el fotògraf treballa amb la seva mirada
i, per tant, et fixes en una cosa i no et fixes en una altra.
Per tant, la mirada sempre és subjectiva,
però no t'inventa res.
És a dir, tries, però no t'inventa res.
És a dir, el que surt aquí és el que hi és en el territori.
En un moment donat, busques unes llums, etcètera, etcètera,
però hi és, i tant, i tant.
I els nostres paisatges necessiten ser remirats
i llegits amb altres ulls.
Fixa't que, per la majoria de gent,
quan diem la paraula muntanya,
el primer que se'ns ve al cap,
i a més els que tenim ja una edat,
és la imatge ideal de muntanya,
que és la de la capsa de colors alpino.
O sigui, una muntanya alpina,
amb neu a dalt, vaques a baix, etcètera, etcètera.
Aquesta és la manera en què hem après a llegir el paisatge.
I això ve donat per unes escoles,
des d'unes escoles pictòriques, literàries,
el seu origen, o per part de la societat europea,
quan es descobreix les muntanyes,
el que es descobreixen són els Alps.
I, per tant, nosaltres hem mirat el nostre territori,
el nostre paisatge, amb unes determinades claus,
amb uns determinats ulls, diríem.
Estem redescobrint, o descobrint, a vegades,
el que tenim al voltant.
I, per tant, estem aprenent a veure el que tenim al voltant.
belleses que són diferents de les que, no?,
o que les hem d'interpretar de manera diferent
que no amb aquelles claus.
I, clar, la nostra muntanya,
una de les més emblemàtiques que tenim aquí,
és el Montsant.
I no té punys, és plana de dalt, no?,
completament diferent, i no hi ha vaques a baix, no?
Però, en canvi, té una força enorme, no?,
i uns valors culturals, espirituals, enormes.
Que encara hi ha parts del territori,
de la demarcació de Tarragona, que et sorprenen.
O ja ho has vist tot.
No, no, no, no.
Perquè, com et dic,
que si poses l'accent en la mirada,
el territori es fa infinit.
A més, jo crec que deu canviar, també,
depèn de l'època de l'any que hi vagis.
Exacte.
O depèn, també, fins i tot,
en una cosa tan subjectiva com l'estat d'ànim
amb què ho afrontis, no?
Sí, per això he parlat de les mirades, no?
O quan t'expliquen, no?,
un determinat fet, no?
O des de...
Clar, quan coneixes la història concreta, no?
Abans d'allà a buscar allò.
Jo me'n recordo, no?,
ara treballant amb la recuperació de camins al Priorat,
que una de les persones que m'ha ajudat,
de Borrega, l'Òscar,
m'explicava que un dels camins
era el camí per on anava el seu àvia
a festejar amb la seva...
amb la que seria, no?, la seva àvia,
i era el camí que agonia a Cornodella.
I que hi havia un punt
que era on se feien el petó
perquè sabien què ningú els veia
allà abans d'acomiadar-se.
Clar, tu quan veus aquell camí
ja el veus diferent.
I qui diu això
diu, doncs, gestes, batalles
o històries molt humanes.
Per tant, jo crec que,
almenys a mi,
és una de les coses més plaents que coneixo
i crec que són molt positives.
Hem de farcir de continguts
els nostres paisatges,
els nostres territoris.
Què tenen els camins
que els fan tan màgics?
Rafel, que t'agraden tant!
Perquè ara parlem d'un altre llibre,
el llibre dels camins,
que és un manual,
diu ell,
per esveir dubtes,
desfer mites i reivindicar drets,
del Rafel López Moná i el Javier Campilla.
Aquest és un bel llibre
que fa molts anys
que vam pensar
que l'havíem de fer,
ha anat bé a esperar
i vam trobar
el moment
a partir
que ens van espitjar,
vam tenir una petita ajuda
del CATS,
el Consell Assessor
per al Desenvolviment Sostenible
de la Generalitat
i vol ser això
un manual,
fonamentalment,
de camins.
Això vol dir
que expliqueu
els tipus de camins
que hi ha a Catalunya,
això sí?
O sortim de Catalunya,
fins i tot...
Sí,
hi ha exemples
de fora de Catalunya,
però el marc
general on es movem
és el territori de Catalunya.
Tipus de camins
que existeixen,
per exemple...
Què és un camí de carro?
Què és un camí de ferradura?
Què és un camí de basc?
Què és un curriol?
Quina dimensió legal
tenen aquests camins?
Tot això són
denominacions
que avui en dia...
Però jo ja no sé
què volen dir, eh?
Tot aquest tipus,
la tipologia de camins,
clar, perquè...
Què és un camí públic?
Com saber
quan un camí és públic
que no és públic,
què és un dret de pas,
no?
Que no és qui...
Qui té responsabilitats legals
en el tema dels camins?
De qui són els camins?
Això és una eina
fantàstica
per ajuntaments,
també per administracions?
Sí,
està molt pensada,
per exemple,
per secretaris d'ajuntament.
Molts cops,
de petits i de grans ajuntaments,
hi ha tot un desconeixement
enorme en aquest sentit,
no?
