Tarragona Ràdio, les entrevistes als candidats.
Senyor Xavier Sabaté, molt bon dia.
Hola, què tal?
Xavier Sabaté és el cap de llista del Partit dels Socialistes per Tarragona.
En aquestes eleccions al Parlament té 57 anys,
va néixer a Flix, per viure ja des de fa anys a Tarragona,
llicenciat en Filologia Catalana,
és el delegat del Govern de la Generalitat
i primer secretari de la Federació del PSC a les comarques de Tarragona.
Ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona en diverses etapes,
diputat provincial, també diputat a Madrid durant tres legislatures,
s'ha presentat en diverses ocasions al Parlament de Catalunya
i ara ho torna a fer com a cap de llista.
Falten només dos dies de campanya, senyor Sabaté,
i s'haurà quedat amb les ganes de fer un cara a cara amb el senyor Poblet.
Sí, és una llàstima perquè la Convergència,
tant a Lleida com a Barcelona,
a Lleida es va fer i a Barcelona,
en fi, per problemes tècnics o de falta d'adequació al que és la normativa,
no ho han pogut fer,
però és estrany el senyor Poblet,
perquè hi ha moltes incògnites que aquesta campanya no les haurem resolt.
Per exemple, per què no coneixem el seu programa,
per què no està penjat a la web,
com la de la resta de partits o el nostre en particular,
tenen un que només fa referència al que és el conjunt de Catalunya i no el d'aquí,
no ens aclareixi, igual que pacta amb el Partit Popular a la Diputació,
si pensa que aquest ha de ser l'objectiu del seu partit,
en el cas que tingui possibilitats de governar i amb qui.
Llavors, tampoc això en els debats que hem tingut a sis ens ho ha volgut aclarir.
Tampoc no ens ha dit si acumularà un tercer càrrec el d'alcalde i president de la Diputació
i es dedicarà al Parlament com farem la resta,
almenys jo tinc el compromís de fer-ho al 100%.
Tampoc no ens ho ha dit.
Hi ha altres coses, altres qüestions que encara són més importants pel que fa al programa.
Per exemple, què vol dir això de la retallada de l'administració de la Generalitat
que augura i proposa el senyor Mas?
En fi, diu que ho faran un 25%.
Llavors li hem preguntat quants mestres, quants Mossos, quants metges,
quantes infermeres disminuirà i què és el que retallarà.
O en aquestes comarques una qüestió tan sensible, dues qüestions molt sensibles.
Una, la de l'aigua.
Han tornat a ressuscitar els trasbassaments, parlant del Roina,
que portaran el Roina quan aquí han fet les coses en els últims anys tots plegats,
no només el govern, perquè no siguin mai més necessaris els trasbassaments.
Hem fet estalvi eficiència, tot allò que dèiem de la nova cultura de l'aigua
quan ens manifestàvem en contra del trasbassament de l'Ebre,
que Convergència i el Partit Popular havien proposat.
O, finalment, per no dir-ne més, tot el que es refereix a les qüestions energètiques.
El primer dia, abans de començar la campanya,
el senyor Poblet es va pronunciar a favor de l'energia nuclear,
dient, i es va equivocar molt, perquè va dir que això ho feia perquè significaria
menys dependència de l'exterior, quan jo li vaig preguntar si és que havia trobat urani a Vilaseca
o en alguna de les nostres poblacions, perquè l'urani, l'estem important del Níger,
del Canadà o d'Austràlia, en fi, doncs ha reculat una mica,
però tampoc no ens ho ha aclarit al llarg de la campanya.
Penso que ens ha d'explicar moltes coses i no les aclareix.
Així, per això és el que demanava un cara a cara,
ni per cap obsessió personal ni per res, sinó perquè els ciutadans
necessiten saber quin projecte els hi presentem,
quina disponibilitat tenim nosaltres per servir-los
i per ser fidels a allò que ens demanen.
Ens demanen que ens dediquem plenament al Parlament o a la nostra tasca
i, en fi, ell no sembla que ho pugui assegurar en aquests moments.
Per contra vostè, senyor Sabater, sembla que té, o com a mínim suposo que defensa
i argumenta que vostè té les coses clares i el seu partit.
