Avui ens hem acustat per això, perquè aquest cap de setmana
ens celebraven aquests 75 anys amb aquest acte emotiu,
amb la reproducció d'aquesta fotografia gairebé inèntica
de la que es va fer l'any 1935,
canviant les autoritats, evidentment,
que eren presents en aquesta fotografia.
I per fer, ens acompanyen el Jordi Gavaldà.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I també el Rafael Laguart. Bon dia.
Bon dia.
Ells són membres de l'associació de veïns de les cases barates.
Com dèiem, han organitzat aquests actes per celebrar els 75 anys,
però és que hi ha molta cosa al darrere.
Comencem, si us sembla, parlant justament d'això de l'acte
que es va viure aquest cap de setmana i de tot el que porta darrere,
perquè és una mica un inici del que penseu fer,
dels actes que potser voleu commemorar per això,
per els 75 anys de les cases barates.
Sí, vam pensar que era una oportunitat,
coincidint en aquest 75 aniversari,
i realitzar una foto commemorativa
i fins i tot crear una mica més de cohesió dins de tots els veïns.
I les autoritats ens han respost molt positivament,
han participat sense posar-nos cap dificultat
i ha estat un acte molt entranyable.
I teniu pensat fer algun acte més,
alguna cosa més relacionada per celebrar aquests 75 anys?
Bé, en principi, el que és l'associació,
encara estem en uns inicis,
però en principi ja celebrem també una mica
per cohesionar-nos més,
el Sant Joan, lo celebrem,
potser tenim perspectives de també celebrar la Castanyada,
i després, com uns altres actes de difusió,
doncs està que en Jordi farà una exposició del nostre cas
i una difusió de lo que són les cases barates
i lo que han suposat en el barri d'Icomar,
com a celebració d'unes festes que tenen,
unes actes culturals,
portar una mica lo que ha estat
les cases barates en Tarragona
i la situació que hem patit
i l'evolució d'aquest camí que estem seguint.
Clar, és que les cases barates,
els indrets com aquest són singulars,
en queden pocs a Catalunya,
i a més a més el de Tarragona té una particularitat,
m'explicava el Jordi, diferent,
i és que és aquest arxiu importantíssim
que s'ha localitzat en aquests últims anys.
Efectivament, l'arxiu és un arxiu molt complet.
Quan el vam descobrir,
o podríem dir redescobrir l'any 2007,
producte d'una casualitat,
vull dir, va venir un veí molt abans del 2007
que ens va dir,
escolta, aquí tinc un armari vell
amb papers de la cooperativa,
què he de fer?
Perquè volia netejar el soterrani.
Aleshores, va agafar i el vam retirar,
el vam guardar,
i amb motiu de l'aparició del PUM de l'any 2007,
òbviament vam haver de presentar alegacions
perquè anàvem resituats en una zona
que havien venut uns mesos abans,
i aleshores ens van portar
aquesta documentació que quan vam començar a obrir vam veure
que hi havia cartes manuscrites de Rovira i Virgili,
cartes de Francisco Largo Caballero,
i vam dir que aquí hi ha
algú que sobrepassa les nostres possibilitats.
Ens vam ficar en contacte amb especialistes de cases barates
de la Universitat de Barcelona, professors universitaris,
i a partir d'aquí vam obrir una relació
amb la Universitat de Barcelona i amb la Rovira i Virgili,
de la qual també soc professor,
per tal d'explotar aquest arxiu.
El vam digitalitzar tot, amb mitjans propis,
i a partir d'aquí, tant la Universitat de Barcelona,
a través dels professors Horacio Capel i Mercè Tadger,
i de l'Universitat Rovira i Virgili,
Josep Oliveres i jo mateix,
anem treballant i traient resultats.
Resultats que han esdevingut
tres publicacions internacionals,
l'assistència a tres congressos també internacionals,
i després moltes activitats més arrelades en el territori,
com són aquestes xerrades que comentava en Rafa Aguart,
i després també en relació amb l'Institut Vahí,
l'Antoni Martí Franqués,
amb el qual cada any els proposem
un treball de recerca relacionat amb les cases barates.
Per què tenen interès això?
És a dir, deia que s'han fet articles a nivell internacional,
s'han anat a congressos,
quin és l'interès que tenen en zones com aquestes,
a les ciutats, en aquest cas com Tarragona,
la importància de les cases barates?
Bé, la importància de les cases barates
és que són una figura normativa.