I després,
això, no?
A dubtes,
a mites,
per exemple,
no,
això,
no,
un camí és un dret de pas,
no,
un camí públic
és sol públic,
no és un dret de pas.
Els drets de pas
normalment sempre són
de privats per privats,
bé,
coses d'aquest tipus.
Ah,
la senyalització diferent,
no,
que hi ha?
Clar,
el tema de la senyalització,
el tema de l'accés al medi natural...
La conservació,
aquí se'n fa càrrec,
perquè,
exacte.
Clar,
amb això també,
aquest és un llibre reivindicatiu,
també reivindicatiu de drets,
de,
clar,
els camins són els grans
d'un dret importantíssim,
que és el dret a circular
pel nostre territori.
És a dir,
hi ha determinats llocs
que només hi arribes per camins.
Si desapareix aquest camí,
no,
es tapa,
es no,
s'usurpa,
etcètera,
etcètera,
perdrem un dels drets
més importants que tenim
i que està directament garantit
per la Constitució.
És a dir,
va molt més enllà
de fer excursions
per passar-ho bé.
Què fa la impressió
que es comencen a valorar
una altra vegada
els camins,
es tenen en compte
o no?
Jo soc optimista.
Jo he vist en aquests últims anys
un avanç enorme
en la sensibilitat
per aquests temes.
Possiblement,
però,
el moviment excursionista
ja ha fet molt en això.
Jo crec que ha fet,
evidentment,
però permeta'm que digui
que jo trobo a faltar coses
dins el moviment excursionista.
i ho dic en considerar-me membre.
Crec que jo miro altres realitats
com la britànica
i allí els centres excursionistes
han acabat sent
veritables grups de pressió
en defensa dels camins.
I aquí no ha passat això.
És a dir,
a nivell individual
els excursionistes
són gent molt sensibilitzada,
però a nivell col·lectiu
les agrupacions,
les federacions,
etcètera,
no s'ha convertit
en aquest lobby.
I, per exemple,
hem acabat fixant-nos
i posant molta atenció
en com marquem
els nostres itineraris,
les nostres excursions,
i hem dedicat
molta menys atenció
i energia
a defensar
el que ens permet
fer les excursions,
que són els camins.
Les administracions
estan per la labor
o aquí depèn
ja de cada municipi
o de cada àrea?
La situació és diferent
en molts llocs,
però,
en tot cas...
Suposo que també hi ha llocs
en què es necessiten més
els camins
o són més...
més concorreguts
que en altres llocs
que no es fan servir tant
o que no.
Sí, però partim
d'una situació
d'un gran abandonament.
És a dir,
tenim molts anys
d'enderrariment.
Perquè et facis una idea
d'aquí a poc,
a veure,
aquest any que ve
que entrarem,
podrem celebrar
100 anys
sense que hi hagi hagut
cap llei de camins.
L'última llei
aprovada
és del 1911.
Necessitem...
Estou més dolent.
molt dolent.
Necessitem una llei
de camins actuals.
I la llei de carreteres,
per exemple,
preveu,
no?,
i hi ha el manament
de fer una llei
de camins.
No l'hem fet encara.
Per tant,
ja m'ho es dubta,
per exemple,
ja ens parlaves
del tema
de l'anella verda.
Ara entrarem
en profunditat,
digues, digues.
A Tarragona,
tant al municipi,
un dels resultats
ja concrets
del projecte
d'anella verda
ha sigut la realització
d'un inventari
de camins.
L'Ajuntament
encara no en tenia cap
i, com ells,
hi ha altres municipis
que els ha passat.
Al final,
el camí
és el germanet pobre,
hi ha moltes altres necessitats
i, carai,
no s'hi arriba tot.
En aquest cas,
però,
de seguida que nosaltres
els vam dir
que per fer bé
el treball
necessitàvem aquest inventari
i, etcètera,
s'hi van posar molt bé.
I l'ha fet precisament
el Xavier Canvillo,
que és un dels grans experts
d'aquest tema
a nivell nacional,
a nivell espanyol també.
Doncs bé,
ara sabem
quins són els camins
de Tarragona
i les xifres
són realment interessants.
Estem parlant...
Patrimoni històric,
camins
que segurament
alguns avis
o pares
recorden
i recorden
haver-hi passat
i mira,
perquè no es perden
tampoc.
Estem parlant
de 90 camins.
Però terme municipal
de Tarragona.
Terme municipal
de Tarragona.
Només terme municipal?
Només terme municipal
de 90 camins diferenciats.
140 i pico quilòmetres.
Ara,
les últimes infraestructures
que hem anat fent
els hem triturat,
els hem tallat
i un dels problemes
ha sigut
no tindre un inventari.
És a dir,
quan s'ha fet
la nova variant
hauríem hagut de dir
eh,
aquí s'ha de respectar
un pas,
aquí s'ha de respectar
un altre pas.
No perquè,
vull dir,
més enllà del debat
de si és necessari,
si no era necessari,
si es podia ampliar
l'autopista,
si no,
però un cop
ho has de fer,
hem perdut
connectivitat
gratuïtament.