Partit dels Socialistes, per exemple, aquí a Tarragona.
Vostè no s'ha cansat de repetir en aquesta campanya
que es poden crear 20.000 llocs de treball.
En una situació amb més de 20.000 aturats ara mateix a la demarcació,
realment és creïble aquest plantejament que fan?
Doncs, miri, n'hem creat, malgrat la crisi,
en aquests 6 anys o 7, n'hem creat 70.000.
El que passa és que d'aquests 70.000 n'hem perdut, desgraciadament,
50.000 que, com vostè diu, han passat a les files de l'atur.
És a dir, nets, en aquests 7 anys ja n'hem creat 20.000.
Nosaltres creiem que aquests 20.000 es poden tornar a crear en 4 anys.
En quins envits, creu vostè?
I hem de ser optimistes, sí, ara l'hi explico.
Miri, l'últim estudi del Banc de Bilbao, de la setmana conegut la setmana passada,
és un centre d'estudis econòmics de molt de prestigi,
assenyala que la nostra província és l'única de les quatre catalanes
que en els últims tres mesos, en el tercer trimestre,
ja ha crescut a Catalunya.
I això és positiu, sobretot en el sector del turisme,
però també la indústria, sobretot la indústria química està creixent.
Hi ha hagut fa pocs dies també l'anunci de la implantació d'una nova planta,
en concret del factorià Clareant.
En fi, i que hi hagi aquestes previsions, doncs, ens fa ser optimistes.
Per tant, com es poden crear aquests 20.000 llocs de treball?
Doncs, miri, en un sector, el principal és el de la logística.
I aquí també hauríem volgut conèixer quines són les propostes del senyor Poblet,
de Convergència i Unió, perquè el principal centre logístic de Catalunya
que pot acabar d'establir-se, tal com tenim previst, al Baix Penedès,
doncs, ha estat objecte de controvèrsia en aquests anys
i els propis alcaldes de Convergència i Unió de la zona,
doncs, hi van estar en contra i l'han estat boicotejant fins la setmana passada,
que va haver un debat, i encara el representant de Convergència i Unió
deia que, en fi, si ells governaven, que l'aturarien.
Bé, doncs, en logística, la Universitat Rovira i Virgili
ens assenyala que podem crear de l'ordre de 9.000 llocs de treball.
Després de la logística, tothom assenyala també
que el sector anomenat de l'economia verda
també pot ser productor i generador de llocs de treball
i ens estem referint a energia, sobretot energia renovable,
aigua, residus i tot allò relacionat amb el medi ambient.
Després, tot el que és la indústria de l'agroalimentació.
Aquesta és una indústria no deslocalitzable,
per tant, és un sector en què podem incidir
i, en fi, al voltant, sobretot, del que és el parc tecnològic de Reus
i tot el que és la bioalimentació, també.
I després, tot el que s'anomena el tercer sector,
que és les activitats relacionades amb l'atenció a la gent,
la salut, l'educació, els serveis socials, etcètera.
fonamentalment això. I després, dins d'aquest pla,
que és la nostra primera prioritat, la generació de llocs de treball,
hi ha dos col·lectius, molt a tenir en compte.
Primer, els treballadors que, provenents de la construcció,
han quedat a l'atur i necessiten una formació en reciclatge,
perquè, si no, difícilment serà impossible que tornem als nivells
d'activitat de la construcció que vam tenir en el passat.
i després, aquells sectors de la joventut que ni treballen, ni estudien,
ni que estan en una situació que no ens poden permetre
com a col·lectius socials, com a societat.
En fi, aquesta és la nostra primera prioritat.
Hauríem volgut conèixer quines són les del senyor Poblet,
però ja veiem que no tindrem ocasió.
Abans ha citat en la primera resposta els temes energètics
sobre la qüestió de l'energia nuclear
i del magatzem de residus nuclears a Escó,
el seu partit s'ha pronunciat d'una manera clara,
tot i que les seves postures, a vegades, senyor Sabater,
han discrepat de la línia oficial del partit.
En qualsevol cas, quina alternativa ofereix el PSC a la Ribera d'Ebre
en cas que no hi hagi el magatzem de residus nuclears?