Hi ha dues lleis de cases barates dels anys 20,
i aleshores aquí el que tenim és
que aquesta figura normativa
havia d'estar molt ben documentada
per arribar a rebre subvencions per tirar endavant.
dissortadament la cooperativa, la col·lectiva,
no en va aconseguir cap perquè ja estaven molt propers
a l'inici de la Guerra Civil,
però sí que el que van fer és generar una gran quantitat d'informació
i a partir d'aquí poder després deixar-la
i ara quan l'hem vista podem saber què costaven els totxos,
la passeta que se'ls donava als traginers que pujaven des del carrer Apodaca,
la terra per nivellar el terreny abans de construir, etcètera, etcètera, etcètera.
I en tot aquest arxiu, quin tipus de documents,
o quins són potser els més interessants, els més rellevants,
o vaja, el més interessant d'aquest arxiu?
Mira, hi ha de tot, o sigui, des de planos arquitectònics
fins a documents oficials, fins a cartes de recolzament,
parlàvem de Francisco Largo Caballero
o d'Antoni Rovira i Virgili,
però hi ha molts més personatges,
el marquès de Guatel·leu també va ajudar
perquè hi havia un nucli fort de tres veïns,
que treballaven moltíssim aquest tema normalment producte
que provenien de la Cooperativa Obrera de Tarragona,
la qual va ser una mica la precursora.
Després va haver aquesta excició tècnica, per dir-ho d'alguna manera,
perquè aquí es venia a construir,
i aleshores aquest nucli tenia molts contactes
i els va utilitzar molt bé.
El fet és que zones com aquestes han estat notícia
també en els últims anys,
perquè moltes de les que hi havia a Catalunya
han anat desapareixent.
A Tarragona, l'any 2007, amb el POM,
aquestes cases havien d'anar a terra.
Tot això ha fet que el moviment veïnal hagi augmentat,
que s'hagi donat a conèixer l'indosincrat
i la importància de zones com aquestes.
Com vau rebre els veïns de la zona aquella notícia?
Com heu lluitat fins al moment?
És a dir, durant aquest temps,
quin canvi ha fet a les cases barates?
Bé, en principi, imagina't tu,
apareix al diari aquesta notícia,
de la qual no teníem coneixement,
i la gran preocupació que va produir en tot el veïnat,
i no únicament en nosaltres,
sinó en la resta de Tarragona.
Això va comportar que, en principi,
ens tinguessin que posar una mica en mans d'advocats
per fer les al·legacions,
sempre el dubte de com sortiríem
o qual seria la solució d'aquesta situació,
i, indudablement, posant-nos en contacte
amb tots els partits polítics,
expressant-les la nostra preocupació,
i d'alguna mena, gràcies a Déu,
d'alguna mena es va escoltar,
després de negociació,
sempre amb dificultats,
perquè suposo que el plantejament del POM
ens era el contrari,
però en diàleg i intentant comprometre,
com si diguessin,
les autoritats a pronunciar-se
al respecte a què pensarien o què farien ells,
i després el procés d'al·legacions,
molt ben recolzat pels advocats,
més la documentació que, d'alguna mena,
confirmava o reafirmava la importància
d'aquest grup de vivendes,
ens ha portat a una situació
que encara no s'ha resolt definitivament,
però que, segons notícies,
en el que queda d'any
serà l'aprovació definitiva.
Perquè en algun moment vau pensar realment
que les tirarien a terra?
És a dir, en algun moment vau veure
que realment això anava a terra?
A veure, va ser una situació que la vam viure
amb molt neguit i molta preocupació,
i fins que, bueno, a més, el procés del POM
ha durat bastant temps,
és a dir, des que es va iniciar la reaprovació inicial,
la mort, la dissortada del responsable d'urbanisme,
el reinici una altra vegada de converses amb el nou responsable,
és a dir, tot això ha portat molt de temps
i una angoixa especial
ja no únicament per la qüestió física de la vivenda,
sinó fins i tot hi ha persones
que porten aquí vivint 80 anys
i llavors això no únicament és el valor econòmic,
sinó el valor sentimental,
les vivències i el desarralar-se del lloc on ho ha viscut.
Perquè, per exemple, vostès quants anys porten vivint aquí?
Jo porto una trentena.
I el Jordi?
El Jordi em porta 25.