Perquè era
d'obligat
compliment
mantenir el lloc.
Clar,
hi ha llocs
en què ara ja només
hi podem anar
motoritzats.
Aquesta és una,
hi ha altres llocs
que a mi ens quedaran tallats
i que no es tenien
que haver tallat
i que hem perdut
això que parlàvem abans,
la capacitat
d'anar d'un lloc
a un altre.
Per exemple,
els suïssos
tenen
el tema
de poder recórrer
el seu territori
sagrat per ells
i ho tenen recollit
directament
a la Constitució.
El dret
de qualsevol ciutadà
suïs
a travessar
el seu país
a peu.
Per això,
les xarxes
de camins
senyalitzades
parteixen
de les ciutats.
Nosaltres aquí
tindríem problemes
perquè no ens passés
un camió per sobre.
És a dir,
en aquest moment
un signe de benestar
és poder gaudir
d'aquest dret.
El fet de tenir ara
localitzats
aquests 90 camins,
el que s'anomena
l'anella verda
de Tarragona,
obliga en certa manera
l'Ajuntament,
ara que estan catalogats,
que se sap quins són
des d'on comencen
fins on acaben,
obliga en certa manera
l'administració
a tenir cura d'ells?
O això ja és
un segon pas?
Sí, sí.
A veure,
de dret a llei,
sí, absolutament.
És a dir,
ara saben quins...
Totes les administracions,
tots els ajuntaments
han de tindre
inventariats
els seus béns.
La majoria de camins
són dels ajuntaments.
Per tant,
aquest és un manament legal
que han de tindre.
Després s'arriba
on s'arriba.
Per tant,
ara l'Ajuntament
disposa
d'una molt bona eina
i em consta
que hi estan treballant
des de la brigada
per saber coses,
des de la Guàrdia Urbana,
etcètera,
etcètera.
I, bueno,
això seguirà
el seu procediment,
molt problemàtament
sortir a exposició pública,
etcètera,
etcètera,
i anirà avançant.
Hi ha unes recomanacions
fetes per l'expert
que ha fet l'inventari.
Els inventaris
mai són complets del tot.
S'han d'anar
revisant,
millorant,
detectant errors,
incorporant coses,
etcètera,
etcètera.
Però jo crec que,
mai millor dit,
hem començat un bon camí
en aquest sentit.
Amb aquest inventari
és amb el que nosaltres
estem treballant
ara per veure
quins d'aquests camins
són interessants
perquè hi anem a passejar.
Que no som tots malaurats.
Aquest seria el primer pas
en plan de dir
vinga, aquests ja els tenim
habilitats,
ja podem anar
tastant,
anar trepitjant terreny.
La idea d'Anella Verda
parteix de,
jo penso que això
és una imatge
molt interessant
i és ser capaços
de donar un tomb
al voltant
del municipi.
Això es pot fer ara.
No ben bé.
Podries fer-ho
però amb problemes
importants
perquè tens
carreteres nacionals,
etcètera,
que ho tallen.
Una de les coses
que farem nosaltres
serà intentar
identificar aquest tomb
i veure quins problemes hi ha
i si es podem,
no?,
i dir a l'Ajuntament
mira,
seria interessant
resoldre això
perquè els veïns,
no?,
la gent de Tarragona
o la gent que vingui,
etcètera,
etcètera,
pugui fer aquest tomb.
i és un tomb
molt interessant
perquè passem
per zones
encara
amb una superfície
forestal
molt interessant,
no?,
amb un valor patrimonial
d'antics masos
medievals
molt interessant,
amb una costa
també molt interessant,
etcètera,
etcètera.
Carai,
és el nostre tresor,
no?,
és el que tenim
aquí a Tarragona
que hauríem de ser
capaços
de preservar.
Això,
però no només
aquest tomb,
sinó la idea
és de poder senyalitzar
els camins més interessants
per anar a passejar
i que a més sigui
un projecte
en què s'hi puguin
anar afegint
la resta de municipis
del voltant
i que un dia puguis dir
que ara me'n vaig
al Catllà passejant
i tornaré,
dinaré allà
o vaig amb bicicleta,
no?,
o perquè no fins avall
o etcètera,
etcètera,
o aquí o allà.
És a dir,
de la mateixa manera
que necessitem
disposar de carreteres
per moure'ns en vehicle,
que tinguis una xarxa
que et puguis moure
a peu,
amb bicicleta,
fins i tot a cavall,
al voltant de la teva ciutat
i disfrutant
d'aquests voltants.
En tornarem a parlar,
ja veieu que el tema
dona molt a de si
de l'anella verda
de Tarragona,
del llibre dels camins,
aquest manual
sobre,
precisament,
sobre les diferents
tipologies de camins
i del sisè volum
de la peu
per les comarques
de Tarragona.
Són tres notícies,
tres novetats
que ens portava avui
el Rafael López Montnè
i que hem fet
un tastet de cada.
Rafael,
i vaja,
te tornarem a convidar,
com a mínim
per Sant Jordi.
I jo crec que abans...
Encantat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Rafael.
Una abraçada.
Arriben ara els titulars
de les 11 a Catalunya Informació.