A més, sembla que aquesta és una possibilitat molt gran.
Sí, és veritat i no ho amago,
i aquesta pregunta se m'ha fet reiteradament en aquesta campanya electoral,
que jo era i soc partidari d'un magatzem centralitzat de residus nuclears
que doni solució perquè el magatzem de residus nuclears
no és un problema, sinó que és una solució
a la qüestió pendent que tenim
i que tots els països avançats ja han resolt dels residus nuclears.
Nosaltres no podem continuar tenint tres magatzems com els que tenim ara,
perquè de vegades els contraris és el magatzem de residus nuclears
quan els preguntem i què fem dels tres que tenim ara?
Voleu que continuïn tres magatzems de residus nuclears
en condicions no adequades, llavors la resposta va per barris,
n'hi ha que diuen que no,
és que el que volem és que hi hagi un calendari de tancament de les nuclears,
els altres diuen que es quedin com estan encara que siguin aquestes condicions,
etcètera, etcètera,
però el que no volem és que hi hagi transport de residus,
en fi, nosaltres estem convençuts que la millor solució és un magatzem
que contingui els residus nuclears com a Holanda, com a Suècia,
com a Alemanya, com als països avançats en condicions adequades,
i per això continuarem treballant per trobar aquesta solució,
no a Catalunya, perquè aquí ja hem decidit
que el govern i el Parlament de Catalunya es van pronunciar
que no volíem aquesta instal·lació,
llavors hem de ser conseqüents amb el que decideix el Parlament,
que per això és el lloc de la sobirania del poble de Catalunya.
Però què podem oferir com a alternativa a la Ribera d'Ebre, segons vostè?
Com a alternativa?
Industrial, com a motor econòmic per desenvolupar la comarca?
Clar, no, aquesta no és la, encara que ja hagués estat,
aquesta no és la solució per al desenvolupament de la comarca.
Les comarques de l'Ebre tenen ocasions, també, no moltes,
tampoc el Camp de Tarragona, però les que tenim les hem d'explotar,
i algunes d'aquestes passen pel que és el turisme,
passen pel que és la indústria, si acabem de fer les infraestructures que es necessiten,
i, per tant, durant aquesta legislatura ja hem fet polígons industrials que estan previstos
i que es desenvolupen pel viver d'empreses,
que en alguns casos, com en el meu poble, ja s'han col·locat,
per l'agroalimentació, que és un tema molt important,
i hi ha productes de qualitat que, en fi,
que no només han de permetre el desenvolupament de l'agricultura,
sinó també de la indústria que pugui anar associada,
i tot això fa un conjunt d'oportunitats que, en aquests moments,
doncs, poden tenir un futur esperançador per a aquelles comarques de l'Ebre
i que, al costat de la recerca i dels estudis i de la formació professional més adequades,
doncs, signifiquen el futur.
El magatzem de residus nuclears l'hem d'acabar de trobar al lloc idònic,
ara que sigui fora de Catalunya,
i els residus nuclears s'han de guardar en condicions adequades.
Cal potenciar les energies renovables?
I des d'un punt de vista territorial,
vostè és partidari que, per exemple, hi hagi més parcs eòlics a les comarques terragonines?
Per suposat, els parcs eòlics s'han de col·locar al lloc on fa vent, no?
En alguna ocasió vaig sentir algun responsable d'un partit polític
que em va dir que el seu partit els volia...
Després ja no ho he vist més, eh?
Però que volia posar a les mitjanes de les autopistes.
I vaig dir que és que a les mitjanes de les autopistes de Catalunya
a les autopistes de Catalunya no fa vent.
Llavors, on s'han de posar?
Doncs en els llocs en què això sigui possible
i on la inversió trobi capital per poder-ho posar
i per aprofitar un recurs que és endògen,
que és propi nostre i que és inesgotable,
perquè de vent n'hi haurà sempre.
I igual que hem d'aprofitar el vent,
hem d'aprofitar el sol molt més.