O sigui que som dels nouvinguts,
el que passa és que, com deia en Rafa,
al voltant, entre dels 75-80 anys,
hi ha cases que ja són la cinquena generació.
Majoritàriament estem quasi a la tercera
i la proporció és això,
quasi un 60% de persones
que eren descendants dels fundadors
i els altres 40% que som persones nouvingudes,
però que els residents inicials
ens van acollir perfectament.
Ens van marcar també les seves característiques
i la veritat és que hem gaudit
i gaudim d'un espai dins de la ciutat
que, per dir-ho d'una manera molt entenedora,
és un petit poblet,
però que aquest poblet
representa també uns importants valors.
hauríem de pensar que els nostres fills
han jugat al carrer
en un espai lliure
i que, en aquest moment,
gràcies a Déu,
hem aconseguit
que molts d'ells estiguin
com a enginyers
a nivell de Fórmula 1
o estudiant a Estats Units
o treballant a Estats Units
i que això significa també
que els valors que se'ls han encolcat
i que entre ells han anat fent créixer
són molt importants.
Perquè, és el que dèiem abans,
és com una mica un oasi
dins d'una gran ciutat.
Sí, sí, indudablement.
Jo abans vivia a Ramón i Cajal
i a través d'uns coneguts
vaig conèixer això
i me vaig enterar
o vaig tenir la sort
que es venia una vivenda
i vaig adquirir en el sentit
de ja millorar la meva qualitat de vida
i fins i tot pensava
que era un lloc molt bo.
Això ha comportat
que en principi
aquestes cases
s'han anat rehabilitant,
s'han mantingut,
fins i tot
per les fotografies
podem veure
que s'ha mantingut
la construcció inicial,
és a dir,
gairebé algun retoc,
però insignificant,
és a dir,
que a part de
de triar
aquesta opció
d'alguna mena
també ha hagut
per part
dels habitants
de les cases
una mica
aquesta opció
de mantenir
el que s'havia fet
i no fer
barbaritats urbanístiques
dins del conjunt.
Vostè també vivia
al centre de la ciutat?
Sí,
jo vivia
a Pere Martell
i la veritat
és que
des de
bastant petit,
perquè tenia
uns avis
que vivien
amb una masia propera,
sempre havien mirat
aquestes cases
com un ideal,
un ideal que
d'alguna manera
hi ha molts
països europeus
que potencien
creant
grans
extensions
de superfície
horitzontal
en lloc
de la vertical.
Vosaltres
quin futur
viueu
a zones com aquestes?
És a dir,
ho explicàveu abans,
això va moltes vegades
de generacions
i generacions
de pares
de pares
a fills
les generacions
d'ara
volen viure
en zones
com aquestes?
Vostè creieu?
O els que han vingut aquí
indubtablement
els que han viscut aquí
tota la vida
voldran viure aquí?
Jo és una opció
que fins i tot
quan venen
a lo millor
alguns amics
de les meves filles
o tal
diuen
oi,
això és si esteu aquí
i no lo coneixien,
no?
És a dir,
jo penso
que lo valoran molt.
Dins de la ciutat
poder viure
en una casa unifamiliar
és un privilegi
avui en dia.
Estàs d'acord, Jordi,
amb això?
Sí,
jo diria que és un privilegi
que a més a més
moltes persones
s'intenten reproduir
i haurien de retrocedir
en la història,
o sigui,
els anys 30-35
ens haurien d'ensenyar
moltes coses
perquè
ara,
el 2010,
torna a ressorgir
el moviment cooperatiu,
moviment cooperatiu
que va buscar
en el que eren
o el que són ara
els extrarradis
de les ciutats
o dels pobles
i generen
vivenda
horitzontal
barata,
o sigui,
menys cara
que la vertical
i que,
d'allò,
el fet és que
aquests dies
a Valls,
per exemple,
hi ha un moviment
cooperatiu
important
que està debatent
dins d'unes jornades
d'emprenedors
organitzades
per la Cata d'Emprenedoria
de la URB,
doncs,
aquest tipus
de moviment
i aquest tipus
de dinàmiques
que hi existien
a l'any 35
i que jo crec
que el que s'ha de fer
és copiar-les
i copiar-les bé.
I a mi,
molt que m'han curiositat
tot això que m'expliquava
abans
dels congressos,
d'aquests arxius
que m'ensenyava,
perquè vostè deia
que de professió
és químic,
si no m'ho explicava.