I la biomassa, que és una cosa que tenim pendent a Catalunya.
i després, cosa que hem aconseguit implantar al nostre territori,
que és l'Institut de Recerca en Energies d'Energia de Catalunya,
doncs aquest que al nostre territori comença a investigar en biocombustibles
i en energia eòlica marina,
doncs creure'ns-ho això, perquè podem estar a l'avançada del món
i en aquests moments ja tenim esponsors potents
que estan disposats a investigar en aquest nou tipus d'obtenció de l'energia,
que és l'eòlica marina,
i per tant espero que durant els propers temps
aquestes comarques nostres,
que sempre han estat capdavanteres en política industrial i energètica,
doncs en aquesta ocasió ho siguin una altra vegada,
però perquè generem investigació, coneixement,
transferència tecnològica i parcs en els que es pugui generar energia renovable.
Penso que estem en la bona direcció,
aquí podem també crear llocs de treball
i nosaltres assenyalem que durant la propera legislatura
es poden generar de l'ordre de 409 megawatts renovables
que hauríem de mirar d'aconseguir entre tots.
Parlem ara de transports, senyor Sabater.
L'1 de gener el govern assumirà les competències dels trens a mitja distància,
dels trens regionals de Renfe.
Imagini's que, en fi, vostè és el màxim responsable d'aquest servei,
d'aquestes noves competències.
Des del punt de vista de Tarragona, quina seria la seva prioritat?
Què faria el primer?
Sí, primer creure'ns que això del ferrocarril és el transport del futur
i pensar que la nostra economia necessita un ramal
des del port de Tarragona fins a Castellbisbal,
exclusiu per mercaderies d'ample de via europeu,
que ens atorgui més competitivitat al nostre teixit productiu
i, per tant, pugui generar més docs de treball.
Ja veu que això dels docs de treball, en cada frase que dic, ho tenim al cap.
Llavors, a banda d'això, el que volem és que hi hagi,
després del traspàs de regionals,
que mai ens hauríem cregut fa uns anys que hagués pogut estar en les nostres mans,
i que és producte, entre altres, de les previsions d'aquest estatut tan denostat per alguns.
Doncs, en el terreny dels regionals i de la comunicació amb Barcelona,
per entendre'ns, perquè això serà més gràfic,
volem que cada dia, des de les 6 del matí fins a dos quarts de 10 de la nit,
hi hagi 40 trens que facin el trajecte, la major part d'ells,
amb 40 minuts entre Tarragona i Barcelona, per entendre'ns.
En fi, aquí no hi poso només els regionals,
que aquests serien de l'ordre d'uns 30, però comptem també els altres.
Pensem que, a més, el ferrocarril ha de desenvolupar-se també
en forma del trencamp, que tothom coneix,
i que ja hem començat a fer els primers estudis de traçat,
i que penso que les principals ciutats del camp de Tarragona
tindran i viuran una veritable revolució en aquest nou mitjà de transport.
Per tant, el ferrocarril és el transport del futur,
i durant els propers anys haurem de posar-hi tots el coll
perquè sigui de veritat el transport col·lectiu que ens mereixem.
També el ferrocarril com a eina fonament en tots per millorar la mobilitat
en aquesta zona formada per Tarragona, Reus, Cambrils, Valls...
Ja ha dit, està a favor del tramvia, això està clar?
I amb la tarifa unificada, perquè això ja ho hem aconseguit
amb l'autoritat del transport d'aquestes comarques.
En fi, és una gran fita i ha significat també que hi hagi
una major utilització del transport públic, del transport col·lectiu.
Penso que el transport col·lectiu encara estem lluny
del que són els estàndards del nord d'Europa,
i que durant els propers temps, en la mesura que els puguem millorar
també les freqüències, doncs hem d'arribar en aquesta freqüència
que és desitjable des de tots els punts de vista,
des de la butxaca dels ciutadans i també des del punt de vista mediambiental.
Les polítiques socials que ha fet aquest govern
ha estat d'alguna manera, en fi, la bandera que els socialistes
han volgut lluir al final d'aquesta legislatura.
Què és el que destacaria precisament en aquesta matèria
del que s'ha fet en aquests quatre anys?
Salut, salut, salut, salut, salut.
Ha estat...
Els del PP deien ahir que caldria fer un nou hospital a Tarragona.
Va venir l'exministre, ja que ha citat salut, salut, salut.
Sí, sí, que diguin el que vulguin.
Nosaltres hem fet...
Tots els hospitals han...
O són nous o s'han reformat.
I l'hospital de Joan XXIII...
Suposo que el que deien de tota manera
era el nou hospital que vol fer Santa Tecla.
Però, miri, la revista Newsweek,
que no és sospitosa de ser socialista precisament,
sinó més aviat al contrari,
feia fa un parell de mesos un rànquing
estudiat amb tots els paràmetres
sobre qualitat de la salut, etcètera,
de l'atenció sanitària, etcètera, etcètera.
I ens atorgava el tercer lloc del món.
Mira si hi ha països al món.
Nosaltres, Espanya i Catalunya,
tenim el tercer lloc del món
després del Japó i de Suïssa
i empatats amb Suècia.
Tercers o quarts, perquè estem exequo, no?
En fi, això ja deixa en evidència
qualsevol anàlisi que posi en qüestió
la qualitat del nostre servei
que en bona mesura,
en molt bona mesura,
hem assolit entre tots,
però sobretot gràcies a la professionalitat.
Tenim uns professionals extraordinaris
a qui ve a atendre's i a operar-se
mig món, escolti.
I nosaltres hem fet des del nou hospital de Reus
fins als de Cambrils,
que és un hospital que li hem anomenat
d'alta resolució hospital Lleuger
i el mateix hem fet a Calafell,
el mateix hem fet a Salou,
el mateix farem a Vilaseca,
el mateix hem fet amb altres hospitals
com el de Valls o el de Tarragona
que s'han remodelat en molt bona mesura.
Així que, l'atenció sanitària,
no només per això,
hi ha un altre aspecte
que és veritablement revolucionari
que és el del transport sanitari
i l'atenció a les urgències.
En aquests moments hem baixat
a una mitjana de 14 minuts.
Ara, si hi ha alguna urgència,
un ciutadà té una urgència
i truca als serveis sanitaris,
arriben en 14 minuts o menys.
Llavors, per això estem en el tercer lloc del món
i tenim una esperança de vida a Catalunya
gràcies a tot això,
a la professionalitat de la gent,
a la dieta mediterrània,
en fi, a tot un conjunt de factors.
Però també el factor del sistema sanitari
dels millors del món.
En educació s'han fet també molts equipaments
si en aquesta legislatura s'ha aprovat un pacte nacional,
la Llei d'Educació de Catalunya volia dir,
que dona molt de marge pel futur del país.
Però en aquest àmbit educatiu,
el que falta més és potenciar la formació professional?
I això lliga precisament amb aquest context de crisi?
Hem fet un pas important,
però és evident que encara ens falta.
Hem lligat molt més el que és l'educació
de la formació professional
i la formació professional no es reglada,
sobretot en plans d'ocupació i d'aprenentatge
lligats al món de l'empresa,
que crec que comença a donar la mesura
per on hem d'anar en el futur.
I crec que, en fi,
tot el tema referit a l'educació,
però també a l'educació universitària,
doncs ha estat un pas fonamental.
La universitat d'aquestes comarques nostres,
la Universitat Rovira i Virgili,
per primera vegada
està en el lloc del finançament que li pertoca.
Només cal preguntar-ho als rectors
que ha tingut i a l'actual
i als que ha tingut la universitat.
Jo recordo com quan estàvem a l'oposició
any rere any,
quan arribava el moment dels pressupostos
de la Generalitat,
la Universitat Rovira i Virgili
estava de les últimes,
en aquests moments està en el lloc que li pertoca
per número d'alumnes,
per els seus projectes.
Hem assolit el campus internacional,
tenim centres de recerca
lligats a la Universitat Rovira i Virgili,
com mai.
Jo estic molt orgullós
d'haver aconseguit això,
però crec que com a ciutadans
hem de valorar també
en la seva justa mesura
com aquest territori nostre,
també amb recerca,
és un dels millors territoris d'Europa
en aquests moments.