Enginyer Químic
I vostè relacionat
les cases barates
gairebé amb la química
o amb les fórmules,
amb les fórmules,
perquè aquell triangle
que m'ensenyava,
aquell diorama
que m'ensenyava,
això és curiós,
si més no.
Exacte,
mira,
jo tinc un gran problema
en aquests fòrums internacionals
on es reuneixen
geògrafs i historiadors,
doncs,
realment...
Vostè com es presenta,
llavors?
Jo els hi feia
una petita trampa
i és que quan estic
a punt d'acabar
els hi dic,
mireu,
perdoneu,
si he comès
algun error
pel meu desconeixement,
però
ara
us faré una aportació
perquè la meva professió
és enginyer químic
i aleshores
aquesta aportació
l'any 2009
va ser
una fórmula
que parlava
del valor
d'aquest tipus
de moviments,
valor que començava
amb valors d'1
i que s'anaven sumant
o multiplicant,
però que després
hi havia un factor exponencial,
o sigui que
tot això es multiplicava
35 vegades
que són el nombre
de cases
i aleshores
el resultat
eren
bilions
en lloc
d'unitats.
A partir d'aquí
després,
l'any 2010,
el que vaig fer
va ser
muntar un diagrama
ternari
que s'està utilitzant
en temes
d'intel·ligència artificial
en el qual
es mostrava
els nivells
d'agressivitat
inicials
molt alts
i com
després
anaven baixant
fins
assolint
nivells
molt normals.
Inicials
vol dir
quan el tema
del POM
es refereix?
Exacte,
exacte.
I després,
quan
hi ha canvi
de govern,
comencem
amb les al·legacions,
comencem
a descobrir
l'arxiu,
comencem
a conscienciar
a nivell ciutadà
a tota Tarragona
que hi ha un valor
que no solament
és patrimoni nostre
sinó que ho és
de tota la ciutat
i que jo crec
que no acaba
però sí que continua
cada vegada millor
amb aquest procés
de compenetració
entre la població
els que ens dirigeixen
i
aquests
35 propietaris
de les cases
que fan que
estigui tot
ja molt pacificat.
O sigui,
hi ha aquest element
de mediació
que és extremadament
important
i que jo he intentat
mostrar com un model
a seguir
i que m'han refrendat
en l'últim congrés
que van fer a Buenos Aires.
Tots els veïns
estan animats
a fer coses?
Hi ha una bona pinya
entre tots els veïns?
Sí, sí.
Bueno,
i fins i tot
l'han recuperat
en el sentit
que ens coneixien
i tal
però quan van mal donades
la gent
fa pinya,
no?
I llavors nosaltres
procurem mantenir
aquesta cohesió
i fins i tot
més implicació
en activitats
més o menys
que s'organitzen
dins de l'associació.
Ens falta posar la placa
aquí, eh?
La plaça
al parc, eh?
Això sí, eh?
que falta.
Sí, bueno,
més endavant
suposo
perquè crec
que encara
no està entregat
el parc
i suposo
que quan
per les obres
i conflictes
que hi ha
de tipus
de la constructora
i tot el que més
però suposo
que quan se solucioni
tot això
es pondrà
algun
algun
senyal
per recordar
aquestes dates.
Són les cases
barates
de Tarragona
aquests 35
habitatges
situats
al mell mig
de la ciutat
de Tarragona
i com dèiem
com un petit oasi
perquè ara
qui ho diria
aquí assentats
tal com estem
envoltats
aquests hores
que estem
al mig
de la ciutat
de Tarragona
al costat
de la carretera
vaja
aquí al centre
de la ciutat.
Jordi, Rafa
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Molt bé,
moltes gràcies
i estem a la vostra disposició
per seguir explicant-vos
tot allò
que anem trobant
poquet a poquet
de l'arxiu
i de les nostres vivències.
En seguirem parlant
perquè segur que aquest arxiu
donarà molt de si.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vostè.
Doncs aquesta és l'entrevista
que hem fet des d'aquí
assentats
des de
a prop del carrer Baumes
a les cases barates
de Tarragona
per això
aquest cap de setmana
es feia aquesta
fotografia commemorativa
dels 75 anys
de l'any 1975
una fotografia gairebé exacta
aquesta en color
fins i tot he vist
que els hi van fer treure
les ulleres
a l'alcalde
al senyor de los Ríos
i també al
el Josep Poblet
el president de la Diputació
per ser totalment
fidedigna
a la foto
de l'any 1935.