Per això que de vegades
es parla de noves implantacions industrials
a Catalunya es parla
de les nostres comarques,
perquè tenim una xarxa
d'elements que fan possible
que la gent pensi
en aquestes comarques nostres
per la recerca,
per la disposició d'aigua,
d'energia,
d'infraestructures, etcètera.
I no ho hem fet tot
i no està tot fet.
Això jo en soc conscient,
tampoc no soc d'aquelles persones
que és autocompliant,
penso que encara
ens queden algunes coses per fer.
Parlant de territori,
desplegarem o podrem desplegar
la llei de vagaries,
aprovada a final de la passada
de la legislatura pel Parlament?
Estic convençut
i amb contingut adequat,
sabent que haurem de treballar-ho molt,
sobretot a Madrid,
perquè hi ha unes quantes lleis
bàsiques que s'hauran de retocar
perquè això sigui possible,
però tenim el compromís
també dels companys socialistes
de la resta d'Espanya
que faran això possible.
i alguns aspectes
que potser no són els fonamentals,
però que també tenen la seva importància
pels debats que s'han generat
en el nostre territori,
com la capitalitat,
nosaltres ja hem dit,
cosa que no assegura el senyor Poblet,
també.
És curiós,
aquesta campanya
haurà passat a la història
per cada vegada
que se li ha preguntat
sobre aquesta qüestió.
Escolti,
vostè,
la capitalitat
d'aquesta vegueria
i aquesta vegueria del camp de Tarragona
què en pensa?
No diu res,
nosaltres,
tota la resta de partits
hem dit que estava clar
que des de fa 2.000 anys
és Tarragona
i que ho ha de continuar sent
perquè a més és la ciutat
que genera més consens
al voltant del que és
la capitalitat administrativa.
Per tant,
consolidarem aquesta forma
d'autogovernar-nos
i de dissenyar
el que és el nostre territori
i espero que algun dia
sapiguem
què és el que pensa
Convergència i Unió
que ni aclareix
el tema de la capitalitat
ni una qüestió
que és molt més fonamental
que aquesta,
la unitat d'aquesta vegueria.
És a dir,
els companys del senyor Poblet
al Baix Penedès
diuen que volen
constituir una nova vegueria
que la volen anomenar
el Gran Penedès,
etcètera, etcètera.
Per tant,
Convergència i Unió
si hem de fer cas
d'això
farà una vegueria
molt més petita
en una comarca
tan important
per nosaltres
com és la del Baix Penedès
que es veurà
desmembrada
d'aquesta.
Espero que durant
les pròpères setmanes
des de l'oposició
ens aclareixi
en què està d'acord
quan acabem
de consolidar
aquesta vegueria nostra.
Anem acabant,
senyor Sabaté,
el president Montilla
candidat a la redacció
pel Partit dels Socialistes
ha dit ja reiteradament
des de fa setmanes
que no pensa
en reeditar un govern
amb altres formacions polítiques,
un govern d'esquerres,
un govern progressista.
Doncs,
com pensa en governar?
Doncs fer un govern
progressista
i d'esquerres
amb els socialistes.
Aquí el que ha passat
aquests últims mesos...
Però si les enquestes
els donen moltíssim
desavantatge
respecte a Convergència.
Doncs si al final
les enquestes,
els resultats electorals
són el que diuen
les enquestes,
doncs nosaltres
estarem a l'oposició.
Escolti,
som demòcrates
i acceptarem
el veredicte
de les urnes
i dels ciutadans.
Confiem que això
encara no serà així,
però aquí el que ha passat
en l'últim any,
Convergència fa
més d'un any
que fa campanya electoral,
és que hi ha
una sensació
de no aprovació
per part dels ciutadans
d'aquest govern
tripartit
pel que ha significat,
per les derivatives
que hem tingut,
per els projectes
diferents
que s'ha albirat
des de la ciutadania
de cada un de nosaltres,
dels tres partits,
i aquest descontentament
ha sortit
ja fa més d'un any
un partit,
una coalició,
perquè això
al final
també serà un tripartit
si és que governen aquests,
que han dit
nosaltres som l'alternativa
i els ciutadans
han girat la cara
cap a uns que deien
que era l'alternativa,
i nosaltres
que hem anat governant,
que no ens preocupava
el tema de la campanya,
que en fi,
dèiem quan arribi
ja es veurà
com la fem,
etcètera,
hem aparegut ara,
segurament massa tard,
i hem dit,
escolti,
que l'alternativa també,
ni a una altra alternativa
progressista
i d'esquerres,
com la que deia vostè,
que és la que
encapçalem els socialistes,
la que volem protagonitzar
els socialistes
legítimament
en solitari,
i llavors
en aquesta
diferència
de temps,
jo crec que
es juguen
aquestes eleccions,
no?
Nosaltres hem aparegut
segurament massa tard,
no ens hem preocupat
de fer campanya
massa aviat
com crec que
ha fet
Convergència i Unió,
i en fi,
doncs ho tenim
una mica més complicat,
però el nostre electorat
tradicionalment
sempre s'ha mobilitzat
també els últims dies
de campanya,
les enquestes també
diuen que hi ha
un 30%
d'indecisos,
i ens dediquem
a aquesta comesa,
a dir-los que nosaltres
som l'alternativa
de progrés,
l'alternativa
del catalanisme social,
no hi ha un catalanisme
sense adjectius,
això vaig dient
en els últims dies
de campanya,
el catalanisme
sense adjectius
que promet
Convergència i Unió
és un catalanisme
com el del senyor Poblet
que un dia
el diumenge
a Vilaseca
vota la independència
i al cap de poques hores
se'n va governar
amb el Partit Popular
al passeig de Sant Antoni
de la ciutat de Tarragona
i en això
ja porta quatre anys
i diu que s'hi troba
molt còmoda
amb un partit
que ha practicat
una política anticatalana,
antillengua catalana,
anti-institucions catalanes
i anti-estatut
que és la nostra llei màxima,
així que no entenem
quina és la postura
de Convergència i Unió,
pensem que això és votar
una aventura
plena d'interrogants
i per això demanem
que el vot
als socialistes
és el vot
que com a mínim
se sap quin és
i que és el que pensem,
que és la garantia
de progrés
que diem
en el nostre
programa
i en la nostra candidatura
amb un president
que, en fi,
com tots els presidents
i tots els humans
tindrà les seves virtuts
i els seus defectes,
però que no enganya ningú
i que se sap
què és el que farà
durant els propers temps.
Tanquem l'entrevista,
senyor Sabaté,
amb sis preguntes
i sis respostes
en sintesi.
De forma molt sintètica,
una paraula
per definir
Tarragona ciutat.
És la capital
d'aquesta vegueria
i una gran ciutat
que té molt de futur,
sí,
el futur s'encarra
amb polítiques
de progrés social,
econòmic,
però sobretot
social i mediambiental.
Una paraula
per definir
la seva formació política,
el PSC.
El catalanisme social.
Un defecte
i una virtut
personal,
seves.
Uf,
una virtut
la constància,
va,
i un defecte
el desordre.
Vostè que ha fet
moltíssimes campanyes
electoral,
segurament de tots
els capsegistes
per Tarragona
és el més veterà,
què és el millor
d'una campanya?
El contacte
amb la gent,
aprens cada dia
coses noves,
no s'ho pot ni imaginar
algun dia,
ara si tingués temps
les explicaria.
Ara que ja són
patrimoni mundial
els castells
i vostè
que fa castells
i va als assajos
dels xiquets de Tarragona,
de fet,
quin és el lloc
que li agradaria més
ocupar en una construcció
castellera?
El lloc
que estic
en els castells
amb folre,
el lloc
que suporta el folre.
No li agradaria canviar?
Estic la mar de bé,
allí se pateix molt
però s'està molt bé
i vius molt
el que és el castell.
Molt en contacte.
L'última,
senyor Sabater,
on el podrem trobar
el primer cap de setmana
de després
a les eleccions?
Descansant
50 quilòmetres d'aquí.
Senyor Xavier Sabater,
cap de llista
per Tarragona
del Partit dels Socialistes
en aquestes eleccions
al Parlament
del proper dimensig.
Moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Molta sort,
que vagi molt bé.
Ha estat molt agradable,
moltes gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia.
de Tarragona Ràdio.